26.5.11

Debat de l'acampada de Barcelona

He estat fent un cop d'ull al bloc de l'acampada de Barcelona i, per la percepció que me n'he endut, hi he fet una aportació que transcric aquí. La referència inicial al fet que l'arbre no aguantarà tantes branques és en resposta a un participant que considerava que amb tantes derivades el debat es fa impossible i desvia l'atenció cap a una enorme diversitat de branques:


Efectivament l'arbre no aguantarà tantes branques! Sóc nou al debat i potser solament faré una aportació, per si pot ser d'ajut. Tinc la sensació que s'estan posant elements ideològics de cadascú (especialment esquerranosos). Segurament per a tothom és difícil evitar-ho. El meu punt de vista és que caldria centrar-se en el que pot sumar el gran gruix de la població: enfortiment i aprofundiment en la democràcia. La democràcia serveix per decidir què volem fer, però ara el que toca és reforçar una democràcia que s'ha quedat en molt formal.

El gran salt a fer és el dret a decidir. Els ciutadans hem de conquerir el dret real de decidir el nostre futur. Això té riscos i cal una repolitització de la societat, que la gent militi en partits o creï espais de debat polític i influències nous.

Crec que una dinàmica de participació ciutadana és fonamental, però no de la manera que s'ha fet a casa nostra en aquests anys... La participació sols es pot fer si la ciutadania disposa d'informació comparada, i això demana una transparència qualitativa que ni les administracions estan mostrant.

Però sobretot vol dir que puguem en primer lloc decidir quins són els temes a decidir. I per descomptat que les llibertats nacionals són un tema fonamental. Les fronteres han vingut històricament determinades per guerres i matrimonis. No és lògic que avui hi hagi mecanismes democràtics per a canviar-les allà on es vulgui? Aquest és un tema fonamental ja que exemplifica si som els ciutadans els que triem els temes o aquests ens vénen marcats.

I són molts altres els temes en el quals jo voldria decidir. Per exemple si hem de rescatar els bancs o no. Però això requereix debat, contrastar pros i contres, saber les conseqüències i finalment votar-ho en un referèndum. Jo hi estic d'acord. Però jo no crec que l'acampada hagi de demanar el retorn dels diners, etc, sinó el dret democràtic del poble a decidir-ho. El dret a decidir és el focus, és el fonament de l'enfortiment democràtic.

Però Espanya no podrà mai enfortir la democràcia perquè una democràcia autèntica pot suposar que democràticament algunes nacions considerin que volen governar els seus destins. És a dir, sóc pessimista sobre les possibilitats que a nivell estatal es pugui desenvolupar un model d'aprofundiment democràtic perquè l'estat no ho suportaria. Si no accepten que la democràcia vol dir poder posar totes les demandes pacífiques damunt la taula no hi podrà haver salt qualitatiu.

Proposo que us oblideu d'algunes propostes excessivament tendencioses políticament i us centreu en la qualitat democràtica, en el dret a decidir.

http://acampadabcn.wordpress.com/documents/demandes/#comment-2394

PD: Em sembla que entre els reptes que tenim per a una democràcia de major qualitat, a més del central i formal que he indicat més amunt, serien aquests:

  • Dignificació de l'acció política. Retrobar elements de poder per a la política que permetin reequilibrar la seva força avui perduda en benefici de l'economia. No és un clam contra l'economia sinó per un cert control damunt aquesta (a càrrec d'una política que sigui tanmateix més responsable!). Control absolut i limitació a la capacitat dels partits per a endeutar-se, ja que condiciona la seva independència per a prendre decisions.
  • Fomentar mecanismes de participació ciutadana basats en l'empoderament de la ciutadania, cosa que requereix informació qualitativa i comparada aportada per mitjà de la transparència socialment responsable de les administracions i empreses. Alhora obertura dels partits polítics a la participació de majors segments de població.
  • Sostenibilitat de les inversions públiques, tant en el sentit que es puguin mantenir en el futur com en el sentit que no difereixin el cost d'inversió a generacions futures.
  • Formular sistemes fiscals internacionals, que evitin la deslocalització de capitals. No es pot criticar la reducció de l'impost de successions sense adonar-se que altrament els propietaris es deslocalitzen.
  • Incorporació d'actituds compromeses i conscients per part de la ciutadania, tant en la compra, com en les inversions o en les seves relacions laborals o socials. L'empoderament també vol dir atorgar a cada persona la responsabilitat del futur col·lectiu. Exigència ciutadana per tal que les empreses i organitzacions apliquin criteris de responsabilitat social.

