Jornada “RSE y el compromiso del empleado en telecomunicaciones”

• El Col·legi d’Enginyers Tècnics i Graduats en Enginyeria de Telecomunicació de Catalunya (COETTC), organiza la jornada “RSE y el compromiso del empleado en telecomunicaciones”
• El evento se realiza el 25 de abril con motivo del Día Mundial de la Eficiencia Energética 
• Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global y Vector 5, moderará un debate sobre RSE 

25 de abril de 2013

9.00 h ACREDITACIONES

09.30 h ACTO INAUGURAL

PRESENTADOR:

• Dr. José María Castellano García, experto en evaluación de impacto de programas, Universitat Pompeu Fabra.
• Sr. Albert Carné, Director de Política y Promoción económica de la de la Generalitat de Catalunya.
• Representante de telecomunicaciones del Ajuntament de Barcelona.
• Germán Granda, Director General de Forética.
• Representante del Pacto Mundial, ONU.
• Ferran Amago, decano del COETTC

10.00 h APERTURA DEL PANEL DE DISCUSIÓN

LA RESPONSABILIDAD CORPORATIVA Y LA SOSTENIBILIDAD EN LA INDUSTRIA DE LAS TELECOMUNICACIONES: ÚLTIMAS TENDENCIAS, DESARROLLOS, RETOS ACTUALES Y FUTUROS
Descripción y funcionamiento: Breve introducción de los ponentes; pregunta del moderador e interacción del público. No es necesario que los ponentes preparen una presentación individual. Existen muchas definiciones de la Responsabilidad Corporativa (RC) y sostenibilidad y el desarrollo se ha producido en los últimos años. El panel consistirá en opiniones individuales sobre responsabilidad corporativa en el sector de las telecomunicaciones y la discusión entre los ponentes y la audiencia. Habrá debates sobre los siguientes temas:

¿Cómo la Responsabilidad Corporativa y la Sostenibilidad y sus definiciones cambiado en los últimos años y cuál es su aplicación más reciente en la industria de las telecomunicaciones?

¿Cuáles son las tendencias actuales nacionales e internacionales en RC y Sostenibilidad que tienen impacto en el desarrollo futuro en el sector de las telecomunicaciones?

¿Cuáles son los retos y las mejores prácticas para lograr el compromiso del Consejo de

Dirección en la RC y la Sostenibilidad?

¿Cuál es el conocimiento actual de los tres pilares de la sostenibilidad medioambiental, social y económico- dentro de la industria de las telecomunicaciones, y lo que las empresas de telecomunicaciones hacen y pueden hacer en cada uno de ellos?

• MODERADOR:

• Josep Maria Canyelles, Responsabilitat Global

MIEMBROS DEL PANEL:

• Germán Granda, Director General de Forética. 
• Representante del Instituto de Innovación Social, ESADE.

11.00 h CASO DE ESTUDIO
APLICACIÓN EFECTIVA DE UNA ESTRATEGIA GLOBAL DE RSE Y SOSTENIBILIDAD CON ÉNFASIS EN EL COMPROMISO DEL EMPLEADO Y ESTABLECIMIENTO DE UN PROGRAMA DE GOBERNANZA EN RC PARA ALCANZAR OBJETIVOS
Descripción y funcionamiento: Presentación de un caso de estudio durante 25 minutos y 10 minutos de preguntas y respuestas del público.
Temas tratados:

• La identificación de todas las partes involucradas en la creación de la estrategia de la RC y sus roles.
• Revisar el papel de los departamentos de Recursos Humanos en la implementación y promoción de la estrategia de RC y sostenibilidad en las empresas de telecomunicaciones y su papel de canal de comunicación entre la dirección y los empleados.
  
• Integrar el desarrollo de nuevas tecnologías y el auge de las redes sociales en la estrategia de la RC y sostenibilidad de la compañía, en su comunicación y recogida de opiniones.
• Comunicar la conexión entre la actividad de RSE y el trabajo diario de los empleados y la conexión entre el esfuerzo de los empleados en RSE y la estrategia de RSE y de la compañía.
• Gestionar los programas y actividades de RC y Sostenibilidad en una compañía global de telecomunicaciones para asegurar el pleno apoyo del Consejo de Dirección y de toda la compañía.

PONENTE:

• Emilio Vera, Reputación Corporativa, Identidad y Medio Ambiente de TELEFÓNICA.

11.30 h Pausa café

12.00 h CASOS DE ESTUDIO
COMPROMETER Y FORMAR A SUS EMPLEADOS EN RC Y SOSTENIBILIDAD PARA AUMENTAR LA MOTIVACIÓN Y EL RETORNO DE LA INVERSIÓN.
Descripción y funcionamiento: Presentación de tres casos de estudios y después 20 minutos de preguntas y respuestas del público por los tres ponentes.
Temas tratados:

• Establecer nuevas formas para atraer las mentes más brillantes y trabajar con los futuros empleados incluyendo a los estudiantes en prácticas para seleccionar las personas con la mentalidad adecuada para su empresa.
• Aprovechar la RC como una herramienta para fomentar el talento global. Construir una cultura de compromiso que atrae y retiene el talento.
• Identificar y seleccionar las herramientas de formación, compromiso y motivación de los empleados en la RC y Sostenibilidad a largo plazo y las herramientas para comunicar con fuerza la estrategia de RC y Sostenibilidad.
• Superar los problemas de falta de compromiso de los empleados, incluyendo las especificidades de empleados que trabajan fuera de la oficina.
• Maximizar los incentivos, recompensas y los programas de reconocimiento de los empleados que premien las mejoras medibles desde el punto de vista social, medioambiental y económico.

PONENTES:

• Jesús Guijarro, Responsabilidad Social Corporativa, Orange.
• Representante de Microsoft Ibérica.
• Representante de Samsung Electronics Iberia.

