Principals organismes i documents RSE

Documents RSE més rellevants
[ca] Enllaços a documents rellevants en el camp de l'RSE
[es] Enlaces a documentos relevantes en el campo de la RSE
[en] Links tu relevant documents about CSR


Europa

• Comunicació 2011 Comissió Eur. / Comunicación 2011 Comisión Eur.: [ca] [es]
• Comunicació 2006 Comissió Eur. / Comunicación 2006 Comisión Eur.: [ca] [es]
• Comunicació 2002 Comissió Eur. / Comunicación 2002 Comisión Eur.: [es]
• Llibre Verd UE / Libro Verde UE: [es] [en]
• Libro Verde. Iniciativa europea en favor de la transparencia (UE COM 2006 194 final)
• Libro Blanco de la Gobernanza Europea (UE COM 2001 428 final)

Estat espanyol

• Decret creació Consell Estatal RSE / Decreto creación Consejo Estatal RSE: [es]
• Informe Subcomissió Congrés Dip. / Informe Subcomisión Congreso Dip: [es]
• Debate y aprobación, en su caso, del informe de conclusiones elaborado en el seno de la subcomisión para potenciar y promover la responsabilidad social de las empresas. DIARIO DE SESIONES DEL CONGRESO DE LOS DIPUTADOS - TRABAJO Y ASUNTOS SOCIALES. Sesión 27 de junio de 2006 (Comisiones) [es]
• Marc Conceptual AECA / Marco Conceptual AECA: [es]
• Libro Blanco de la RSE en España

Normes i iniciatives / Standards
Enllaços a codis i normes
Enlaces a códigos y normas
Links to codes and standards

GRI
AA1000
SA8000
SGE21 2008 [ca][es][en]

Declaració OIT

OIT i RSE

ISO

Línies Directrius OCDE

Normes DH Nacions Unides
Principis del Pacte Mundial de Nacions Unides [ca]

Pacte Mundial de Nacions Unides [es]

Pacte Mundial - ASEPAM [es]

Els Principis per a una Educació en Gestió Responsable [ca]

Los Principios para una Educación en Gestión Responsable [es]

Principles [en]

Decàleg de l’ètica empresarial (ADEG) [ca][es]

Coalición Pro Acceso [es]
Carbon Disclosure Project (CDP)

Principis Equador
FTSE4Good
DJSI
Excellence Investment Register
 

Polítiques públicques i Marc legal
Enllaços amb continguts de Polítiques Públiques sobre RSE
Enlaces con contenidos de Políticas Públicas sobre RSE
Links to contents about CSR Public Policies

Regulació espanyola
Informe Olivencia
Codi Aldama
Llei Transparència
Codi de Govern
Informe Bon Govern CNMV 2006
Projecte Codi Bon Govern
Llei-30-2007, de contractes del sector públic [ca]
Ley 2/2011, de 4 de marzo, de Economía Sostenible [es]
Ley 5/2011, de 29 de marzo, de Economía Social [es]
Proyecto de ley de Transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno (2012)
Ley 5/2011, de 29 de marzo, de Economia Social
Ley 2/2011, de 4 de marzo, de Economia Sostenible

Catalunya
Generalitat de Catalunya. Pla RSGencat [ca][es][en]
Pla de mesures de Responsabilitat Social de la Generalitat de Catalunya 2009 - 2011
Llibre Blanc de la Funció Pública Catalana (2005)
Generalitat de Catalunya. Departament de Governació i Administracions Públiques
Generalitat de Catalunya. Departament de Treball
Diputació de Barcelona
Ajuntament de Barcelona 

Decret 322/2011, de 19 d’abril, sobre l’aplicació de la quota de reserva del 2% a favor de
persones amb discapacitat en empreses de 50 o més persones treballadores i de les mesures alternatives de caràcter excepcional al seu compliment [ca]

Navarra
♦ Ley foral 2/2011, de 17 de marzo por el que se establece un código de buen gobierno

Euskadi
♦ Avantprojecte de Llei de Transparència i Bon Govern (2012)
♦ Acord d'aprovació del programa de compra i contractació pública verda 2011-2014 (desembre de 2011)
Manual Práctico de Contratación y Compra Pública Verde 2010. Govern Basc
♦ Codi d'ètica i bon govern (maig de 2011) 

Illes Balears
♦ Llei 4/2011, de 31 de març, de la bona administració i del bon govern de les Illes Balears

Extremadura
♦ Ley 15/2010, de 9 de diciembre, de responsabilidad social en Extremadura

Europa
BSR
Ministeri britànic RSE
Copenhagen Centre
Comissió Europea
Fòrum Multilateral Europeu RSE


Organitzacions especialitzades
[ca] Recull d'agències rellevants en el camp de l'RSE arreu del món
[es] Recopilación de agencias relevantes en el campo de la RSE en todo el mundo
[en] List of most important CSR agencies all over the world

Alternativa Responsable
Asociación Española de Contabilidad y Administración de Empresas (AECA)
Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID) - Comissió d'RSE
CSR Europe
CBS
Comissió de les Comunitats Europees (UE)
Ecoespaña
Economistas sin Fronteras
Ecopime (Illes Balears)
Ethos Brasil
Ethos Ramon Llull
ETNOR
Foro Reputación Corporativa
Foretica
Fundación Carolina
Fundación Iberoamericana para la Calidad y la Sostenibilidad
Fundación Hazloposible www.hazloposible.org
Fundación Seres www.fundacionseres.org
Global Compact. Pacte MundialGlobal Reporting Initiative (GRI)
IPCC-Panel sobre el Cambio Climático
Observatorio del Trabajo
Observatorio de la Responsabilidad Social Corporativa
Observatorio de la Responsabilidad Social de las Empresas.
Observatorio de la Sostenibilidad en España
Observatorio Voluntariado Corporativo www.observatoriovc.org/voluntariado-corporativo
OECD WatchOrganització de les Nacions Unides
Reputation Institut España - Blog "El pulso de la reputación"
Responsabilitat Global
Respon.cat, iniciativa empresarial per al desenvolupament de l'RS a Catalunya
SIRI Company
Sustainability Ltd
Transparency International España
UNEP United Nations Environment Programme / UNEP GreenEconomy
Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat www.vector5.cat
Voluntare (Red de Voluntariado Corporativo) www.voluntare.org
World Business Council for Sustainable Development (WBCSD)

Projectes singulars a Catalunya
RS.CAT [ca][es][en]
RSE.PIME [ca]
Projecte Ressort [ca]
Projecte tRanSparÈncia [ca]

Administracions
- Unió Europea
- Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Responsabilidad Social
- Catàleg de dades d'informació pública de l'Administració General de l'Estat (OpenData)
- Generalitat de Catalunya. RSGenCAT
- Diputació de Barcelona. DiBa Responsable
- Projecte Ressort. Diputació de Barcelona
- Institut Català d'Avaluació de Polítiques Públiques
- Portal de RSE del Govern de Navarra 1
- Portal de RSE del Govern de Navarra 2- Ecoeuskadi 2020. Estratègia de Desenvolupament Sostenible. Govern Basc, Euskadi 2020
- Portal Euskadi: Xertatu. Metodologia per implantar la RSC
- Irekia. Pàgina web del Govern Basc per promoure la Participació Ciutadana
- Portal d'accés a les dades públiques del Govern Basc en format reutilitzable (Opendata)
- Govern de les Illes Balears
- Junta de Extremadura
- Ajuntament de Mataró

Xarxes
- Red RETOS de Territorios Socialmente Responsables
- Xip. Xarxa d'Innovació Pública
- Xarxa Internacional de persones sensibles a la Responsabilitat Social
- Forética
- Club de la Sostenibilitat. Xarxa d'empreses pel creixement sostenible i la RSE
- Xarxa europea d'empreses vinculades a la RS (en anglès)
- REAS. Red de redes de economia alternativa y solidaria
- Xarxa d'ecomomia solidària
- Projecte Turura. Xarxa per a la creació d'una moneda local a Vilanova i la Geltrú- Xarxa d'Intercanvi de bens, serveis i coneixements
- Xarxa de custòdia del territori
- Xarxa de Territoris Socialment Responsables (Moianès i Lluçanès)
- Xarxa SROI (o de Retorn de la Inversió Social)
- Xarxa d'escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya
- Xarxa espanyola del Pacte Mundial de Nacions Unides per la RS
- Xarxa europea de RSE i discapacitat
- Xarxa llatinoamericana sobre RSE