Newsletter maig 2011

[ca] Ja podeu accedir a la newsletter de maig, on us informem de la nova edició del curs d'RSE per a pimes de la UOC. A més, hi aportem altres articles i reflexions. Entreu al newsletter en català:
www.collaboratio.net/newsletter/2011/06/22/01

[es] Ya pueden acceder a la newsletter de Mayo, donde os informamos de la nueva edición del curso de RSE para pymes de la UOC. Además, aportamos otros artículos y reflexiones. Entrad al newsletter en castellano:

25.5.11

Queixa atenció al client Vodafone – Drets de la Infància

Fa uns dies publicava una reflexió titulada Gestionar les males pràctiques dels proveïdors en la qual mostrava transparentment com gestiono les males pràctiques dels meus grups d'interès. Hi deia que "La gestió que faig dels meus grups d'interès intenta tenir un enfocament positiu, orientat a crear valor, generar confiança, millorar la capacitat de col·laborar. Com a part del meu compromís, tanmateix, no puc passar per alt les males pràctiques evidents o els incompliments legals, davant els quals miro de tenir alguna proactivitat".

Ara mostrem una altra gestió de queixa de males pràctiques, amb voluntat d'ajudar a millorar. En aquest cas afecta un aspecte de Drets de la Infància.

Queixa atenció al client Vodafone – Drets de la Infància

A/A: Atenció al client
Còpia a: Àrea de Responsabilitat Social

Benvolguts,
Benvolgudes,

Sóc client de Vodafone des de fa molt anys i vull explicar-los un cas de mala atenció al client, que no solament suposa una mala pràctica comercial sinó que, en aquest cas, afecta a drets de la infància. És per aquest motiu que també envio còpia a l’àrea de Responsabilitat Social de Vodafone.

Es tracta de la compra d’un pack de pre-pagament per a un menor de 10 anys d’edat. Des del moment de la compra del número de telèfon (xxx xxx xxx), aquest menor ha estat rebent trucades, missatges de veu i SMS sol·licitant serveis de prostitució.

Durant les primeres setmanes aquest menor no hi va prestar més atenció pensant que corresponien a persones que s’equivocaven. Quan finalment vam sospitar de què es tractava, vam mirar si el número de telèfon que ens havia estat assignat apareixia a internet, i efectivament va ser fàcil de localitzar i corresponia a uns serveis de prostitució.

Vaig informar dels fets a l’establiment franquiciat de Vodafone i vaig sol·licitar un canvi immediat de número de telèfon. Després de gestions que van durar un mes i mig (45 dies!), se’ns va informar que des del servei d’activacions de Vodafone havien informat que no podien fer-hi res i que “el client havia d’adquirir una nova targeta assumint el client el cost”.

Em van fer saber que el cost no era gaire excessiu. Crec que eren 3 euros. Els vaig indicar que jo no havia de satisfer cap quantitat, per baix que fos l’import, i que era l’empresa qui havia de donar una solució immediata al problema, assumint tots els costos, i que un mes ja era un temps excessiu per a un problema que, tenint en compte que afectava un menor, s’hauria hagut de solucionar al moment.

Donat que vaig advertir al personal de l’establiment que a partir d’aquell moment iniciaria un procés de denúncia, em van proposar d’acceptar una oferta de la qual casualment disposaven en aquell moment i segons la qual em regalaven una targeta amb un nou número.

Vaig acceptar el regal per tal de donar solució immediata al problema, agraint a l’establiment que s’avinguessin a trobar-hi aquesta solució, però demanant-los que –en tant que col·laboradors de Vodafone- els comuniquessin la queixa en referència a una mala pràctica que afectava la integritat moral i la seguretat d’un menor.

Desconec fins a quin punt l’establiment va fer arribar les meves queixes i la magnitud de la mala pràctica. Posteriorment no ho vaig comunicar directament a la companyia perquè havia extraviat els comprovants dels mails entre Vodafone i l’establiment (que adjunto en la carta a Vodafone).  Ara que els he recuperat, escric aquesta reflexió a Vodafone.

No pretenc res més que ajudar l’empresa a gestionar millor la seva RSE i, en conseqüència, evitar que aquests fets puguin afectar altres persones i sobretot a segments que necessiten una protecció especial. Tot el que espero, doncs, és la seguretat que l’empresa hagi modificat els procediments o els canals de manera que:

  • a)    L’empresa pugui gestionar de manera diferent aquells números que hagin estat usats per a activitats sensibles.
  • b)   L’empresa activi davant d’un problema com aquest un protocol que permeti donar resposta immediata. En aquest sentit, segurament caldria sensibilitzar els establiments sobre com han de procedir davant queixes que tenen una base no solament comercial sinó que afecten drets humans.
  • c)    Des de l’àrea de Responsabilitat Social s’exerceixi un control proactiu respecte al protocol d’aquestes queixes.

Nota: d’acord amb criteris de gestió de l’RSE de Responsabilitat Global, aquesta carta serà publicada en el bloc www.responsabilitatglobal.com així com també la resposta que rebi. A pesar que en aquest cas no es tracti de la compra d’un servei professional sinó d’una derivada personal/familiar, en el cas de la gestió de la meva RSE com a professional autònom, la relació comercial amb Vodafone i la seva gestió com a grup d’interès és indestriable.

