- Nerea Azurmendi, Diario Vasco
- Fermin Lazkano, Tkgune-Asmaola
- Beñat Irasuegi, Talaios - Olatu koop
- Anaje Narbaiza, Elay
- Miren Lauzirika, Art for Life!
7.3.17
Daniel Faura parla sobre Frau i Corrupció avui a les 12h a l'ESCI
El frau i la corrupció són dos mals endèmics que afecten de forma directa a la societat i a l’estat benestar del país. És per això que s’han de tenir en compte les diferents mesures per detectar aquesta problemàtica en els diversos sectors que afecta, i conèixer l’origen i els motius d’aquests comportaments delictius.
El control intern es posiciona com una de les millors opcions per prevenir i detectar comportaments il·legals dintre d’una corporació pública o privada. D’altra banda, el sector públic té unes senyals d’alerta i unes àrees de risc pròpies que s’han de revisar de forma més exhaustiva. La implicació de l’auditor en aquestes temàtiques contribueix a la detecció del frau i atorga seguretat als estats financers assegurant que no tenen incorreccions materials.
El proper dimarts 7 de març, Daniel Faura, president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, abordarà tots aquest temes a la conferència oberta a tota la comunitat ESCI-UPF: frau i corrupció.
Registra'm
Dia: 07.03.2017
Hora: 12.00 h.
Lloc: Sala d'Actes
El control intern es posiciona com una de les millors opcions per prevenir i detectar comportaments il·legals dintre d’una corporació pública o privada. D’altra banda, el sector públic té unes senyals d’alerta i unes àrees de risc pròpies que s’han de revisar de forma més exhaustiva. La implicació de l’auditor en aquestes temàtiques contribueix a la detecció del frau i atorga seguretat als estats financers assegurant que no tenen incorreccions materials.
El proper dimarts 7 de març, Daniel Faura, president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, abordarà tots aquest temes a la conferència oberta a tota la comunitat ESCI-UPF: frau i corrupció.
Registra'm
Dia: 07.03.2017
Hora: 12.00 h.
Lloc: Sala d'Actes
5.3.17
[ARTICLE] De discriminar a apreciar
Amb motiu del 8 de març, aquesta reflexió crida a superar el tòpic de la discriminació positiva enfront la negativa, i a incorporar l'apreciació, com a camí socialment i emocionalment responsable per a crear valor compartit.
Discriminar vol dir establir
una distinció, diferenciar. De fet, té la mateixa arrel que discernir, que
finalment voldria dir dividir, separar en dos. També tenen la mateixa arrel
mots relacionats amb separar com crivell o garbell o el
castellà cribar. També crim
-i incriminar- té el mateix origen -separar, discernir- ja que abans havia volgut
dir la decisió judicial, el veredicte. Però els mots evolucionen i guanyen nous
significats. I així sovint discriminar
pren un sentit negatiu, quan es refereix a donar un tracte d'inferioritat a
determinats membres d'una col·lectivitat per motius socials, religiosos, lingüístics,
polítics, etc.
Podem establir la distinció entre les persones altes i baixes d'una
col·lectivitat, sense més pretensió que l'estadística. Podem dividir entre
joves i grans per raons de màrqueting. Podem establir el col·lectiu dels
pèls-rojos, ni que sigui a títol de curiositat. Però res aparenta ser
discriminatori en el sentit negatiu, ja que no partim de la consideració que
cap subgrup de la col·lectivitat sigui inferior o superior als altres.
Llegeixo
que el nombre d'anuncis en els quals apareixen actors pèl-rojos ha
anat in crescendo en els últims anys. Què tenen en comú les marques Triptomax,
Frenadol, Mediamarkt, Mapfre, Vodafone, Worten, Botemanía o Adoptauntio?
Totes elles han usat en algun moment a algun pèl-roig per protagonitzar les
seves campanyes televisives. És una curiositat i vés a saber quines raons
oculta, però no ens genera cap sensació d'incomoditat. Ni en el cas que els
espectadors que comparteixin aquesta característica visquin amb entusiasme
sentir-se reconeguts, no crec que a ningú dels altres ens desagradi. La raó és
que no hi ha uns subgrups amb identitat diferenciada respecte als tons
capil·lars més enllà de compartir una característica.
Però el context interpretatiu varia quan sí que la identitat existeix
i especialment quan aquesta realitat diferenciada porta associats diferents
marques socials. Per exemple, si ets dona i ets conscient que pertànyer a
aquest subgrup social comporta una penalització en termes laborals i fins i tot
salarials, és raonable que incomodin els missatges on la marca de subgrup porti
associada una etiqueta limitant. És a dir, la diferenciació del subgrup femení
va associada a una etiqueta que discrimina negativament.
Un cas típic seria el de posar un excés d'èmfasi en la bellesa física
de les dones, la cosificació. Al marge de les consideracions ètiques de cada
missatge comunicatiu per ell mateix, i que poden ser discutibles -hi ha el risc de confondre ètica i moralitat-, la veritat és que cert degoteig constant d'imatges acaben generant etiquetes
socials i acaben transmetent apriorismes com ara que si les dones tenen un
valor apreciable en el seu cos aleshores altres característiques perden rellevància.
Algunes queixes feministes, en alguna ocasió han pogut semblar
exagerades, i és cert que cada grup d'interès ha de trobar el to correcte i
l'equilibri adequat d'interessos per a no perjudicar l'objectiu de la lluita legítima,
però d'entrada, cal fer costat i compartir una actitud crítica. I vés per on
que aquest 'cri' de crítica té el
mateix origen etimològic que el de discriminar: separar, que és allò que cal
fer per a procedir a analitzar sota el prisma de la raó els fets.
La discriminació existeix i és patent. I no remet prou. Per tant, cal
mostrar una actitud activa d'observació, d'escrutini, d'anàlisi, de
crítica, de debat social sobre quines són les pràctiques acceptables i quines
les inacceptables. Des d'un enfocament de responsabilitat social de les
empreses, ja no caldria parlar de com separem
les bones i males pràctiques, sinó com assegurem que cada pràctica creï el
major valor per a tots els grups d'interès, valor compartit.
I la pràctica que crea millor valor és quan la reivindicació dels
drets d'un col·lectiu i de la seva dignitat no prové solament d'ell mateix sinó
que són els altres col·lectius -el presumptament beneficiat- el que es fa
portaveu del missatge crític i proclama la necessitat de la igualtat de drets i
d'oportunitats i blasma els missatges que incorporen etiquetes discriminatòries.
La campanya He
for She intenta precisament promoure aquesta inversió en la
reivindicació dels drets de les dones, i que siguin els homes els que proclamin
el missatge de la igualtat.
