13.5.16

Responsabilitat social davant grups d'interès diferents


Temps era temps, quan els grups d'interès tenien posicions divergents, per a l'empresa era una oportunitat per a l'immobilisme o per a tirar pel dret segons els seus interessos. Era el divideix i venceràs. Però avui, en termes de responsabilitat social, si l'empresa és la primera interessada a comprendre les demandes, generar confiança, trobar les millors solucions, innovar, integrar, desenvolupar-se... ja no es tracta d'esquivar els grups d'interès sinó de fer camí plegats i ajudar a treballar les divergències perquè l'empresa pugui orientar-se a crear valor compartit.

En un model de gestió de la responsabilitat social, els grups d'interès han de comprendre que la seva legitimitat comparteix espai amb altres legitimitats... però les empreses no han d'aprofitar aquesta diversitat per a ignorar-los, sinó com una oportunitat per aprendre a gestionar la complexitat, tot mostrant capacitat d'empatia i de resposta a cada organització i articulant un model propi que prioritzi raonablement les matèries i que les sàpiga integrar a la a gestió. 

Diversitat d'interessos

Comencem aquesta reflexió amb dues imatges que corresponen a campanyes d'organitzacions socials. En una es veu un os panda coix i a l'altra uns activistes al fons del mar amb una pancarta reivindicativa que ha estat modificada.

Filem més prim: a la primera, és una persona discapacitada que ha hagut de disfressar-se d'os panda perquè li facin cas; a a segona, és una ONG que treballa per la biodiversitat lingüística que ha modificat el vídeo d'una ONG que treballa per la biodiversitat ambiental per tal de captar l'atenció.

En tots dos casos es parteix de la constatació que les reivindicacions ambientals capten més l'interès d'algú. Potser dels mitjans de comunicació que hi poden veure la gràcia del senyor que mossega el gos; potser de la ciutadania que està acostumada a entendre les reivindicacions en verd; potser de les empreses i finançadors que compren allò que s'associa a grans catàstrofes.

En els dos casos que presentem, es reinvindiquen drets de les persones i els col·lectius, a l'accessibilitat, a la normalitat social, a la dignitat, a l'existència com a poble amb una llengua pròpia...

Cada reivindicació pot tenir més o menys legitimitat, i aquesta no és una qüestió fàcil de dirimir. Totes les que hem indicat fins ara tenen una gran legitimitat, i podríem dir que de manera objectiva perquè vénen avalades per declaracions i convenis internacionals, i perquè pretenen defensar de manera positiva i constructiva drets de persones, col·lectius i ecosistemes, salvaguardant drets humans, patrimonis immaterials, i riquesa de biodiversitat ambiental i cultural.

Com han d'actuar les empreses que gestionen la responsabilitat social davant l'allau de demandes?
  1. En primer lloc, difícilment es pot parlar d'allau de demandes, sinó que els aspectes que poden prendre rellevància en la gestió de l'RSE formen part d'un seguit d'aspectes que moltes empreses ja gestionen amb tota naturalitat i de manera integrada al seu funcionament empresarial.
  2. D'altra banda, en la majoria de casos no es tracta de demandes ex novo que vinguin del no res. Normalment són aspectes que l'empresa ja coneix i d'alguna manera gestiona, però que no hi presta el grau d'importància que els grups d'interès consideren que caldria. És, doncs, normalment, una qüestió de grau.
  3. Cap de les qüestions que hem vist, i moltes més de les quals podríem parlar, no són excloents entre si. Són plenament compatibles. És més, si anem més enllà de la bona pràctica concreta i ens fixem en els valors subjacents, són totes necessàries perquè formen part d'uns mateixos valors de sensibilitat, respecte, responsabilitat... Una bona pràctica en una matèria i males pràctiques en altres denotarien l'absència de valors subjacents i, per tant, una feblesa en la convicció, en l'autenticitat.
  4. El que malauradament succeeix és que algunes empreses es deixen portar per la capacitat de convicció del grup d'interès que té més força mediàtica. Així, hem passat de la força dels grups d'interès que en el model filantròpic solien tenir avantatge (els que tenien contactes i accés directe) a la força dels grups d'interès que en el model de lobby tenen l'avantatge de gaudir de major presència mediàtica.
  5. Les empreses que realment gestionen l'RSE, no haurien d'impressionar-se pels desplegaments mediàtics sinó que haurien de sospesar cadascuna de les legitimitats, ponderades segons el propi interès corporatiu. Què és més urgent, més necessari, què afecta compliment legal, drets humans, millores, què suposa un risc, què suposa una oportunitat... En definitiva, l'empresa ha de fer un mapa de grups d'interès i un mapa de materialitat, per tal de prioritzar els temes.
  6. No obstant, en el model de l'RSE, solament es pot disposar d'aquesta priortització si s'han establert els processos de diàleg amb els grups d'interès, els quals serviran per a comprendre millor cadascuna de les demandes, poder valorar-ne l'impacte, la legitimitat, els riscos... i alhora poder aprendre, poder descobrir quines serien les millors pràctiques, poder generar confiança, poder trobar les solucions win-win.
  7. Però els grups d'interès i les seves demandes també poden tenir mancances en la seva pròpia responsabilitat social. Especialment si no atenen els impactes col·laterals que la seva solució comporta, o si no saben comprendre la necessitat empresarial de trobar les solucions més eficients. L'objectiu seria assolir el triple guany, solucions win-win-win, on no solament hi guanyi l'empresa i el grup d'interès, sinó també l'entorn; és a dir, que la solució sigui tan integradora que doni resposta o sumi amb altres demandes, amb altres sensibilitats d'altres grups d'interès. 
  8. Els grups d'interès haurien de fer un gran salt endavant en la capacitat de comprendre cada empresa interlocutora, les seves característiques, la seva estratègia, el seu posicionament, les pressions diverses. I també, comprendre quins són els altres grups d'interès. Sols així, els grups d'interès estaran més capacitats per a abordar els reptes i seran percebuts i valorats més per aportar solucions que per posar damunt la taula nous problemes i conflictes.
  9. Quan una empresa i els seus grups d'interès se senten prou segures i confiades per asseure's plegats amb diferents interlocutors alhora és quan es poden les bases per a poder treballar en solucions de gran rendiment, amb innovació social, que puguin integrar-se dins l'empresa (no solucions postisses) i que cobreixen diferents sensibilitats dels grups d'interès, vectoritzant allò que és més comú, els valors de fons que han de permetre avançar simultàniament en les bones pràctiques concretes.
  10. Finalment estem parlant de territoris socialment responsables, perquè aquest model també implica que els grups d'interès han de gestionar la pròpia responsabilitat social, i comprendre com poden incorporar les demandes dels altres grups d'interès en el seu propi funcionament. Integrant la complexitat en ells mateixos, sabran millor com proposar que l'empresa integri la complexitat que li demanen des de múltiples iniciatives.
En els casos que hem contraposat com a exemples, aprofitant les fotos, es poden donar anàlisis interessants sobre la legitimitat, la priorització, els riscos i les oportunitats.
  • Abordar els temes ambientals seria, de les tres matèries, la que genera la càrrega econòmica més alta, però és la més fàcil de gestionar i no genera oposicions. No complir la llei està mal vist. Si tens un problema ambiental, generalment es pot delimitar bé, pressupostar, portar a terme sabent els resultats esperats.
  • Abordar la contractació de persones discapacitades té desgravacions i en moltes empreses afirmen que els resulta molt rendible per la major implicació de les persones. Però les coses ja no són tan immediates, sinó que depèn de la cultura empresarial, cal saber gestionar persones i valors, potser altres persones inicialment no ho entendran. No complir la llei està acceptat socialment, fins al punt que és la llei amb major índex d'imcompliments, que fins i tot són més alts en el sector públic que en el privat. Complir en temes ambientals aporta més prestigi i més seguretat jurídica.
  • Abordar els temes de llengua té costos poc significatius i es fa per a totes les llengües que tenen un poder polític fort que els dóna suport, malgrat que les empreses que amplien les llengües per criteris comercials i de respecte a la comunitat manifesten que en surten beneficiades. Però es pot donar un problema respecte a pressions diferents per part de grups d'interès amb interessos contraris, fins al punt que aquest és l'argument principal per a actuar amb RSE en aquesta matèria i fins i tot per a no complir amb la llei. Com que alguns grups d'interès tampoc compleixen la llei, a l'empresa li és més fàcil obviar la matèria dins l'RSE i evitar el diàleg amb els stakeholders corresponents.
Com actuar quan hi ha punts de vista discrepants entre grups d'interès?

Per a respondre a aquesta qüestió, ens basarem sols en una de les matèries, com a exemple, ja que és en una d'elles, la llengua, en la qual és més fàcil de trobar-hi situacions tals.

