Com a conseqüència de la propera posada en marxa d'un programa de foment de la Responsabilitat Social per a organitzacions no lucratives catalanes, es convida a qui hi pugui estar interessat a posar-se en contacte per mitjà d'aquest formulari per a disposar de més informació.
Es contemplen ONL de qualsevol sector i grandària, ja siguin grans o petites, o ja siguin d'àmbits d'intervenció social, cultural, ambiental, comunitari, cooperació internacional... Igualment, l'acció estarà oberta a qualsevol figura jurídica no lucrativa, ja sigui associació, fundació o altres.
25.2.12
Entidades no lucrativas interesadas en gestionar su Responsabilidad Social
Como consecuencia de la próxima puesta en marcha de un programa de fomento de la Responsabilidad Social para organizaciones no lucrativas catalanas, se invita a quien pueda estar interesado en ponerse en contacto por medio de este formulario para disponer de más información. Para organizaciones no catalanas se prevé poder dar apertura al proyecto en una fase más avanzada.
Se contemplan ONL de cualquier sector y tamaño, ya sean grandes o pequeñas, o ya sean de ámbitos de intervención social, cultural, ambiental, comunitario, cooperación internacional... Igualmente, la acción estará abierta a cualquier figura jurídica no lucrativa, ya sea asociación, fundación u otros.
El programa "tRanSparÈncia" aborda l'RS de les Organitzacions No Lucratives
El programa tRanSparÈncia, pioner en el món de gestió de l’RSE en la cadena de proveïment, ha facilitat un espai de trobada, reflexió i formació entre les cinc entitats no lucratives que formen part de la iniciativa.Entre el 2011 i el 2012, seixanta-quatre pimes catalanes s’han iniciat en la gestió de la Responsabilitat Social (RSE) per mitjà del programa tRanSparÈncia, apostant per ser més competitives i guanyant capacitat de rendir comptes de manera transparent a partir d’una millor gestió dels seus impactes en matèries sensibles per a la societat.
Entre aquestes pimes hi ha cinc organitzacions que no tenen afany de lucre i que formen part de la cadena de proveïment o de relacions de les onze grans empreses participants en el programa. Es tracta de la Fundació Integràlia, la Fundació Surt, la Fundació Engrunes, la Fundació Cares, i RAVALTEX Emp. Ins. SL.
Cadascuna d'aquestes organitzacions estan integrades en un dels grups de treball del programa tRanSparÈncia d'acord amb la seva vinculació a una de les grans empreses. Però donades les particularitats del sector no lucratiu, s'ha ofert a aquest grup de pimes un marc de formació i debat per tal de reflexionar sobre el model de Responsabilitat Social de les Organitzacions No Lucratives (RSO) i la manera de rendir comptes amb l'estàndard de GRI i el seu desenvolupament sectorial. La sessió ha estat dirigida per Josep Maria Canyelles, consultor del programa i expert en RSO.El programa d’aprofundiment en la responsabilitat social està promogut per empreses i institucions catalanes, sota el lideratge de les Cambres i el suport de la Generalitat, i amb la direcció tècnica del Global Reporting Initiative, el referent mundial en elaboració de memòries de sostenibilitat.
- Llegir més sobre el programa tRanSparÈncia:
[es] Newsletter Julio 2011, donde presentamos el programa Transparència.cat:
www.collaboratio.net/newsletter/2011/07/05/02
[ca] Engega a Catalunya un programa pioner en el món de gestió de l’RSE en la cadena de proveïment
[es] Arranca en Cataluña un programa pionero en el mundo de gestión de la RSE en la cadena de abastecimiento
[ca] Presentat el programa tRanSparÈncia
[es] Presentado el programa tRanSparÈncia
[en] GRI, Catalan Chambers of Commerce & Catalan Government have initiated the tRanSparÈncia program GANTSCh Status
- Llegir més sobre RSO:
[es] En el Congreso Europeo del Voluntariado #eurovol2011 se está hablando de enfoques innovadores de RSE
[en] Innovative approaches on CSR are discussed in the European Conference on Volunteer #eurovol2011
[ca] La responsabilitat social com a inherència, no sols coherència!
[es] La responsabilidad social como inherencia, no sólo coherencia!
[ca] "No totes les organitzacions socials tenen un Pla de Responsabilitat Social, i això és important"
[es] “No todas las organizaciones sociales tienen un Plan de Responsabilidad Social, y eso es importante”
[ca] Responsabilitat Social de les Organitzacions (RSO) envers la família - I / Responsabilitat Social de les Organitzacions (RSO) envers la família (i II)
[es] Responsabilidad Social de las Organizaciones (RSO) hacia la familia
[ca] L'RSE no és fer més coses sinó fer les coses de manera diferent
Canal RSO
El programa "transparencia" aborda la RS de las Organizaciones No Lucrativas
El programa tRanSparÈncia, pionero en el mundo de gestión de la RSE en la cadena de abastecimiento, ha facilitado un espacio de encuentro, reflexión y formación entre las cinco entidades no lucrativas que forman parte de la iniciativa.Entre en 2011 y 2012, sesenta y cuatro pymes catalanas han iniciado en la gestión de la Responsabilidad Social (RSE) a través del programa tRanSparÈncia, apostando por ser más competitivas y ganando capacidad de rendir cuentas de manera transparente a partir de una mejor gestión de sus impactos en materias sensibles para la sociedad.
Entre estas pymes hay cinco organizaciones que no tienen afán de lucro y que forman parte de la cadena de abastecimiento o de relaciones de las once grandes empresas participantes en el programa. Se trata de la Fundació Integràlia, la Fundació Surt, la Fundació Engrunes, la Fundació Cares, y RAVALTEX Emp. Ins. SL.
Cada una de estas organizaciones están integradas en uno de los grupos de trabajo del programa tRanSparÈncia de acuerdo con su vinculación a una de las grandes empresas. Pero dadas las particularidades del sector no lucrativo, se ha ofrecido a este grupo de pymes un marco de formación y debate para reflexionar sobre el modelo de Responsabilidad Social de las Organizaciones No Lucrativas (RSO) y la manera de rendir cuentas con el el estándar de GRI y su desarrollo sectorial. La sesión ha sido dirigida por Josep Maria Canyelles, consultor del programa y experto en RSO.El programa de profundización en la responsabilidad social está promovido por empresas e instituciones catalanas, bajo el liderazgo de las Cámaras y el apoyo de la Generalitat (gobierno de Catalunya), y con el apoyo técnico del Global Reporting Initiative, el referente mundial en elaboración de memorias de sostenibilidad.
- Leer más sobre el programa tRanSparÈncia:
[es] Newsletter Julio 2011, donde presentamos el programa Transparència.cat:
www.collaboratio.net/newsletter/2011/07/05/02
[ca] Engega a Catalunya un programa pioner en el món de gestió de l’RSE en la cadena de proveïment
[es] Arranca en Cataluña un programa pionero en el mundo de gestión de la RSE en la cadena de abastecimiento
[ca] Presentat el programa tRanSparÈncia
[es] Presentado el programa tRanSparÈncia
[en] GRI, Catalan Chambers of Commerce & Catalan Government have initiated the tRanSparÈncia program GANTSCh Status
- Leer más sobre RSO:
[es] En el Congreso Europeo del Voluntariado #eurovol2011 se está hablando de enfoques innovadores de RSE
[en] Innovative approaches on CSR are discussed in the European Conference on Volunteer #eurovol2011
[ca] La responsabilitat social com a inherència, no sols coherència!
[es] La responsabilidad social como inherencia, no sólo coherencia!
[ca] "No totes les organitzacions socials tenen un Pla de Responsabilitat Social, i això és important"
[es] “No todas las organizaciones sociales tienen un Plan de Responsabilidad Social, y eso es importante”
[ca] Responsabilitat Social de les Organitzacions (RSO) envers la família - I / Responsabilitat Social de les Organitzacions (RSO) envers la família (i II)
[es] Responsabilidad Social de las Organizaciones (RSO) hacia la familia
[ca] L'RSE no és fer més coses sinó fer les coses de manera diferent
Canal RSO
24.2.12
Responsabilitat Social i centres escolars
Aprofitant que estic preparant un article sobre RSE i educació, recullo alguns dels articles i reflexions que hem escrit sobre aquest àmbit de la responsabilitat social. Algunes feien referència als valors en la pràctica esportiva:
També podem tenir em compte la sostenibilitat ambiental relacionada amb els embolcalls dels entrepans. I més interessant encara l'oportunitat de col·laborar amb entitats externes en aquest repte:
- 16.1.11 6 contra 6. Vídeo sobre pares hooligans: M'agradaria compartir com vosaltres aquest vídeo / curtmetratge a què fa referència l'article aparegut avui a La Vanguardia. Val la pena que mireu el vídeo a pantalla completa, i si és amb els vostres fills millor, especialment si teniu fills fent esport de competició en escoles i clubs. Aquest article i el magnífic curtmetratge reflecteixen una cosa que hem viscut en moltes pistes.
- 24.6.11 El petit equip que no marcava. El vídeo explica la història del Futbol Club Margatània, un equip de futbol 7 format l’any 2008 per l’Associació de Pares i Mares (AMPA) de les escoles Margalló i Cossetània de Vilanova i la Geltrú. L’equip es caracteritzava per les derrotes successives al llarg del campionat, amb golejades que havien arribat fins i tot a 27-0.Tot i això, el vídeo mostra la bona voluntat dels nens i nenes del Margatània, i permet veure que el més important en qualsevol competició esportiva és la il·lusió dipositada, les ganes de seguir endavant i la motivació tot i les dificultats. En definitiva, doncs, un vídeo d'un "equip petit" que transmet grandesa en els seus valors humans.
- 23.11.09 El voluntariat en família. Fa uns anys vaig tenir l'oportunitat de promoure un estudi sobre el Voluntariat en Família, atès que aquest és un model molt estès a països com els Estats Units i pràcticament gens a Catalunya. Un model com l'ateneístic, molt potent a Catalunya durant tot el segle XX, fomentava la implicació comunitària de tots els membres de la família, tot i que no necessàriament en activitats conjuntes. Als EUA, el voluntariat disposa de modalitats molt diverses i algunes fan possible que els pares puguin desenvolupar l'acció voluntària juntament amb els fills, fet que té unes virtuts força interessants. La més rellevant seria la transmissió de valors dins el nucli familiar. Poder treballar l'educació a partir del compromís voluntari suposa parlar des de l'exemplaritat. Però també hi ha una altra virtut a destacar: la conciliació. Sovint parlem de la conciliació de la vida laboral i familiar. Però no tenim en compte la conciliació de la vida familiar amb la vida social (o associativa). És per això que una bona pràctica per part de les ONL és promoure models on les famílies puguin col·laborar-hi plegats. És per això que donem l'enhorabona als promotors d'aquesta iniciativa tot desitjant que sigui seguida per moltes altres.
- 8.1.09 Les escoles també poden promoure la promoure l'RSE en el territori. Totes les organitzacions, incloses les escoles, en la mesura que mantenen relacions econòmiques amb l'exterior, s'aprovisionen de productes i serveis, consumeixen energia... poden i han de gestionar la seva responsabilitat social. I aquesta no es pot reduir merament pensant en termes d'estalvi i d'eficiència, sinó que també cal pensar en termes de sostenibilitat del territori i impuls a una economia socialment més responsable. En aquest sentit, ens sembla interessant reproduir la notícia d'una escola de Girona que junt amb la l'Ajuntament, promou el projecte Dina'm, per mitjà del qual promouren una alimentació infantil més sana, aposten pels productes de proximitat, i donen suport a aquests pagesos i ramaders tot fent rendibles les explotacions d'aquests productes.
14.9.09 Torna la campanya "Del tros al plat" al Pallars Sobirà. Continuar menjant un producte bo, sa i just que provingui de les muntanyes del Pallars i que ajudi a mantenir la professió de petits productors agroalimentaris, és l'objectiu de la campanya "Del tros al plat" que el Consell comarcal del Pallars Sobirà ve reeditant des de l'any 2007. L'àmbit d'actuació és cada vegada més directe i abasta des de les escoles fins els comerços i els restaurants de la zona. La idea és afavorir el consum dels productes locals per a poder mantenir també una manera de viure i l'entramat social que implica.