Aquest mateix paradigma l'hauríem de transportar a altres lluites. Aquest
dimecres serà 8 de març, Dia Internacional de les Dones, però fa uns dies va
ser 21 de febrer, Dia Internacional de la Llengua Materna. Deixeu-me, doncs,
que posi un exemple en aquest context. En el cas de
la diversitat lingüística, una bona pràctica concreta és posar l’accent no en
la pròpia llengua sinó en les altres, garantint així que no s’avantposen els
interessos propis enfront d'un model equilibrat i just de diversitat. Això es pot
concretar en la demanda que tot producte vagi etiquetat, a més de en les
llengües de major abast, sempre en la llengua del país on ha estat produït,
encara que sigui minoritària, per tal d’afavorir el respecte a la diversitat i
la dignitat de les llengües menors. Aquest és un model equilibrat i sostenible
de defensa de les identitats: valorar i recomanar activament que els productes
que adquirim portin la llengua d’on han estat fets permet superar la defensa de
la pròpia llengua per situar-nos en la defensa d’un model global de diversitat
lingüística. Podeu trobar un exemple
real situat en el camp del turisme, una carta enviada a un hotel de
Bretanya (França).
Us imagineu que una ONG defensora de la sostenibilitat
ambiental considerés que els drets de les dones
també formen part del concepte global de la sostenibilitat? Us imagineu que una
ONG feminista considerés que la defensa del medi ambient també forma part
de la lluita pel respecte a la diversitat. No es tracta de fusionar projectes;
es tracta de comprendre que la manera de portar a terme la missió de cadascú
pot incorporar principis i criteris que formen part d'altres lluites. Això és
precisament la responsabilitat social, aprendre a gestionar la complexitat des
d'una organització que aprèn. Quan jo faig possible els meus objectius
integrant en la manera de fer criteris de sostenibilitat ambiental, social,
laboral, econòmica i ètica, estic apreciant les reivindicacions legítimes de
grups d'interès que ja no són 'altres'
sinó que una mica estan dins meu. Més que discriminar,
ja sigui en negatiu o en positiu, potser aprendríem a apreciar.
Nota: article publicat en castellà a Diario Responsable
Altres articles anteriors:
Nota: article publicat en castellà a Diario Responsable
Altres articles anteriors:
- 22.2.17 Que no parli d'RSE una empresa amb ecoeficiència i filantropia però amb discriminació de gènere, diu Canyelles a la Jornada He for She
- 19.12.15 [VÍDEO] Papa, em diran puta
- 11.1.15 Katmandú i "La-que-té-cura-de-Clinton" / Katmandú y "La-que-tiene-cuidado-de-Clinton"
- 29.6.14 [VÍDEO] #ComUnaNoia #ComoUnaChica #LikeAGirl
- 3.5.14 Campanya contra l'anunci de @Desigual #tudecideixes #tudecides amb @isabelblancart
- 1.5.14 Primer de maig: "World's Toughest Job" #worldstoughestjob
- 18.4.14 [REFLEXIÓ] "Dona fàcil" o diccionaris fàcils / [REFLEXIÓN] "Mujer fácil" o diccionarios fáciles
- 8.3.14 [ARTICLE] Cafè amb cuixes / [ARTÍCULO] Café con lencería
- 8.3.14 La Cambra de Barcelona presenta una plataforma per ajudar les empreses a incorporar dones en els equips directius
- 2.10.13 Anunci de la RAE acusat de sexista
- 27.8.13 “1 de cada 3 vol tocar-te. Deixa't”: l'anunci de Loteries de l'Estat que ha causat indignació
- 10.3.13 Després del Dia de la Dona... / Después del Día de la Mujer...
- 8.3.13 Desigualtat salarial entre dones i homes del 17% a Catalunya
[ARTÍCULO] De discriminar a apreciar
Con motivo del 8 de marzo, esta reflexión llama a superar el tópico de la discriminación positiva frente a la negativa, y en incorporar la apreciación, como camino social y emocionalmente responsable para crear valor compartido.
Discriminar significa establecer una distinción, diferenciar. De hecho, tiene la misma raíz que discernir, que finalmente significaría dividir, separar en dos. También tienen la misma raíz palabras relacionadas con separar como cribar, o crivell i garbell en catalán. También crimen -e incriminar- tiene el mismo origen -separar, discernir- ya que antes había querido decir la decisión judicial, el veredicto. Pero las palabras evolucionan y ganan nuevos significados. Y así, a menudo discriminar toma un sentido negativo, cuando se refiere a dar un trato de inferioridad a determinados miembros de una colectividad por motivos sociales, religiosos, lingüísticos, políticos, etc.
Podemos establecer la distinción entre las personas altas y bajas de una colectividad, sin más pretensión que la estadística. Podemos dividir entre jóvenes y mayores por razones de marketing. Podemos establecer el colectivo de los pelos-rojos, aunque sea a título de curiosidad. Pero nada aparenta ser discriminatorio en el sentido negativo, ya que no partimos de la consideración de que ningún subgrupo de la colectividad sea inferior o superior a los demás.
Leo que el número de anuncios en los que aparecen actores pelirrojos ha ido in crescendo en los últimos años. ¿Qué tienen en común las marcas Triptomax, Frenadol, Mediamarkt, Mapfre, Vodafone, Worten, Botemanía o Adoptauntio? Todas ellas han usado en algún momento a algún pelirrojo para protagonizar sus campañas televisivas. Es una curiosidad y a saber qué razones oculta, pero no nos genera ninguna sensación de incomodidad. Ni en el caso de que los espectadores que compartan esta característica vivan con entusiasmo sentirse reconocidos, no creo que a nadie de los otros nos desagrade. La razón es que no hay unos subgrupos con identidad diferenciada respecto a los tonos capilares más allá de compartir una característica.
Pero el contexto interpretativo varía cuando sí la identidad existe y especialmente cuando esta realidad diferenciada lleva asociados diferentes marcas sociales. Por ejemplo, si eres mujer y eres consciente de que pertenecer a este subgrupo social conlleva una penalización en términos laborales e incluso salariales, es razonable que incomoden los mensajes donde la marca de subgrupo lleve asociada una etiqueta limitante. Es decir, la diferenciación del subgrupo femenino va asociada a una etiqueta que discrimina negativamente.
Un caso típico sería el de poner un exceso de énfasis en la belleza física de las mujeres, la cosificación. Al margen de las consideraciones éticas de cada mensaje comunicativo por él mismo, y que pueden ser discutibles -hay el riesgo de confundir ética y moralidad-, la verdad es que cierto goteo constante de imágenes acaban generando etiquetas sociales y acaban transmitiendo apriorismos como que si las mujeres tienen un valor apreciable en su cuerpo entonces otras características pierden relevancia.
Algunas quejas feministas, en alguna ocasión han podido parecer exageradas, y es cierto que cada grupo de interés tiene que encontrar el tono correcto y el equilibrio adecuado de intereses para no perjudicar el objetivo de la lucha legítima, pero de entrada deberá apoyar y compartir una actitud crítica. Y mira por donde que este 'cri' de crítica tiene el mismo origen etimológico que el de discriminar: separar, que es lo que hay que hacer para proceder a analizar bajo el prisma de la razón los hechos.