Josep Maria Canyelles
Responsabilitat Global
Mòbil 670 600 233

Vilanova i la Geltrú, 25 de maig de 2011


PD: Per al seguiment posterior d'aquesta queixa podeu consultar les dues entrades posteriors
26.5.11
28.5.11

Salva el C’MUN, recolza l’ANUE

Responsabilitat Global ha donat suport a aquesta demanda de l'ANUE per a salvar el Catalonia Model United Nations C'MUN




Estimat amic/ga

L’Associació per les Nacions Unides a Espanya (ANUE), entitat d’utilitat pública reconeguda com a nexe principal entre la societat civil espanyola, les Nacions Unides i el Govern, ha celebrat exitosament aquest any la 6a edició del conegut model de les Nacions Unides, C’MUN, The Model United Nations of Barcelona. La intenció d’aquest esdeveniment se centra en difondre els principis dels drets humans i de les Nacions Unides mitjançant una simulació internacional que fomenta la participació d’estudiants universitaris procedents de totes les regions del món.

L’experiència de tots els sotasignants amb l’Associació i/o amb alguna o diverses edicions del C’MUN ha estat enriquidora, gratificant, rellevant, participativa, empàtica, multicultural, i una infinitat de qualificatius més, que fan que, sumats a la implicació de tot l’equip a omplir de contingut i activitats el C’MUN, amb temes de rabiosa actualitat, propers a tota la societat, en els que qualsevol persona pot tenir una opinió formada; per això sorprèn que aquest MUN de Barcelona, malgrat ser un referent mundial, amb representació de joves participants d’arreu del món, sigui un dels models que més dificultats ha d’afrontar en matèria d’ajuts i suport del sector tant públic com privat.

El treball rigorós i compromès que realitza l’equip organitzatiu de l’ANUE per al C’MUN ve motivat per un objectiu principal, enriquir i potenciar la formació de joves estudiants, compromesos i conscienciats per a la protecció dels drets humans i la seva correcta aplicació. El nivell altíssim dels temes de debat proposats discuteixen temes nous i d’incidència social, els gairebé 400 participants representen una múltiple diversitat nacional i ètnica, i fins a l’últim detall d’atrezzo està cuidat a la perfecció. Però llavors, per què hem de tenir la sensació que C’MUN rep molta menys atenció i suport respecte a altres models que se celebren a Europa?

La veritat és que en edicions anteriors l’aval rebut no depenia tant de les retallades pressupostàries generals que vivim a Espanya, però deixant de banda la crisi general financera, cal remarcar de la poca importància i escolta que se li dóna a iniciatives com el C’MUN que compleixen amb l’estratègia nacional de empoderar als joves per tal d’assegurar un futur pròsper de creixement.

La 6a edició del C’MUN es va allunyant a poc a poc, mentre que l’oblit de molts dels patrocinadors i contribuents s’accentua fins al punt d’afectar directament a la possible o més aviat poc probable celebració d’una propera edició, rebaixant així notablement el nivell i reconeixement que l’esdeveniment havia aconseguit anteriorment. En cap cas la nostra intenció és posar en dubte el suport que l’ANUE ha rebut fins ara, però sí manifestar la preocupació generada davant la idea d’una possible desaparició del model de les Nacions Unides més internacional, rellevant i representatiu que té Espanya.

Per això els convidem a conèixer el treball que s’ha dut a terme des de la seu de l’ANUE a Barcelona a través de la pàgina web del C’MUN, el Model de Nacions Unides de Barcelona, ​​amb la intenció d’estimular i reactivar el suport que aquest equip requereix per poder pensar en properes edicions.

Necessitem el vostre suport per a poder demanar les institucions que no deixin caure una activitat com aquesta, un dels pilars fonamentals de la tasca de l’ANUE.

Font: anue

Xenofòbia electoral

Les eleccions municipals que han tingut lloc aquest diumenge han suposat una important onada de canvis, alguns d'ells molt rellevants perquè comporten el canvi de color de la capital. Però des d'aquest bloc no pretenem fer una anàlisi política clàssica sinó centrada en aquells aspectes qeu afecten als drets humans (governança, democràcia, xenòfòbia...).

Des d'aquest punt d'interès, la gran consideració a fer és l'augment de regidors aconseguits per Plataforma per Catalunya, partit caracteritzat pel seu component xenòfob i nacionalista espanyol. Sens dubte, el fet que creixin és preocupant però cal relativitzar els resultats, especialment si els observem en relació a altres països.