Observatoris i blocs d'RSE / Blogs on CSR
- Observatori del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC)
- Observatorio de RSC
- Observatorio latinoamericano de la Innovación Pública Local
- Observatori RSE de la UGT
- Web sobre RSC de CCOO
- Observatori, tendències i oportunitats en matèria de sostenibilitat (CREAFUTUR)
- Responsabilitat global. Bloc sobre RSC de Josep Maria Canyelles
- Bloc de Antonio Argandoña (economia, Responsabilitat Social i Ètica)
- Bloc sobre RSE de Antonio Vives
- Àgora de RSC (bloc de Helena Ancos)

Responsabilitat Global [ca]     Responsabilitat Global [es]

JosepmLozano.cat [ca]     JosepmLozano.cat [es]

RSEonline [es]
Empresa íntegra (Miguel Ángel Rodríguez) [es]
Blog Responsable [ca]     Blog Responsable [es] (no actiu)


Canals de notícies generalistes
Notícies RSE Europa Press [es]


Recursos i publicacions
- Biblioteca virtual sobre RS
- Diario Responsable (diari digital sobre RS)
- Diari digital sobre Sostenibilitat i RS- Revista sobre RSE. Fundació Luis Vives
- Compromiso RSE (informacions i notícies sobre RS)
- Alternativa Responsable
- Base de dades d'Informes de sostenibilitat

Territoris Socialment Responsables
- Red RETOS de Territorios Socialmente Responsables
- Xarxa de Territoris Socialment Responsables (El Moianès i El Lluçanès)

RSA - Clàusules socials
- Tercer Sector de Catalunya
- Web sobre clàusules socials
- Fòrum sobre contractació pública responsable


Compra ètica i consum responsable
- Compra pública ètica
- Web de promoció d'empreses socials catalanes
- Consum responsable adreçat a infants
- Eines per al consum sostenible
- Certificació Fairtrade. Comerç just
- Portal del Govern Basc sobre Sostenibilitat- Portal amb informació sobre productes sostenibles
- Organización de Consumidores y Usuarios (OCU)

Banca ètica
- Associació pel finançament étic i solidari (FETS)
- Banca Ètica (vinculada a l'associació FETS)
- COOP57 SCCL
- Projecte FIARE
- Triodos Bank


Igualtat
Enllaços sobre Polítiques d'Igualtat d'Oportunitats
REAL DECRETO 1917/2008, de 21 de noviembre, por el que se aprueba el programa de inserción sociolaboral para mujeres víctimas de violencia de género


Canvi climàtic

Documents de Referència

Conveni Marc Canvi Climàtic
El Protocol de Kyoto
Resum Executiu IV informe IPCC
Resum Executiu Informe Stern

Documents base a Catalunya
Quadern sobre canvi climàtic
Diagnosi sobre estat compliment Kyoto a Catalunya
Les 100 primeres pàgines del CC a Catalunya
Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya (CADS)
Declaració a favor del compliment del Protocol de Kyoto a Catalunya

Plans, programes i acords relacionats
Pla de l’Energia de Catalunya
Pla de transports de viatgers de Catalunya
Pla d’infraestructures de transport de Catalunya
Codi tècnic de l’edificació
Decret d'ecoeficiència
Acord estratègic

Glossari

RESPONSABILITAT SOCIAL DE LES EMPRESES

- Programa TRanSparÈncia (Consell General de Cambres de Catalunya)
- Càtedra IESE RS La Caixa
- Càtedra Telefònica i UNED sobre RSC
- RSE a Navarra
- Programa per a la implantació de la RSE a les pime
- Fundació ÉTNOR. Ètica als negocis i les organitzacions
- SGE21. norma per a la implantació d'un sistema de gestió ètica i socialment responsable
- Web d'empreses que mesuren l'Index de la Cadena de Valor (en anglès)

Altres temes vinculats
- Moviment ciutats slow
- Ciutats intel·ligents (Smart Cities)
- Esmartcity
- Web sobre mercats inclusius (en anglès)
- Ments obertes, web que impulsa idees i projectes innovadors
- EUTOKIA, centre d'innovació social de Bilbao
- Economia del Bé Comú (teoria de Christian Felber)

[ca] Enllaços a recursos sobre RSE
[es] Enlaces a recursos sobre RSE
[en] Links to resources on CSR


Portals d'interès
Observatorio RSE UGT
Fòrum debat RSE Copca
Comunitat RSE ICTNET
Cercador Memòries RSE
Observatori de l'RSE (Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya)
Temes d'avui: Articles d'ètica empresarial i econòmica

Consum
Revista Opcions [ca] [es]
Revista especialitzada en compra responsable
Jornal.cat [ca]

Ambiental
Sostenible.cat [ca][es][en]

Revista Educació i Sostenibilitat [ca][es][en]
Ecodiari [ca]

Infoambiental.es [es]

Club EMAS www.clubemas.cat

Xarxa Compra Reciclat http://xcr.arc.cat

Laboral

OIT - ILO

• Índex de temes: [ca]trad.del cast. [es] [en]
• Normes Internacionals del Treball [ca]trad.del cast. [es] [en]
  
• Treball infantil: [ca]trad. del cast. [es] [en]
  
• Treball juvenil: [ca]trad. del cast. [es] [en]
  
• Observatori del Treball en la Globalització [ca] [es] 

Observatori del mobbing de l'Associació d'Empresaris ADEG [ca] [es]

Conciliació vida familiar i laboral / flexibilitat

• Bons exemples per a guanyar temps (Xarxa NUST · Nous Usos Socials del Temps)
• Iniciativa per la Reforma horària

Equitat / Igualtat

• Institut Català de les Dones 
• Pla estratègic de polítiques de dones del Govern de la Generalitat de Catalunya 2012-2015
• Llei catalana 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes
• Referències de l'Estatut d'Autonomia
• Organismes d'igualtat Catalunya
•  
• Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona 
• Fidem. Fundació Internacional de la Dona Emprenedora
• Centre d’Informació i Recursos per a les Dones. Ajuntament de Barcelona
• Centre de Dones Francesca Bonnemaison
• Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació
• Dones d'Empresa (Penedès-Garraf) [ca]

• Institut Europeu de la Igualtat de Gènere
• Dones i Ciències. Comissió Europea
• WIDE
• Divisió d’Igualtat. Consell d’Europa
• Igualtat de Gènere. Comissió Europea
• Legislació entre dones i homes. Portal de la Unió Europea
• Comissió de Drets de la Dona i de la Igualtat d’Oportunitats. Parlament Europeu
• Xarxa de Ciutadanes d’Europa
• Unitat d’Igualtat. Equality Challenge Unit
• Universitat de Dones d’Europa

• ONU Dones. Entitat de les Nacions Unides per a la Igualtat de Gènere i l’Apoderament de les Dones.
• ONU. Observatori per a la Igualtat
• Observatori de la Dona. Nacions Unides. Xarxa Interinstitucional sobre la Dona i la Igualtat de Gènere

Voluntariat

• Xarxanet.org
• Voluntariat.org
  Llei catalana 25/2015, del 30 de juliol, del voluntariat i de foment de l'associacionisme.
• Llei espanyola 43/2015, de 9 d’octubre, del tercer sector d’acció social [ca]  / Ley española 43/2015, de 9 de octubre, del Tercer Sector de Acción Social [es]

Lingüístic

• Llengües i legislació. Base de dades jurídica (30.000 entrades)
• Entrades al bloc marcades com a recurs

Conferència Mundial del GRI per a llançar la 3a generació

Ha tingut lloc a Amsterdam LA conferència sobre sostenibilitat (remarquem la determinació de l'article tal com fan els organitzadors en el pòster), en el marc de la qual s'ha produït l'esperat llançament de la tercera generació del GRI, el G3 que ha de permetre una millora en l'adequació del model d'informes de sostenibilitat a les necessitats de les organitzacions.

Responsabilitat Global i altres organitzacions d'arreu del món -més de 1.000 participants- hem pogut prendre part a multitud de sessions que han tingut lloc entre dimecres 4 d'octubre i divendres 6, amb la cloenda amb la presència de l'exvicepresident dels EUA Al Gore.