La discriminación existe y es patente. Y no remite lo suficiente. Por lo tanto, hay que mostrar una actitud activa de observación, de escrutinio, de análisis, de crítica, de debate social sobre cuáles son las prácticas aceptables y cuáles las inaceptables. Desde un enfoque de responsabilidad social de las empresas, ya no habría que hablar de cómo separamos las buenas y malas prácticas, sino como aseguramos que cada práctica cree el mayor valor para todos los grupos de interés, valor compartido.
Y la práctica que crea mejor valor es cuando la reivindicación de los derechos de un colectivo y de su dignidad no proviene solamente de sí mismo sino que son los otros colectivos -el presuntamente beneficiado- el que se hace portavoz del mensaje crítico y proclama la necesidad de la igualdad de derechos y de oportunidades y censura los mensajes que incorporan etiquetas discriminatorias.
La campaña He
for She intenta precisamente promover esta inversión en la reivindicación de los derechos de las mujeres, y que sean los hombres los que proclamen el mensaje de la igualdad.
Este mismo paradigma deberíamos transportar a otras luchas. Este miércoles será 8 de marzo, Día Internacional de la Mujer, pero hace unos días fue 21 de febrero, Día Internacional de la Lengua Materna. Dejadme, pues, que ponga un ejemplo en este contexto. En el caso de la diversidad lingüística, una buena práctica concreta es hacer hincapié no en la propia lengua sino en las otras, garantizando así que no se anteponen los intereses propios en pos de un modelo equilibrado y justo de diversidad. Esto se puede concretar en la demanda de que todo producto vaya etiquetado, además de en las lenguas de mayor alcance, siempre en la lengua del país donde ha sido producido, aunque sea minoritaria, para favorecer el respeto a la diversidad y la dignidad de las lenguas menores. Este es un modelo equilibrado y sostenible de defensa de las identidades: valorar y recomendar activamente que los productos que adquirimos lleven la lengua de donde han sido hechos permite superar la defensa de la propia lengua para situarnos en la defensa de un modelo global de diversidad lingüística. Pueden encontrar un ejemplo real situado en el campo del turismo, una carta enviada a un hotel de Bretaña (Francia).
¿Se imaginan que una ONG defensora de la sostenibilidad ambiental considerara que los derechos de las mujeres también forman parte del concepto global de la sostenibilidad? ¿Se imaginan que una ONG feminista considerara que la defensa del medio ambiente también forma parte de la lucha por el respeto a la diversidad. No se trata de fusionar proyectos; se trata de comprender que la manera de llevar a cabo la misión de cada uno puede incorporar principios y criterios que forman parte de otras luchas. Esto es precisamente la responsabilidad social, aprender a gestionar la complejidad desde una organización que aprende. Cuando yo hago posible mis objetivos integrando en la manera de hacer criterios de sostenibilidad ambiental, social, laboral, económica y ética, estoy apreciando las reivindicaciones legítimas de grupos de interés que ya no son "otros" sino que un poco están dentro de mí. Más que discriminar, ya sea en negativo o en positivo, tal vez aprenderíamos a apreciar.
Nota: artículo publicado en Diario Responsable
Otros artículos anteriores (en negrita las versiones en castellano):
Discriminar significa establecer una distinción, diferenciar. De hecho, tiene la misma raíz que discernir, que finalmente significaría dividir, separar en dos. También tienen la misma raíz palabras relacionadas con separar como cribar, o crivell i garbell en catalán. También crimen -e incriminar- tiene el mismo origen -separar, discernir- ya que antes había querido decir la decisión judicial, el veredicto. Pero las palabras evolucionan y ganan nuevos significados. Y así, a menudo discriminar toma un sentido negativo, cuando se refiere a dar un trato de inferioridad a determinados miembros de una colectividad por motivos sociales, religiosos, lingüísticos, políticos, etc.
Podemos establecer la distinción entre las personas altas y bajas de una colectividad, sin más pretensión que la estadística. Podemos dividir entre jóvenes y mayores por razones de marketing. Podemos establecer el colectivo de los pelos-rojos, aunque sea a título de curiosidad. Pero nada aparenta ser discriminatorio en el sentido negativo, ya que no partimos de la consideración de que ningún subgrupo de la colectividad sea inferior o superior a los demás.
Leo que el número de anuncios en los que aparecen actores pelirrojos ha ido in crescendo en los últimos años. ¿Qué tienen en común las marcas Triptomax, Frenadol, Mediamarkt, Mapfre, Vodafone, Worten, Botemanía o Adoptauntio? Todas ellas han usado en algún momento a algún pelirrojo para protagonizar sus campañas televisivas. Es una curiosidad y a saber qué razones oculta, pero no nos genera ninguna sensación de incomodidad. Ni en el caso de que los espectadores que compartan esta característica vivan con entusiasmo sentirse reconocidos, no creo que a nadie de los otros nos desagrade. La razón es que no hay unos subgrupos con identidad diferenciada respecto a los tonos capilares más allá de compartir una característica.
Pero el contexto interpretativo varía cuando sí la identidad existe y especialmente cuando esta realidad diferenciada lleva asociados diferentes marcas sociales. Por ejemplo, si eres mujer y eres consciente de que pertenecer a este subgrupo social conlleva una penalización en términos laborales e incluso salariales, es razonable que incomoden los mensajes donde la marca de subgrupo lleve asociada una etiqueta limitante. Es decir, la diferenciación del subgrupo femenino va asociada a una etiqueta que discrimina negativamente.
Un caso típico sería el de poner un exceso de énfasis en la belleza física de las mujeres, la cosificación. Al margen de las consideraciones éticas de cada mensaje comunicativo por él mismo, y que pueden ser discutibles -hay el riesgo de confundir ética y moralidad-, la verdad es que cierto goteo constante de imágenes acaban generando etiquetas sociales y acaban transmitiendo apriorismos como que si las mujeres tienen un valor apreciable en su cuerpo entonces otras características pierden relevancia.
Algunas quejas feministas, en alguna ocasión han podido parecer exageradas, y es cierto que cada grupo de interés tiene que encontrar el tono correcto y el equilibrio adecuado de intereses para no perjudicar el objetivo de la lucha legítima, pero de entrada deberá apoyar y compartir una actitud crítica. Y mira por donde que este 'cri' de crítica tiene el mismo origen etimológico que el de discriminar: separar, que es lo que hay que hacer para proceder a analizar bajo el prisma de la razón los hechos.
La discriminación existe y es patente. Y no remite lo suficiente. Por lo tanto, hay que mostrar una actitud activa de observación, de escrutinio, de análisis, de crítica, de debate social sobre cuáles son las prácticas aceptables y cuáles las inaceptables. Desde un enfoque de responsabilidad social de las empresas, ya no habría que hablar de cómo separamos las buenas y malas prácticas, sino como aseguramos que cada práctica cree el mayor valor para todos los grupos de interés, valor compartido.