13:30 h CONCLUSIONES FINALES Y CLAUSURA

• Emilio Vera, Reputación Corporativa, Identidad y Medio Ambiente de TELEFÓNICA. Representante de Recursos Humanos, Microsoft Ibérica.
• Sr. Albert Carné, Director de Política y Promoción económica de la de la Generalitat de Catalunya.
• Representante de la Fundación ABERTIS.
• Ferran Amago, decano del COETTC

25 de abril de 2013 PIMEC - Viladomat, 174, 08015 Barcelona 

PDF acto

Jornada “Inversions responsables: Empreses i cooperació Internacional al Desenvolupament”

Des de l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya, es considera que les inversions responsables són claus per procurar una sortida de l'actual crisi econòmica i fomentar la cooperació internacional per al desenvolupament.

Així, en l'actual context, els governs no poden contribuir de la mateixa manera que anys enrere i les empreses i altres entitats privades tenen un paper cadavegada més important en la promoció d'un desenvolupament social i ambientalment sostenible.

Des dels organismes que integren el sistema de les Nacions Unides s’observa que l’impuls d’un creixement econòmic sòlid depèn, en gran mesura, d’un increment de les inversions privades sostenibles, que siguin responsables en termes socials i ambientals. S’ha anat consolidant la noció d’inversió responsable, com una de les dimensions de la responsabilitat social corporativa, i que s’estén tant a la inversió directa com a la inversió en cartera. La inversió responsable comprèn qualsevol procés d’inversió en el qual amb l’anàlisi de rendibilitat econòmica, s’integren sempre criteris socials, ambientals i de bona governança.

Diverses iniciatives auspiciades des d’institucions del sistema de les Nacions Unides han anat concretant els criteris que han de guiar unes pràctiques inversores responsables. Un bon exemple és la inici- ativa dels “Principis d’Inversió Responsable”, i el Pacte Mundial de les Nacions Unides, pensada específicament per a les institucions d’inversió. Les inversions responsables són claus per tal de procurar una sortida de l’actual crisi econòmica i fomentar la cooperació internacional pel desenvolupament. Així, en l’actual context, els governs no poden contribuir-hi de la mateixa manera que anys enrere i les empreses i altres entitats privades tenen un rol cada cop més important en la promoció d’un desenvolupament social i ambientalment sostenible.

PROGRAMA

16’30h. Inauguració
Albert Soria, subdirector general, “Fundació La Caixa”
Eduard Sagarra i Trias , president de l’ Associació per a les Nacions Unides
Salvador Esteve, president de la Diputació de Barcelona*

16’45-17’15h. Conferència Inaugural “Inversió inclusiva i responsable: mercats inclusius per a la cooperació internacional al desenvolupament”
Hansin Dogan, subdirector del Istanbul International Center for Private Sector in Development (PNUD) *

17’15-17’45h. La cooperació i la solidaritat e mpresarial: noves aliances público-privades pel desenvolupament
Francisco Javier Garayoa, director del “Foro Español para la Inversión Socialmente Responsable” (Spainsif)
Jordi Castell Massanes, director de Relacions Internacionals, Diputació de Barcelona

17’45-18h. Pausa cafè

18-19h. Bones pràctiques d’inversió responsable. “Del compromís a l’acció”*
Representants de les empreses:

• Addeco
• Fundació LA CAIXA
• Modera: Marta Ribera

19-19’30h. Debat

19’30h. Cloenda Xavier Fernández Pons, professor titular de Dret Internacional Públic de la Universitat de Barcelona. Director científic del seminari.

* Ponents pendent de confirmació

DATA 7 de març
HORARI: De 16,30h a 20h
LLOC: Palau Macaya Pg. Sant Joan, 108 Barcelona
INSCRIPCIONS
Socis d’ANUE: Gratuït
Públic en General: 10 €
Tel 93 301 39 90
info@anue.org

PDF acte

Vídeo de la conferència de Teresa Forcades sobre els crims de la indústria de la salut

El 17 de gener la Teresa Forcades va fer una xerrada a l'entitat Àurea Social que val la pena escoltar:


Teresa Forcades - Capitalisme i ètica. Els crims de la indústria de la salut i la resistència popular

Newsletter febrer 2013

[ca] Ja podeu accedir a la newsletter de febrer, titulada "Innovant en Voluntariat d'Empresa", i amb altres articles i propostes de noves jornades i activitats. També hi trobareu diverses notícies sobre RSE. Entreu al newsletter en català: www.collaboratio.net/newsletter/2013/02/26/01

[es] Ya pueden acceder a la newsletter de Febrero, titulada "Innovando en Voluntariado de Empresa, y con otros artículos y propuestas de nuevas jornadas y actividades. También encontrarán varias noticias sobre RSE. Entren al newsletter en castellano: www.collaboratio.net/newsletter/2013/02/26/02

[ca] Veure llistat tots els newsletter
[es] Ver listado todos los newsletters

Catalunya redueix el 45% del consum per càpita de bosses de plàstic d'un sol ús en 4 anys

L'any 2011 es van consumir 1.000 milions de bosses de plàstic menys que en el 2007  [Font: 324.cat]

El consum de bosses de plàstic per persona a Catalunya s'ha reduït al voltant d'un 45% des del 2007 fins al 2011, apropant-se a l'objectiu de reducció del 50% establert durant el Pacte de la Bossa l'any 2009. L'Agència Catalana de Residus ha fet públic avui l'últim balanç que certifica que el 2011 es van consumir mil milions de bosses menys que l'any 2007.

El 28 de juliol del 2009 es va signar un pacte entre el govern de la Generalitat i totes les organitzacions de la distribució i la fabricació amb presència a Catalunya i Espanya; el pacte, conegut com a Pacte per la Bossa establia un marc de col·laboració entre l'Administració Catalana i les organitzacions sectorials amb l'objectiu de reduir el consum de bosses de nanses d'un sol ús en un 50% l'any 2012, en relació amb els valors de consum del 2007.