També podem tenir em compte la sostenibilitat ambiental relacionada amb els embolcalls dels entrepans. I més interessant encara l'oportunitat de col·laborar amb entitats externes en aquest repte:
- 22.9.10. Entrepans sense embolcall d'alumini. ...La Comissió Agenda21, formada per alumnes, personal de l'escola i alguns pares, dinamitza accions en aquest sentit. Una de les demandes d'aquesta comissió, i que l'escola i l'AMPA assumeixen, és la d'eliminar els embolcalls de paper d'alumini dels entrepans. Per això ens hem posat en contacte amb l'Associació Estel Tàpia, del Raval, on treballen persones en situació d'exclusió social. Un dels productes que elabora aquesta associació és un EMBOLCALL REUTILITZABLE, DE ROBA I PLÀSTIC, PER ALS ENTREPANS.
- 27.1.10 Marianao, l'institut més sostenible. L'educació és tot i sobretot l'exemple. Així, les escoles i instituts han d'anar integrant la gestió dels seus impactes com un element de responsabilitat social pròpia i de gran càrrega educativa. Alumnes de batxillerat de l'Institut Marianao, a Sant Boi de Llobregat, cada mes, observen el consum dels subministraments. Un centre d'ensenyament amb certificació ISO 14001.
- 21.1.10 La conciliació, encara pendent en l'àmbit escolar. La revista Temps d'AMPA de la FAPAC fa un reportatge sobre la conciliació laboral-familiar-escolar, titulat "La conciliació, encara pendent", on s'aborda el debat de la racionalització del calendari escolar que s'ha posat damunt damunt la taula. Nou calendari però el mateix interrogant: respondrà a les necessitats de conciliació que requereixen les famílies?
- 9.2.12 El fracàs d'una política d'escoles bressol. Les polítiques integrals d'atenció a la infància de 0 a 3 anys han estat pràcticament inexistents. Com inexistents han estat les polítiques de conciliació de la vida personal i laboral. Tan inexistents, que n'hem pervertit el significat. Aquí qualifiquem la creació de llars o la prolongació de les jornades escolars com a mesures de conciliació, quan són exactament el contrari. Són mesures pal·liatives de la manca d'autèntiques polítiques de conciliació que haurien d'implicar una major atenció dels progenitors vers els seus fills; si més no, en els primers anys de vida. Com fan, per cert, aquells països que volem emular, dels quals sovint només ens fixem en allò que coincideix amb el nostre pensament... [continuar llegint al bloc de Carles Armengol]
- 19.2.11 La societat civil catalana engega la campanya SomEscola.cat. Responsabilitat Global ha subscrit el manifest i dóna suport a la campanya cívica de Som Escola. El Tribunal Suprem espanyol ha dictat tres sentències que qüestionen el paper del català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya. Aquest fet atempta clarament contra un dels elements bàsics de l’escola catalana, un model que ha funcionat amb èxit els darrers 30 anys i gràcies al qual la nostra societat gaudeix d’un bon nivell d’educació i cohesió social.
- 1.12.11 Quin paper té l’educació en l’ascensor social a Catalunya? La societat catalana és classista o meritocràtica? Pesa més l’herència familiar de classe o les possibilitats per progressar? Quin ha estat el pes de l’educació en la mobilitat social catalana? L’educació ha tingut el mateix efecte per a totes les generacions? L’esforç personal serveix per superar les desigualtats d’origen? Com s’explica que ens puguem comparar amb els països d’Europa amb més mobilitat social? I potser la pregunta més important: quins són els reptes socials i educatius en temps de crisi si volem preservar una societat que s’ha demostrat oberta, fluïda i meritocràtica durant tants anys?
- 2.10.10 La responsabilitat social d'algunes institucions escolars peculiars. Seria adequat i preventiu demanar-los que gestionin la seva responsabilitat social i rendeixin comptes dels seus impactes. Està molt bé que a Barcelona hi hagi col·legis alemanys, francesos, anglesos i d'on sigui. És un reflex d'una ciutat cosmopolita. Però aquesta obertura al món no ha d'implicar un tancament envers la pròpia realitat, un desarrelament envers la comunitat on estan ubicades... Però seria molt necessari que aquesta mena d'institucions escolars mostrin amb transparència certes dades sobre els seus resultats i impacte en àmbits diversos, no solament acadèmics.
- 11.10.11 "No se olvide de apagar el wi-fi por la noche". La Contra de la Vanguardia entrevista a Agustín Bocos, abogado ambientalista. ¿Por qué hay que retirar el wi-fi de los colegios? Emiten radiaciones electromagnéticas a una potencia muy elevada; las consecuencias son nocivas para todos, pero en especial para los niños, más vulnerables porque están en pleno desarrollo. Inglaterra, Francia y Suecia los están retirando. Sí, de escuelas, museos, bibliotecas y lugares públicos. La tecnología inalámbrica no está revisada por sanidad ni por ningún organismo que nos pueda decir qué potencia emite y cómo se controla esa emisión.
- 14.10.11. Regals als mestres. Els regals són la manera com la nostra societat ha formalitzat la mostra d'agraïment. De vegades, sembla que sigui més fàcil adquirir un objecte i fer-lo arribar al destinatari que mostrar i expressar un sincer i profund agraïment. Les paraules estan tan gastades que de vegades ja no expressen res. I sovint qui les rep les pot interpretar com un mer compliment formal si no un acte d'hipocresia social en alguna ocasió. El regal és una manera neutra de mostrar l'agraïment. Però els regals tenen una cara negativa.
El Social.cat i el Jornal.cat es consolidaran com el referent dels seus àmbits sectorials de l'acció social i el consum responsable
- Es vol donar un nou impuls a ambdues publicacions que compten amb 2.000 lectors diaris i una gran participació de col·laboradors entre blogaires i opinadors
- Josep Maria Canyelles participa assíduament a Jornal.cat amb articles sobre responsabilitat social de les empreses i les organitzacions
Jornal.cat va néixer el 2008 fruit de la fusió del digital pioner en consum quinspreus.cat (fundat el 1999), el web d'opinió econòmica entorns.info i els fòrums borsacat. Jornal.cat incideix en la informació pràctica pel consum responsable i l'economia domèstica i compta amb una vintena d'opinadors que destaquen en l'àmbit de les relacions laborals, la responsabilitat social de les empreses o en els moviments socials més recents. Des del convenciment que l'economia de proximitat és la que ara ens convé promoure, Jornal.cat dedica gran part dels seus continguts a divulgar informació sobre les iniciatives més imaginatives i sostenibles que sorgeixen en aquests temps de crisi.
23.2.12
Descapitalitzar el sector públic
Us recomano l'article "Descapitalizar el sector público" de Xavier Marcet.
Para algunos ultraliberales y algunos ultraizquierdistas la nueva cruzada es conseguir que los directivos públicos ganen cuanto menos mejor, de modo que se proponen topes salariales que dejan a muchos de los buenos directivos públicos claramente por debajo de sus retribuciones en el mercado. ¿qué conseguirán? Que se vayan los buenos y se queden los que no tienen más alternativa, o los que valoran por encima de todo la seguridad total del puesto de trabajo y alguno muy vocacional de lo público. La función pública necesita buenos directivos, pagados a precio de mercado, y más, en este momento. No es cierto que cualquiera sirva para todo. La simplicidad puede ser muy demagógica. En las organizaciones no es lo mismo quién hace qué, si no, la gestión del talento no estaría en todas las agendas corporativas... [continuar llegint]En diverses ocasions ens hem referit a aquest desenfocament de les crítiques. En retallo algunes:
- ...si una força neoliberal radical volgués acabar amb l'Estat del Benestar, la tàctica més intel·ligent evitant l'oposició de la ciutadania seria precisament provocar-ne el col·lapse. Vet aquí com algunes forces que s'anomenen d'esquerres han fet (innocentment?) la feina bruta als neoliberals. (16.4.11 Retallades al benestar vs col·lapse del benestar)
- Xavier Roig es mostra partidari de les llistes obertes però sobretot de l'elecció del diputat de districte/territori per tal d'afavorir la relació directa i la major independència de criteri respecte al partit. I sobre el salari, fa una reflexió interessant sobre si potser cadascú hauria de cobrar diferent, en funció del salari que hagin tingut en els darrers 3 anys. És una idea, que caldria matisar (amb topalls per dalt i per baix) però introdueix un vector d'anàlisi que no es pot menystenir: hi ha gent que cobren a la política molt més del que cobrarien a la seva vida privada i altres que molt menys. Si entenem que la política (no per als professionals de la política que haurien de ser un nombre limitat) hauria de ser un pas temporal per a fer un servei públic i després retornar a la vida professional, potser una part d'aquest enfocament es podria tenir en compte. (6.11.09 La política és massa important per deixar-la en mans dels polítics)
- 27.6.11 Salaris dels càrrecs públics i demagògia fàcil El salari dels càrrecs públics és un dels temes que el moviment dels indignats a pres com a símbol del malestar i és objecte de crítica permanent. Fins ara, es podien seguir les crítiques al bloc dels acampats, amb proclames a favor de gairebé la gratuïtat dels càrrecs públics. Compartint moltes de les inquietuds dels indignats -també em sento indignat per com s'han fet i s'estan fent moltes coses-, tinc un posicionament força diferent respecte al que majoritàriament expressa aquest col·lectiu. En general, els sous dels càrrecs públics no són una meravella, si bé cal veure amb què els comparem. És cert que s'han donat males pràctiques i és cert que hi ha algun personatge que en el món privat no podria aspirar ni per sorpresa a cobrar el mateix, però en termes generals no em sembla un tema tan greu com alguns ho volen pintar, amb un toc de demagògia fàcil. Jo més aviat preferiria que els diputats cobressin una mica més però que tinguessin responsabilitats reals per allò que voten.
- Hem parlat de temes similars en altres articles: Propostes de transparència per a la classe política. Josep Maria Canyelles afirma que focalitzar el patrimoni dels polítics sols serveix per a desenfocar els temes importants. Considera que altres practiques poden tenir un impacte millor i no caure en el populisme. En aquest sentit, proposa que es donin a conèixer les noves ubicacions professionals dels antics càrrecs públics.
Votar contra l'acatament d'una sentència
Fa un mes (25.1.12) vam escriure un article amb el provocador títol de "Complirà l'estat espanyol amb la sentència del Tribunal Suprem sobre l'IRPF? ", que obligava a territorialitzar els recursos per a les entitats socials. Algú es podia preguntar com és possible sospitar que en un estat de dret les sentències no es compleixin.
Unes setmanes després vam reproduir el reportatge "0,7% IRPF: la polèmica no ha fet més que començar". Algú es podia preguntar com és possible que les més importants entitats socials espanyoles siguin partidàries del desacatament legal.
Ara resulta que el Congrés dels Diputats i les Diputades ha rebutjat una moció que demanava l’acatament de la Sentència del Tribunal Suprem que obliga a transferir a la Generalitat aquests recursos (vots en contra per part de les tres forces nacionalistes espanyoles: PP, PSOE i UpyD). Algú es podria preguntar com és possible que un parlament voti contra l'acatament d'una sentència.
La Taula del Tercer Sector considera incomprensible que el Congrés hagi debatut i votat el compliment d’una sentència judicial i, encara més, alguns partits hi hagin votat en contra. Aquest organisme planteja que el nou model que ara correspon pactar ha de garantir l’estricte compliment del que estableix la sentència del Suprem, i alhora permetre la viabilitat futura de les organitzacions estatals del Tercer Sector que fins avui s’han vingut beneficiant d’aquests recursos. La Taula del Tercer Sector, que agrupa prop de 4.000 organitzacions socials de Catalunya, considera que és urgent que, en compliment de la recent Sentència del Tribunal Suprem que obliga l’Estat a transferir a la Generalitat els recursos del 0,7% de l’IRPF per a finalitats socials, el Govern espanyol, el Govern de Catalunya i les organitzacions del Tercer Sector s’asseguin a parlar per pactar un nou model de gestió d’aquests fons.
Nota: publicat a Jornal.cat
Dossier del 2011: La reforma de l'assignació del 0,7% de l'IRPF per a fins socials. Català - Castellà
Unes setmanes després vam reproduir el reportatge "0,7% IRPF: la polèmica no ha fet més que començar". Algú es podia preguntar com és possible que les més importants entitats socials espanyoles siguin partidàries del desacatament legal.