Y la práctica que crea mejor valor es cuando la reivindicación de los derechos de un colectivo y de su dignidad no proviene solamente de sí mismo sino que son los otros colectivos -el presuntamente beneficiado- el que se hace portavoz del mensaje crítico y proclama la necesidad de la igualdad de derechos y de oportunidades y censura los mensajes que incorporan etiquetas discriminatorias.
La campaña He
for She intenta precisamente promover esta inversión en la reivindicación de los derechos de las mujeres, y que sean los hombres los que proclamen el mensaje de la igualdad.Este mismo paradigma deberíamos transportar a otras luchas. Este miércoles será 8 de marzo, Día Internacional de la Mujer, pero hace unos días fue 21 de febrero, Día Internacional de la Lengua Materna. Dejadme, pues, que ponga un ejemplo en este contexto. En el caso de la diversidad lingüística, una buena práctica concreta es hacer hincapié no en la propia lengua sino en las otras, garantizando así que no se anteponen los intereses propios en pos de un modelo equilibrado y justo de diversidad. Esto se puede concretar en la demanda de que todo producto vaya etiquetado, además de en las lenguas de mayor alcance, siempre en la lengua del país donde ha sido producido, aunque sea minoritaria, para favorecer el respeto a la diversidad y la dignidad de las lenguas menores. Este es un modelo equilibrado y sostenible de defensa de las identidades: valorar y recomendar activamente que los productos que adquirimos lleven la lengua de donde han sido hechos permite superar la defensa de la propia lengua para situarnos en la defensa de un modelo global de diversidad lingüística. Pueden encontrar un ejemplo real situado en el campo del turismo, una carta enviada a un hotel de Bretaña (Francia).
¿Se imaginan que una ONG defensora de la sostenibilidad ambiental considerara que los derechos de las mujeres también forman parte del concepto global de la sostenibilidad? ¿Se imaginan que una ONG feminista considerara que la defensa del medio ambiente también forma parte de la lucha por el respeto a la diversidad. No se trata de fusionar proyectos; se trata de comprender que la manera de llevar a cabo la misión de cada uno puede incorporar principios y criterios que forman parte de otras luchas. Esto es precisamente la responsabilidad social, aprender a gestionar la complejidad desde una organización que aprende. Cuando yo hago posible mis objetivos integrando en la manera de hacer criterios de sostenibilidad ambiental, social, laboral, económica y ética, estoy apreciando las reivindicaciones legítimas de grupos de interés que ya no son "otros" sino que un poco están dentro de mí. Más que discriminar, ya sea en negativo o en positivo, tal vez aprenderíamos a apreciar.
Nota: artículo publicado en Diario Responsable
Otros artículos anteriores (en negrita las versiones en castellano):
- 22.2.17 Que no parli d'RSE una empresa amb ecoeficiència i filantropia però amb discriminació de gènere, diu Canyelles a la Jornada He for She
- 19.12.15 [VÍDEO] Papa, em diran puta
- 11.1.15 Katmandú i "La-que-té-cura-de-Clinton" / Katmandú y "La-que-tiene-cuidado-de-Clinton"
- 29.6.14 [VÍDEO] #ComUnaNoia #ComoUnaChica #LikeAGirl
- 3.5.14 Campanya contra l'anunci de @Desigual #tudecideixes #tudecides amb @isabelblancart
- 1.5.14 Primer de maig: "World's Toughest Job" #worldstoughestjob
- 18.4.14 [REFLEXIÓ] "Dona fàcil" o diccionaris fàcils / [REFLEXIÓN] "Mujer fácil" o diccionarios fáciles
- 8.3.14 [ARTICLE] Cafè amb cuixes / [ARTÍCULO] Café con lencería
- 8.3.14 La Cambra de Barcelona presenta una plataforma per ajudar les empreses a incorporar dones en els equips directius
- 2.10.13 Anunci de la RAE acusat de sexista
- 27.8.13 “1 de cada 3 vol tocar-te. Deixa't”: l'anunci de Loteries de l'Estat que ha causat indignació
- 10.3.13 Després del Dia de la Dona... / Después del Día de la Mujer...
- 8.3.13 Desigualtat salarial entre dones i homes del 17% a Catalunya
1.3.17
Experts expliquen com recuperar una imatge de marca i els elements per fer RSC a la darrera sessió de comunicació
Seguidament, l'expert en Responsabilitat Social Corporativa (RSC) i soci de Vector 5, Josep Maria Canyelles, va abordar els elements metodològics de l'RSC i va establir la materialitat, el diàleg amb grups d'interès i la transparència com a claus per la RSC. Passant pels cinc vectors per fer RSC, Canyelles va insistir que "l'RSC és una qüestió estratègica, que afecta tota l'organització".
A més, Canyelles va explicar la iniciativa Respon.cat, un organisme que vol implicar les empreses i les organitzacions empresarials més compromeses amb la responsabilitat social, amb l'objectiu de promoure un salt qualitatiu i quantitatiu de la responsabilitat social a Catalunya.
Per finalitzar la sessió es va obrir un torn de paraules entre els professionals assistents que van intercanviar amb els dos ponents dubtes, opinions i experiències. Si no vas poder assistir pots recuperar la sessió al nostre perfil de Periscope. I, cal recordar, que sempre es poden seguir en directe per Periscope i Twitter les Open Communication Talks CSC, sota l'etiqueta #comtalksCSC. La propera d'aquestes sessions serà sobre comunicació al pacient en entorns digitals i se celebrarà el 13 de juny, la inscripció és gratuïta però necessària per l'aforament de la sala.
Font: Consorci
Notícia anterior: La comunicació institucional i la RSC, a la propera sessió oberta de Comunicació
Expertos explican cómo recuperar una imagen de marca y los elementos para hacer RSC en la última sesión de comunicación
El pasado 9 de febrero se celebró en la sede del Consorcio de Salud y Social de Cataluña (CSC) una nueva sesión del ciclo Open Communications Talks CSC que busca ser un punto de encuentro de expertos y profesionales del sector sanitario y social para abordar los temas referentes a la comunicación. En esta ocasión, los dos expertos invitados hablaron sobre imagen de marca y reputación de una entidad, y responsabilidad social corporativa. Primero intervino el director de Comunicación y Relaciones Institucionales del Gran Teatro del Liceo, Joan Corbera, que hizo un recorrido breve por los problemas que sufrió el Liceo hasta llegar a una crisis de reputación y marca el año 2013. A partir de aquí, Corbera expuso la estrategia directiva y de comunicación con el fin de mejor la imagen de marca, incidiendo en especial en la gestión con los medios de comunicación.