Cal dir que el G3 és el resultat d'un llarg procés de debat multilateral que ha permès arribar a un consens sobre la millor formulació del que és sens dubte el marc d'informació de sostenibilitat empresarial més acceptat i usat arreu del món.

Ja són fins ara prop de 1.000 organitzacions de més de 60 països les que han fet servir les Directrius del GRI per informar del seu acompliment en sostenibilitat.

El GRI és avui una organització independent, que col·labora amb el PNUMA i amb el Pacte Mundial, i que va tenir l'origen l'any 1997 amb una iniciativa conjunta del mateix PNUMA i Ceres.

Procedents de Catalunya, ens vam trobar persones de: Responsabilitat Global, Associació per a les Nacions Unides (ANUE), ESADE, Col·legi de Censors Jurats de Comptes, Abertis, Aigües de Barcelona, La Vola, Valores y Márketing. Una bona representació que demostra l'interès que ha aixecat aquesta renovada Iniciativa.

Podeu continuar llegint al newsletter d'octubre

Foto: Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, al congrés d'Amsterdam

Cal anar posant ordre a l'excés de normes i guies d'RSE

En el temps relativament breu en què la Responsabilitat Social de les Empreses ha entrat en escena i ha adquirit carta de ciutadania entre els models, marcs o enfocaments de gestió, han aparegut multitud de normes, guies, iniciatives, marcs de reporting, que han arribat a provocar una certa confusió.

La proliferació és natural i ha de ser benvinguda perquè no deixa de ser un senyal de l'interès que l'RSE mereix i de l'esforç de recerca, experimentació i adequació que es fa per trobar les fórmules i codificacions més adients a cada realitat i sector.

Tot i així, si volem avançar vers una etapa de major consolidació i maduració caldrà superar aquesta gran diversitat per la via d'una certa convergència o bé forçant una certa selecció natural, ja que més de 300 propostes vigents no aporten la riquesa de la diversitat sinó la dificultat de poder establir un marc de comparabilitat que permeti posar en valor unes polítiques i pràctiques i impactes que siguin d'alguna manera codificables. [...]

continuar l'article al newsletter de setembre

Canal Solidari es fa ressó d'aquest article: català castellà
L'organització argentina ComunicaRSE reprodueix aquest article

Llançament de la tercera versió del GRI

La setmana vinent, en concret el dia 6 d'octubre, es farà el llançament mundial de la tercera versió del marc de reporting amb major reconeixement internacional, el GRI o Global Reporting Initiative.

Responsabilitat Global en farà un seguiment des del Congrés que s'ha organitzat a Amsterdam per a tal esdeveniment.

Ha acabat la filantropia a l'antiga: les empreses ara fan Inversió Social!

El sentit amb què l'expressió filantropia és entès a les nostres latituds denota un sentiment de solidaritat o d'ètica que fonamentalment es vincula al propietari de l'empresa i que no necessàriament sol anar vinculat al cor de l'estratègia corporativa.

Són moltes les empreses que tradicionalment han fet mecenatge com a conseqüència d'una inclinació afectiva envers els destinataris. Aquest fet és lloable i malauradament no ha crescut com a d'altres països, segurament com a conseqüència d'un marc legal desconfiat i recelós.

No obstant, avui, un nou sentit d'empresa i de les seves relacions amb la societat s'està imposant -almenys entre les organitzacions més dinàmiques i avançades. Sovint emmarcada dins el marc de la Responsabilitat Social, l'empresa moderna entén la seva relació no comercial amb la comunitat com una Inversió Social que cal monitoritzar i garantir-ne la màxima efectivitat.

Per això, cada cop és més freqüent que directius d'arreu del món es vegin com a socis actius en lloc de mers benefactors passius. No es limiten a fer un acte de donació sinó que s'hi impliquen, posant-hi el seu entusiasme i el seu bagatge per apuntar enmig de la diana. Alguns parlen fins i tot de "venture philantropy", és a dir filantropia de risc. La Goldman Sachs Foundation s'hi refereix com "ajudes amb molt de contacte".

Vegeu article sencer al newsletter d'agost'06

En pdf aquí

2a edició del curs de Responsabilitat Social per a directius del Tercer Sector i Sector Públic

Fundació Pere Tarrés (URL) i Responsabilitat Global promouen una nova convocatòria del curs d'Extensió Universitària

Curs de nivell avançat, adreçat a persones amb responsabilitats directives en el tercer sector, les empreses i l'administració pública, amb l'objectiu de donar coneixements sobre la Responsabilitat Social tant de l'Empresa com de les Organitzacions Socials

5 i 6 d'octubre'06
Durada: 10 hores
Horari: dijous 18 a 20h - divendres 9 a 14 i 15.30 a 18.30h.
Llengua Vehicular: Català
Lloc: c. Carolines, 10 - Barcelona
Preu: 120 euros (dinar inclòs)
Més informació

Comptabilitat socialment responsable

El segon dossier editat per MediaResponsable se centra en l'RSE i les Finances, amb la participació de diferents veus especialitzades i uns extractes de les informacions sobre les pràctiques responsables de cada banc i caixa.

Amb el títol de "Contabilidad socialmente responsable", Josep Maria Canyelles, en qualitat de membre de de la Comissió d'Intangibles de l'ACCID, presenta un article a l'apartat de Tribuna del dossier, on destaca la necessitat de treballar alhora per la gestió dels intangibles i la seva "captura" comptable per tal de posar-los en valor.

Al mateix dossier hi trobareu també una entrevista a Matt Christensen, director executiu d'Eurosif, i altres articles de Pablo Nieto (AECA), Javier Rodríguez (AERI), José Luís Fernández (EBEN), Jordi Marí (FETS), Pedro M. Sasia (FIARE), Ángel Martínez-Aldama (INVERCO), Laura Albareda (IPES-ESADE), Orencio Vázquez (Observatorio RSC), y Javier W. Ibáñez (coordinador llibre "Responsabilidad social de la empresa y finanzas sociales".

Podeu accedir a l'article.

Mediació Comunitària i Resolució de Conflictes Públics

El proper 24 de novembre s'inicia la 2 edició de la Diploma del Postgrau en Mediació Comunitària i Resolució de Conflictes Públics. Des d'avui mateix fins a quinza dies abans de la data esmentada podeu consultar el programa i matricular-vos. Aquest és el primer i l'únic postgrau a Catalunya específicament sobre la Resolució del conflicte públic i des de les formules de la gestió positiva del conflictes tot aprofitant el coneixement i la pràctica de les experiències posades en marxa a diferent ajuntaments en els darrers anys, les recerques desenvolupades per l'equip d?investigadors del Grup de Recerca i Estudis dels Conflictes (GREC).

Per segon any, aquest postgrau compta amb la col·laboració de Responsabilitat Global. Enguany, a més, també hi col·laboren la Direcció General de Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya, l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, la Federació de Municipis de Catalunya, l'Ajuntament de Girona, el Consell Comarcal del Pla de l'Estany, i la Fundació Iwith.org.

La doble responsabilitat de l'Administració Pública

El reportatge "La doble responsabilidad de la administración" de Corresponsables (núm. 2, juliol 2006) ha estat elaborat amb les opinions d'experts. Reproduïm algunes de les aportacions de Josep Maria Canyelles per als lectors de Responsabilitat Global:


La implicación del ciudadano

[...] El consultor Josep Maria Canyelles coincide al apuntar hacia la falta de percepción, por parte de las empresas, de que el reconocimiento a las buenas prácticas existirá como uno de los principales obstáculos a superar en los países del Sur de Europa. Y se habla de un reconocimiento por parte del ciudadano, tanto para bien como para mal.

"Si los ciudadanos, en su múltiple dimensión de votantes, accionistas, personas asociadas, trabajadores, clientes... no reconocen a las organizaciones responsables, no conocen bien lo que es la Responsabilidad y, a través de mecanismos como la compra, no traspasan sus valores a actitudes concretas, la Responsabilidad difícilmente avanzará. La ciudadanía debe ir adquiriendo una mayor conciencia, que se refleje en su comportamiento; debe haber una introducción de criterios responsables, como está sucediendo en otros países", explica Canyelles.