Si ens comparem amb altres països, fins i tot nòrdics com Dinamarca, no som diferents d'altres i fins i tot el resultat d'aquest partit és molt limitada donat el percentatge de població immigrada que ha arribat a Catalunya en els darrers anys. De fet, sense que serveixi de tranquil·litzant, les nostres actituds intolerants o xenòfobes són inferiors a les que es puguin donar en altres països amb índexs similars d'immigració. I aquesta afirmació és més vàlida si tenim en compte la situació de crisi greu que vivim des de fa tres anys i que és el factor que ha catapultat electoralment aquesta preocupació.

D'altra banda, tampoc podem fer una correlació entre vots a aquest partit i actituds xenòfobes, sinó que la decisió del vot pot formar part d'un malestar que ara el manifesta electorament però sense que impliqui un augment de les actituds xenòfobes. Ho dic per no simplificar perquè les actituds xenòfobes també estan presents en votants d'altres partits mentre que no podem pressuposar que un votant de la Plataforma en sigui més.

Ara bé, és evident que el major suport electoral ha de preocupar, tant com a reflex de les inquietuds ciutadanes com pel factor de realimentació. En la mesura que el discurs xenòfob és normalitzi, es faci present a la societat per la via de polítics electes en càrrecs institucionals, aquest pot prendre més plausabilitat i altra gent poden incorporar una ideologia que ara per ara majoritàriament encara és vista com a vergonyant. De fet, en aquestes eleccions, els votants de la Plataforma encara han ocultat el seu vot en les enquestes i sondejos.

Sabent els orígens del seu líder, Josep Anglada, sabem el component nacionalista espanyol de la Plataforma. Però aquesta organització -potser perquè fins ara era irrellevant-  ha sabut jugar amb l'ambigüetat i ocultar la seva ideologia, focalitzant solament la preocupació per la immigració. El fet d'escollir com a nom "per Catalunya" ajuda a ocultar el seu fons. I això els ha permès arribar a dos electorats diferents. Tenen una gran base de votants que curiosament provenen de la immigració que va arribar a Catalunya abans de l'actual, la immigració del segle XX que veu perillar les seves condicions amb aquest 15% de nous ciutadans. Però també tenen votants, especialment a la Catalunya Central, que provenen de famílies autòctones generacionalment i que no compartirien el seu ideari ocult espanyolista.

Possiblement tenim la sort que aquestes contraccions poden limitar el seu creixement respecte al que ha passat en altres països. El seu espanyolisme  -per bé que dissimulat-  els limita enfront un electorat amb consciència nacional, mentre que el to xenòfob que arriba a certs sectors obrers també troba un límit a partir de la consciència que molts d'aquests obrers també provenen de famílies immigrades. Per això no crec que pugui continuar creixent de manera significativa, i especialment si ens refem de la crisi.

Això no treu que cal evitar donar-los la normalitat democràtica. Cal portar-los al jutjat sempre que s'excedeixin. I, per descomptat, no s'hi pot pactar. I el més important a casa nostra, cal evitar fer de la immigració un tema electoral cosa que afecta tots els partits, però especialment al bonisme i al llenguatge políticament correcte que ha impedit que aquesta inquietud real sigui abordada de manera plena per la política i els partits. Abordar el tema es pot fer amb bones pràctiques, amb drets i deures, i de manera que no generi tensions. Però el que no es pot fer és no entrar-hi. I en això, els partits que es reclamen per a ells la defensa dels drets humans sota conceptes com la multiculturalitat són els que més responsabilitat hi tenen.

Euskadi

Com a reflexió final, ja fora de la qüestió de la xenofòbia, també voldríem fer un petit apunt sobre un fet que a passat fora del nostre país. Es tracta dels grans resultats de la formació Bildu a les municipals basques. Volem mostrar la satisfacció pel fet que aquesta franja de l'electorat pugui haver-se expressat electorament, a diferència del que va passar en les darreres eleccions. L'independentisme basc d'esquerres ha fet un gran esforç per a superar un passat ple d'errors per la connivència amb les formes violentes i el terrorisme. Però això ja forma part del passat, encara que alguns hagin intentat evitar que es presentessin a les eleccions.

Ara s'obre un altre interrogant: des del punt de vista democràtic, té prou legitimitat un govern basc que no representa el seu electorat perquè va ser elegit sota la prohibició d'una força política important? És cert que aquella prohibició va ser legal, però la pregunta té un to d'RSE: encara que HB no es va poder presentar, van actuar les forces polítiques amb la consciència que no representaven plenament la societat basca? No es van aprofitar del fet que un 10% de la població no pogués expressar el seu vot per manca d'un partit que els representés? Hauria estat més ètic tenir aquest fet en consideració i no aprofitar per fórmules de govern que solament van ser possibles per aquesta circumstància. I ara que tot torna a la normalitat pel que fa a les forces polítiques, com es pot governar sabent que no representes realment el teu poble?

