Seminari adreçat a informar, deliberar i donar respostes als problemes ètics que planteja el secret professional i la redacció d'informes, ordenament d'expedients i accés a la documentació, acomplint les directrius que assenyala la Llei Orgànica 15/1999 de protecció de dades de caràcter personal. Inclou un taller de deliberació d'un cas pràctic sobre secret professional i confidencialitat.
Data: 1 i 2 de juliol de 2011
Lloc: Barcelona
Organitza: Observatori d'Ètica Aplicada a la Intervenció Social de la Fundació Campus Arnau d'Escala
Web del seminari i inscripcions
20.4.11
El nou projecte "gent 3.0" fomenta la participació social de la gent gran
El conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, i la directora general adjunta de la Fundació "la Caixa", Elisa Durán, han presentat el nou projecte per a la gent gran de Catalunya, "gent 3.0", que s'emmarca en les iniciatives que ambdues institucions porten a terme conjuntament des de fa 15 anys. El projecte neix amb la finalitat de donar l'oportunitat a la gent gran de contribuir activament amb la seva experiència al desenvolupament de la societat."Gent 3.0" pretén impulsar i posar de relleu la tasca del voluntari gran, en el marc de l'Any Europeu del Voluntariat, així com també la capacitat de la gent gran per integrar les noves tecnologies en les activitats de la vida quotidiana.
I és que ni l'altruisme ni les noves tecnologies tenen edat, i bona mostra d'això és que cada vegada són més els i les catalanes que col·laboren en projectes de voluntariat després de jubilar-se. La incorporació de la gent gran com a nova generació que participa i aporta els seus coneixements, suposa importants avantatges per a tots els sectors de la societat. Per això, "gent 3.0" vol impulsar la nova generació de persones grans, que passen de ser beneficiàries a ser protagonistes actives, persones grans que participen i comparteixen els seus coneixements i experiència amb la resta de la societat.
El funcionament del programa serà el següent: les persones grans interessades rebran formació genèrica sobre voluntariat i habilitats socials, i específica segons el projecte, per, després, liderar i dinamitzar les activitats que es posaran en marxa:
- Històries de Vida: Una manera innovadora d'aprendre a fer servir les noves tecnologies. Cada persona confecciona un projecte a partir de la seva història, vivències o interessos, tot aprenent a utilitzar des del teclat i el ratolí, fins a programes d'edició de fotos i vídeos.
- Activa la Ment: És una plataforma virtual perquè la gent gran posi en forma la ment d'una manera entretinguda, al mateix temps que potencia la seva autonomia personal. El programa es desenvolupa a través de diferents activitats enfocades a exercitar sis àrees cognitives principals: atenció i concentració, memòria, processament visual, processament auditiu, llenguatge i funcions executives.
- Grans Lectors: Es tracta d'un projecte que pretén millorar la comunicació entre la gent gran i evitar el seu aïllament afavorint la trobada i les relacions humanes, alhora que estimula l'atenció i exercita la memòria. Consisteix en la participació dels voluntaris en tertúlies al voltant de la lectura d'un llibre, que ells mateixos triaran i dinamitzaran.
- Respir Familiar: La xarxa de voluntaris grans ofereix suport als cuidadors familiars de persones amb malalties neurològiques, en col·laboració amb les associacions de familiars d'afectats. Els voluntaris atendran a domicili la persona malalta mentre el cuidador principal assisteix a formació o realitza activitats personals.
- Acció Local: Es tracta d'impulsar un projecte de voluntariat en col·laboració amb entitats, associacions o institucions que estiguin presents en la comunitat. L'objectiu és aconseguir un compromís actiu de la gent gran amb el territori on viu.
Josep Lluís Cleries ha volgut recordar el suport del Govern amb la gent gran, al mateix temps que ha apuntat que seguirà sent una prioritat: "Des de la Generalitat hem promogut el paper dels consells consultius de la Gent Gran, el Consell de la Gent Gran de Catalunya, l'associacionisme i el voluntariat, però hem d'anar més enllà en l'àmbit laboral, familiar i de diàleg intergeneracional".
18.4.11
Els catalans dediquen més temps lliure a tasques voluntàries i reunions que fa 8 anys
L'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) ha presentat un avançament de l'enquesta d'ús del temps 2010-2011. Segons l'avançament, que compara dades actuals amb dades de l'any 2003, els catalans dediquen ara més temps lliure a treballs voluntaris i reunions. L'àmbit territorial on les persones desenvolupen menys tasques voluntàries i reunions és en l'àmbit metropolità.
L'any 2003 un 8,6% dels catalans destinaven 2 hores diàries a treballs voluntaris i reunions, mentre que actualment aquesta xifra ha augmentat considerablement: actualment un 11,2% dels catalans dediquen 2 hores i 6 minuts a aquest tipus de tasques diàries.
Actualment un 0,9% dels catalans dediquen 2 hores i 30 minuts diaris a treballs voluntaris al servei d'una organització, mentre que l'any 2003 només un 0,2% de la població dedicava 2 hores i 20 minuts diaris. També s'ha incrementat el percentatge de persones que dedica temps lliure a activitats participatives, que passa d'un 3,1% l'any 2003 a un 3,2% l'any 2011.
Els que dediquen més temps lliure a tasques voluntàries i reunions
Les dones dediquen més temps lliure a aquest tipus de tasques que els homes. El 9,4% dels homes dediquen 2 hores i 10 minuts diaris a treballs voluntaris i reunions, mentre que en el cas de les dones ascendeix a un 12,7%. Segons edats, els que més tasques de voluntariat desenvolupen són les dones de més de 45 anys i els homes de més de 65.
Una de les dades que també cal destacar és que l'àmbit metropolità és on es registra una participació més baixa en tasques de voluntariat i reunions.
Podeu llegir la nota de premsa de l'avançament de l'enquesta d'usos del temps al mateix web de l'Idescat.
Més informació: Enquesta de l'ús del temps
Font: xarxanet.org
16.4.11
Retallades al benestar vs col·lapse del benestar
M'agrada llegir els articles de Xavier Roig perquè fa anàlisis contundents. Pot semblar que les faci des d'un posicionament neoliberal, però s'equivocarà qui ho interpreti així. Aquells que creiem en el paper del sector públic i que defensem l'Estat del Benestar com una conquesta social a la qual no podem renunciar sabem que cal fer canvis molt profunds per a assegurar que el sistema sigui sostenible.
De fet, si una força neoliberal radical volgués acabar amb l'Estat del Benestar, la tàctica més intel·ligent evitant l'oposició de la ciutadania seria precisament provocar-ne el col·lapse. Vet aquí com algunes forces que s'anomenen d'esquerres han fet (innocentment?) la feina bruta als neoliberals.
Veig absolutament justificades les retallades si no ho ha diners. Una altra cosa és com es facin. I encara una altra cosa és si un país ric com Catalunya ha de retallar tant perquè per altra banda hem de regalar el 10% del nostre PIB. I també veig necessari fer-ho de manera que es llanci un missatge clar a la població: en primer lloc en el sentit que molts han viscut per sobre de les seves possibilitats. Però sobretot en el sentit que si no retrobem la cultura de l'esforç i la combinem amb la creativitat, la innovació, i la globalització no ens en sortirem, o almenys no podrem mantenir les cotes d'Estat del Benestar que hem tingut i les que voldríem tenir.
Us mostro uns retalls de l'article que trobareu sencer a l'ARA:
De fet, si una força neoliberal radical volgués acabar amb l'Estat del Benestar, la tàctica més intel·ligent evitant l'oposició de la ciutadania seria precisament provocar-ne el col·lapse. Vet aquí com algunes forces que s'anomenen d'esquerres han fet (innocentment?) la feina bruta als neoliberals.
Veig absolutament justificades les retallades si no ho ha diners. Una altra cosa és com es facin. I encara una altra cosa és si un país ric com Catalunya ha de retallar tant perquè per altra banda hem de regalar el 10% del nostre PIB. I també veig necessari fer-ho de manera que es llanci un missatge clar a la població: en primer lloc en el sentit que molts han viscut per sobre de les seves possibilitats. Però sobretot en el sentit que si no retrobem la cultura de l'esforç i la combinem amb la creativitat, la innovació, i la globalització no ens en sortirem, o almenys no podrem mantenir les cotes d'Estat del Benestar que hem tingut i les que voldríem tenir.
Us mostro uns retalls de l'article que trobareu sencer a l'ARA:
Benestar, mentides i finançament
XAVIER ROIG. 15/04/2011
Si viatgen entre Sant Feliu de Codines i Moià travessaran, en 18 minuts, un territori d'uns 14.000 habitants -menys, si hi compten els que només hi viuen entre setmana-. En aquesta àrea hi ha quatre poliesportius coberts, més altres de descoberts. També hi trobaran 17 centres d'ensenyament (13 de públics, alguns amb poliesportiu cobert propi). Aquesta imatge és normal a Catalunya. I molts pensaran que tot plegat forma part de l'"estat del benestar". Jo considero que constitueix un menyspreu absolut vers la hisenda pública. Un atemptat a la democràcia social de dret...
Massa mentides. M'explica un amic que treballa en un important hospital, i al qual li han reduït el salari un 5%, que ha costat anys convèncer metges i auxiliars perquè, tal com fan a Alemanya, s'esterilitzi i es reutilitzi determinat utillatge de quiròfan, en lloc de llençar-lo cada cop...
Finançament proporcional. Per mantenir aquesta bogeria (fragmentació excessiva d'instal·lacions, actuacions municipals innecessàries, ús irracional dels serveis públics, etc.), les administracions s'han endeutat en excés. Mirin, l'estat és com una família. Si no té prou diners per fer una cosa, demana un préstec. El gran error és demanar-lo no pas per superar una situació transitòria o per fer grans adquisicions puntuals (una casa, un cotxe, etc.), sinó per mantenir el "ritme de vida". Els que han governat fins ara han fet això: demanar préstecs per poder seguir vivint com no ens tocava. L'estat del benestar no és un dret natural. L'estat del benestar té la mida de la butxaca del país...
Demanar perdó. Com deia, per poder viure com no ens corresponia, els governs s'han endeutat en excés. Per interessos electorals, per por a una població malcriada, per manca de coratge davant el corporativisme... Per comoditat. S'ha comès una greu injustícia: s'han compromès els recursos econòmics de les futures generacions. Un egoisme social sense precedents...