‘Territorio responsable’

Pese a la idoneidad de que asuman el liderazgo en este proceso los niveles que se sitúan en el contexto de las regiones económicas, parece que la tendencia que se intenta implantar es la de impulsar la RSE desde los niveles más superiores de administración hasta los inferiores, desde los organismos supranacionales, pasando a los estatales, hasta llegar a los regionales- .

"Se están poniendo en marcha determinadas medidas que son competencia del Estado, pero hace años que se conoce el peso creciente de las economías regionales en el futuro de la competitividad mundial; y, de alguna manera, cuando se habla de Responsabilidad, se habla del desarrollo de la propia empresa y del fortalecimiento de su capacidad de adaptación a su entorno", comenta Canyelles.

Predicar con el ejemplo

Resulta evidente que, para que las iniciativas emprendidas por los poderes públicos en materia de RSE resulten convincentes para el resto de stakeholders, los primeros que deben ser responsables a nivel social deben ser las propias administraciones; lo que pasa inexorablemente -y según algunas fuentes- por una necesaria reforma del sector público y del modo en que está gestionando
este tema hasta la fecha.

La incorporación de la Responsabilidad Social en el seno de la propia administración pública es una elemento fundamental para superar algunas de las reticencias existentes en la actualidad. "La administración debe promover la Responsabilidad Social de las Empresas, pero no debe hacerlo desde una visión fiscalizadora ni desde una exigencia que no contemple los propios déficits", comenta Josep Maria Canyelles. Las mismas compañías a las que van dirigidas las iniciativas de impulso de la RSE exigen a los organismos públicos la misma adhesión a criterios de responsabilidad. Una adhesión que ya se ha iniciado, pero que tiene ante sí muchas posibilidades de mejora.

Por el momento, se están llevando a cabo actuaciones de aplicación interna de la RSE enel Ejecutivo, y el Plan Concilia es un buen ejemplo del modelo de actuación aplicado. Puestoen marcha para favorecer la conciliación de la vida personal y laboral de los funcionarios, se convierte también en un ejemplo para otras organizaciones, como ocurre también con la aplicación del Código del Buen Gobierno en la administración pública. El anteproyecto de ley de igualdad entre mujeres y hombres o la nueva ley de contratos del Estado, que posiciona a la administración en cuanto a que plantea exigencias de Responsabilidad Social para las empresas, potenciales proveedoras del Estado constituyen otras muestras de prácticas responsables.

No obstante, la realidad actual al respecto parece no coincidir todavía con el modelo que se persigue. “La administración debe reconocer que no se está trabajando lo suficientemente bien; y que gestionar bien este aspecto es una condición necesaria para ser más eficiente, obtener una mayor legitimidad ante todas las partes y que sea necesario este diálogo con los grupos de interés para progresar conjuntamente", afirma Canyelles.

Debe ser posible que todos y cada uno de los stakeholders reconozca el esfuerzo del resto en la apuesta por la Responsabilidad Social, y que sea posible crear alianzas estratégicas y de partenariado; que se pueda hablar en un territorio de la creación de capital social, y con un retorno de la inversión para todas las partes. Ésta es una la idea clave en cualquier proceso de RSE, que liga por un lado con el concepto de una empresa responsable que cuente con la legitimidad del ciudadano, pero que obtenga también un retorno de la inversión realizada durante el proceso, así como un reconocimiento por parte de todos los grupos de interés. Y ahí es donde todos los actores juegan un papel fundamental a la hora de reconocer las buenas prácticas, animando a las compañías protagonistas de las mimas a continuar trabajando en la misma línea, o castigar las negativas.

Contrapartida d'exemplaritat

En la ponència RSE+RSA+RSO --> TSR, Josep Maria Canyelles hi fa la següent afirmació:

Tota política pública té com a contrapartida necessària per a la seva legitimitat un deure d'exemplaritat

Amb aquesta declaració intenta sintetzar la filosofia de la Responsabilitat Social que també atany les organitzacions públiques.

Es pot demanar la ponència, també anomenada Responsabilitat Social d'Empreses, Administracions i Organitzacions: un camí vers els Territoris Responsables, aquí.

Aquesta ponència va ser la base de la intervenció de Josep Maria Canyelles en el marc de la Jornada RSA! Responsabilitat Social de les Administracions Públiques, coorganitzada per Responsabilitat Global i l'Associació Catalana de Municipis i Comarques.

L'autor desitja que us sigui suggerent, alhora que us demana que li pugueu retornar tots els suggeriments, opinions, crítiques que, si és el cas, vulgueu fer-hi: aquest és un enfocament innovador i totes les opinions són benvingudes!

També podeu accedir al newsletter de la Jornada.

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

Èxit rotund de la Jornada RSA - Responsabilitat Social de les Administracions Públiques

Més d'un centenar de participants han assistit avui dimecres a la Jornada de Responsabilitat Social de les Administracions Públiques organitzada per l'Associació Catalana de Municipis, i el think tank Responsabilitat Global. El balanç de l'acte, que s'ha desenvolupat a l'hotel NH Calderón de Barcelona, es pot qualificar com a molt positiu tant per l'alt nombre d'assistents com per la gran rellevància dels ponents que hi han intervingut.

Jordi Pujol, expresident de la Generalitat i que actualment presideix la fundació que porta el seu nom, ha protagonitzat la inauguració la Jornada, abordant el tema de la societat responsable. Acompanyat pel president de l'ACM, Joan Maria Roig, i pel promotor de Responsabilitat Global, Josep Maria Canyelles, Pujol ha volgut destacar l'actual situació de paradoxa entre el sector privat, on les estratègies de Responsabilitat Social han anat adquirint un protagonisme cada cop més rellevant, enfront de la manca de debat que aquesta problemàtica ha suscitat en l'àmbit de l'Administració pública. En aquest mateix sentit, els discursos de Roig i Canyelles han coincidit a destacar la importància d'organitzar esdeveniments com el d'avui que permetin millorar el coneixement dels ens locals al voltant del tema de la Responsabilitat Social.

El mateix Josep Maria Canyelles ha sigut l'encarregat de dur a terme la primera de les ponències. En la seva intervenció, el promotor de Responsabilitat Global ha manifestat la necessitat que les administracions públiques desenvolupin línies equivalents a les de l'empresa privada que li permetin millorar el diàleg amb l'entorn, guanyar noves legitimitats, afinar l'impacte i l'eficiència, fonamentar el desenvolupament dels seus recursos humans i avançar cap als Territoris socialment Responsables.

Canyelles ha llançat un parell de propostes agosarades per als ajuntaments que vulguin avançar en l'RSA. La primera sobre la destinació social dels ingressos per multes per evitar la percepció ciutadana que se'n pugui fer un ús recaptatiu, mentre que la segona, encarada als treballadors públics, fa referència al voluntariat d'empresa, en la línia de la promoció de la implicació social que algunes empreses estan fent entre els seus treballadors com a mostra de sensibilitat però també com a estratègia de desenvolupament i gestió del canvi dels recursos humans.

A continuació, el Diputat i membre de la Comissió de Política Social del Congrés, Carles Campuzano ha pres la paraula. El congressista, recentment guardonat per la seva tasca d'impulsor de la Subcomissió que treballa per potenciar i promoure la Responsabilitat Social en les empreses, ha apel·lat a la importància que tindria el fet que l'administració pública impliqués directament el sector privat en les polítiques referents a la Responsabilitat Social: "L'RSE és una oportunitat per fer una nova societat millor (augment de l'esperança de vida, integració de la immigració, transformació de la família, individualització, preocupació pel medi ambient o l'explotació infantil...). Si volem fer sostenible aquest societat, hem de reclamar de les empreses la implicació en aquesta problemàtica."

La Jornada ha conclòs amb els parlaments efectuats per part de Ferran Termes, president de l'ACCID i Josep Maria Matas, secretari general de l'ACM. En la seva intervenció, Matas ha qualificat d'èxit la Jornada, alhora que ha agraït la gran actitud participativa dels assistents a l'acte. El secretari general ha promès valorar la possibilitat de reeditar noves edicions de la Jornada sobre Responsabilitat Social, amb l'objectiu de poder fer-les extensives arreu de tot el territori.

Proposta RSA 1: Multes Responsables!

En el marc de la Jornada "Responsabilitat Social de l'Administració Pública", Josep Maria Canyelles ha llançat una proposta dirigida especialment als Ajuntaments sobre la millora de la legitimitat corporativa a partir de les multes que s'imposen.

