28.1.18

The Guardian: España utiliza noticias falsas para justificar el autoritarismo y equipara España a regímenes autoritarios por la manipulación que hace del 1-O

  • Nos mirábamos la campaña de Trump, y los tramposos están más cerca de lo que creíamos.
  • Hoy The Guardian dice que España utiliza noticias falsas para justificar el autoritarismo y equipara España a regímenes autoritarios por la manipulación que hace del 1-O
Según informa Vilaweb, el periodista norteamericano Adam Gabbatt ha escrito en el diario británico The Guardian un artículo donde habla del efecto que Donald Trump, presidente de Estados Unidos, ha tenido sobre otros mandatarios a la hora de hablar de fake news ( noticias falsas).

Trump ha popularizado el término fake news pero la manera de hacer ya forma parte de líderes de países de todo el mundo, especialmente los responsables de los regímenes autoritarios. Como casos que justifican 'sus atrocidades y los abusos contra los derechos humanos' por supuestos tratamientos informativos desfavorables, Gabbatt cita a Maduro, Bashar al Assad, el gobierno de Birmania, los medios estatales chinos, y los Ministerios de Asuntos Exteriores de Rusia y España

Sobre el ministro Dastis, explica como en una entrevista a la BBC intentó tapar la violencia policial del 1 de octubre en Cataluña diciendo que los vídeos eran falsos. 'Cientos de personas resultaron heridas en Cataluña en octubre, cuando la policía española incendió las estaciones de votación para evitar el referéndum de la independencia de Cataluña. Los vídeos mostraron que la policía sufrió a las personas que intentaban votar y golpeándolas con bastones', escribe el periodista, que recoge la siguiente frase del ministro español:' No digo que todos sean imágenes falsas, pero algunas de ellas son y han tenido muchos hechos alternativos y noticias falsas.'

Spanish foreign minister Alfonso Dastis


Hundreds of people were injured in Catalonia in October, when Spanish police raided polling stations in attempt to prevent Catalonia’s independence referendum taking place. Videos showed police kicking people attempting to vote and striking them with batons.

Dastis’s response: “I am not saying that all are fake pictures, but some of them are and there have been a lot of alternative facts and fake news.”
 

En agosto pasado vi publicado artículos donde utilicé por primera vez la expresión postveritat.
En la posverdad no se miente de manera categórica, se crean situaciones con partes de verdades tratadas de manera que generan una comprensión falsa o permiten las realidades paralelas. Creando un contexto, juntando informaciones determinadas, en la posverdad se crean realidades paralelas donde cada uno puede creer los de su bando. Un ejemplo muy cercano fue el de El Periódico de Catalunya en referencia al atentado de agosto. Hernández, su director, quiso crear en Cataluña un bando con gente que dudara de la versión de los Mossos. Nunca se ha disculpado.

En el mundo de la posverdad no hay correcciones ni disculpas. Y aunque hicieran alguna escasa corrección, sus lectores no se darían ni por enterados. Así funciona la posverdad. Es como un veneno inoculado que te protege de las verdades que te pueden hacer daño. Es el posveneno. 

A pesar de la claridad comunicativa, la transparencia, la accesibilidad, el multilingüismo... es difícil hacer frente a las mentiras que se han ido vertiendo, especialmente si no se quiere entrar en un juego de desmentidos continuos que propiciaría una imagen de confrontación a la defensiva y no transmitiría la tranquilidad deseada. ¡Corresponde a cada medio hacer las comprobaciones para saber qué transmite! El discurso único que llega a la mayoría de los españoles ha permitido que muchos crean cosas pesar de la evidencia que no son ciertas. En esto consiste la posverdad, que hace posible que la repetición de un argumento o un hecho acabe cuajando en aquellos que no pueden contrastar la información o bien en aquellos que ya les va bien elegir una explicación entre las disponibles para satisfacer su apriorismo ideológico.


Reproduzco un fragmento del artículo publicado en agosto:
08/30/17 [ARTÍCULO] El veneno de la posverdad

Resulta paradójico que cuando más fácil resulta contrastar una noticia por medio del acceso a fuentes diversas es cuando la posverdad se ha instalado socialmente. Y es que en medio de tanto ruido mediático, los ciudadanos tendemos a hacernos una idea a partir de lo que nos llega con más insistencia o reiteración y con más intensidad, que a menudo ya sufre un sesgo importante por los medios y canales que elegimos para informarnos. Además, no hacemos ninguna media sino que más bien se aplican los filtros que a cada uno convienen según las adscripciones propias. Así, ante la infoxicación, no accedemos a lo que es más cercano a la verdad ni a la posibilidad de establecer un análisis crítico para nosotros mismos, sino que tendemos a reforzar nuestras creencias y apriorismos.

Incluso, siendo conscientes, incluso haciendo el esfuerzo de elegir fuentes diversas, nos es difícil otro comportamiento porque nos sabemos irremediablemente en medio de un océano de posverdades. Ya no confiamos en que ningún medio de comunicación haya optado por la búsqueda de la verdad. La rapidez como fluyen las informaciones no da tiempo a comprobar, a repasar, a matizar. La fungibilidad de la información la hace más vulnerable a las inexactitudes, a las descontextualizaciones, a las manipulaciones, a las falsedades. Aquellos con quienes no comulgábamos pero que nos ponían luz en el camino han dejado de ser faro, y se han sumado al desazón. Hemos perdido intermediarios de confianza.
Una mentira repetida mil veces se convierte en una certeza para muchos, y será muy difícil de limpiar. Requerirá tanto esfuerzo que quizá no valdrá la pena y la capacidad comunicativa deberemos gastarla en otros objetivos orientados más positivamente. No nos podemos permitir ir a remolque de la posverdad. Nos ahogaríamos a cambio de unos resultados dudosos. Si te dedicas a enmendar, por más que tengas la verdad auténtica, entrarás en el barro de una batalla que no tendrá nunca ganador porque cada cual ya tomó parte antes. Más bien puedes perder fortaleza si los tuyos no te ven convincente en la defensa de tu presunta auténtica verdad. La vida convertida en teatro, el razonamiento y las pruebas acaecidas un sainete. [...]