Ara resulta que el Congrés dels Diputats i les Diputades ha rebutjat una moció que demanava l’acatament de la Sentència del Tribunal Suprem que obliga a transferir a la Generalitat aquests recursos (vots en contra per part de les tres forces nacionalistes espanyoles: PP, PSOE i UpyD). Algú es podria preguntar com és possible que un parlament voti contra l'acatament d'una sentència.
La Taula del Tercer Sector considera incomprensible que el Congrés hagi debatut i votat el compliment d’una sentència judicial i, encara més, alguns partits hi hagin votat en contra. Aquest organisme planteja que el nou model que ara correspon pactar ha de garantir l’estricte compliment del que estableix la sentència del Suprem, i alhora permetre la viabilitat futura de les organitzacions estatals del Tercer Sector que fins avui s’han vingut beneficiant d’aquests recursos. La Taula del Tercer Sector, que agrupa prop de 4.000 organitzacions socials de Catalunya, considera que és urgent que, en compliment de la recent Sentència del Tribunal Suprem que obliga l’Estat a transferir a la Generalitat els recursos del 0,7% de l’IRPF per a finalitats socials, el Govern espanyol, el Govern de Catalunya i les organitzacions del Tercer Sector s’asseguin a parlar per pactar un nou model de gestió d’aquests fons.Nota: publicat a Jornal.cat
Dossier del 2011: La reforma de l'assignació del 0,7% de l'IRPF per a fins socials. Català - Castellà
Votar contra el acatamiento de una sentencia
Hace un mes (01/25/12) escribimos un artículo con el provocador título de "Cumplirá el estado español con la sentencia del Tribunal Supremo sobre el IRPF? ", que obligaba a territorializar los recursos para las entidades sociales. Alguien se podía preguntar cómo es posible sospechar que en un estado de derecho las sentencias no se cumplan.
Unas semanas después reprodujimos el reportaje " 0,7% IRPF: la polémica no ha hecho más que empezar ". Alguien se podía preguntar cómo es posible que las más importantes entidades sociales españolas sean partidarias del desacato legal.
Ahora resulta que el Congreso de los Diputados y las Diputadas ha rechazado una moción que pedía el acatamiento de la Sentencia del Tribunal Supremo que obliga a transferir a la Generalitat estos recursos (votos en contra por parte de las tres fuerzas nacionalistas españolas: PP, PSOE y UPyD). Alguien se podría preguntar cómo es posible que un parlamento vote contra el acatamiento de una sentencia.
La Taula del Tercer Sector considera incomprensible que el Congreso haya debatido y votado el cumplimiento de una sentencia judicial y, aún más, que algunos partidos hayan votado en contra. Este organismo plantea que el nuevo modelo que ahora corresponde pactar debe garantizar el estricto cumplimiento de lo establecido en la sentencia del Supremo, al tiempo permitir la viabilidad futura de las organizaciones estatales del Tercer Sector que hasta hoy se han venido beneficiando de estos recursos. La Mesa del Tercer Sector, que agrupa cerca de 4.000 organizaciones sociales de Cataluña, considera que es urgente que, en cumplimiento de la reciente Sentencia del Tribunal Supremo que obliga al Estado a transferir a la Generalitat los recursos del 0,7% del IRPF para fines sociales, el Gobierno español, el Gobierno de Catalunya y las organizaciones del Tercer Sector se sienten a hablar para pactar un nuevo modelo de gestión de estos fondos.
Dossier del 2011: La reforma de la asignación del 0,7% del IRPF para fines sociales. Català - Castellano
Unas semanas después reprodujimos el reportaje " 0,7% IRPF: la polémica no ha hecho más que empezar ". Alguien se podía preguntar cómo es posible que las más importantes entidades sociales españolas sean partidarias del desacato legal.
Ahora resulta que el Congreso de los Diputados y las Diputadas ha rechazado una moción que pedía el acatamiento de la Sentencia del Tribunal Supremo que obliga a transferir a la Generalitat estos recursos (votos en contra por parte de las tres fuerzas nacionalistas españolas: PP, PSOE y UPyD). Alguien se podría preguntar cómo es posible que un parlamento vote contra el acatamiento de una sentencia.
La Taula del Tercer Sector considera incomprensible que el Congreso haya debatido y votado el cumplimiento de una sentencia judicial y, aún más, que algunos partidos hayan votado en contra. Este organismo plantea que el nuevo modelo que ahora corresponde pactar debe garantizar el estricto cumplimiento de lo establecido en la sentencia del Supremo, al tiempo permitir la viabilidad futura de las organizaciones estatales del Tercer Sector que hasta hoy se han venido beneficiando de estos recursos. La Mesa del Tercer Sector, que agrupa cerca de 4.000 organizaciones sociales de Cataluña, considera que es urgente que, en cumplimiento de la reciente Sentencia del Tribunal Supremo que obliga al Estado a transferir a la Generalitat los recursos del 0,7% del IRPF para fines sociales, el Gobierno español, el Gobierno de Catalunya y las organizaciones del Tercer Sector se sienten a hablar para pactar un nuevo modelo de gestión de estos fondos.Dossier del 2011: La reforma de la asignación del 0,7% del IRPF para fines sociales. Català - Castellano
Presentació de "El metge social"
Us convidem a la presentació dels llibres:
El metge social
Jordi Sacristán conversa amb Albert Jovell
Te puede pasar a ti. La sanidad pública beneficia a todos
Albert Jovell
Dilluns, 27 de febrer, a les 19.30 h, a Casa del Llibre de Passeig de Gràcia (Passeig de Gràcia, 62. Barcelona)
Podeu fer un tastet dels llibres a través d'aquests enllaços:
http://issuu.com/ed_proteus/docs/el_metge_social
http://issuu.com/ed_proteus/docs/te_puede_pasar_a_ti
www.editorialproteus.com
www.facebook.com/EditorialProteus
@ed_proteus
El metge social
Jordi Sacristán conversa amb Albert Jovell
Te puede pasar a ti. La sanidad pública beneficia a todos
Albert Jovell
Dilluns, 27 de febrer, a les 19.30 h, a Casa del Llibre de Passeig de Gràcia (Passeig de Gràcia, 62. Barcelona)
Podeu fer un tastet dels llibres a través d'aquests enllaços:
http://issuu.com/ed_proteus/docs/el_metge_social
http://issuu.com/ed_proteus/docs/te_puede_pasar_a_ti
www.editorialproteus.com
www.facebook.com/EditorialProteus
@ed_proteus
22.2.12
Nota de servei - Nota de servicio
[ca] Disculpeu si estic trigant a respondre correus. Estic sota els efectes immobilitzadors d'un atac de lumbàlgia. He hagut d'anul·lar-ho tot... i no puc estar molta estona a l'ordinador. Espero estar de nou en forma en pocs dies!
[es] Disculpen si estoy tardando en responder correos. Estoy bajo los efectos inmovilizadores de un ataque de lumbalgia. He tenido que anular todas las citas... y no puedo estar mucho rato en el ordenador. ¡Espero estar de nuevo en forma en pocos días!
[es] Disculpen si estoy tardando en responder correos. Estoy bajo los efectos inmovilizadores de un ataque de lumbalgia. He tenido que anular todas las citas... y no puedo estar mucho rato en el ordenador. ¡Espero estar de nuevo en forma en pocos días!
Jornades "Economia verda, empreses compromeses amb el territori"
24 de febrer, jornades "Economia verda, empreses compromeses amb el territori"
Associació Hàbitats celebra les III Jornades de Custòdia Fluvial i Participació Social que enguany prenen per títol “Economia verda, empreses compromeses amb el territori”. Les jornades tindran lloc el proper divendres 24 de febrer al centre d'intrepretació històric i natural Molí del Foix de Santa Margarida i Els Monjos (Alt Penedès).La tercera edició de les jornades comptarà a la participació de sectors empresarials ben diversos i oferirà un espai de trobada per aquelles iniciatives empresarials que d’una o altra manera treballen amb objectius de millora i responsabilitat, tant en el vessant social com l’ambiental.
Al llarg de la jornada es posaran en comú diferents aspectes pràctics sobre l’economia verda i la responsabilitat social corporativa i es debatran quines són algunes de les fites que esdevenen clau en els nous models empresarials que, a més de la millora contínua, integren objectius i estratègies específiques de millora ambiental, inclusió, participació social o custòdia del territori.
Les jornades estan destinades a professionals i emprenedors, entitats, estudiants i voluntaris que estiguin interessats en la custòdia del territori i en nous models de desenvolupament.
Per asistir a les jornades cal realitzar la inscripció abans de dijous 23 de febrer i enviar la butlleta d’inscripció al correu electrònic projectes@associaciohabitats.cat
La jornada compta amb el suport d’Unnim Caixa Obra Social, de l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos i del Parc del Foix. Programa de les jornades
Programa de les III Jornades de Custòdia Fluvial i Participació Social
Butlleta d'inscripció
I Congrés Internacional «Edificar la pau al segle XXI»
Des de fa més d'un any, l'Àmbit Maria Corral està col·laborant amb la Fundació Carta de la Pau dirigida a l'ONU en l'organització del I Congrés Internacional «Edificar la pau al segle XXI» que se celebrarà els propers dies 23, 24 i 25 d'abril a la Universitat de Barcelona. Aquest Congrés pretén reflexionar sobre l'edificació d'una pau positiva i aportar iniciatives per avançar en els reptes plantejats en el segle XXI.
En el link http://www.edificarlapau.org/ podreu trobar tota la informació del Congrés: programa, eixos temàtics, experts, dates d'inscripció, etc.
En el link http://www.edificarlapau.org/ podreu trobar tota la informació del Congrés: programa, eixos temàtics, experts, dates d'inscripció, etc.
L'empresa catalana Nemo guanya un premi a l'emprenedoria convocat per la UE
Els primers Premis a l'Emprenedoria de l'Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia (EIT) es van fer públics ahir en una cerimònia celebrada a la Reial Acadèmia de les Ciències de Brussel·les. Un dels guardons va ser per l'empresa catalana Nemo, dedicada a la construcció amb materials sostenibles de fusta, buscant evitar les emissions de CO2. Les altres dues empreses reconegudes en aquesta convocatòria són la britànica Naked Energy, de disseny i innovació que desenvolupa tecnologia solar i l'alemanya Trifense, especialitzada en la protecció de xarxes d'ordinadors davant dels ciberatacs. Les construccions dissenyades per Nemo són amb formes orgàniques i arrodonides, buscant la plena integració al paisatge. Habitatges innovadors perquè consumeixen molt poca energia a banda que, a més, en produeixen. Els materials són naturals i de proximitat.
L'acte de lliurament de premis va ser presidit per Androulla Vassiliou, comissària d'Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut. Els tres guanyadors finals van ser escollits d'una llista de nou empreses start-up creades com a part de les comunitats de coneixement i innovació de l'EIT (KICs) en matèria de canvi climàtic, energies sostenibles i les TIC.
Més sobre els premis EIT
L'acte de lliurament de premis va ser presidit per Androulla Vassiliou, comissària d'Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut. Els tres guanyadors finals van ser escollits d'una llista de nou empreses start-up creades com a part de les comunitats de coneixement i innovació de l'EIT (KICs) en matèria de canvi climàtic, energies sostenibles i les TIC.
Més sobre els premis EIT
Font: Jornal.cat
21.2.12
He donat suport al manifest sobre Mobile World Congress...
He donat suport al manifest del Centre Tecnològic de Catalunya sobre Mobile World Congress:
Recentment els mitjans de comunicació s’han fet ressò de la vaga que els treballadors de TMB faran durant els dies del Mobile World Congress. Les entitats, empreses i persones sotasignants, volem manifestar la nostra preocupació per aquest fet, però vagi per endavant que considerem que la reivindicació dels treballadors i treballadores de TMB, així com la de qualsevol empresa en conflicte, és del tot legítima. És per això que volem fer una crida a l’enteniment entre les parts per a resoldre la problemàtica... [llegir sencer]...alhora que comparteixo l'anàlisi que enfa Francisco Longo sobre la valentia política i les maneres de fer d'alguns grups d'interès:
Como es lógico, los grupos de interés captan la aversión de los políticos al conflicto y la explotan. Como sus colegas del metro de Bilbao antes de Navidad, los empleados de TMB anuncian ahora en Barcelona una huelga-chantaje para los días que puede hacer más daño a sus conciudadanos. Numerosos precedentes darían la razón –dejando a salvo otras consideraciones- a quienes defienden esos métodos de obtener concesiones... [llegir sencer]
Notícies preocupants del dia
Tres retalls de notícies d'avui que parlen sobre el comportament d'ens del sector públic. En un cas, s'actua ràpid contra la corrupció, en un altre cas, una mica lent, i en el darrer amb contundència contra manifestants. Quin ens preocupa més?