13.4.11
Jornada de la 2a edició dels Premis a l'Excel·lència Empresarial
- Josep Maria Canyelles hi farà una intervenció sobre Territoris Socialment Responsables
Els Premis tenen com a finalitat distingir a les empreses, institucions o entitats que hagin implementat amb èxit els valors de la Responsabilitat Social Empresarial (RSE), contribuint activa i voluntàriament a la millora social, econòmica i ambiental, havent adquirit un compromís vers al desenvolupament de la comunitat.
En el marc de la Jornada es farà la presentació del projecte "Raval, Territori Socialment Responsable".
La Xarxa la constitueixen 21 entitats de l'àmbit ocupacional: Anem per Feina, Associació de joves TEB – Ravalnet, Associació Sociocultural Ibn Batuta, Càritas, Casal dels Infants per l'acció social als barris, Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat, Cooperativa Creant, El lloc de la Dona-Germanes Oblates, Estel Tàpia, Fundació Escó, Fundació Èxit, Fundació C.O. Joan Salvador Gavina, Fundació Surt, Impulsem SCCL, Probens, Ravaltext, Servei Solidari, USOC Immigració, USOC AFPES i Fundació Tot Raval.
Programa
10.15h Recepció i lliurament de documentació
10.30h Inauguració de la Jornada:
· Sr. Roger Marcet (Director del Museu Marítim de Barcelona)
· Sr. Rafael Vilasanjuan (President de la Fundació Tot Raval)
· Im. Sr. Roger Pallarols (Regidor de Comerç de l'Ajuntament de Barcelona)
· Sr. Roger Marcet (Director del Museu Marítim de Barcelona)
· Sr. Rafael Vilasanjuan (President de la Fundació Tot Raval)
· Im. Sr. Roger Pallarols (Regidor de Comerç de l'Ajuntament de Barcelona)
10.45h Presentació del video i del nou tríptic per empreses de la XLR
· A cà rrec dels membres de la XLR
· A cà rrec dels membres de la XLR
10.55h Ponència "Territori Socialment Responsable", a càrrec del Sr. Josep Maria Canyelles.
11.10h Presentació del projecte "Raval, Territori Socialment Responsable"
· Membres del Grup Motor del projecte "Raval, TSR".
· Sra. Fina Garcia (Impulsem SCCL)
· Sra. Rosa Bassedas (Fundació Gran Teatre del Liceu)
· Sr. Ismael Descalzo (Hotel Barceló Raval)
· Sra. Alba Espargaró (Diputació de Barcelona)
· Sr. Marc Simón (Director Àrea Integració Social de la Fundació La Caixa)
El "Raval, TSR" s'emmarca en el Projecte d'Intervenció Comunitària Intercultural, impulsat per l'Obra Social La Caixa.
· Membres del Grup Motor del projecte "Raval, TSR".
· Sra. Fina Garcia (Impulsem SCCL)
· Sra. Rosa Bassedas (Fundació Gran Teatre del Liceu)
· Sr. Ismael Descalzo (Hotel Barceló Raval)
· Sra. Alba Espargaró (Diputació de Barcelona)
· Sr. Marc Simón (Director Àrea Integració Social de la Fundació La Caixa)
El "Raval, TSR" s'emmarca en el Projecte d'Intervenció Comunitària Intercultural, impulsat per l'Obra Social La Caixa.
11.40h Lliurament dels 2ns Premis de la XLR a les Empreses Socialment Responsables.
Lliurament dels guardons a les categories següents:
· Premi a l'agrupació empresarial o gran empresa socialment responsable.
· Premi a la mitjana empresa socialment responsable.
· Premi a la petita empresa socialment responsable.
· Premi a la institució o entitat sociocultural socialment responsable.
Lliurament dels guardons a les categories següents:
· Premi a l'agrupació empresarial o gran empresa socialment responsable.
· Premi a la mitjana empresa socialment responsable.
· Premi a la petita empresa socialment responsable.
· Premi a la institució o entitat sociocultural socialment responsable.
12.20h Tancament de la Jornada
· Sr. Xavier López (Director General d'Economia social, cooperatives i treball autònom del Departament d'Economia i ocupació)
· Ima. Sra. Assumpta Escarp (Regidora del Districte de Ciutat Vella)
· Sr. Xavier López (Director General d'Economia social, cooperatives i treball autònom del Departament d'Economia i ocupació)
· Ima. Sra. Assumpta Escarp (Regidora del Districte de Ciutat Vella)
12.30h Refrigeri
Entrada Lliure
Confirmar l'assistència a: xarxalaboral@totraval.org o al telèfon 934426868
Confirmar l'assistència a: xarxalaboral@totraval.org o al telèfon 934426868
Font: www.bcn.cat
Acte a Mallorca sobre el "2011 · Any Europeu del Voluntariat"
Palma, 15 d’abril de 2011
Mallorca.
Presentació:
L’Any Europeu del Voluntariat té com a objectius promoure el voluntariat com a part del foment de participació cívica; impulsar i millorar la qualitat de les organitzacions de voluntariat; recompensar i donar reconeixement a les activitats voluntàries; i augmentar la consciència del valor i la importància del voluntariat.
Més de cent milions d’europeus estan compromesos amb activitats de voluntariat i experiències solidàries
per millorar la societat. Europa compta també amb diverses idees, models i tradicions pel que fa al
voluntariat.
Horari: de 16.30 a 20.30 h
Objectius:
- Debatre sobre alguns aspectes de la realitat actual del món del voluntariat
- Conèixer diferents perspectives del voluntariat
Persones destinatàries:
- Entitats i personal tècnic vinculat al món del voluntariat
- Persones voluntàries
- Públic general interessat
Ponents:
- Joaquim Millan i Alegret, advocat, antic regidor d’Integració europea de l’Ajuntament de Sitges,
consultor a EUROLOCAL i actual Secretari General del Consell Català del Moviment Europeu.
- Josep Maria Canyelles, expert en Responsabilitat Social i promotor de Responsabilitat Global.
Programa:
16.30 h
Fes-te voluntari! Marca la diferència!
Benvinguda i presentació de la jornada.
16.45 h “Any Europeu 2011: Voluntari, marca la diferència!”.
Joaquim Millan i Alegret, advocat, antic regidor d’Integració europea de l’Ajuntament de Sitges,
consultor a EUROLOCAL i actual Secretari General del Consell Català del Moviment Europeu.
17.45 h “El voluntari una resposta de responsabilitat social al territori”
Josep Maria Canyelles, expert en Responsabilitat Social i promotor de Responsabilitat Global.
18.30 h Debat
18.45 h Descans
19.00 h Iniciatives del foment del voluntariat
Plataforma del Voluntariat de les Illes Balears
Oficina de Cooperació al Desenvolupament i Solidaritat (UIB)
Agència del Voluntariat de l’Ajuntament de Palma
20.00 h Cloenda
Inscripcions:
El termini d’inscripció finalitza el 14 d’abril de 2011.
La inscripció és gratuïta.
La formalització de la inscripció es farà per mitjà del formulari publicat a la pàgina web www.formaciocbe.eu
Certificat: Es lliurarà un certificat a qui acrediti l’assistència a un 80% de les hores lectives.
Fes-te voluntari! Marca la diferència!.
Lloc de realització: Palma Jove, Avinguda Portugal 1. Palma
Més informació: Agència del Voluntariat, Carrer Can Campaner 5.
Telf. 900 87 88 87 – 971 22 94 14
agenciavoluntariat@a-palma.es
Programa en PDF
12.4.11
"Caiac. Valors, entorn i biodiversitat"
Darrera l'esport del caiac és habitual trobar persones no només sensibles a la natura sinó que també hi mostren un compromís actiu. Sovint les sortides es complementen amb la recollida de deixalles, plàstics o residus diversos o participen en neteges d’espais costaners, col·laboren en el recompte d’espècies protegides, ocells o albiraments de cetacis, etc.Amb el nom de "Caiac. Valors, entorn i biodiversitat", tindrà lloc al Cap de Creus (Alt Empordà) el IV Symposium Internacional de Caiac de Mar.
Un cop més estem orgullosos perquè tant Llançà com Catalunya, són referència ja en el món del caiac de mar. Comptem aquest any novament amb palistes excepcionals d'arreu del món, que des dels Estats Units, d'Anglaterra, de França, d'Alemanya, d'Escòcia, de Holanda, de l'estat Espanyol i de Catalunya venen a compartir amb tots vosaltres els seus coneixements i experiències. Els ponents són de molt alt nivell, i no podem amagar la nostra satisfacció com a club de poder oferir aquesta possibilitat d'analitzar, de compartir i d'ampliar coneixements amb aquests experts ja que això també possibilita l'enriquiment de la nostra modalitat esportiva.
El Symposium vol:
Oferir un espai on aprendre i compartir coneixements, tècniques i experiències relacionades amb el caiac de mar concentrant en pocs dies un gran potencial suma de les aportacions de ponents convidats, palistes i curiosos. En aquesta IV edició ens centrarem, com sempre, ens els diferents aspectes tècnics, de navegació i seguretat que són la base fonamental de la nostra activitat esportiva, però també volem animar aquest esdeveniment amb una aproximació i descoberta dels valors naturals del nostre entorn, la riquesa i la biodiversitat que conserva i que entre tots hem de protegir.
"Caiac. Valors, entorn i biodiversitat"
Valors:
Perquè la nostra activitat esportiva fa que aflorin dins de la gran família caiaquista, valors d’amistat, de companyonia, de respecte als altres i al medi natural, a fer una pràctica responsable de la nostra activitat.
Entorn i biodiversitat:
Perquè es sabut de tothom que la nostra família manifesta un gran respecte por l’entorn natural on ens trobem. Estimem els espais lliures i salvatges. Molts complementen les sortides amb la recollida de deixalles, plàstics o residus diversos o participen en neteges d’espais costaners, col·laboren en el recompte d’espècies protegides, ocells o albiraments de cetacis, etc. Descobrir la biodiversitat de la Costa Brava y del Parc Natural del Cap de Creus en particular, de la ma d’experts científics i afeccionats a la natura, amb els quals tindrem l’oportunitat d’ampliar el coneixement d’aquest espai, una superfície terrestre de 10.780 ha -de les quals 980ha són reserva natural- més 3.064ha de superfície marina -de les quals 835ha són de reserva natural- que queden preservats i fora d’actuacions urbanístiques. Mitjançant algunes xerrades, projeccions i activitats volem posar en evidència el paper que els caiaquistes tenim en la preservació i conservació del nostre entorn.