Seguidamente, el experto en Responsabilidad Social Corporativa (RSC) y socio de Vector 5, Josep Maria Canyelles, abordó los elementos metodológicos de la RSC y estableció la materialidad, el diálogo con grupos de interés y la transparencia como claves para la RSC. Pasando por los cinco vectores para hacer RSC, Canyelles insistió en que "la RSC es una cuestión estratégica, que afecta a toda la organización".
Además, Canyelles explicó la iniciativa Respon.cat, un organismo que quiere implicar a las empresas y las organizaciones empresariales más comprometidas con la responsabilidad social, con el objetivo de promover un salto cualitativo y cuantitativo de la responsabilidad social en Cataluña.
Para finalizar la sesión se abrió un turno de palabras entre los profesionales asistentes que intercambiaron con los dos ponentes dudas, opiniones y experiencias. Si no pudiste asistir puedes recuperar la sesión en nuestro perfil de Periscope. Y, hay que recordar, que siempre se pueden seguir en directo por Periscope y Twitter las Open Communication Talks CSC, bajo la etiqueta #comtalksCSC. La próxima de estas sesiones será sobre comunicación al paciente en entornos digitales y se celebrará el 13 de junio, la inscripción es gratuita pero necesaria por el aforo de la sala.
Anterior:
Fuente: Consorci
28.2.17
Atenció pimes: ja es pot demanar informació per a la nova edició d’RSE.Pime
- En
les properes setmanes s’obrirà la convocatòria per participar en el programa RSE.Pime 2017 dirigit a pimes catalanes.
- Des d’ara ja es pot demanar informació
- RSE.Pime és un programa pràctic i gratuït d’implantació de l’RSE a les pimes catalanes, a través d’un procés de 5 tallers grupals i dues consultories a l’empresa.
Si sou una pime interessada en la Responsabilitat Social, molt aviat tindreu l’oportunitat de prendre part en el programa RSE.Pime 2017. Podeu demanar informació a través d’aquest enllaç
Objectius del Programa RSE.Pime 2017
RSE.Pime ha de servir perquè les empreses participants acabin disposant d’un Pla d’acció d’RSE seguint la metodologia proposada i comptant amb l’acompanyament expert i espais de trobada amb les altres empreses participants, amb cinc tallers grupals i dues tutories individuals.
Després d’una introducció al marc conceptual i una autoavaluació, una anàlisi de la sostenibilitat segueix en què cada empresa reflexiona sobre l’impacte social de la seva activitat principal i busca solucions que poden tenir un efecte positiu en les persones, el medi ambient i la comunitat. El resultat és un pla d’acció que es discuteix amb altres gestors que participen a la xarxa d’aprenentatge. Al final del programa, els participants han comprès què significa la sostenibilitat per als seus negocis, han tingut l’oportunitat d’experimentar i han conformat un pla d’acció.
Aquí podeu veure les característiques del programa
Per què participar en el programa RSE.Pime 2017
Si sou una pime interessada en la Responsabilitat Social, ara teniu l’oportunitat de prendre part en el programa RSE.Pime.
- Disposar d’un Pla d’acció elaborat per la pròpia empresa per mitjà d’un procés àgil i pràctic.
- Començar immediatament a gestionar la pròpia RSE mitjançant un programa adaptat a les característiques de les pimes.
- Disposar d’un acompanyament expert i la possibilitat de compartir els progressos amb altres directius de pimes, creant sinergies.
- Participar d’una xarxa de coneixement més enllà del període inicial.
- Gaudir de visibilitat del compromís i del reconeixement d’haver participat en el programa (logo acreditatiu)
Com participar en el Programa RSE.Pime 2017
Per a participar-hi, cal comunicar l’interès i una comissió tècnica integrada per Respon.cat, el Consell de Cambres de Comerç i la Generalitat de Catalunya seleccionaran les empreses 15 participants.
- Els destinataris són les pimes, amb el focus posat en les empreses petites (entre 10 i 49). S’escolliran 15 empreses participants.
- Empreses amb sensibilitat en temes ambientals, socials, laborals, bon govern… que no han fet el pas a estructurar la gestió de la Responsabilitat Social i que estiguin interessades a iniciar un procés en aquest sentit.
- Per cada empresa hi participarà una persona, sempre de nivell directiu, especialment el màxim directiu. Altres persones de l’empresa podran participar en les accions complementàries (càpsules de coneixement).
- Se n’espera un alt nivell de compromís per a seguir el programa i finalitzar-lo amb èxit.
El Programa RSE.Pime 2017 està organitzat per Respon.cat, amb la col·laboració del Consell de Cambres de Comerç, el Palau Macaya i el suport del Departament d’Empresa i Coneixement
Corresponsables celebra la Jornada 100
- El proper 9 de març tindrà lloc la Jornada Corresponsables 100.
- Responsabilitat Global hi recollirà un reconeixement per la seva implicació en RSE.
Corresponsables celebra en aquest any les seves 100 Jornades Corresponsables, trobades que s’emmarquen dins el I Fòrum Iberoamericà de Comunicació Responsable i en els quals es donarà a conèixer la 12a edició de l’Anuari Corresponsables.
Les primeres cites són a Madrid, el proper 28 de febrer i a Barcelona el 9 de març. En tots dos trobades participaran representants d’organitzacions líders en comunicació i en desenvolupament sostenible com BBVA, Endesa, Heineken, Leroy Merlín, Suez i Reale Seguros qui reflexionaran sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i la importància de la comunicació entorn d’ells per assolir-los.
També estaran presents experts d’organitzacions com Ajuda en Acció, Forética, Fundació Seres, EBEN i Pacte Mundial, entre altres, que aportaran les claus per a una comunicació responsable efectiva des del punt de vista dels diferents grups d’interès.
A la tarda, se celebraran diversos Tallers Corresponsables que aprofundiran en determinats ODS com: l’ODS 3 Salut i Benestar; l’ODS 8 Treball decent i creixement econòmic; l’ODS 10 Reducció de les desigualtats; l’ODS 11 Ciutats i Comunitats Sostenibles; o l’ODS 17 Aliances per assolir els Objectius.
L’assistència és gratuïta tot i que les places són limitades i és imprescindible reservar en els següents enllaços:
Informació bàsica
- Dia i hora: 9 de març de 9.00 a 17.00h
- Lloc: ESPAI ENDESA, Roger de Flor, 48, 08018 Barcelona
24.2.17
Seminari “Vulnerabilitat urbana i Drets Humans – Els nous reptes de la cooperació entre ciutats”.
- Josep Maria Canyelles intervindrà amb una ponència sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible en el món local

Aquest tindrà lloc a la Sala Plató del Mati Manning (C. Montalegre, 7, Barcelona) de 9.30h a 14.00h. Descarregar programa.
