Josep Maria Canyelles: "Al marge d'aportar un valor a la societat, l'RSC pretén garantir la sostenibilitat empresarial"
» Josep Maria Canyelles: "Al marge d'aportar un valor a la societat, l'RSC pretén garantir la sostenibilitat empresarial"
Amb motiu de la
VII Setmana de la Responsabilitat Social Corporativa, Josep Maria Canyelles, soci-consultor de
Vector 5 i promotor de
Responsabilitat Global,
ens parla sobre aquesta estratègia de gestió empresarial i defensa que
la responsabilitat social estigui també present en el dia a dia de les
entitats del Tercer Sector.
Des del teu punt de vista, què és l'RSC i quin és el seu objectiu?
És la responsabilitat que assumeix una empresa o organització davant
de la societat pels impactes de la seva activitat i per la
corresponsabilitat en els afers comuns que afecten la sostenibilitat del
mercat, de la societat i del medi ambient. L'objectiu en darrer terme
seria crear valor compartit, és a dir,
valor econòmic i social alhora, valor per a tots els grups d'interès.
L'RSC suposa un compromís integral a partir dels cinc grans vectors d'impacte empresarial:
econòmic, laboral, ambiental, social, i
bon govern. Metodològicament, l'RSC implica la formulació d'un
compromís ètic orientat a la sostenibilitat, que afecti els diferents vectors, i es desenvolupi amb un sistema de gestió de
millora contínua que permeti
identificar els temes rellevants,
dialogar amb els grups d'interès, desenvolupar
bones pràctiques i
rendir comptes.
Representa realment un canvi a l’hora de gestionar les empreses
de forma més ètica i sostenible? És una pràctica dirigida a les grans
empreses o les pimes també tenen coses a fer?
Cal remarcar que l'RSC ha nascut com un
enfocament empresarial i, al marge d'aportar un valor a la societat i
donar resposta als reptes que aquesta planteja, pretén legítimament garantir la sostenibilitat empresarial a partir d'enfortir la
capacitat adaptativa als nous requeriments de la societat i desenvolupar la gestió dels
actius intangibles
(talent dels equips humans, confiança dels clients, solidesa de les
relacions en la cadena, llicència social per operar, reputació,
marca...). Aquest comportament basat en el diàleg s'ha desenvolupat en
general en empreses amb una cultura més avançada i amb una major
capacitat de comprendre els nous contextos per als negocis del futur. I
en aquest sentit la
dimensió no és especialment rellevant, més enllà del major escrutini a què estan exposades les corporacions més grans.
En molts casos, especialment quan parlem de multinacionals, es
dóna una clara contradicció entre les bones pràctiques de
responsabilitat social publicitades i les polítiques que se segueixen.
Hi ha alguna forma d’evitar o controlar aquesta instrumentalització?
La discrepància no és exclusiva de les grans empreses, pot estar a
tot arreu, també al sector públic o no lucratiu, cadascú en els temes
que li són rellevants. Ara bé, amb certes empreses com les
multinacionals hem d'
exercir més exigència en la mesura
que en els darrers lustres han passat a acumular un poder efectiu molt
més gran que afecta les nostres vides, els models de governança i la
democràcia, els drets humans i la sostenibilitat del planeta, entre
altres. En primer lloc, la societat ha de mostrar que és exigent, i això
vol dir exercir el
poder de la compra conscient. I per tal de fer notar la instrumentalització, cal exigir transparència i cal disposar d'organitzacions que puguin
avaluar.
La col·laboració entre empreses i entitats socials és una
pràctica que va en augment. En aquest context, quin paper han de jugar
les ONG en el desenvolupament de la responsabilitat social?
Podrien
avaluar i certificar el nivell d'RSE d'una
empresa en la seva àrea de coneixement. I podrien ajudar les empreses,
per mitjà d'aliances, a crear marcs de desenvolupament conjunt de la
responsabilitat social de les respectives organitzacions. I també poden
ajudar a desenvolupar
territoris socialment responsables
on totes les parts assumeixin compromisos d'RS. El pitjor és quan una
organització juga a donar certificats d'RSC a una empresa d'una manera
superficial o sense disposar d'un coneixement prou ampli de tots els
seus impactes. Una organització ni lucrativa (ONL) social o ambiental no
pot afirmar sols des de la seva perspectiva que una empresa és
socialment responsable perquè està contribuint a la
distorsió informativa i la
instrumentalització de l'RSC.
Parlem d'RSC en l’àmbit corporatiu, però les entitats del Tercer
Sector tampoc poden eximir-se de seguir criteris de responsabilitat
social…
Són les que ho haurien de fer més, igual que el sector públic. En primer lloc per
coherència amb els seus valors manifestos. Però també per
interès:
si pretenen generar aliances amb el sector mercantil apel·lant a l'RSE
de les empreses, cal que puguin entendre molt bé de què parlen, i les
dificultats que suposa exercir el compromís. Com qualsevol organització,
una ONL ha de
prendre consciència de les seves
responsabilitats. Segurament poden estar relacionades amb la generació
d'impactes sostenibles quan a la seva missió, alhora que en saber
integrar principis de funcionament diferents dels seus objectius
temàtics: una ONL cultural tenir criteris ambientals, i una ONL
ambiental incorporar la perspectiva de gènere, per exemple. I per
descomptat, complir les
marcs normatius i els compromisos contrets o
explicar per què no es compleixen.
Una de les principals demandes dels moviments socials és la de
comptar amb un Tractat Internacional que imposi obligacions jurídicament
vinculants a les empreses perquè respectin els drets humans i deixin de
regir-se per codis voluntaris i sense exigibilitat jurídica com la seva
RSC. En quin punt es troba el desenvolupament d’aquesta proposta?
Cal
diferenciar un sentit més local de l'RSE que es
vincula a l'excel·lència empresarial i a la creació de confiança amb els
seus grups d'interès, respecte al sentit que sol prendre l'RSE en el
comerç internacional, on acaba fent un funció de
suplència d'un marc legal molt feble quant a requeriments i també quant a capacitat coercitiva per exigir-ne el compliment.
A nivell global,
Nacions Unides ha promogut els
Objectius de Desenvolupament Sostenible 2015-2030. Però donat el caràcter voluntari, també s'està treballant en un
instrument jurídicament vinculant
sobre empreses i drets humans. El Consell de Drets Humans s'hi va
comprometre el 2014, i està previst d'abordar-se en el proper període de
sessions durant el 2016.