Més info: www.pagaia.cat
Un restaurant socialment responsable
Avui he anat a dinar al Norai, el restaurant del Museu Marítim de Barcelona. Com que es tracta d'un projecte de Responsabilitat Social molt interessant, em plau reproduir aquest article explicatiu del firmat pel director general del Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona:
Per: Roger Marcet i Barbé, director general del Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona
NORAI és un projecte cultural i de responsabilitat social del Consorci de les Drassanes Reials i el Museu Marítim de Barcelona sobre gastronomia marítima. Es va posar en marxa al mes d’agost passat, impulsat pel Museu Marítim de Barcelona (MMB), la cooperativa Norai - Raval SCCL, Impulsem SCCL i la Fundació Surt, amb dos objectius fonamentals: d'una banda, integrar el restaurant cafeteria de l’MMB en la nova museografia del centre i, de l’altra, contribuir a la millora de la qualitat de vida del barri del Raval.
Actualment, el Museu Marítim de Barcelona té tancades les portes de l'exposició permanent per tal de sotmetre’s a un profund procés de remodelació. Les obres, que s’allargaran fins a mitjan 2013, suposaran una important intervenció arquitectònica en l’edifici de les Drassanes Reials i també serviran per renovar de dalt a baix el projecte museogràfic de l’MMB. NORAI ocuparà un lloc destacat dins d’aquesta nova museografia. Amb NORAI, l’MMB vol que la gastronomia marítima s’incorpori al seu discurs museogràfic, per a la qual cosa ha habilitat el restaurant cafeteria com a espai de recerca i experimentació sobre cuina marinera amb l’objectiu que es converteixi en un àmbit més del Museu.
El projecte NORAI vol incidir, a més, en la millora de la qualitat de vida al barri del Raval i treballa per a la formació i la inserció laboral de les persones amb risc d'exclusió social. En aquest sentit, NORAI acull al restaurant cafeteria alguns alumnes en pràctiques de cursos d’ajudant de cuina i ajudant de cambrer, i té previst un servei d’acompanyament per a la inserció laboral d’aquells alumnes que tenen més dificultats a l’hora de trobar feina. En alguns casos se’ls fan contractes laborals dins del mateix projecte.
NORAI vol contribuir així mateix a la dinamització comercial del territori fent, per exemple, que els proveïdors del restaurant cafeteria siguin empreses i comerços del barri, com ara les parades de peix fresc de la Boqueria o l’empresa Moritz, molt vinculada al barri del Raval.
El nou projecte museogràfic vol que l’MMB esdevingui un museu obert i accessible, dotat de noves fórmules de comunicació, que respongui a les necessitats dels temps actuals i que preservi i transmeti la cultura marítima en el sentit més ampli del terme.
Per a més informació: http://www.mmb.cat
Font: http://barcelonacultura.bcn.cat/projecte-norai-del-museu-maritim
PD: El Museu Marítim, distingit amb la menció especial dels Premis a l'Excel·lència Empresarial pel restaurant Norai
Projecte Norai del Museu Marítim
Per la responsabilitat social i la gastronomia marítima.
L’MMB aposta per la responsabilitat social i la gastronomia marítima
Per: Roger Marcet i Barbé, director general del Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona
NORAI és un projecte cultural i de responsabilitat social del Consorci de les Drassanes Reials i el Museu Marítim de Barcelona sobre gastronomia marítima. Es va posar en marxa al mes d’agost passat, impulsat pel Museu Marítim de Barcelona (MMB), la cooperativa Norai - Raval SCCL, Impulsem SCCL i la Fundació Surt, amb dos objectius fonamentals: d'una banda, integrar el restaurant cafeteria de l’MMB en la nova museografia del centre i, de l’altra, contribuir a la millora de la qualitat de vida del barri del Raval.
Actualment, el Museu Marítim de Barcelona té tancades les portes de l'exposició permanent per tal de sotmetre’s a un profund procés de remodelació. Les obres, que s’allargaran fins a mitjan 2013, suposaran una important intervenció arquitectònica en l’edifici de les Drassanes Reials i també serviran per renovar de dalt a baix el projecte museogràfic de l’MMB. NORAI ocuparà un lloc destacat dins d’aquesta nova museografia. Amb NORAI, l’MMB vol que la gastronomia marítima s’incorpori al seu discurs museogràfic, per a la qual cosa ha habilitat el restaurant cafeteria com a espai de recerca i experimentació sobre cuina marinera amb l’objectiu que es converteixi en un àmbit més del Museu.
El projecte NORAI vol incidir, a més, en la millora de la qualitat de vida al barri del Raval i treballa per a la formació i la inserció laboral de les persones amb risc d'exclusió social. En aquest sentit, NORAI acull al restaurant cafeteria alguns alumnes en pràctiques de cursos d’ajudant de cuina i ajudant de cambrer, i té previst un servei d’acompanyament per a la inserció laboral d’aquells alumnes que tenen més dificultats a l’hora de trobar feina. En alguns casos se’ls fan contractes laborals dins del mateix projecte.
NORAI vol contribuir així mateix a la dinamització comercial del territori fent, per exemple, que els proveïdors del restaurant cafeteria siguin empreses i comerços del barri, com ara les parades de peix fresc de la Boqueria o l’empresa Moritz, molt vinculada al barri del Raval.
El nou projecte museogràfic vol que l’MMB esdevingui un museu obert i accessible, dotat de noves fórmules de comunicació, que respongui a les necessitats dels temps actuals i que preservi i transmeti la cultura marítima en el sentit més ampli del terme.
Per a més informació: http://www.mmb.cat
Font: http://barcelonacultura.bcn.cat/projecte-norai-del-museu-maritim
PD: El Museu Marítim, distingit amb la menció especial dels Premis a l'Excel·lència Empresarial pel restaurant Norai
9 empreses i entitats del Ripollès, la Vall del Ges i el Bisaura han conegut l’experiència d’implantació del Codi de Gestió Sostenible a la Garrotxa i el Collsacabra
El programa de visita va consistir inicialment, en una presentació de l’estratègia d’implantació del Codi de Gestió Sostenible en el territori per part del gerent de la Fundació Privada Garrotxa Líder, i després en la visita d’empreses socialment responsables -empreses que han implantat el Codi de Gestió Sostenible i que periòdicament publiquen els seus resultats econòmics, ambientals i socials a través d’una memòria de sostenibilitat-. Les empreses visitades van ser la Cooperativa La Fageda de Santa Pau, el apartaments turístics i agrobotiga Can Morera de Les Preses i l’empresa agroalimentària Serrat Agrocuina de Joanetes a la Vall d’en Bas.
Aquesta jornada de coneixement s’emmarca dins el projecte de Transferència, Implantació i Consolidació del Codi de Gestió Sostenible promogut per la Fundació Privada Garrotxa Líder i l’Associació Leader Ripollès Ges Bisaura, que està subvencionat pel programa de Projectes Innovadors d’acord amb l’Ordre TRE/293/2010 i està patrocinat pel Servei d’Ocupació de Catalunya i cofinançat pel Fons Social Europeu. L’objectiu d’aquest projecte és transferir i implantar el Codi de Gestió Sostenible als territoris del Ripollès, la Vall del Ges i el Bisaura, i consolidar la seva implantació a la Garrotxa i el Collsacabra amb la voluntat de promoure polítiques de gestió socialment responsables a les organitzacions públiques i privades de tots aquests territoris com a fórmula per consolidar el teixit empresarial i contribuir al desenvolupament sostenible.
www.garrotxalider.com
La banca ètica Fiare escollida com a exemple de bones pràctiques pel Comitè de les Regions de la UE
El grup de treball d'innovació i recerca del Comitè de les Regions de la UE ha escollit el projecte debanca ètica, Fiare, com a exemple de bones pràctiques. L'objectiu és la promoció de l'excel·lència en matèria de responsabilitat social i garantir que les polítiques que aplica i les empreses europees realment contribueixin al desenvolupament social.
Des del desembre de 2007, Fiare té una oficina a Barcelona on, en coordinació amb la Banca Popolare Etica, ofereix serveis financers.
El Projecte Fiare es va crear l'any 2003 a partir de la reflexió de 52 organitzacions del tercer sector i l'economia social. El seu objectiu és crear una cooperativa de crèdit d'àmbit estatal que funcioni sota criteris de banca ètica nascuda des de la ciutadania i del tercer sector i que utilitzi l'activitat bancària per a transformar la societat, invertint només en projectes socials, mediambientals, culturals, humanitaris i de cooperació internacional.
Per assolir els seus objectius Fiare s'ha constituït com agent al territori espanyol de la Banca Popolare Etica d'Itàlia. Des del desembre de 2007, FIARE té una oficina a Barcelona on, en coordinació amb la Banca Popolare Etica, ofereix serveis financers.
Qualsevol persona, entitat o administració pot adquirir capital social de la cooperativa de crèdit que està previst que es constitueixi l'any 2011 i participar així en els processos de decisió del banc.
Fiare ofereix a l'estalviador responsable l'opció de subscriure diferents productes d'estalvi per finançar els sectors en els quals inverteix en forma de dipòsits “a la vista” o a “termini”.
Més informació
Font: Jornal.cat
Declaració del Dia d'Europa 2011
Consell Català del Moviment Europeu
Declaració del Dia d'Europa 2011
Fa mes d’un any entrava en vigor el Tractat de Lisboa, que dotava a la Unió Europea del marc institucional i dels mètodes de treball necessaris per encarar amb èxit els importants reptes que tenim plantejats per als propers anys.
Així mateix, aquest 2011 commemorem els 25 anys de l’entrada del nostre país a la Unió Europea (1986-2011), alhora que celebrem l’Any europeu del «Voluntariat».
En el primer cas, cal destacar els beneficis obtinguts per pertànyer a la Unió Europea durant aquest temps així com l’aportació que hem fet nosaltres al projecte comú que sens dubte l’ha enfortit.
En el segon, cal fer un merescut reconeixement als voluntaris europeus que lliuren el seu temps, dedicació i esforç per millorar la nostra societat donant sentit als valors tradicionals europeus de la solidaritat, compromís i justícia social.
D’altra banda, ens trobem amb reptes molt importants com són la crisi financera, el canvi climàtic, l’esgotament del model energètic actual, problemes de sostenibilitat del model social, la pèrdua de pes polític i econòmic pel que fa a Estats emergents en l’escenari internacional o el paper que li pertoca a Europa com a actor global.