Nos mirábamos la campaña de Trump, y los tramposos están más cerca de lo que creíamos. La posverdad ha llegado a casa. Como el yihadismo. Tenemos que aprender a movernos en este nuevo entorno venenoso. No queremos sucumbir, no queremos ser engañados, no queremos contemplar como las bases de la certeza social se nos escapan enmedio de una posverdad.

«Les temperatures poden pujar fins a quatre graus i mig i la dinàmica de les pluges s’està alterant»

El diari Jornada publica una entrevista a Vicente Andreu, director del Centre d’Investigacions sobre Desertificació: «Les temperatures poden pujar fins a quatre graus i mig i la dinàmica de les pluges s’està alterant»




HÈCTOR SERRA, València I 25 de GENER del 2018

«Al meu país la pluja no sap ploure: / o plou poc o plou massa; / si plou poc és la sequera, / si plou massa és la catàstrofe», canta Raimon. I el ben cert és que d’aigua -d’escassedat i de sobreexplotació- se’n parla molt darrerament. El 2017 ha estat el tercer any més càlid al País Valencià des del 1941, segons l’AEMET. El nou any també està deixant temperatures estivals en ple gener, com les registrades en algunes ciutats valencianes el darrer cap de setmana, per damunt dels 25 graus. Aquest clima sec i el dèficit hidrològic està comportant un agreujament de la desertificació en alguns punts del nostre territori. Parlem amb Vicente Andreu, director del Centre d’Investigacions sobre Desertificació, primer i únic centre de l’Estat espanyol especialitzat en l’estudi dels processos de desertificació, dependent del Consell Superior d’Investigacions Científiques, la Universitat de València i la Generalitat, per a abordar les conseqüències de la sequera extrema, la situació de sobreexplotació i extraccions de l’aigua, la modernització dels regadius i el canvi climàtic. [seguir llegint]

Sesiones de RSC en Senati - Perú a cargo de Canyelles

Este mes de enero he tenido la oportunidad de llevar a cabo una docència de una asignatura de 30h de Responsabilidad Social Corporativa en el Máster Internacional Ejecutivo en Administración y Dirección de Empresas que la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) proporciona en formato incompany para la organización peruana Senati.

Senati es una institución creada por la Sociedad Nacional de Industrias, con el objetivo de proporcionar formación y capacitación profesional en actividades industriales y también para labores en instalaciones, reparaciones y mantenimiento para cualquier otra actividad económica. La misión de Senati és desarrollar profesionales técnicos creativos, innovadores y altamente productivos. Su visión és ser líderes en América Latina en la formación profesional técnica. También dispone de unos valores corporativos.

En la formación han tomado parte personas directivas de toda la estructura territorial de Senati, y han mostrado tanto personalmente como corporativamente su sensibilidad e interés por la responsabilidad social corporativa. De hecho, Senati es una organización con excelencia de gestión y que dispone de un Sistema Integrado de Gestión con gestión de la calidad, de la seguridad y salud ocupacional y gestión ambiental.

Pudimos abordar el sentido empresarial de la RSC, lo que sorprendentemente resulta más interesante de abordar mediante casos de pymes. También aportamos aspectos metodológicos para la gestión de la RSC y como vincularla a la planificación estratégica de la organización. Por el hecho
de ser una formación corporativa, el grupo de 27 participantes resulto absolutamente comprometido y motivado.

Les agradezco la amable valoración docente de 4,72 sobre 5 a la vez que quiero hacer notar que en la valoración hayan destacado la puntualidad docente. Ciertamente, la puntualidad es una autoexigencia en la medida que forma parte de una gestión más amplia de los horarios [--> Compromiso personal y profesional en la Reforma horaria]. En este sentido, en el marco de las sesiones pudimos explicar los Focus de la RSE en Catalunya donde vimos que la Reforma horaria era un tema material en el caso catalán y hicimos un ejercicio sobre cuales podrían ser los focos peruanos, en tanto que una metodología que permitiera desarrollar los ODS de manera más alineada con los retos nacionales de la RSE y apuntar hacia la creación de territorios socialmente responsables.

Senati

En 1960, los empresarios de la Sociedad Nacional de Industrias emprendieron la creación y un año después Senati fue creado mediante la Ley Nº 13771 como una persona jurídica de derecho público, con autonomía técnica, pedagógica, administrativa y económica, con patrimonio propio, de gestión privada. Los empresarios fundadores instituyeron una organización educativa dinámica y flexible, dirigida y solventada por el
sector productivo, con el fin de responder con pertinencia y eficacia a las demandas de calificación profesional del mercado laboral. La Ley Nº 29672 autoriza al Senati a otorgar títulos a nombre de la Nación. Entre sus características, se da la participación de los empresarios en los órganos de dirección y en los procesos de planificación y desarrollo de la formación profesional: aproximadamente 250 empresarios, a nivel nacional.

