Es presenta el màster de Comerços que inclou l'RSE

Aquest matí s'ha presentat la segona edició del Màster en gestió i ordenació del comerç urbà (2009 - 2010), de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Diputació de Barcelona.

Per part de la UOC ha intevingut Josep Maria Duart, vicerector de Postgrau i Formació Contínua, i per part de la Diputació de Barcelona, Xavier Florensa, president delegat de l'Àrea de Comerç, i Esther Batalla, Cap de Servei.

Diferents docents del curs han anat presentant els continguts de les seves assignatures. Josep Maria Canyelles ha presentat el bloc de Responsabilitat Social, que de nou forma part del temari, dins del mòdul de Noves fórmules de gestió per als centres urbans. Segons Canyelles, l'RSE troba en la distribució la baula trencada de la seva cadena de valor, ja que es troba just entre les empreses que ja comencen a gestionar la seva RSE i la ciutadania que va incorporant una major sensibilitat, mentre que sovint l'RSE no és un atribut que formi part del procés de venda. D'altra banda, la responsabilitat social en el comerç pot afavorir el desenvolupament de territoris socialment responsables.

Cal fer notar el caràcter avançat i pioner d'aquesta proposta formativa, per tot el seu caràcter, però específicament també per la inclusió de continguts d'RSE i també d'aspectes ambientals o de gènere. En aquest darrer sentit, Ester Batalla ha presentat els continguts sobre la perspectiva de gènere en el comerç.

Informació del postgrau

Primer any de l'itinerari formatiu: El postgrau en desenvolupament i promoció del comerç urbà es configura com un curs independent que permet obtenir el títol de postgrau i que recull els principals aspectes que afecten el desenvolupament del comerç urbà: coneixements normatius, urbanístics, socials, econòmics, de l'empresa comercial, de promoció i dinamització comercial i models de gestió dels centres urbans.

Període de realització: Febrer - Desembre 2009

Programa formatiu: Descarregueu l'opuscle de l'itinerari del màster desglossat en anys i mòduls [en format pdf, 733,49 kB]

Destinataris:

• Càrrecs electes i personal tècnic de comerç dels ens locals de la província de Barcelona.
  
• Professionals del comerç que desenvolupin la seva activitat en associacions de comerços, entitats o empreses que fins als sis mesos anteriors a l'edició de cada curs tinguin o hagin tingut una relació contractual amb algun dels ens locals de l'àmbit territorial de la Diputació de Barcelona.

Escrits anteriors sobre RSE i comerç

• Article "Comerços responsables socialment". El mes de febrer del 2008 va tenir lloc un debat sobre «Responsabilitat Social Corporativa en el comerç» del qual ja us en vam informar oportunament. Ens plau posar a la vostra disposició l'article que es va lliurar als assistents i que trobareu al web de la Diputació de Barcelona, organisme organitzador de l'acte.
• 26.9.07 Comerços responsables socialment. El darrer número de l'e-Comerç, el Butlletí de Comerç Urbà de la Diputació de Barcelona, té com a signatura convidada un article de Josep Maria Canyelles sobre la Responsabilitat Social dels comerços, un àmbit encara força als inicis però que on es comencen a fer certes apostes.
• I dues newsletters que també hi reflexionen:

[ca] Feb'07: RSE i Comerços

[es] Feb'07: RSE y Comercios

[ca] Gen'07: RSE i Clients

[es] Ene'07: RSE y Clientes

Referència en el Ressort

VII Fòrum Anual de Xarxes Locals del Pacte Mundial

El Barcelona Center for the Support of the Global Compact - Fundació Fòrum i l'Oficina del Global Compact de les Nacions Unides organitza anualment el Fòrum Anual de Xarxes Locals del Pacte Mundial. Aquest any, la setena edició, se celebrarà a Istanbul del 9 al 10 de juny.

La reunió, que comptarà amb representants de les xarxes locals, del món empresarial i acadèmic, d’organitzacions de la societat civil i d’organismes de les Nacions Unides, té com a objectius principals promoure el diàleg i la comprensió mútua entre xarxes locals que actuen en diferents contextos i realitats; identificar els principals problemes i dificultats; facilitar la recerca de solucions compartides; i reconèixer les bones practiques, oportunitats i iniciatives.

Així mateix, continuant amb la línia de tallers engegada a la tardor de 2006, abans de celebrar el Fòrum Anual organitzem a la mateixa ciutat d’Istanbul (7 i 8 de juny), el taller Progress and Value. El taller té una clara orientació pràctica i vol que els participants s’apropin a la realitat quotidiana de les empreses a través del testimoni de ‘facilitadors’ que desenvolupen un paper clau en la implantació dels principis del Pacte Mundial en la seva organització.

Més informació:
> United Nations Global Compact

Les Illes Balears lideraran l'RSE a Europa el 2010

Palma, 4 mar (EFE) .- Balears liderarà la responsabilitat social empresarial (RSE) a Europa durant el primer semestre de 2010, quan l'Estat espanyol ocupi la Presidència europea, segons s'ha avançat durant una jornada de presentació de la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial (Global Compact) de les Nacions Unides per a l'RSE.

La consellera balear de Treball i Formació, Joana Barceló, ha anunciat durant la jornada la decisió del Govern espanyol que siguin les illes les que liderin aquesta matèria i ha avançat que el Govern balear organitzarà la Conferència Europea d'RSE el març del 2010, amb ponents i participants dels 27 països de la Unió.

El governs espanyol i balear han proposat a la Comissió Europea quatre temes a debatre durant aquesta trobada: l'RSE i la crisi econòmica, la transparència, el consum i la inversió socialment responsable i la formació i educació, segons indica la Conselleria de Treball en un comunicat.

La Xarxa Laboral del Raval premia les empreses socialment responsables

El 25 de març es celebra la 1a edició dels Premis a l’Excel·lència Empresarial

La Xarxa Laboral del Raval, impulsada per la Fundació Tot Raval, ha organitzat una Jornada informativa sobre els avantatges per a les empreses que exerceixen la Responsabilitat Social Corporativa. En el marc de la Jornada es farà entrega dels Premis a l’Excel·lència Empresarial atorgats per la Xarxa que tenen com a finalitat distingir a les empreses i agrupacions empresarials que hagin implementat amb èxit els valors de la Responsabilitat Social Corporativa (RSC), contribuint activa i voluntàriament a la millora social, econòmica i ambiental, havent adquirit un compromís vers al desenvolupament de la comunitat.

El dimecres 25 de març, entre 10 i 12.30h, el Museu Marítim de Barcelona acollirà una jornada que té com a eix central els 1ers Premis a l’Excel·lència Empresarial que atorga la Xarxa Laboral del Raval com a reconeixement a les empreses que es regeixen per valors socialment responsables. L’acte començarà amb una ponència, a càrrec de Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global), que versarà sobre els principis de la Responsabilitat Social Corporativa per tal de contextualitzar l’àmbit de relació d’empreses i entitats socials. A continuació, la Sra. Carme Banyeres, Cap de Servei del Programa d’Inserció laboral del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, exposarà els incentius i subvencions a les empreses que contractin a persones que rebin la Renda Mínima d’Inserció (RMI) o bé que provinguin d’empreses d’inserció.

A les 11h, representants de les 21 entitats de l’àmbit de formació i inserció que formen part de la Xarxa, faran una explicació detallada dels serveis que la Xarxa Laboral del Raval ofereix com a mediadora entre el teixit empresarial i les persones en recerca de feina. Es farà una exposició de les seves línies i metodologia de treball i dels resultats obtinguts fruit de la intermediació amb empreses. S’aprofitarà aquest punt per presentar la web www.xarxalaboralraval.org.

Per últim, a les 11.45h, es farà l’acte d’entrega de guardons de la 1a edició dels Premis a l’Excel·lència Empresarial a les organitzacions empresarials i institucions que hagin desenvolupat la seva activitat a la província de Barcelona i estiguin vinculades a les entitats membres de la Xarxa Laboral del Raval mitjançant la col·laboració en activitats i accions d’impacte sociolaboral. Hi ha tres categories a concurs: Premi a l’agrupació empresarial socialment responsable, Premi a l’empresa socialment responsable i Premi a la institució sociocultural més compromesa amb els principis de l'RSC. El trofeu consisteix en una reproducció de l’emblemàtic Gat de Botero.

La Sr. Itziar González, Regidora del Districte de Ciutat Vella tancarà la Jornada i a continuació s’oferirà un refrigeri als assistents. L’assistència és gratuïta però cal enviar confirmació al mail xarxalaboral@totraval.org. 

El barri del Raval de Barcelona

El barri del Raval és un dels barris amb més densitat de població a Europa. Un barri on hi viuen 46.595 persones en un espai de 1,08 Km2, i on un 45% és de nacionalitat estrangera, segons dades de l’Ajuntament de Barcelona del 2007. 

La situació socioeconòmica de la població és de les més baixes de Barcelona, havent-hi fortes desigualtats socials. Tanmateix, compta d’una alta presència de serveis i entitats socials com a mitjà per a donar resposta a les necessitats.

La Xarxa Laboral del Raval

Les 21 Entitats de la Xarxa laboral del Raval sumen esforços per donar sortida a les Persones que volen accedir al món laboral, fent una planificació conjunta de la Formació i compartint Ofertes Laborals.