Notícia relacionada: no puc deixar de fer notar la curiositat que la plataforma xenòfoba ha estat contractant immigrants per a penjar la seva propaganda electoral! Plataforma x Catalunya utilitza subsaharians per penjar cartells amb el lema 'Primer, els de casa'. El partit de Josep Anglada fa un discurs molt agressiu contra els immigrants, però en té alguns treballant en tasques de campanya

Article publicat a Jornal.cat

Seminari sobre RSE per a pimes, microempreses i emprenedors a Badalona

L'Institut Municipal de Promoció de l'Ocupació de l'Ajuntament de Badalona organitza per a aquesta tarda (25 de maig) un seminari sobre la Responsabilitat Social de les Empreses i la seva orientació a la millora de la gestió i de la competitivitat.

El seminari serà dirigit per Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global.

Fitxa tècnica:


NOM CURS: LA RESPONSABILITAT SOCIAL DE LES EMPRESES: MILLORA LA
GESTIÓ I LA COMPETITIVITAT

ORGANITZACIÓ: La Unitat de Foment Empresarial de l'Institut Municipal de Promoció de l'Ocupació de l'Ajuntament de Badalona.



DESCRIPCIÓ CURS: L'objectiu d’aquest curs es comprendre què pot aportar l'RS a la meva PIME; conèixer els fonaments sobre com es gestiona i entendre casos concrets.

DURADA CURS: 3 hores
DATA: 25 de MAIG
HORARI:  De 16:00 a 19:00 h
BENEFICIARIS/ÀRIES: Emprenedors i empreses de recent creació amb necessitats formatives
bàsiques o avançats.

CONTINGUT
- Aportacions Fundamentals  de l'RS a les Pimes.
- Fonaments sobre sobre com es gestiona l'RS a les Pimes.
- Exposició de casos concrets d'RS a les Pimes

LLOC DE REALITZACIÓ: IMPO. CAN BOSCÀ, Nova Cançó, 1

Web: www.impo.cat

L'Institut Municipal de Promoció de l'Ocupació (IMPO) és un organisme autònom de l'Ajuntament de Badalona, creat l'any 1993, que compte amb el suport de diferents institucions de carácter supramunicipal, entre altres: la Generalitat de Catalunya, a través del Servei d’Ocupació de Catalunya, la Diputació de Barcelona, a través de la Xarxa de municipis, la Unió Europea, a través Fons Social Europeu, i el Consell Comarcal, a través del Pacte Territorial per a la Promoció Econòmica i l’Ocupació del Barcelonès Nord.

24.5.11

Pacte per al celíac i el diabètic

  • L'ACC dóna un nou impuls al "Pacte per al celíac i el diabètic"
  • L'objectiu és fomentar l'etiquetatge en els productes adreçats a les persones que pateixen celiaquia o diabetis (20/5/2011)


Programa de consum sobre l'etiquetatge dels productes per a persones celíaques i al·lèrgies alimentàries Font


• Actualment, 82 empreses utilitzen els distintius específics per identificar els productes per celíacs o diabètics
• El director de l’Agència Catalana del Consum, Alfons Conesa, s’ha reunit avui amb més d’una quinzena d’empreses catalanes adherides al Pacte amb l’objectiu de fomentar l’etiquetatge en els productes adreçats a les persones que pateixen celiaquia o diabetis

• La trobada s’emmarca en la celebració del Dia Internacional de la Malaltia Celíaca, que se celebra el dia 21 de maig El director de l’Agència Catalana del Consum, Alfons Conesa, s’ha reunit avui amb més d’una quinzena de representants d’empreses  del sector alimentari adherides al “Pacte del celíac i el diabètic”, coincidint amb la celebració del Dia Internacional de la Malaltia Celíaca. L’acte, al qual també han assistit les presidentes de les associacions de celíacs i de diabètics de Catalunya, Matilde Torralba i Montserrat Soley, respectivament, té com a objectiu fomentar l’adhesió al Pacte de les empreses i millorar l’etiquetatge dels productes per a persones que pateixen celiaquia o diabetis.  Actualment, 82  empreses fan servir els distintius específics per identificar els productes, el què representa més d’un miler de productes alimentaris.

Veure nota de premsa sencera

20.5.11

La barbarie de la ley y la civilización de la indignación

Este artículo es una variante del publicado ayer con el título La movilización de los indignados, dado que la Junta Electoral ya ha decidido que se deben desalojar los acampados. Este artículo de hoy se ha enviado a DiarioResponsable para su publicación.


#catalanrevolution

La Junta Electoral ha tomado la peor decisión, la que va a comportar más problemas, y seguramente a hacer más grande la movilización.

Es razonable que haya personas que salgan a la calle a expresar su queja por el mal gobierno (tanto en las empresas como en los poderes públicos) que ha tenido como consecuencia la crisis económica y la falta de perspectivas.