[PUBLICACIÓ] UdG publica llibre pràctic d'RSE per a pimes, elaborat per la Càtedra RSU i Vector5, amb casos de bones pràctiques. Es presenta divendres amb conferència d'Anton Costa

  • ‘Amb valor afegit’ pretén impulsar la gestió de la responsabilitat social de les pimes i el seu compromís amb el bé col·lectiu

  • Vector5 ha elaborat el material per encàrrec de la càtedra RSU de la UdG i inclou casos de bones pràctiques i guia de gestió

  • Es presentarà aquest divendres amb una conferència del catedràtic Anton Costas i intervencions de Josep Maria Canyelles i Rosa Terradellas.

Data: divendres 2 de febrer, a les 12 h
Lloc: Auditori Jaume Casademont (Parc Científic i Tecnològic de la UdG)

 
La Càtedra de responsabilitat social universitària (RSU) de la Universitat de Girona va néixer el 2013 amb el patrocini de Càritas Diocesana i de Santander Universidades, i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona, la Diputació de Girona i el Consell Social de la UdG.
 
Vector 5 | excel·lència i sostenibilitat ha elaborat la publicació Amb valor afegit. Empreses micro, petites i mitjanes compromeses amb la societat per encàrrec de la Càtedra. Els textos són de Josep Maria Canyelles i el disseny i maquetació ha estat a càrrec de Judith Antolín, una jove emprenedora.
 
L’auditori Jaume Casademont (Parc Científic i Tecnològic de la UdG) serà l’escenari de la presentació del llibre ‘Amb valor afegit’ (divendres 2 de febrer, a les 12 h). Hi participaran l’autor, Josep Maria Canyelles, i Anton Costas, catedràtic de política econòmica de la UB i expresident del Cercle d’Economia, que farà la conferència ‘El dividend de l'RSE’.
 
La iniciativa s'emmarca en la voluntat d'enfortir la responsabilitat social empresarial de les pimes gironines, alhora que amb la sensibilitat per anar desenvolupant un territori socialment responsable amb el coliderat de la UdG i altres actors empresarials, públics i socials gironins.
 
La publicació inclou elements per guiar les empreses interessades a gestionar l'RSE i conclou amb casos de bones pràctiques de pimes de diverses comarques gironines. A més, inclou una conversa que tingué lloc entre -segons ordre en la fotografia- Josep Maria Canyelles, expert en RSE i soci-consultor de Vector5, Jordi Pou, director gerent de Coffee Center i col·laborador amb Càritas i amb la Fundació Ramon Noguera, Maria Rosa Agustí, agent exclusiva d’assegurances Allianz i presidenta de l’Associació Gironina d’Empresàries (AGE), Carme Vinyoles, periodista, i -fora de la imatge- Maria Rosa Terradellas, directora de la càtedra RSU de la UdG.

 
Més continguts:

Una mà fa l'altra: article de Carme Vinyoles al PuntAvui sobre el llibre "Amb valor afegit" per promoure l'RSE de les pimes

La periodista Carme Vinyoles publica avui un article a El PuntAvui presentant la publicació ‘Amb valor afegit’ de la Càtedra RSU de la UdG per estimular les pimes a impulsar el seu compromís amb el bé col·lectiu. La publicació ha estat elaborada per Vector5 | excel·lència i sostenibilitat.

Una mà fa l’altra

  • La càtedra RSU de la UdG publica el llibre ‘Amb valor afegit’ per estimular les petites i mitjanes empreses a impulsar el seu compromís amb el bé col·lectiu

  • L’ètica en les decisions del dia a dia i la consciència personal són la base d’uns canvis que impliquen els poders públics, el sector privat i la ciutadania

Maria Rosa Agustí s’expressa amb raonada convicció: “Parlar de responsabilitat és parlar, tant sí com no, de persones; cadascú ha de ser conscient de com d’important és actuar en benefici del grup, de la societat. I a partir d’aquí, com que les empreses estan dirigides per persones, s’entén que aquesta responsabilitat que un mateix té l’ha d’aplicar al seu lloc de treball, sigui quin sigui el nivell i l’àmbit en què es realitza.” I Jordi Pou se situa dins del context de la globalització, que comporta noves exigències i reptes per cobrir les necessitats bàsiques: “Hem vist un món injust que ataca els més vulnerables i empreses que s’impliquen en projectes solidaris, però la responsabilitat social va molt més enllà de donar suport a una necessitat concreta: implica una ètica fonamentada en la manera de generar els recursos i el circuit que segueixen, en el desenvolupament sostenible i en el compromís de fons amb els valors humanístics. Una mà fa l’altra: tu necessitaràs que algú t’ajudi i tu has d’estar obert a poder ajudar. Cal, sobretot, determinar la funció real de l’empresa en la societat del segle XXI, perquè és clar que una empresa sense les persones no funciona: les que hi treballen, les que consumeixen els seus productes i les que paguen els seus serveis.”

Aquestes reflexions de Maria Rosa Agustí, agent exclusiva d’assegurances Allianz i presidenta de l’Associació Gironina d’Empresàries (AGE), i de Jordi Pou, director gerent de Coffee Center i col·laborador amb Càritas i amb la Fundació Ramon Noguera, són tan sols un petit tast de la substanciosa conversa sobre el sentit de la responsabilitat social empresarial (RSE) en les pimes mantinguda a instàncies de l’expert en la matèria Josep Maria Canyelles i reproduïda en el llibre Amb valor afegit. Empreses micro, petites i mitjanes compromeses amb la societat, que acaba d’editar la càtedra de responsabilitat social universitària (RSU) de la Universitat de Girona, nascuda el 2013 amb el patrocini de Càritas Diocesana i de Santander Universidades, i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona, la Diputació de Girona i el Consell Social de la UdG (catedrarsu.udg.edu).

