5.6.07

Una de cada cinc directives renuncia a agafar el permís de maternitat


Novament les dades sobre els aspectes de conciliació ens indiquen que el progrés en els marcs normatius no són seguits en la seva aplicació pràctica. La notícia que surt avui a la premsa diu que "entre les directives, un 18% va renunciar a la seva baixa per maternitat i les que van aceptar aquest permís van viure amb por les conseqüències que els pogués comportar en el seu futur laboral".

És ben curiós: sovint s'ha dit que les lleis han d'anar per darrere de la societat, és a dir que han de recollir allò que a la pròpia mentalitat ja s'ha anat canviant. En aquest cas, certament les lleis recullen un canvi important en la consciència general i el discurs políticament correcte i generalment acceptat incorpora la igualtat. Ara bé, en el dia a dia hi ha impediments que fan impossible que les mesures s'apliquin en la seva plenitud.

És així que un nombre no menytenible de dones consideren que gaudir dels "privilegis" els pot ser contraproduent, la qual cosa té com a efecte que es dificulti més que una altra persona del seu entorn en faci un ús complet!

Les principals causes que impedeixen equilibrar treball i família segons els resultats de l'estudi IESE-Audi sobre trajectòria professional, familiar i personal' son, segons les persones entrevistades, la incompatibilitat amb l'horari escolar, la manca de polítiques en l'empresa, i les pressions en el treball. Però segons els experts, les principals causes són en realitat la manca de suport per part dels companys i superiors i la manera de conciliar treball i família.

La Responsabilitat Social de l'Empresa no solament és complir o fer complir la llei. Per a alguna empresa podria ser "anar més enllà de la llei" i permetre més dies de permís, però no és aquest el sentit profund que ens interessa ara destacar. L'RSE vol dir en aquest cas prendre consciència de la injustícia que el context cultural-empresarial provoca i emprendre accions corretives per a evitar-la.

És per això que diem que l'RSE no equival a un parell de receptes fàcils de check-list sinó que forma part de la manera d'entomar la complexitat del que ens envolta. En aquest cas, l'empresa hauria de desenvolupar la intel·ligència per afrontar profundament la qüestió i analitzar com respectar els drets laborals i promoure una millor qualitat de vida que alhora sigui profitosa per a la competitivitat de l'empresa i la seva qualitat laboral. I fer-ho de tal manera que no es vegin afectades les expectatives de promoció dels subjectes en qüestió!

Altrament, s'estarà complint la llei però no el seu esperit. I sobretot, la normativa haurà estat purament una obligació més a gestionar però se n'estarà traient el profit que per a l'empresa hauria d'aportar de capacitat de generar compromisos, millorar la competitivitat i treballar per a l'excel·lència social de les empreses.


Veure notícia a El País
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/directivas/renuncia/tomar/permiso/maternidad/elpepusoc/20070522elpepisoc_6/Tes

3.6.07

Fer negocis amb menors

Una caixa, l'antic Crédit Lyonnais, llança a França una targeta de dèbit per a nens i adolescents des dels 12 anys, pensant a captar els més de 2.000 milions d'euros que circulen per les butxaques dels menors de 15 anys.

Igual que les estratègies basades en la Base de la Piràmide adreçades a col·lectius amb baix poder adquistiu, les estratègies anomenades d'oceà blau cerquen espais completament verges a la competitivitat salvatge.

Si per a desenvolupar activitats comecials en la Base de la Piràmide, les empreses estan descobrint que cal actuar amb un elevat sentit de la responsabilitat social, també caldria plantejar-ho en el context dels menors de les societats opulentes.

Quan alguna empresa entra en un nou segment o context, altres s'hi afegiran de seguida. DEE fet, un altre banc, el Crédit Agricole, prepara, també, una gran campanya per atraure els joves. La targeta serà de dèbit, i facilitarà fer pagaments per a comprar l'hamburguesa, l'entrada del cinema o de la discoteca. Ben segur que les empreses d'aquests sectors, com McDonalds, de seguida també hi veuran una oportunitat per a guanyar i fidelitzar clientela.