Algunes empreses, durant anys han manifestat que no s'atrevien a introduir la llengua catalana en l'etiquetatge del producte per por del càstig per part del mercat espanyol. Un exemple típic seria la CocaCola, on la propietària no posa cap obstacle perquè s'etiqueti en totes les llengües del món, però l'empresa que distribueix el producte a Catalunya no volia introduir la llengua catalana perquè el mateix producte també el distribuïen a Aragó, i presumptament els ciutadans aragonesos es podrien sentir molestos perquè el català aparegués al costat del castellà a l'etiqueta.

A banda de la curiositat de l'argument, des d'una òptica de gestió de l'RSE aquí caldria dialogar amb els grups d'interès per comprendre els punts de vista i la veracitat dels arguments. Suposo que a partir d'aquí ja no caldria anar més enllà. Però si realment es produís un punt de vista preocupant, aleshores l'empresa hauria de decidir quina postura té una base més ètica i socialment responsable: si el que pretén ser respectat com a client i comunitat i disposar del producte també en la seva llengua, o el que senzillament pretén que no aparegui en la llengua de l'altre. Anant més enllà en el sentit d'RSE, l'empresa podria plantejar-se què pot fer, per ella mateixa o en aliança amb altres per a solucionar aquest presumpte risc de mercat que evita portar a terme l'RSE per raons no ètiques en un grup d'interès.

De fet, la situació legal va experimentar una variació de manera que l'etiqueta hauria d'incloure la llengua catalana. Ara es tracta d'un tema d'RSE però també de compliment normatiu. La gran majoria de grans empreses que cobreixen el mercat espanyol es neguen a complir la llei pel mateix motiu -no explícitament reconegut- de la por d'una part del mercat. No entraré a analitzar els casos en què la raó és senzillament ideològica per part de l'empresa o els que s'excusen en banalitats logístiques. Ara la raó és que el mercat espanyol s'ha ideologitzat més, i que malgrat que tinguin l'excusa de la normativa, la catalanofòbia suposa un risc massa elevat, davant el qual és preferible no jugar a ser socialment responsables ni complir la normativa...

Quan hi ha discrepàncies entre diferents grups d'interès, podem trobar moltes solucions per a aproximar, trobar encaixos, dirimir, mediar, resoldre conflictes... Però quan el component ètic és radicament diferent entre el desig de les parts, el que no pot fer l'empresa és limitar-se a seguir el joc de la part que -presumptament!- no accepta l'existència de l'altre.

Com reflexió final: certament pot haver-hi temes en què una empresa pugui requerir el concurs d'altres empreses per a abordar plenament. En aquest sentit, el que és sorprenent és que els organismes espanyols especialitzats en RSE que aborden la gestió de la diversitat tenen en compte totes les diversitats possibles (de gènere, d'edat, ètniques, etc...), totes excepte aquella que és més singular i rellevant a l'estat espanyol: la gestió de les identitats nacionals, culturals i lingüístiques, que suposen un dels principals factors de tensió i desencontre.


Nota: Aquest article és una variant del publicat fa tres anys amb el títol Quan els stakeholders divergien, les empreses es divertien

Aquest article s'ha publicat el 15-05-2016 a la Revista de Llengua i Dret

[ARTÍCULO] Responsabilidad social ante grupos de interés diferentes


Hace mucho tiempo, cuando los grupos de interés tenían posiciones divergentes, para la empresa era una oportunidad para el inmovilismo o para tirar por según sus intereses. Era el divide y vencerás. Pero hoy, en términos de responsabilidad social, si la empresa es la primera interesada en comprender las demandas, generar confianza, encontrar las mejores soluciones, innovar, integrar, desarrollarse... ya no se trata de esquivar los grupos de interés sino de hacer camino juntos y ayudar a trabajar las divergencias para que la empresa pueda orientarse a crear valor compartido.  
 
En un modelo de gestión de la responsabilidad social, los grupos de interés deben comprender que su legitimidad comparte espacio con otras legitimidades... pero las empresas no deben aprovechar esta diversidad para ignorarlos, sino como una oportunidad para aprender a gestionar la complejidad, mostrando capacidad de empatía y de respuesta a cada organización y articulando un modelo propio que priorice razonablemente las materias y que las sepa integrar en la gestión.   
 
Diversidad de intereses 
 
Empezamos esta reflexión con dos imágenes que corresponden a campañas de organizaciones sociales. En una se ve un oso panda cojo y en la otra unos activistas en el fondo del mar con una pancarta reivindicativa que ha sido modificada.  
 
Observemos con mayor detalle: en la primera, es una persona discapacitada que ha tenido que disfrazarse de oso panda para que le hagan caso; en la segunda, es una ONG que trabaja por la biodiversidad lingüística que ha modificado el vídeo de una ONG que trabaja para la biodiversidad ambiental para captar la atención.  
 
En ambos casos se parte de la constatación de que las reivindicaciones ambientales captan más el interés de alguien. Quizás de los medios de comunicación que pueden ver la gracia del señor que muerde el perro; quizás de la ciudadanía que está acostumbrada a entender las reivindicaciones en verde; quizás de las empresas y financiadores que compran lo que se asocia a grandes catástrofes.  
 
En los dos casos que presentamos, se reivindican derechos de las personas y los colectivos, a la accesibilidad, a la normalidad social, a la dignidad, a la existencia como pueblo con una lengua propia... Cada reivindicación puede tener más o menos legitimidad, y ésta no es una cuestión fácil de dirimir. Todas las que hemos indicado hasta ahora tienen una gran legitimidad, y podríamos decir que de manera objetiva porque vienen avaladas por declaraciones y convenios internacionales, y porque pretenden defender de manera positiva y constructiva derechos de personas, colectivos y ecosistemas, salvaguardando derechos humanos, patrimonios inmateriales, y riqueza de biodiversidad ambiental y cultural. ¿Cómo deben actuar las empresas que gestionan la responsabilidad social ante la avalancha de demandas? 
  1. En primer lugar, difícilmente se puede hablar de avalancha de demandas, sino que los aspectos que pueden tomar relevancia en la gestión de la RSE forman parte de una serie de aspectos que muchas empresas ya gestionan con toda naturalidad y de manera integrada su funcionamiento empresarial.
  2. Por otra parte, en la mayoría de casos no se trata de demandas ex novo que vengan de la nada. Normalmente son aspectos que la empresa ya conoce y de alguna manera gestiona, pero que no les presta el grado de importancia que los grupos de interés consideran que debería. Es, pues, normalmente, una cuestión de grado.
  3. Ninguna de las cuestiones que hemos visto, y muchas más de las que podríamos hablar, no son excluyentes entre sí. Son plenamente compatibles. Es más, si vamos más allá de la buena práctica concreta y nos fijamos en los valores subyacentes, son todas necesarias para que formen parte de unos mismos valores de sensibilidad, respeto, responsabilidad... Una buena práctica en una materia y malas prácticas en otros denotarían la ausencia de valores subyacentes y, por tanto, una debilidad en la convicción, en la autenticidad.
  4. Lo que desgraciadamente sucede es que algunas empresas se dejan llevar por la capacidad de convicción del grupo de interés que tiene más fuerza mediática. Así, hemos pasado de la fuerza de los grupos de interés que en el modelo filantrópico solían tener ventaja (los que tenían contactos y acceso directo) a la fuerza de los grupos de interés que en el modelo de lobby tienen la ventaja de disfrutar de mayor presencia mediática.
  5. Las empresas que realmente gestionan la RSE, no deberían impresionar por los despliegues mediáticos sino que deberían sopesar cada una de las legitimidades, ponderadas según el propio interés corporativo. ¿Qué es más urgente, más necesario, qué afecta al cumplimiento legal, derechos humanos, mejoras, qué supone un riesgo, qué supone una oportunidad... En definitiva, la empresa tiene que hacer un mapa de grupos de interés y un mapa de materialidad, para priorizar los temas.
  6. No obstante, en el modelo de la RSE, solo se puede disponer de esta priorización si se han establecido los procesos de diálogo con los grupos de interés, los cuales servirán para comprender mejor cada una de las demandas, poder valorar su impacto, la legitimidad, los riesgos... y al mismo tiempo poder aprender, poder descubrir cuáles serían las mejores prácticas, poder generar confianza, poder encontrar las soluciones win-win.
  7. Pero los grupos de interés y sus demandas también pueden tener carencias en su propia responsabilidad social. Especialmente si no atienden a los impactos colaterales que su solución conlleva, o si no saben comprender la necesidad empresarial de encontrar las soluciones más eficientes. El objetivo sería alcanzar el triple ganancia, soluciones win-win-win, donde no sólo gane la empresa y el grupo de interés, sino también el entorno; es decir, que la solución sea tan integradora que dé respuesta o sume con otras demandas, con otras sensibilidades de otros grupos de interés. 
  8. Los grupos de interés deberían hacer un gran salto adelante en la capacidad de comprender cada empresa interlocutora, sus características, su estrategia, su posicionamiento, las presiones diversas. Y también, comprender cuáles son los otros grupos de interés. Sólo así, los grupos de interés estarán más capacitados para abordar los retos y serán percibidos y valorados más para aportar soluciones que para poner sobre la mesa nuevos problemas y conflictos.
  9. Cuando una empresa y sus grupos de interés se sienten lo suficientemente seguras y confiadas para sentarse juntos con diferentes interlocutores a la vez es cuando se pueden las bases para poder trabajar en soluciones de gran rendimiento, con innovación social, que puedan integrarse en el empresa (no soluciones postizas) y que cubren diferentes sensibilidades de los grupos de interés, vectorizando lo que es más común, los valores de fondo que deben permitir avanzar simultáneamente en las buenas prácticas concretas.
  10. Finalmente estamos hablando de territorios socialmente responsables, porque este modelo también implica que los grupos de interés han de gestionar la propia responsabilidad social, y comprender cómo pueden incorporar las demandas de los otros grupos de interés en su propio funcionamiento. Integrando la complejidad en sí mismos, sabrán mejor como proponer que la empresa integre la complejidad que le piden desde múltiples iniciativas.
En los casos que hemos contrapuesto como ejemplos, aprovechando las fotos, se pueden dar análisis interesantes sobre la legitimidad, la priorización, los riesgos y las oportunidades.
  • Abordar los temas ambientales sería, de las tres materias, la que genera la carga económica más alta, pero es la más fácil de gestionar y no genera oposiciones. No cumplir la ley está mal visto. Si tienes un problema ambiental, generalmente se puede delimitar bien, presupuestar, llevar a cabo sabiendo los resultados esperados.
  • Abordar la contratación de personas discapacitadas tiene desgravaciones y en muchas empresas afirman que les resulta muy rentable para la mayor implicación de las personas. Pero las cosas ya no son tan inmediatas, sino que depende de la cultura empresarial, hay que saber gestionar personas y valores, tal vez otras personas inicialmente no lo entenderán. No cumplir la ley está aceptado socialmente, hasta el punto que es la ley con mayor índice de incumplimientos, que incluso son más altos en el sector público que en el privado. Cumplir en temas ambientales aporta más prestigio y más seguridad jurídica.
  • Abordar los temas de lengua tiene costes poco significativos y se hace para todas las lenguas que tienen un poder político fuerte que los apoya, a pesar de que las empresas que amplían las lenguas por criterios comerciales y de respeto a la comunidad manifiestan que salen beneficiadas. Pero se puede dar un problema respecto a presiones diferentes por parte de grupos de interés con intereses contrarios, hasta el punto de que este es el argumento principal para actuar con RSE en esta materia e incluso para no cumplir con la ley. Como algunos grupos de interés tampoco cumplen la ley, a la empresa le es más fácil obviar la materia dentro de la RSE y evitar el diálogo con los stakeholders correspondientes.
Cómo actuar cuando hay puntos de vista discrepantes entre grupos de interés?