• Notícia al web de Tot Raval
  
• Mira't el programa
• Cal confirmar assistència
• Contacte: FUNDACIÓ TOT RAVAL / Edu Tabueña / + info a: www.totraval.org

Els emprenedors socials, innovant en un món en canvi

Dimarts 31 de març del 2009, 18h

Taula rodona: Els emprenedors socials, innovant en un món en canvi

Els nous reptes socials requereixen noves idees i els vells reptes socials ja estan exigint aportacions diferents. Des de les organitzacions de la societat civil, les empreses i les administracions públiques, hi ha persones innovadores que estan pensant diferents aproximacions a nous i vells reptes socials. Són persones que, des del coneixement d’una realitat concreta que volen transformar, estan assumint riscos, generant canvis, aixecant recursos, identificant oportunitats, etc. per tractar de millorar la vida de diferents grups de persones.

Pamela Hartigan, directora del Skoll Centre for Social Entrepreneurship a la Universitat d’Oxford a Anglaterra, ha escrit amb J. Elkington un llibre amb el suggeridor títol El poder de la locura. Empresas rentables que cambian el mundo.
En aquesta taula rodona compartirem les idees d’aquest llibre amb la seva coautora Pamela Hartigan i amb Cristóbal Colón, el fundador i director de la cooperativa La Fageda, un emprenedor social del nostre país.

- Pamela Hartigan, directora del Skoll Center for Social Entrepreneurship
- Cristóbal Colón, fundador i director de la cooperativa La Fageda

Presenta i modera: Alfred Vernis, professor titular d’Esade i de l’Institut d’Innovació Social
Sessió oberta al públic en general. Places limitades.
Dimarts 31 de març de 2009, a les 18h
Lloc: CaixaForum Barcelona. Av. del Marquès de Comillas, 6-8. 08038 Barcelona
Confirmeu, si us plau, la vostra assistència trucant al telèfon 93 521 62 27.

Més informació

L'RSE a Catalunya Ràdio

El programa Solidaris, que s'emet cada dissabte a les 13h a Catalunya Ràdio, presentat per Rita Marzoa, ha tractat avui sobre la Responsabilitat Social, amb la participació de Marcos González (Media Responsable) i Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global).

El promotor de Responsabilitat Global ha fet referència al paper de les organitzacions no governamentals (ONG) en el desenvolupament de l'RSE.

També ha manifestat que la crisi actual hauria de promoure un model d'economia més sostenible. En aquest sentit, ha fet referència a tres grans moments en l'RSE vinculats a tres crisis:

1. La crisi del model industrial i l'aparició de la Nova Economia i tot el model de gestió dels actius intangibles de les empreses va ser el factor clau que va causar el desenvolupament de l'RSE.
   
2. La crisi ambiental al voltant de l'escalfament global, que està causant que algunes empreses apostin per una innovació que incorpori de manera fonamental aspectes com l'ecoeficiència.
   
3. La crisi financera i econòmica global que causarà una necessitat d'introducció de criteris de transparència i bon govern de manera encara més important al que es va desprendre de la crisi que es va viure a l'inici de mil·lenni amb les punt com i Enron.
   

Del conjunt d'aquestes tres crisis hauria de sortir-ne una evolució en el model que suposi no solament que algunes empreses optin per l'RSE sinó que tot el sistema es doti d'una economia més sostenible.

Podeu escoltar el programa clicant aquí:

• Programa Solidaris. Catalunya Ràdio (14-03-09). A partir del minut 35:30

Altres intervencions radiofòniques enregistrades de Josep Maria Canyelles:

• Països llatinoamericans més conscients de la necessitat d'incorporar l'RSE, segons declaracions de Canyelles a Radio Intereconomía (29-11-07)
  
• Entrevista a l'Internauta. Presentació de xarxanet.org. Catalunya Ràdio (25-10-03)
  

Madoff a la presó i els auditors a la lluna de València

Recull avui la premsa internacional que l’estafador Madoff es declararà culpable de tots els càrrecs que se li imputen, cosa amb la qual, i malgrat que calgui esperar la sentència, fa que ja puguem deixar de dir el presumpte estafador i ja puguem, sense embuts, atribuir-li l’adjectiu que millor el defineix.

Madoff, ex-president del mercat electrònic d'accions Nasdaq, va defraudar centenars de famílies riques nord-americanes i una bona pila de fons d'inversió. A més, va aconseguir d’amagar l'estafa durant anys i d’enganyar entitats financeres amb sistemes de control sofisticats. El financer va ser detingut al desembre. Des d'aleshores ha aconseguit evitar la presó pagant una fiança de de milions de dòlars, que li permetien d'estar sota arrest domiciliari en el seu apartament de Manhattan, valorat en set milions de dòlars, i sotmès a vigilància constant a través d'un braçalet electrònic. Des d’ara, però, estarà a la presó sense fiança.

Vist de d’una certa distància, fa gràcia la cosa. Cada cop que he de pronunciar el seu nom no puc deixar de pensar en el significat ocult en anglès. Madoff, pronunciat "meidoff", sona igual que “made off”, és a dir, el temps passat del verb anglès “make off”, que vol dir precisament fotre al camp, sortir corrents, robar, endur-se alguna cosa... No sé si el nostre amic Màrius Serra, expert en enigmística, n’ha parlat i hi ha cercat una explicació, però certament hi ha personatges que fins i tot amb el seu nom ja duen la marca de la perversió. Potser ja havia assumit que ho tenia tan gravat en el seu ADN que ara ja no pot fer res més que reconèixer el pecat.

Tant de bo que aquest reconeixement del pecat permeti conèixer amb exactitud els fets, ja que, a diferència de molts escàndols en què es coneix el pecat però no està clar qui és el pecador, aquí tenim un culpable clar però encara cal escatir exactament com ho ha fet per enganyar a tothom i quin és l’abast real del frau. Serà bo i necessari treure’n l’entrellat i aprendre’n molt d’un expert d’aquesta categoria, ja que ha sabut aixecar la camisa d’economistes, inversors, analistes, auditors, i tota la patuleia d’alts directius bancaris que han cregut que era possible oferir un rendiment per sobre del mercat de manera sostinguda durant anys i panys.

Entre les coses que s’haurien d’anar sabent hi ha els diners afectats que per part de cada banc. Per exemple, els experts del sector ja van intuir des del primer moment que quan el Santander reconeixia tenir 3.000 milions invertits a can Madoff no deia tota la veritat ja que possiblement són el doble d’aquesta quantitat. Ja anirà sortint tot. O no. En tot cas, no solament ens preocupa la veritat del cas sinó com és possible que tots els experts que anaven a ‘comprovar’ la destinació dels fons no sospitessin de res... El mateix banc a què hem fet referència hi enviava cada any més de deu analistes i auditors, que tornaven cantant les excel·lències del senyor Madoff i la seva reduïda però virtuosa estructura. Per ser generosos, direm que devien estar a la lluna de València, és a dir, amb un estat de distracció i incapacitat manifesta de dur a terme la seva funció.

PD: Madoff insinúa desde la cárcel que ciertos bancos fueron ‘cómplices’ de su fraude. 16 Febrero 2011

Sessió sobre els microcrèdits organitzada per ACC1Ó

Propera sessió dels Esmorzars ACC1Ó - Emprenedoria i Finançament:

Els Microcrèdits

• 17 de març de les 8:30h a les 10h
  
• Sala de Conferències Ed. CIDEM
  
• Pg. de Gràcia, 129 • Barcelona 
  
• Inscriviu-vos-hi
• Places limitades
  

Els Microcrèdits són petits préstecs realitzats a persones físiques o jurídiques les quals no podrien optar a demanar-ne un al sistema bancari tradicional. El concepte de microcrèdits va néixer als països en vies de desenvolupament, amb l’objectiu de facilitar que moltes persones sense recursos poguessin finançar projectes laborals i personals.

En aquest esmorzar analitzarem els microcrèdits Socials i Financers que concedeix l’entitat MicroBank de “La Caixa”. Quin és el públic al qual van dirigits, quina és la seva missió i quins han estat els seus resultats després de 2 anys de funcionament.

Ponent convidat: Albert López, Director General de MicroBank.

Font

La Generalitat elabora un protocol per a prevenir l'assetjament

La Generalitat de Catalunya elabora un protocol estàndard per a la prevenció de l'assetjament sexual i l'assetjament per raó de sexe en el treball.

Aquest protocol s'emmarca en el compliment de la Llei per a la Igualtat Efectiva entre Dones i Homes de març 2007, que estableix l'obligatorietat d'aquesta mesura en el seu article 48:
"Les empreses han de promoure condicions de treball que evitin l'assetjament sexual i per raó de sexe i arbitrar procediments específics per a prevenir i donar curs a les denúncies que puguin formular aquells que han estat objecte".

Font: el País

El govern andorrà malda per sortir de la llista de paradisos fiscals

El president, Albert Pintat, donarà compte avui de la reunió amb l'OCDE

El govern andorrà negocia amb l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament (OCDE) perquè aquesta esborri el Principat de la llista de paradisos fiscals. Durant la cimera del G-20 (19 de març – 2 d'abril) l'OCDE presentarà la llista definitiva de paradisos fiscals, contra els quals hi haurà sancions. Ahir el cap de Govern andorrà, Albert Pintat, va parlar amb representants de l'organisme i avui donarà compte del resultat de la reunió.

