22.2.17

Nola izan enpresa erakargarri XXI. Mendean? ERANTZUKIZUN SOZIALA ETA ELKARLANA

Nola izan enpresa erakargarri XXI. Mendean?
ERANTZUKIZUN SOZIALA ETA ELKARLANA

EGUNA 2017ko Martxoak 2, osteguna | ORDUTEGIA 10:00 - 14:00 | LEKUA SALTO SYSTEMS - Oiartzun

Enpresa erakargarria izateko, irabazi ekonomikoei ez ezik, eragin eremuko komunitatearen garapenari ere erreparatu behar diogu. Enpresa aurreratuek gizartearekiko konpromisoa dute iparretako bat, horrek ere enpresaren iraunkortasunari laguntzen diolako.

Bide horretan ingurumenak, berdintasun politikak, lana eta familia orekatzeko kontziliazio neurriak edota gertuko gizartearekiko zein garapen bidean dauden herrialdeekiko konpromisoak enpresa gehienetan bere lekua aurkitu badute, hizkuntza komunitateen arteko bizikidetza bermatzea eta enpresa arduratsuen sareak eraikitzea gaur eta biharko enpresa arrakastatsuek gainditu beharreko erronkak dira.

Jardunaldi honetan bi gai nagusi jorratuko ditugu: batetik enpresen ardura soziala osatzen duten faktoreak eta hauen baitan hizkuntzen kudeaketa egokiak betetzen duen papera; eta bestetik enpresa sareak aztertuko ditugu, horiek eratzeko arrazoiak zein onurak aztertuz.

Bi arlo berritzaile hauek Oarsoaldeko gero eta enpresa gehiagoren agendan txertatzea berebiziko kontua baita bertako espazio sozio-ekonomikoa eguneratu eta indartzeko. Jardunaldi hauen helburua da, baita ere, arduratsu jokatzen duten enpresen ikusgarritasuna areagotzea eta haien arteko elkarlana sustatzea.


Egitaraua


10:00 - 10:10 Aurkezpena
10:10 - 11:10 Hitzaldia: Enpresen ardura soziala eta hizkuntza kudeaketa: zergatik eta nola ekin.
Josep Maria Canyelles, Responsabilitat global
11:10 - 11:30 Atsedenaldia / Kafea
11:30 - 12:30 Mahai Ingurua: Enpresen erantzukizun soziala eta elkarlana.
  • Nerea Azurmendi, Diario Vasco
  • Fermin Lazkano, Tkgune-Asmaola
  • Beñat Irasuegi, Talaios - Olatu koop
  • Anaje Narbaiza, Elay
  • Miren Lauzirika, Art for Life!
12:35-13:15 Talde Fokala
  • Zer behar dugu enpresok aktibatzeko? Errenteriako enpresa lantaldea
  • Zeren inguruan antola ditzakegu enpresa sareak Oarsoaldean?
hizlariak 
Josep Maria CanyellesJosep Maria Canyelles
Enpresen eta erakundeen erantzukizun sozialean aditua. Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat aholkularitza sortu zuen, responsabilitatglobal.com erakundea eta Lurralde arduratsuak sustatzeko Collaboratio proiektua bultzatu ditu. Enpresa, gobernu eta irabazi gabeko erakundeen aholkularia. Katalunia mailan EES garatzeko respon.cat ekimenaren koordinatzailea.
Argazkia: Frederic Camallonga
 
Anaje NarbaizaAnaje Narbaiza
Antzuolako Elay enpresa industrialeko Metrologia arduraduna, eta planaren idazkaria izan da. Lan-munduan euskara lan Hizkuntza izatea lortu duen lehen esperientzia. Herrian ere eragina izan du; izan ere, Antzuolako hiru enpresa nagusietan euskararen erabilerak gora egin du nabarmen.
Argazkia: Argia






Miren LauzirikaMiren Lauzirika
Sortzailea, aholkularia eta hezitzailea. Art for Life! aholkularitzak sormena sustatu nahi du lan eta gizarte arloetan. EmakumeEkin elkarteko presidente-ordea. Emakume ekintzaileei laguntza eskaini eta enpresa munduan dihardutenak nabarmentzeko asmoz sortutako sarea.
Fermin Lazkano 






Fermin Lazkano
Elgoibarko Makina Erreminta Institutuan (IMH), enpresentzako formazioa eta zerbitzuen arduraduna. Enpresa industrial txiki eta ertainei berrikuntza aplikatuan laguntzeko Tkgune fabrikazio sareko koordinatzailea. Gipuzkoa 4.0 Fabrikazio aurreratuko sarean "Gehitze bidezko Fabrikazioa" arloko erakusle. Estrategia eta Berrikuntza aholkulari. Ekonomista eta Master Berrikuntzaren Kudeaketan.
Argazkia: Dani Blanco. Argia
Beñat Irasuegi 



Beñat Irasuegi
Errenteriako Talaios kooperatibako sortzaile eta langile, estrategia, kudeaketa eta sustapen arloan. Olatukoop ekimeneko partaide (ekonomia sozial eraldatzailea sustatu nahi duen enpresa, elkarte, erakunde eta kooperatibek osatu duten sarea). Koopfabrika programan ari da, Gipuzkoako hiru eskualdetan (Debagoienan, Beterri-Buruntzan eta Oarsoaldean) ekonomia sozial berria eta ekintzailetasun soziala sustatzen.
Argazkia: Tapuntu
Nerea Azurmendi 



Nerea Azurmendi
Kazetaria. Hainbat komunikabidetan lan egin du: Deia, Eguna, Diario Vasco... eta Zabalik astekariko zuzendaria izan zen. Donostiako Udaletxeko prentsa bulegoko arduraduna izan zen, baita Euskadiko ekonomia eta gizarte kontseilukoa ere.
Argazkia: Gaur irekiko ditu ateak dokumentala.