Durant una reunió amb representants de les 65 empreses i associacions adherides al pacte el director de l'Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, ha declarat que al tancament del 2011 cada català va consumir 179 bosses d'un sol ús a l'any respecte a les 327 de l'any 2007. A Catalunya, la mitjana global constata que anualment es consumeixen un total de 1.350 milions de bosses d'un sol ús, mentre que fa quatre anys la xifra era de 2.350 milions, és a dir, una diferència de 1.000 milions de bosses menys en un període de quatre anys.

Habitualment les bosses d'un sol ús es consumeixen en el comerç urbà en un 85,2%, i en els supermercats en un 10,7%. L'activitat que concentra més consum de bosses és la compra d'aliments, seguida del comerç mixt, l'equipament de la llar i l'automoció i els carburants, entre d'altres. Segons ha concretat la Conselleria de Territori i Sostenibilitat en un comunicat, aquests establiments han col·laborat en la reducció del consum de bosses aplicant diverses mesures de prevenció, com per exemple el pagament de les bosses.

L'estudi reflecteix un canvi d'hàbits de la població, ja que dos terços de les llars asseguren reutilitzar les bosses per a les escombraries i un terç les reutilitza per fer altres compres, a més l'any 2007 un 31% de la població afirmava no disposar d'alternatives a la bossa de plàstic mentre que actualment aquest percentatge s'ha reduït fins al 4%. A més, un 42% de les llars les recicla correctament al contenidor groc.

Més info:

• Nota de premsa [PDF,361,95 KB.]
• Estudi sobre el consum de bosses de plàstic a Catalunya l'any 2011 [PDF,518,97 KB.]
  Resum executiu
• Web amb Propostes d'actuació per a totes les parts

El Twitter dels serveis públics

L'existència de les xarxes socials, i especialment del Twitter, fa que puguem comunicar obertament, tant als seguidors com a algun destinatari adhoc, un incident que altrament ens hauríem quedat per a nosaltres i no hauria passat de l'anècdota que expliques als companys de feina o mentre sopes a casa.

Per mitjà de les piulades fins i tot pots transmetre situacions ridícules que vius en la quotidianeïtat. Per exemple, fa uns dies volia comprar unes targetes de Metro a la parada de Plaça Espanya i, com sempre faig, vaig demanar el rebut. El problema va ser que l'expenedor està en un passadís proper a l'entrada i els dies que fa vent el rebut es desplaça dins la safata i no es pot agafar!

És a dir, la safata està protegida per una tapa mòbil que pots apartar per a recollir els tiquets, però hi ha una protecció que fa que sols tinguis accés amb la mà a la part esquerra i no a la dreta. Els bitllets, fets de cartolina, cauen a la zona de recollida, però el rebut, fet de paper més lleuger, és endut pel vent cap a la dreta, on no es pot agafar.

Quina ha estat la solució: m'he acotat, he aixecat la tapa i he bufat per a desplaçar el rebut cap a l'esquerra, davant la sorpresa de la cua, i sobretot d'algun turista estranger que ha degut pensar que aquesta era la manera de recollir els bitllets!

Altres cops he tingut problemes amb els rebuts del Metro. Massa sovint m'he trobat que s'ha acabat el paper. Però hi ha una altra circumstància curiosa: quan el rotlle de paper de rebut està arribant al final agafa una forma que impedeix que caigui a la safata. Ja en vaig parlar: problemes per a obtenir el rebut.

Ara la diferència és que ho pots explicar per Twitter. I a més, resulta que et responen! Et responen en el cas del Metro, no d'altres empreses de transports com Renfe! En tot cas, el que ja desconec és com gestionen aquestes queixes, suggeriments, curiositats... Ara ja ens resulta positiu una mera resposta, però potser en un futur proper els clients i usuaris voldrem més progressos en transparència, gestió i resultats.

Per exemple, m'agradaria saber si s'ha comunicat a l'empresa fabricant dels expenedors i dels rotlles de paper aquest problema del cargolament dels últims trossos. Si no ha estat així, l'esforç d'escriure una piulada seria sols una manera de desfogar-se però no aportaria cap altre valor, alhora que l'empresa de transports sols estaria donant una imatge però no incorporaria cap coneixement ni aprofitaria per a innovar i millorar.

Aquestes són les piulades (en ordre invers):

1. JosepMaria Canyelles ‏@jmcanyelles

   @TMB_Barcelona gràcies resposta. La "mala impressió" no ha estat avui, en qualsevol cas. Avui m'he arreglat sol ;)

   Mostra la conversa
   

   • Respon
   • Esborra
   • Marca com a preferida
   • Més
2. 17 de Gen. JosepMaria Canyelles ‏@jmcanyelles

   Com quan el rotlle de paper arriba al final i els rebuts es cargolen i no es poden agafar i se n'acumulen 5 o 6!! No solució? @TMB_Barcelona

   Expandir
3. 17 de Gen. JosepMaria Canyelles ‏@jmcanyelles

   Quan a vegades et confessen rient que un problema passa sovint i notes que "no és el seu problema" t'irrita @TMB_Barcelona

   Expandir
4. 17 de Gen. JosepMaria Canyelles ‏@jmcanyelles

   Agrairia un treballador compromès que et digués 'informaré l'Empresa per mirar de solucionar-ho' @TMB_Barcelona

   Expandir
5. 17 de Gen. JosepMaria Canyelles ‏@jmcanyelles

   No sé si @TMB_Barcelona espera dels treballadors que informin dels problemes però jo sí espero dels treb alguna cosa més...

   Expandir
6. 17 de Gen. JosepMaria Canyelles ‏@jmcanyelles

   Expenedor bitllets Pl.Esp: el vent mou rebut dins safata i no es pot agafar! Solució: m'he acotat i bufat! #deunidó @TMB_Barcelona

Saber en què incomplim la llei

Com a consultor d'RSE, una de les primeres dificultats és conèixer quines normes legals o compromisos està incomplint una empresa o organització. I és que una responsabilitat bàsica d'una empresa és saber a quin marc legal es deu, especialment en allò que és més singular de la seva activitat, i en quin nivell de compliment es troba.