La segona notícia és tan descoratjadora que no la comentarem. Una mica tard. Exemplifica que els codis ètics dels partits polítics tenen una funcionalitat limitada. Els codis ètics haurien de servir per a gestionar l'ètica, però en els partits polítics, en general, són merament un reglament intern que regula algunes conductes, amb caràcter normatiu però no pedagògic ni exemplificant. El seu nom no respon al seu ús. I la seva presumpta filosofia no respon a un lideratge plenament ètic sense el qual un codi ètic és paper mullat.
La tercera no és de corrupció. Però en canvi he de dir que és la que considero més preocupant. Ho justificaré:
- Jaume Ciurana: "En casos com el de Pérez Treviño cal ser contundent". El regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona considera que el Consorci de L'Auditori l'Orquestra "va fer el que havia de fer" davant "l'ús indegut de fons públics" per part del director de L'Auditori. El regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, considera que quan un càrrec públic fa un ús indegut de les seves potestats els responsables polítics han de ser "contundents" i procurar reaccionar "com més aviat millor". Presumptament hauria utilitzat la targeta de crèdit de la institució amb finalitats pròpies per un valor aproximat de 10.000 euros.
- València inaugura els càstigs del codi ètic del PP. Carlos Fabra, pendent de judici pel cas Naranjax, serà el primer a tenir un expedient disciplinari. El nou codi ètic del PP, que preveu expedientar tots els militants encausats, s'estrena amb força al País Valencià. El primer a tastar-lo serà l'expresident de la Diputació de Castelló Carlos Fabra. El PP vol penjar-se la medalla de ser el partit capaç de "netejar la imatge dels polítics".
- Fernández Díaz titlla de "lapsus" que el cap de la policia de València qualifiqués els estudiants d'"enemics". El ministre de l'Interior investigarà si hi ha hagut "excessos" en les càrregues policials. Diu a Catalunya Ràdio que compareixerà al Congrés si ho demanen els partits, i no descarta fer-ho a petició pròpia "quan la situació es calmi". El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha titllat de "lapsus 'linguae'" que el cap de la policia de València, Antonio Moreno, hagi definit els estudiants com "l'enemic", aquest dilluns en una roda de premsa.
La segona notícia és tan descoratjadora que no la comentarem. Una mica tard. Exemplifica que els codis ètics dels partits polítics tenen una funcionalitat limitada. Els codis ètics haurien de servir per a gestionar l'ètica, però en els partits polítics, en general, són merament un reglament intern que regula algunes conductes, amb caràcter normatiu però no pedagògic ni exemplificant. El seu nom no respon al seu ús. I la seva presumpta filosofia no respon a un lideratge plenament ètic sense el qual un codi ètic és paper mullat.
La tercera no és de corrupció. Però en canvi he de dir que és la que considero més preocupant. Ho justificaré:
- De corruptes potser n'hi ha i n'hi haurà sempre, però amb voluntat per part de tothom es poden anar mantenint a ratlla. En el fons, depèn de la mateixa ciutadania: és la societat qui accepta un cert nivell de corruptel·les. La plausabilitat de la corrupció comença quan acceptem petites esquerdes legals, no pagar alguns impostos, etc., i quan molta gent pot acceptar que si poguessin "captar una part del pastís" que passa pel seu davant també ho faria. Pregunteu sinó quanta gent estaria disposada a endur-se diners de la seva empresa si tenen la seguretat que no els poden enxampar.
- El fet que la policia casqui desmesuradament uns estudiants manifestant-se podria ser un error de procediment. Però el problema no és aquest. Ni que es tractin els estudiants d'"enemics". Això n'és la conseqüència. El problema és que una part de la policia encara no ha canviat els valors, encara manté un esquema de valors més propi de la dictadura que de la democràcia. I això és més perillós que quatre corruptes contra els quals l'estat de dret pot actuar. La presència de estructures policials sense valors democràtics assumits és un risc constant. I si aquesta reflexió la traslladem als militars, la preocupació encara hauria de ser més gran. No ho dic per riscos polítics sinó merament culturals. Cap càrrec polític dels que n'han assumit el comendament no han fet el que calia per a modificar-ne la cultura. I ara, anys després, ja no hi ha excusa. Insisteixo: em preocupa més el mal tracte a causa de valors pre-democràtics per part d'estructures policials que no uns corruptes. Cal acabar amb una i altra cosa, però vaticino que és més fàcil acabar amb la corrupció que no amb la cultura corporativa i gremial d'alguns col·lectius, encara que no se'n parli gaire perquè potser no és políticament correcte.
Victòria en els límits: explorant la responsabilitat social
M'interessa explorar els límits de la responsabilitat social, tot prenent exemples que poden ser discutibles.
Sóc del parer que parlar d'un enfocament ètic correspon més a una foto fixa, a sotmetre un possible dilema a l'aplicació d'uns valors de caràcter universal. En la mesura que captem un moment d'un conflicte social i el sotmetem a un anàlisi en termes ètics, estem detenint el moviment, estem anant a l'essència de les coses, de les actituds, dels valors.
En canvi, quan parlem de responsabilitat social, sense negar que sempre que sigui possible hi hem d'incloure l'ètica, ens referim a un procés permanent en si mateix. He dit en moltes ocasions que no m'agrada parlar d'empreses socialment responsables sinó d'empreses que gestionen la seva responsabilitat social, perquè no estem davant d'una categoria diferent ni menys d'una dualitat entre les bones i les dolentes sinó d'unes empreses o organitzacions que han decidit de gestionar aquesta interrelació amb l'entorn, sent sensibles a les inquietuds que la societat expressa de manera explícita o implícita per mitjà dels diferents grups d'interès.
L'RSE no es tracta, doncs, d'una foto fixa sinó de resoldre una tensió permanent i ineludible entre els agents que conformen la societat. Per a una empresa, cal entendre aquesta societat com els grups d'interès que són afectats per ella o que l'afecten. Per això parlem de responsabilitat social, expressió que sols es pot entendre com a responsabilitat davant de la societat (no "social" en el sentit assistencial que alguns detractors del concepte intenten donar-hi).
Anem ara a un exemple concret, dels difícils, en els límits, que ens pot servir per a marcar què entenem per RSE i què correspon a altres coses.
Si en una activitat cultural de caràcter històric es recreen unes escenes antigues on s'observen errors significatius, podem entendre que hi ha una manca de qualitat, que hi ha un problema ètic en cas que hi hagi una certa intencionalitat i, donat que es tracta d'una activitat professional, podríem parlar de deontologia. En tot cas, si forma part d'una alteració històrica però que no afecta de manera significativa i rellevant grups d'interès presents en l'actualitat no podríem parlar de responsabilitat social, perquè no hi hauria un grup objectiu a la societat davant el qual exercir aquesta responsabilitat, davant el qual interactuar, respectar, ofendre, enganyar, sinó que, a tot estirar, parlaríem de respecte envers la història, envers la veritat, etc.
En canvi, quan una possible tergiversació o manipulació interessada, encara que sigui sobre fets remots, sí que afecta el present, i hi ha grups d'interès que denuncien els fets, trobem elements que ens farien començar a parlar de responsabilitat social. És a dir, quan l'actuació ve condicionada per interessos que es revelen com a part del present, i afecta les inquietuds i sensibilitats del present, hem de parlar necessàriament de responsabilitat davant de la societat, hem d'introduir la noció de gestió de la responsabilitat social, hauríem de demanar l'existència de canals de diàleg, de reconeixement dels interessos legítims dels grups d'interès, de transparència i rendició de comptes davant el conjunt de públics que poden desconèixer l'arrel del conflicte.
Seria massa evident i fora de discussió si ens referíssim a alguna manifestació que inclogués manifestacions nazis. Per tant, ja que anem a cercar els límits, ho farem amb un fet actual però que recrea fets succeïts fa cinc segles, on es dóna una tergiversació històrica que no es pot interpretar solament en clau històrica sinó en clau de present en referència al conflicte entre dos nacionalismes oposats: l'unionisme espanyol i el sobiranisme català. Reproduïm una carta publicada a la Vanguardia on s'hi exposa el motiu:
Cal fer notar que cal parlar de responsabilitat social independentment del fet que l'organització sigui una empresa (RSE), una administració pública (RSA), una organització no lucrativa (RSO) o una universitat (RSU).
Finalment, i sumant-me al debat sobre si la Responsabilitat Social ha de ser redenominada com a Sostenibilitat, és evident que no estaríem parlant del mateix. La sostenibilitat va molt bé per a referir-se al resultat final, ja sigui com a sostenibilitat ambiental, social, laboral, o econòmica. Però la sostenibilitat no recull el sentit bàsic de gestió que porta implícit l'RS ni el sentit de ser responsable "enfront de". Parlar de sostenibilitat, en aquest article no ens hauria servit de res (en tot cas, hauríem d'haver parlat de sostenivilitat?)...
Article complementari: La nau Victòria duia una bandera catalana quadribarrada
Nota:
Publicat a Jornal.cat
Sóc del parer que parlar d'un enfocament ètic correspon més a una foto fixa, a sotmetre un possible dilema a l'aplicació d'uns valors de caràcter universal. En la mesura que captem un moment d'un conflicte social i el sotmetem a un anàlisi en termes ètics, estem detenint el moviment, estem anant a l'essència de les coses, de les actituds, dels valors.
En canvi, quan parlem de responsabilitat social, sense negar que sempre que sigui possible hi hem d'incloure l'ètica, ens referim a un procés permanent en si mateix. He dit en moltes ocasions que no m'agrada parlar d'empreses socialment responsables sinó d'empreses que gestionen la seva responsabilitat social, perquè no estem davant d'una categoria diferent ni menys d'una dualitat entre les bones i les dolentes sinó d'unes empreses o organitzacions que han decidit de gestionar aquesta interrelació amb l'entorn, sent sensibles a les inquietuds que la societat expressa de manera explícita o implícita per mitjà dels diferents grups d'interès.
L'RSE no es tracta, doncs, d'una foto fixa sinó de resoldre una tensió permanent i ineludible entre els agents que conformen la societat. Per a una empresa, cal entendre aquesta societat com els grups d'interès que són afectats per ella o que l'afecten. Per això parlem de responsabilitat social, expressió que sols es pot entendre com a responsabilitat davant de la societat (no "social" en el sentit assistencial que alguns detractors del concepte intenten donar-hi).
Anem ara a un exemple concret, dels difícils, en els límits, que ens pot servir per a marcar què entenem per RSE i què correspon a altres coses.
Si en una activitat cultural de caràcter històric es recreen unes escenes antigues on s'observen errors significatius, podem entendre que hi ha una manca de qualitat, que hi ha un problema ètic en cas que hi hagi una certa intencionalitat i, donat que es tracta d'una activitat professional, podríem parlar de deontologia. En tot cas, si forma part d'una alteració històrica però que no afecta de manera significativa i rellevant grups d'interès presents en l'actualitat no podríem parlar de responsabilitat social, perquè no hi hauria un grup objectiu a la societat davant el qual exercir aquesta responsabilitat, davant el qual interactuar, respectar, ofendre, enganyar, sinó que, a tot estirar, parlaríem de respecte envers la història, envers la veritat, etc.
En canvi, quan una possible tergiversació o manipulació interessada, encara que sigui sobre fets remots, sí que afecta el present, i hi ha grups d'interès que denuncien els fets, trobem elements que ens farien començar a parlar de responsabilitat social. És a dir, quan l'actuació ve condicionada per interessos que es revelen com a part del present, i afecta les inquietuds i sensibilitats del present, hem de parlar necessàriament de responsabilitat davant de la societat, hem d'introduir la noció de gestió de la responsabilitat social, hauríem de demanar l'existència de canals de diàleg, de reconeixement dels interessos legítims dels grups d'interès, de transparència i rendició de comptes davant el conjunt de públics que poden desconèixer l'arrel del conflicte.