Les multes són un mal necessari de què es val l'administració pública per a exercir el poder que els ciutadans li hem delegat. Se suposa que haurien de ser un càstig i alhora un toc d'alerta per a no reiterar la mala conducta. Al damunt, caldria esperar que el pagament de les multes fos generalitzat i acompanyat d'una certa contricció per la consciència de no haver respectat normes necessàries per a la seguretat i la convivència...

Tanmateix, en més d'una ocasió el ciutadà pot veure's envaït per la sensació que les multes responen més a una voracitat recaptatòria que a un interès sincer per la millora de l'ordre i el respecte mutu. D'altra banda, el moment del pagament també és viscut com una sostracció de capital i no com una justa aportació a un erari públic que acaba beneficiant a tothom com a compensació del perjudici causat.

Es proposa que l'import total de les multes es destini a projectes d'entitats sense ànim de lucre (per accions socials, culturals, etc.). Es pretén trencar la sospita que les multes puguin ser usades amb finalitats recaptatòries i potser disminuir ni que sigui lleugerament la taxa d'impagament.

Els ajuntaments interessats en aquesta i altres propostes podeu demanar més informació posant-vos en contacte amb Josep Maria Canyelles.

Proposta RSA 2: Voluntariat dels treballadors públics

En el marc de la Jornada "Responsabilitat Social de l'Administració Pública", Josep Maria Canyelles ha llançat una proposta dirigida tant als Ajuntaments com al conjunt de sector públic, per tal que promoguin programes de Voluntariat Corporatiu, a partir de la implicació d'aquells treballadors públics que voluntàriament vulguin comprometre's en accions socials d'entitats sense ànim de lucre.

Recentment algunes empreses en tot el món han desenvolupat programes per a promoure i facilitar que els propis treballadors s'impliquin en accions de voluntariat.
El voluntariat d'empresa el podem definir com el conjunt d'accions desenvolupades per part d'una empresa per iniciativa pròpia i de manera voluntària, dirigides a contribuir al desenvolupament social, cultural i ambiental de la comunitat, en què intervenen treballadors, com a part de l'estratègia de RSE.

Els programes de Voluntariat Corporatiu són una forma de mostrar i fer efectives les relacions de mútua confiança amb la comunitat, aportant valor a la comunitat, als treballadors i a la pròpia empresa. Certament pot semblar que una empresa ho faci com una pràctica d'acció social. Algú podria creure que fins i tot d'imatge! Però el més interessant és que la motivació ve donada per una recerca de nous estils de gestió del talent humà. Per a les noves necessitats de l'empresa, els nous contextos socials i les motivacions de les persones, els cursos de formació no tenen capacitat per alinear les persones vers l'estratègia i generar compromís... Calen altres eines, entre les quals models de gestió per valors, eines de comunicació de l'estratègia, enfocaments de responsabilitat social, etc. El voluntariat d'empresa o corporatiu té aquesta capacitat de facilitar el desenvolupament de valors i habilitats socials, aprendre a afrontar situacions diferents, treballar en equips diversos, compartir el coneixement, etc.

Josep Maria Canyelles té un ampli coneixement del món associatiu i de voluntariat com també de l'Administració Pública. A banda de la seva implicació com a voluntari en entitats educatives i culturals, ha dirigit l'Institut Català del Voluntariat de la Generalitat de Catalunya, ha estat regidor de Plans Integrals de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, i ha dirigit la consultoria Projectes Socials de Fundació Pere Tarrés (URL).

Els ajuntaments, empreses públiques o altres ens de l'administració, podeu demanar més informació sobre aquest programa posant-vos en contacte amb Josep Maria Canyelles.

Apuestan por que la Administración siga a la empresa privada para llegar a 'Territorios Socialmente Responsables'

13/07/2006 - MADRID, 13 (EUROPA PRESS)

El promotor de la iniciativa 'Responsabilidad Global', Josep María Canyelles, destaca la necesidad de que las Administraciones públicas desarrollen "líneas equivalentes" a las de la empresa privada que le permitan "mejorar el diálogo con el entorno, ganar nuevas legitimidades, afinar el impacto y la eficiencia, fundamentar el desarrollo de sus Recursos Humanos" y avanzar hacia lo que llama "los Territorios socialmente Responsables".

Durante su intervención ayer en el marco de la Jornada de 'Responsabilidad Social de las Administraciones Públicas' organizada por la Asociación Catalana de Municipios (ACM), conjuntamente con el think tank 'Responsabilidad Global', Canyelles lanzó dos propuestas para los Ayuntamientos que quieran avanzar en materia de RSC (o RSA).

La primera se refirió al destino social de los ingresos por multas "para evitar la percepción ciudadana de que éstas puedan tener sólo un uso recaudatorio", mientras que la segunda, estuvo encarada hacia los trabajadores públicos, haciendo referencia al voluntariado de empresa aplicado a las corporaciones locales, en la línea de la promoción de la implicación social que algunas empresas están haciendo entre sus trabajadores como muestra de sensibilidad, pero también como estrategia de desarrollo y gestión del cambio en los Recursos Humanos.

Tras su ponencia intervino el diputado de CiU y miembro de la Subcomisión de fomento de la RSC en el Congreso de los Diputados, Carles Campuzano, que apeló a la importancia que tendría el hecho que la Administración pública "implicara directamente al sector privado en los grandes retos en el marco de su responsabilidad social".

"La RSE es una oportunidad para hacer una nueva sociedad mejor", dijo, enumerando ventajas como el aumento de la esperanza de vida, la integración de la inmigración, la transformación de la familia, la individualización, la preocupación por el Medio Ambiente o la lucha contra la explotación infantil. "Si queremos hacer sostenible esta sociedad, debemos reclamar de las empresas la implicación en esta problemática", agregó.

Más de un centenar de participantes asistieron ayer miércoles a este Encuentro que tuvo como escenario el hotel NH Calderón de Barcelona. Según informa la propia organización, sus resultados fueron "muy positivos", tanto por el alto número de asistentes como por la gran relevancia de los ponentes que intervinieron.

El ex-presidente de la Generalitat de Cataluña, Jordi Pujol, fue el encargado de inaugurar la Jornada acompañado del presidente de la ACM, Joan Maria Roig y Josep Maria Canyelles.
Pujol se refirió en esta apertura a la actual situación de "paradoja" entre el sector privado, --dónde las estrategias de RSC han ido adquiriendo un protagonismo cada vez más relevante--, y la carencia de debate que este enfoque ha suscitado en el ámbito de la Administración pública.
En este mismo aspecto coincidieron Roig y Canyelles, que destacaron la importancia de organizar eventos como esta Jornada que permitan "mejorar el conocimiento de los entes locales alrededor sobre el tema de la RSC".

Font: El Economista

Èxit d'inscripció a la Jornada RSA

Demà dimecres 12 de juliol tindrà lloc la Jornada sobre la Responsabilitat Social de l'Administració Pública, coorganitzada per l'Associació Catalana de Municipis i Comarques i Responsabitat Global.

Divendres passat es va tancar la inscripció amb 120 inscrits i es va haver de canviar el lloc previst de realització: no es faran a la seu de l'ACM sinó a l'Hotel NH Calderón (Rambla de Catalunya de Barcelona) per tal de donar cabuda als inscrits.

La Jornada s'iniciarà a les 9:00 hores del matí i s'allargarà fins les 14:00 hores del migdia, amb la intervenció a càrrec de l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, que serà l'encarregat d'inaugurar la sèrie d'actes que conformaran una Jornada que neix amb l'objectiu principal de fomentar el debat i la participació activa dels tècnics i electes dels ens locals catalans al voltant del tema de la Responsabilitat Social.

L'alt nombre de participants previst posa de manifest el gran interès vigent en el món local per una temàtica que, de ben segur, protagonitzarà les grans línies polítiques de les Administracions Públiques de cara als propers anys. Per això, l'ACM ha manifestat que "el ràpid desenvolupament de la Responsabilitat Social com a pràctica reconeguda dins el món empresarial representa un repte per al món de les administracions públiques i, amb l'ajuda de partners qualificats com Responsabilitat Global, volem promoure marcs de reflexió que permetin que els ens locals puguin desenvolupar línies estratègiques equivalents per tal de millorar el diàleg amb els seu entorn, guanyar noves legitimitats i fomentar el desenvolupament dels seus Recursos Humans".