S’ha afegit a aquests desafiaments les crisis del nord d’Àfrica i l’Orient mitjà, que ens afecten plenament i que exigeixen a Europa respostes geoestratègiques d’estabilitat i, al mateix temps, solucions coherents amb la nostra concepció dels drets humans i els valors de la democràcia.
Aquests reptes requereixen cada cop més unitat política i voluntat política per dur a terme l’esforç coordinat de les institucions comunitàries, dels Estats Membres de la UE, i de les seves regions i municipis, com també dels agents socials i del conjunt de la societat civil europea.
No obstant les dificultats i les desavinences puntuals, Europa té la ferma voluntat de buscar solucions als problemes de forma conjunta. És en aquest context que la Unió Europea ha aprovat l’estratègia socioeconòmica EUROPA 2020 per a un creixement intel·ligent, sostenible i integrador.
En aquest sentit des del Consell Català del Moviment Europeu volem proposar el següent MANIFEST:
1. Reconèixer que aquests 25 anys de pertinença a la Unió Europea ens han ajudat a transformar la nostra societat de forma positiva, ens han permès modernitzar els nostres pobles i ciutats, i ens han posicionat en l’escenari internacional.
2. Aquest 2011, any europeu del voluntariat, volem dedicar una especial atenció a donar a conèixer i reconèixer la tasca del voluntariat, tan arrelat a casa nostra.
3. La Unió Europea està experimentant una profunda crisi econòmica i social, que requereix solucions basades en el consens social i polític si volem avançar vers un model de desenvolupament més intel·ligent, sostenible, humà i integrador socialment, en la direcció que assenyala l’estratègia socioeconòmica EUROPA 2020.
4. Hem d’impulsar la promoció d’una economia basada en el coneixement i la innovació que són cabdals per garantir el nostre creixement, així com incrementar la cooperació público-privada i la responsabilitat social de les empreses.
5. Avançar vers una política energètica comuna a l’interior dels estats membres i projectada a l’exterior. Una política energètica eficient pel que fa al consum, sostenible pel que fa al cost, de lluita contra el canvi climàtic i cura dels recursos naturals. Es tracta d’un objectiu difícil però ineludible.
6. Compartir els valors de solidaritat, justícia i inclusió social que són propis de la societat europea i aplicar-los a la nostra societat. Ens hem de comprometre des de tots els àmbits de responsabilitat a lluitar més eficaçment contra la pobresa i l’exclusió social que actualment afecten a un 17% de la població de la Unió Europea.
7. Tenir en consideració que els darrers anys, l’atur a la Unió Europea s’ha incrementat de forma considerable i que cal actuar decididament per aconseguir crear més i millors llocs de treball amb l’objectiu d’una millor cohesió social i territorial. Per això, serà necessari formar amb les capacitacions adequades pels nous llocs de treball, alhora que garantim un nou model social europeu més just i igualitari que permetrà que, per a la ciutadania, Europa sigui més propera i capaç de solucionar els
seus problemes.
8. Desenvolupar amb més rapidesa tot el potencial que té el Tractat de Lisboa, per poder avançar vers una Europa més democràtica, propera, transparent, i amb unes institucions més eficients, a fi de reforçar el lideratge de la Unió Europea, tant en l’àmbit interior com a l’exterior.
9. Actuar de forma més decidida en la política exterior de la Unió Europea per donar respostes més eficaces als conflictes internacionals com els dels darrers mesos a la Mediterrània, alhora que cal desenvolupar el servei diplomàtic europeu de forma més ràpida i efectiva.
10. Treballar per construir una ciutadania europea forta, que comparteix valors, drets i deures vinculats a un projecte comú; és la millor garantia del nostre futur. És imprescindible, per tant, el seu impuls i la seva consolidació.
Per últim, ser solidaris amb els ciutadans i ciutadanes del Japó i de tots aquells països que han patit recentment catàstrofes naturals o bé son víctimes de dictadures, persecucions i conflictes armats.
El Consell Català del Moviment Europeu i totes les entitats que en són membres, som conscients dels actuals reptes de la Unió Europea i en conseqüència, fem una crida als diferents nivells de govern i a les institucions que els representen, als agents econòmics i socials i tota la societat civil, per tal que actuïn amb responsabilitat i compromís en totes les seves accions.
Barcelona, 9 de maig de 2011
Font: www.ccmeur.cat
Declaració del Dia d'Europa 2011
Fa mes d’un any entrava en vigor el Tractat de Lisboa, que dotava a la Unió Europea del marc institucional i dels mètodes de treball necessaris per encarar amb èxit els importants reptes que tenim plantejats per als propers anys.
Així mateix, aquest 2011 commemorem els 25 anys de l’entrada del nostre país a la Unió Europea (1986-2011), alhora que celebrem l’Any europeu del «Voluntariat».
En el primer cas, cal destacar els beneficis obtinguts per pertànyer a la Unió Europea durant aquest temps així com l’aportació que hem fet nosaltres al projecte comú que sens dubte l’ha enfortit.
En el segon, cal fer un merescut reconeixement als voluntaris europeus que lliuren el seu temps, dedicació i esforç per millorar la nostra societat donant sentit als valors tradicionals europeus de la solidaritat, compromís i justícia social.
D’altra banda, ens trobem amb reptes molt importants com són la crisi financera, el canvi climàtic, l’esgotament del model energètic actual, problemes de sostenibilitat del model social, la pèrdua de pes polític i econòmic pel que fa a Estats emergents en l’escenari internacional o el paper que li pertoca a Europa com a actor global.
S’ha afegit a aquests desafiaments les crisis del nord d’Àfrica i l’Orient mitjà, que ens afecten plenament i que exigeixen a Europa respostes geoestratègiques d’estabilitat i, al mateix temps, solucions coherents amb la nostra concepció dels drets humans i els valors de la democràcia.
Aquests reptes requereixen cada cop més unitat política i voluntat política per dur a terme l’esforç coordinat de les institucions comunitàries, dels Estats Membres de la UE, i de les seves regions i municipis, com també dels agents socials i del conjunt de la societat civil europea.
No obstant les dificultats i les desavinences puntuals, Europa té la ferma voluntat de buscar solucions als problemes de forma conjunta. És en aquest context que la Unió Europea ha aprovat l’estratègia socioeconòmica EUROPA 2020 per a un creixement intel·ligent, sostenible i integrador.
En aquest sentit des del Consell Català del Moviment Europeu volem proposar el següent MANIFEST:
1. Reconèixer que aquests 25 anys de pertinença a la Unió Europea ens han ajudat a transformar la nostra societat de forma positiva, ens han permès modernitzar els nostres pobles i ciutats, i ens han posicionat en l’escenari internacional.
2. Aquest 2011, any europeu del voluntariat, volem dedicar una especial atenció a donar a conèixer i reconèixer la tasca del voluntariat, tan arrelat a casa nostra.
3. La Unió Europea està experimentant una profunda crisi econòmica i social, que requereix solucions basades en el consens social i polític si volem avançar vers un model de desenvolupament més intel·ligent, sostenible, humà i integrador socialment, en la direcció que assenyala l’estratègia socioeconòmica EUROPA 2020.
4. Hem d’impulsar la promoció d’una economia basada en el coneixement i la innovació que són cabdals per garantir el nostre creixement, així com incrementar la cooperació público-privada i la responsabilitat social de les empreses.
5. Avançar vers una política energètica comuna a l’interior dels estats membres i projectada a l’exterior. Una política energètica eficient pel que fa al consum, sostenible pel que fa al cost, de lluita contra el canvi climàtic i cura dels recursos naturals. Es tracta d’un objectiu difícil però ineludible.
6. Compartir els valors de solidaritat, justícia i inclusió social que són propis de la societat europea i aplicar-los a la nostra societat. Ens hem de comprometre des de tots els àmbits de responsabilitat a lluitar més eficaçment contra la pobresa i l’exclusió social que actualment afecten a un 17% de la població de la Unió Europea.
7. Tenir en consideració que els darrers anys, l’atur a la Unió Europea s’ha incrementat de forma considerable i que cal actuar decididament per aconseguir crear més i millors llocs de treball amb l’objectiu d’una millor cohesió social i territorial. Per això, serà necessari formar amb les capacitacions adequades pels nous llocs de treball, alhora que garantim un nou model social europeu més just i igualitari que permetrà que, per a la ciutadania, Europa sigui més propera i capaç de solucionar els
seus problemes.
8. Desenvolupar amb més rapidesa tot el potencial que té el Tractat de Lisboa, per poder avançar vers una Europa més democràtica, propera, transparent, i amb unes institucions més eficients, a fi de reforçar el lideratge de la Unió Europea, tant en l’àmbit interior com a l’exterior.
9. Actuar de forma més decidida en la política exterior de la Unió Europea per donar respostes més eficaces als conflictes internacionals com els dels darrers mesos a la Mediterrània, alhora que cal desenvolupar el servei diplomàtic europeu de forma més ràpida i efectiva.
10. Treballar per construir una ciutadania europea forta, que comparteix valors, drets i deures vinculats a un projecte comú; és la millor garantia del nostre futur. És imprescindible, per tant, el seu impuls i la seva consolidació.
Per últim, ser solidaris amb els ciutadans i ciutadanes del Japó i de tots aquells països que han patit recentment catàstrofes naturals o bé son víctimes de dictadures, persecucions i conflictes armats.
El Consell Català del Moviment Europeu i totes les entitats que en són membres, som conscients dels actuals reptes de la Unió Europea i en conseqüència, fem una crida als diferents nivells de govern i a les institucions que els representen, als agents econòmics i socials i tota la societat civil, per tal que actuïn amb responsabilitat i compromís en totes les seves accions.
Barcelona, 9 de maig de 2011
Font: www.ccmeur.cat
11.4.11
El Gremi d’Àrids de Catalunya presenta la Guia de la biodiversitat a les pedreres
El Gremi d'Àrids de Catalunya, l'organització patronal que aplega més de 150 empreses catalanes i 450 centres d'extracció de pedra i grava, ha publicat la Guia de la biodiversitat a les pedreres: un recull dels projectes innovadors que impulsen les pedreres per fomentar la diversitat d'espècies animals i vegetals a l'entorn de les seves explotacions.