No sólo es razonable sino previsible e incluso muy sano desde el punto de vista democrático. Mientras que en Islandia vemos que hay culpables en la cárcel y que se ha sometido a referéndum como se debía proceder, cada vez es más evidente que en nuestro país la crisis no habrá comportado ninguna consecuencia ni de enmienda de lo que se hizo mal ni de castigo de los que hicieron mal.


Desde lo oficial sólo preocupa qué consecuencia electoral puede tener y cómo hay que tratar el fenómeno de acuerdo con la prohibición legal de hacer manifestaciones durante la jornada electoral y el día previo de reflexión. Y la Junta Electoral ha dicho que hay que desalojar!

Pero más allá de lo que diga el articulado de la ley, han pasado muchos años y hay que saber interpretar el sentido de un artículo redactado a finales de los años 70, al inicio de la democracia y en plena ebullición de partidos políticos. Y hay que ser lo suficientemente hábil para entender que esta movilización no tiene partidos políticos detrás, que no tiene consignas partidistas, y que precisamente reclaman un cambio en la ley electoral. 

Y aún hay más: no se puede imponer una ley que no se podrá cumplir. Son palabras sabias y doctas de una jurista, Ester Giménez-Salinas, rectora de la Universitat Ramon Llull. No es propio de nuestra tradición jurídica reinterpretar las leyes de acuerdo con las sentencias que se van produciendo, pero sí que habría que saber poner en contexto la interpretación de un articulado concebido para un periodo concreto, saber valorar la intencionalidad, saber ponderar las consecuencias de una interpretación jurídica extemporánea ... Lo más sabio y lo más razonable es no actuar, siempre que se pueda garantizar el orden público, las condiciones de salubridad, y que realmente no se esté condicionando el derecho de voto y la neutralidad partidista. La indignación es saludable y civilizada, mientras que la aplicación poco ponderada del marco legal puede ser bárbara.

Para hacer un paralelismo que se entiende perfectamente, también la Constitución Española otorga al ejército la unidad territorial del Estado, en un redactado que pasa por encima del derecho democrático a decidir pero que fue una concesión formal a los poderes fácticos del antiguo régimen y los militares en concreto. Es evidente, sin embargo, que ante una decisión democrática y pacífica de secesión por parte de una de las naciones que conforman el estado español, difícilmente el ejército podría hacer uso de esta función otorgada fruto de unas circunstancias y decaída con la consolidación de la democracia.

Estamos, pues, ante la necesidad de la sutilidad política y judicial. No se puede actuar con interpretaciones meramente legalistas. Si alguien da la orden de desalojar a los acampados, cometerá un gran error político y democrático. Las ideas y los sentimientos de indignación se deben dejar fluir, y se debe permitir que dispongan de las condiciones para poder cristalizar en algo, sin el apriorismo que todo tenga que canalizarse a través de los partidos tradicionales.

Precisamente los partidos deben ser lo suficientemente humildes para entender que estas manifestaciones pueden permitirles mejorar y de progresar. Todos sabemos que ni los partidos ni los poderes públicos están en condiciones de moverse en libertad, entre otros motivos porque están apretados por el dinero que deben. Están hipotecados y, en consecuencia, condicionados. Si son sinceros, tendrán que aceptar que sólo una gran presión social para el fortalecimiento democrático puede devolverles el ejercicio de una función social que es necesaria y que deberían llevar a cabo con una libertad de la que no disponen plenamente.

Puede haber libertad de expresión sin democracia pero nunca democracia sin libertad de expresión. Son palabras de Lincoln. El espíritu democrático, renovador, crítico, de las movilizaciones debe ser respetado y debe pasar por delante de las interpretaciones estrechas o interesadas. 

Otro capítulo es que los movilizados no tienen un ideario claro o compartido, pero tienen el sentido de la indignación que proclamaba Stéphane Hessel. No sé si llegarán a encontrar un hilo conductor de su demanda. Pero dentro del colectivo tanto hay conciencias indignadas como activistas anti-sistema, tanto hay anti-capitalistas como demócratas profundos ... Una mezcla que hará difícil encontrar propuestas de fondo.

Y se van encontrando con las lógicas incoherencias. Van acordando que quizás una nueva ley electoral... muy poco para todo lo que se hierve. Pero resulta que la concreción les hace topar contra las dificultades. Iban acordando en la Puerta del Sol de Madrid que una nueva ley electoral debía incorporar circunscripción única y una persona un voto, lo que para muchos países podria resultar correcto, pero ya desde los indignados de la Plaça de Catalunya de Barcelona han alertado del carácter profundamente antidemocràtico que esta propuesta tiene en un estado plurinacional: la nación demográficamente dominante intenta aniquilar a las minorizadas. 