Informe i recomanacions de la Subcomissió d'RSE del Congrés

Ara fa dos anys, el Congrés iniciava el procés de creació d'una subcomissió parlamentària per afrontar quin havia de ser el paper de l'Administració Pública davant la Responsabilitat Social de les Empreses.

Aquest fet va ser altament positiu per tal de fomentar un espai de diàleg i també -diguem-ho clar- per evitar que el món de la política pogués entrar a legislar sense un coneixement proper de la matèria amb el risc que aquesta precipitació podia suposar.

Aquesta setmana s'han fet públiques les conclusions, incorporades en un dens document que sintetitza de manera estructurada les aportacions fetes per la cinquantena d'experts que van fer les seves compareixences.

Podeu accedir als següents documents:
· Informe complet (329 pgs)
· Recomanacions (41 pgs)
· Compareixença de Josep Maria Canyelles

Us hem elaborat un extracte de les recomanacions:

¿Està justificada la iniciativa dels Governs en un àmbit en el qual el lideratge resideix en la pròpia societat, i més en concret, en les pròpies empreses i on la voluntarietat constitueix una nota definitòria de tota aquesta aproximació? D'entrada, hem d'afirmar que estem convençuts que sí (...). En aquest sentit, optem per:

1.- Una política que acompanyi les empreses, especialment la PIME, en una estratègia i un recorregut que ha de fer-les més competitives i sostenibles...
2.- Una política orientada a promoure la modernització i adaptació de les relacions laborals...
3.- Una política orientada a promoure el reforçament, l'adaptació i la modernització del nostre Estat del Benestar...
4.- Una política orientada a promoure una forma de governar les societats complexes, basades en la confiança, en la iniciativa de la societat, i en les aliances entre el sector públic i el sector privat.
5.- Una política que incorpori la preocupació per l'impacte en matèria de drets humans de les empreses amb una forta presència internacional.

RECOMANACIONS

La Subcomissió recomana les següents mesures promotores de l'RSE:
· Fomentar mesures d'autorregulació empresarial sectorial, impulsades per les associacions empresarials sectorials.
· Promoure accions de sensibilització, formació i intercanvi de bones pràctiques per a empreses
· Elaborar i difondre memòries de sostenibilitat
· Intensificar la transparència i el Bon Govern
· Impulsar l'elaboració de la triple memòria per part de totes les empreses cotitzades.
· Implantar a les empreses sistemes de gestió que integrin els aspectes ambientals, socials, econòmics i de qualitat.
· Importància d'unes relacions laborals de qualitat en l'RSE.
· Fomentar la igualtat entre homes i dones
· Promoure la investigació, desenvolupament i innovació (I+D+i) per a generar productes i serveis innovadors relacionats amb les noves demandes socials.
· L'RSE forma part d'una estratègia per a la millora de la productivitat. Concebre l'RSE com una exigència de la competitivitat global
· Promoure activitats d'acció social de l'empresa.
· Implantar programes de desenvolupament de proveïdors
Elaborar una política de compres i contractacions on prevalgui l'RSE de les empreses proveïdores.

Recomanacions destinades a les administracions públiques:

· Impulsar la Inversió Socialment Responsable (ISR)
· Promoure reduccions fiscals. Bonificacions en la Seguretat Social. Promoure un marc fiscal favorable per a les empreses
· Incloure en els plecs públics de compres i contractacions aspectes on prevalgui l'RSE
· Regular l'elaboració de memòries de sostenibilitat de les empreses de l'IBEX 35
· Promoure la Responsabilitat Social en la pròpia gestió de les Administracions públiques i Institucions dependents.
· Enfortir el moviment associatiu dels consumidors
Liderar iniciatives per a promoure Aliances Públic Privades per al desenvolupament vinculades a l'agenda de l'RSE i els Objectius del Mil·lenni.

Recomanacions destinades a altres actors:

· Promoure la incorporació de l'anàlisi ISR en les decisions d'inversió.
· Realització de campanyes de difusió del Consum Responsable
· Major implicació dels mitjans de comunicació
· Incorporar criteris de responsabilitat a la gestió de les organitzacions del tercer sector i empreses de l'Economia Social
· Cap a la societat responsable: promoure la Responsabilitat Social de totes les organitzacions

L'RSE a debat en el TribunaOberta Vilafranca

Ha tingut lloc en el marc del "TribunaOberta Vilafranca" un dinar-debat sobre "La responsabilitat social: un nou repte per a les empreses", a càrrec d'Iñaki Urdangarin i Diego Torres.

Resum:

En els últims temps, el concepte de responsabilitat social de les empreses s’ha popularitzat. Cada vegada més, les empreses decideixen voluntàriament contribuir en la construcció d’una societat millor i d’un mediambient més ben conservat, anant més enllà del simple compliment de les obligacions jurídiques.

El fenomen no només afecta les grans multinacionals, sinó que també moltes petites i mitjanes empreses ja aporten accions de contribució social significatives –potser, de vegades, sense anomenar-les activitats de responsabilitat social.

No totes les empreses s’hi involucren amb les mateixes motivacions: algunes només compleixen amb la normativa, d’altres actuen de bona fe, les més oportunistes busquen millorar la imatge pública i d’altres integren la responsabilitat social a l’estratègia de l’empresa. La forma més recomanable d’actuar seria la formada per aquelles activitats voluntàries que són alhora bones per a la societat i beneficioses per a l’empresa.

Podeu accedir a les intervencions en el aquest pdf o també hi trobareu la intervenció que hi vam fer i que reproduïm tot seguit:

Torn de paraules

Josep M. Canyelles (Promotor de Responsabilitat Global)

Felicito els ponents i els organitzadors de l’acte. Jo sóc de Vilanova i la Geltrú i, per venir a actes tan interessants, pujo a Vilafranca; per tant, felicitats per la qualitat d’aquest acte.

Únicament m’agradaria fer una petita aportació: a vegades, la petita i mitjana empresa –segurament la gran majoria dels que estan aquí en forma part–, quan sent parlar de responsabilitat, com ja han dit els ponents, s’ho mira amb els ulls de dir: «A vegades això és molt de la gran empresa, no? Molt de la internacional que ha incorregut en grans problemes i qüestions complicades i fraudulentes internacionalment.» I és important dir que el petit i mitjà empresari ha estat sempre altament responsable i que moltes vegades ja fa accions de responsabilitat; el que passa és que no se’n diu així.

Ho dic perquè, moltes vegades, la petita i mitjana empresa exerceix la seva responsabilitat social quan agafa gent de pràctiques; aquestes són accions que semblen de poca volada, però són molt importants i també cal saber-les valorar.

La meva aportació anava en la línia de dir que, per a la petita i mitjana empresa, és bo entendre que de vegades fins i tot es pot sentir que no és tan necessari entrar en una política de comunicació tan agressiva i que hi ha aspectes més vinculats a la pròpia cadena de proveïment que són altament rellevants.

Moltes vegades hi ha empreses petites que s’ho troben en la pròpia cadena. Cada vegada més, et trobes amb una cadena de proveïment més internacionalitzada: des d’Anglaterra o des d’altres llocs, et comencen a demanar criteris de responsabilitat. I la petita empresa valora molt com això t’afecta, no tant respecte als clients sinó respecte als propis treballadors. I no em refereixo només als temes de conciliació de la vida professional sinó de quina manera els mateixos treballadors es poden sentir molt més a gust i tenir la sensació que estan aportant un valor més important a la societat.

Hi ha estudis europeus i de l’IESE que demostren que, cada vegada més, el professional que surt d’una universitat o d’una escola de negocis valora no només el sou, que per descomptat és el més important, sinó el prestigi i altres elements que obtindrà de l’empresa. Hi ha una certa tendència a equilibrar els dos aspectes. És a dir, com que sap que farà una carrera professional complicada, té en compte que la reputació personal va molt vinculada a la reputació de l’empresa on estigui. Per tant, cada vegada més, pot haver-hi un professional que prefereixi estar en una mitjana empresa cobrant menys que en una multinacional en la qual la seva reputació pot quedar complicada i on pot ser que l’autorealització no sigui tan gran. És important que la pime reflexioni sobre aquests temes perquè són maneres a través de les quals la pime pot captar talents avui dia, per exemple.