Seria massa evident i fora de discussió si ens referíssim a alguna manifestació que inclogués manifestacions nazis. Per tant, ja que anem a cercar els límits, ho farem amb un fet actual però que recrea fets succeïts fa cinc segles, on es dóna una tergiversació històrica que no es pot interpretar solament en clau històrica sinó en clau de present en referència al conflicte entre dos nacionalismes oposats: l'unionisme espanyol i el sobiranisme català. Reproduïm una carta publicada a la Vanguardia on s'hi exposa el motiu:
El que no ens diuen de la nau Victòria
febrer 21, 2012
Cartes | 22/01/2012 | Jordi Berenguer | Barcelona
Fins al mes de març podem visitar una rèplica de la nau Victòria de Magallanes i J.S. Elcano, al Moll de la Fusta de Barcelona. Ens diuen que podem veure com era la nau i com es navegava fa 500 anys. Ara bé, aquesta rèplica -construïda l’any 1991 amb motiu de l’Expo’92- és constantment passejada per totes les ciutats costaneres sense els seus escuts i banderes de l’època amb l’excepció d’una gran bandera espanyola que llueix. Tots sabem, que la bandera nacional espanyola més antiga és de l’any 1785 i no pas del 1519. O sigui que la bandera que hi ha al vaixell no existeix fins a 266 anys més tard de l’expedició de Magallanes. Si es tracta de fer una rèplica fidedigna i de fer les coses amb rigor històric, per quina raó s’han suprimit els escuts i les banderes originals? Quins eren aquests escuts i aquestes banderes?
Ara com ara, tenim prou estudis que demostren que en aquells temps la Marina Hispànica era principalment de matriu catalana i no pas castellana com ens han volgut fer creure. Sense anar més lluny, al museu etnològic de Barcelona podem trobar un mapa del pare jesuïta Pedro Murillo Velarde (1696-1753), publicat a Manila al 1734 amb el títol de “Carta Hydrographica y Chrographica de las Islas Filipinas” on hi apareix una representació de la nau Victòria amb una senyera quadribarrada a popa. El mapa és considerat de gran importància per les seves dimensions notables i per la seva acurada precisió cartogràfica.
També podem apreciar en un gravat de l’Ortelius del segle XVI, que el capità, que porta una brúixola a la mà, duu una barretina al cap. O sinó, perquè en altres rèpliques de la nau Victòria que s’exposen a l’Argentina i a Xile, sí que contenen els escuts de l’època i, fins i tot, les trobem guarnides amb banderes catalanes? Perquè a la versió espanyola han suprimit aquests elements simbòlics? Potser revelarien la nacionalitat ocultada o tergiversada de la gesta nàutica?
Cal fer notar que cal parlar de responsabilitat social independentment del fet que l'organització sigui una empresa (RSE), una administració pública (RSA), una organització no lucrativa (RSO) o una universitat (RSU).
Finalment, i sumant-me al debat sobre si la Responsabilitat Social ha de ser redenominada com a Sostenibilitat, és evident que no estaríem parlant del mateix. La sostenibilitat va molt bé per a referir-se al resultat final, ja sigui com a sostenibilitat ambiental, social, laboral, o econòmica. Però la sostenibilitat no recull el sentit bàsic de gestió que porta implícit l'RS ni el sentit de ser responsable "enfront de". Parlar de sostenibilitat, en aquest article no ens hauria servit de res (en tot cas, hauríem d'haver parlat de sostenivilitat?)...
Article complementari: La nau Victòria duia una bandera catalana quadribarrada
Nota:
Publicat a Jornal.cat
Victoria en los límites: explorando la responsabilidad social
Me interesa explorar los límites de la responsabilidad social, tomando ejemplos que pueden ser discutibles.
Soy del parecer que hablar de un enfoque ético corresponde más a una foto fija, a someter un posible dilema a la aplicación de unos valores de carácter universal. En la medida que captamos un momento de un conflicto social y lo sometemos a un análisis en términos éticos, estamos deteniendo el movimiento, estamos yendo a la esencia de las cosas, de las actitudes, de los valores.
En cambio, cuando hablamos de responsabilidad social, sin negar que siempre que sea posible debemos incluir la ética, nos referimos a un proceso permanente en sí mismo. He dicho en muchas ocasiones que no me gusta hablar de empresas socialmente responsables sino de empresas que gestionan su responsabilidad social, porque no estamos ante una categoría diferente ni menos ante una dualidad entre las buenas y las malas sino de unas empresas u organizaciones que han decidido gestionar esta interrelación con el entorno, siendo sensibles a las inquietudes que la sociedad expresa de forma explícita o implícita por medio de los diferentes grupos de interés.
La RSE no trata, pues, de una foto fija sino de resolver una tensión permanente e ineludible entre los agentes que conforman la sociedad. Para una empresa, hay que entender esta sociedad como los grupos de interés que son afectados por ella o que le afectan. Por ello hablamos de responsabilidad social, expresión que sólo se puede entender como responsabilidad ante la sociedad (no "social" en el sentido asistencial que algunos detractores del concepto intentan darle).
Vamos ahora a un ejemplo concreto, de los difíciles, en los límites, que nos puede servir para marcar qué entendemos por RSE y qué corresponde a otras cosas.
Si en una actividad cultural de carácter histórico se recrean unas escenas antiguas donde se observan errores significativos, podemos entender que hay una falta de calidad, que hay un problema ético en caso de que haya una cierta intencionalidad y, dado que se trata de una actividad profesional, podríamos hablar de deontología. En todo caso, si forma parte de una alteración histórica pero que no afecta de manera significativa y relevante a grupos de interés presentes en la actualidad no podríamos hablar de responsabilidad social, porque no habría un grupo objetivo a la sociedad ante el que ejercer esta responsabilidad, ante el que interactuar, respetar, ofender, engañar, sino que, como mucho, hablaríamos de respeto hacia la historia, hacia la verdad, etc.
En cambio, cuando una posible tergiversación o manipulación interesada, aunque sea sobre hechos remotos, sí que afecta al presente, y hay grupos de interés que denuncian los hechos, encontramos elementos que nos harían comenzar a hablar de responsabilidad social. Es decir, cuando la actuación está condicionada por intereses que se revelan como parte del presente, y afecta a las inquietudes y sensibilidades del presente, tenemos que hablar necesariamente de responsabilidad ante la sociedad, debemos introducir la noción de gestión de la responsabilidad social, deberíamos pedir la existencia de canales de diálogo, de reconocimiento de los intereses legítimos de los grupos de interés, de transparencia y rendición de cuentas ante el conjunto de públicos que pueden desconocer la raíz del conflicto.
Sería demasiado evidente y fuera de discusión si nos refiriéramos a alguna manifestación que incluyera manifestaciones nazis. Por lo tanto, ya que vamos a buscar los límites, lo haremos con un hecho actual pero que recrea hechos sucedidos hace cinco siglos, donde se da una tergiversación histórica que no se puede interpretar solamente en clave histórica sino en clave de presente en referencia al conflicto entre dos nacionalismos opuestos: el unionismo español y el soberanismo catalán. Reproducimos una carta publicada en La Vanguardia donde se expone el motivo:
Soy del parecer que hablar de un enfoque ético corresponde más a una foto fija, a someter un posible dilema a la aplicación de unos valores de carácter universal. En la medida que captamos un momento de un conflicto social y lo sometemos a un análisis en términos éticos, estamos deteniendo el movimiento, estamos yendo a la esencia de las cosas, de las actitudes, de los valores.
En cambio, cuando hablamos de responsabilidad social, sin negar que siempre que sea posible debemos incluir la ética, nos referimos a un proceso permanente en sí mismo. He dicho en muchas ocasiones que no me gusta hablar de empresas socialmente responsables sino de empresas que gestionan su responsabilidad social, porque no estamos ante una categoría diferente ni menos ante una dualidad entre las buenas y las malas sino de unas empresas u organizaciones que han decidido gestionar esta interrelación con el entorno, siendo sensibles a las inquietudes que la sociedad expresa de forma explícita o implícita por medio de los diferentes grupos de interés.
La RSE no trata, pues, de una foto fija sino de resolver una tensión permanente e ineludible entre los agentes que conforman la sociedad. Para una empresa, hay que entender esta sociedad como los grupos de interés que son afectados por ella o que le afectan. Por ello hablamos de responsabilidad social, expresión que sólo se puede entender como responsabilidad ante la sociedad (no "social" en el sentido asistencial que algunos detractores del concepto intentan darle).
Vamos ahora a un ejemplo concreto, de los difíciles, en los límites, que nos puede servir para marcar qué entendemos por RSE y qué corresponde a otras cosas.
Si en una actividad cultural de carácter histórico se recrean unas escenas antiguas donde se observan errores significativos, podemos entender que hay una falta de calidad, que hay un problema ético en caso de que haya una cierta intencionalidad y, dado que se trata de una actividad profesional, podríamos hablar de deontología. En todo caso, si forma parte de una alteración histórica pero que no afecta de manera significativa y relevante a grupos de interés presentes en la actualidad no podríamos hablar de responsabilidad social, porque no habría un grupo objetivo a la sociedad ante el que ejercer esta responsabilidad, ante el que interactuar, respetar, ofender, engañar, sino que, como mucho, hablaríamos de respeto hacia la historia, hacia la verdad, etc.
En cambio, cuando una posible tergiversación o manipulación interesada, aunque sea sobre hechos remotos, sí que afecta al presente, y hay grupos de interés que denuncian los hechos, encontramos elementos que nos harían comenzar a hablar de responsabilidad social. Es decir, cuando la actuación está condicionada por intereses que se revelan como parte del presente, y afecta a las inquietudes y sensibilidades del presente, tenemos que hablar necesariamente de responsabilidad ante la sociedad, debemos introducir la noción de gestión de la responsabilidad social, deberíamos pedir la existencia de canales de diálogo, de reconocimiento de los intereses legítimos de los grupos de interés, de transparencia y rendición de cuentas ante el conjunto de públicos que pueden desconocer la raíz del conflicto.
Sería demasiado evidente y fuera de discusión si nos refiriéramos a alguna manifestación que incluyera manifestaciones nazis. Por lo tanto, ya que vamos a buscar los límites, lo haremos con un hecho actual pero que recrea hechos sucedidos hace cinco siglos, donde se da una tergiversación histórica que no se puede interpretar solamente en clave histórica sino en clave de presente en referencia al conflicto entre dos nacionalismos opuestos: el unionismo español y el soberanismo catalán. Reproducimos una carta publicada en La Vanguardia donde se expone el motivo:
Lo que no nos dicen de la nave Victoria 21 de febrero 2012 Cartas | 01/22/2012 | Jordi Berenguer | Barcelona
Por ahora, tenemos suficientes estudios que demuestran que en aquellos tiempos la Marina Hispánica era principalmente de matriz catalana y no castellana como nos han querido hacer creer. Sin ir más lejos, en el museo etnológico de Barcelona podemos encontrar un mapa del padre jesuita Pedro Murillo Velarde (1696-1753), publicado en Manila en 1734 con el título de "Carta Hydrographica y Chrographica de las Islas Filipinas" donde aparece una representación de la nave Victoria con una bandera cuatribarrada a popa. El mapa es considerado de gran importancia por sus dimensiones notables y por su cuidada precisión cartográfica.
También podemos apreciar en un grabado del Ortelius del siglo XVI, que el capitán, que lleva una brújula en la mano, lleva una barretina en la cabeza. O sino, ¿porque en otras réplicas de la nave Victoria que se exponen en Argentina y Chile, sí contienen los escudos de la época y, incluso, las encontramos adornadas con banderas catalanas? ¿Por qué en la versión española han suprimido estos elementos simbólicos? ¿Quizás revelarían la nacionalidad ocultada o tergiversada de la hazaña náutica?
Hay que hacer notar que hay que hablar de responsabilidad social independientemente de que la organización sea una empresa (RSE), una administración pública (RSA), una organización no lucrativa (RSO) o una universidad (RSU).