L'encarregat de presentar-la va ser el conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, a la seu de la COELL (Lleida), juntament amb el president del Gremi d'Àrids de Catalunya, Joaquim Roca, i el seu vicepresident, Miquel Gruas. En el seu discurs, Pelegrí va destacar el caràcter innovador dels projectes impulsats pels ariders catalans per tenir cura del medi ambient i va subratllar que "és possible conjugar l'activitat extractiva amb les bones pràctiques ambientals". També es va comprometre a contribuir des de l'Administració a què aquesta relació continuï sent compatible.
2.000 hectàrees recuperades
Al llarg dels darrers anys, les empreses extractives catalanes han transformat més de 2.000 hectàrees de terrenys d'antigues pedreres i graveres en boscos i zones verdes, alhora que han participat en projectes per impulsar la proliferació d'espècies animals autòctones en les seves zones d'influència. La Guia de la biodiversitat a les pedreres recull algunes d'aquestes singulars iniciatives, alhora que serveix de manual de bones pràctiques perquè qualsevol empresa extractiva pugui aplicar millores tecnològiques en la gestió de la biodiversitat.
L'encarregat de presentar-la va ser el conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, a la seu de la COELL (Lleida), juntament amb el president del Gremi d'Àrids de Catalunya, Joaquim Roca, i el seu vicepresident, Miquel Gruas. En el seu discurs, Pelegrí va destacar el caràcter innovador dels projectes impulsats pels ariders catalans per tenir cura del medi ambient i va subratllar que "és possible conjugar l'activitat extractiva amb les bones pràctiques ambientals". També es va comprometre a contribuir des de l'Administració a què aquesta relació continuï sent compatible.
2.000 hectàrees recuperades
Al llarg dels darrers anys, les empreses extractives catalanes han transformat més de 2.000 hectàrees de terrenys d'antigues pedreres i graveres en boscos i zones verdes, alhora que han participat en projectes per impulsar la proliferació d'espècies animals autòctones en les seves zones d'influència. La Guia de la biodiversitat a les pedreres recull algunes d'aquestes singulars iniciatives, alhora que serveix de manual de bones pràctiques perquè qualsevol empresa extractiva pugui aplicar millores tecnològiques en la gestió de la biodiversitat.
La Guia aborda projectes de diversa índole que s'han dut a terme a tot l'Estat, entre els que destaquen cinc iniciatives catalanes que han permès convertir en un llac i una àrea natural visitable els antics terrenys d'una gravera de Torroella de Fluvià (Girona), desenvolupar hàbitats per a les aus estepàries en zones protegides (ZEPA) de Lleida, acollir una comunitat de mussols ducs dins els marges d'una pedrera de Llinars del Vallès (Barcelona) o convertir en boscos els fronts ja explotats de dues canteres del Garraf (Barcelona) i El Vendrell (Tarragona).
Per conèixer més detalls sobre aquests projectes, podeu decarregar en format digital Guia de la biodiversitat a les pedreres
Font: Gremi d’Àrids de Catalunya
Per conèixer més detalls sobre aquests projectes, podeu decarregar en format digital Guia de la biodiversitat a les pedreres
Font: Gremi d’Àrids de Catalunya
'Amor, no te llame amor'
En els set escassos paràgrafs d'aquest article, l'escriptor Antoni Vives descriu la insostenibilitat consubstancial de l'Estat espanyol, amb un coneixement culte del tarannà des del qual s'ha construït i de les ineficiències històriques i actuals. La seva reflexió ens convida a pensar com gestionar la manca de sostenibilitat d'una estructura política com és un Estat.
L'he volgut felicitar i alhora us en recomano la lectura. Molt apropiat per al dia després de la gran consulta del 10-A.
"A mor, no te llame amor el que no te corresponda" . Aquests són els versos més famosos de l'obra de teatre El caballero de Olmedo , de Lope de Vega. La tragèdia del cavaller és situada pel dramaturg castellà al cor de la Castella que aleshores pesa, la que en ple Segle d'Or espanyol té consciència de ser el centre del món. És el moment del gran imperi de la Casa d'Àustria, el moment de l'expansió americana i de les guerres europees, des d'Itàlia fins als Països Baixos. Els terços de Flandes donen dies de glòria i res no sembla que pugui aturar la puixança castellana. És l'època en què el jesuïta Ribadeneyra assegura en els seus escrits que la raça castellana ha estat triada per Déu per depurar el món. Olmedo, per tant, compta. Olmedo és la villa de los siete días: Olmedo té set ponts, set esglésies, set pobles associats, set convents, set fonts i set arcs per entrar-hi. Olmedo, com el seu cavaller, es fa preguntes transcendents: " ¿qué es peor, vivir como deshonrado, o como desagradecido?" Ningú no sap, ni es pregunta, quantes botigues, o quantes indústries, o quants telers, o quantes aprestadores hi ha a Olmedo. No els calia ni aleshores ni ara. Avui, com en el temps en què l'argent americà i els emprèstits dels banquers europeus inundaven Castella per pagar els terços de Flandes i els ponts d'Olmedo, Espanya no feia preguntes. Galantejava i cobrava.
Ara fa pocs dies hem sabut que el ministre Blanco tirava endavant la licitació del TGV que ha d'anar d'Olmedo a Ourense. El PIB de la província de Valladolid, a la qual pertany Olmedo, és d'uns 12.000 milions d'euros l'any. El TGV es licita per més de 6.000 milions d'euros, és a dir, pel 50% del valor de tots els béns i serveis produïts per la província de Valladolid en un any. El PIB anual de la província d'Ourense és de poc més de 5.500 milions, és a dir, al voltant de 1.000 milions d'euros per sota del preu del TGV. El TGV el paguen els emprèstits amb els bancs europeus, els impostos catalans i els fons estructurals.
[seguir llegint a l'Ara.cat]
No fa gaires anys José María Aznar deia que des dels temps de Felip II mai Espanya no havia tingut tan de prestigi i influència. Aznar es delatava en esmentar el rei Felip i establia sense saber-ho un paral·lel perfecte: si la Castella imperial de finals del segle XVI basava la seva riquesa en la plata sud-americana, l'Espanya de finals del segle XX basava la recuperació en una altra plata: els fons estructurals europeus (bàsicament capital alemany i francès) i el manteniment d'un sistema fiscal colonial amb els Països Catalans. L'Espanya de González, d'Aznar i de ZP va revifar amb l'aportació de capital fresc procedent de la productivitat dels altres. Els diners no van ser invertits en capacitat productiva, sinó en una nova mena de terços: mà d'obra barata per a la construcció i sobredimensionament de l'administració.
Una altra part dels diners va servir per alimentar la grandeza enyorada: les grans terminals aeroportuàries, el trens d'alta velocitat que van d'enlloc a enlloc, les autovies pagades per tots nosaltres i que salten de Valladolid a Benavente, o d'Antequera a Sevilla. És una història ben coneguda pels catalans, però poc contextualitzada històricament: Espanya tan sols és viable explotant els altres. La resta, llevat d'algunes illes, és páramo . Espanya no es podia pagar el progrés fictici que ha experimentat. Ho ha fet a base de convertir l'espoliació fiscal i els fons estructurals en beneficència. D'aquí a molt poc no en restarà res de res.
L'any 1596 la corona castellana va fer fallida. La primera solució implantada va ser la d'augmentar els impostos i mantenir l'activitat militar, com si res no hagués passat. Espanya era forta, Espanya era respectada. Res no li podia passar. Amb un ajust n'hi havia prou. L'any 1607 Castella va tornar a declarar la suspensió de pagaments. El comerç amb Amèrica començava a ser monopolitzat per anglesos i holandesos. Castella no estava preparada per competir amb els estats emergents i s'esllanguia a marxes forçades, borratxa d'hidalguía . Espanya havia de renunciar als somnis imperials i començava un declivi demogràfic, social i econòmic que ha durat segles. Lope de Vega escrivia les seves obres de teatre i els seus sonets, i es fixava en l'assassinat d'Olmedo per parlar de l'amor, el declivi i el desamor.
L'Espanya de començaments del XVII i la de començaments del XXI s'assemblen molt. Sobretot s'hi assemblen els polítics espanyols, els que neguen l'evidència, els que tiren endavant projectes que no es poden pagar si no és ensorrant les possibilitats de les generacions que ens han de succeir. Immersos en el miratge del malbaratament dels bons anys 90 del segle passat, miratge pagat amb diners aliens, ara els costa acceptar la realitat i fan l'única cosa que saben fer: explotar allò que els queda, és a dir nosaltres, nacionals dels Països Catalans.
Amor, no te llame amor el que no te corresponda ... L'Espanya de matriu castellana ha mirat d'amagar-nos els versos antics. Ara sabem la veritat: són versos eterns.
L'he volgut felicitar i alhora us en recomano la lectura. Molt apropiat per al dia després de la gran consulta del 10-A.
'Amor, no te llame amor'
Ara fa pocs dies hem sabut que el ministre Blanco tirava endavant la licitació del TGV que ha d'anar d'Olmedo a Ourense. El PIB de la província de Valladolid, a la qual pertany Olmedo, és d'uns 12.000 milions d'euros l'any. El TGV es licita per més de 6.000 milions d'euros, és a dir, pel 50% del valor de tots els béns i serveis produïts per la província de Valladolid en un any. El PIB anual de la província d'Ourense és de poc més de 5.500 milions, és a dir, al voltant de 1.000 milions d'euros per sota del preu del TGV. El TGV el paguen els emprèstits amb els bancs europeus, els impostos catalans i els fons estructurals.
[seguir llegint a l'Ara.cat]
No fa gaires anys José María Aznar deia que des dels temps de Felip II mai Espanya no havia tingut tan de prestigi i influència. Aznar es delatava en esmentar el rei Felip i establia sense saber-ho un paral·lel perfecte: si la Castella imperial de finals del segle XVI basava la seva riquesa en la plata sud-americana, l'Espanya de finals del segle XX basava la recuperació en una altra plata: els fons estructurals europeus (bàsicament capital alemany i francès) i el manteniment d'un sistema fiscal colonial amb els Països Catalans. L'Espanya de González, d'Aznar i de ZP va revifar amb l'aportació de capital fresc procedent de la productivitat dels altres. Els diners no van ser invertits en capacitat productiva, sinó en una nova mena de terços: mà d'obra barata per a la construcció i sobredimensionament de l'administració.