Ara encara no se saben els trenta països que sortiran a la llista de paradisos fiscals. De moment, l'OCDE ha redactat un primer esborrany i l'ha adreçat als estats membres del G-20. Aquest document és provisional, i pot canviar d'ací al principi de la cimera, la setmana vinent. En aquest esborrany hi ha cinc estats més (Àustria, Luxemburg, Suïssa, Hong Kong i Singapur), que no figuraven a la llista del 2005, en què apareixien els paradisos fiscals que no havien tendit a una situació de més transparència: Andorra, Liechtenstein i Mònegue.

Que la llista que hi ha en l'esborrany de l'OCDE canviï dependrà de les negociacions que duen a terme els estats considerats paradisos fiscals amb els representants de l'organisme. Ahir el cap de Govern andorrà s'hi va reunir, però encara no se saben les conclusions de la reunió. Albert Pintat compareixerà a la tarda per explicar-les.

Aquesta és la primera reunió de Pintat amb l'OCDE d'ençà que va anunciar la renúncia a ser candidat de les pròximes eleccions andorranes. La decisió, la va prendre, va dir llavors, per defensar els interessos d'Andorra solament com a cap de Govern, i no com a candidat electoral. Pocs dies abans Christian Frémont, representant personal del copríncep francès Nicolas Sarkozy, havia avisat tots els candidats a les eleccions andorranes del 26 d'abril: Sarkozy no vol anar a la reunió del G-20 com a cap d'estat d'un paradís fiscal, i per això ha fet un toc d'atenció al govern andorrà perquè es faci esborrar de la llista de paradisos fiscals de l'OCDE.

Si Andorra apareix a la llista de paradisos fiscals, pot ser castigada amb sancions importants. En efecte, el Parlament Europeu va abonar ahir la proposta del G-20 d'aplicar aquestes sancions amb vista a millorar la transparència financera dels estats europeus i combatre l'evasió fiscal en plena crisi econòmica.

Font: vilaweb.cat

Les empreses proveïdores de multinacionals no entenen l'amenaça que suposa el canvi climàtic

El primer informe sobre emissions de carboni, realitzat per l'organització Carbon Disclosure Project (CDP), analitza la cadena de subministrament de les principals multinacionals i revela que molts dels seus proveïdors no entenen l'amenaça que suposa el canvi climàtic.

Per a fer l'estudi, van sol·licitar informació als principals proveïdors de 34 multinacionals com Cadbury, Colgate-Palmolive, Hewlett Packard i Vodafone, i han conclòs que entre un 40 i un 60 per cent de les seves emissions totals de gasos amb efecte hivernacle s’escapen del seu control directe ja que procedeixen de les seves cadenes de subministrament (com processament, embalatge o transport).

També van demanar informació a les empreses proveïdores de les multinacionals i amb les dades obtingudes de 634 respostes es fa evident la manca de preparació per a enfrontar-se a les conseqüències del canvi climàtic, i també la manca de consciència sobre els riscos.

Altres dades que són d’interès:

• Les respostes més completes corresponen a empreses nord-americanes, fet que sorprèn si es té en compte la manca de regulació federal. Les dades mostren doncs que estan actuant de forma més avançada que la regulació federal. Us estudi recent afirma que els directius americans mostren una preocupació creixent per tot allò relatiu a la gestió de l'RSE, la sostenibilitat i el canvi climàtic.
• L'informe revela que només un 58 per cent de les empreses considera que el canvi climàtic significa un risc per a les seves operacions, mentre que un terç va dir que no és cap amenaça.
• Els proveïdors ubicats a Àsia utilitzen incentius per fer canvis a nivells superiors als de la mitjana a tot el món, a pesar de la gran disparitat entre els diferents països de la regió. Mentre que les empreses del Japó i Taiwan estaven al capdavant del canvi, les de l'Índia, la Xina i Tailàndia tenien taxes de resposta molt inferiors.

Alan McGill, soci de PWC, va afirmar que "l'informe està demostrant que l'actuació sostenible, planificació i preparació d’informes no és només una cosa que està bé posseir sinó que pot ser la diferència entre guanyar o mantenir grans empreses com a clients".

8.500 subcontractistes catalanes ocupen 150.000 persones

Les empreses subcontractistes representen gairebé un terç de la indústria catalana i donen feina a unes 150.000 persones, a més de ser un dels sectors més internacionalitzats, segons un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona.

A Catalunya hi ha actualment unes 8.500 empreses subcontractistes que generen una xifra de negoci de 33.176 milions d'euros, el 22% de la facturació total de la indústria catalana. Malgrat que aquestes companyies s'han vist molt afectades per la crisi de l'automòbil, ja hi ha nous sectors emergents que es preparen per agafar el relleu, com el mèdic, el farmacèutic o el de l'aeronàutica, segons va anticipar el president del saló, Josep Morell. Segons el seu parer, la subcontractació ja ha realitzat la reconversió, i ja no es pot parlar només de la indústria manufacturera, sinó que també s'hi han d'incloure els serveis lligats a la producció industrial, com els destinats a empreses, la mediació financera, el comerç o el transport. [veure notícia a El Periódico]

En algun cas, alguna empresa de dimensions reduïdes i que presta serveis com a subcontractista d’una multinacional, s’ha començat a trobar amb requeriments per part dels seus clients i han començat a reaccionar. Però la majoria de les pimes catalanes –com les d’arreu del món- no són prou conscients de la importància que pot suposar un enfocament de responsabilitat social per a les cadenes de valor de les quals formen part.

Si abans competien empreses contra empreses, avui i cada cop més competeix una cadena de valor contra una altra, i això implica alinear valors i compromisos d’RSE a llarg de la cadena implicant també les pimes subcontractistes.

Badalona acollirà el Congrés Internacional d'RSC per a empreses tèxtils

Badalona acollirà durant els propers 9 i 10 de juliol el primer Congrés Internacional sobre Responsabilitat Social Corporativa "que reunirà, al centre de convencions de Badalona-BCIN, importants personalitats, nacionals i internacionals, del sector tèxtil.

El congrés, organitzat pel Gremi d'Indústries de la Confecció de Barcelona (GIC-BCN), l'Ajuntament de Badalona i l'Associació de Col·lectivitats Tèxtils Europees (ACTE), promourà les bones pràctiques en temes de drets humans i laborals, medi ambient i salut. Així mateix, desenvoluparà altres aspectes paral·lels que incideixen en una major informació i conscienciació del consumidor en el moment de la compra.

Jocs Interempreses 09

És una OLIMPÍADA EMPRESARIAL SOLIDÀRIA que se celebra anualment a Catalunya i que, des del vessant de RH, vol treballar en la cohesió i motivació dels equips de treball i en el sentiment de pertinença a l'organització mitjançant l'esport.

Els Jocs Interempreses, organitzats per a32 events, són una OLIMPÍADA EMPRESARIAL SOLIDÀRIA, que es celebra anualment a Catalunya i que està oberta a totes aquelles organitzacions que vegin en l’esport una forma més de fer-se presents en la societat.

Concebuts com una competició amateur entre empreses, aquests jocs es consoliden com una plataforma de trobada de gent de diferents sectors i punts de la geografia, utilitzant l' esport com a eina de comunicació i cohesió.

Per a l'edició 2009, els 3 projectes seleccionats i sobre els quals les empreses participants hauran de pronunciar-se són:

* Projecte local: Fundación Soñar Despierto
* Projecte internacional: Cuidam, un programa de l'Hospital Sant Joan de Déu
* Projecte esportiu: Esport Solidari Internacional

Què aporten

* Potencien la cohesió, la convivència i la motivació.
* Fomenten les relacions inter-personals dins l’ empresa.
* Desenvolupen el sentiment de pertinença i l' esperit corporatiu.
* Estimulen l’ esperit de superació, concentració, esforç i rendiment.
* Introdueixen una nova dimensió en la comunicació interna.
* Permeten gaudir d’ un cap de setmana “diferent”.
* Creen un punt de trobada amb persones d’ altres empreses i sectors.
* Estimulen exercir la solidaritat.

Qui hi pot participar

* Obert a tota organització, amb independència de la seva dimensió, sector i objecte social. Això inclou petites empreses, pimes i grans empreses però també professionals independents i organitzacions no mercantils, privades o públiques.
* La unió d’empreses és permesa, per tal d'afavorir que puguin participar en esports d’equip les organitzacions de petita dimensió.
* Els participants d’una empresa han de tenir alguna vinculació amb ella, malgrat no tinguin una relació d’assalariat.
* Els jocs obliden "per un dia" les jerarquies de les organitzacions. Es tracta de fomentar l’esport com una eina de desenvolupament de les relacions interpersonals.
* En la majoria d'activitats, tots dos gèneres concorren en la mateixa categoria, fomentant els equips mixtes com a reflex del que succeeix també en les empreses.