Finalmente, y sumándome al debate sobre si la Responsabilidad Social debe ser redenominadas como Sostenibilidad, es evidente que no estaríamos hablando de lo mismo. La sostenibilidad va muy bien para referirse al resultado final, ya sea como sostenibilidad ambiental, social, laboral, o económica. Pero la sostenibilidad no recoge el sentido básico de gestión que lleva implícito el RS ni el sentido de ser responsable "frente a". Hablar de sostenibilidad, en este artículo no nos hubiera servido de nada (en todo caso, ¿deberíamos haber hablado de sostenivilidad?) ...
Artículo complementario (en catalán): La nau Victòria duia una bandera catalana quadribarrada
Nota:
Publicado en Jornal.cat
20.2.12
Rendir o retre comptes
rendir / retre comptes
rendició / retiment de comptes
Ateses les remissions de la segona edició del Diccionari de la llengua catalana (DIEC) que relacionen els verbs retre i rendir, tant podem construir l’expressió retre comptes com rendir comptes.
Podem dir el mateix dels casos substantivats: malgrat que el DIEC només recull el sintagma rendició de comptes, la sinonímia entre els dos mots també fa possible retiment de comptes.
Bibliografia
Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2007. http://dlc.iec.cat
Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS | Darrera actualització: 20/2/2012
Font: http://www2.ub.edu/assessling/cgi/consultes/resposta.pl?consultes_id=1084
rendició / retiment de comptes
Ateses les remissions de la segona edició del Diccionari de la llengua catalana (DIEC) que relacionen els verbs retre i rendir, tant podem construir l’expressió retre comptes com rendir comptes.
Podem dir el mateix dels casos substantivats: malgrat que el DIEC només recull el sintagma rendició de comptes, la sinonímia entre els dos mots també fa possible retiment de comptes.
Bibliografia
Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2007. http://dlc.iec.cat
Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS | Darrera actualització: 20/2/2012
Font: http://www2.ub.edu/assessling/cgi/consultes/resposta.pl?consultes_id=1084
19.2.12
Alguna cosa es mou en el club de l'RSE
Alguna cosa es mou en el club de l'RSE. Sembla com si algú se n'hagués cansat i mirés de proposar-nos de jugar a una altra cosa quan encara estem tot just començant la partida i aprenent les regles del joc.
Portem molts anys (tants com anys fa que se'n parla) que destinem una part de les energies del debat a parlar sobre el nom. Al 2006 vaig fer un article que es deia precisament el nom de la cosa... Que si RSE, que si RSC, que si RC... Cada empresa té dret a anomenar la seva cosa com vulgui, però sembla assenyat desitjar que existeixi una denominació ni que sigui acadèmica per a referir-se a aquest enfocament de gestió. A més, una part del debat tenia una base feble, en partir d'una mala comprensió terminològica. Retallo un fragment de "Valorar el compromís davant decisions difícils" (21.4.11):
En un article anomenat "L’RSE és gerundi" defensàvem que "els que sols miren l’impacte de les empreses, parlen bàsicament de sostenibilitat mentre que els que mirem dins l’organització preferim parlar d’RSE". També hi fèiem altres afirmacions com "L’RSE no solament és una adaptació a uns requeriments d’uns grups d’interès i d’uns segments de mercat emergents. També suposa en si un vector de gestió del canvi dins la cultura organitzativa", o "Per això l’RSE va més lluny que la sostenibilitat. L’RSE posa la mirada en la gestió i la sostenibilitat en el resultat. L’RSE és gestió des d’un compromís vers uns resultats". Font: Implica la sostenibilitat el mateix que la responsabilitat social? (2.5.11)
Portada la hipòtesi a l'exterm, és com si algunes empreses o generadors de discurs diguessin: ja hem après a gestionar l'RSE i ja controlem la vinculació amb la reputació, amb la gestió de riscos i amb les oportunitats; ja hem dialogat amb els grups d'interès i ja els tenim apamats; ja hem identificat els temes materials i ja sabem què és important, què és prioritari, etc. A partir d'aquí no cal mantenir un gran esforç en la gestió de l'RSE perquè ja no ens pot aportar gaire més o no podem ara destinar-hi més energia. Per tant, anem a mirar de gestionar els resultats (la sostenibilitat és el resultat clau de l'RSE) i desfocalitzem els elements més complexos de la gestió (enfocament RSE). Per exemple, hem de generar filtres per evitar que moltes entitats i altres grups d'interès ens obrin vies de diàleg. O no cal que rendim comptes a tots els grups d'interès sinó que ens podem centrar en els inversors per mitjà de memòries integrades.
Però tot això no seria políticament correcte i la manera de fer remetre el concepte d'RSE és retornant a la falàcia sobre l'adjectiu social i aprofitant per carregar-se el nom responsabilitat.
El Chief Reputation & Sustainability Officer de Telefónica, Alberto Andreu, afirma en un article que l'acció social ha desplaçat l'RSC. Afirma que al seu voltant s'ha generat un ‘efecte halo’ associat als programes socials, a la filantropia empresarial, al “bonisme”… que n'ha ‘segrestat’ la veritable naturalesa: la gestió íntegra i ètica de les multinacionals en el procés de globalització, la identificació de noves oportunitats de mercat amb impacte positiu en la societat, o la gestió de riscos derivats del negoci en aspectes socials, econòmics o ambientals”.
Antonio Argandoña, professor d'Economia i titular de la Càtedra ‘la Caixa’ d'RSE i Govern Corporatiu de l'IESE, fa un pas més i parla de les parts implicades en aquesta desvirtuació del concepte de l'RSC o RSE.
Ja fa temps que l'RSE és motiu de massa jornades que poc aporten i que més aviat desvirtuen la pròpia essència del model, amb enfocaments poc sincers, de cara a la galeria i sovint amb un desenfocament dels temes centrals, estratègics i de competitivitat. Però mentre hi hagi qui estigui disposat a organitzar aquests actes, a exhibir-s'hi o a assistir-hi, es continuaran fent. En parlava en una reflexió fa temps:
En un un article a la Vanguardia de fa mig any, Josep Maria Lozano i Marc Vilanova abordaven aquesta qüestió amb una anàlisi similar:
Portem molts anys (tants com anys fa que se'n parla) que destinem una part de les energies del debat a parlar sobre el nom. Al 2006 vaig fer un article que es deia precisament el nom de la cosa... Que si RSE, que si RSC, que si RC... Cada empresa té dret a anomenar la seva cosa com vulgui, però sembla assenyat desitjar que existeixi una denominació ni que sigui acadèmica per a referir-se a aquest enfocament de gestió. A més, una part del debat tenia una base feble, en partir d'una mala comprensió terminològica. Retallo un fragment de "Valorar el compromís davant decisions difícils" (21.4.11):
Deixar de parlar d’RSE i preferir la sostenibilitatAra semblava que el debat sobre el nom de la cosa s'havia mig esvaït, però ha tornat a aparèixer amb força, amb un discurs que ens proposa passar de la responsabilitat a la sostenibilitat. El meu punt de vista és que ara no estem davant un simple debat terminològic sinó de molt més fons (metodologia, abast, sentit de l'RSE).
[...] Telefónica anunciava que a partir d’ara farà servir l’expressió sostenibilitat corporativa en lloc d’RSC o RSE, adduint que la paraula social podia confondre’s amb acció social.
Santa innocència! Fa anys que tothom sap que la paraula social d’RSE no vol dir assistencial sinó que responsabilitat social vol dir responsabilitat davant la societat. Sorprèn que a aquestes alçades es torni a obrir un debat nominalista superat.
Més aviat m’inclino a pensar que el problema no era tant la paraula ‘social’ com la ‘responsabilitat’. Parlar de sostenibilitat posa l’accent en els temes ambientals, on l’empresa es troba més còmode ja que desfocalitza per exemple els de bon govern.
I encara que vulguem entendre la sostenibilitat en el sentit modern, més ampli, que comprèn el triple compte de resultats, és evident que no és el mateix parlar de sostenibilitat que de responsabilitat. Mentre que la sostenibilitat posa el focus en els impactes, l’RSE equilibra els focus entre el compromís ètic i els resultats d’impacte per mitjà de la gestió de l’RSE, la correcta identificació de la materialitat i dels partprenents, el diàleg amb aquests, la rendició de comptes en el sentit complex de l’accountability...
Tinc la sensació que la desaparició de responsabilitat i de social no és tant una decisió de l’equip d’RSE sinó un requeriment de l’alta direcció per tal de limitar-se a la sostenibilitat entesa com un concepte més reduït. El discurs de construir una empresa sostenible econòmicament en un entorn sostenible ambientalment li és més còmode que parlar d’exercir la responsabilitat enfront d’una societat integrada per grups d’interès.
En un article anomenat "L’RSE és gerundi" defensàvem que "els que sols miren l’impacte de les empreses, parlen bàsicament de sostenibilitat mentre que els que mirem dins l’organització preferim parlar d’RSE". També hi fèiem altres afirmacions com "L’RSE no solament és una adaptació a uns requeriments d’uns grups d’interès i d’uns segments de mercat emergents. També suposa en si un vector de gestió del canvi dins la cultura organitzativa", o "Per això l’RSE va més lluny que la sostenibilitat. L’RSE posa la mirada en la gestió i la sostenibilitat en el resultat. L’RSE és gestió des d’un compromís vers uns resultats". Font: Implica la sostenibilitat el mateix que la responsabilitat social? (2.5.11)
Portada la hipòtesi a l'exterm, és com si algunes empreses o generadors de discurs diguessin: ja hem après a gestionar l'RSE i ja controlem la vinculació amb la reputació, amb la gestió de riscos i amb les oportunitats; ja hem dialogat amb els grups d'interès i ja els tenim apamats; ja hem identificat els temes materials i ja sabem què és important, què és prioritari, etc. A partir d'aquí no cal mantenir un gran esforç en la gestió de l'RSE perquè ja no ens pot aportar gaire més o no podem ara destinar-hi més energia. Per tant, anem a mirar de gestionar els resultats (la sostenibilitat és el resultat clau de l'RSE) i desfocalitzem els elements més complexos de la gestió (enfocament RSE). Per exemple, hem de generar filtres per evitar que moltes entitats i altres grups d'interès ens obrin vies de diàleg. O no cal que rendim comptes a tots els grups d'interès sinó que ens podem centrar en els inversors per mitjà de memòries integrades.
Però tot això no seria políticament correcte i la manera de fer remetre el concepte d'RSE és retornant a la falàcia sobre l'adjectiu social i aprofitant per carregar-se el nom responsabilitat.
El Chief Reputation & Sustainability Officer de Telefónica, Alberto Andreu, afirma en un article que l'acció social ha desplaçat l'RSC. Afirma que al seu voltant s'ha generat un ‘efecte halo’ associat als programes socials, a la filantropia empresarial, al “bonisme”… que n'ha ‘segrestat’ la veritable naturalesa: la gestió íntegra i ètica de les multinacionals en el procés de globalització, la identificació de noves oportunitats de mercat amb impacte positiu en la societat, o la gestió de riscos derivats del negoci en aspectes socials, econòmics o ambientals”.
Antonio Argandoña, professor d'Economia i titular de la Càtedra ‘la Caixa’ d'RSE i Govern Corporatiu de l'IESE, fa un pas més i parla de les parts implicades en aquesta desvirtuació del concepte de l'RSC o RSE.
Ja fa temps que l'RSE és motiu de massa jornades que poc aporten i que més aviat desvirtuen la pròpia essència del model, amb enfocaments poc sincers, de cara a la galeria i sovint amb un desenfocament dels temes centrals, estratègics i de competitivitat. Però mentre hi hagi qui estigui disposat a organitzar aquests actes, a exhibir-s'hi o a assistir-hi, es continuaran fent. En parlava en una reflexió fa temps:
23.2.08 Moratòria a parlar sobre què és la Responsabilitat Social [...] Josep Maria Lozano va llançar un estirabot amb simpatia però carregat de raó i de sentit: "ja n'hi ha prou de parlar d'RSE i potser seria convenient establir una moratòria per a prohibir-ho durant almenys un any." [...] va defensar que hem de parlar menys de responsabilitat social i més de competitivitat.Potser d'això es tracta: de desenfocament. Perquè es fan coses més interessants de les que apareixen en l'escena pública. Alhora que en l'escenari no es parla amb profunditat dels temes, i la superficialitat dóna una aparença de mediocritat.