De vegades, en una definició que no serveix per a comprendre res, es diu que l'RSE suposa anar més enllà de la llei, i que una organització que no compleixi les normes no podria parlar d'RSE.

Permeteu-me encara ser més exigent. Per a una empresa que parli d'RSE no n'hauria prou a complir l'articulat de la llei, sinó que caldria assumir la intencionalitat de la norma, allò que la societat, per mitjà del legislador, ha decidit que formi part de la manera de gestionar la convivència entre els diferents interessos.

Així, per a una organització que gestioni l'RSE, la resposta a quines normes s'incompleixen hauria de ser fàcil, almenys en un context de confidencialitat. És clar que hauria de complir totes les lleis, però sobretot no ho hauria de considerar un implícit, sinó que hauria de tenir la certesa que les està complint, o quines està en el límit, o quines s'està per sota però s'està en camí del compliment. I és que també hem de tenir clar que hi ha moments en què pot succeir que no s'estigui complint però que hi hagi una explicació i un procés cap al compliment (comply or explain, compleix o explica't) 

De vegades es dóna un fet curiós: com més presumptament ètica es creu una organització menys donada està a relacionar els incompliments. Així, el sector públic, o empreses que es declaren ètiques, sovint no fan l'esforç de disposar del llistat dels incompliments, com si pressuposessin que la seva pròpia puresa hauria de fer inconsistents i fer esvair aquestes màcules.

Em pregunto quants regidors municipals o directors generals, en el moment de prendre possessió del càrrec, entre la informació que demanen per a situar-se, demanen quines són les vulneracions legals. Posaré dos exemples personals, un del passat i un del futur:

• Recordo un dels cops que em vaig molestar més quan, portant ja temps en un càrrec públic, vaig assabentar-me de l'existència d'una llibreta d'estalvi per on circulava diner no regularitzat. Em vaig sentir traït i penso si potser no habia sabut expressar de manera prou clara la demanda, o no ho vaig reiterar en diverses ocasions. L'explicació segons la qual sempre havia estat així i que els anteriors regidors de dos altres partits que havien tingut la responsabilitat mai havien demanat que s'eliminés no em va servir d'excusa. Anticipo que no era res greu, però sóc del parer que no podem assumir des de l'Administració maneres de fer que s'escapin de la legalitat i de les bones pràctiques. O en tot cas, per no caure en maniqueismes fàcils, en la gestió de la responsabilitat social, hem de disposar de la relació de quins incompliments tenim.
• Un dia d'aquests miraré de tenir una entrevista amb el nou administrador de l'oficina local de Vilanova i la Geltrú de l'Agència Tributària. Sense mostrar-me agressiu i amb tota normalitat, li preguntaré si disposa de la relació dels incompliments legals que es cometen des de la seva oficina. No li demano que me'ls digui. Sols es tracta de saber si n'està al cas i si els està gestionant. N'hi ha alguns en què he presentat queixes i em sento amb el dret de poder demanar com s'estan gestionant. Però abans d'una resposta fàcil i exculpatòria, vull saber si quan va entrar va demanar la llista.

No fer-ho pressuposa que a l'Administració tot es fa bé, i que si s'incompleix la llei no es fa per cap dolenteria sinó perquè no s'ha disposat del temps o els mitjans per a fer-ho bé, però en el cas de l'Administració sempre hem suposat que no hi ha cap maldat ni culpabilitat intríseca, com sí que deu haver-hi en el cas de les empreses! I aquest és el problema: pensar que al sector públic tenim uns valors superiors que fa que no calgui gestionar la responsabilitat social! Em sorprendria si l'actual administrador de l'Agència Tributària hagués demanat el llistat dels incompliments. Estic segur que viu feliç pensant que són tots els altres els que incompleixen la llei, mentre que, en el cas que ells tinguessin algun incompliment, segur que estaria justificat, i en tot cas no afectaria la seva integritat professional perquè sempre hi hauria una complexa estructura organitzativa on dissipar tota responsabilitat.  

En el meu cas, tinc clar els incompliments que faig, tant pels que rebo sanció com pels que no, i els comunico: Durant el 2012 he rebut les següents multes de trànsit. De fet, també reflexiono sobre el que faig malament en la gestió de la meva responsabilitat social, per exemple en matèria de conciliació: Un any complicat per a mi. No ho dic per sentir-me ni molt menys exemple de res (tot just vaig experimentant i trobant els camins) però tant de bo algun dia una Administració pública, ja sigui un ajuntament o una delegació d'Hisenda pugui explicar quins són els seus incompliments normatius, què estan fent per resoldre'ls, i com gestionen la seva responsabilitat social.

Seminari Innovant en Voluntariat d’Empresa

La Cambra de Comerç de Barcelona va organitzar fa uns dies un seminari sobre com innovar en el Voluntariat d'Empresa, un espai de reflexió i propostes

Quan al juny del 2003 vaig poder organitzar una trobada d'empresaris catalans per parlar del Voluntariat d'Empresa, aquesta era una realitat absolutament incipient i prou desconeguda per la majoria.

En el dinar de treball realitzat al Círculo Ecuestre de Barcelona moltes empreses van suggerir que seria bo disposar d'eines pràctiques per començar a situar-se i valorar-ne els pros i contres. D'allà en va sortir un manual que es va poder repartir entre les empreses catalanes, editat per l'Institut Català del Voluntariat.

Només tres anys després, a Catalunya, com arreu del món, escrivia en un article que aquesta pràctica ja havia experimentat un creixement enorme. Ara, després de 10 anys, hem de repensar com s'està desenvolupant el Voluntariat d'Empresa, com es pot millorar la capacitat de crear valor per a totes les parts i com innovar. El 2011 va ser l'Any Europeu del Voluntariat i a Catalunya s'hi va celebrar el Congrés Europeu, en el qual una de les reflexions es va centrar en el Voluntariat d'Empresa (VdE).