Una altra part dels diners va servir per alimentar la grandeza enyorada: les grans terminals aeroportuàries, el trens d'alta velocitat que van d'enlloc a enlloc, les autovies pagades per tots nosaltres i que salten de Valladolid a Benavente, o d'Antequera a Sevilla. És una història ben coneguda pels catalans, però poc contextualitzada històricament: Espanya tan sols és viable explotant els altres. La resta, llevat d'algunes illes, és páramo . Espanya no es podia pagar el progrés fictici que ha experimentat. Ho ha fet a base de convertir l'espoliació fiscal i els fons estructurals en beneficència. D'aquí a molt poc no en restarà res de res.
L'any 1596 la corona castellana va fer fallida. La primera solució implantada va ser la d'augmentar els impostos i mantenir l'activitat militar, com si res no hagués passat. Espanya era forta, Espanya era respectada. Res no li podia passar. Amb un ajust n'hi havia prou. L'any 1607 Castella va tornar a declarar la suspensió de pagaments. El comerç amb Amèrica començava a ser monopolitzat per anglesos i holandesos. Castella no estava preparada per competir amb els estats emergents i s'esllanguia a marxes forçades, borratxa d'hidalguía . Espanya havia de renunciar als somnis imperials i començava un declivi demogràfic, social i econòmic que ha durat segles. Lope de Vega escrivia les seves obres de teatre i els seus sonets, i es fixava en l'assassinat d'Olmedo per parlar de l'amor, el declivi i el desamor.
L'Espanya de començaments del XVII i la de començaments del XXI s'assemblen molt. Sobretot s'hi assemblen els polítics espanyols, els que neguen l'evidència, els que tiren endavant projectes que no es poden pagar si no és ensorrant les possibilitats de les generacions que ens han de succeir. Immersos en el miratge del malbaratament dels bons anys 90 del segle passat, miratge pagat amb diners aliens, ara els costa acceptar la realitat i fan l'única cosa que saben fer: explotar allò que els queda, és a dir nosaltres, nacionals dels Països Catalans.
Amor, no te llame amor el que no te corresponda ... L'Espanya de matriu castellana ha mirat d'amagar-nos els versos antics. Ara sabem la veritat: són versos eterns.
10.4.11
La corrupción se presenta a las elecciones
[ca] El diari El País ha fet un seguiment de quantes persones imputades consten a les llistes de candidats per a les properes eleccions municipals i d'algunes autonomies. Si bé cal garantir la presumpció d'innocència per a cada cas en particular, la foto conjunta fa tota la impressió que les cúpules dels partits volen protegir els seus col·laboradors a tota costa malgrat els dubtes que pesen sobre ells.
No és bona la foto de conjunt, la qual s'ha vist especialment agreujada pels noms proposats pel president i candidat valencià Camps. En el cas de Catalunya, solament són dos els noms que hi apareixen, afortunadament incomparable amb el que succeeix en altres territoris. La pregunta és: tots aquests codis ètics de què sovint parlen alguns partits polítics, de què serveixen o com s'apliquen si no tenen la capacitat de corregir aquest comportament electoral? ¿Som tots plegats prou conscients que fa anys que ens estem jugant la mateixa legitimitat de la política, dels partits, de les administracions públiques i qui sap si de la mateixa democràcia?
[es] El diario El País ha hecho un seguimiento de cuantas personas imputadas constan enlas listas de candidatos para las próximas elecciones municipales y de algunas autonomías. Si bien hay que garantizar la presunción de inocencia para cada caso enparticular, la foto conjunta hace toda la impresión de que las cúpulas de los partidos quieren proteger sus colaboradores a toda costa pese a las dudas que pesan sobre ellos.
No es buena la foto de conjunto, que se ha visto especialmente agravada por los nombres propuestos por el presidente y candidato valenciano Camps. En el caso de Catalunya, sólo son dos los nombres que aparecen, afortunadamente incomparable conlo que sucede en otros territorios. La pregunta es: todos estos códigos éticos de que a menudo hablan algunos partidos políticos, ¿de qué sirven o cómo se aplican si no tienen la capacidad de corregir este comportamiento electoral? ¿Somos todos conscientes de que hace años que nos estamos jugando la misma legitimidad de la política, de los partidos, de las administraciones públicas y quién sabe si de la misma democracia?
[es] El diario El País ha hecho un seguimiento de cuantas personas imputadas constan enlas listas de candidatos para las próximas elecciones municipales y de algunas autonomías. Si bien hay que garantizar la presunción de inocencia para cada caso enparticular, la foto conjunta hace toda la impresión de que las cúpulas de los partidos quieren proteger sus colaboradores a toda costa pese a las dudas que pesan sobre ellos.
No es buena la foto de conjunto, que se ha visto especialmente agravada por los nombres propuestos por el presidente y candidato valenciano Camps. En el caso de Catalunya, sólo son dos los nombres que aparecen, afortunadamente incomparable conlo que sucede en otros territorios. La pregunta es: todos estos códigos éticos de que a menudo hablan algunos partidos políticos, ¿de qué sirven o cómo se aplican si no tienen la capacidad de corregir este comportamiento electoral? ¿Somos todos conscientes de que hace años que nos estamos jugando la misma legitimidad de la política, de los partidos, de las administraciones públicas y quién sabe si de la misma democracia?
La corrupción se presenta a las elecciones
Más de 100 candidatos implicados en causas judiciales concurren en las listas
EL PAÍS - Madrid - 10/04/2011
Los dos partidos mayoritarios, PP y PSOE, se tiran a la cabeza todos los días los casos de corrupción del contrario. Pero ambos -y, en menor medida, otros partidos- llevarán previsiblemente imputados en sus listas el 22 de mayo. Mientras el PP incluirá a imputados e implicados en algunos de los más graves casos de corrupción -Gürtel y Brugal-, los imputados del PSOE lo son fundamentalmente por casos menores de pequeñas y medianas localidades.
EL PAÍS ha hecho un rastreo de las candidaturas en siete comunidades autónomas -las que reúnen la mayor parte de las corruptelas que investigan los tribunales y que más escándalo han desencadenado-, señalando solo las causas judiciales relacionadas con corrupción, prevaricación urbanística y delitos contra la ordenación del territorio en los que se puede suponer algún tipo de trato de favor o tráfico de influencias. Si se tienen en cuenta otros delitos, el resultado es que más de 80 candidatos -más del 50% del PP y cerca del 35% del PSOE- están implicados en casos que investiga la justicia. Con todas las comunidades, superan el centenar... [Leer notícia entera en el País]
Estudi comparatiu sobre l'eficiència energètica de les diferents companyies aèries
L'estudi no inclou encara dades sobre les companyies Low Cost, ja que hi intervenen altres factors que caldria tenir en compte, com ara el fet que sovint l'accés a aeroports menors suposa més emissions en transport terrestre
Se sap que el transport aeri té un gran impacte en emissions de CO2 però no s'havia tingut accés fins ara a xifres que ens ajudessin a comparar i saber si compensa realment utilitzar un altre mitjà de transport per a desplaçaments de treball o de vacances. Els fabricants de cotxes ja integren aquesta informació als seus vehicles, els passatgers d'avió també tenen a partir d'ara l'opció de comparar l'eficiència dels seus vols.
L'organització alemanya Atmosfair ONG, especialitzada en el càlcul de compensacions de carboni, ha publicat un estudi comparatiu que aporta més dades i avalua les emissions de CO2, de les companyies aèries. Els investigadors ha estudiat un total de 22 milions de vols efectuats per 130 companyies. En conjunt, la xifra representa el 92% del trànsit aeri mundial. Les conclusions tenen en compte la modernització de la flota d'aeronaus i la seva capacitació per a reduir les emissions, la densitat dels seients i la preparació de la companyia per complir amb l'eficiència energètica dels seus avions.
Els resultats mostren com la companyia Air Transat, especialitzada en vols de llarg recorregut entre Europa i Canadà, ocupa el tercer lloc en aquest rànquing. Mentre que, Iberia, és una de les companyies més eficients en vols curts i mitjana distància, i perd eficiència en les rutes de llarg recorregut, on generalment no aprofita l'eficiència en seients, segons l'estudi. L'ONG també ofereix informació als seus associats sobre les emissions de CO2 que efectua la ruta en particular que hagin triat.
A banda de les taules i comparacions, el que demostra el comparatiu d'Atmosfair és que també en l'aviació és possible fer un esforç per reduir l'impacte ambiental.
Més informació
Font: Jornal.cat
Se sap que el transport aeri té un gran impacte en emissions de CO2 però no s'havia tingut accés fins ara a xifres que ens ajudessin a comparar i saber si compensa realment utilitzar un altre mitjà de transport per a desplaçaments de treball o de vacances. Els fabricants de cotxes ja integren aquesta informació als seus vehicles, els passatgers d'avió també tenen a partir d'ara l'opció de comparar l'eficiència dels seus vols.
Els resultats mostren com la companyia Air Transat, especialitzada en vols de llarg recorregut entre Europa i Canadà, ocupa el tercer lloc en aquest rànquing. Mentre que, Iberia, és una de les companyies més eficients en vols curts i mitjana distància, i perd eficiència en les rutes de llarg recorregut, on generalment no aprofita l'eficiència en seients, segons l'estudi. L'ONG també ofereix informació als seus associats sobre les emissions de CO2 que efectua la ruta en particular que hagin triat.
A banda de les taules i comparacions, el que demostra el comparatiu d'Atmosfair és que també en l'aviació és possible fer un esforç per reduir l'impacte ambiental.
Més informació
Font: Jornal.cat
Posant al descobert un dels més grans enganys de la Història moderna
En altres entrades hem parlat dels orígens de Colom. Ho fem des d'aquest bloc perquè també la recerca de la veritat davant grans enganys històrics forma part d'un enfocament ètic i una responsabilitat professional. Les falsedats sobre Colom i la descoberta d'Amèrica són innegables, però ara totes les dades comencen a lligar per trobar els perquès de l'ocultació. Tot plegat era més senzill i evident però la traça s'havia anat ocultant i, sobretot, els prejudicis -ben poc científics- feien que els historiadors no interpretessin bé les dades.
Ara en parlem per a anunciar que es pot veure al cinema la pel·lícula "Colom i la casa reial catalana":
Colom i la Casa Reial Catalana intenta desmuntar la fal·làcia d’un Colom plebeu, analfabet i estranger que té els alts càrrercs poílítics i militars que només tenien els membres de la casa reial i certs nobles.