I, per tant, tots hi hem de reflexionar. També el sector públic, quan afronta el tema de la responsabilitat de les empreses, encara ho fa molt des de l’òptica de com promoure-la i crec que és important, cada vegada més, que plantegem estratègies perquè la mateixa administració i les ONG també integrin criteris de responsabilitat.

Crec que és un tema que afecta tota la societat i, per tant, començant pels mateixos professionals. És un tema que acaba afectant les persones. I a vegades tens la sensació que, a l’administració, quan afronta aquest tema, li preocupi més de quina manera condicionar els recursos de les empreses per aplicar-los a necessitats que té l’administració, que no de quina l’empresa ha de destinar recursos estratègics a generar sostenibilitat per a la mateixa empresa, que, en definitiva, vol dir per a la societat.

Per tant, crec que hi ha algun aspecte sobre el qual és important reflexionar en actes com aquests perquè tothom entengui el sentit correcte de la responsabilitat social; en definitiva, és per a generar cohesió social, per a fer una societat que sigui més sostenible des de tots els punts de vista, no només l’ambiental, també, per descomptat, sinó l’empresarial. Gràcies.

Responsabilitat Global promou l'RS de les Administracions

A mesura que la Responsabilitat Social de les Empreses en poc temps ha esdevingut una pràctica reconeguda dins el món empresarial, s'han destapat noves preguntes:

• Quin ha de ser el paper de l'Administració Pública? Observar? Regular? Incentivar? Desenvolupar polítiques per a la pròpia Administració? Com es concreta en les Administracions Locals?
• Què vol dir Territoris socialment Responsables? Ha de ser aquest el repte de la RSA? Qui els lidera?
• Com afecta els treballadors del sector públic? Estem parlant d'Ètica? Què hi diuen els sindicats?

Per reflexionar a l'entorn d'aquests interrogants i en la mesura del possible poder donar-hi resposta, Responsabilitat Global i l'Associació Catalana de Municipis organitzen una jornada per al matí del 12 de juliol, sobre un fenomen que cada vegada és més present a les administracions públiques. Alguna cosa es mou i l'Administració local no pot restar-ne al marge!

PROGRAMA
9'00h. Inauguració
Jordi Pujol, expresident de la Generalitat de Catalunya i president del Centre
d'Estudis Jordi Pujol.
Joan M. Roig, president de l'ACM.

9'45h. Responsabilitat Social d'Empreses i Administracions cap als
Territoris Responsables.
Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global

10'30h. Descans

11'00h. Conclusions de la Subcomissió del Congrés.
Carles Campuzano, diputat promotor i portaveu de la Subcom. del Congrés.

11'45h. Presentacions i debat
Ètica pública i treballadors públics
Josep Montoya, secretari de coordinació sectorial UGT
Juan Manuel Tapia, secretari d'acció sindical CCOO

Procediments responsables
Nicolàs Viso, alcalde de Bagà i Carme Arolas, direcció de rel. inter., Diputació de Barcelona: La Compra Pública Ètica
Àngels Mataró, directora de l'Asc.per a les Nacions Unides: Drets Humans i
ciutat
José-Carlos Eiriz, president de Sinergrup: Inserció sociolaboral de col·lectius
vulnerables
Juan-Ignacio Soto, president del Col·legi de Sec., Interv. i Tresorers de
Barcelona
Xavier Pastor, Grec · Resolució de Conflictes: El conflicte públic
Modera: Josep M. Matas, secretari general de l'ACM

13'30h. Cloenda
Ferran Termes, president de l'ACCID (Associació Catalana de Comptabilitat i
Direcció) i autor del llibre Codi d'Ètica.
Josep M. Matas, secretari general de l'ACM.

Es lliurarà gratuïtament a tots els inscrits el llibre "Codi d'Ètica" de Ferran Termes, per gentilesa de l'ACCID, a més d'altres materials. Inscripció gratuïta.

Més informació i inscripcions

RSE i nous lideratges empresarials

Hores d'ara, si més no en el discurs, ja és força assumit que la RSE no és un enfocament de gestió únicament per a les grans empreses, sinó que també afecta les Pimes i fins i tot qualsevol altre organització ja sigui pública o social.

Tanmateix, no n'hi ha prou amb la generalització d'una certa consciència o d'algunes bones pràctiques entre les empreses i organitzacions, sinó que cal garantir-ne la plena vinculació estratègica i l'alineació de les persones.

Difícilment trobarem una empresa socialment responsable que només ho sigui per la via de l'anàlisi de mercat. Estaríem davant d'opcions difícilment creïbles. I tindrien poques garanties de sostenibilitat si hi manca per complet una vocacionalitat o una convicció personal, és a dir, si les decisions són sobretot formals però no hi trobem de manera subjacent l'interès per la descoberta de nous models de negoci i de relació que satisfaci de manera creixent totes les parts i la sostenibilitat del propi entorn.

És per això que la formació dels líders empresarials s'ha de constituir com un dels eixos més rellevants per al triomf de l'RSE i en aquest sentit són benvingudes les iniciatives per part de moltes escoles de negoci que han tingut la visió de comprendre que l'RSE forma part de l'excel·lència de les empreses de futur. També les universitats i els altres espais formatius dels professionals de demà hi haurien d'incidir d'una manera fonamental.

Felicitem en aquest sentit la tasca de la Jove Cambra que, tant a Catalunya com arreu del món, promou l'esperit emprenedor entre els joves i els valors socials que els han d'acompanyar en les seves carreres i projectes professionals.

Els propers dies 7 a 9 de juliol tindrà lloc a Vilafranca del Penedès el 9è Fòrum de Joves Emprenedors, una acadèmia de formació directiva promoguda per aquesta federació mundial de joves líders i emprenedors. Divendres 7 tindrà lloc la Conferència Inaugural, "RSE, de guanyar diners a generar riquesa", a càrrec de Josep Maria Canyelles.

Més informació: www.jcivilafranca.org/forum
Nota "La universitat i el repte de formar futurs professionals responsables"

Nota posterior: JCI Members Train at Catalonian Academy The Ninth Catalonian Academy opened on Friday, July 7, at the Domo Hotel in Vilafranca. Its objective was to help participants develop managerial skills and enhance their leadership and teamwork abilities. JCI World President Lars Hajslund, from Denmark, took part in this event, which was organized by JCI Vilafranca del Penedès and promoted by JCI Catalonia. At the Opening Ceremony, Academy participants had the opportunity to listen to JCI President Hajslund, who spoke about motivating young people. Josep María Canyelles, an expert on Corporate Social Responsibility (CSR), was another keynote speaker. The general public was invited to attend the opening ceremony and the lectures on Friday.

Els Territoris Responsables faciliten la comprensió i integració per part de les petites empreses i els diversos agents, segons Canyelles

En la primera sessió de la Trobada Europea d'RSE celebrat els dies 6 i 7 de juny en Alcázar de San Juan, el ponent, Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, va proposar aprofundir en el concepte de Territoris socialment Responsables, amb motiu del marc de reforç i anticipació del retorn de la Responsabilitat Social de cada organització i per la seva major facilitat de comprensió i integració per part de Pimes i els diferents actors del territori.

Canyelles va argumentar l'interès pels Territoris Responsables, després de defensar un enfocament estratègic i no conjuntural de l'RSE, així com la validesa d'aquest enfocament de gestió per a totes les organitzacions, no solament les mercantils sinó també les públiques, les socials, les mutuals, o les universitàries.

En la seva descripció va formular que el fruit de la suma de les interaccions entre organitzacions creixentment responsables en un territori dóna lloc als Territoris Responsables, uns espais on la gestió de l'RS de cada organització es va optimitzant fruit de la pròpia interrelació i identificació de bones pràctiques. En un TR es maximitzen les sinergies orientades a un model de desenvolupament sostenible (econòmic, social, mediambiental, cultural...) atenent les inquietuds de les diferents parts interessades i a partir de la Responsabilitat Social de cadascun dels seus agents.

Va afirmar que cap empresa no pot exercir plenament la seva RSE si no ho fa en un context, un territori, on prevalgui aquest sentit de la responsabilitat de les empreses davant la societat, tant al llarg de la cadena de proveïment o en la compra pública, com en la comprensió per part dels propis ciutadans que són alhora consumidors, votants, usuaris, treballadors, inversors, etc.