A la Cambra de Comerç de Barcelona es va organitzar aquest febrer un seminari sobre com innovar en el Voluntariat d'Empresa, un espai de reflexió i propostes per a un grup reduït d'empreses seleccionades, però que en el futur pot resultar d'interès per a d'altres o pot donar lloc a d'altres iniciatives.

En el VdE hi intervenen moltes parts, empresa, voluntaris, destinataris, entitats, i no és fàcil alinear. Però malgrat les dificultats, el VdE és una oportunitat que encara pot donar el millor de si, i que pot connectar-se millor a la gestió dels valors organitzacionals, al desenvolupament de soft skills, als processos d'innovació social...

• Projectes de major valor social: Voluntariat en entorns complexos.
• Projectes que afavoreixin la conciliació de la vida laboral, familiar i social: Voluntariat en Família.
• Voluntariat directiu.
• Iniciatives compartides i transversals: grans projectes de país.
• Voluntariat orientat a desenvolupar soft skills.

El Voluntariat Corporatiu o d'Empresa és un model d'acció social molt nou... ja que, tal com s'està practicant avui dia, no té sinó uns pocs anys. De fet, no fa gaires anys aquest era un concepte absolutament desconegut i impensable per a moltes empreses.

Fa justament 10 anys, la Generalitat de Catalunya va organitzar una trobada al Cercle Eqüestre amb una vintena d'empreses per valorar aquesta pràctica que s'observava en altres països. Els participants van mostrar-hi interès i van suggerir la realització d'un manual, que es va publicar a l'any següent.

En pocs anys ha aparegut i ha crescut a cavall de l'RSE... i algunes empreses significatives han començat a crear programes específics. Ha passat a ser un concepte més conegut, però s'ha desenvolupat prou?

• Apareixen preguntes sobre l'impacte a l'empresa: Dóna la resposta esperada? Com s'està aplicant? Es pot millorar? Es comprèn internament? Com s'ha d'alinear?
• I també preguntes sobre l'impacte a l'entorn: Ho valoren bé les organitzacions socials? Genera el millor valor possible? S'integra de manera singular a la realitat social de cada territori?

A Catalunya, el voluntariat no és res nou... El que ha resultat nou és el paper actiu de les empreses en aquesta matèria. I sovint no se sap comprendre el sentit i el valor que comporta, que no és merament d'acció social sinó de gestió dels valors i d'alineació interna.

L’acció social de les empreses ha evolucionat de manera enorme en la darrera dècada, i actualment es porten a terme, entre d’altres, projectes que permeten crear un impacte social alhora que hi ha una implicació més profunda més enllà de les aportacions econòmiques.

Per mitjà de compromisos com el Voluntariat d’Empresa (VdE) o els models coneguts com a Inversió Social, el personal de l’empresa pot aportar habilitats i temps alhora que poden desenvolupar valors personals que finalment acaben conformant uns valors d’empresa més proactius i compromesos. Els models de VdE poden ser molt diversos, des de les accions que tenen més d’experiència solidària compartida, on el focus és el treball en equip en un entorn prou lúdic o relaxat, fins als casos en què l’experiència pot arribar a afectar el desenvolupament humà –valors i actituds- de les persones implicades.

Al llarg d’uns anys d’experiències, les empreses han après a valorar tant l’impacte social dels programes on intervenen com també la capacitat d’aquestes accions per generar impactes satisfactoris en els treballadors implicats, ajudant a desenvolupar habilitats socials i fortalesa emocional. Algunes empreses amb una major experiència en el VdE han desenvolupat major capacitat per ser selectius i poder escollir projectes que permetin excel·lir en l’impacte social i el l’impacte personal.

• Quin tipus de projectes interessen a l'empresa? Alineats o no? Alineats amb la necessitat empresarial o amb la necessitat social? Alineats per contingut, per estil, per valors?
• Quin grau d'innovació? Quin Impacte social? Quin risc esteu disposats a assumir?
• Quin valor per a l'empresa, per al voluntari, per als destinataris, per a l'entitat?

Ramon Terrassa, director general d'Acció Cívica i Comunitària de la Generalitat de Catalunya, va parlar sobre el Voluntariat en Família, després que Daniel Ortiz (RSE Laboratoris Esteve) donés la benviguda en nom del Grup de Treball d'RSE de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Josep Maria Canyelles, coordinador del Grup de Treball d'RSE de la Cambra de Comerç de Barcelona, va conduir el seminari, a partir de la seva experiència en RSE i en voluntariat.

Albert Huerta, soci de Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat, i expert en RSE, va desenvolupar el model de Voluntariat d'alt impacte social a partir d'una proposta concreta com la de Cercles.

Enric Madrigal, director d'Entre2Móns, va desenvolupar una presentació sobre el desenvolupament d'habilitats socials i soft skills a partir del voluntariat d'empresa.








Algunes reflexions relacionades:

12.1.12 Jornada sobre voluntariat d'empresa a ESADE
10.11.11 Proposta sobre el Voluntariat d’Empresa #Eurovol2011 En aquest article de Josep Maria Canyelles (II Congrés Europeu del Voluntariat) es llancen algunes propostes adreçades als diferents actors que intervenen en el voluntariat d’empresa, amb la intenció de reflexionar sobre com s’ha de desenvolupar aquest nou canal i com ha d’integrar-se dins el model català d’associacionisme i voluntariat.
9.11.11 "Hem de fer un salt endavant en els models de partenariats" #Eurovol11
28.6.11 “La incorporació de la responsabilitat social com un actiu del territori”
26.5.11 Vers un VOLUNTARIAT corporatiu estratègic a Europa
19.2.11 Canyelles intervé al curs "Any Europeu del Voluntariat"
11.10.06 El Voluntariat d'Empresa ofereix virtuts a l'RSE interna i externa
Més informació
Más información
[ca] Compromís personal amb el voluntariat
[es] Compromiso personal con el voluntariado