VULNERABILITAT URBANA, SOSTENIBILITAT I DRETS HUMANS. Els nous reptes de la cooperació entre ciutats
24 de febrer de 2017
Sala Plató, Pati Manning. C/ Montalegre 7. Barcelona
9,30 h. Inscripcions
10,00 h. INAUGURACIÓ
Sr. Josep Lluis Alay, comissionat de Relacions Internacionals. Diputació de Barcelona
Sr. Eduard Sagarra, president de l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya
10.15 h. CONFERÈNCIA INAUGURAL
“Transformant les ciutats. Una aproximació als Objectius de Desenvolupament Sostenible”
Sra. Dunja Krause, investigadora de l’Institut d’Investigació de les Nacions Unides per al Desenvolupament Social, UNRISD
10,45h Presentació i discussió del marc introductori. DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE vs VULNERABILITAT URBANA: els nous reptes de les ciutats
Modera: Xavier Guerrero, adjunt direcció ANUE
- Ciutats sostenibles en el marc dels ODS. Sr. Raúl Sánchez, doctor en economia internacional i desenvolupament. Ex assesor de l’Oficina UN Habitat Madrid.
- La vulnerabilitat urbana i els drets humans. Sr. Dan Lewis, cap del Programa de Ciutats Resilients. UN Habitat Barcelona
12h Presentació i discussió. BONES PRÀCTIQUES DE COOPERACIÓ ENTRE CIUTATS
Modera: Lupe Moreno, cap de l’Oficina de Cooperació al Desenvolupament. Diputació de Barcelona.
- Els ODS en l'àmbit local. Sr. Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, soci-consultor de Vector 5, i coordinador de Respon.cat
- Turisme sostenible. Sr. Ernest Cañada, coordinador d’Alba Sud.
13,30 h. Fi de la Jornada
23.2.17
Passar de l'RSE als Territoris Socialment Responsables permet abordar una nova cultura empresarial, segons Canyelles a @RadioSantBoi
El programa La Terra de Ràdio Sant Boi va entrevistar aquest dimarts Josep Maria Canyelles, en qualitat d'expert en Responsabilitat Social de les Empreses i les Organitzacions. En primer lloc es va fer un repàs de la seva trajectòria com a promotor independent i de la creació de la consultoria Vector 5 · Excel·lencia i sostenibilitat, per passar després a presentar l'associació empresarial Respon.cat i alguns dels programes que porta a terme com Focus de l'RSE a Catalunya o RSE.Pime.
L'estrevista ha estat càrrec de Jose L. Gordón i en Víctor Luna, ambientòlegs i responsables de l'espai de Medi Ambient i Sostenibilitat. Podeu sentir l'entrevista aquí (a partir del minut 2:30).
Extret del Facebook del programa:
En el present episodi de La Terra hem comptat amb la presència del Josep-Maria Canyelles, soci-consultor de Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat i coordinador de Respon.cat, iniciativa empresarial per al desenvolupament de l'RSE a Catalunya. Com a màxima autoritat en la matèria en el nostre país, ens explica què és la resposabilitat social de les empreses i en què consisteixen els territoris socialment responsables. No us ho podeu perdre! Ajuntament Sant Boi Sant Boi boig pel Medi Ambient http://www.ivoox.com/17182520
Etiquetes de comentaris:
entrevistes,
mem'17,
ODS,
reflexions,
territoris responsables,
V5
22.2.17
Que no parli d'RSE una empresa amb ecoeficiència i filantropia però amb discriminació de gènere, diu Canyelles a la Jornada He for She
- Dijous 16 va tenir lloc al Palau Maricel de Sitges la Jornada He for She. Homes i dones parlem d'igualtat.
- Josep Maria Canyelles va aportar el punt de vista de la responsabilitat social de les empreses i les organitzacions
- La jornada tenia per objecte sensibilitzar i promoure la igualtat a les organitzacions i forma part del programa He for She impulsat per Nacions Unides arreu del món.
Promoure la igualtat entre homes i dones a totes les organitzacions és
l'objectiu de la campanya de Nacions Unides "He for she". A Sitges, s'ha
posat a debat aquesta situació amb representants de l'Ajuntament i de
l'associació de dones emprenedores "Talent Femení".Segons Dades del centre d'iniciatives econòmiques Nivell 10, els homes encara són el 54% dels nous emprenedors, però als cursos de formació que es fan a Sitges ja hi ha un 55% de les assistents que són dones. Això fa pensar que en un futur la xifra d'emprenedors s'igualarà. I és que els experts consideren que alguns aspectes de la crisi econòmica han servit perquè les dones fessin passos endavant.
La Dra. Mònica Gelambí,
experta en polítiques públiques de gènere i RSC a les organitzacions, fa pronunciar una conferència sobre “Empresa i Dona”, on va abordar les característiques de l’emprenedoria femenina a Catalunya, l'emprenedoria com opció per trencar el sostre de vidre i com a alternativa per harmonitzar els diferents temps de la vida quotidiana, i també va parlar de les dones empresàries i la gestió del gènere a l’empresa.
Tot seguit han intervingut un seguit de dones emprenedores, que han hagut de fer front a situacions complexes al llarg de la seva vida, en molts casos lluitant contra condicions adverses per raó de gènere: Maria del Mar Romero, Directora General i fundadora IndoorClima; Anna Miró, Coordinadora Administrativa, Consorci de Museus de Sitges; Cristina Mestre, Empresària, SiSitges, Centre d'antiguitats, art i decoració; i Pilar Llopis, Empresària, Art Natura taller floral.
En aquesta mateixa taula rodona ha intervingut Josep Maria Canyelles, expert Responsabilitat Social Empresarial, soci-consultor de Vector 5, promotor de Responsabilitat Global i coordinador de Respon.cat, que ha explicat el sentit de l'RSE i com aquest enfocament de gestió aborda la perspectiva de gènere. Canyelles ha donat a conèixer els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides, fent referència explícitament al número 5: Aconseguir la igualtat entre els gèneres i apoderar totes les dones i les nenes. Va explicar com s'ha desenvolupat el projecte Focus de l'RSE a Catalunya, des de l'associació Respon.cat, que permet que les organitzacions apliquin els ODS a partir d'una visió de territori, que els confereix més sentit i que fa que sobretot les pimes s'hi puguin trobar més implicades. En aquest sentit, va explicar que la Reforma horària és un Focus rellevant a Catalunya encara que no aparegui als ODS, però que precisament és la manera com a Catalunya hem de treballar per a l'ODS de la Igualtat, o el de la Salut, o el de l'Educació, o el del Treball decent.
Canyelles va enfasitzar que una empresa no hauria de parlar d'RSE si solament té bones pràctiques en alguna àrea, com podria ser ecoeficiència o en filantropia, per exemple, però alhora té males pràctiques significatives en altres, com podria ser elusió fiscal o discriminació de gènere. En aquest sentit va convidar a ser exigents en l'RSE i a comprendre que es tracta d'un enfocament transversal, integral i holístic, cosa que no implica que l'empresa hagi de ser excel·lent en tot ja que es tracta d'un estil de gestió que pretén la millora contínua en àrees que habitualment no s'havien tingut en compte en la gestió empresarial.