Per bé que l’augment de la sensibilitat i el compromís social d’algunes empreses ja té un cert recorregut –i Canyelles remarca diversos factors de pressió per part d’una societat civil progressivament conscienciada en termes de justícia, igualtat i coherència amb els drets bàsics–, l’aplicació de l'RSE en el dia a dia no és una tasca fàcil. I no ho és especialment per a les pimes i per als professionals autònoms, que no disposen – a diferència de les grans corporacions– de departaments específics destinats a elaborar els programes corresponents i a fer-ne el seguiment a càrrec dels seus voluminosos pressupostos.

“I jo què puc fer i com ho puc fer?”, es pregunten des de la base empresarial. La resposta, en bona part, es troba en les planes del llibre esmentat, tal com explica Maria Rosa Terradellas, directora de la càtedra RSU de la UdG: “L’objectiu d’aquesta publicació és oferir eines per estimular les petites i mitjanes empreses de casa nostra a impulsar o ampliar la RSE.” Entre altres qüestions, s’hi analitza la metodologia per portar a terme la RSE des d’un enfocament integral, els beneficis que comporta i la manera de gestionar-la, i s’aporta informació sobre com es pot endegar el procés de millora, elaborar la diagnosi i tirar endavant el pla d’acció que més s’adigui a les característiques de cada empresa. “Es tracta d’avançar cap a un territori cada vegada més responsable i, des de la càtedra, hi volem contribuir, perquè som conscients de l’impacte i el compromís que té la universitat en el desenvolupament econòmic, social, cultural i polític d’un país”, subratlla Terradellas.

La directora de la càtedra RSU destaca també el recull de bones pràctiques per part d’algunes empreses de diverses localitats de les comarques gironines que incorporen aspectes de l'RSE en els seus principis i en el seu funcionament i la conversa debat que van mantenir Canyelles, Pou i Agustí a tall d’introducció del llibre: “S’hi aborda la responsabilitat social com una exigència compartida pel món empresarial, polític, universitari, cívic i associatiu; s’apel·la al respecte als drets humans i a la defensa de la dignitat de tots els éssers que vivim al planeta; es planteja la contradicció de fer donacions amb uns guanys obtinguts de l’explotació laboral i de la mala gestió dels residus; es parla del poder de la ciutadania consumidora per moure accions que facin canviar condicions de vida i de treball abominables...” (Val a dir que Agustí i Pou formen part del consell assessor de la càtedra RSU, compost per persones de reconegut prestigi en l’àmbit empresarial, social i universitari, la majoria de les quals apareixen en la foto de grup que il·lustra aquestes planes.)

Són qüestions, totes aquestes, absolutament pertinents i necessàries de debatre davant dels embats exacerbats d’un món que no para d’avançar cap a la desigualtat. En el marc de l’última edició del Fòrum Econòmic Mundial de Davos, que reuneix les elits polítiques i empresarials del planeta, Oxfam Intermón va donar a conèixer un informe amb un títol suggeridor, Premiar la feina, no la riquesa, que mostra amb detall com les regles de l’economia possibiliten que els més rics continuïn acumulant vastes fortunes i alhora centenars de milions de persones hagin de lluitar cada dia per sobreviure amb salaris de misèria. En concret, el 82% de la riquesa mundial generada durant el 2017 va anar a parar a mans de l’1% més ric de la població, mentre que el 50% més pobre (3.700 milions de persones) no se’n va beneficiar gens ni mica. Una tendència que l’Estat espanyol exemplifica perfectament: de 29 economies avançades, ocupa el 26è lloc a l’hora de generar mesures que repercuteixin en la reducció de la desigualtat. I això, perquè es dona prioritat a polítiques que fomenten un creixement a curt termini sense considerar els valors de la inclusió i la sostenibilitat, que són els que realment propicien un desenvolupament humà durador. Que des de Davos s’insti els líders mundials a centrar-se específicament en “progressos sostenibles en els estàndards de vida per contrarestar les frustracions socials, també les de les generacions més joves”, és molt indicatiu de la preocupació que generen les possibles conseqüències desestabilitzadores de la (des)responsabilitat global que sembla que s’imposa i que marca el rumb.

En aquest sentit, Josep Maria Canyelles, autor del llibre Amb valor afegit i expert en responsabilitat social de les empreses i organitzacions, recorda que l’Agenda 2030 dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides atorga un rol preeminent a les empreses a causa de la seva capacitat de contribuir a la transformació dels entorns en què operen, rol que es fa extensible als poders públics i als diversos actors de la societat civil, que, tots a l’una, han d’assumir la part que els correspon. Els ODS avancen, de fet, plantant cara a les desigualtats i injustícies que frenen el desenvolupament humà i, en línies generals, es proposen posar fi a la pobresa i la fam en totes les seves formes; protegir el planeta contra la degradació mitjançant un consum i una producció equilibrats, la gestió sostenible dels recursos i la lluita contra el canvi climàtic; vetllar perquè tots els éssers humans tinguin accés a una vida digna en què es respectin els seus drets i els arribi el progrés econòmic, social i tecnològic; promoure la cultura de la pau, i mobilitzar els mitjans i el partenariat entre diversos agents de tots els països per implementar l’Agenda 2030 promovent la solidaritat internacional per atendre, especialment, les necessitats de les persones més vulnerables.