És possible que un estranger analfabet arribés als cim més alt de l’estructura de l’estat?
És possible que ho aconseguís enganyant el rei Ferran i tota la cancelleria, sense que ningú no ho denunciés?
O potser el que realment va passar és que el diputat, militar, almirall i ambaixador Colom es va emparentar amb una dona de la reialesa de Portugal i de Catalunya –una descendent del comte Jaume d’Urgell–, i per aquesta raó va poder accedir als càrrecs a què va accedir i viure a les corts on va viure, amb la més absoluta de les normalitats i sense cap denúncia institucional.
El documental, basant-se en els estudis d’en Jordi Bilbeny, mira d’explicar els fets i de donar sentit a la mentalitat reial del Descobridor i a la dinastia que els Colom van crear a l’altre costat de l’Atlàntic.
N'hem parlat abans:
Ara en parlem per a anunciar que es pot veure al cinema la pel·lícula "Colom i la casa reial catalana":
COLOM I LA CASA REIAL CATALANA
Sala: 2
Qualificació: Apta a tots els públics
Nacionalitat: Catalunya
Durada: 50'
Versió: català
Qualificació: Apta a tots els públics
Nacionalitat: Catalunya
Durada: 50'
Versió: català
Colom i la Casa Reial Catalana intenta desmuntar la fal·làcia d’un Colom plebeu, analfabet i estranger que té els alts càrrercs poílítics i militars que només tenien els membres de la casa reial i certs nobles.
És possible que un estranger analfabet arribés als cim més alt de l’estructura de l’estat?
És possible que ho aconseguís enganyant el rei Ferran i tota la cancelleria, sense que ningú no ho denunciés?
O potser el que realment va passar és que el diputat, militar, almirall i ambaixador Colom es va emparentar amb una dona de la reialesa de Portugal i de Catalunya –una descendent del comte Jaume d’Urgell–, i per aquesta raó va poder accedir als càrrecs a què va accedir i viure a les corts on va viure, amb la més absoluta de les normalitats i sense cap denúncia institucional.
El documental, basant-se en els estudis d’en Jordi Bilbeny, mira d’explicar els fets i de donar sentit a la mentalitat reial del Descobridor i a la dinastia que els Colom van crear a l’altre costat de l’Atlàntic.
Font: Cinemes Girona
N'hem parlat abans:
Entendre algunes claus locals de la crisi
Molt oportuna i detallada la reflexió de Xavier Roig sobre els motius que fan que la crisi sigui molt més profunda a l'Estat espanyol i que faran que sigui més difícil de sortir-nos-en. Lectura recomanada!
El perquè de gairebé tot plegat
XAVIER ROIG
07/04/2011
La crisi continua. L'atur, en ascens. I els bancs i les caixes continuen, després de dos anys i mig, sense ajudar l'economia productiva. El fet és cabdal, perquè cap economia moderna pot sobreviure sense un sistema financer sanejat. I el nostre no ho està. [continuar llegint a Ara.cat]
La primera observació que cal fer és d'índole empresarial i cultural. La banca i les caixes espanyoles continuen com estaven perquè aquí s'ha produït un fenomen únic al món: s'han injectat diners a les entitats financeres sense acomiadar els directius que les van enfonsar. Cap país al món duu a terme un pla de sanejament fent servir aquesta tècnica. Per tant, ja tenim una primera pista de per què continuen els vicis. Ara vénen les xifres del Banc d'Espanya. L'import dels crèdits concedits per les entitats financeres espanyoles a finals del 2008 (moment de la mascletà financera) era d'1,837 bilions d'euros. El 58% d'aquests préstecs eren de tipus hipotecari: per a gent que havia comprat un pis o per a promotors immobiliaris. Però si mirem la situació a finals del 2010, ens trobem que la quantitat de crèdits actius era d'1,844 bilions. Pràcticament igual que fa dos anys. I el 57% continuava sent per finançar totxos, és a dir, uns 1,059 bilions d'euros. Gairebé el 100% del PIB espanyol (a França representen només el 40% del PIB). Res havia canviat.
D'aquests 1,059 bilions en crèdits de garantia hipotecària vigents a finals del 2010, dues terceres parts eren per a la compra de pisos. Però, quins pisos?, es preguntaran vostès desesperats. Doncs per a pisos que tenen els bancs i caixes i que volen treure's de sobre. Perquè si continuen comptabilitzant-los al seu balanç i s'actualitzen segons preus de mercat, arribarem a l'única i veritable conclusió: el sistema financer espanyol està en fallida. L'altra tercera part d'aquests 1,059 bilions van ser préstecs a promotors immobiliaris. Però, quines promocions?, continuaran vostès esgargamellant-se. Doncs per a promotors que tenien préstecs i que, en enxampar-los la crisi, van haver de plegar deixant obres a mitges. Aleshores el banc o caixa corresponent se les va haver de quedar, expropiades. Com que una obra sense acabar no val res, es continuen donant préstecs a promotors per tal que les acabin. Un cop acabades aquestes obres, les entitats tornaran a tenir més pisos que hauran de ser venuts als clients mitjançant préstecs hipotecaris... Un altre cop. I tornem a la casella anterior!
I la resta de diners, per què no s'utilitzen per al crèdit normal? Per diverses raons. Perquè molts bancs han perdut l'hàbit d'analitzar projectes que no siguin immobiliaris i tenen por. També perquè donen crèdits a les administracions públiques. I, també, perquè les noves normes de Basilea exigeixen més solvència si es volen donar crèdits nous. Però, sobretot, perquè les entitats han decidit que només podien aprimar la cartera del crèdit per la part de les empreses, ja que, com hem vist, per la part immobiliària no poden. El sistema financer espanyol està enxampat pel totxo. Les caixes sobretot. Com una bicicleta: si s'aturen, cauen.
Tot sembla indicar que hauria estat molt millor fer net i vendre les entitats insolvents espanyoles a la banca estrangera ràpidament. Els nostres bancs i caixes no valen el que costa alimentar-los. No necessitem posseir entitats, per molt catalanes o espanyoles que siguin, si no serveixen. Ens serien més útils sent estrangeres.
Però al final d'aquesta cadena de "per què...?", apareix la tremenda pregunta: per què la banca espanyola fa tot això sense que ningú la posi en ordre? Per què en els bancs europeus i americans que han estat intervinguts, l'estat s'ha quedat amb part de les seves accions i hi ha nomenat directius, i aquí tot això no ha passat? Jo no tinc més informació que vostès. I una d'aquestes informacions la publica el Tribunal de Comptes espanyol sobre els comptes dels partits polítics. L'any 2006 (últim disponible, quina vergonya!) el deute dels partits amb les entitats financeres espanyoles era d'uns 200 milions d'euros. I, a més, impossible de tornar. El president d'aquest tribunal, el senyor Manuel Núñez, ja s'ha queixat repetidament de l'opacitat de les negociacions i els tractes que mantenen els partits amb els bancs.
Si un extraterrestre, just després d'arribar, contemplés aquest panorama, probablement en trauria una conclusió lògica: les entitats financeres espanyoles són incontrolables perquè tenen, i han tingut sempre, els partits agafats per l'entrecuix. Els governants no són independents. I per això ens diferenciem d'Europa, com en moltes altres coses. Com ara la d'estar submergits en una crisi de la qual sembla impossible sortir. Espanya és el malalt d'Europa i no pot ser intervinguda obertament sense causar una catàstrofe a tota la UE (per això estem discretament semigovernats des de fora). Curiós: patim una partitocràcia però amb uns partits polítics dèbils. A tot això cal posar-hi ordre. I sempre anem a parar al mateix punt: mentre la classe política no es regeneri, no s'entreveurà cap millora. Impossible.
9.4.11
El destintatge de la polpa del paper
El destintatge és el tractament al qual se sotmeten les deixalles de paper imprès per tal de poder utilitzar-les posteriorment com a matèria fibrosa per a la fabricació de paper.
La gran quantitat de papers impresos que produeix la nostra societat desenvolupada combinada amb la necessitat de reciclar tot el paper que sigui possible per a evitar un augment de la desforestació per a obtenir pasta de paper, tenen com a conseqüència que el destintatge hagi esdevingut un procés industrial important.
També hem parlat de tinta a:
La gran quantitat de papers impresos que produeix la nostra societat desenvolupada combinada amb la necessitat de reciclar tot el paper que sigui possible per a evitar un augment de la desforestació per a obtenir pasta de paper, tenen com a conseqüència que el destintatge hagi esdevingut un procés industrial important.
Segons llegim a la wikipedia, la clau en el procés de destintatge (deinking, en anglès) és la capacitat de separar la tinta de les fibres. Això s'aconsegueix mitjançant una combinació d'acció mecànica i mitjans químics. A Europa, el procés més comú és flotació de l'escuma destintatge.
El paper és un dels principals objectius de reciclatge. Una de les preocupacions sobre el reciclatge de la fusta de polpa de paper és que les fibres es degraden amb cada cicle i després de ser reciclats 4-6 vegades les fibres es tornen massa curt i feble per ser útil en la fabricació de paper.
Però per a obtenir una polpa destintada de qualitat no n'hi ha prou amb un procés industrial ben fet sinó que hi ha un altre element significatiu: la qualitat de la tinta respecte a la facilitat que té de ser separada del paper.
Per mitjà d'un alumne de l'MBA de l'IL3-UB, vaig assabentar-me de la importància ambiental d'aquest factor, així com del fet que Xerox té un posicionament avantatjós en aquest punt. La tecnologia de Xerox utilitza una fórmula granulada a base de resina que no pot penetrar dins el paper, garantint la qualitat d'imatge a baix cost. Aquest mateix fet és el que facilita el destintat, cosa més difícil d'aconseguir amb altres tintes. Aquesta propietat ha permès a Xerox disposar de la qualificació més alta respecte al destintatge, atorgada per un grup de fabricants de paper:
Production inks – The technology uses a patented, granulated, resin-based formulation that does not soak through the paper, ensuring crisp image quality on low cost, untreated and uncoated plain papers. Aqueous or water-based inks often suffer from bleed-through and dull color issues, which usually require more expensive and specially-treated papers. The formulation of the ink also enables document de-inking, difficult to achieve with other inks. Xerox’s production inkjet technology is the only one without applying costly pre-coating materials to the paper to receive the highest de-inkability rating - “Good” - from INGEDE, a group of leading European paper manufacturers representing the International Association of the Deinking Industry. Font: Xerox
- 29.12.10 Innovaciones para invidentes. Impresora 3D sin tinta para ciegos.