Que no parli d'RSE una empresa
amb ecoeficiència i filantropia
però amb discriminació de gènere,
diu Canyelles a la Jornada He for She
El coordinador de Respon.cat va cloure la seva intervenció donant a conèixer l'Ideari Respon.cat de la Responsabilitat Social i, mostrant el cartell, va llegir-ne dos fragments:
Tot seguit han intervingut un seguit de dones emprenedores, que han hagut de fer front a situacions complexes al llarg de la seva vida, en molts casos lluitant contra condicions adverses per raó de gènere: Maria del Mar Romero, Directora General i fundadora IndoorClima; Anna Miró, Coordinadora Administrativa, Consorci de Museus de Sitges; Cristina Mestre, Empresària, SiSitges, Centre d'antiguitats, art i decoració; i Pilar Llopis, Empresària, Art Natura taller floral.
En aquesta mateixa taula rodona ha intervingut Josep Maria Canyelles, expert Responsabilitat Social Empresarial, soci-consultor de Vector 5, promotor de Responsabilitat Global i coordinador de Respon.cat, que ha explicat el sentit de l'RSE i com aquest enfocament de gestió aborda la perspectiva de gènere. Canyelles ha donat a conèixer els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides, fent referència explícitament al número 5: Aconseguir la igualtat entre els gèneres i apoderar totes les dones i les nenes. Va explicar com s'ha desenvolupat el projecte Focus de l'RSE a Catalunya, des de l'associació Respon.cat, que permet que les organitzacions apliquin els ODS a partir d'una visió de territori, que els confereix més sentit i que fa que sobretot les pimes s'hi puguin trobar més implicades. En aquest sentit, va explicar que la Reforma horària és un Focus rellevant a Catalunya encara que no aparegui als ODS, però que precisament és la manera com a Catalunya hem de treballar per a l'ODS de la Igualtat, o el de la Salut, o el de l'Educació, o el del Treball decent.
Canyelles va enfasitzar que una empresa no hauria de parlar d'RSE si solament té bones pràctiques en alguna àrea, com podria ser ecoeficiència o en filantropia, per exemple, però alhora té males pràctiques significatives en altres, com podria ser elusió fiscal o discriminació de gènere. En aquest sentit va convidar a ser exigents en l'RSE i a comprendre que es tracta d'un enfocament transversal, integral i holístic, cosa que no implica que l'empresa hagi de ser excel·lent en tot ja que es tracta d'un estil de gestió que pretén la millora contínua en àrees que habitualment no s'havien tingut en compte en la gestió empresarial.
Que no parli d'RSE una empresa
amb ecoeficiència i filantropia
però amb discriminació de gènere,
diu Canyelles a la Jornada He for She
El coordinador de Respon.cat va cloure la seva intervenció donant a conèixer l'Ideari Respon.cat de la Responsabilitat Social i, mostrant el cartell, va llegir-ne dos fragments:
- Cada organització és coresponsable del seu entorn social, ambiental, econòmic i emocional. Decidim ser part de la solució. Volem contribuir al bé comú. Som empreses, som societat.
- Creiem en les persones.Som sensibilitats, som inquietuds, som talent. La diversitat ens enriqueix; la igualtat d’oportunitats ens dignifica; la conciliació ens fa més lliures. Aspirem a ser organitzacions positives amb persones positives.
L'acte inaugural ha estat a càrrec de Susana Villagrasa, presidenta de l’Associació d’empresàries Talent Femení, i Noemí Cano, gerent de l'associació. Finalment ha tingut lloc la cloenda de l’acte a càrrec d'Aurora Carbonell, Regidora Promoció Econòmica, Turisme i Platges, i un còctel per gentilesa de Vallformosa. Cal destacar la nota cultural “Sculptural Action", una performance a càrrec de l’escultora Elvia Cor.
Nota: Avui 22 de febrer és el Dia per la Igualtat Salarial; el proper 8 de març serà el Dia de les Dones; i el 25 de novembre serà el Dia contra la Violència de Gènere.
Nota: Avui 22 de febrer és el Dia per la Igualtat Salarial; el proper 8 de març serà el Dia de les Dones; i el 25 de novembre serà el Dia contra la Violència de Gènere.
Xerrada sobre Responsabilitat Global a Les Corts (Barcelona) Dt 28'feb
RESPONSABILITAT GLOBAL
Dt 28 de febrer a les 19h
Lloc: Centre Cívic Joan Oliver "Pere Quart" (Comandant Benitez, 6, Les Corts, Barcelona)
Inscripció gratuïta
Inscripció gratuïta
A càrrec de: Josep M. Canyelles,
formador, assessor i consultor independent en RSE. Roman Calavera,
gerent de Lleuresport i ideòleg de la iniciativa Sinèrgics.
Josep M. Canyelles ens exposarà com es desenvolupen les polítiques de responsabilitat social tant de les empreses com del sector públic i social, amb especial incidència en les estratègies col·laboratives, els partenariats i les aliances estratègiques. Ha estat pioner en línies com Territoris Socialment Responsables o l’RSE aplicada a sectors com el comerç detallista, les microempreses, les organitzacions no lucratives, el sector públic o en aspectes com la cultura i la llengua.
Roman Calavera ens explicarà com va sorgir el projecte Sinèrgics, un espai coworking de caràcter públic i social, que té com a finalitat millorar i contribuir en el creixement i potència del barri de Baró de Viver.
L’ aforament és limitat, per això, cal inscripció prèvia. Us hi podeu inscriure de manera presencial, o també a: perequart@lleuresport. cat o al 933 398 261.
Josep M. Canyelles ens exposarà com es desenvolupen les polítiques de responsabilitat social tant de les empreses com del sector públic i social, amb especial incidència en les estratègies col·laboratives, els partenariats i les aliances estratègiques. Ha estat pioner en línies com Territoris Socialment Responsables o l’RSE aplicada a sectors com el comerç detallista, les microempreses, les organitzacions no lucratives, el sector públic o en aspectes com la cultura i la llengua.
Roman Calavera ens explicarà com va sorgir el projecte Sinèrgics, un espai coworking de caràcter públic i social, que té com a finalitat millorar i contribuir en el creixement i potència del barri de Baró de Viver.
L’ aforament és limitat, per això, cal inscripció prèvia. Us hi podeu inscriure de manera presencial, o també a: perequart@lleuresport. cat o al 933 398 261.
Fi d'inscripció: 27/02/2017
El Centre Cívic Joan Oliver "Pere Quart" és un equipament municipal del Districte de les Corts.