En España se da un bipartidismo que seguramente aumenta la incapacidad de ver soluciones en la política. Cuesta imaginar que sólo puedas escoger entre dos opciones que estan diferenciadas por matices y cargadas de los mismos vicios. Sin que la credibilidad de los partidos sea mejor, la diferencia es grande en Catalunya donde una gran diversidad de partidos tienen posibilidades reales y están en el Parlament. La diferencia, como muestra el reciente estudio del que hablaba Josep Maria Lozano es que los catalanes no confían mucho en los partidos pero sí creen en la política. 

La única idea que puede aglutinar es la del derecho a decidir, la profundización de la democracia, el aumento de la participación ciudadana real mediante consultas y referéndums. Más allá de la indignación, de esta movilización tendría que salir algo en positivo. Y ello no puede ser la propuesta de una nueva ley electoral, por lo técnico y poco motivador de la idea, y además concebida desde el nacionalismo español. Deben apostar por una idea de profundidad democrática. El derecho a decidir. No podemos delegar el voto cada cuatro años en partidos poco democráticos internamente.

PD: #catalanrevolution alça la veu i marca distàncies amb la Puerta del Sol

19.5.11

Sessió d'intercanvi i aprenentatge: Apropament a l'empresa i suport en l'aplicació de mesures d'RSE


--sessió posposada per més endavant pendent de reprogramar--

Programa de Formacio per al personal tècnic dels Centres de Serveis a les Empreses
Sessió d'intercanvi i aprenentatge: Apropament a l'empresa i suport en l'aplicació de mesures d'RSE

Data: 25 de maig de 2011
Hora: De 09:30 a 14:30 h.
Lloc: Diputació de Barcelona
Recinte Maternitat
Pavelló Garbí
Travessera de les Corts, 131-159
08028 Barcelona
Telèfon: 934 049 128
a/e: stp.formacio@diba.cat
Organitza: Servei de Teixit Productiu, Àrea de Desenvolupament Econòmic


Presentació
La Diputació de Barcelona és una institució de govern local que impulsa el progrés i el benestar per a la ciutadania, actuant directament en cooperació amb els ajuntaments.
L'Àrea de Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona a través del Servei de Teixit Productiu organitza la primera sessió d'intercanvi i aprenentatge en l'àmbit de la Responsabilitat Social Empresarial (RSE): "Apropament a l'empresa i suport en l'aplicació de mesures d'RSE".  Aquest és un tema cada cop més present el àmbit empresarial i cada vegada més considerat un factor de competitivitat de les empreses.  Més enllà de consideracions ètiques, adoptar una política de responsabilitat social, aporta, a les empreses que les apliquen rendibilitat sostenible a mig i llar termini.  A més l'RSE també té efectes positius en el territori en termes de qualitat i estabilitat de l'ocupació, sostenibilitat i cohesió social.  La petita i mitjana empresa, que és la base del teixit productiu local, sovint requereix suport per tal d'aplicar polítiques de RSE, i aquí els ens locals poden jugar un paper clau.


Objectius

Incrementar la capacitació del personal tècnic dels ajuntaments per apropar-se i acompanyar les mipes i pimes en la gestió de l'RSE, a partir de l'exposició d'algunes experiències concretes i l'intercanvi de coneixements i experiències dels participants a la sessió.


Destinataris

Personal tècnic dels ens locals que estan realitzant o volen dur a terme accions d'RSE amb les pimes del seu territori.


Programa


25/05/2011

09:30 h. Benvinguda i objectius de la sessió
09:40 h La prospecció a les pimes i motivació a aplicar mesures d'RSE
- Sentit de l'RSE per a la mipe/pime.  La crisi; oportunitat o amenaça per a l'RSE
- Avantatges de l'RSE i argumentari per a la pime
- Perfil d'empresa sensible. Motivacions empresarials
11.55 h Pausa
12.15 h L'acompanyament a les empreses en la definició i implantació de plans de gestió de l'RSE
- En què cal acompanyar: necessitat de l'empresa per a gestionar l'RSE
- Qui fa l'acompanyament de les empreses: paper dels ens locals, necessitat d'assistència tècnica especialitzada
- Com es fa l'acompanyament: diagnosi, implantació, seguiment.  Recursos disponibles

Metodologia

Participació i intercanvi entre tots els participants conduït per un expert en RSE, que aportarà els coneixements i les orientacions necessàries. Es comptarà també amb l'exposició de dues experiències concretes, la d'un ajuntament amb experiència en l'implantació de programes d'RSE i la d'una empresa que ha adoptat mesures en aquest àmbit.


Expert i dinamitzador

Josep Maria Canyelles, consultor expert en RSE i promotor de Responsabilitat Global


Calendari

Lloc: Recinte Maternitat (Pavello Garbí) Barcelona
Data: Dimecres, 25 de maig de 2011
Horari:  De 09:30 a 14:30h.
Total hores: 5


Inscripció

Abans del 19 de maig de 2011 heu de formalitzar la vostra inscripció emplenant el formulari
Per rebre més informació, podeu trucar al telèfon 934 049 128 o bé enviar la vostra consulta  l'adreça electrònica:stp.formacio@diba.cat.