Para responder a esta cuestión, nos basaremos sólo en una de las materias, como ejemplo, ya que es en una de ellas, la lengua, en la que es más fácil de encontrar situaciones tales.  
 
Algunas empresas, durante años han manifestado que no se atrevían a introducir la lengua catalana en el etiquetado del producto por miedo al castigo por parte del mercado español. Un ejemplo típico sería la CocaCola, donde la propietaria no pone ningún obstáculo para que se etiquete en todas las lenguas del mundo, pero la empresa que distribuye el producto en Cataluña no quería introducir la lengua catalana para que el mismo producto también lo distribuían en Aragón, y presuntamente los ciudadanos aragoneses podrían sentirse molestos porque el catalán apareciera junto al castellano en la etiqueta.  
 
A parte de la curiosidad del argumento, desde una óptica de gestión de la RSE aquí habría dialogar con los grupos de interés para comprender los puntos de vista y la veracidad de los argumentos. Supongo que a partir de aquí ya no sería necesario ir más allá. Pero si realmente se produjera un punto de vista preocupante, entonces la empresa tendría que decidir qué postura tiene una base más ética y socialmente responsable: si lo que pretende ser respetado como cliente y comunidad y disponer del producto también en su lengua, o lo que sencillamente pretende que no aparezca en la lengua del otro. Yendo más allá en el sentido de RSE, la empresa podría plantearse qué puede hacer, por sí misma o en alianza con otros para solucionar este presunto riesgo de mercado que evita llevar a cabo la RSE por razones no éticas en un grupo de interés.  
 
De hecho, la situación legal experimentó una variación de forma que la etiqueta debería incluir la lengua catalana. Ahora se trata de un tema de RSE pero también de cumplimiento normativo. La gran mayoría de grandes empresas que cubren el mercado español se niegan a cumplir la ley por el mismo motivo -no explícitamente reconocido- del miedo de una parte del mercado. No voy a entrar a analizar los casos en que la razón es sencillamente ideológica por parte de la empresa o los que se excusan en banalidades logísticas. Ahora la razón es que el mercado español se ha ideologizado más, y que a pesar de que tengan la excusa de la normativa, la catalanofobia supone un riesgo demasiado elevado, ante el que es preferible no jugar a ser socialmente responsables ni cumplir la normativa...  
 
Cuando hay discrepancias entre diferentes grupos de interés, podemos encontrar muchas soluciones para aproximar, encontrar encajes, dirimir, mediar, resolver conflictos... Pero cuando el componente ético es radicalmente diferente entre el deseo de las partes, lo que no puede hacer la empresa es limitarse a seguir el juego de la parte que -¡presuntamente!- no acepta la existencia del otro.  
 
Como reflexión final: ciertamente puede haber temas en los que una empresa pueda requerir el concurso de otras empresas para abordar plenamente. En este sentido, lo que es sorprendente es que los organismos españoles especializados en RSE que abordan la gestión de la diversidad tienen en cuenta todas las diversidades posibles (de género, de edad, étnicas, etc...), todas excepto aquella que es más singular y relevante en España: la gestión de las identidades nacionales, culturales y lingüísticas, que suponen uno de los principales factores de tensión y desencuentro.


Nota: Este artículo es una variante del publicado hace tres años con el título Cuando los stakeholders divergían, las empresas se divertían

Este artículo se ha publicado el 15-05-2016 en la Revista de Lengua y Derecho

12.5.16

Carta als directors executius de totes les Borses del món

Crida a l'acció - Firmes d'adhesió per a la carta adjunta

La Junta de GLOBE International es va reunir a Washington el mes passat i va discutir sobre com podem ajudar per donar seguiment a l'Acord de París sobre el canvi climàtic. Una de les accions que van ser acordades va ser la de convidar a tots els membres de GLOBE a signar i difondre la carta adjunta en suport als esforços del Grup de Treball sobre Estabilitat Financera del G-20 en matèria de Riscos Financers derivats del Canvi Climàtic, i la necessitat que les empreses reportin aquests riscos financers.

El canvi climàtic comporta riscos per a les empreses de diferents maneres. D'una banda hi ha els riscos directes dels actius relatius a la creixent freqüència i severitat de fenòmens meteorològics extrems, com ara l'erosió costanera, els tsunamis, les tempestes tropicals i les inundacions. Però també existeixen els riscos, igual de rellevants, derivats de els canvis en la demanda o en la cadena de subministrament en un món embarcat en una trajectòria de desenvolupament de baix carboni, a mesura que les empreses que han fet fortes inversions en combustibles fòssils o en infraestructures velles hagin de fer front a l'obsolescència de les seves actius. Moltes empreses descobriran que el seu valor en borsa està inflat, i això representa una seriosa amenaça per a l'estabilitat dels fons de pensions i els mercats financers. Per aquesta raó el reporti d'aquests riscos per part de les empreses és molt important.  

El nostre objectiu és recollir entre 500 i 1.000 firmes de legisladors de tot el món abans de publicar la carta, que serà enviada al director executiu de totes les borses i els mercats de valors del món, animant-los a impulsar la transparència i la divulgació d'aquestes dades. La publicació de la carta serà coordinada per al mateix dia en tots els països i els noms dels signants de cada país aniran al capdavant de la carta en els seus respectius països, amb dades de contacte dels seus mitjans de comunicació nacionals.