17.2.17

RSE a la Universitat Rovira i Virgili


Aquesta setmana he tingut l'oportunitat de fer dues col·laboracions amb els alumnes de 4t d'ADE, dins l'assignatura de Ciutadania, a la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat Rovira i Virgili, en dos dels seus Campus.


Dilluns va ser a Tortosa, amb el professor Josep Miró, i dijous a Reus, amb la professora Dolors Setó. Les sessions de dues hores es van desenvolupar davant vint i setanta alumnes respectivament, i van servir per a iniciar el bloc sobre la Responsabilitat Social Corporativa dins l'assignatura de Ciutadania, que inclou un seguit de continguts d'interès per als alumnes d'ADE com ara l'RSE, la innovació o l'emprenedoria.


Vaig posar l'èmfasi en el sentit estratègic de l'RSE a partir de casos concrets i destacant que és un enfocament tan vàlid per a gran empresa com per a pime. A més, vaig mirar d'aportar elements metodològics sobre la gestió de l'RSE.

Finalment, vaig aprofitar per mostrar-los els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides, i també l'Ideari Respon.cat de l'RSE, i els vaig deixar el pòster perquè el puguin penjar a la facultat.

Parlant de Responsabilitat Social alumnes 4rt ADE Molt contents de la teva exposició!





Molt bona xerrada avui a la facultat amb sobre la responsabilitat social de les empreses! 👏🏻👏🏻


16.2.17

Desigualtat salarial entre homes i dones

  • La diferència en les franges salarials més baixes arriba al 42,6% en perjudici de les dones
El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha presentat els resultats de l’estudi “La situació de desigualtat salarial a Catalunya entre homes i dones”, el primer que elabora la Generalitat de Catalunya a través de l’Observatori del Treball i Model Productiu.

La principal conclusió de l’estudi, elaborat amb les darreres dades disponibles (relatives a l’any 2014), és que, de mitjana, les dones guanyen en termes anuals un 26% menys que els homes, la bretxa salarial més alta des de 2008. Aquest percentatge s’apuja fins el 42,6% quan s’analitzen les franges salarials més baixes, ja que les desigualtats no són uniformes en tots els nivells salarials. L’estudi posa també de manifest que el salari mitjà anual masculí es va situar en els 27.477 euros, mentre que el femení va ser 7.123 euros inferior, en concret 20.324 euros.

La desigualtat entre homes i dones en l’àmbit del treball es manifesta en la infravaloració de les feines realitzades principalment per dones, en l’escassa presència de dones en llocs de lideratge i decisió, en les dificultats per conciliar vida personal, familiar i laboral, així com en la molt desigual distribució de les responsabilitats familiars, domèstiques i de cura.

Diferències per característiques personals de treballadors/ores
  • Els homes cobren més que les dones en tots els trams d’edat i la bretxa salarial es fa més visible en el grup de 55 anys i més, i també guanyen més que les dones en tots els nivells de formació.
  • A partir dels 35 anys, el guany per hora de les dones es manté estancat, fet que es podria atribuir a la influència en la seva carrera laboral de la conciliació de la vida laboral i personal.
  • A més antiguitat en l’empresa, més diferència salarial hi ha entre home i dona, probablement perquè la dona troba més obstacles derivats del treball a temps parcial i dedicació a conciliació de vida laboral i familiar.
Diferències atribuïbles al lloc de treball
  • La bretxa salarial és més elevada en el treball a temps complet que a temps parcial.
  • La bretxa salarial s’amplia entre els que  treballen amb contracte indefinit mentre que resulta a favor de les dones en el cas dels contractes temporals (elles cobren per hora una mica més que els homes quan treballen temporalment).
  • Hi ha menys dones que treballen en ocupacions que requereixen major nivell de qualificació.
  • Per tipus d’ocupació, la major bretxa salarial de gènere es registra en serveis de restauració, personal i venedors/ores, i per activitat econòmica en activitats financeres i assegurances.
Diferències per empreses
  • A les empreses de menor dimensió, els salaris són més baixos tant per homes com per dones i les diferències per sexes són més elevades.
  • A les empreses privades augmenten les diferències salarials en comparació amb les empreses públiques.
  • Els convenis col·lectius de centre de treball presenten major diferència salarial per sexe; en canvi, hi ha menys diferència salarial als convenis d’empresa.

8.2.17

Josep Maria Canyelles nomenat ambaixador de Vilanova i la Geltrú junt amb altres vuit persones per contribuir al desenvolupament de la ciutat

L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha fet públic la creació de la figura dels ambaixadors de la ciutat, i ha donat a conèixer els nous primers designats amb aquesta funció, entre els quals Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, soci-consultor de Vector 5, i coordinador de l'associació empresarial Respon.cat.
  • VNG compta amb un grup d'ambaixadors per donar a conèixer la ciutat i atraure-hi activitats  
  • Ja hi ha previstos dos congressos internacionals per als propers mesos a VNG
 
 
Roda de premsa del govern municipal aquest matí

07/02/2017
L'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, ha fet públic aquest matí el grup inicial de persones que exerciran "d'ambaixadors" de la ciutat en els seus àmbits de relació professional. Es tracta de 9 persones que han assolit prestigi i que col·laboraran amb la ciutat per captar activitats o esdeveniments d'abast nacional o internacional, i alhora per donar a conèixer Vilanova i la Geltrú allà on vagin.