- 10.9.09 RITI Coffee Printer: imprimeix amb el marro del cafè o del te
- 2.4.09 Neix el llibre digital en català
- 22.2.09 Confesso haver col·laborat amb l’esclavitud moderna, encara que de manera involuntària
- 27.1.09 Ecofont, nova tipografia ecològica
També he parlat de l'IL3 a:
- 31.3.11 Els arbres respiren!
- ¡Los árboles respiran!
- 23.12.10 Més conferències i més cursos d'RSE però amb formats més petits
- Más conferencias y más cursos de RSE pero con formatos más pequeños
- 30.9.10 Màsters on col·laborem
- L'eMBA de la UB-IL3 incorpora l'RSE com a part de l'estratègia empresarial
- 7.4.10 Introduir l'RSE a la formació directiva i MBA
- Introducir la RSE en la formación directiva y MBA
- 30.9.07 L'IL3 programa un nou Executive MBA on incorpora l'RSE
El consum d'oficina de Responsabilitat Global
Mostrem l’evolució que s’ha produït en un període de 6 anys exposat a partir de la despesa econòmica [1] en materials d’oficina: copisteria, tinta d’impressora i paper i altres fungibles d’oficina. En general cal fer notar que la despesa és i ha estat sempre força baixa en comparació amb el volum d’activitat generat.
A la MEMÒRIA RSE 2007: Medi ambient, en parlar dels consums d’oficina [GRI EN1], vam expressar que, de cara als propers exercicis, caldria marcar-se objectius de disminució –o de no augment- en la quantitat de tinta consumida per a impressió. Ara podem rendir comptes d'aquesta disminució.
A la MEMÒRIA RSE 2007: Medi ambient, en parlar dels consums d’oficina [GRI EN1], vam expressar que, de cara als propers exercicis, caldria marcar-se objectius de disminució –o de no augment- en la quantitat de tinta consumida per a impressió. Ara podem rendir comptes d'aquesta disminució.
- Paper i altres materials fungibles d'oficina: hem mantingut una línia decreixent des de l'inici de la nostra activitat, amb un lleuger repunt al 2008 que posteriorment ha estat esmenat.
- Tinta d'impressora: vam experimentar un gran augment durant el període 2005-2007 com a conseqüència sobretot de la distribució de minipublicacions d'edició pròpia. Posterioment, junt amb altres mesures d'estalvi, hem eliminat aquesta pràctica i hem reduït enormement la compra de cartutxos.
- Copisteria: Malgrat que no és una despesa rellevant, vam tenir una línia creixent. A partir del 2007 vam optar per eliminar aquest tipus de despesa gairebé per complet.
[1] Donat que els càlculs no estan fets amb ‘moneda constant’ tenen una desviació fruit de la inflació, tot i que la podem considerar inapreciable en aquest període.
8.4.11
Créixer en plena crisi
Forma part de la nostra joia i satisfacció saber que empreses que han fet de l'RSE una opció fonamental estan actualment desenvolupant els seus projectes amb prou capacitat i amb el reconeixement dels públics. En plena crisi, una pime compromesa com La Fageda ha ampliat la plantilla, amb el mèrit afegit de contractar persones de col·lectius encara més afectats per la crisi.
La Fageda: 74 nous llocs de treball en 3 anys
Santa Pau. La previsió de tancament pel 2010 presenta un augment de la facturació del 10% respecte l’exercici anterior, fins a 10,7 milions d’euros, a falta de l’auditoria dels comptes i de la seva aprovació per l’assemblea general de socis de La Fageda, SCCL.
La secció de iogurts i postres, que representa un 85% de la facturació ha crescut un 6,4%. La resta de la facturació es deu principalment a jardineria (+6%) i al taller d’objectes de regal (+54%). La puja més important, però, ve donada per la nova secció de gelats a la fàbrica de Badalona, que ha aconseguit vendre els 30.000 kg de gelats previstos.
La xifra d’inversions el 2010 va ser de 816.000 euros, dels quals prop de 60.000 en medi ambient. En el mateix període, La Fageda ha superat els 40.000 visitants a les seves instal·lacions de Santa Pau (la Garrotxa), 5.000 més que l’any anterior.
Durant el 2010 s’han creat 8 nous llocs de treball a La Fageda. Cal esmentar que paral·lelament La Fageda ha trobat feina a 17 persones amb discapacitat intel·lectual o trastorn mental en empreses de la Garrotxa, gràcies al Servei d’Integració a la Comunitat impulsat conjuntament amb el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa. Des del 2008, La Fageda ha creat un total de 50 llocs de treball a les seves instal·lacions i ha inserit 24 persones en empreses de l’entorn. D’aquests 74 nous llocs de treball, 55 corresponen a persones amb discapacitat intel·lectual o trastorn mental.
Actualment La Fageda dóna feina o ocupació a 278 persones, 162 de les quals pateixen discapacitat intel·lectual o malaltia mental crònica. D’altra banda la cooperativa gestiona serveis d’habitatge per a 58 dels seus treballadors.
La Fageda és cofundadora i forma part de Clade Grup Empresarial Cooperatiu i de l’associació de Centres Especials de Treball Sinergrup.
La Fageda: 74 nous llocs de treball en 3 anysSanta Pau. La previsió de tancament pel 2010 presenta un augment de la facturació del 10% respecte l’exercici anterior, fins a 10,7 milions d’euros, a falta de l’auditoria dels comptes i de la seva aprovació per l’assemblea general de socis de La Fageda, SCCL.
La secció de iogurts i postres, que representa un 85% de la facturació ha crescut un 6,4%. La resta de la facturació es deu principalment a jardineria (+6%) i al taller d’objectes de regal (+54%). La puja més important, però, ve donada per la nova secció de gelats a la fàbrica de Badalona, que ha aconseguit vendre els 30.000 kg de gelats previstos.
La xifra d’inversions el 2010 va ser de 816.000 euros, dels quals prop de 60.000 en medi ambient. En el mateix període, La Fageda ha superat els 40.000 visitants a les seves instal·lacions de Santa Pau (la Garrotxa), 5.000 més que l’any anterior.
Durant el 2010 s’han creat 8 nous llocs de treball a La Fageda. Cal esmentar que paral·lelament La Fageda ha trobat feina a 17 persones amb discapacitat intel·lectual o trastorn mental en empreses de la Garrotxa, gràcies al Servei d’Integració a la Comunitat impulsat conjuntament amb el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa. Des del 2008, La Fageda ha creat un total de 50 llocs de treball a les seves instal·lacions i ha inserit 24 persones en empreses de l’entorn. D’aquests 74 nous llocs de treball, 55 corresponen a persones amb discapacitat intel·lectual o trastorn mental.Actualment La Fageda dóna feina o ocupació a 278 persones, 162 de les quals pateixen discapacitat intel·lectual o malaltia mental crònica. D’altra banda la cooperativa gestiona serveis d’habitatge per a 58 dels seus treballadors.
La Fageda és cofundadora i forma part de Clade Grup Empresarial Cooperatiu i de l’associació de Centres Especials de Treball Sinergrup.
7.4.11
Els eurodiputats no volen deixar de viatjar en primera
En plena crisi i amb les grans retallades que ha de fer el sector públic, el resultat de la votació mostra una realitat com si els eurodiputats no siguin d'aquest món.
La proposta era únicament per als vols amb una duració inferior a les quatre hores, però 2/3 parts s'hi han oposat. La notícia va ser un trending topic ahir al twitter!
Ens hem d'alegrar, en tot cas, que quatre eurodiputats dels Països catalans han estat els únics de l'Estat a votar a favor de la proposta [vegeu notícia a l'Ara.cat: Quatre eurodiputats dels Països Catalans, els únics de l'Estat disposats a renunciar a volar en primera]. Els eurodiputats catalans Ramon Tremosa (CiU), Oriol Junqueras (ERC) i Raül Romeva (ICV) són els únics, amb la balear Rosa Estaràs (PP), que accepten volar en classe turista. La resta d'europarlamentaris de l'Estat espanyol s'han negat aquest dimecres a estrènyer-se el cinturó i a renunciar a viatjar en business en els vols de menys de quatre hores.
El socialista Raimon Obiols i els populars Alejo Vidal-Quadras i Santiago Fisas han votat en contra d'estalviar en bitllets d'avió, com la resta del PSOE i del PP i l'àmplia majoria de l'Eurocambra: 402 vots a favor contra només 216 en contra i 56 abstencions. Maria Badia (PSC) ha optat per abstenir-se.
PD: reflexió de Ramon Tremosa al seu bloc: Vols dels eurodiputats: entre el luxe prescindible i el populisme mediàtic
PD: Les 10 euroexcuses per seguir volant en preferent. Els partits han sortit al pas de les crítiques per la polèmica de votar en contra de volar en turista amb arguments de tot tipus
La proposta era únicament per als vols amb una duració inferior a les quatre hores, però 2/3 parts s'hi han oposat. La notícia va ser un trending topic ahir al twitter!
Ens hem d'alegrar, en tot cas, que quatre eurodiputats dels Països catalans han estat els únics de l'Estat a votar a favor de la proposta [vegeu notícia a l'Ara.cat: Quatre eurodiputats dels Països Catalans, els únics de l'Estat disposats a renunciar a volar en primera]. Els eurodiputats catalans Ramon Tremosa (CiU), Oriol Junqueras (ERC) i Raül Romeva (ICV) són els únics, amb la balear Rosa Estaràs (PP), que accepten volar en classe turista. La resta d'europarlamentaris de l'Estat espanyol s'han negat aquest dimecres a estrènyer-se el cinturó i a renunciar a viatjar en business en els vols de menys de quatre hores.
El socialista Raimon Obiols i els populars Alejo Vidal-Quadras i Santiago Fisas han votat en contra d'estalviar en bitllets d'avió, com la resta del PSOE i del PP i l'àmplia majoria de l'Eurocambra: 402 vots a favor contra només 216 en contra i 56 abstencions. Maria Badia (PSC) ha optat per abstenir-se.
PD: reflexió de Ramon Tremosa al seu bloc: Vols dels eurodiputats: entre el luxe prescindible i el populisme mediàtic
PD: Les 10 euroexcuses per seguir volant en preferent. Els partits han sortit al pas de les crítiques per la polèmica de votar en contra de volar en turista amb arguments de tot tipus
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