Li preguem que firmi la carta i que convidi a signar a tants dels seus col·legues com sigui possible. Donarem la benvinguda a les firmes de legisladors de qualsevol partit polític, i siguin o no membres de GLOBE. La carta està oberta perquè qualsevol legislador pugui signar-la, i convidem a cada capítol de GLOBE a obtenir la signatura d'almenys 20 legisladors en els seus respectius parlaments o congressos.

Perquè el seu nom vagi inclòs al capdavant dels legisladors signants al seu país, li preguem que respongui amb la seva confirmació a:
BarryGardiner.Global@parliament.uk
El termini límit per respondre és el divendres 20 de maig.

Atentament,
Barry Gardiner MP

Als directors executius de totes les borses del món

Nosaltres, els legisladors sotasignats, reconeixem que:

La creixent intensitat i freqüència de fenòmens meteorològics extrems en tots els nostres països per tot el món està ocasionant la destrucció cada vegada més tangible d'actius físics i naturals. Els impactes materials d'aquests riscos estan exercint un creixent efecte negatiu sobre les nostres economies, sistemes financers i operacions empresarials.

En el marc del compliment dels compromisos assumits col·lectivament pels nostres governs a París en la COP21 de la CMNUCC, és possible que molts actius relacionats amb un model econòmic d'alta intensitat de carboni estiguin a hores d'ara mal taxats, i representin un risc financer com «actius obsolets».

La salut a llarg termini dels nostres sistemes financers depèn que reconeguem d'una manera clara i immediata aquests riscos. A l'hora de prendre decisions racionals sobre assignació d'actius, els inversors necessiten un divulgació completa i transparent d'aquests riscos per part de les empreses i els mercats.

Això requerirà amidaments i valoracions consistents, comparables i fiables.

Amb aquesta finalitat, donem la benvinguda a la feina i el lideratge demostrat pel Cos Especial de la Junta d'Estabilitat Financera del G-20 sobre la divulgació de dades financeres relatives al canvi climàtic, i de la Comissió de Valors i canvi dels Estats Units d'Amèrica (SEC per les seves sigles en anglès) donant impuls a l'adopció de directrius d'informe clars i sòlids.

Així mateix, reconeixem la importància crítica d'harmonitzar i estandarditzar les directrius d'informe d'aquests riscos a les borses de tot el món.

Per tant, li demanem que:

1. Promogui l'adopció de directrius d'informe i publicació de riscos relatius al canvi climàtic per part de totes les empreses cotitzades sota la seva jurisdicció.
2. Es comprometi a implementar les millors pràctiques internacionals de requeriments d'informe sobre sostenibilitat i riscos relatius al canvi climàtic.
3. S'asseguri que els avenços de les empreses cotitzades a la seva Borsa duent a terme els seus informes siguin objecte de seguiment de manera transparent, i que aquests siguin fàcilment accessibles per a tots els accionistes.

I li demanem que respongui a aquesta carta detallant com s'enfoquen aquests importants assumptes a la seva Borsa.

Atentament,

Carta a los Directores Ejecutivos de todas las Bolsas del mundo

Llamado a la acción - Firmas de adhesión para la carta adjunta

La Junta de GLOBE International se reunió en Washington el mes pasado y discutió sobre cómo podemos ayudar para dar seguimiento al Acuerdo de París sobre el cambio climático. Una de las acciones que fueron acordadas fue la de invitar a todos los miembros de GLOBE a firmar y difundir la carta adjunta en apoyo los esfuerzos del Grupo de Trabajo sobre Estabilidad Financiera del G-20 en materia de Riesgos Financieros derivados del Cambio Climático, y la necesidad de que las empresas reporten estos riesgos financieros.

El cambio climático entraña riesgos para las empresas de diferentes maneras. Por una parte están los riesgos directos de los activos relativos a la creciente frecuencia y severidad de fenómenos meteorológicos extremos, tales como la erosión costera, los tsunamis, las tormentas tropicales y las inundaciones.

Pero también existen los riesgos, igual de relevantes, derivados de los cambios en la demanda o en la cadena de suministro en un mundo embarcado en una trayectoria de desarrollo de bajo carbono, a medida que las empresas que han hecho fuertes inversiones en combustibles fósiles o en infraestructuras viejas tengan que hacer frente a la obsolescencia de sus activos.

Muchas empresas descubrirán que su valor en Bolsa está inflado, y esto representa una seria amenaza para la estabilidad de los fondos de pensiones y los mercados financieros. Por esta razón el reporte de estos riesgos por parte de las empresas es muy importante.

Nuestro objetivo es recoger entre 500 y 1.000 firmas de legisladores de todo el mundo antes de publicar la carta, que será enviada al Director Ejecutivo de todas las Bolsas y los mercados de valores del mundo, animándolos a impulsar la transparencia y la divulgación de estos datos. La publicación de la carta será coordinada para el mismo día en todos los países y los nombres de los firmantes de cada país irán a la cabeza de la carta en sus respectivos países, con datos de contacto de sus medios de comunicación nacionales.

Le rogamos que firme la carta y que invite a firmar a tantos de sus colegas como sea posible. Daremos la bienvenida a las firmas de legisladores de cualquier partido político, y sean o no miembros de GLOBE. La carta está abierta para que cualquier legislador pueda firmarla, e invitamos a cada capítulo de GLOBE a obtener la firma de al menos 20 legisladores en sus respectivos Parlamentos o Congresos.

Para que su nombre vaya incluido a la cabeza de los legisladores firmantes en su país, le rogamos que responda con su confirmación a: BarryGardiner.Global@parliament.uk
El plazo límite para responder es el viernes 20 de mayo.

Atentamente,
Barry Gardiner MP


A los Directores Ejecutivos de todas las Bolsas del mundo

Nosotros, los legisladores abajo firmantes, reconocemos que:

La creciente intensidad y frecuencia de fenómenos meteorológicos extremos en todos nuestros países por todo el mundo está ocasionando la destrucción cada vez más tangible de activos físicos y naturales. Los impactos materiales de estos riesgos están ejerciendo un creciente efecto negativo sobre nuestras economías, sistemas financieros y operaciones empresariales.

En el marco del cumplimiento de los compromisos asumidos colectivamente por nuestros gobiernos en París en la COP21 de la CMNUCC, es posible que muchos activos relacionados con un modelo económico de alta intensidad de carbono estén en estos momentos mal tasados, y representen un riesgo financiero como «activos obsoletos».

La salud a largo plazo de nuestros sistemas financieros depende de que reconozcamos de una manera clara e inmediata estos riesgos. A la hora de tomar decisiones racionales sobre asignación de activos, los inversionistas necesitan una divulgación completa y transparente de estos riesgos por parte de las empresas y los mercados.

Esto requerirá mediciones y valoraciones consistentes, comparables y fiables.

Con este fin, damos la bienvenida al trabajo y el liderazgo demostrado por el Cuerpo Especial de la Junta de Estabilidad Financiera del G-20 sobre la divulgación de datos financieros relativos al cambio climático, y de la Comisión de Valores y Cambio de los Estados Unidos de América (SEC por sus siglas en ingles) dando impulso a la adopción de lineamientos de reporte claros y sólidos.

Asimismo, reconocemos la importancia crítica de armonizar y estandarizar los lineamientos de reporte de estos riesgos en las Bolsas de todo el mundo.

Por lo tanto, le urgimos a que:

1. Promueva la adopción de lineamientos de reporte y publicación de riesgos relativos al cambio climático por parte de todas las empresas cotizadas bajo su jurisdicción.
2. Se comprometa a implementar las mejores prácticas internacionales de requerimientos de reporte sobre sostenibilidad y riesgos relativos al cambio climático.
3. Se asegure de que los avances de las empresas cotizadas en su Bolsa llevando a cabo sus reportes sean objeto de seguimiento de manera transparente, y que los mismos sean fácilmente accessibles para todos los accionistas.

Y le pedimos que responda a esta carta detallando cómo se enfocan estos importantes asuntos en su Bolsa.

Atentemente,

Barcelona no és la terra dels barcelons

Per als poc aficionats a fixar-se en les paraules, la seva composició i origen, poden passar inadvertides moltes coses. Per sort seva, segurament no són transcendents sinó meres curiositats. Però que ens ajuden a interpretar la realitat. Us proposo que us fixeu en els noms dels països o territoris i la relació amb l'adjectiu que s'aplica als seus habitants, el gentilici.

Veureu que és força habitual que el nom que es dóna al territori s'hagi creat a partir del gentilici. De fet, això s'explica perquè hi havia una societat, una ètnia, una col·lectivitat, que quan es va assentar en un territori, el va dominar i s'hi va desenvolupar, va acabar conferint el seu nom a aquest. Així, tenim Catalunya, dels catalans; França, dels francs; Gàlia, dels gals; Anglaterra, dels angles; i una infinitat: russos, gallecs, asturs, bretons, suecs, finesos...