Amb aquest pas, s'està esquerdant un nou mur en la mercantilització de la vida pública ja que els menors augmentaran la poca consideració del valor del diner, amb una despesa més fàcil, i qui sap si amb un control menor, alhora que marcarà una nova diferenciació entre joves amb targeta i sense. Un nou repte per a l'educació del joves.

Notícia al Periódico

2.6.07

Aproximació al marc conceptual dels Territoris Socialment Responsables

Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global) ha elaborat un ampli document al voltant del concepte de Territoris Socialment Responsables. Aquest document, titulat "Aproximació al marc conceptual dels Territoris Socialment Responsables", ha estat la base per al seminari collaboratio que ha tingut lloc a Sitges: Les 60 organitzacions més compromeses amb l’RSE parlen de Territoris Socialment Responsables en el primer seminari collaboratio.

Per tal de facilitar la lectura del document, també se n'ha elaborat una versió resumida.

Nota: el seminari collaboratio va ser organitzat per l'Associació per a les Nacions Unides (ANUE).

PD: aquest document ha servit de base per al document sobre TSR que al 2008 va elaborar el grup de treball RETOS del Ministeri de Treball espanyol.

30.5.07

El PSOE impulsarà la Responsabilitat Social en les empreses públiques municipals

El seu programa marc municipal inclou introduir en totes les empreses públiques municipals un codi ètic de conducta, l'aplicació dels criteris de responsabilitat social i l'elaboració de balanços socials

Font: Servimedia

Els 2.329 ajuntaments en els quals el PSOE va obtenir ahir la majoria absoluta tenen com repte impulsar la responsabilitat social, tal com s'afirma en el seu programa marc municipal. Així, haurien d'introduir en totes les empreses públiques municipals un codi ètic de conducta i l'aplicació dels criteris de responsabilitat social.

Entre les bones pràctiques que està previst adoptar figuren "la creació de xarxes locals entre els agents socioeconòmics, que redundin en la millora del benestar social i la sostenibilitat del territori", a més d'intentar aconseguir una identificació adequada i positiva entre les empresa i la societat.

Les empreses públiques municipals que depenguin d'ajuntaments socialistes tindran un control sobre la cadena de proveïdors i subcontractistes, desenvoluparan pràctiques mediambientals focalitzades en l'ús d'energies renovables, la gestió de residus i el tractament d'aigües, entre altres aspectes.

Finalment, aquestes entitats elaboraran memòries de responsabilitat social, que incloguin indicadors i objectius tals com l'aplicació de polítiques d'igual de gènere i no discriminació, les accions socials que realitzen, polítiques a favor de col·lectius en risc d'exclusió, i pràctiques d'eficiència energètica.

29.5.07

Publicació "La Responsabilitat Social de la Pime"


L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha editat una publicació destinada a promoure la Responsabilitat Social entre les petites i mitjanes empreses del territori.

El document va ser elaborat per Josep Maria Canyelles i ha estat publicat dins la col·lecció anomenada "Micropublicacions d'utilitat per als empresaris".

"La Responsabilitat Social de la Pime" pretén aportar algunes reflexions per a fer front a un repte que avui, tal com recull el mateix subtítol, ha esdevingut estratègic en les noves formes de fer negoci de les empreses de futur.
En el prefaci, el regidor de Promoció Econòmica destaca una frase del document: "El gran salt es produeix quan un empresari descobreix que aquest comportament responsable pot ser una gran estratègia de creació de valor i de posicionament...".

Està previst que properament es faci un acte de presentació pública en el context d'un acte més ampli dirigit a l'empresariat local, i en una línia de foment de l'RSE des de la iniciativa municipal.