[EVENTO] ¿Cómo ser una empresa atractiva en el S XXI? RSE y Cooperación. Oiartzun Euskadi
¿Cómo ser una empresa atractiva en el S XXI? RESPONSABILIDAD SOCIAL Y COOPERACIÓN
DÍA jueves, 2 de marzo de 2017
HORARIO 10:00 - 14:00
LUGAR SALTO SYSTEMS - Oiartzun, Guipuzkoa, Euskadi
Si queremos que nuestra empresa sea considerada como referencial y atractiva, además de la rentabilidad económica, deberemos tener en cuenta el desarrollo de la comunidad de nuestra área de influencia o nuestro entorno. No olvidemos que las empresas avanzadas tienen como uno de sus pilares la responsabilidad social, ya que dicha responsabilidad revierte en la continuidad misma de la empresa.
En esa línea, si los compromisos ligados al medio ambiente, igualdad de género, conciliación laboral-familiar o al desarrollo de la comunidad-sociedad más próxima e incluso los ligados al compromiso con el desarrollo de otros países se han instalado ya en la mayoría de las empresas, contribuir a la convivencia entre distintas comunidades lingüísticas y crear redes entre empresas responsables se presentan como retos inmediatos a afrontar.
En esta jornada trataremos dos temas fundamentales: por una parte, el papel de la correcta gestión de los factores que conforman la responsabilidad social de las empresas, y entre ellas la gestión lingüística; y por otra parte, estudiaremos las redes y clusters de empresas, razones para su creación y ventajas que proporcionan.
Insertar estas dos áreas de innovación en las agendas de cada vez más empresas de Oarsoaldea resulta, a nuestro entender, de vital importancia para actualizar y vigorizar el espacio socio-económico de esta zona. Es también objetivo de esta jornada potenciar la visibilidad de las empresas que actúan responsablemente y fomentar la colaboración entre ellas.
Programa
10:00 - 10:10 Presentación
10:10 - 11:10 Ponencia: La responsabilidad social de las empresas y la gestión lingüística: por qué y cómo abordarlas. Josep Maria Canyelles, Responsabilitat global
Josep Maria Canyelles
Anaje Narbaiza
Miren Lauzirika
Fermin Lazkano

Beñat Irasuegi
Nerea Azurmendi
Fuente: https://www.biolur.net/es/hasiera
DÍA jueves, 2 de marzo de 2017
HORARIO 10:00 - 14:00
LUGAR SALTO SYSTEMS - Oiartzun, Guipuzkoa, Euskadi
Si queremos que nuestra empresa sea considerada como referencial y atractiva, además de la rentabilidad económica, deberemos tener en cuenta el desarrollo de la comunidad de nuestra área de influencia o nuestro entorno. No olvidemos que las empresas avanzadas tienen como uno de sus pilares la responsabilidad social, ya que dicha responsabilidad revierte en la continuidad misma de la empresa.
En esa línea, si los compromisos ligados al medio ambiente, igualdad de género, conciliación laboral-familiar o al desarrollo de la comunidad-sociedad más próxima e incluso los ligados al compromiso con el desarrollo de otros países se han instalado ya en la mayoría de las empresas, contribuir a la convivencia entre distintas comunidades lingüísticas y crear redes entre empresas responsables se presentan como retos inmediatos a afrontar.
En esta jornada trataremos dos temas fundamentales: por una parte, el papel de la correcta gestión de los factores que conforman la responsabilidad social de las empresas, y entre ellas la gestión lingüística; y por otra parte, estudiaremos las redes y clusters de empresas, razones para su creación y ventajas que proporcionan.
Insertar estas dos áreas de innovación en las agendas de cada vez más empresas de Oarsoaldea resulta, a nuestro entender, de vital importancia para actualizar y vigorizar el espacio socio-económico de esta zona. Es también objetivo de esta jornada potenciar la visibilidad de las empresas que actúan responsablemente y fomentar la colaboración entre ellas.
Programa
10:00 - 10:10 Presentación
10:10 - 11:10 Ponencia: La responsabilidad social de las empresas y la gestión lingüística: por qué y cómo abordarlas. Josep Maria Canyelles, Responsabilitat global
11:10 - 11:30 Descanso / Café
11:30 - 12:30 Mesa redonda: La responsabilidad social de las empresas y la colaboración.
12:35-13:15 Grupo focal
- ¿Qué necesitamos las empresas para activarnos? Grupo de empresas de Errenteria
- ¿En torno a qué podemos organizar redes empresariales en Oarsoaldea?
Ponentes
Josep Maria Canyelles
Experto en responsabilidad social de las
empresas y las organizaciones. Creador de la consultoría Vector 5 ·
Excel·lència i Sostenibilitat, promotor de Responsabilitatglobal.com
y del proyecto Collaboratio para impulsar Territorios socialmente
responsables. Consultor de empresas, gobiernos y no lucrativas.
Coordinador de Respon.cat, iniciativa empresarial para el desarrollo de la RSE en Catalunya.
Fotografía: Frederic Camallonga
Anaje Narbaiza
Responsable de Metrología de la empresa
ELAY de Antzuola y secretaria de su plan. Es la primera experiencia que
ha logrado que el euskara sea su idioma de trabajo. También ha
repercutido en el pueblo ya que el incremento del uso del euskara se ha
incrementado de modo espectacular en las tres principales empresas de
Antzuola.
Fotografía: Argia
Miren Lauzirika
Ideadora, consultora y formadora. La
consultoria Art for Life! quiere fomentar la creatividad aplicada al
entorno laboral y social. Vicepresidenta de la asociación EmakumeEkin,
red de apoyo para mujeres emprendedoras que tiene como finalidad dar
visibilidad a las mujeres en el mundo empresarial.
Fermin Lazkano
Responsable servicios y formación para
empresas del Instituto de Máquina Herramienta de Elgoibar (IMH).
Coordinador de la red Tkgune Fabricación para ayudar en la innovación
aplicada a la pequeña y mediana empresa industrial. Guía de “Fabricación
aditiva” en la red Gipuzkoa 4.0 de Fabricación avanzada. Consultor de
Estrategia e Innovación. Economista y Master en Gestión de la
Innovación.
Fotografía: Dani Blanco. Argia

Beñat Irasuegi
Promotor y trabajador de la cooperativa
Talaios de Errenteria, en el ámbito de su gestión y promoción. Participa
en el proyecto Olatukoop (red creada por empresas, sociedades,
organizaciones y cooperativas que desea impulsar la economía social
transformadora). Participa en el programa Koopfabrika impulsando la
nueva economía social y el emprendizaje social en tres comarcas de
Gipuzkoa (Alto Deba, Beterri-Buruntza y Oarsoaldea).
Fotografía: Tapuntu
Nerea Azurmendi
Periodista. Ha trabajado en varios medios
de comunicación: Deia, Eguna, Diario Vasco... y fue directora del
semanario Zabalik. Ha sido responsable de la oficina de prensa del
Ayuntamiento de Donostia-SanSebastian y del Consejo Económico Social
Vasco.
Fotografía: Dokumentala Gaur irekiko ditu ateak .Fuente: https://www.biolur.net/es/hasiera
Subscriure's a:
Missatges (Atom)





