Com haureu notat, sols he pogut exemplificar amb territoris nacionals o regionals, però no amb ciutats. Una ciutat no es caracteritzava per tenir una societat nacional o ètnica. Així, els gentilicis s'han creat a partir del nom del territori: vilanovins, de Vilanova; geltrunencs, de la Geltrú; sitgetans, de Sitges... No hi va haver una societat constituïda per Barcelons que hagués donat lloc a una ciutat anomenada Barcelona per la seva composició.

En el cas dels països, també passa que de vegades hi ha gentilicis de creació posterior. Un bon exemple, que es comprèn de seguida, és respecte els països de nova creació, que podem trobar al continent americà: els americans són els que viuen a Amèrica, els argentins els que viuen a Argentina, els canadencs els que viuen al Canadà. No hi ha una nació prèvia constituïda pels Americs, els Argents o els Canads que hagin donat nom al territori a partir del seu establiment sinó que és exactament al revés.

També podem trobar casos de territoris com Holanda, que vol dir terres baixes, que el nom del territori ha donat lloc al gentilici. O en el cas dels continents, també s'entén que són denominacions clarament geogràfiques, que donen lloc a un gentilici formal posterior, per catalogar tota la gent que en són originaris, malgrat la seva immensa diversitat: asiàtics, europeus, australians, africans...

Mallorca o Menorca, les illes major i menor, són denominacions geogràfiques. Els que hi van anar eren catalans. Després va aparèixer el gentilici derivat del topònim geogràfic. El cas del País valencià és més peculiar ja que el nom del país prové del nom de la capital.

Però anem a Espanya i els espanyols. No hi havia una comunitat nacional, ètnica que donés lloc a aquest nom. L'única col·lectivitat devia ser la dels conills que poblaven la península i que es creu que van donar lloc a Hispalis. Espanya o Hispània és una descripció geogràfica, com en el cas de les ciutats. I el topònim que se'n derivi no hauria de fer referència a una categoria nacional sinó merament de ciutadania, dels que hi habiten, com en el cas de les ciutats.

En el cas d'Ibèria, sí que prové d'una comunitat, els ibers, però malgrat que sovint s'ha volgut anomenar Ibèria a la península, en termes històrics ve a ser una aberració perquè Ibèria vindria a ser una versió més extensa però basada en el que avui coneixem com els països de parla catalana, més la conca de l'Ebre, més avall cap a Múrcia i part d'Andalusia i més amunt cap a la Provença. Però lluny de poder-se confondre amb el conjunt peninsular.

Com explica Vicenç Villatoro, Tomás Vejo explica com en el segle XIX es construeix el relat històric sobre una nació espanyola, agafant fets reals i mites per inventar la nació espanyola, i com aquest no és un fenomen específic d’Espanya, sinó que es produeix a tot Europa si fa no fa a la mateixa època. “Todas las naciones son imaginadas. Detrás de una nación solo hay la fe en un relato”.



L'origen dels noms dels països ens ajuden a comprendre si, temps enllà, va ser el que ara en diríem una nació que va crear l'estat o un estat que va crear una nació. Avui dia, els poders espanyols i també bona part de la seva intel·lectualitat, encara s'entesten a construir una nació espanyola, cosa per a la qual es fa necessari esborrar els sentiments d'identitat nacionals diferents que han sobreviscut dins els límits del que actualment és l'estat espanyol.

Segurament fracassaran. Si en tres o cinc segles no ho han aconseguit, molt més difícil els resultarà ara, probablement. O no, vés a saber. Però mira que seria fàcil acceptar la història com és i entendre que Hispània és un concepte geogràfic, dins el qual hi conviuen diverses nacions, diverses identitats, diverses llengües. I que més enllà de la forma d'organitzar-se políticament que a cada moment es convingui, l'important és que es pugui conviure amb harmonia, amb pau, amb capacitat de compartir.

I en aquest moment de la història, per descomptat, la millor manera de conviure i compartir, és des del respecte a la lliure capacitat de decidir cada poble com a societat adulta. I si democràticament i pacíficament, amb respecte i sentit de col·laboració, aquests pobles decideixen exercir el dret a governar el seu futur de manera autònoma, a partir de la creació d'estats diferenciats, res no trenca Hispània. I en un sentit històric i geogràfic, els espanyols -o potser millor dit, hispànics- podran ser tots aquells que visquin a Hispània. Si l'estat que queda després de la secessió de Catalunya se segueix anomenant Espanya o Estat espanyol o Regne d'Espanya, catalans i castellans, com a titulars dels territoris de Catalunya i Espanya respectivament, podrem seguir compartint el fet de ser hispànics, és a dir habitants d'una regió geogràfica anomenada Hispània.

11.5.16

Canyelles ha contribuït a inspirar els participants a l'Imagine mSocial @imaginecc @msocialcatCOM

Avui he fet una xerrada sobre Responsabilitat Social. En faig moltes. Però avui tenia un caràcter especial. Es tractava de fer una xerrada inspiradora per a un grup de dreamers que estan durant un mes participant en el projecte Imagine mSocial.

Durant un mes, 12 dreamers amb esperit emprenedor estan vivint una experiència que canviarà la seva vida. Acompanyats d’un equip de mentors, i amb la col·laboració de les administracions, les entitats socials i el món privat, els participants treballaran en el prototipatge de quatre productes tecnològics que suposaran un gran pas endavant en la vida de centenars de barcelonins i barcelonines. A sota podeu veure el vídeo de l'acte de presentació del projecte.

M'ha tocat intervenir després del Ricard Faura, un gran referent en la societat del coneixement. La idea és portar persones que aportin elements inspiradors en el camp social per a facilitar que els participants deixin anar la imaginació.

He mirat d'expressar el sentit empresarial de la Responsabilitat Social, amb algunes notes sobre què vol dir gestionar una organització amb aquest enfocament de gestió. I hem pogut debatre a partir de les qüestions plantejades pels participants.

Al capdavant del projecte hi el Jordi Tolrà i Xavier Verdaguer, dos noms que ja suggereixen que el projecte segur que ha de ser interessant, potent, i innovador. I també vull destacar els quatre partners principals, entre els quals dues empreses membres de Respon.cat.

Suara planteja el repte de com millorar l'atenció social i l'autonomia personal de les persones dependents, i especialment millorant la qualitat de vida de les persones cuidadores.

Suez (Agbar) proposa un repte per a aquells barris on hi ha pobresa energètica, però anant més enllà d'aquesta problemàtica i pensant què podríem fer per ajudar-los a regenerar-se i proporcionar ocupació.

Les altres organitzacions que han proposat reptes són la Fundació ONCE, amb un repte sobre l'empoderament de les persones amb discapacitats, i la Diputació de Barcelona, amb un repte sobre com millorar l'eficiència dels serveis socials que faciliten els ajuntaments fent, per exemple, que els usuaris coneguin millor els serveis.



Entre les idees abordades, hem parlat de com una empresa decideix quines són les matèries que prenen importància i que haurien d'incorporar a la gestió de la seva responsabilitat social. A més dels elements metodològics, hem pogut explicar alguns marcs que poden ser útils, com ara les agendes locals i globals. En aquest cas hem explicat els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i els Focus de l'RSE a Catalunya, promoguts per Respon.cat.

He acabat la intervenció deixant-los un exemplar de l'Ideari Respon.cat de la Responsabilitat Social, en tant que cartell que vol ser inspirador dels valors que han d'incorporar les empreses i organitzacions responsables, ètiques i sostenibles.

IMAGINE mSOCIAL 

El potencial transformador de la tecnologia digital és extraordinàriament fort per millorar la qualitat de vida de les persones, promoure la igualtat d’oportunitats i el dret a una vida independent dels col·lectius més vulnerables i en risc d’exclusió social. Aquesta afirmació és el motor de l’Imagine mSocial 2016, el primer programa d’innovació desenvolupat en català i focalitzat íntegrament en la cerca de solucions tangibles als reptes socials més urgents de la ciutat de Barcelona.

Piulades:
msocialcat ‏@msocialcatCOM
@jmcanyelles, referent en responsabilitat social, parla d'importància de la seva aplicació @imaginecc #msocial2016

Imagine ‏@imaginecc
En @jmcanyelles ens ha explicat avui el valor global de la responsabilitat social @imaginecc #mSocial2016

Mireia Bel ‏@mire_bel
.@jmcanyelles ens parla de RSC per a pimes. És energia contagiosa amb un cap molt ben moblat @imaginecc @FBSabadell


Presentació Imagine mSocial2016 from Imagine on Vimeo.