El llibre Amb valor afegit recull les bones pràctiques d’algunes empreses gironines


Bones pràctiques



 El compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible vincula governs, entitats, empreses i ciutadania d'arreu del món.

  • El llibre Amb valor afegit recull les bones pràctiques d’algunes empreses de diverses comarques gironines.
  • Ha estat publicat per la Càtedra RSU de la UdG i elaborat per Vector 5 | excel·lència i sostenibilitat

Planas. Prefabricats construcció
Nascuda el 1939 a Santa Coloma de Farners, dona feina a 85 persones. L’honestedat i el compromís social formen part dels seus valors corporatius, i el 2012 es va adequar la jornada laboral per incrementar la productivitat i fer factible la conciliació de la vida personal i professional de la plantilla.
Comexi Group. Fabricant de maquinària
Fundada el 1954 per la família Xifra, amb seu a Riudellots de la Selva, el Brasil i Itàlia, és líder mundial del seu sector i té 500 treballadors. Premiada per la UE en ecoinnovació i aliada d’universitats catalanes per a la recerca, col·labora amb entitats com ara la Fundació Ramon Noguera.

Llagurt. Productes artesans
Nascuda de la iniciativa de dues joves i especialitzada en la venda de iogurts gelats artesans i iogurts naturals, té seu a Vilablareix, 29 botigues i 100 treballadors. Està compromesa amb l’arrelament d’un producte ecològic i de proximitat i en la realització d’activitats per fomentar l’emprenedoria i l’educació en valors.
M.R. Agustí. Assegurances Allianz
Maria Rosa Agustí va crear l’empresa el 1993 per aplicar-hi els valors que regeixen la seva vida: compartir, col·laborar, sumar i ajudar, i això es tradueix en un assessorament honest i qualificat a més de 1.000 clients. Dona suport a la Fundació Ser.gi i al projecte Valentes i Acompanyades, i és presidenta de l’Associació Gironina d’Empresàries (AGE).
Celler de Can Roca. Restauració
S’arriba a ser un dels millors restaurants del món advocant per una avantguarda culinària enfocada des de l’humanisme, i combinant tradició, innovació, paisatge i sostenibilitat. Per fer-ho possible, hi ha un equip de 65 persones dirigit pels germans Roca, que participen en el compliment dels ODS de les Nacions Unides.
 
Som Energia. Cooperativa de consum
Producció i comercialització d’energia verda. Iniciativa sorgida d’un grup de persones vinculades a la UdG que va començar a operar el 2011 i que actualment té uns 25.000 socis. Estan compromesos a impulsar un model 100% renovable i a donar resposta a la problemàtica de la pobresa energètica.
Bassegoda Park. Càmping
Situat a Albanyà, la seva activitat és respectuosa amb el medi ambient i s’hi integra al màxim. Així mateix, és ecològicament innovadora: estació de tractament d’aigua biològica, reducció del consum d’energia i caldera de biomassa, entre altres sistemes.
Granel. Franquiciat
Venda de productes com ara arròs, oli, cafè, cereals i pasta, amb l’objectiu de fomentar l’alimentació conscient, responsable i saludable, comprant la quantitat que es necessita i optant pel producte ecològic i de proximitat.
Cafès Cornellà. Elaboració i distribució
Fundada el 1920 a Fornells de la Selva, té una plantilla de 30 treballadors i aposta per la cultura empresarial de cooperar, col·laborar i compartir, com a contrapès al tarannà d’imposició de les multinacionals. Ha potenciat la investigació al laboratori i el control de qualitat per portar el millor cafè a la tassa del client.
Alma. Infusions i cafès
Marca creada el 2010 per l’empresa Coffee Center, ubicada a Aiguaviva i amb més de 40 treballadors. Està compromesa amb el medi ambient (certificat ISO 14001) i amb l’economia social, a través del projecte Bosses amb alma i de la iniciativa Empresa amb cor, de Càritas Diocesana.
Can Borrell. Hotel restaurant
Fundat el 1970, té nou habitacions i està situat a Meranges. Aplica mesures d’estalvi energètic i incorpora plats que donen resposta a les intoleràncies alimentàries i als requeriments de tipus cultural i religiós.

Notícia a El PuntAvui 

Més continguts:

26.1.18

[VÍDEO] Un exemple de casa passiva i ecològica

HULOHAUS: Una casa passiva i ecològica - Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental)



Què és una Casa Passiva i Ecològica? És una casa que té una molt baixa demanda energètica i que està construïda amb materials de bioconstrucció.

PASSIVA: Que no necessita gairebé energia per calefactar, refrigerar o produir aigua calenta sanitària. Control solar, bon aïllament i ventilació de doble flux.

ECOLÒGICA: Construïda amb materials naturals d'origen vegetal o mineral, amb mínima energia associada a la seva fabricació, transport i reciclatge posterior. Una casa del present i per al futur.

Un contacte amb la llengua quítxua aprofitant l'estada al Perú

La meva estada al Perú m'ha permès fer una aproximació a la llengua precolombina més important que s'hi parla, el quítxua, que té uns 10 milions de parlants entre Colòmbia, Equador, el Perú, Bolívia, Xile i l'Argentina.

En català en diem quítxua, com també se'n diu a Equador, a Colòmbia i a Argentina (quichua), però al Perú i a Bolívia en diuen quechua. En la pròpia llengua quítxua se'n diu Runa Simi (que vol dir 'la llengua de l'home').

La variació dialectal és actualment bastant forta a causa de la incomunicació tradicional entre les diferents àrees en què es parla. El domini de Castella va minoritzar la llengua pròpia ja que molts parlants van morir amb la conquesta i després, sobretot amb els borbons, el quítxua va ser especialment prohibit.