Són "vilanovins i vilanovines que es comprometen de manera altruista a aprofitar els seus coneixements i contactes per contribuir en el desenvolupament de la ciutat", ha ressaltat Neus Lloveras. L'alcaldessa recorda que el "Projecte Ambaixadors" és una de les accions previstes en el Pla Estratègic de Vilanova i la Geltrú, que estan elaborant conjuntament l'Ajuntament de la ciutat i l'ADEPG.

El "Projecte Ambaixadors" de moment ja ha facilitat la programació de dos congressos internacionals que acollirà Vilanova i la Geltrú aquest primer semestre de 2017. El primer serà Oceanoise, impulsat pel científic Michel André, que tindrà lloc del 8 al 12 de maig a l'Auditori Municipal Eduard Toldrà. Es tracta d'un congrés mundial bianual sobre la contaminació acústica al mar, del qual fa dos anys ja se'n va celebrar a Vilanova i la Geltrú la primera edició i va reunir 250 experts de tot el món.

El segon serà el congrés Engineering of Chemical Complexity (ECC9), que vindrà a Vilanova i la Geltrú de la mà de l'investigador Jordi Hernández Borrell. El congrés, que tracta sobre sistemes complexos de física i química, bioquímica i biologia, tindrà lloc del 19 al 22 de juny a Neàpolis. Serà la novena edició d'aquest esdeveniment bianual, el qual sempre fins ara s'havia celebrat a Alemanya. S'hi preveu l'assistència d'entre 70 i 100 persones.

El grup d'ambaixadors és obert i està format inicialment per aquestes persones:

Michel André
Professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Director del Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques (LAB). Els seus treballs estan centrats en el desenvolupament de tecnologies per al control de la contaminació acústica als mars.

Jordi Hernández Borrell
Institut Català de Nanotecnologia. Professor titular de l'àrea de Química Física de la Universitat de Barcelona. Investigador visitant en diferents universitats.

Anna Poch
Llicenciada en Periodisme i en Comunicació Audiovisual per La Universitat Pompeu Fabra. Actualment s'ocupa de la secció política de Televisió de Catalunya.

Sanjay Peters
Doctor en economia per la Universitat de Cambridge. Professor del Departament d'Economia i Director del Centre de Mercats Emergents d'IESE Business School a Barcelona.

Valentí Guasch
Director de l'Àrea de Rercerca i Transferència de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Joan Martí Molist
Doctor en Geologia per la Universitat de Barcelona.
Professor d'Investigació del CSIC i coordinador del Grup de Vulcanologia de Barcelona (GVB).

Antoni Mansilla
Enginyer Industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya. Conselles del grup Clada i Soci Director estratègic i de Desenvolupament de Lavola Consultors.

Eduard Brull
Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials. Director General del Grup Qualitat.

Josep Maria Canyelles
Màster en Polítiques Públiques i Socials. Actualment lidera diferents iniciatives relacionades amb responsabilitat social en empreses i organitzacions i és el coordinador de Respon.cat. Ha estat director de l'Institut Català del Voluntariat.

Font: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú 
Notícia al Diari de Vilanova

L’Observatori Dona, Empresa i Economia organitza la VIII Jornada anual ODEE

Captura de pantalla 2017-02-08 a les 16.23.23
La igualtat de gènere en les empreses i les organitzacions representa una garantia d’èxit pel que fa a resultats, organització, meritocràcia, transparència i valors humans.
Aconseguir que l’any 2030 el 50% dels llocs de decisió estiguin ocupats per dones és el principal repte de l’objectiu 5 de l’agenda 2030 de Nacions Unides. Des de Catalunya tenim una diagnosi feta i exposada gràcies a l’elaboració del primer indicador d’igualtat de gènere a Catalunya (ODEE) i uns instruments magnífics som són la Llei 17/2015 d’Igualtat Efectiva de Dones i Homes, la Plataforma de Conselleres i Directives (ODEE), així com d’altres eines que busquen garantir la meritocràcia, l’eliminació de la bretxa salarial, la transparència i la igualtat d’oportunitats.
Cal seguir treballant en aquesta direcció i, sobretot, posar en pràctica les mesures i les eines que ja tenim al nostre abast.
Programa de la Jornada
  • 15.15 h Acreditacions
  • 15.30 h Benvinguda
M. Hble. Sr. Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya
M. Hble. Sra. Carme Forcadell, presidenta del Parlament de Catalunya
Excm. Sr. Miquel Valls, president de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Barcelona
Sra. Núria Lao, presidenta de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona
Sra. Elisa Durán, directora general adjunta de la Fundació Bancària “la Caixa”
  • 16.00 h Indicador d’Igualtat de gènere de Catalunya 2015
Sra. Anna Mercadé, directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona
Sra. Carme Poveda, directora d’Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona
Sra. Teresa Maria Pitarch, presidenta de l’Institut Català de les Dones
  • 16.45 h La Igualtat de gènere objectiu 5 de l’Agenda 2030 de la ONU: Per què la Igualtat de gènere és l’eix vertebrador del canvi global?
Sra. Cristina Gallach, secretària general adjunta de Comunicacions i Informació Pública de les Nacions Unides
  • 17.15 h Igualtat de gènere i transparència: innovacions en el bon govern
Sra. Gemma Calvet, directora de l’Agència de Transparència d’AMB
  • 17.45 h Pausa cafè
  • 18.15 h Taula Rodona: La Igualtat de Gènere a les empreses, garantia d’èxit
Sra. Anna Gener, sòcia i directora general d’Aguirre Newman Barcelona
Sra. Montse Serra, directora general de Grans Comptes d’HP
Sra. Teresa Manobens, directora de Gestió del Talent i Universitat Corporativa de Gas Natural Fenosa
Sra. Belén Marrón, directora corporativa en RSC de Quirónsalud
Moderador: Sr. Lluís Reales, periodista @beteve i professor UAB
  • 19:45 h Cloenda
Hble. Sra. Neus Munté, consellera de la Presidència de la Generalitat de Catalunya
Informació bàsica
  • Dia: dimecres 1 de març de 2017, de 15.15 a 19.45 h
  • Lloc: CAIXAFORUM BARCELONA
    Av Francesc Ferrer i Guàrdia 6-8, 08038 Barcelona
  • Més informació a Sra. Gemma Bercial, T/ 902 448 448 – Ext. 5483 donaempresaeconomia@cambrabcn.org
  • Incripcions en aquest enllaç