Dies abans de l'inici del curs rebreu confirmació electrònica de la vostra participació. Cal recordar que les places són limitades i tindran prioritat els ajuntaments que hagin realitzat la reserva de places d'acord al Pla General de Formació 2011 de la Diputació de Barcelona.
Formulari d'inscripcions
Font: web DiBa

La mobilització dels indignats

És raonable que hi hagi persones que surtin al carrer a expressar la seva queixa pel mal govern (tant en les empreses com en els poders públics) que ha tingut com a conseqüència la crisi econòmica i la manca de perspectives.

No sols és raonable sinó previsible i fins i tot molt sa des del punt de vista democràtic. Mentre que a Islàndia veiem que hi ha culpables a la presó i que s'ha sotmès a referèndum com calia procedir, cada cop és més evident que a casa nostra la crisi no haurà comportat cap conseqüència ni d'esmena del que es va fer malament ni de càstig dels que van fer-ho malament.

Els mobilitzats no tenen un ideari clar o compartit, però tenen el sentit de la indignació que proclamava Stéphane Hessel. No sé si arribaran a trobar un fil conductor de la seva demanda. Potser una nova llei electoral... molt poc per a tot el que s'hi bull. Però dins el col·lectiu tant hi ha consciències indignades com activistes anti-sistema, tant hi ha anti-capitalistes com demòcrates profunds... Una barreja que farà difícil trobar propostes de fons.

Des dels entorns oficials solament preocupa en aquest moment quina conseqüència electoral pot tenir i com cal tractar el fenomen d'acord amb la prohibició legal de fer manifestacions durant la jornada electoral i el dia previ de reflexió. S'està a l'espera del que indiqui la Junta Electoral.

Però més enllà del que digui l'articulat de la llei, han passat molts anys i cal saber interpretar el sentit d'un article redactat a final dels anys 70, a l'inici de la democràcia i en plena ebullició de partits polítics. I cal ser prou hàbil per entendre que aquesta mobilització no té partits polítics al darrere, que no té consignes partidistes, i que precisament reclamen un canvi en la llei electoral.

I encara hi ha més. Com acaba de manifestar Ester Giménez-Salinas, rectora de la Universitat Ramon Llull a TV3, no es pot imposar una llei que no es podrà complir. Paraules sàvies i doctes d'una jurista. No és propi de la nostra tradició jurídica reinterpretar les lleis d'acord amb les sentències que es van produint, però sí que caldria saber posar en context la interpretació d'un articulat concebut per a un període concret, saber valorar-ne la intencionalitat, saber ponderar les conseqüències d'una interpretació jurídica extemporània... El més savi i el més raonable és no actuar, sempre que es pugui garantir l'ordre públic, les condicions de salubritat, i que realment no s'estigui condicionant el dret de vot i la neutralitat partidista.

Per fer un paral·lelisme que s'entén perfectament, també la Constitució Espanyola atorga a l'exèrcit la unitat territorial de l'Estat, en un redactat que passa per damunt del dret democràtic a decidir però que va ser una concessió formal als poders fàctics de l'antic règim i als militars en concret. És evident, però, que davant d'una decisió democràtica i pacífica de secessió per part d'una de les nacions que conformen l'estat espanyol, difícilment l'exèrcit podria fer ús d'aquesta funció atorgada fruit d'unes circumstàncies i decaiguda amb la consolidació de la democràcia.

Estem, doncs, davant la necessitat de la subtilitat política i judicial. No es pot actuar amb interpretacions merament legalistes. Si algú dóna l'ordre de desallotjar els acampats, cometrà un gran error polític i democràtic. Les idees i els sentiments d'indignació s'han de deixar fluir, i s'ha de permetre que disposin de les condicions per a poder cristal·litzar en alguna cosa, sense l'apriorisme que tot hagi de canalitzar-se per mitjà dels partits tradicionals.

Precisament els partits han de ser prou humils per entendre que aquestes manifestacions poden permetre'ls de millorar i de progressar. Tots sabem que ni els partits ni els poders públics estan en condicions de moure's en llibertat, entre altres motius perquè estan collats pels diners que deuen. Estan hipotecats i, en conseqüència, condicionats. Si són sincers, hauran d'acceptar que sols una gran pressió social per l'enfortiment democràtic pot retornar-los l'exercici d'una funció social que és necessària i que haurien de portar a terme amb una llibertat de la qual no disposen plenament.

L'esperit democràtic, renovador, crític, de les mobilitzacions ha de ser respectat i ha de passar per davant de les interpretacions estretes o interessades. Lincoln va dir que hi pot haver llibertat d'expressió sense democràcia però mai democràcia sense llibertat d'expressió.

Publicat a Jornal.cat
Citat en article de CEDE