Vaig interessar-me per poder disposar d'algun material bàsic per aprendre les paraules més importants i no en vaig trobar cap. Les empreses de turisme no disposen de cap document que et permeti comprendre ni que sigui les 100 paraules més importants. Les he hagut d'anar aprenent sobre la marxa: wasi (casa), picchu (muntanya), inti (sol), killa (lluna), apu (esperit de la muntanya)... Vaig anar a una escola de quítxua i a una llibreria i alguna cosa que havien tingut s'havia esgotat. Finalment vaig comprar un petit diccionari si bé excessiu per al meu interès de turista sensible amb les cultures que visito.

Per cert, em va saber greu que en els llocs turístics el quítxua no fos present en les indicacions pràctiques, més enllà dels topònims. Per exemple, a la foto podeu veure la indicació de sortida del Machu Picchu expressada en anglès i castellà. Què costava haver posat també Lloqsina, sortida en llengua quítxua?

Jo, com a turista, tinc necessitat que estiguin en alguna llengua comprensible per a mi. Però això no impedeix que també estiguin en la llengua local. És més, en la llengua dels que van edificar el poblat que estem visitant, que estan explotant i que tants ingressos els genera.

Jo com a turista respectuós amb les identitats espero dels gestors dels indrets que visito un mínim de respecte a la seva pròpia història, identitat i cultura. I crec que els actuals parlants de quítxua s'ho mereixen. Estem trepitjant allò que van fer els seus avantpassats.

És més, jo no vull tenir la sensació que per culpa del turisme -jo i uns milers més que estem avui al Machu Picchu- la llengua local es fa prescindible perquè a nosaltres no ens faci cap falta. Crec que els turistes hem de reclamar un mínim de dignitat i d'autoestima als gestors locals. L'absència de la llengua local em va generar distància emocional, em va semblar una mica més un decorat de cartró-pedra per als turistes que sols consumim, gaudim, fem fotos, depredem...

Tornant a les característiques de la llengua, sols algunes observacions que vull compartir:
  • És una llengua amb molt paladar: està carregadissima de sons palatals, sobretot ll, tx i ny (amb grafies castellanes ll, ch i ñ): llilli (victòria), lliklla (capa), lliphlli (reflex, flaix),  llulla (fals, mentida), ñañi (tranquil)...
  • Algunes paraules ens resulten conegudes. Especialment pacha (terra, món, temps, natura...) o pacha mama (la mare terra). També inti (sol), potser pel grup xilè Inti Illimani. O la papa (patata), la kinuwa (quinoa)...
  • Altres perquè els mots que nosaltres fem servir tenen origen quítxua: còndor, de kuntur, alpaca, d'allpaka...
  • He descobert alguns mots que, pel fet de ser inexistents abans de la descoberta, són adaptacions del mot castellà, com ara uwiha o asnu/wuru per ovella i ruc. Awtu o karru per cotxe. Lata per metall i liwru per llibre. O Dyus i anqil per Déu i àngel. Parlay és parlar i llenguatge. L'oceà Pacífic és el Pasiphiku mama qucha (llac mare pacífic).
  • En altres casos no han copiat sinó que han innovat: avió és lata pisqu (ocell de metall) i bicicleta és lata wuru (burro de metall). Per cert, el pisqu (moixó, ocell) també els serveix per referir-se al penis, com nosaltres amb el pardal.
  • He vist que coincideixen dues grafies, una d'antiga, feta a partir del castellà, i una de moderna, de manera que podem veure escrit huasi / wasi (casa), macchu / makchu (muntanya)...
    Sembla que hi ha un debat sobre quantes vocals ha de tenir, ja que es considera que segurament antigament sols en tenia tres, com l'àrab clàssic, a, i, u, si bé la grafia actual en mostra cinc, a, e, i, o, u, tal com tenen el castellà, el basc o el japonès. En la grafia de awtu i uwiha sols hi ha les tres vocals justament. La pobresa vocàlica pot anar acompanyada d'una gran riquesa consonàntica, i molt em temo que el quítxua té un munt de consonants amb matisos que per a nosaltres seria dificilíssim de pronunciar.
  • I finalent, un mot que em va resultar simpàtic és el que correspon a l'urinari: hispana. Fins i tot vaig fer un tuit amb l'analogia amb Can Felip, que és una manera tradicional de com a Catalunya es denomina la latrina ("anar a defecar") com a mostra d'animadversió al rei Felip V, que il·legalment va incomplir les Constitucions catalanes i les va derogar per annexionar la nostra nació a la legalitat de Castella fa tres segles :


PD: M'ha arribat aquest vídeo "Juramentacion de la Congresista María Sumire de Conde" on es veuen les dificultats per fer servir la llengua quítxua malgrat el seu reconeixement

Un contacto con la lengua quechua aprovechando la estancia en el Perú

Mi estancia en Perú me ha permitido hacer una aproximación a la lengua precolombina más importante que se habla, el quechua, que tiene unos 10 millones de hablantes entre Colombia, Ecuador, el Perú, Bolivia, Chile y Argentina.

En catalán lo denominamos quítxua, como se corresponde al quichua de Ecuador, Colombia y Argentina, pero en Perú y Bolivia se denomina quechua. En la propia lengua quechua se llama Runa Simi (que significa 'la lengua del hombre').

La variación dialectal es actualmente bastante fuerte debido a la incomunicación tradicional entre las diferentes áreas en donde se habla. El dominio de Castilla minorizó la lengua propia ya que muchos hablantes murieron con la conquista y después, sobre todo con los borbones, el quechua fue especialmente prohibido.