El període d'inscripció als Jocs finalitza el 30 d'abril. Per a més informació sobre el calendari, les diferents seus i el procediment d'inscripció, t'adjuntem l'enllaç amb el web de l'esdeveniment.

Accés a Jocs Interempreses: www.jocsinterempreses.com 

Les xarxes socials són un problema per a les grans companyies

Facebook és una eina poderosa per a compartir opinions

Les xarxes socials com Facebook són una eina perfecta per a connectar amb persones del teu entorn, de l'escola, feina, etc, però també han destacat com a generadores d'opinió, és a dir, unes eines extraordinàries per allò que en diem "el boca orella". En aquest sentit les multinacionals veuen amb preocupació com es difonen els seus errors entre usuaris i clients. Així ens arriba el cas de la companyia Media Markt a la que li ha sorgit un grup -amb 56 membres a dia d'avui- anomenat Odio Media Markt que explica els problemes que han tingut els compradors amb el servei tècnic o amb aparells defectuosos. Els membres del grup s'expliquen les experiències negatives i són una font d'informació alternativa.

Els magatzems del Corte Inglés tenen també un "simpàtic" grup al Facebook anomenat "Assaltem el Corte Inglés" que es defineix com el grup per a tots aquells que "alguna vegada per ràbia o per impotència han volgut assaltar el Corte Inglés (un pernil és poc!! germans unim-nos!!!)".

Altres grans companyies com Nike, Starbucks o Microsoft tenen els seus grups d'afins o de detractors. En informàtica, per exemple, són nombrosos els grups que "odien" Windows en totes les seves variants, també n'hi ha d'altres que el defensen i són una eina per estar en contacte amb els desenvolupadors. Entre les gransempreses, qui més qui menys té alguna campanya de bescantadors. Només cal buscar a grups amb noms com Mercadona, Carrefour, etc. Per defecte sembla que Facebook mostra primer els associats que hi estan d'acord.

Font: Jornal.cat

Congrés sobre el valor de les cultures: Cohesió i pau a través del diàleg

El congrés està dividit en quatre grans apartats: biodiversitat, diversitat cultural, diversitat lingüística, diversitat religiosa. Hem volgut començar cada bloc temàtic per la difusió d'un curtmetratge que situarà la problemàtica.

Els ponents convidats (experts catalans, internacionals i de la UNESCO) ajudaran a identificar i analitzar els principals reptes de cada àmbit temàtic, tot prestant atenció a la seva dimensió educativa, i proposaran pistes de solució amb recomanacions concretes que permetin elaborar un pla d'acció.

Més informació

Una bandera pel Món?

La dissidència amb el pensament únic a Nord-Amèrica té diversos noms, i un és Adbusters. Veiem la seva última proposta, una bandera pel Món, que segueix a diverses propostes que ens han fet com la d'un Dia sense compra, un Dia sense TV, i més...

Amb seu a Vancouver, Canadà, i amb la majoria de lectors als Estats Units, la Fundació Media Adbusters i la seva revista, preocupada per "l'erosió del nostre medi cultural i físic per part de les forces comercials", engega una penúltima campanya, amb la qual fer reflexionar. La Fundació és una xarxa d'artistes, activistes, educadors, estudiants, escriptors, empresaris, observadors i altres, diversos, que vol "promoure el nou activisme social en l'era de la informació". Ara la proposta és una bandera pel Món. Es poden veure -i votar- les propostes enviades, aquí.

Després de presentar-s'hi milers de dissenys, s'ha fet una tria per a participar a la fase final, en la qual tothom hi pot votar. Ara per ara, la bandera que està més ben posicionada és la proposta d'un català que viu a Berlin, en Marc Arroyo Ortiga. Li hem donat el nostre suport perquè tant estèticament com pel que representa entenem que és la millor. Us adjunto un enllaç directe a la bandera: www.adbusters.org/campaigns/oneflag/entries/marcs_flag.html

Es presenta un manual pràctic per al disseny de joguines amb criteris de sostenibilitat

La guia Ecojoguina també és un element de comunicació del benefici ambiental del producte de cara al consumidor Ecodissenyar joguines suposa substituir els components electrònics per d’altres menys contaminants, reduir la quantitat de plàstic i el consum energètic, i utilitzar materials reciclats Des del Nadal de 2008, hi ha al mercat les primeres joguines de quatre empreses catalanes que han participat en el projecte Ecojoguina


El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, ha presentat aquest matí la Guia d’aplicació Ecojoguina, un manual pràctic per a l’aplicació del disseny ecològic en la indústria de la joguina en què han participat tres organismes de la Generalitat: la Direcció General de Qualitat Ambiental i l’Agència de Residus de Catalunya, del Departament de Medi Ambient i Habitatge, i ACC1Ó, del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa.

Des d’aquest Nadal passat, ja estan al mercat els primers productes de quatre empreses catalanes que han participat en el projecte Ecojoguina. Es tracta d’un projecte de demostració d’ecodisseny al sector de la joguina amb components elèctrics i/o electrònics en què han intervingut les empreses catalanes IMC Toys, Educa Borràs, Ninco i IBB Autoracing, i que ha coordinat el Grup d’Investigació en Gestió Ambiental de l’Escola Superior de Comerç Internacional. Alguns exemples són l’ós Winnie the Poo i un ninot de Mickey Mouse, ambdós amb un sistema electrònic que els permet moure’s i cantar.

El concepte disseny ecològic o ecodisseny fa referència a tot el cicle de vida d’un producte: des que es decideix quina matèria primera s’utilitza, el procés de fabricació, el seu transport, la utilització posterior i els processos de recuperació i reciclatge futurs. La guia també és un element de comunicació del benefici ambiental del producte de cara al consumidor. A través d’aquest projecte, les empreses han aplicat diferents millores en el disseny i en la venda d’alguns productes que els converteixen en més respectuosos amb el medi ambient. En col·laboració amb les empreses participants, s’han analitzat els impactes ambientals dels productes aplicant la metodologia de l’anàlisi de cicle de vida, s’han proposat diferents alternatives d’ecodisseny i disseny per al reciclatge, orientant les empreses en la seva aplicació i s’ha treballat en la comunicació als clients de les propietats ambientals de les joguines ecodissenyades.

Com a resultat del treball, s’han pogut incorporar una sèrie de millores en les joguines:


* Winnie, Cuentos y Canciones, d’IMC Toys: substitució d’alguns components electrònics per d’altres menys contaminants (metalls), reducció de la quantitat de plàstic emprat, reducció del consum energètic durant l’ús i ús de materials reciclats.

* Conector, d’Educa Borràs: introducció d’una làmina d’educació ambiental, reducció de la quantitat de materials utilitzats, reducció del volum per optimitzar el transport i marcatge dels plàstics per facilitar-ne el reciclatge.

* Kit digital, de NINCO: Incorporació de plàstic reciclat industrial i consells a la persona usuària sobre com disminuir el consum d’energia durant l’ús. Aquest producte ja presentava molts aspectes positius des del punt de vista ambiental.

* Electronic Lap counter System, d’IBB: substitució d’alguns components electrònics per d’altres menys contaminants i disminució de la quantitat d’embalatge emprat.

Com a resultat del treball, aquestes empreses també estan començant a aplicar algunes de les millores en benefici del medi ambient en d’altres productes.

A més, el projecte ha constituït un panell de producte integrat per una trentena d’agents relacionats amb el mercat de la joguina com ara productors, distribuïdors, consumidors, gestors de residus, representants de l’administració i la recerca, entre d’altres. Aquest grup està preparant un pla d’acció amb criteris sostenibles relacionats amb el sector de la joguina. El Departament de Medi Ambient i Habitatge preveu iniciar l’any 2009 els treballs per desenvolupar una categoria específica d’ecoetiqueta, com a part del Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental, per al sector de la joguina, que permeti identificar els productes que respecten el medi ambient.

Paral·lelament, i en col·laboració amb la Fundació ECOTIC, s’han engegat unes proves pilot de recollida de joguines en escoles de primària i secundària per a la reutilització i reciclatge de joguines amb components elèctrics i electrònics. El Nadal de 2007, la campanya es va fer a Molins de Rei i Esplugues de Llobregat, i el Nadal de 2008, s’ha posat en marxa a Esplugues de Llobregat, Molins de Rei, Igualada, Manlleu, Moià, Mollet del Vallès i el Pont de Vilomara.

Font: gencat.cat

Crisi i retallada de despeses municipals

La crisi econòmica està tenint com a efecte en la vida municipal no solament una considerable retallada pressupostària sinó la necessitat que els ajuntaments mostrin davant la ciutadania l'esforç de contenció i una conducta exemplaritzant.

Certament, si la ciutadania i les empreses estem entrant en un període de molta complexitat per a mantenir els equilibris financers no hi hauria res més immoral que una administració pública abocada a la despesa i al malbaratament. 

La retallada que els ajuntaments estan patint no implica directament que els diners es gastin de manera eficient i, per això, cal que hi hagi un esforç de priorització de la despesa focalitzant les àrees més estratègiques i garantint-ne la màxima eficàcia.

A més, també és oportú que aquestes accions es mostrin públicament de cara a no disminuir la legitimitat de les institucions i les seves polítiques públiques. Per això, encara que pugui representar la "xocolata del lloro", no deixa de ser important que les partides de dietes, protocols i transport per als càrrecs públics experimentin una reducció molt significativa.