Josep Maria Canyelles participarà a la 1a Jornada #RSE del sector bellesa en representació de Respon.cat #bellezaresponsable organitzada per Beauty Cluster Barcelona i Corresponsables

  • Respon.cat participarà en la primera Jornada Anual de Responsabilitat Social Corporativa en l'àmbit de la bellesa, organitzada per Beauty Cluster Barcelona i Corresponsables. 
  • La jornada tindrà lloc el el 18 de maig a Barcelona i abordarà l'RSE des del sector de la bellesa. Podrà seguir-se en xarxes socials amb el hashtag #bellezaresponsable
La bellesa està en la teva ment és una premissa que convida a reflexionar sobre la importància de l'interior de les persones. Extrapolat al sector empresarial, la bellesa de les companyies pot assolir mitjançant una gestió lligada a la Responsabilitat Social i el desenvolupament sostenible.

Per això, el Beauty Cluster Barcelona juntament amb Corresponsables han posat en marxa una Jornada per alçar la veu en el sector i animar les empreses que incorporin iniciatives d'RSE i sumin en bellesa.

A la trobada, Corresponsables abordarà les claus per desenvolupar una política d'RSC sostenible. A més, les principals empreses del sector de la bellesa compartiran les seves experiències i bones pràctiques en el desenvolupament d'un negoci responsable i sostenible. Així, coneixerem de primera mà els casos d'RSC de Martiderm, Birchbox i Laboratori-Fundació Dau.

També es durà a terme una taula rodona sobre innovació i futur de l'RSC que comptarà amb Josep Maria Canyelles en representació de Respon.cat, així com la Fundació Bosch i Gimpera, Bellezaysolidaridad.com i Coresponsables.

La trobada se celebrarà el dimecres 18 de maig a ACCIÓ (Passeig de Gràcia, 129). Consulta el programa complet i inscriu-t'hi (l'assistència és gratuïta i limitada; es requereix inscripció prèvia).

Font: Corresponsables

Josep Maria Canyelles participará en la 1ª Jornada #RSE del sector belleza en representación de Respon.cat #bellezaresponsable organizada por Beauty Cluster Barcelona y Corresponsables

  • Respon.cat participará en la primera Jornada Anual de Responsabilidad Social Corporativa en el ámbito de la Belleza, organizada por Beauty Cluster Barcelona y Corresponsables. 
  • La jornada tendrá lugar el el 18 de mayo en Barcelona y abordará la RSE desde el sector de la belleza. Podrá seguirse en redes sociales con el hashtag #bellezaresponsable
La belleza está en tu mente es una premisa que invita a reflexionar sobre la importancia del interior de las personas. Extrapolado al sector empresarial, la belleza de las compañías puede alcanzarse mediante una gestión ligada a la Responsabilidad Social y el desarrollo sostenible.

Por ello, el Beauty Cluster Barcelona junto con Corresponsables han puesto en marcha una Jornada para alzar la voz en el sector y animar a las empresas a que incorporen iniciativas de RSE y sumen en belleza.

En el encuentro, Corresponsables abordará las claves para desarrollar una política de RSC sostenible. Además, las principales empresas del sector de la belleza compartirán sus experiencias y buenas prácticas en el desarrollo de unnegocio responsable y sostenible. Así, conoceremos de primera mano los casos de RSC de Martiderm, Birchbox y Laboratorio-Fundación Dau.

También se llevará a cabo una mesa redonda sobre innovación y futuro de la RSC que contará con Josep Maria Canyelles en representación de Respon.cat, así como la Fundació Bosch i Gimpera, Bellezaysolidaridad.com y Corresponsables.

El encuentro se celebrará el miércoles 18 de mayo en ACCIÓ (Passeig de Gràcia, 129). Consulta el programa completo e inscríbete (la asistencia es gratuita y limitada por lo que se requiere inscripción previa).

Fuente: Corresponsables

8.5.16

Prohibit parlar català a Kiko Casilla. La vergonya d'una societat que no vol canviar


Aquesta tarda, quan s’ha acabat el partit de lliga contra el València, a la sala de premsa de l’estadi Santiago Bernabéu s’ha viscut una situació ben polèmica. El servei de premsa del Madrid ha prohibit al seu porter Kiko Casilla de respondre en català una pregunta del periodista Sebas Guim, de Catalunya Ràdio. El Twitter de ‘La transmissió d’en Puyal’ ho ha denunciat i al cap de poc ja ha començat a circular el vídeo el moment.

Casilla, el porter del Reial Madrid, és català. El cap de premsa del club blanc, Carlos Carbajosa, ha respost "no, no, no, en español", denegant que respongués en català.

Tal com ha explicat el periodista, després de respondre la pregunta en castellà, Kiko Casilla s'ha dirigit a Sebas Guim per disculpar-se per la situació desagradable en la qual s'ha vist implicat.

Amb un criteri ben diferent, l'entrenador Zinedine Zidane ha respost moltes preguntes en francès a la sala de premsa.

Si l'espanyola fos una societat sana, no moguda per un nacionalisme negador de la diversitat, hores d'ara serien els intel·lectuals, esportistes, partits polítics i altres institucions i organismes espanyols els que estarien demanant al Reial Madrid que es disculpi. Això no passarà perquè Espanya mai canviarà i perquè aquesta actitud és considerada la normal. Espanya sols està preparada per respectar els països independents i no té previst fer altra cosa. Ni en un moment de risc per a la seva integritat es planteja modificar la seva actitud insultant.



Un periodista de TV3 le formuló al portero tarraconense una pregunta en catalán. El guardameta preguntó al jefe de prensa si podía contestar en esta lengua. "No, no, no, en español", fue la indicación del empleado del club.

Ver más en: http://www.20minutos.es/deportes/noticia/real-madrid-impide-kiko-casilla-responder-catalan-zona-mixta-2741809/0/#xtor=AD-15&xts=467263

La Magic Line de Sant Joan de Déu: un esdeveniment solidari i sostenible

Aquesta setmana he participat en una reunió de l'Obra Social de Sant Joan de Déu per aportar idees sobre uns dels grans esdeveniments que organitzen, la Magic Line. A Vector 5 se'ns va demanar que i aportéssim una visió externa al costat d'empreses que hi han estat participant activament i que podien aportar la visió des de dins de la moguda. Sempre és un plaer poder ajudar a millorar un esdeveniment però sobretot és un bon senyal que una organització com aquesta es preocupi per escoltar la veu de grups d'interès diversos per obrir-se a la millora.

Què és la Magic Line. És una mobilització solidària que organitza Sant Joan de Déu a favor de les persones més vulnerables. L'esdeveniment central és una caminada per equips i no competitiva pels turons de Barcelona, que enguany s'ha fet per tercer any. Durant els mesos previs, els equips participants es marquen un repte solidari i fan activitats de captació de fons per aconseguir-lo. Participar a la Magic Line costa 30€ per equip, el que permet inscriure un equip d'entre 3 i 25 persones, escollir un recorregut de 10, 20, 30 o 40 km i gaudir dels serveis bàsics de la caminada. Les persones que hi volen participar però no poden fer la caminada tenen altres opcions, com organitzar un Cafè Magic Line o participar a la festa posterior.


Juanjo Ortega, coordinador de la Magic Line: "Quan posem a disposició de la gent espais de participació solidària, la resposta és magnífica"

La gestió responsable socialment d'esdeveniments ha agafat embranzida en els darrers anys, i se'n parla molt des dels Jocs Olímpics de Londres, tot i que de vegades amb una visió molt reduccionista a les matèries ambientals. Cal destacar especialment que la Magic Line és un esdeveniment esportiu de transformació social a través de la promoció de valors com:

a) Solidaritat conscient i responsable: per això aporten els recursos que facilitin als participants el coneixement de les problemàtiques i les causes que l'originen, el reconeixement de la dignitat humana i els seus drets, la presa de consciència de la corresponsabilització per trobar-hi solucions i promoure el compromís individual i col·lectiu com a via per fer-les possible.

b) El destí de la captació. L'aportació econòmica dels participants és significativa i proporcionada a l'esforç físic i a la causa social al qual va destinada. Els projectes receptors dels donatius beneficien a col·lectius i no a causes personals. Apliquen criteris de transparència dels projectes beneficiaris i mecanismes de rendició de comptes.

c) Inclusió: tothom hi ha de trobar oportunitats de participar, a través de la participació adaptada, el voluntariat, la difusió o les aportacions econòmiques.

d) Criteris ètics en les actuacions pròpies i en relació amb empreses col·laboradores, a les quals exigeixen:
  • Respectar els drets humans, el medi ambient i la salut pública;
  • Complir amb la legislació vigent en matèria laboral, de seguretat social, fiscal i relativa a riscos laborals, tant localment com en altres països on actua. 
  • No produir ni comercialitzar productes que perjudiquin la salut com tabac o alcohol d'alta graduació etc.
  • No estar directa o indirectament relacionada amb la fabricació o el comerç d'armes o de qualsevol altre producte pensat per a actes violents o d'ús militar.
  • No produir o comercialitzar productes o serveis ni difondre campanyes que no encaixin amb la imatge i els valors de Sant Joan de Déu.
e) Estil de comunicació: empren arguments racionals i emocionals sense apel·lar a la caritat ni fer ús del sensacionalisme en les comunicacions públiques.

f) Reconeixement entre entitats: es vinculen a altres entitats promotores d'esdeveniments esportius amb valors per donar-nos suport, compartir aprenentatges i difondre conjuntament la solidaritat a través de l'esport.