Vídeos del Fòrum de les Associacions de Barcelona 2011 sobre VdE:

Presentació del primer blog d'entrevistes sobre discapacitat i transtorn mental

ACTE DE PRESENTACIÓ DEL PRIMER BLOG D’ENTREVISTES SOBRE DISCAPACITAT I TRASTORN MENTAL
Amb  Jordi Basté

Des de la Fundació Mas Albornà ens complau convidar-vos a la presentació del projecte “52 tallats i un tovalló” que tindrà lloc el proper dijous dia 7 de març a les 19 h a les Cotxeres del Palau Robert de Barcelona (Passeig de Gràcia, 107)

El projecte “52 tallats i un tovalló” pren forma d’entrevistes a 52 personalitats de diferents àmbits (social, polític, cultural, artístic...) les quals seran publicades setmanalment en el nou blog que presentem. Entre d’altres, hi ha pres part Artur Mas, Carme Ruscalleda, el doctor Barraquer, Jordi Pujol, Tomàs Molina, Miquel Roca o Muriel Casals.

El periodista conductor del programa El Món a Rac1, Jordi Basté participa en la presentació.

L’acte comptarà també amb la presència de la Consellera de Benestar i Família, Neus Munté.

Us demanem que confirmeu la vostra assistència abans del 28 de febrer
a través del mail: comunicacio@masalborna.org

Diàleg entre cultures: el desenvolupament sostenible i l’experiència tailandesa

El proper dimecres 6 de març tindrà lloc a Casa Àsia un diàleg sobre economia sostenible, amb la participació d'un politòleg tailandès i dos professionals que treballen a Espanya per la sostenibilitat des d'àrees com l'agroecologia o l'educació i responsabilitat corporativa.

Sota el títol «Economia de la Suficiència: saviesa tailandesa cap al desenvolupament sostenible» es donaran a conèixer experiències exitoses a Tailàndia, com són els projectes 1 rai 1 san (amb arrossals) i Doi Tung (de cultiu de cafè), i es compartiran d'altres experiències a Espanya i Europa, així com diferents postures sobre el desenvolupament sostenible i la suficiència. L'acte finalitzarà amb una degustació de cafè i arròs provinents dels projectes presentats.


Diàleg entre cultures: el desenvolupament sostenible i l’experiència tailandesa

• Professionals de Tailàndia i Espanya, provinents d’àrees diverses com les ciències polítiques, l’agroecologia i els negocis, exposaran casos concrets de desenvolupament sostenible portats a terme a Tailàndia sota la teoria de l’Economia de la Suficiència
• Els ponents debatran sobre com s’entén el desenvolupament sostenible a Tailàndia, on la cultura tradicional i el budisme formen part fonamental de l’enfocament
• La trobada pretén convertir-se en un diàleg Àsia-Europa en termes de sostenibilitat i suficiència, amb l’objectiu de compartir postures i conèixer perspectives diferents

Entendre la pràctica del desenvolupament sostenible a través de casos reals i compartir punts de vista sobre suficiència, sostenibilitat i responsabilitat corporativa. És l'objectiu de la taula rodona “Economia de la Suficiència: saviesa tailandesa cap al desenvolupament sostenible”, un debat entre un expert tailandès i dos professionals que treballen en desenvolupament local, responsabilitat corporativa i agricultura ecològica a Espanya organitzat per la Universitat de la Cambra de Comerç de Tailàndia —dependent de la Cambra de Comerç de Tailàndia— amb la col·laboració de Casa Àsia. L'acte tindrà lloc el proper dimecres 6 de març, a partir de les 18.30 h, a la seu de Casa Àsia a Barcelona (Avinguda Diagonal 373).

La taula rodona pretén no només intercanviar punts de vista i pràctiques sobre desenvolupament sostenible, sinó també esdevenir un diàleg entre Àsia i Europa, una trobada cultural des de dues perspectives diferents i de la mà d'experts d’àrees diverses com ara les ciències polítiques, l’agroecologia, l’educació i  la responsabilitat corporativa. Es tracta d'un debat per compartir coneixements i experiències que estarà obert a la participació del públic assistent.

Els ponents i el diàleg

El principal ponent de la jornada és el Dr. Somkiat Onwimon, productor televisiu i politòleg àmpliament reconegut a Tailàndia, que serà l'encarregat d'exposar dos casos concrets basats en la filosofia tailandesa de l'Economia de Suficiència: el primer d'ells és Un rai un san[1], un projecte realitzat el 2010 sota l'auspici de la Universitat de la Cambra de Comerç, amb la finalitat de fomentar la independència econòmica i l'autosuficiència dels agricultors de l’arròs tailandesos. Es va portar a terme a diverses zones del país, i els agricultors participants van guanyar en coneixements i productivitat duent a la pràctica un sistema que, alhora, respecta i protegeix el medi ambient ja que utilitza i millora mètodes tradicionals de l'agricultura ecològica.

El segon cas és el de DoiTung, una organització que duu més de 30 anys treballant amb les tribus de les muntanyes del nord de Tailàndia —la famosa zona del Triangle d'Or, frontera amb Laos i Birmània— en un projecte de desenvolupament sostenible basat en la incorporació de la població local en la reforestació, el cultiu de cafè i molts d’altres projectes (tèxtils, d’artesania, cultiu i comercialització dels productes agrícoles, etc.). Es tracta d'una iniciativa, que, a més, ha lluitat durant dècades contra la desforestació i problemes comuns de la regió com el cultiu d'opi, la drogoaddicció i el tràfic de persones, la falta d'aliments i d'infraestructures o fins i tot, al principi, diversos grups armats[2] . Totes aquestes iniciatives s'han realitzat sempre respectant la cultura local i al mateix temps millorant de manera substancial la qualitat de vida dels habitants.