6.2.17

Canyelles interviene ante el Grupo20, la voz de las principales firmas medianas de auditoría, y defiende la rendición de cuentas con transparencia como valor de la RSC

  • Asociación Grupo20: la voz de las principales firmas medianas de auditoría en España
Enero de 2017.- Grupo20, Foro de Reflexión, Opinión y Debate de Auditoría ha celebrado su primer “Breakfast Grup20” del año, en esta ocasión centrado en la Responsabilidad Social Corporativa (RSC).

La sesión ha sido a cargo de Josep Maria Canyelles, experto en RSC y coordinador de Respon.cat, iniciativa empresarial para el desarrollo de la responsabilidad social en Catalunya, además de socio consultor de Vector 5.

Durante la sesión, Canyelles ha identificado los principales valores a tener en cuenta en la Responsabilidad Social Corporativa: los valores éticos, de sostenibilidad y la transparencia. Ha señalado que la RSC debe garantizar el paso de un compromiso a una mejora de los resultados, así como que no se puede hablar de RSC sin aplicar una rendición de cuentas con transparencia.

Ha destacado también que la RSC no puede aplicarse parcialmente sino que es necesario tener en cuenta los cinco vectores de impacto: los vectores laboral, ambiental, social, económico y el buen gobierno.

Durante su intervención ha explicado el conjunto de objetivos globales aprobados por Naciones Unidas para el desarrollo sostenible: fin de la pobreza, hambre cero, salud y bienestar, educación de calidad, igualdad de género, agua limpia y saneamiento, energía asequible y no contaminante, trabajo decente y crecimiento económico, industria, innovación e infraestructura, ciudades y comunidades sostenibles, producción y consumo responsables, acción para el clima, vida submarina, vida de ecosistemas terrestres, paz, justicia e instituciones sólidas y alianzas para asumir los objetivos.

Grupo20 ha decidido colaborar con Respon.cat como difusor de estos objetivos para un desarrollo sostenible y trabajará para aplicar iniciativas de RSC dentro de sus compañías y promover sus valores a sus clientes.


GRUPO20- FORO DE REFLEXIÓN, DEBATE Y OPINIÓN DE AUDITORÍA

Grupo20 está formado por destacadas empresas del sector de la auditoría que representan un 10 % de la facturación total del mercado español y un 40 % de la facturación de las firmas medianas. Durante los veinte años de su trayectoria, Grupo20 ha reivindicado la articulación de medidas prioritarias que contribuyan a fortalecer la imagen de la profesión, creando canal de transmisión a las inquietudes y reflexiones de los profesionales del sector sobre la necesidad de independencia del auditor.

A día de hoy está configurado por Joaquín Martín (AUDALIA LAES NEXIA), Noelia Acosta (AUDIAXIS AUDITORS), Lluís E. Guerra (AUDITIA), David Ragel (AUDITSIS), Miquel Àngel Catalan (AUREN), Ferran Busquet (BUSQUET ECONOMISTES AUDITORS), Xavier Castellà (CASTELLÀ AUDITORS CONSULTORS), Rafael Redondo (CORTÉS Y ASOCIADOS AUDITORES), Miquel Hernández (CORTÉS, PÉREZ Y CIA.), Pere Ruiz (FAURA-CASAS), Gonçal Fàbregas (FORWARD ECONOMICS), Enric Paredes (G.P.M. AUDITORS ASSOCIATS), Mercè Martí (KRESTON IBERAUDIT), Joan Siurana (MOORE STEPHENS ADDVERIS AUDITORES Y CONSULTORES), Joan Camps (UNIAUDIT OLIVER CAMPS), Josep Suades (PLETA AUDITORES), Ramon Riera (VIR AUDIT) y Lluís Vidiella (VIDIELLA ROSA).

Fuente: http://www.grupo20auditoria.com/files/opinions/pdf/40bb12c6b4512356271cb705fd53bc71d93ce8ca.pdf 

Canyelles intervé davant el Grup20, la veu de les principals firmes mitjanes d'auditoria, i defensa la rendició de comptes amb transparència com a valor de l'RSC

  • Associació Grup20: la veu de les principals firmes mitjanes d'auditoria a l'estat espanyol
Gener de 2017.- Grup20, Fòrum de Reflexió, Opinió i Debat d'Auditoria ha celebrat el seu primer "Breakfast Grup20" de l'any, en aquesta ocasió centrat en la Responsabilitat Social Corporativa (RSC).