En un un article a la Vanguardia de fa mig any, Josep Maria Lozano i Marc Vilanova abordaven aquesta qüestió amb una anàlisi similar:
L’RSE es va inventar com una eina empresarial, amb l'objectiu d'identificar i mesurar impactes, i prendre mesures per gestionar-los eficientment. Per tant, en pensar en l’RSE moltes empreses buscaven millorar el que feien. Contràriament, la sostenibilitat va néixer a partir d'una identificació d'un problema social (el desenvolupament sostenible). La pregunta des de la sostenibilitat no era únicament com millorar el que l'empresa fa, sinó més bé si ha de canviar i com, per contribuir a un objectiu socialment compartit, que si situa més enllà dels de la mateixa empresa. És a dir, situa l'empresa en una perspectiva sistèmica i de governança social.
Tanmateix, crec que no comparteixo la conclusió que en treuen:
[...] en els propers anys seguiran existint empreses que parlin d’RSE, però seran empreses més focalitzades en filantropia, acció social i en gestió de riscos. D'altra banda, aquelles empreses que centrin les seves polítiques socials i mediambientals en els seus processos d'innovació, en tot el catàleg de productes i serveis, en la seva cadena de subministraments o en els seus processos, com es fa ara amb la qualitat, ho entendran com a polítiques de sostenibilitat. Entre altres raons perquè una empresa només pot ser sostenible a llarg termini si entén les dimensions socials i mediambientals com a eix estratègic del model de negoci.
Hi ha casos que no coincideixen amb aquesta anàlisi. Per exemple, hi ha empreses de cultura industrial que han anat incorporant normes de gestió ambiental, qualitat, prevenció de riscos, etc., i a mesura que se senten segures del seu model comencen a parlar del seu compromís de sostenibilitat. És més habitual això que no que parlin d'RSE, entre altres coses perquè la sostenibilitat -de ressons ambientals- és vista com un enfocament més material (resultats) mentre que l'RSE s'associa més a l'assegurament que ha de donar lloc a la sostenibilitat (processos) i és vist com un enfocament més proper a la gestió d'intangibles.
Sembla, per tant, que l'RSE hauria de vincular-se més clarament a empreses de cultura avançada i sostenibilitat a empreses de base més industrial, però la sostenibilitat també és escollida per aquelles empreses que tradicionalment s'havien enfocat en la gestió de la reputació i que, després d'un pas per l'RSE, ara fan una certa renúncia al potencial de l'RSE i prefereixen la simplificació comunicativa de la sostenibilitat. Algunes ni han passat per l'RSE:
En el cas de l'empresa de telefonia, l'article "Valorar el compromís davant decisions difícils" vincula el fet de deixar de parlar d'RSE/RSC amb alguns canvis en el sentit dels seus compromisos. Amb motiu de l’anunci d’acomiadaments, fem una reflexió oberta, partint del convenciment que davant les situacions difícils es pot valorar la profunditat del compromís.
En el cas del famós cercador d'internet, a "Google està per la sostenibilitat sense gestió de l'RSE" expliquem que els passos van en un sentit similar ja que la companyia no creu que la seva aposta per la sostenibilitat hagi d'anar acompanyada d'una gestió de la seva Responsabilitat Social, de manera que no es dotarà d'òrgans específics com el Comitè de Sostenibilitat, i la comunicació amb els seus grups d'interès serà unidireccional.
Observo que les empreses que abandonen l'RSE per la sostenibilitat, limiten el component metodològic que aporta l'RSE i se centren en els resultats en sostenibilitat, fet que limita la gestió real de l'RSE, els processos de diàleg amb partprenents, la identificació de la materialitat, elements de transparència, o l'alineació estratègica (és a dir coherència).
Rendició de comptes
I aquestes reflexions tenen un correlat en la pauta d'evolució de les memòries, que passaran en poc temps a la fórmula integrada (financera + sostenibilitat). Aquest pas implica un seguit de canvis entre els quals alguns que tenen molt a veure amb el que analitzem aquí. En primer lloc, es deixen de focalitzar la major part dels grups d'interès i es pren un stakeholder, l'inversor, com el central. Però alhora, en aquest model de memòria, sembla que guanyaran pes alguns indicadors centrals de sostenibilitat mentre que en perdran alguns de metodològics d'RSE.
27.6.11 L’RSE es desenvolupa. Proper pas, memòries integrades
8.5.11 El BBVA va endavant amb la memòria integrada
8.5.11 Informe de revisió de la memòria integrada de BBVA
...to be continued
PD: molt recomanable l'article "¿Por qué no funciona la RSE? Y debería funcionar. Debe funcionar. Va a funcionar" de José Carlos González Lorente, secretario federal de RSE en Comfia-CCOO i membre del Consell Estatal d'RSE (CERSE)
¿Sustituirá el término Sustentabilidad a la RSE?
En el cas del famós cercador d'internet, a "Google està per la sostenibilitat sense gestió de l'RSE" expliquem que els passos van en un sentit similar ja que la companyia no creu que la seva aposta per la sostenibilitat hagi d'anar acompanyada d'una gestió de la seva Responsabilitat Social, de manera que no es dotarà d'òrgans específics com el Comitè de Sostenibilitat, i la comunicació amb els seus grups d'interès serà unidireccional.Observo que les empreses que abandonen l'RSE per la sostenibilitat, limiten el component metodològic que aporta l'RSE i se centren en els resultats en sostenibilitat, fet que limita la gestió real de l'RSE, els processos de diàleg amb partprenents, la identificació de la materialitat, elements de transparència, o l'alineació estratègica (és a dir coherència).
Rendició de comptes
I aquestes reflexions tenen un correlat en la pauta d'evolució de les memòries, que passaran en poc temps a la fórmula integrada (financera + sostenibilitat). Aquest pas implica un seguit de canvis entre els quals alguns que tenen molt a veure amb el que analitzem aquí. En primer lloc, es deixen de focalitzar la major part dels grups d'interès i es pren un stakeholder, l'inversor, com el central. Però alhora, en aquest model de memòria, sembla que guanyaran pes alguns indicadors centrals de sostenibilitat mentre que en perdran alguns de metodològics d'RSE.
27.6.11 L’RSE es desenvolupa. Proper pas, memòries integrades
8.5.11 El BBVA va endavant amb la memòria integrada
8.5.11 Informe de revisió de la memòria integrada de BBVA
...to be continued
PD: molt recomanable l'article "¿Por qué no funciona la RSE? Y debería funcionar. Debe funcionar. Va a funcionar" de José Carlos González Lorente, secretario federal de RSE en Comfia-CCOO i membre del Consell Estatal d'RSE (CERSE)
Algo se mueve en el club de la RSE
Algo se mueve en el club de la RSE. Parece como si alguien se hubiera cansado y mirara de proponernos jugar a otra cosa cuando aún estamos apenas empezando la partida y aprendiendo las reglas del juego.
Llevamos muchos años (tantos como años hace que se habla de ello) que destinamos una parte de las energías del debate a hablar sobre el nombre. En 2006 hice un artículo que se llamaba precisamente el nombre de la cosa... Que si RSE, que si RSC, que si RC ... Cada empresa tiene derecho a nombrar su cosa como quiera, pero parece sensato desear que exista una denominación ni que sea académica para referirse a este enfoque de gestión. Además, una parte del debate tenía una base débil, a partir de una mala comprensión terminológica. Recorto un fragmento de "Valorar el compromiso ante decisiones difíciles" (04/21/11):
Ahora parecía que el debate sobre el nombre de la cosa se había medio desvanecido, pero ha vuelto a aparecer con fuerza, con un discurso que nos propone pasar de la responsabilidad a la sostenibilidad. Mi punto de vista es que ahora no estamos ante un simple debate terminológico sino de mucho más fondo (metodología, alcance, sentido de la RSE).
En un artículo llamado "La RSE es gerundio" defendíamos que "los que sólo miran el impacto de las empresas, hablan básicamente de sostenibilidad mientras que los que miramos dentro de la organización preferimos hablar de RSE". También hacíamos otras afirmaciones como "La RSE no sólo es una adaptación a unos requerimientos de unos grupos de interés y de unos segmentos de mercado emergentes. También supone en sí un vector de gestión del cambio en la cultura organizativa", o "Por eso la RSE va más lejos que la sostenibilidad. La RSE pone la mirada en la gestión y la sostenibilidad en el resultado. La RSE es gestión desde un compromiso hacia unos resultados".. Fuente: ¿Implica la sostenibilidad lo mismo que la responsabilidad social? (05/02/11).
Llevada la hipótesis al extermo, es como si algunas empresas o generadores de discurso dijeran: ya hemos aprendido a gestionar la RSE y ya controlamos la vinculación con la reputación, con la gestión de riesgos y con las oportunidades; ya hemos dialogado con los grupos de interés y ya los tenemos medidos; ya hemos identificado los temas materiales y ya sabemos qué es importante, qué es prioritario, etc. A partir de aquí no es necesario mantener un gran esfuerzo en la gestión de la RSE porque ya no nos puede aportar mucho más o no podemos ahora destinar a ello más energía. Por lo tanto, vamos a tratar de gestionar los resultados (la sostenibilidad es el resultado clave de la RSE) y desfocalizemos los elementos más complejos de la gestión (enfoque RSE). Por ejemplo, hemos de generar filtros para evitar que muchas entidades y otros grupos de interés nos abran vías de diálogo. O no hace falta que rindamos cuentas a todos los grupos de interés sino que nos podemos centrar en los inversores por medio de memorias integradas.
Pero todo esto no sería políticamente correcto y la manera de hacer remitir el concepto de RSE es volviendo a la falacia sobre el adjetivo social y aprovechando para cargarse el nombre responsabilidad.
El Chief Reputation & Sustainability Officer de Telefónica, Alberto Andreu, afirma en un artículo que la acción social ha desplazado a la RSC. Afirma que a su alrededor se ha generado un 'efecto halo' asociado a los programas sociales, a la filantropía empresarial, en el "buenismo"... que ha 'secuestrado' la verdadera naturaleza: la gestión íntegra y ética de las multinacionales en el proceso de globalización, la identificación de nuevas oportunidades de mercado con impacto positivo en la sociedad, o la gestión de riesgos derivados del negocio en aspectos sociales, económicos o ambientales ".
Antonio Argandoña, profesor de Economía y titular de la Cátedra 'la Caixa 'de RSE y Gobierno Corporativo del IESE, da un paso más y habla de las partes implicadas en esta desvirtuación del concepto de la RSC o RSE. Ya hace tiempo que la RSE es motivo de demasiadas jornadas que poco aportan y que más bien desvirtúan la propia esencia del modelo, con enfoques poco sinceros, de cara a la galería y a menudo con un desenfoque de los temas centrales, estratégicos y de competitividad. Peroa mientras haya quien esté dispuesto a organizar estos actos, a exhibirse o a asistir, se seguirán haciendo. Lo comentaba en una reflexión hace tiempo:
Parece, por tanto, que la RSE debería vincularse más claramente a empresas de cultura avanzada y sostenibilidad a empresas de base más industrial, pero la sostenibilidad también es elegida por aquellas empresas que tradicionalmente se habían enfocado en la gestión de la reputación y que, tras un paso por la RSE, ahora hacen una cierta renuncia al potencial de la RSE y prefieren la simplificación comunicativa de la sostenibilidad. Algunas ni han pasado por la RSE:
breTelefónica y Google respectivamente, donde mostramos como algunas empresas optan por la sostenibilidad en detrimento de la responsabilidad social.
En el caso de la empresa de telefonía, el artículo "Valorar el compromiso ante decisiones difíciles" vincula el hecho de dejar de hablar de RSE / RSC con algunos cambios en el sentido de sus compromisos. Con motivo del anuncio de despidos, hacemos una reflexión abierta, partiendo del convencimiento de que ante las situaciones difíciles se puede valorar la profundidad del compromiso.
En el caso del famoso buscador de internet, en "Google está por la sostenibilidad sin gestión de la RSE" explicamos que los pasos van en un sentido similar ya que la compañía no cree que su apuesta por la sostenibilidad tenga que ir acompañada de una gestión de su Responsabilidad Social, de manera que no se dotará de órganos específicos como el Comité de Sostenibilidad, y la comunicación con sus grupos de interés será unidireccional.