A continuació, prendrà la paraula l'acadèmic i expert en AgroecologIa Dr. F. Xavier Sans, que mirarà de connectar l'economia sostenible amb l'agricultura sostenible i explicarà com Europa ha de progressar cap a un model més sostenible de desenvolupament agrícola. El Dr. Sans exposarà la diferència entre l'agricultura intensiva sostenible de la qual es parla actualment a Europa i com l'agricultura convencional pot i ha de donar el pas cap a l'agricultura ecològica com a repte per plantar cara a l'ideal de sostenibilitat en l'agricultura a nivell global.

Finalment, Heloise Buckland, experta en temes d'educació per al canvi i innovació social, tornarà a casos com el del sector agrícola i l'Economia de Suficiència per unir-los a la importància dels valors i de la cultura a l'hora d'estimular el canvi de sistema i de caminar cap a un futur més sostenible. És el cas del budisme a Tailàndia, o de la penetració d'algunes filosofies orientals a Europa fins al punt d'influenciar la responsabilitat social corporativa. Després de les conclusions, que exposarà també Heloise Buckland, s'obrirà un diàleg entre els participants i assistents sobre els temes tractats durant la jornada.

[1] Nom amb què es va popularitzar el projecte. Un rai equival a 0,16 Ha i un san són 100.000 Baht (moneda tailandesa), corresponent a uns 2.500 €.

[2] Diversos grups armats, assentats durant dècades, des de traficants d’opi fins a guerrilles xineses anticomunistes, han estat presents a la zona des de la fi de la II Guerra Mundial.

Acte commemoratiu del “Dia europeu per la igualtat salarial entre dones i homes”

En el marc del Dia Europeu per la igualtat salarial entre dones i homes, la Direcció General de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball del Departament d’Empresa i Ocupació i l’Institut Català de les Dones, us convidem a l’acte institucional  que es realitzarà el dia 27 de febrer al Palau Centelles.

Inauguraran aquest acte el Sr. Ramón Bonastre, Secretari d’Ocupació i Relacions Laborals  i la Sra. Montserrat Gatell, Presidenta de l’Institut Català de les Dones. Tot seguit la Sra. Raquel Serrano,  professora de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de Barcelona, farà una conferència sobre “El paper de la negociació col·lectiva en l’ordenació de l’organització del treball i en la lluita contra la desigualtat salarial”

Per tancar aquest acte, comptarem amb la presència de la Sra. Cristina Mendia Ibarrola, Agent d’Igualtat de l’empresa Mutualia MATEPSS, que exposarà l’experiència de la seva empresa.

Barcelona, 27 de febrer de 2013
Lloc: Palau Centelles (Baixada de Sant Miquel, 8 Barcelona)
Horari: de 9.45 a 12.00 h.
Organitza:
Departament d'Empresa i Ocupació
Direcció General de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball

Institut Català de les Dones
Departament de Benestar Social i Família

• Programa de la jornada [PDF,125,13 KB.]
• Formulari d'inscripció 

Jo no vull decréixer; vull créixer d'una altra manera!

Certs sectors alternatius a l'actual model econòmic parlen del decreixement com a proposta que ens ha de permetre superar l'estadi d'esgotament on hem arribat.

El decreixement vindria imposat pels límits al creixement, ja que no és possible el creixement econòmic continu en un planeta limitat. Extrec aquesta cita de la wikipèdia:

El decreixement és un concepte polític, econòmic i social que s'oposa al relatiu consens polític actual sobre el creixement econòmic. El terme decreixement neix a la dècada del 1980 – en part a través de la tesi de Nicholas Georgescu-Roegen – i per la presa de consciència de les conseqüències del consum de recursos naturals per sobre de la seva generació natural en que es basa la societat de consum (que deriva d'un sistema liberal o socialista). 

He de confessar que hi ha en la proposta un element que m'incomoda. Potser es deu a raons estrictament del llenguatge, però un mot que expressi un sentit negatiu ho té difícil per a imposar-se. Ja en tinc prou defensant el sector NO lucratiu o NO governamental, o sentint-me d'una nació SENSE estat, per apuntar-me a un altre carro que s'expressa en negatiu!!

Ja sé que els seus defensors n'argumenten el sentit positiu: seria com quan un riu es desborda i tots desitgem que decreixi perquè les aigües tornin a la normalitat. No és una cosa negativa, sinó necessària. Tot el que vulgueu però la morfologia del mot té un component que el fa negatiu.

Més que cercar un mot que faci trampa, crec que la clau de volta rau en el sentit de la proposta. No es tracta de fer decréixer l'economia sinó de canviar-ne els indicadors. No és que haguem de decréixer, és que hem de créixer en economia responsable, hem de créixer en generació de capital social, hem de créixer en innovació social i sostenible...

El súmmum ja és quan es vol representar amb un cargol. Hem de córrer més, no menys, però córrer en aquells factors que ens faran ser una economia més sostenible. Hem de repensar una economia que creï més valor consumint menys recursos, i que entengui que el valor són moltes altres coses que el diner.

Expandim la responsabilitat social a totes les organitzacions, construïm una economia del Bé comú, canviem la fórmula del PIB, introduïm altres indicadors en la consideració de creació de valor, desenvolupem models de proximitat, innovem socialment, siguem sostenibles, acabem amb l'obsolescència programada, fomentem la satisfacció de necessitats reals i no la creació fins a l'absurd de noves necessitats... el que convingui, però cerquem mots positius, sisplau!

Yo no quiero decrecer; quiero crecer de otra manera!

Versió en català

Ciertos sectores alternativos al actual modelo económico hablan del decrecimiento como propuesta que nos debe permitir superar el estadio de agotamiento donde hemos llegado. El decrecimiento vendría impuesto por los límites al crecimiento, ya que no es posible el crecimiento económico continuo en un planeta limitado. Extraigo esta cita de la wikipedia :

El decrecimiento es un concepto político, económico y social que se opone al relativo consenso político actual sobre el crecimiento económico. El término decrecimiento nace en la década de 1980 - en parte a través de la tesis de Nicholas Georgescu-Roegen - y por la toma de conciencia de las consecuencias del consumo de recursos naturales por encima de su generación natural en que se basa la sociedad de consumo (que deriva de un sistema liberal o socialista ). 