Tenim exemples de diferents ajuntaments que han començat a donar a conèixer mesures en aquest sentit. Incorporen reduccions de fotocòpies, transports, etc., com podem veure en notícies recents:

• Els 41 regidors de Barcelona es congelen el sou d'aquest any (El Periódico) [ca][es]
  
• Els consells comarcals a penes apliquen mesures d'estalvi (El Periódico) [ca][es]
  
• El cinturó metropolità usa les estisores en els pressupostos (El Periódico) [ca][es]
  
• L'Hospitalet. Més austers que mai (El Periódico) [ca][es]
  
• El pla de Lleida (El Periódico) [ca][es]
  

Moltes de les mesures que s'hi apleguen no són sinó una part de les que farien falta permanentment, per sempre, no merament en una situació de crisi. Ha calgut una crisi perquè es plantegin mesures d'estalvi de la despesa corrent que no sembla que tinguin un caràcter excepcional. El control de fotocòpies i de llums hauria d'estar implantat de fa molt temps i, en tot cas, esperem que es mantinguin quan desaparegui la crisi.

Aquestes mesures, tal com estan plantejades, semblen fetes de cara a la galeria, de cara a mostrar a la ciutadania que la crisi també va amb ells. Des del nostre punt de vista, trobaríem més adequat que es formulessin codis ètics, polítiques de responsabilitat social, i altres compromisos que quedessin escrits i sotmesos a l'escrutini públic. 

No voldríem pecar de desconfiats però ens preguntem com s'informarà del seguiment i evolució d'aquests compromisos. Aquest és un aspecte que curiosament ningú no n'ha parlat. Ens agradaria que aquests ajuntaments tan compromesos mostressin públicament al seu portal a internet com evolucionen els indicadors respecte a les mesures que han manifestat. 

Si ho fessin seria més creïble, podria ser contrastable, seria exemplar. Però potser incomodaria el fet que un cop superada la crisi ja no fos tan convenient mostrar un indicador obert a la llum pública amb les despeses de consums, protocol, publicitat, o fotocòpies. Tanmateix, aquesta obcecació a la manca de transparència no és més que retardar l'adveniment de l'administració pública del futur i el punt d'inflexió respecte a la pèrdua de confiança actual.

Vegem com a mostra una de les iniciatives, la de Lleida, ja que ha estat de les primeres i la més definida en la proposta de mesures:


27/2/2009 PROJECTE PIONER PER AFRONTAR LA CRISI
Lleida s'estreny el cinturó i retalla les despeses municipals

• El pla, de 20 punts, estableix que polítics i funcionaris utilitzin el transport públic
• La iniciativa fixa directrius per agilitzar els tràmits de pagament als proveïdors

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ
LLEIDA
S'han acabat les fotocòpies en color, els llums encesos tota la nit --perquè l'últim a sortir no es va recordar d'apagar-los-- i els serveis de missatgeria si és possible enviar un e-mail. Decidit a retallar despeses supèrflues i a donar exemple estrenyent-se el cinturó, l'Ajuntament de Lleida va presentar ahir un pioner pla municipal d'austeritat que predica, per exemple, l'ús del transport públic --autobús urbà o taxi-- per als trasllats que realitzin funcionaris i regidors del consistori en horari laboral.

El propòsit, va dir ahir l'alcalde Àngel Ros (PSC), és que les vint recomanacions previstes al pla s'apliquin "durant almenys dos anys, el 2009 i el 2010, encara que seria ideal que algunes d'aquestes propostes es mantinguin ja per sempre". La intenció és "abordar mesures de contenció de la despesa amb criteris de racionalitat i estalvi, però que no afectin la prestació de serveis", va precisar el paer en cap.

El control de la despesa l'hauran d'assumir tant el miler de treballadors municipals com els càrrecs polítics i de confiança, van indicar fonts del consistori. A més a més, el protocol també dicta directrius per a la tramitació d'expedients de despesa i mesures per agilitzar els pagaments als proveïdors. "D'aquí a poques setmanes, l'ajuntament abonarà al voltant de 5 milions d'euros corresponents al 2008, a l'haver avançat el reconeixement de crèdit", va manifestar Ros.

PRECEDENTS
L'Ajuntament de Lleida, que, com tantes altres ciutats, patirà aquest any una retallada d'ingressos "a causa del descens de les plusvàlues i d'altres impostos lligats a la construcció", ja va ser pioner en l'aplicació de mesures d'estalvi quan el juny passat va acordar un paquet d'accions que preveien, entre altres coses, la gratuïtat del servei d'autobús urbà per als escolars de la ciutat.

Font

El pla d'austeritat que es va presentar públicament ahir comença limitant la temperatura dels aparells de climatització a no menys de 26 graus a l'estiu i no més de 21 graus a l'hivern. També proposa la substitució de les calderes de gasoil per calderes de biomassa. Així mateix, es controlaran escrupolosament les comunicacions telefòniques, els enviaments postals i l'adquisició de llibres i revistes. Fins i tot les nòmines dels treballadors s'enviaran telemàticament, per mirar d'estalviar paper. Les substitucions de personal i les hores extres que no siguin generades per una situació d'emergència, les haurà d'autoritzar personalment l'alcalde.

"Els viatges a Barcelona es faran en tren i els trajectes per la ciutat, en transport urbà", va avançar Ros, l'únic que continuarà utilitzant el vehicle oficial per qüestions de seguretat. Els regals institucionals els subministrarà el patronat local de turisme i els còctels i aperitius els elaboraran, a partir d'ara, els estudiants de l'Escola d'Hostaleria de Lleida.

Stop a l'Estrès, recepta de MC MUTUAL per afrontar l'estrès laboral

L’estrès és la segona causa de pèrdua de salut a Europa i es relaciona amb més del 50% de l’absentisme laboral.

Actualment, afecta a un 22% dels treballadors i la OMS preveu que la crisi incrementarà la seva incidència.

MC MUTUAL ha desenvolupat Stop a l’Estrès per ajudar als seus mutualistes a afrontar l’estrès a la feina i evitar les conseqüències que comporta per a la salut.

L’estrès és la segona causa de pèrdua de salut entre els treballadors europeus i es relaciona amb més del 50% de l’absentisme laboral a Espanya (1). A l’actualitat, un 22% dels treballadors de la Unió Europea afirma estar sotmès a situacions estressores (2) i la Organització Mundial de la Salut (OMS) preveu que la crisi financera agreujarà la situació (3) .

Les despeses econòmiques derivades d’aquesta patologia també són importants. Segons l’Organització Internacional del Treball (OIT), els problemes de salut mental representen el 3% del Producte Interior Brut (PIB) de la Unió Europea, i l’any 2002 es va calcular que l’estrès laboral va ocasionar una despesa anual de 20.000 milions d’euros.

Stop a l'Estrès

Coneixedora d’aquestes xifres, MC MUTUAL ha impulsat i posat a disposició dels treballadors de les seves empreses mutualistes una campanya per facilitar-los l’afrontament de l’estrès i per dotar-los d’eines que els permetin gestionar-lo i prevenir possibles conseqüències sobre la seva salut.

Stop a l’Estrès compta amb diverses eines que es complementen entre elles, com la distribució de material divulgatiu, que facilita el coneixement sobre els factors relacionats amb l’estrès laboral i les conseqüències que comporta, tant a nivell individual com d’organització; un curs online, que proporciona recursos i tècniques d’afrontament de l’estrès i que està orientat a afavorir la gestió de situacions potencialment estressores; un CD i un DVD que inclouen tècniques de relaxació combinades amb música; i enquestes d’opinió i valoració sobre les diverses accions realitzades, que permeten a l’empresa conèixer el grau d’efectivitat de la campanya entre els seus treballadors.

A més, per tal de reforçar la difusió de Stop al Estrès i facilitar l’adopció d’actituds que afavoreixin l’afrontament de l’estrès laboral, MC MUTUAL ha inclòs també alguns dels consells oferts per la campanya en les agendes i calendaris de l’any 2009. Veure materials

Aquesta campanya s’emmarca en l’aposta de MC MUTUAL per la innovació. La mútua desenvolupa nous productes i serveis que contribueixin a millorar el benestar dels seus treballadors protegits i, per extensió, de tota la societat. A més, l’entitat col·labora amb organitzacions i projectes que fomenten la difusió de la prevenció de riscos laborals. En aquest sentit, MC MUTUAL s’ha adherit recentment a la Campanya Europea sobre avaluació de riscos “Treball saludable. Bo per tu. Bon negoci per a tots”, que impulsa l’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut a la Feina.

(1) Dada extreta de l’Enquesta de qualitat de vida a la feina (2002, Ministeri de Treball i Assumptes Socials)
(2) Dada aportada per la Fundació Europea per a la millora de les condicions de vida i treball.
(3) Declaracions de la Directora General de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Dra. Margaret Chan.