Observo que las empresas que abandonan la RSE para la sostenibilidad, limitan el componente metodológico que aporta la RSE y se centran en los resultados en sostenibilidad, lo que limita la gestión real de la RSE, los procesos de diálogo con grupos de interés, la identificación de la materialidad, elementos de transparencia, o la alineación estratégica (es decir coherencia).
Rendición de cuentas
Y estas reflexiones tienen un correlato en la pauta de evolución de las memorias, que pasarán en poco tiempo a la fórmula integrada (financiera + sostenibilidad). Este paso implica una serie de cambios entre los cuales algunos que tienen mucho que ver con lo que analizamos aquí. En primer lugar, se dejan de focalizar la mayor parte de los grupos de interés y se toma un stakeholder, el inversor, como el central. Pero a la vez, en este modelo de memoria, parece que ganarán peso algunos indicadores centrales de sostenibilidad mientras que perderán algunos de metodológicos de RSE.
27/06/11 La RSE se desarrolla. Próximo paso, memorias integradas
08/05/11 El BBVA adelante con la memoria integrada
5.8.11 Informe de revisión de la memoria integrada de BBVA
...to be continued
PD: muy recomendable el artículo "¿Por qué no funciona la RSE? Y debería funcionar. Debe funcionar. Va a funcionar" de José Carlos González Lorente, secretario federal de RSE en Comfia-CCOO y miembro del Consejo Estatal de RSE (CERSE)
Llevamos muchos años (tantos como años hace que se habla de ello) que destinamos una parte de las energías del debate a hablar sobre el nombre. En 2006 hice un artículo que se llamaba precisamente el nombre de la cosa... Que si RSE, que si RSC, que si RC ... Cada empresa tiene derecho a nombrar su cosa como quiera, pero parece sensato desear que exista una denominación ni que sea académica para referirse a este enfoque de gestión. Además, una parte del debate tenía una base débil, a partir de una mala comprensión terminológica. Recorto un fragmento de "Valorar el compromiso ante decisiones difíciles" (04/21/11):
Dejar de hablar de RSE y preferir la sostenibilidad
Esta interpretación me permite corroborar la interpretación de otro hecho reciente. Hace pocos días, Telefónica anunciaba que a partir de ahora utilizará la expresión sostenibilidad corporativa en lugar de RSC o RSE, aduciendo que la palabra social podía confundirse con acción social.
¡Santa inocencia! Hace años que todo el mundo sabe que la palabra social de RSE no significa asistencial sino que responsabilidad social significa responsabilidad ante la sociedad. Sorprende que a estas alturas se vuelva a abrir un debate nominalista superado.
Más bien me inclino a pensar que el problema no era tanto la palabra 'social' como la 'responsabilidad'. Hablar de sostenibilidad hace hincapié en los temas ambientales, donde la empresa se encuentra más cómodo ya que desfocalitza por ejemplo los de buen gobierno.
Y aunque queramos entender la sostenibilidad en el sentido moderno, más amplio, que comprende la triple cuenta de resultados, es evidente que no es lo mismo hablar de sostenibilidad que de responsabilidad. Mientras que la sostenibilidad pone el foco en los impactos, la RSE equilibra los focos entre el compromiso ético y los resultados de impacto por medio de la gestión de la RSE, la correcta identificación de la materialidad y de los grupos de interés, el diálogo con estos, la rendición de cuentas en el sentido complejo de la accountability...
Tengo la sensación de que la desaparición de responsabilidad y de social no es tanto una decisión del equipo de RSE sino un requerimiento de la alta dirección para limitarse a la sostenibilidad entendida como un concepto más reducido. El discurso de construir una empresa sostenible económicamente en un entorno sostenible ambientalmente le es más cómodo que hablar de ejercer la responsabilidad frente a una sociedad integrada por grupos de interés.
Ahora parecía que el debate sobre el nombre de la cosa se había medio desvanecido, pero ha vuelto a aparecer con fuerza, con un discurso que nos propone pasar de la responsabilidad a la sostenibilidad. Mi punto de vista es que ahora no estamos ante un simple debate terminológico sino de mucho más fondo (metodología, alcance, sentido de la RSE).
En un artículo llamado "La RSE es gerundio" defendíamos que "los que sólo miran el impacto de las empresas, hablan básicamente de sostenibilidad mientras que los que miramos dentro de la organización preferimos hablar de RSE". También hacíamos otras afirmaciones como "La RSE no sólo es una adaptación a unos requerimientos de unos grupos de interés y de unos segmentos de mercado emergentes. También supone en sí un vector de gestión del cambio en la cultura organizativa", o "Por eso la RSE va más lejos que la sostenibilidad. La RSE pone la mirada en la gestión y la sostenibilidad en el resultado. La RSE es gestión desde un compromiso hacia unos resultados".. Fuente: ¿Implica la sostenibilidad lo mismo que la responsabilidad social? (05/02/11).
Llevada la hipótesis al extermo, es como si algunas empresas o generadores de discurso dijeran: ya hemos aprendido a gestionar la RSE y ya controlamos la vinculación con la reputación, con la gestión de riesgos y con las oportunidades; ya hemos dialogado con los grupos de interés y ya los tenemos medidos; ya hemos identificado los temas materiales y ya sabemos qué es importante, qué es prioritario, etc. A partir de aquí no es necesario mantener un gran esfuerzo en la gestión de la RSE porque ya no nos puede aportar mucho más o no podemos ahora destinar a ello más energía. Por lo tanto, vamos a tratar de gestionar los resultados (la sostenibilidad es el resultado clave de la RSE) y desfocalizemos los elementos más complejos de la gestión (enfoque RSE). Por ejemplo, hemos de generar filtros para evitar que muchas entidades y otros grupos de interés nos abran vías de diálogo. O no hace falta que rindamos cuentas a todos los grupos de interés sino que nos podemos centrar en los inversores por medio de memorias integradas.
Pero todo esto no sería políticamente correcto y la manera de hacer remitir el concepto de RSE es volviendo a la falacia sobre el adjetivo social y aprovechando para cargarse el nombre responsabilidad.
El Chief Reputation & Sustainability Officer de Telefónica, Alberto Andreu, afirma en un artículo que la acción social ha desplazado a la RSC. Afirma que a su alrededor se ha generado un 'efecto halo' asociado a los programas sociales, a la filantropía empresarial, en el "buenismo"... que ha 'secuestrado' la verdadera naturaleza: la gestión íntegra y ética de las multinacionales en el proceso de globalización, la identificación de nuevas oportunidades de mercado con impacto positivo en la sociedad, o la gestión de riesgos derivados del negocio en aspectos sociales, económicos o ambientales ".
Antonio Argandoña, profesor de Economía y titular de la Cátedra 'la Caixa 'de RSE y Gobierno Corporativo del IESE, da un paso más y habla de las partes implicadas en esta desvirtuación del concepto de la RSC o RSE. Ya hace tiempo que la RSE es motivo de demasiadas jornadas que poco aportan y que más bien desvirtúan la propia esencia del modelo, con enfoques poco sinceros, de cara a la galería y a menudo con un desenfoque de los temas centrales, estratégicos y de competitividad. Peroa mientras haya quien esté dispuesto a organizar estos actos, a exhibirse o a asistir, se seguirán haciendo. Lo comentaba en una reflexión hace tiempo:
23.2.08 Moratoria a hablar sobre que es la Responsabilidad Social [...] Josep Maria Lozano lanzó una invectiva con simpatía pero cargada de razón y de sentido: "ya llevamos suficiente tiempo hablando de RSE y quizás sería conveniente establecer una moratoria para prohibirlo durante al menos un año." [...] defendió que tenemos que hablar menos responsabilidad social y más de competitividad.Quizás de eso se trata: de desenfoque. Porque se hacen cosas más interesantes de las que aparecen en la escena pública. Al mismo tiempo que en el escenario no se habla con profundidad de los temas, y la superficialidad da una apariencia de mediocridad. En un un artículo en la Vanguardia de hace medio año, Josep Maria Lozano y Marc Vilanova abordaban esta cuestión con un análisis similar:
La RSE se inventó como una herramienta empresarial, con el objetivo de identificar y medir impactos, y tomar medidas para gestionarlos eficientemente. Por lo tanto, al pensar en la RSE muchas empresas buscaban mejorar lo que hacían. Contrariamente, la sostenibilidad nació a partir de una identificación de un problema social (el desarrollo sostenible). La pregunta desde la sostenibilidad no era únicamente como mejorar lo que la empresa hace, sino más bien si tiene que cambiar y cómo, para contribuir a un objetivo socialmente compartido, que si sitúa más allá de los de la misma empresa. Es decir, sitúa la empresa en una perspectiva sistémica y de gobernanza social.
Sin embargo, creo que no comparto la conclusión que sacan:
[...] En los próximos años seguirán existiendo empresas que hablen de RSE, pero serán empresas más focalizadas en filantropía, acción social y en gestión de riesgos. Por otro lado, aquellas empresas que centren sus políticas sociales y medioambientales en sus procesos de innovación, en todo el catálogo de productos y servicios, en su cadena de suministros o en sus procesos, como se hace ahora con la calidad, lo entenderán como políticas de sostenibilidad. Entre otras razones porque una empresa sólo puede ser sostenible a largo plazo si entiende las dimensiones sociales y medioambientales como eje estratégico del modelo de negocio.
Hay casos que no coinciden con este análisis. Por ejemplo, hay empresas de cultura industrial que han ido incorporando normas de gestión ambiental, calidad, prevención de riesgos, etc., y a medida que se sienten seguras de su modelo empiezan a hablar de su compromiso de sostenibilidad. Es más habitual eso que no que hablen de RSE, entre otras cosas porque la sostenibilidad -de ecos ambientales- es vista como un enfoque más material (resultados) mientras que la RSE se asocia más al aseguramiento que debe dar lugar a la sostenibilidad (procesos) y es visto como un enfoque más cercano a la gestión de intangibles.
breTelefónica y Google respectivamente, donde mostramos como algunas empresas optan por la sostenibilidad en detrimento de la responsabilidad social.
En el caso de la empresa de telefonía, el artículo "Valorar el compromiso ante decisiones difíciles" vincula el hecho de dejar de hablar de RSE / RSC con algunos cambios en el sentido de sus compromisos. Con motivo del anuncio de despidos, hacemos una reflexión abierta, partiendo del convencimiento de que ante las situaciones difíciles se puede valorar la profundidad del compromiso.En el caso del famoso buscador de internet, en "Google está por la sostenibilidad sin gestión de la RSE" explicamos que los pasos van en un sentido similar ya que la compañía no cree que su apuesta por la sostenibilidad tenga que ir acompañada de una gestión de su Responsabilidad Social, de manera que no se dotará de órganos específicos como el Comité de Sostenibilidad, y la comunicación con sus grupos de interés será unidireccional.
Observo que las empresas que abandonan la RSE para la sostenibilidad, limitan el componente metodológico que aporta la RSE y se centran en los resultados en sostenibilidad, lo que limita la gestión real de la RSE, los procesos de diálogo con grupos de interés, la identificación de la materialidad, elementos de transparencia, o la alineación estratégica (es decir coherencia).
Rendición de cuentas
Y estas reflexiones tienen un correlato en la pauta de evolución de las memorias, que pasarán en poco tiempo a la fórmula integrada (financiera + sostenibilidad). Este paso implica una serie de cambios entre los cuales algunos que tienen mucho que ver con lo que analizamos aquí. En primer lugar, se dejan de focalizar la mayor parte de los grupos de interés y se toma un stakeholder, el inversor, como el central. Pero a la vez, en este modelo de memoria, parece que ganarán peso algunos indicadores centrales de sostenibilidad mientras que perderán algunos de metodológicos de RSE.
27/06/11 La RSE se desarrolla. Próximo paso, memorias integradas
08/05/11 El BBVA adelante con la memoria integrada
5.8.11 Informe de revisión de la memoria integrada de BBVA
...to be continued
PD: muy recomendable el artículo "¿Por qué no funciona la RSE? Y debería funcionar. Debe funcionar. Va a funcionar" de José Carlos González Lorente, secretario federal de RSE en Comfia-CCOO y miembro del Consejo Estatal de RSE (CERSE)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