Que complicat que és comprar un bitllet de tren al portal de la Renfe (sobretot si ets català)


Porto 24 hores intentant comprar un bitllet d'anada i tornada Barcelona - Girona per aquest dilluns i encara no ho he aconseguit.

Ho estic fent amb un cupó promocional, donat que són les festes Girona Temps de Flors. El resultat des d'ahir és aquest: 
S'han trobat els següents errors: En aquests moments no es pot seguir amb el procés, disculpin les molèsties (G001-PR22)

 
Després de destinar-hi massa temps, decideixo provar sense el descompte, no fos cas que el problema fos degut al cupó. I fent així ja em deixa avançar una mica més i puc triar trens. Trio tren d'anada i de tornada, però el portal torna a fallar:
Avís: En aquests moments no es pot fer la reserva de places, intenteu-ho més tard (G001-CE06)
 

Després d'haver-ho intentat en moments del dia diferents, opto per fer una prova: fer-ho en llengua castellana. La primera resposta també és negativa:
Se han encontrado los siguientes errores: Código promocional no válido. (PR22) 

Però quan he optat per comprar el bitllet sense el codi promocional, aleshores ja he pogut enllestir la compra. És a dir, la solució al problema plantejat era:

a) fer la compra en castellà
b) no fer ús del codi promocional

Quan ja havia fet la compra, he pensat que possiblement el codi sols es podia usar per a l'anada o per a la tornada. En tot cas, no explicaria perquè el web en català no funcionava. I, a més, els missatges són una mica complicats de comprendre:









Per desgràcia davant de tant error, sols et donen com a solució ACCEPTAR:
Error: Estamos trabajando para mejorar la aplicación. Perdonen las molestias. Inténtelo más tarde. (G001) ACCEPTAR





Reflexions sobre RENFE en aquest blog:

Canyelles participa demà a la Trobada de les Càtedres Santander de Resp. Social amb una conferència sobre RSE i RSU

  • Josep Maria Canyelles participarà aquest dilluns 9 de maig a Girona a la Trobada de la Xarxa de Càtedres Santander de Responsabilitat Social.
  • Pronunciarà una conferència sobre l'RSE i l'RS
El 9 i 10 de maig tindrà lloc la VII Trobada de la Xarxa de Càtedres Santander de Responsabilitat Social a Girona. La trobada estarà coordinada per la Càtedra de Responsabilitat Social Universitària de la Universitat de Girona i patrocinada pel Banc Santander i Càritas Diocesana de Girona. La trobada constituxeix un fòrum de debat i posada en comú de les línies de treball a realitzar en coordinació per les Càtedres i les entitats integrants de la Xarxa.

OBJECTIUS DE LA TROBADA
  • Incorporar a la Xarxa dues noves entitats. La Cátedra Internacional de Responsabilidad Social Corporativa de la Universidad Católica de Murcia i l'Asociación Española de Directivos de Responsabilidad Social (DIRSE).
  • Fer un anàlisi de la situació actual de la Xarxa.
  • Avaluació dels treballs presentats al II Premi Santender d'Investigació sobre RSC i el II Premi Santander al Millor Assaig Curt sobre RSC, convocats per la Xarxa.
  • Organització i desenvolupament del proper Curs d'Estiu.
Durant la Trobada s'incorporaran membres del Consell Assessor de la Càtedra de RSU de la UdG i es comptarà amb la participació del Sr. Josep Maria Canyelles, el qual impartirà una conferència.  

PROGRAMA

9 de maig

- 10h: 
  • Benvinguda per part de la directora de la Càtedra de RSU de la UdG.
  • Inici de la reunió de la Xarxa de Càtedres per tractar diversos temes:
    • Presentació de les noves Universitats que s'incorporen a la Xarxa, així com d'experts convidats pel Banc Santander i l'adhesió de DIRSE a la Xarxa (Fernando Ordóñez).
    • Curs d'Estiu (Informació per part de Fernando Ordóñes i Elena Ramallo).
    • Estat de les presentacions als Premis Santander sobre RS (Informació per part de Pedro Jiménez i Fernando Ordóñez).
- 11:30h: 
  • Benvinguda per part de:
    • Sr. José M. García de los Ríos González. Director de Zona Santander Universidades.
    • Il·lma. Presidenta del Consell Social de la UdG, Sra. Rosa Núria Aleixandre.
    • Excm. i Magnífic Rector de la Universitat de Girona, Sr. Sergi Bonet.
- 12h: 
- 13:30h: Dinar
- 16h: Recepció a l'Ajuntament de Girona per part de l'Alcaldesa de la ciutat, Il·lma. Sra. Marta Madrenas.

10 de maig

- 10h: Revisió dels Premis Santander i decisió del Jurat sobre l'adjudicació.
- 12:30h:
  • Convocatòria del pròxim Comitè Editorial de la Xarxa de Càtedres i acord sobre els temes a tractar en el mateix (Fernando Ordóñez).
  • Revisió dels temes pendents a tractar sobre el Curs d'Estiu.
  • Clausura de la VII Trobada.
Font: UdG

5.5.16

Jornada Comerços compromesos amb la societat, a Creu Coberta, amb la participació de l'expert Josep Maria Canyelles

La Fundació Bancària 'la Caixa' i l'Associació de Comerciants de Creu Coberta us conviden a la jornada de presentació del programa Incorpora, que tindrà lloc el proper dimecres 17 de maig a les 14h a la seu del Districte de Sants-Montjuïc (Carrer de Creu Coberta, 104).

L'expert Josep Maria Canyelles farà una ponència sobre el sentit empresarial de la Responsabilitat Social dirigida al sector del comerç.


PROGRAMA DE L'ACTE
  • Inici de l'acte. Intervindran:
  • Lluís Llanas, president de l'Eix Comercial Creu Coberta  
  • Jordi Nicolau, Director Territorial de CaixaBank de Barcelona  
  • Jaume Asens, regidor del Districte de Sants-Montjuïc
  • Presentació del Programa Incorpora de la Fundació Bancària “la Caixa”
  • Ponència: Comerços compromesos amb la societat, a càrrec de Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global i soci-consultor Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat
  • Bones pràctiques: Testimoni d'èxit d'una experiència de col·laboració del programa.
  • Torn obert de paraules
  • Cloenda amb refrigeri

Inscripció

Anteriors jornades:

2.5.16

Cafès Novell i Fundació Santa Teresa, premiades a la Nit de l'Empresa al Penedès Garraf


  • Divendres passat va tenir lloc la 25a edició de La Nit de l’Empresa organitzada per l'associació d'empresaris del Penedès Garraf, on es van proclamar els Premis ADEPG 2016.
  • El Gran Premi ADEPG a l'Empresa de l’Any va ser per a Cafès Novell.
  • Responsabilitat Global i Vector 5 hi van estar presents   

El Gran Premi ADEPG a l'Empresa de l’Any 2016 al Gran Penedès va ser per a Cafès Novell, amb seu a Vilafranca del Penedès. Per la seva banda, la Fundació Santa Teresa del Vendrell, amb seu al Vendrell, va rebre el Premi en l’àmbit del Compromís Social.

La gala va aplegar més de cinc-cents assistents, que es van congregar a l’Hotel Melià Sitges. L’acte va tenir com a primer convidat Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya, acompanyat de l’alcalde amfitrió, Miquel Forns, i del president de l’ADEPG, Jordi Solé Tuyà. Puigdemont va centrar bona part del seu discurs a la necessitat de disposar d'eines d'Estat per a poder donar resposta als reptes més importats que el país planteja, tant a nivell social com econòmic.