La sessió ha estat a càrrec de Josep Maria Canyelles, expert en RSC i coordinador de Respon.cat, iniciativa empresarial per al desenvolupament de la responsabilitat social a Catalunya, a més de soci consultor de Vector 5.

Durant la sessió, Canyelles ha identificat els principals valors a tenir en compte en la Responsabilitat Social Corporativa: els valors ètics, de sostenibilitat i la transparència. Ha assenyalat que l'RSC ha de garantir el pas d'un compromís a una millora dels resultats, així com que no es pot parlar d'RSC sense aplicar una rendició de comptes amb transparència.

Ha destacat també que l'RSC no es pot aplicar parcialment sinó que cal tenir en compte els cinc vectors d'impacte: els vectors laboral, ambiental, social, econòmic i el bon govern.

Durant la seva intervenció ha explicat el conjunt d'objectius globals aprovats per Nacions Unides per al desenvolupament sostenible: fi de la pobresa, fam zero, salut i benestar, educació de qualitat, igualtat de gènere, aigua neta i sanejament, energia assequible i no contaminant, treball decent i creixement econòmic, indústria, innovació i infraestructura, ciutats i comunitats sostenibles, producció i consum responsables, acció per al clima, vida submarina, vida d'ecosistemes terrestres, pau, justícia i institucions sòlides i aliances per assumir els objectius.

Grup20 ha decidit col·laborar amb Respon.cat com a difusor d'aquests objectius per a un desenvolupament sostenible i treballarà per aplicar iniciatives d'RSC dins de les seves companyies i promoure els seus valors als seus clients.


Grup20- FÒRUM DE REFLEXIÓ, DEBAT I OPINIÓ D'AUDITORIA

Grup20 està format per destacades empreses del sector de l'auditoria que representen un 10% de la facturació total del mercat espanyol i un 40% de la facturació de les firmes mitjanes. Durant els vint anys de la seva trajectòria, Grup20 ha reivindicat l'articulació de mesures prioritàries que contribueixin a enfortir la imatge de la professió, creant canal de transmissió a les inquietuds i reflexions dels professionals del sector sobre la necessitat d'independència de l'auditor.

A dia d'avui està configurat per
Joaquín Martín (AUDALIA LAES NEXIA), Noelia Acosta (AUDIAXIS AUDITORS), Lluís E. Guerra (AUDITIA), David Ragel (AUDITSIS), Miquel Àngel Catalan (AUREN), Ferran Busquet (BUSQUET ECONOMISTES AUDITORS), Xavier Castellà (CASTELLÀ AUDITORS CONSULTORS), Rafael Redondo (CORTÉS Y ASOCIADOS AUDITORES), Miquel Hernández (CORTÉS, PÉREZ Y CIA.), Pere Ruiz (FAURA-CASAS), Gonçal Fàbregas (FORWARD ECONOMICS), Enric Paredes (G.P.M. AUDITORS ASSOCIATS), Mercè Martí (KRESTON IBERAUDIT), Joan Siurana (MOORE STEPHENS ADDVERIS AUDITORES Y CONSULTORES), Joan Camps (UNIAUDIT OLIVER CAMPS), Josep Suades (PLETA AUDITORES), Ramon Riera (VIR AUDIT) y Lluís Vidiella (VIDIELLA ROSA).

Font: http://www.grupo20auditoria.com/files/opinions/pdf/40bb12c6b4512356271cb705fd53bc71d93ce8ca.pdf

5.2.17

Taller de compres sostenibles

El proper dijous 9 de febrer, Fernando Passarelli, membre del Consell Superior de l'Institut Universitari Escola Argentina de Negocis i coordinador en AMIA impartirà el taller:

Compres Sostenibles sota l'enfocament de la Guia ISO 20400

El taller té com a objectius:
  • Aportar conceptes per definir què són les compres sostenibles
  • Identificar quins són els impactes a la sostenibilitat i les consideracions sobre ella a través dels diferents aspectes de l'activitat de compres: la política, l'estratègia, l'organització, els processos
  • Aportar criteris sobre com implementar una gestió de compres sostenibles
Registrar-me

LLOC: ESCI-UPF, Sala d’Actes
HORA: 12.00 h.
DURACIÓ: 120 minuts

Descarrega PDF del programa

4.2.17

Taller de compras sostenibles

El próximo jueves 9 de febrero, Fernando Passarelli, miembro del Consejo Superior del Instituto Universitario Escuela Argentina de Negocios i coordinador en AMIA impartirá el taller:

Compras Sostenibles bajo el enfoque de la Guía ISO 20400

El taller tiene como objetivos:
  • Aportar conceptos para definir qué son las compras sostenibles 
  • Identificar cuáles son los impactos a la sostenibilidad y las consideraciones sobre ella a través de los diferentes aspectos de la actividad de compras: la política, la estrategia, la organización, los procesos
  • Aportar criterios sobre cómo implementar una gestión de compras sostenibles
Registrarme

LUGAR: ESCI-UPF, Sala d’Actes
HORA: 12.00 h.
DURACIÓN: 120 minutos

Descarga PDF del programa

3.2.17

La CNMC xifra en 48.000 milions els sobrecostos per la falta de competència en els concursos públics

  • Competència ha creat una llista d'elements a considerar a l'hora de valorar l'existència de possibles acords anticompetitius 

La Comissió Nacional dels Mercats i Competència (CNMC) ha estimat en 48.000 milions d'euros els sobrecostos per la falta de competència en les licitacions públiques.