Font: MC Mutual

Sis destacades empreses de Reus difonen el 'Voluntariat per la llengua' entre els treballadors

Saperas i Sanromà, en una imatge d'arxiu
Enrique Canovaca
La Morella Nuts, Valira, Big Drum, Activa Mutua, Unió i Ticnova se sumen a la inicativa

Jordi Garcia Arnau
24 de febrer de 2009

Les sis primeres empreses de Reus que participen en aquesta iniciativa són La Morella Nuts, el Grup Valira, Big Drum, Activa Mutua, Unió Corporació Alimentària i Ticnova. La proposta ha sorgit de la Cambra de Comerç i del Centre de Normalització Lingüística de l’Àrea de Reus Miquel Ventura (CNL) i té per objectiu oferir als seus treballadors la possibilitat de participar en el 'Voluntariat per la llengua'.

El programa facilita el contacte entre una persona que parla en català i una altra que parla amb dificultat aquesta llengua i que necessita guanyar seguretat. Amb l’assessorament del CNL, els participants es proposen fer un mínim de 10 trobades d’una hora de durada amb la seva parella per fer pràctica de parlar en català.

Les trobades es poden fer aprofitant les oportunitats que ofereix la jornada laboral o bé fora de la feina, amb persones de la mateixa empresa o d’altres empreses o entitats, segons les disponibilitats i interessos de cadascú.

Les empreses de Reus han considerat que el 'Voluntariat per la llengua' és una proposta que, a banda de beneficiar les persones que hi participen, "s’adequa als objectius generals de la política empresarial de Responsabilitat social" tenint en compte la situació i les necessitats específiques de la societat on radiquen aquestes empreses, informa el Consorci.

Els aprenents hi troben l’oportunitat de fer "un aprenentatge pràctic de la llengua en un ambient de naturalitat, comprensió i col·laboració" i els voluntaris coneixen de prop la situació de les persones que volen parlar en català, les dificultats amb què es troben, "i participen activament en la tasca de facilitar la integració social i laboral per mitjà del coneixement i l’ús de la llengua pròpia del país".

Font: ReusDigital.cat

La UAB impartirà un màster sobre turisme accessible el proper curs

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) impartirà el curs vinent el Màster en Gestió del Turisme per a tots amb l'objectiu de formar professionals que contribueixin a que el sector turístic no s'exclogui les persones amb discapacitats o necessitats especials.

Segons la UAB, les instal lacions turístiques "són un clar exemple de manca d'accessibilitat" tant per a persones amb discapacitat, com per a dones embarassades, lesionats o gent amb al·lèrgies o intoleràncies alimentàries.

Les principals barreres es donen en tres fases:
a) en la formalització de la reserva amb pàgines web no accessibles i personal de les agències de viatge amb manca de formació,
b) en els transports que no estan adaptats, i
c) en els propis destins, on no hi ha serveis adaptats a les habitacions, instal lacions esportives o de lleure i dificultats en l'accés als recursos turístics, entre d'altres.

Els estudis es cursaran a l'Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera de la UAB i es tracta del primer programa d'aquestes característiques que s'impartirà a l'estat espanyol. Segons la universitat, contribuirà a "enfortir un sector econòmic estratègic" tant a Catalunya com a nivell estatal.


Màster en Gestió del Turisme per a Tots (Turisme Accessible)

Hem d'ésser conscients que s'ha d'evolucionar cap a una societat que doni resposta a tots i cada un dels seus membres, amb els mateixos drets i obligacions, i en la que hi hagi igualtat d'oportunitats per a tots; és a dir, hem de transformar els nostres espais en entorns accessibles. En definitiva, tot allò que en la societat està pensat per l'ús i l'oci de les persones ha d'ésser accessible i útil per tots els membres de la societat i coherent amb la contínua evolució de la diversitat humana.

Per altra banda, hem de tenir en compte que una part molt important de l'economia espanyola és la indústria turística, concretament l'11% del PIB, i segons l'Organització Mundial del Turisme (OMT, 2002), Espanya és el tercer país d'entrada de turistes després de França i Estats Units; i Catalunya ha estat aquest darrer any la primera destinació triada pels turistes, la qual cosa implica que estem en una economia en la que: a) hi ha moltes empreses que ofereixen serveis al turista, com empreses d'allotjament, de transport, de restauració, d'oci, etc.; i b) oferim un gran ventall de destinacions turístiques. Malgrat això, i en comparació amb el que seria desitjable hi ha molt poques empreses que hagin adoptat la filosofia d'accessibilitat universal en la seva organització, i per tant, que estiguin oferint un producte o servei per a tothom.

A més, no tenim constància de l'existència de cap programa d'estudis de postgrau similar al que aquí es proposa en tot el territori espanyol.

Donada la importància de la temàtica que aquí presentem i donat el vuit de formació que s'ha constatat oferim aquest màster que pretén ésser un referent de conscienciació i formació per la societat.

Objectius

L'objectiu del programa del Màster en Gestió del Turisme per a Tots és el de contriubuir a la difusió del coneixement del turisme per a tots en la nostra societat, a la conscienciació social en tots els aspectes referents al mateix i formar professionals especialitzats en la gestió del turisme per a tots en qualsevol dels seus àmbits, productes i serveis.

Un cop assolit aquest objectiu serà gestor d'un producte, servei o destinació turística en una administració pública o en quelcom empresa privada dedicada a qualsevol activitat relacionada en l'indústria turística.

Més informació

Estudi sobre el personal contractat al Tercer Sector Social a Catalunya

L’Estudi sobre ocupació al Tercer Sector Social és una recerca pionera a Catalunya que estudia la realitat laboral dels equips de les entitats. La recerca forma part del Pla de Suport al Tercer Sector Social, aprovat recentment pel Govern català i cofinançat per l’Obra Social de Caixa
Catalunya i la pròpia Generalitat de Catalunya, des del Departament d’Acció Social i Ciutadania.

Després d’uns anys de creixement i consolidació de les entitats del Tercer Sector Social, és necessari conèixer la situació laboral a les entitats per poder afrontar exitosament els reptes que es presenten en aquest àmbit.

Es necessita la participació de les entitats. Si sou una entitat social i teniu personal contractat, us demanem que participeu a la recerca contestant aquest qüestionari en aquest enllaç:
www.tercersector.net/estudiocupacio

La recerca està elaborada conjuntament per l’Observatori del Tercer Sector i la Fundació Pere Tarrés.

Al termini de la recerca s’elaborarà una publicació que es farà arribar a totes les entitats participants.
www.observatoritercersector.org
Per a més informació podeu contactar amb Sara López: Tel. 93 217 72 97
sara.lopez@tercersector.net

Es presenta el Pacte Mundial a les Balears

La Direcció General d'RSC del Govern de les Illes Balears organitza una presentació del 'Pacte Mundial per la Responsabilitat Social Empresarial', en col·laboració amb la 'Xarxa Espanyola del Pacte Mundial de les Nacions Unides'.

La celebració d’aquest acte tindrà lloc el dia 4 de març de 2009, de les 09.15 hores a les 14.00 hores, en la Sala d’Actes de la Conselleria de Treball i Formació.

Jornada sobre 'La segregació vertical i horitzontal a les administracions públiques catalanes'

La Secretaria de Funció Pública i Modernització de l'Administració, del Departament de Governació i Administracions Públiques, organitza aquesta sessió amb motiu de la celebració del Dia Internacional de les Dones. Aquesta jornada de reflexió i debat al voltant de la representació femenina i els fenòmens de la segregació vertical i horitzontal a les administracions públiques catalanes. El seu objectiu és conèixer i reflexionar entorn el fenomen de la infrarepresentació de les dones en determinats àmbits i nivells de treball de l'administració pública per tal de promoure una presència més equitativa de dones i homes en la seva organització.

Organitza: Secretaria de Funció Pública i Modernització de l'Administració, del Departament de Governació i Administracions Públiques
Data: 5 de març de 2009 de 9 a 14 h
Lloc: Barcelona. Escola d'Administració Pública de Catalunya. C/ Girona, 20
Inscripció: Places limitades
Informació del curs

Una de les principals RSE en el marc de l'estat espanyol és el respecte a la pluralitat

ELS GOVERNS D’EUSKADI, CATALUNYA, GALÍCIA I LES ILLES BALEARS LLIUREN DIMECRES EL PREMI A LA PROMOCIÓ DE LA REALITAT PLURILINGÜE DE L’ESTAT ESPANYOL

En la seva primera edició ha correspost a Microsoft, que ha efectuat un important esforç d’inversió per adaptar els seus nous productes de programari a les diferents llengües de l’Estat

Les institucions responsables de la política lingüística a Euskadi, Catalunya, Galícia i Illes Balears, en el marc del protocol de col·laboració en matèria de política lingüística que tenen en vigor aquests quatre governs, han instituït el premi Promoció de la Realitat Plurilingüe de l'Estat Espanyol per reconèixer la tasca realitzada per persones, entitats o empreses en l'àmbit del reconeixement i la promoció de la diversitat lingüística de l'Estat.

La cerimònia de lliurament del premi tindrà lloc dimecres, 25 de febrer, a les 12.30 h, al Cercle de Belles Arts de Madrid (sala Antonio Palacios). Participaran en l'acte María Garaña, presidenta de Microsoft Ibérica, en qualitat de representant de l'entitat premiada, i els màxims representants institucionals de la política lingüística dels quatre executius: Patxi Baztarrika, viceconseller de Política Lingüística del Govern Basc; Bernat Joan, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya; Marisol López, secretària general de Política Lingüística de la Xunta de Galícia, i Margalida Tous, directora general de Política Lingüística del Govern de Illes Balears. L'acte serà presentat per Óscar López, periodista i presentador del programa Página2de TVE2.