Me interesé por poder disponer de algún material básico para aprender las palabras más importantes y no encontré ninguno. Las empresas de turismo no disponen de ningún documento que te permita comprender aunque sea las 100 palabras más importantes. Las he tenido que ir aprendiendo sobre la marcha: wasi (casa), Picchu (montaña), inti (sol), killa (luna), apu (espíritu de la montaña)... Fui a una escuela de quechua y a una librería y algún material que habían tenido se había agotado. Finalmente compré un pequeño diccionario si bien excesivo para mi interés de turista sensible con las culturas que visito.

Por cierto, me supo mal que en los lugares turísticos el quechua no estuviera presente en las indicaciones prácticas, más allá de los topónimos. Por ejemplo, en la foto se puede ver la indicación de salida del Machu Picchu expresada en inglés y castellano. ¿Qué costaba haber puesto también Lloqsina, salida en lengua quechua?

Yo, como turista, tengo necesidad de que estén en alguna lengua comprensible para mí. Pero esto no impide que también estén en la lengua local. Es más, en la lengua de los que edificaron el poblado que estamos visitando, que están explotando y que tantos ingresos les genera.

Yo, como turista respetuoso con las identidades, espero de los gestores de los lugares que visito un mínimo de respeto a su propia historia, identidad y cultura. Y creo que los actuales hablantes de quechua lo merecen. Estamos pisando lo que hicieron sus antepasados.

Es más, yo no quiero tener la sensación de que por culpa del turismo -yo y unos miles más que estamos hoy en Machu Picchu- la lengua local se hace prescindible porque a nosotros no nos haga ninguna falta. Creo que los turistas debemos reclamar un mínimo de dignidad y de autoestima a los gestores locales. La ausencia de la lengua local me generó distancia emocional, me pareció un poco más un decorado de cartón-piedra para los turistas que sólo consumimos, disfrutamos, hacemos fotos, depredamos...

Volviendo a las características de la lengua, sólo algunas observaciones que quiero compartir:
  • Es una lengua con mucho paladar: está cargadísima de sonidos palatales, sobre todo ll, ch y ñ: llilli (victoria), lliklla (capa), lliphlli (reflejo, flash),  llulla (falso, mentira), ñañi (tranquilo) ...
  • Algunas palabras nos resultan conocidas. Especialmente pacha (tierra, mundo, tiempo, naturaleza...) o pacha mama (la madre tierra). También inti (sol), tal vez por el grupo chileno Inti Illimani. O la papa (patata), la kinuwa (quinoa)...
  • Otros porque las palabras que nosotros usamos tienen origen quechua: cóndor, de kuntur, alpaca, de allpaka...
  • He descubierto algunas palabras que, por ser inexistentes antes del descubrimiento, son adaptaciones de la palabra castellano, como uwiha o asnu/wuru por oveja y burro. Awtu o karru por coche. Lata para metal y liwru por libro. O Dyus y anqil por Dios y ángel. Parlay es hablar y lenguaje. El océano Pacífico es el Pasiphiku mama qucha (lago madre pacífico).
  • En otros casos no han copiado sino que han innovado: avión es lata pisqu (pájaro de metal) y bicicleta es lata wuru (burro de metal). 
  • He visto que coinciden dos grafías, una de antigua, hecha a partir del castellano, y una de moderna, por lo que podemos ver escrito huasi/ wasi (casa), macchu/makchu (montaña)...  
  • Parece que hay un debate sobre cuántas vocales debe tener, ya que se considera que seguramente antiguamente sólo tenía tres, como el árabe clásico, a, i, u, si bien la grafía actual muestra cinco, a, e, i, o, u , tal como tiene el castellano, el vasco o el japonés. La pobreza vocálica puede ir acompañada de una gran riqueza consonántica, y mucho me temo que el quechua tiene un montón de consonantes con matices que para nosotros sería dificilísimo de pronunciar.
  • Y finalmente, una palabra que me resultó simpático es el que corresponde al urinario: hispana. Incluso hice un tuit con la analogía con Can Felip que és una manera tradicional de como en Catalunya se denomina la latrina ("ir a defecar") como muestra de animadversión al rei Felipe V, que ilegalmente incumplió las Constituciones catalanas y las derogó para anexionar nuestra nación a la legalidad de Castilla hace tres siglos:

PD: Me ha llegado este vídeo "Juramentacion de la Congresista María Sumire de Conde" donde se ven las dificultades para utilizar la lengua quechua a pesar de su reconocimiento

Queja incumplimiento - Contrato VISA @AirEuropa - @Bankinter @llenguacat

[correo electrónico enviado a Bankinter y AirEuropa]


Apreciados, apreciadas,
 
Soy usuario de AirEuropa y he recibido una llamada comercial para disponer de una tarjeta VISA emitida por Bankinter.

Después de la amable convesación para aportar todos los datos, he pedido que el contrato me fuera enviado en la versión en catalán, tal como me asiste la ley.

La comercial se ha puesto en contacto con un superior y me ha indicado que eso era imposible porque no disponían de versión en catalán como tampoco en inglés o francés. 

Le he informado que no hay ninguna obligación legal de que lo tengan en inglés o francés pero sí en catalán, ya que la ley les obliga a disponer de los contratos normados en lengua catalana.

Dado que su no disponibilidad supone no solo una falta de respecto al cliente y una falta de responsabilidad social hacia sociedades donde operan, sino un incumplimiento de la normativa que les es aplicable, he decidido suspender la firma del contrato y proceder a hacerles llegar de manera preliminar una queja por ello. 