Per això, Competència, segons el qual la contractació pública supera el 15% del Producte Interior Brut (PIB) d'Espanya, ha llançat una campanya per demanar la col·laboració dels òrgans de l'Administració Pública amb l'objectiu de millorar els procediments de contractació i la persecució de les irregularitats en els concursos públics.

El 'superregulador' realitza des de fa diversos mesos xerrades formatives en diferents departaments i ha creat una llista d'elements a considerar a l'hora de valorar l'existència de possibles acords anticompetitius entre les empreses que participen en el concurs perquè les administracions puguin detectar indicis de manipulació.

Alguns d'aquests elements són l'existència d'un reduït nombre de licitadors, incoherències en les ofertes, similituds injustificades i altres patrons de comportament sospitós.

A més, el regulador insisteix en la necessitat de millorar el disseny dels concursos que realitzen les administracions perquè les clàusules en els plecs de contractació siguin respectuoses amb els principis de la regulació econòmica eficient no incloguin restriccions injustificades a un proveïment competitiu.

La CNMC ha animat els que participin en òrgans de contractació que tinguin indicis d'aquest tipus de conductes o vulguin tenir més informació sobre els elements que faciliten la seva detecció que es posin en contacte amb l'Autoritat de Defensa de la Competència. El regulador investigarà tots els indicis de manera confidencial per confirmar la possible manipulació de la licitació.

Font: EuropaPress via ABC

La CNMC cifra en 48.000 millones los sobrecostes por la falta de competencia en los concursos públicos

  • Competencia ha creado una lista de elementos a considerar a la hora de valorar la existencia de posibles acuerdos anticompetitivos
La Comisión Nacional de los Mercados y Competencia (CNMC) ha estimado en 48.000 millones de euros los sobrecostes por la falta de competencia en las licitaciones públicas.

Por ello, Competencia, según el que la contratación pública supera el 15% del Producto Interior Bruto (PIB) de España, ha lanzado una campaña para solicitar la colaboración de los órganos de la Administración Pública con el objetivo de mejorar los procedimientos de contratación y la persecución de las irregularidades en los concursos públicos.


El 'superregulador' realiza desde hace varios meses charlas formativas en diferentes departamentos y ha creado una lista de elementos a considerar a la hora de valorar la existencia de posibles acuerdos anticompetitivos entre las empresas que participan en el concurso para que las administraciones puedan detectar indicios de manipulación.

Algunos de estos elementos son la existencia de un reducido número de licitadores, incoherencias en las ofertas, similitudes injustificadas y otros patrones de comportamiento sospechoso.

Además, el regulador insiste en la necesidad de mejorar el diseño de los concursos que realizan las administraciones para que las cláusulas en los pliegos de contratación sean respetuosas con los principios de la regulación económica eficiente no incluyan restricciones injustificadas a un aprovisionamiento competitivo.

La CNMC ha animado a quienes participen en órganos de contratación que tengan indicios de este tipo de conductas o quieran tener más información acerca los elementos que facilitan su detección a que se pongan en contacto con la Autoridad de Defensa de la Competencia. El regulador investigará todos los indicios de manera confidencial para confirmar la posible manipulación de la licitación.

Fuente: EuropaPress via ABC

Apriorismes del món acadèmic: quina llengua parlaven els jueus catalans?

Ahir vaig assistir a un sopar col·loqui amb l'escriptor Vicenç Villatoro organitzat pel Foment Vilanoví. Villatoro, articulista diari a l'ARA, va parlar del seu darrer llibre sobre la família Bassat, El retorn dels Basssat. Podeu trobar entrevista de Josep Cuní a l'autor i a Lluís Bassat a 8TV.

Un dels elements que l'autor va esmentar és la força de la llengua, el ladino, com a element d'identitat durant aquests cinc segles en què els jueus que van ser forçats a deixar la península Ibèrica. Amb motiu d'aquestes reflexions em va venir al cap una situació viscuda fa uns anys que vaig voler exposar-li.

El fet que els sefardites tinguin com a llengua el judeocastellà o ladino, que és bàsicament castellà antic, amb algunes influències diverses, ha tingut com a conseqüència que algunes persones pensessin que tots els jueus de les terres hispàniques tinguessin com a llengua la castellana. Vaig descobrir-ho en primera persona quan fa uns anys vaig estar fullejant una publicació de l'Observatorio de la Sostenibilitat en España, vinculat a la Universidad de Alcalà (Madrid).

El fet és que, dins l'apartat de patrimoni cultural, es feia referència a un Camino de la Lengua Castellana que no solament travessava terres de llengua castellana sinó que es desplaçava cap Catalunya fins arribar a Cap de Creus. Podeu veure el gràfic:

Em vaig adreçar a les autores de l'informe amb el següent correu (5-04-2010):
Apreciadas,
Estoy repasando bibliografía sobre cultura, lengua, sostenibilidad, responsabilidad social, y he encontrado algunos interesantes manteriales vuestros. Enhorabuena por el trabajo.
Quisiera hacer notar que en almenos dos documentos hay un mapa erróneo dondese traza un camino de la lengua castellana que pasa por Catalunya y que lógicamente no es correcto.