Notícia a la Vanguardia: Catalunya, Euskadi, Galicia y Baleares premian el plurilingüismo de Microsoft

VI Jornades Corresponsables

VI JORNADES CORRESPONSABLES
La gestió de la RSE, clau davant la crisi
Barcelona - Dijous, 26 de febrer 2009
HORA: de 9h a 14h
LLOC: Espai Francesca Bonnemaison
C/ Sant Pere Més Baix, 7 • 08003 Barcelona


9.00h a 10.00h Inauguració
DIPUTACIÓ DE BARCELONA: Teo Romero, president delegat de l’Àrea de Desenvolupament
Econòmic
GENERALITAT DE CATALUNYA: Marcel Prunera, director general de Promoció Econòmica del
Departament d’Economia i Finances
MEDIARESPONSABLE: Marcos González, director general

10.00h a 11.30h TAULA DE BONES PRÀCTIQUES D’EMPRESES RESPONSABLES I SOSTENIBLES
BBVA: Antoni Ballabriga, director de Responsabilitat i Reputació Corporatives
ENDESA: Pío Cabanillas, director general de Comunicació
HENKEL IBÉRICA: Elisenda Ballester, directora de Comunicació Corporativa
LAGUN ARO: Ilenia Pérez, responsable de Comunicació Corporativa
TELEFÓNICA: Kim Faura, director general a Catalunya

11.30h a 12.00h PAUSA CAFÉ AMB PRODUCTES DE COMERÇ JUST

12.00h a 13.30h TAULA COL·LOQUI: empreses I grups d’interès dialoguen sobre l'RSE en temps de crisi
CRITERIA CAIXACORP.: Almudena Gallo, directora de RRHH i RSC
INFORPRESS: Gema Román, corresponsable del departament d'RSE
ISS FACILITY SERVICES: Ramon Folch, director d'RSC
OBSERVATORI TERCER SECTOR: Pau Vidal, president
VALORES & MARKETING: Ismael Vallès, director general
FUNDACIÓ F.C. BARCELONA: Marta Segú, directora general

13.30h a 14.00h Cloenda
Maravillas Rojo, secretària general de Treball del MINISTERI DE TREBALL I INMIGRACIÓ
Maria Comellas, directora general de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la GENERALITAT DE CATALUNYA

Imprescindible confirmació d'assistència (places limitades)
Per telèfon: 93 752 47 78 / Per e-mail: jornadas@empresaresponsable.com
A través del portal: www.corresponsables.com

Programa

El conjunt de les obres socials aguanten l'embestida de la crisi pel pes de la Caixa

El fet que les caixes catalanes, com a conseqüència de la crisi, hagin tingut una disminució dels beneficis del 37% respecte a l'exercici anterior està comportant un impacte important en les obres socials. Tot i així, en el conjunt l'impacte no serà excessiu ja que la Caixa ha decidit mantenir el mateixa destinació per a l'Obra Social i l'import d'aquesta entitat suposa un percentatge enorme del total. Mentre que la Caixa aporta 500 milions d'euros a obra socials, el conjunt de les altres nou caixes catalanes aporten entre totes uns 130 milions.

La reducció ve motivada per la reducció de beneficis però també per la recomanació que ha fet el Banc d'Espanya tant a bancs com a caixes que destinin la màxima part possible dels seus resultats a dotacions per cobrir l'augment de la morositat.

El tercer sector notarà enguany de manera molt forta la crisi, i tant en els ingressos com en les sortides, ja que la disminució de les subvencions públiques se suma a l'increment de les necessitats socials que caldria cobrir.

Cal recordar que l'aportació del sector públic veurà retallada les seves aportacions per la disminució o contenció de les subvencions però també per altres factors entre els quals ens referirem a dos.

En primer lloc, la decisió política del govern espanyol de subvencionar amb els diners de l'IRPF únicament a les entitats d'àmbit estatal. I en segon lloc, per l'entrada d'operadors privats en espais que fins fa poc havien estat propis del tercer sector, sense que l'administració pública hagi fet res per a introduir-hi mesures per a una lliure competència on el factor econòmic no prevangui desmesuradament per sobre dels altres.

Arribats en aquesta situació, és d'agrair i cal fer-ne reconeixement del fet que la Caixa, malgrat que els seus resultats es van reduir en un 27%, no hagi permès que la conjuntura econòmica repercuteixi en la seva activitat social. Així, està previst que per al 2009 es mantinguin els mateixos recursos que per al 2008, és a dir 500 milions d'euros.

A banda de demanar que la reducció per part d'algunes caixes no sigui tant alta, també cal esperar que l'estat reconsideri la seva decisió respecte a l'IRPF i que les administracions facin una política anticíclica i donen suport a les entitats socials que en aquests moments poden fer de coixi de les necessitats socials tot actuant amb una alta eficiència i solidaritat.

Veure notícia relacionada al Periódico

Tot a punt per a la posada en marxa de l'Oficina Antifrau

El desenllaç del projecte de creació d’una Oficina Antifrau se segueix amb gran interès des de la Unió Europea, ja que pot situar Catalunya com a pionera en la transparència institucional i en la lluita contra la corrupció.

Per tal de garantir la coordinació, les seves funcions seran compatibles amb les que porta a terme la Sindicatura de Greuges i la Sindicatura de Comptes. Així, es tractarà de prevenir i corregir possibles disfuncions a què es poden veure abocades diferents administracions públiques derivades, en ocasions, per falta de formació o assessorament del personal. Es tractarà, en definitiva, de vetllar per la bona gestió pública.

El fiscal David Martínez Madero serà nomenat director de l'Oficina Antifrau en el primer ple parlamentari del març, si supera el tràmit de la comissió d'assumptes institucionals de la cambra que debatrà la seva vàlua com a candidat. Tanmateix, l'Oficina encara no té un pressupost assignat, cosa que des de l'oposició es considera indispensable per al vot de confiança i que la dotació sigui adequada a les expectatives creades. El que sí que se sap és que Martínez Madero treballarà amb un equip de 40 persones, majoritàriament funcionaris.

Des del nostre punt de vista, aquest instrument concebut sobretot per a analitzar i denunciar si hi ha indicis de delicte, tot i els elements positius que pot introduir, hauria d’anar acompanyat d’un compromís de gestió de la responsabilitat social per part de l’Administració Pública. Sabem que s’estan fent passos en aquest sentit però aquest compromís hauria de tenir un caràcter prioritari ja que l’esforç central hauria de ser més proactiu cap a gestionar l’ètica i la responsabilitat que no cap a explorar els fraus, aspecte per al qual ja hi ha altres instàncies.

Dia Internacional de la Llengua Materna i “Atles de les llengües en perill al Món”

Per quin motiu desapareixen les llengües? Quines regions del món estan més afectades per aquest fenomen? Què pot fer-se per evitar-ho? La resposta a totes aquestes preguntes figura en la nova edició de l'Atles de l'UNESCO de les llengües en perill al món, presentat a la premsa el 19 de febrer a la Seu de l'Organització, coincidint amb el Dia Internacional de la Llengua Materna (21 de febrer).

L'Atles de les llengües en perill al món, que per primera vegada és una eina digital totalment interactiva, conté dades actualitzades de més de 2.500 idiomes de tot el món. Accessible gratuïtament al món sencer, és fruit de la tasca col.laborativa d'un equip de lingüistes dirigits pel lingüista australià Christopher Moseley. Podrà actualitzar-se de manera continuada i, a més, permet a l'usuari produir els seus propis mapes a partir d'un país o regió o buscar categories de llengües: mortes, moribundes, seriosament en perill, en perill o en situació precària. La seva realització ha estat possible gràcies a la contribució financera del govern de Noruega.

El Dia Internacional de la Llengua Materna es projecta a la sala de cinema de l'UNESCO la pel·lícula "The Linguists" en presència del seu productor i realitzador, Daniel Miller. Els actes de celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna es completen amb una exposició de pintures dels artistes Monica Jahan Bose i Imtaj Shohag.

Font: xarxanet.org

Accediu al mapa de llengües en perill

Confesso haver col·laborat amb l’esclavitud moderna, encara que de manera involuntària

Els treballadors fan torns de 12 hores per uns 0,51 euros l'hora sense poder "aixecar-se, parlar o escoltar música"

Som milions les persones, organitzacions i empreses que comprem alguns dels productes d'IBM, Microsoft, Dell, Lenovo o Hewlett-Packard, empreses que han estat acusades d'explotació laboral a la Xina.

Així, el meu consum de tinta HP, malgrat ser petit, és còmplice de la conculcació de drets humans a l’altra banda del planeta.

Tot plegat encara no ha estat demostrat sinó que és una denúncia que ha presentat una ONG nord-americana, la National Labor Comittee (NLC), contra Meitai Plastics & Electronics, un proveïdor de les empreses indicades situat al sud de la Xina.