Va alertar del fet que el concepte de Territoris Responsables requereix un lideratge compartit entre diferents agents, públics, privats i socials, per a reforçar la capacitat relacional i promoure sinergies globals. La visió d'un Territori Responsable no pot ser una decisió unilateral del sector públic, encara que és bàsica la capacitat d'aquest sector per a integrar l'RSE en la gestió del territori per mitjà dels plans estratègics o altres eines basades en la concertació i l'interès general del territori.

La intervenció de Canyelles, sota el títol de La Responsabilitat Social Empresarial a Europa. Territoris Responsables, va tenir lloc després de la presentació a càrrec de l'alcalde d'Alcázar de San Juan (Ciudad Real). La Trobada Europea sobre l'RSE en el marc de la II Trobada Transnacional del Projecte FAIRWAY i amb la participació de projectes Equal d'Itàlia i Polònia dintre del Equal IN ITINERE, pretenia especialment conscienciar les pimes de la necessitat d'implicar-se per a aconseguir un desenvolupament sostenible i una societat més justa.

L'Ajuntament d'Alcázar de San Juan ha adoptat un clar compromís per a impulsar la incorporació de la responsabilitat social en l'empreses i pimes de la ciutat, compromís aquest que compta amb el suport de les quatre organitzacions empresarials de la localitat que, a través, del projecte Equal IN ITINERE estan cooperant amb l'administració local en el desenvolupament actuacions que permetin en, en primer lloc, difondre el concepte d'RSE en el teixit empresarial de la ciutat, sensibilitzar l'empresariat creant un clima favorable per al seu desenvolupament i, posteriorment, proporcionar-li instruments de suport i assistència tècnica per a la implantació de sistemes integrals de gestió de l'RSE.

El curs online inclourà un fòrum amb un diputat i un empresari

El curs online ofert per la UOC i Responsabilitat Global disposa de materials elaborats específicament i d'una metodologia participativa i interactiva i, també en format virtual. Però la notícia és que s'hi faran dos fòrums de debat amb dues persones significatives en la Responsabilitat Social a casa nostra: l'un des de la perspectiva de les polítiques públiques i l'altre des de la pràctica reconeguda i reeixida.

Precisament quan el curs tingui lloc farà pocs dies que s'haurà fet públic el contingut de les conclusions de la Subcomissió del Congrés dels Diputats, que marcarà la línia de quin ha de ser el paper que l'Administració Pública ha de tenir en el desenvolupament de l'RSE. Amb aquest motiu el curs acollirà un fòrum de debat virtual amb el diputat Carles Campuzano, que va promoure la creació d'aquesta Subcomissió.

Cap a final del curs, el segon fòrum tindrà com a protagonista Xavier Martínez, director general de Tecnol. Si hi ha una PIME que els darrers anys s'ha caracteritzat pel reconeixement rebut per mitjà de diversos premis, aquesta és TECNOL, una empresa química ubicada a Reus amb una curta història però densa en èxits empresarials, els quals en gran mesura tenen el suport d'una política de responsabilitat promoguda amb gran convicció pel seu director. La millor manera d'explicar un enfocament de gestió responsable és per mitjà de coneixement de bones pràctiques integrades estratègicament com és el cas.

Llançament del Curs online de RSE per a PIMES

La UOC, per mitjà del programa Universitat Oberta d'Estiu, ofereix un curs virtual, amb l'autoria i docència de Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, pensat per a facilitar que la direcció de les PIMES pugui accedir a un marc formatiu, de reflexió i d'accés a informació assequible als seus interessos i inquietuds.

La Responsabilitat Social és un repte assumible per a la petita i mitjana empresa, la qual sovint ja desenvolupa pràctiques d'excel·lència social en la seva dimensió interna. Per això, avui les pimes estan comprenent l'avantatge competitiu de gestionar de manera integrada i estratègica la seva pròpia Responsabilitat davant la societat i davant les parts interessades començant per les més directament relacionades, els treballadors, els clients i la cadena de proveïment, sense desatendre el marc de relació amb l'exterior amb el qual és possible treballar per un creixement de la confiança i un desenvolupament mutu.

Accés al newsletter Accés a més informació i matrícula

Hacia una sociedad responsable: reflexiones desde las éticas aplicadas

[ca] L'Institut Ethos (Universitat Ramon Llull) ha publicat el llibre "Hacia una sociedad responsable: reflexiones desde las éticas aplicadas" que recull les ponències elaborades per diferents experts en ètica i responsabilitat social i presentades a les Jornades sobre Ètica Aplicada que van tenir lloc els dies 14 i 15 de desembre de 2005 a la Facultat de Filosofia de la URL. Entre les ponències està present la que va presentar Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global) titulada "Organitzacions responsables, RSO!"

· Edita: Institut Ethos (Universitat Ramon Llull)

· Data: 2006

[es] El Instituto Ethos (Universitat Ramon Llull) ha publicado el libro "Hacia una sociedad responsable: reflexiones desde las Éticas aplicadas" que recoge las ponencias elaboradas por diferentes expertos en ética y responsabilidad social y presentadas en las Jornadas sobre Ética Aplicada que tuvieron lugar los días 14 y 15de diciembre de 2005 en la Facultad de Filosofía de la URL. Entre las ponencias está presente la que presentó Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global) titulada "Organizaciones responsables, RSO!"

· Edita: Instituto Ethos (Universitat Ramon Llull)
· Fecha: 2006

Trobada Europea sobre RSE

Com un exemple de RSE aplicada en el territori, trobem l'Ajuntament d'Alcázar de San Juan, Ciudad Real, que ha adoptat compromís clar d'impuls a la incorporació de la RSE a les pimes de la ciutat, amb el suport de les organitzacions empresarials locals. El projecte es fa per mitjà de l'Equal IN ITINERE i permet difondre el concepte d'RSE en el teixit empresarial de la ciutat, sensibilitzar l'empresariat en la creació d'un clima favorable per al seu desenvolupament i, posteriorment proporcionar-los eines de suport i assistència tècnica per a la implantació de sistemes integrals de gestió de l'RSE.

En aquest context, els dies 6 i 7 de juny se celebra el Encuentro Europeo sobre la RSE, on abordaran la situació actual i regulació de l'RSE, la implantació de l'RSE en les pimes, i la inserció laboral dels col·lectius especialment desafavorits.

La ponència inicial serà a càrrec de Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, que situarà l'RSE a Europa i aportarà la seva visió sobre els Territoris socialment Responsables. El programa de l'inici de la Trobada és el següent:

9.15 h. Presentación del Encuentro
10.15 h. La Responsabilidad Social Empresarial en Europa. Territorios Responsables
D. Josep M. Canyelles. Promotor de Responsabilidad Global

11.30 h. La Responsabilidad Social Empresarial en España
Sr. D. Ramón Jáuregui, Pres. Subcomisión RSE Congreso de los Diputados
Sr. D. Orencio Vázquez, Coord. Observatorio de RSE de España
Sr. D. Jesús Bárcenas, Pres. Confederación Española Pequeña y Mediana Empresa (CEPYME)

12.30 h. La Responsabilidad Social Empresarial en otros países de la Unión Europea
La RSE en Italia. Sr. D. Francesco de Luca. Università 'G. D?Annunzio' de Pescara.
La RSE en Polonia. Sr. D. Marek Jarzab y Sra. Dª. Zuzanna Wojaczyska.

La UOC i Responsabilitat Global promouen un Curs on line de RSE per a Pimes

La Universitat Oberta de Catalunya ofereix enguany, en la seva programació d'estiu, un curs on line adreçat a les Pimes amb una durada de 30 hores (2 crèdits), amb el títol de Responsabilitat social de l'empresa. Una aposta per la creació de valor en les pimes.

El curs serà impartit per Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, i es durà a terme entre el 3 i el 28 de juliol de 2006.

El curs pretén donar a conèixer el sentit, l'aplicació estratègica i la gestió de la Responsabilitat Social per a les Pimes, en un moment en què el debat sobre la RSE és viu i que les Pimes van trobant les seves bones pràctiques per a desenvolupar un model de desenvolupament empresarial sostenible i responsable.

Podeu accedir al programa i a la matriculació aquí.