I vaig rebre la següent resposta:
Estimado Josep Maria:
Le agradecemos sus palabras sobre nuestro trabajo. También la revisión que ha hecho, ya que efectivamente no debería poner en la leyenda “Camino de la lengua castellana” sino “Rutas sefarditas”, es decir, del castellano antiguo considerado sefardí o sefardita.
Un saludo,
És a dir, fer passar el Camino de la lengua castellana per Catalunya havia estat un error, perquè el que era correcte era referir-se solament al castellà sefardita. Dit d'una altra manera, mentre que a Catalunya la població parlava en llengua catalana, les investigadores en qüestió consideraven que els jueus que vivien a Catalunya parlaven en castellà. Em resulta interessantíssim com una persona docta pot arribar a tenir aquesta confusió sinó és fruit d'uns apriorismes molt arrelats en la mentalitat espanyola i que, com veiem, poden arribar a carregar-se qualsevol mètode científic.

El fet que els jueus que van ser expulsats tinguessin una majoria demogràfica de castellans per sobre de catalans va tenir com a conseqüència que la llengua que va perviure entre ells va ser de base castellana, si bé amb influències del català, així com d'altres llengües com possiblement el gallec o les que amb posterioritat van conviure. El mateix Villatoro, responent ahir la meva intervenció, indicava que efectivament la comunitat jueva catalana, tant important al segle XIII, ja havia anat perdent força durant els anys posteriors, de manera que al 1492 era poc rellevant respecte a la castellana. 

A banda del tema de la llengua, que no té matisos i és difícil d'entendre com es pot cometre l'error, també hi ha la consideració de qui eren els sefardites, que erròniament s'ha fet servir per a tots els jueus hispànics. El mateix Villatoro ahir deia que un jueu català del segle XV no hauria dit que vivia a Sepharad sinó que podia anar a Sepharad. Catalunya no formava part de Sepharad. 

Torno a la conversa del 2010 amb l'equip d'investigació de l'OSE-Alcalá. Vaig fer un segon correu per mirar d'educadament fer-los adonar del seu error:
Hola, ¿Sabes de la existencia real de esa ruta? Nunca he oído hablar de ella. A parte que tendria problemas històricos porquè los judíos catalanes no eran sefarditas. No fue hasta una vez los judíos fueron expulsados que se empezó a aplicar este topónimo y el gentilicio con un sentido más amplio aplicado a toda la península ibérica (se muestran muchos datos en http://www.scribd.com/doc/24991008/Sefarad-i-Els-Jueus-Catalans)

Y respecto a la lengua, los judíos catalanes hablaban catalán y no castellano, por supuesto. Lo que pasa és que después de la expulsión las lenguas se fusionaron sobre la base de la castellana, numéricamente mucho más importante. Lo explica Edgar Morin en Si t’oblidés, Salònica… : Salónica guarda las huellas del microcosmos sefardí de la ciudad para que los inmigrantes se refugiaban alrededor de las sinagogas, que llevaban los nombres de origen. Había la sinagoga Cataluña, la sinagoga Aragón, la sinagoga Castella, Andalucía, Mallorca y, además, un hecho que permite observar que los recién llegados también venían de otras bandas, estaba la sinagoga Provenza, Mograbi (los magrebíes), la sinagoga Calabria y también la sinagoga Ashkénase, frecuentada por aquellos que venían del norte de Europa. Lo extraordinario es que el español fue el integrador de todas estas gentes de orígenes diversos. Ahora bien, en España, los catalanes hablaban catalán, los gallegos, gallego, que está emparentado con el portugués, los andaluces, su lengua, etc. Pero cuando llegaron a la ciudad como inmigrantes, todos se integraron a través del español. [...] La lengua de los sefardíes se irá forjando a partir de las diferentes lenguas habladas por los judíos en la península y los diversos lugares de recepción.En un principio se escribió en caracteres hebreos aunque hoy en día ya se escribe en grafemas latinos.

Me interesan estos temas... si tuvieras más información de esa ruta te lo agradería... aunque sea por curiosidad!
Un abrazo!
Vaig estar mirant per Internet i encara els vaig poder aportar alguna dada més (els enllaços ja no són bons):
Sobre el tema de la ruta,  he encontrado la ‘fuente’ en documentos del Consejo de Europa, y la ruta a la que hacéis referencia del castellano antiguo y los sefarditas es la que corresponde al mapa adjunto, únicamente por tierras castellanas.

http://www.coe.int/t/dg4/cultureheritage/culture/Images/Routes/Castillane/map.jpg
The Route of Castilian language and its expansion in the Mediterranean
http://www.coe.int/t/dg4/cultureheritage/culture/routes/castilian_en.asp



Aquesta sí que era la ruta correcta, de San Millán de la Cogolla a Alcalá de Henares, passant per Silos, Valladodid, Salamanca i Ávila, però no travessant Catalunya. I el més curiós -encara- és que un organisme català va traduir el mapa erroni i el va publicar en català, sense que ningú s'adonés de la incorrecció manifesta que s'hi feia:



Es tractava de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, un organisme del Departament de Polítiques Territorials i Obres Públiques, creat al 2004. Vaig posar-me en contacte amb càrrecs del govern per fer-los-ho notar. La seva resposta va ser:
Benvolguts Srs. XX i Josep M. Canyelles,
A través de XX hem tingut coneixement d'un possible malentès en relació a un estudi elaborat per l'Observatorio de la Sostenibilidad de España i en el que nosaltres, com a Observatori del Paisatge de Catalunya, no hi tenim res a veure. Sembla ser que en la llegenda d'un dels mapes elaborats per l'Observatorio de la Sostenibilidad de España i apareguts en el capítol "Els indicadors de paisatge: un nou repte per a la sostenibilitat", en el llibre "Indicadors de paisatge. Reptes i perspectives", publicat en la nostra col.lecció "Plecs de Paisatge", les representants de l'Observatorio de la Sostenibilidad de España varen escriure 'Camino de la lengua castellana' en comptes de "Rutas sefarditas". Com s'indica en el peu de l'esmentat mapa, la responsabilitat de l'elaboració de l'esmentat document és exclusivament dels seus autors, és a dir de l'Observatorio de la Sostenibilidad de España, i no nostre, com és obvi. Volem deixar clar aquest extrem, així com també el fet que l'Observatori del Paisatge no ha finançat, ni molt menys, l'estudi de l'Observatorio de la Sostenibilidad de España, ni tampoc ha remunerat el capítol en el qual apareix l'esmentat mapa. [...]
En un darrer correu els suggeria que caldria demanar que s’hi incorpori una fe d’errades, a banda de fer notar que l'error no solament era el nom del camí sinó el recorregut.

En fi, el mapa continua penjat al web de l’Observatori del Paisatge de Catalunya i contribuint a mantenir un de tants errors en la història de Catalunya i d'Espanya. Hi ha falsedats interessades o senzillament no contrastades que tergiversen la història i en dificulten la seva correcta interpretació. De fet, el mateix Villatoro ahir, en parlar de la major demografia dels jueus castellans enfront dels catalans, va deixar-se portar per un apriorisme no contrastat: considerar que, de fet, la demografia de Castella ja era molt més gran enfont la de Catalunya i la resta de regnes de la corona d'Aragó. Aquesta és una falsedat no contrastada que en un moment determinat de la historiografia espanyola es comença a introduir per facilitar la interpretació sobre per què Castella es va imposar damunt la resta. Però si es recompten les dades demogràfiques de l'època, els censos de les ciutats castellanes que es coneixen no sumen de cap manera per a assolir els més de set milions que es pressuposen... i no hi ha cap prova que les àrees rurals castellanes poguessin acollir sense censar milions de persones...  

PD1: Acabo de mirar si també es mantenia penjat al web de l'OSE i, per sorpresa, veig que fins i tot van remaquetar el llibre i ara el mapa apareix amb un nou format però arrossegant el mateix error:




Font: https://www.dropbox.com/s/38seuoy58u87ie6/PatrimonioOSE2009baja.pdf?dl=0


PD2: He cercat ladino a la la viquipedia castellana. S'hi diu que és "La lengua hablada por los judíos españoles antes de la expulsión no difería sustancialmente del idioma español de la época". Aquest redactat sembla indicar que tots els jueus espanyols parlaven castellà, però a més, fent servir l'adjectiu de manera incorrecta, ja que hauríen de dir castellans. Però tot seguit fan una apreciació correcta: "En las primeras décadas del establecimiento de los sefardíes en la ciudad de Salónica coexistían varias de las lenguas habladas en la Península Ibérica. Era posible identificar en los diferentes barrios o calls lenguas como el gallego, catalán, asturiano o portugués. Sin embargo, la sustancial predominancia de los sefardíes de origen castellano o andaluz propició que las lenguas anteriores cayeran en desuso, no sin haber ejercido cierta influencia".

PD3: Retallo aquest fragment d'un article: Els jueus catalans medievals parlaven català. El català medieval, naturalment. Tant els de Perpinyà com els de València. I això vol dir que les comunitats israelites eren part indissociable del conjunt de la societat. Amb la particularitat que, mentre les elits cristianes utilitzaven el llatí com a llengua de cultura, les elits jueves mantenien un hebreu arcaic limitat a l'àmbit de l'escriptura i de la litúrgia que, com el llatí dels cristians, només era conegut per la minoria lletrada. La llengua familiar i vehicular dels jueus catalans, valencians i mallorquins medievals era el mateix català que el del conjunt de la societat. El de les cases, el dels carrers, el dels tallers i el dels negocis de tots els calls —els barris jueus.

Som Energia manté els preus de l'electricitat

Fa quatre mesos escrivia un article titulat Acabo de votar a SomEnergia perquè no em tornin els excedents. Votar et fa sentir corresponsable!

Hi explicava que SomEnergia preguntava als socis i sòcies de la cooperativa què creien més convenient de fer amb un seguit de diners extres: retornar-los o fer-ne un coixí de reserva. El fet era que en el primer semestre del 2016 s'havia obtingut un resultat econòmic positiu molt per sobre del previst. La decisió de tornar els diners hauria suposat uns 15€ de retorn però majoritàriament vam decidir que es conservin els recursos acumulats per quan vinguin èpoques més difícils.

I ara han arribat els temps difícils. Sabem com ha pujat el preu de l'energia. Però a alguns no ens ha afectat. I la causa està relacionada amb la decisió presa fa uns mesos. Ara hem rebut una carta on se'ns explica:
Aquests dies és notícia l'elevat preu de l'energia i com, de retruc, s’han encarit algunes factures de la llum. A Som Energia, si bé estem comprant part de l'energia en aquest mercat diari a un preu molt més alt que l’habitual, seguim oferint el mateix preu per kWh que vàrem presentar a l'Assemblea del 2016. Com vàrem aprovar entre totes nosaltres, el preu és fix de maig a juny i aquest es ratifica a l'Assemblea General de socis i sòcies de Som Energia cada any. [...] Aquest calaix ens està permetent no modificar les tarifes de la cooperativa i anar sostenint la diferència de preus. És la cooperativa la que assumeix els alts i baixos del mercat sense que això es vegi reflectit directament a la factura de les nostres persones sòcies i clients...
És un motiu per sentir-se'n orgullós.