Els altres premiats foren: La Ruta del Xató, en l’àmbit de la Comunicació; Bidfon, en l’àmbit de la Innovació; Torre, en l’àmbit de la Consolidació Internacional; Garraf Maquinària, en l’àmbit de l’Expansió Internacional; Axolot · Rebel Business, en l’àmbit de la nova creació; Granier, en l’àmbit de les tecnologies de la Comunicació; Sensación Activa, Premi Jove Emprenedor 2016; Ester Olivella i Imma Olivella · Les Filos, Premi Dona Estela Emprenedora 2016; i Salvador Guasch Figueras, en l’àmbit de la Cultura d’empresa. També van rebre reconeixement especial Canal Blau, Newton’s i Telemàtic, pel seu 25è aniversari; Club Tennis Vilanova, pel cinquantè aniversari;  Hotel Subur, pel centenari, i l’Hotel Cèsar, pels seu 125 anys.

L’esdeveniment empresarial ha rebut el patrocini de Banc Sabadell, Conforama, Coral Transports i Stocks, Mútua Penedès, Sage i Remm Guitart. També cal destacar el suport de les empreses Ametller Origen, Anxanet, Auren, Bureau Vallée, Deixalles i Transports A. Plazas, Estela Barcelona, Finca Mas Solers, Marclean, Pellisa Ràfols, Prot Energia, Prysmian, Redman, Richmond, Serradora Campamà, Sia Biosca, Telemàtic, Vilamòbil, Vilanova Park i Wolters Kluwer.

La principal novetat de la 25a Nit de l’Empresa va ser el menú gastronòmic, que va donar el major protagonisme a elaboradors de l’entorn, amb criteris de proximitat:


"El sector turístic ha d'incorporar l'RSE com una estratègia de diferenciació, excel·lència i sostenibilitat", segons Canyelles en una jornada d'RSE al Maresme

1.5.16

Reflexions davant les reeleccions. L'estratègia espanyola no té marxa enrere

La clau que podria afavorir la formació d'un govern a l'Estat espanyol seria que el PSOE reconegués el dret a l'autodeterminació dels pobles, tal com feia en el moment de la transició espanyola. Això seria coherent amb la seva història, li permetria governar i possiblement liderar un canvi real de l'Estat, tant en el model i l'organització com la cultura política, amb totes les conseqüències econòmiques, socials i culturals. El PSOE que va liderar el canvi a l'any 1982, iniciant per primer cop l'alternança de govern i iniciant el procés d'assentament de la democràcia, ara podria ser qui liderés el canvi que en aquell moment no va saber fer. O no li van deixar fer. O no va voler fer.

Vist des d'ara, el PSOE, més enllà de l'opció en l'espectre polític, ha actuat com un partit profundament nacionalista espanyol. I si bé la els matisos interns impedien una catalogació nítida, a partir del moment en què el context els ha demanat posicionar-se, la tria ha estat clara, fins al punt de permetre's dinamitar el PSC, que ha acceptat perdre un bona part dels seus actius i ha hagut d'empassar-se el seu compromís de respectar la decisió dels catalans en el marc d'una aplicació de la democràcia en forma de referèndum.

Són molts anys d'espanyolisme i serà molt difícil fer marxa enrere. El partit, les seves estructures, les persones, s'han envellit, s'han fet cada cop més conservadores. I quan el PP va accelerar la seva opció nacionalista, en l'època aznariana de l'España va bien, el PSOE no va saber competir-hi buscant un perfil propi sinó que va caure en la por electoral i va deixar anar els instints dels seus barons i de la militància de l'Espanya més rància, per apuntar-se a l'oportunitat de tornar a tenir una visió orgullosa d'un model d'Estat que necessita veure's gran i dominador, segurament sublimant vells somnis imperials.

Aznar va decidir que l'etern empat entre un nacionalisme català que no reeixia en el seu desig de llibertat i un nacionalisme espanyol que arrossegava durant massa decennis i segles el conflicte amb els catalans havia d'arribar a la seva fi. I un moment exultant per a Espanya era ideal perquè els catalans abracessin l'espanyolitat, forçant el desempat del conflicte i accelerant l'espanyolització de Catalunya. El PSOE hi va assistir de bon grat. El discurs únic es va imposar a Espanya, arribant al punt de formar part també de la justícia, que ja havia perdut la seva capacitat de dirimir els conflictes competencials amb una visió no afectada per les discrepàncies partidistes.

L'espanyolisme ja no era un enfocament partidista, sinó que ja havia esdevingut la visió de l'Estat i de la gran part de la societat espanyola  -si més no de l'Espanya castellana. El pensament únic espanyolista s'ha imposat en els darrers vint anys, modernitzant el seu discurs, deixant enrere la visió i llenguatge joseantoniano i afavorint que les classes mitges i professionals espanyols abracessin aquesta nova visió orgullosa d'Espanya, sense concedir cap rellevància a la negació de la pluralitat i de la diversitat sobre la qual es bastia.

Això no té marxa enrere. ¿Com podria ara la societat espanyola acceptar que en els darrer segle, les dues dictadures però també la democràcia han creat una gran mentida d'estat, la negació de l'existència dins l'Estat espanyol d'altres realitats nacionals diferents de la castellana, majoritària i dominant?

Però el problema ja no és solament de fer un gir de 180 graus, que no seria comprensible per l'opinió pública espanyola, sinó que no hi ha la voluntat real d'acceptar aquesta realitat. Acceptar que Catalunya és una nació seria la manera d'iniciar un procés que fes possible que els catalans es poguessin sentir còmodes, acceptats i respectats dins un estat plural i compost. Tot i així, malgrat ser el primer pas del desllorigador de la situació, no és previsible que facin aquest gest perquè consideren que atorgar aquest reconeixement implicaria el dret real a separar-se, el qual s'acabaria tard o d'hora fent realitat. El mer fet de fer un referèndum, encara que l'Estat es veiés amb les condicions per a guanyar-lo, no és acceptat perquè ja suposa la consideració de demos diferenciat, i per tant avalaria nous processos en el futur, impedint que l'Estat pogués avançar desacomplexadament en el procés de construcció de la nació espanyola sobre la desaparició de les nacions subjacents o subalternes.

I no sols el risc de secessió sinó que la consideració de nació per a Catalunya tindria moltes altres conseqüències, fins i tot mantenint-se dins de l'Estat espanyol, com que immediatament es podrien aplicar sancions internacionals a Espanya per la passivitat o àdhuc implicació en delictes d'incitació a l'odi nacional, que ara, representa que no són d'aplicació, malgrat els cinc segles documentats de catalanofòbia. I és que el reconeixement legal de Catalunya com a nació no és merament un factor identitari i nostàlgic sinó unes garanties de respecte als drets civils i als drets nacionals.

I també és evident que la centralitat política dels catalans és substancialment diferent a la dels espanyols, tant en drets civils i democràtics com en models de governança i de progrés. En aquest moment, les lleis catalanes aprovades pel Parlament, reflex de la voluntat de la ciutadania, en aspectes com la pobresa energètica, el fracking, el dret civil català, els impostos a certes activitats, i en general tot allò que afecta el finançament, les inversions, etc. marquen una diferència insalvable que fa ingovernable el país si segueix sotmès a un Estat espanyol amb una cultura política que no ha tendit a convergir amb la catalana sinó més aviat a la inversa. No és sostenible en termes d'eficiència mantenir dues nacions tan diverses sota un mateix sostre normatiu, controlat, a més, de manera insensible per una de les nacions en conflicte.

En moments claus en la defensa dels interessos dels catalans i catalanes, és lamentable assistir als posicionaments en clau partidista i espanyolista per part dels que s'havien mostrat sempre catalanistes i defensors de les llibertats de Catalunya, encara que fos en el marc comú espanyol. El PSC ha quedat malauradament integrat de ple dins el PSOE, malgrat tractar-se de partits formalment diferenciats, sense que cap matís ressalti les diferències. Catalunya perd un actiu, sens dubte, mentre que el PSC perd la centralitat i esdevé tristament el partit espanyolista al costat de Ciutadans i el PP. Veure líders seus assistir a les convocatòries de SCC, amb tot el context feixistitzant fa feredat. El PSC hauria de ser la punta de llança perquè el PSOE pugui realment transformar Espanya. Però per a això cal un principi, el d'acceptació de la realitat, de reconeixement de la diversitat constituent d'Espanya, que amb un PSC entregat és absolutament impossible. Fa la mateixa funció que els catalans dins la cort del PP, que no solament han negat la realitat sinó que per a semblar més espanyols han sobreactuat en el seu espanyolisme, facilitant la total incomprensió dels poders centrals amb Catalunya.

Per això he titulat la reflexió l'estratègia espanyola no té marxa enrere. Aquells que en els límits geogràfics i ideològics de l'espanyolisme podrien facilitar la gestió del canvi no disposen ni de la credibilitat per a fer valdre els seus arguments. Tot el peix està venut.