Lògicament les empreses han afirmat que desconeixien la situació, cosa que podem arribar a pensar que sigui certa, però aleshores la pregunta seria com és que no han fet res per a tenir coneixement del que succeïa a l’interior d’aquesta empresa? O, per exemple, com poden assegurar que en cap altra factoria proveïdora passa quelcom semblant? O bé, quina mena de requeriments ètics havien formulat en fer els encàrrecs de productes?

Com a consumidor de cartutxos de tinta de la marca Hewlett-Packard em sento corresponsable del que hagi passat en aquesta factoria i proclamo la intenció de no comprar-ne més fins que no s’aclareixi què ha succeït.

Segons l'informe de NLC al qual ha tingut accés Europa Press, titulat 'Misèria d'Alta Tecnologia a la Xina', les treballadores passen tota la seva jornada laboral, al voltant de 12 hores i mitja, assegudes en un banc de fusta sense respatller en una llarga cadena de muntatge que munta cada hora uns 500 teclats. Així, davant de cada treballadora, passa cada 7 segons un nou teclat, en el qual les operaris munten les tecles.

La cadena de muntatge mai s'atura, de tal manera que cada treballadora ensambla una 3.250 tecles a l'hora, 35750 tecles durant la seva llarga jornada laboral, en la qual no els és permès "parlar, escoltar música, ficar les mans a les butxaques o aixecar la vista per a mirar al voltant ", segons va denunciar NLC.
Per assegurar que cap treballadora incorri en una infracció, la fàbrica té guàrdies de seguretat que vigilen els treballadors i s'asseguren, entre altres coses, que només vagin al bany en els seus períodes de descans - dos descansos de 30 minuts cada 12 hores que els empleats han de fer servir també per anar a dinar -.
A més, entre les obligacions dels treballadors, recollides en un llibre de disciplina, figura la de "vigilar els uns als altres", així com altres normes del tipus "tots els empleats han d'estimar la seva companyia com si fos casa seva" o "tots els empleats han d'establir un vincle entre la prosperitat la fàbrica i el seu honor personal ".

Tancat a la FÀBRICA

La fàbrica funciona 24 hores al dia en dos torns de 12 hores, pels que roten les treballadores cada mes. Els empleats passen quatre dies a la setmana "tancats" a la fàbrica, amb la prohibició de fer un passeig, per al que disposen d'uns dormitoris comunals que consisteixen en habitacions amb fileres de lliteres de metall alineades a la paret.

A l'estiu, les temperatures en aquests dormitoris són "asfixiants", ja que està prohibit utilitzar l'electricitat amb finalitats personals i els empleats no guanyen prou per pagar l'aire condicionat. Concretament, utilitzar "l'electricitat de l'empresa" al dormitori està castigat amb la pèrdua d'un dia i mig de salari.
Com que aquest càstig, una llarga sèrie de normes regulen les penes per accions considerades per la companyia com a infraccions. Així, canviar de llit sense autorització costa set hores de salari, i utilitzar l'ascensor sense permís, dia i mig de sou; col•locar objectes personals en el lloc de treball, quatre hores i mig de sou; o arribar entre un i cinc minuts tard, dues hores de salari.

La factoria ha passat diverses auditories realitzades per empreses occidentals, encara que, segons testimonis dels treballadors recollits en l'informe, els auditors estaven "més preocupats per la qualitat dels productes" que per les queixes dels empleats. Ara, la coalició Electric Industry Citizenship, composta per 30 companyies, entre les quals s'inclouen les acusades, ha anunciat que realitzarà una nova auditoria, segons el diari Shanghay Daily.

Font: Europa Press

18 empreses catalanes participen a l'edició de Biofach que s'inaugura avui

Per primer cop es crea l'estand de Catalunya a la fira ecològica més internacional

Divuit empreses agroalimentàries catalanes seran presents a Biofach, la fira del sector ecològic més internacional que se celebra cada any a Nuremberg. Avui s'ha inaugurat la XVa edició i, per primer cop hi haurà un estand de Catalunya que mostrarà els productes de quinze empreses d'arreu del territori, mentre que d'altres més veteranes del sector com són vins i caves Albet i Noya, Bodegas Pinord i l'empresa de delicatessen StopSelf, tenen estand propi.

Participar en aquest certamen no és fàcil ja que, prèviament cal passar uns barems de qualitat. Les empreses que compartiran els 300 metres quadrats de l'estand de Catalunya són: [continuar llegint a Jornal.cat]

Hi ha una responsabilitat que ens correspon a cadascú de nosaltres

Una càmera dels Ferrocarrils de la Generalitat
va gravar l'agressió a la menor equatoriana

Aquests dies s’està jutjant a l'Audiència de Barcelona l'acusat de l'agressió racista a una noia de 15 anys d'origen equatorià a l'interior del vagó de tren. És un cas molt conegut ja que el fet de disposar de les imatges enregistrades per la càmera del vagó n’ha facilitat la difusió a la xarxa. Les càmeres de seguretat dels Ferrocarrils de la Generalitat van filmar les manotades i la puntada de peu al cap que el jove li va clavar. Aquest tractament públic d’un cas on tot sembla indicar manifestament un mòbil racista va provocar l’interès per part del consulat d’Equador.

Preguntat per l'agressió contra la noia equatoriana, Sergi Xavier Martín ha assegurat que no en recorda res perquè aquell dia havia begut alguns cubalibres i cerveses, a més de prendre pastilles d'èxtasi.

Fins aquí seria un cas més, dels molts que sergurament no arriben a l’opinió pública o que no arriben a ser denunciats per manca de proves. Però si volem emetre la nostra opinió sobre un cas tan greu és per l’estratègia de l’advocat de la defensa, que no només acusa el govern català d’instrumentalitzar el cas sinó que critica que el seu client no va rebre l'atenció social necessària per part de les institucions tot i que tenia un entorn desestructurat amb problemes familiars quan era petit. En unes declaracions a Catalunya Ràdio, l'advocat s'ha queixat que les institucions no el van ajudar. Segons l'advocat, el seu client va ser abandonat per la mare de molt petit, i el pare el maltractava. L'advocat afegeix que llavors no va trobar el suport de les institucions que ara es presenten com a acusació particular. Per això creu que la Generalitat està instrumentalitzant el cas.

La responsabilitat de les administracions públiques té un límit i qualsevol persona se l’ha de considerar responsable dels seus actes. Ningú, ni aquest magnífic advocat, pot pretendre que la manca d’atenció per part dels serveis públics és la causa que ha provocat que un jove hagi esdevingut un perill social. Aquesta seria una perillosa senda en la qual podríem alliberar-nos de qualsevol responsabilitat personal ja que la culpabilitat sempre trobaria causes remotes, si cal remuntant-nos en l’origen dels temps i en el pecat original!

Serà el jutge qui hagi d’emetre el seu veredicte però a la nostra societat, integrada per un percentatge altíssim de persones vingudes d’altres terres, no podem permetre’ns que les accions xenòfobes no siguin castigades de manera exemplar. El jove que veiem a les imatges colpejant una noia pel fet de ser immigrant, té conegudes activitats de caràcter feixista i ha participat en actes on s’han fet proclames nazis i on s’han proferit insults contra els immigrants i també contra els catalans (hi ha imatges de com s’hi cremaven banderes catalanes).

El periodista Víctor Alexandre hi reflexiona en un article: Gràcies a una informació facilitada pel canal de televisió Cuatro, hem pogut saber que Sergi Xavier Martín, l’agressor de la noia equatoriana als Ferrocarrils de la Generalitat, no sols és un covard, sinó que també és un feixista. Un feixista que va participar en la manifestació del Día de la Hispanidad, a Barcelona, convocada per Ricardo Sáenz de Ynestrillas, i que, segons un conegut seu, va prometre que “netejaria Barcelona d’immigrants”. Covardia i feixisme són una terrible combinació, certament. Són la covardia i el feixisme els que empenyen aquest sinistre personatge a fer-se el milhomes apallissant una noia de setze anys sense deixar de parlar pel telèfon mòbil i a pretextar, després, que anava begut per justificar la seva barbaritat i eludir-ne la condemna. Tan miserable és que ni tan sols es veu amb cor de ser conseqüent amb les seves idees davant la Justícia i admetre el mòbil racista de la seva acció.

Sovint en aquest bloc hem parlat de la responsabilitat social de l’Administració Pública (RSA), i en aquest cas pensem que no estem davant d’un cas ni de responsabilitats legals ni socials del sector públic. Segurament que s’hi podria fer més, però sempre trobarem que s’hi podria fer més...

Pensem que els reptes vinculats al civisme, com a manera de positivar les actituds xenòfobes i molts altres valors poc constructius que existeixen a la nostra societat, han de ser abordats con una necessitats de gran magnitud pel fet que afecten tant a la cohesió social com a la qualitat de la democràcia. Però també són un repte per a les empreses, les quals cada cop més requereixen uns joves amb talent, capacitats i valors, i massa sovint es troben amb uns joves on el valor de l’esforç i del treball hi són absents i on manquen també certes habilitats socials i valors positius necessaris tant per a l’empresa d’avui com per a construir ciutadans compromesos.

El civisme i la responsabilitat individual serà cada cop més un actiu vital per a les empreses, un actiu fonamental per als països.