Debo confesar que hay en la propuesta un elemento que me incomoda. Quizá se debe a razones estrictamente del lenguaje, pero una palabra que exprese un sentido negativo lo tiene difícil para imponerse. ¡Ya tengo bastante defendiendo el sector NO lucrativo o NO gubernamental, o sintiéndome de una nación SIN estado, para apuntarme a otro carro que se expresa en negativo!  

 

Ya sé que sus defensores argumentan el sentido positivo: sería como cuando un río se desborda y todos deseamos que decrezca para que las aguas vuelvan a la normalidad. No es algo negativo, sino necesario. Todo lo que queráis pero la morfología de la palabra tiene un componente que lo hace negativo.  

 

Más que buscar una palabra que haga trampa, creo que la clave radica en el sentido de la propuesta. No se trata de hacer decrecer la economía sino de cambiar los indicadores. No es que tengamos que decrecer, es que debemos crecer en economía responsable, debemos crecer en generación de capital social, debemos crecer en innovación social y sostenible...  

 

El colmo ya es cuando se quiere representar con un caracol. Debemos correr más, no menos, pero correr en aquellos factores que nos harán ser una economía más sostenible. Debemos repensar una economía que cree más valor consumiendo menos recursos, y que entienda que el valor son muchas otras cosas que el dinero.  

 

Expandamos la responsabilidad social en todas las organizaciones, construyamos una economía del Bien común, cambiemos la fórmula del PIB, introduzcamos otros indicadores en la consideración de creación de valor, desarrollemos modelos de proximidad, innovemos socialmente, seamos sostenibles, acabemos con la obsolescencia programada, fomentemos la satisfacción de necesidades reales y no la creación hasta el absurdo de nuevas necesidades... lo que convenga, pero busquemos palabras positivas, por favor!

#6AC S'ha acabat la VI Jornada Anual de l'Institut d'Innovació Social

Avui he participat a la VI Jornada Anual de l'Institut d'Innovació Social.
 
He sentit comentaris molt bons de la ponència inaugural de Jem Bendel, director de l'Institut per al Lideratge i la Sostenibilitat de la University of Cumbria (UK), però sempre tinc la sensació que una conferència amb una bona oratòria i en anglès sempre s'acaba valorant exageradament més enllà del que hagi aportat. M'ha agradat... però esperava alguna concreció més gran.

Molt bé el taller en què he participat, a càrrec de Carles Vidal, fent una mica de teatre per a abordar la gestió de conflicte i les dinàmiques col·laboratives. També molt interessant el cas de NovoNordisk. I compte amb les sessions acadèmiques presentant models i matrius tot just després de dinar!

I per cert, parlant d'innovació, he fet una reflexió sobre un tema que també mereixeria una mica d'innovació per part de l'organització: Procediments respectuosos per a gestionar les identitats.

He fet aquestes piulades al Twitter (apareixen en ordre invers):

1. JosepMaria Canyelles ‏@jmcanyelles

   #6AC Representant la relació ideal entre empresa i ONL pic.twitter.com/qNc7KhVA

   Mostra la foto
2. 7 h JosepMaria Canyelles ‏@jmcanyelles

   #6AC Monedes socials són una bona innovació. En faig servir. Però tinc dubtes (p.e. Fiscals!). Cal estudis acadèmics! @iSocial_ESADE podria!

   Expandir
3. 7 h JosepMaria Canyelles ‏@jmcanyelles

   #6AC si no s'assumeix la inn social per als gran temes d'una societat, aquesta mai sera una societat innovadora. Sols petits espais d'inn...

   Expandir
4. 7 h JosepMaria Canyelles ‏@jmcanyelles

   #6AC Es parla d'empreses i ONG però la innovació social disruptiva tambe hauria d'il·luminar els reptes de governança. Aq temes fan por?

   Expandir
5. 7 h JosepMaria Canyelles ‏@jmcanyelles

   @ictlogist @joanabaro pero han dit que felber és economista i no ho és. Ho dic perquè també és repensar Out Of the Box #6AC

   Mostra la conversa
6. 7 h JosepMaria Canyelles ‏@jmcanyelles

   #6AC el ponent no coneix Felber (Economia de Bé Comú). Potser sols el coneixem a CAT gràcies al @JaumeBarbera i singulars?? ;)

   Expandir
7. 7 h Lluís Serra Tarré ‏@llserratarre

   "Why ask for change? When we can just be the change" Jem Bendell #6ac

   Repiulat per JosepMaria Canyelles

   Expandir
8. 8 h JosepMaria Canyelles ‏@jmcanyelles

   #6AC Bendell parla de monedes socials com a innovació. Podria preguntar quanta gent a la sala en fa servir! Jo tinc euros i turutes #VNG

   Expandir
9. 8 h JosepMaria Canyelles ‏@jmcanyelles

   Reflexió sobre la inscripció a la Jornada d'Innovació Social #6AC Innovar en gestió identitats http://responsabilitatglobal.blogspot.com.es/2013/02/procediments-respectuosos-per-gestionar.html … @iSocial_ESADE

   Expandir
10. 8 h alfredvernis ‏@alfredvernis

    @iSocial_ESADE @ignasicarreras partimos de la base que las ONG españolas no son innovadoras: nos cuesta mucho innovar. Why?

    Repiulat per JosepMaria Canyelles

    Expandir
11. 9 h Carmen Martí ‏@FundacionETNOR

    Completamente de acuerdo con @jmcanyelles en¿Ir más allá de la RSE? http://bit.ly/15uagDh  Ojito con cargarnos antes de tiempo la #RSE

    Repiulat per JosepMaria Canyelles

    Expandir
12. 9 h JosepMaria Canyelles ‏@jmcanyelles

    Comença la jornada d'Innovació Social a Esade: promovent la innovació social per mitjà de la col·laboració #6AC