Si bien el incumplimiento legal es de la entidad financiera Bankinter, a AirEuropa le corresponde exigir que sus partners cumplan con el marco legal y asuman sus responsabilidades ante la sociedad.

Esperaba de Bankinter y AirEuropa que fueran empresas respetuosas con clientes, sociedad y legalidad. Me preocupa que no sea así. Hoy en día las empresas disponen de directores de compliance y es difícil de comprender que puedan alegar desconocimiento de la normativa y aún más en el caso de compañías que operan en sectores muy regulados. La hipótesis alternativa de que hayan decidido cumplir las leyes «a la carta» me parecería gravísima en la medida que podría suponer que también pueden haber optado por desatender otras obligaciones normativas que no sean de su agrado ya sea corporativo o bien personal de la dirección.
 
Gracias por tu atención y quedo a la espera de sus consideraciones.

Josep Maria Canyelles

23.1.18

[ESDEVENIMENT] Inscripció oberta al "Simposi Interioritat Compromesa" organitzat per la Plataforma País Conscient

“EL PAÍS CREIX QUAN LES PERSONES CREIXEN”

En el moment que viu el país, com aplicar al canvi social, personal i organitzatiu l’energia del silenci interior?

Aquest simposi posarà en comú les experiències de persones que han reeixit en el maridatge de la consciència amb el compromís social, per tal que ens inspirin noves maneres de ser i de fer.

Coneixerem exemples significatius en l’àmbit de l’empresa, la cultura i l’educació, amb ponències i debats participatius al voltant de casos reals.



Com alinear l'empresa amb l'actual canvi de paradigma social i empresarial? Com propiciar la corresponsabilitat de les persones clau en l'àmbit corporatiu, social, ambiental..., tot afavorint l'evolució i creixement de l'organització i la societat en general?

Per trobar respostes contrastades, us animem a assistir al "SIMPOSI INTERIORITAT COMPROMESA" previst a Barcelona els dies 3 i 4 de Febrer, on referents de l'àmbit empresarial i organitzatiu mostraran com des d'una perspectiva diferent és fàcil avançar i millorar envers allò que és òptim.

Descobrirem la manera com altres empresaris aconsegueixen que el silenci interior activi les potencialitats dels professionals, reforçant el seu compromís amb la feina i la societat.

El Simposi l'organitza la Plataforma País Conscient, que difon i promou el Pla Nacional de Valors amb el suport de la Fundació Ineval, de la mà dels reconeguts: Josep Maria Mallarach (Medi Ambient), Idili Lizcano (Empresari d'Alqvimia), Jose Luis Escorihuela (Ulises, El Camino del Elder), Xavier Guix (Psicòleg), Jordi Griera (Lideratge), Xavier Melloni (Interioritat)... entre d'altres.


PROGRAMA




DISSABTE MATÍ, DIA 3 DE FEBRER DE 2018

08:45 – REGISTRE D’ASSISTENTS I ENTRADES IN-SITU.
09:30 – PRESENTACIÓ DE PAÍS CONSCIENT I INAUGURACIÓ DEL SIMPOSI, A CÀRREC DELS REPRESENTANTS DE LA PLATAFORMA I DE GASPAR HERNÀNDEZ.

ORGANITZACIONS
10:00 – XAVIER GUIX – “LIDERATGE PERSONAL, EL PAS PREVI AL COMPROMÍS”
10:30 – JORDI GRIERA – “LIDERATGE NATURAL PROFUND”
11:00 – COL·LOQUI SOBRE LES DUES PONÈNCIES ANTERIORS
11:45 – PAUSA CAFE
12:15 – JOSEP MARIA MALLARACH – “UNA ÈTICA PER A UNA SOSTENIBILITAT ECOLÒGICA FORTA”
12:45 – IDILI LIZCANO -“LA TRANSFORMACIÓ CAP A UNA EMPRESA DE NOU PARADIGMA”
13:15 – COL·LOQUI SOBRE LES DUES PONÈNCIES ANTERIORS
14:00 – FI DEL PROGRAMA MATINAL
14:00 – 15:30 – PAUSA PER ANAR A DINAR (CADASCÚ PEL SEU COMPTE)
15:30 – 16:00 – INSCRIPCIONS I LLIBRERIA OBERTA

DISSABTE TARDA

CULTURA I SOCIETAT
16:00 – AGNÈS RAMOS I NIL RODA – “LA CRIDA DELS JOVES”
16:45 – JOSÉ LUIS “ULISES” ESCORIHUELA – “INTERIORIDAD Y SER COLECTIVO”
18:15 – PAUSA
18:45 – NATXO TARRÉS – “ACTIVISME CULTURAL”
19:30 – FI DEL PROGRAMA DE LA TARDA

DIUMENGE MATÍ, 4 DE FEBRER DE 2018

EDUCACIÓ
09:30 – RECEPCIÓ
10:00 – XAVIER MELLONI – “LA INTERIORITAT AL COR DE LA REALITAT”
11:00 – BERTA MENESES – “LA INTERIORITAT A L’EDUCACIÓ”
12:00 – PAUSA
12:30 – BRIGITTE HANSMANN – “LA RELACIÓ DEL COS AMB EL CAMP GRAVITATORI”
13:00 – MARTA BURGUET – “LA INTERIORITAT PER A DESPLEGAR L’ ÉSSER”
13:45 – DEBAT DE CONCLUSIONS DEL SIMPOSI
14:30 – COMIAT

Més informació i inscripcions