Es parla de Responsabilitat Social de les Administracions en el Congrés de l'ACCID

Aquest dijous 24, després de la inauguració del segon Congrés Català de Comptabilitat i Direcció, organitzat per l'ACCID, es van presentar tres aportacions d'experts sobre RSE, a més de les altres tres, corresponents a empreses, que es van presentar divendres 25.

La sessió, celebrada com tot el Congrés a l'IESE, va tenir com a coordinador Josep Maria Canyelles, i s'hi van fer les següents presentacions:
  • La guía para la elaboración de memorias de sostenibilidad del Global Reporting Initiative (GRI): de la versión 2002 a la versión G3. Jordi Morrós (UB)
  • Responsabilitat Social d'Empreses, Administracions i Organitzacions: un camí vers els Territoris Responsables. Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global / collaboratio)
  • La introducció de les clàusules socials a les compres, contractes i licitacions de les administacions públiques. Fr. Xavier Agulló (ÈTIA)

Respecte a la presentació de Josep Maria Canyelles, podeu tenir accés a un resum en l'article publicat a la revista PARRAC (Plataforma Empreses d'Inserció) sobre "Responsabilitat social d'empreses, administracions i organitzacions: un camí vers els territoris responsables".

A més, en la seva intervenció, Josep Maria Canyelles es va referir a la Responsabilitat Social de les Administracions Públiques i va posar alguns exemples relacionats amb ajuntaments. En concret va referir-se a dues propostes que va llançar l'any passat en una jornada sobre RSA organitzada per l'ACM:

Proposta RSA 1: Multes Responsables!

Proposta RSA 2: Voluntariat dels treballadors públics

Podeu veure altres continguts sobre RSA en el blog.

Fidalgo defensa la bondat de l'RSE davant la constatació que certs reptes no es poden afrontar sols amb lleis


José María Fidalgo, secretari general del sindicat Comissions Obreres, ha intervingut en el Foro de la Nueva Sociedad y ha formulat algunes idees que poden resultar polémiques com ara el fet de reclamar noves centrals nuclears per a substituir les que es vagin tancant.

En el camp de l'RSE també ha tingut opinions contundents, les quals parteixin d'unes reflexions que s'han anat produint al llarg del temps i que es fonamenten en la constatació que el capital i la societat es necessiten mútuament. Per això Fidalgo creu que l'RSE és important i que pot aportar millors solucions que les merament legals.

El líder de CCOO rechaza que se publiquen los sueldos de los directivos y que haya leyes sobre RSC

El secretario general de Comisiones Obreras, José María Fidalgo, criticó hoy que se hagan públicos los sueldos de los altos directivos de las empresas, y también rechazó que se fijen leyes para regular la Responsabilidad Social Corporativa (RSC). En este campo, apuntó que el conocer los salarios de los directivos "no es positivo en términos ético valorativos". En los últimos meses se ha desatado la polémica por las retribuciones de algunos grandes directivos de la banca, que, en todo caso, son de los pocos que publican sus sueldos, complementos de pensiones y blindajes.

Para el líder de CCOO, la responsabilidad social corporativa es "buena" porque evidencia que el capital no ha roto la sociedad, sino que "la sociedad reconoce que necesita al capital, y el capital reconoce que necesita a la sociedad".

Para Fidalgo, este asunto "no se arregla con reglas, normas y leyes", sino que lo que son necesarios son "buenos comportamientos".

También se refirió a la conciliación de la vida familiar y laboral y admitió que, en su caso, "concilia poco", aunque apuntó que, para el conjunto del país, normas como la Ley de Igualdad pueden contribuir a mejorar la situación.

31 de maig. Dia mundial sense tabac



El dia 31 de maig se celebra el Dia mundial sense tabac, una data per a recordar que el tabac és la segona causa de mort al món. Està comprovat que la meitat de les persones que fumen actualment de forma regular – uns 650 milions de persones – eventualment moriran de forma prematura a causa del tabac. Tan alarmant és el fet que milers de persones que mai han fumat moren cada any de malalties causades per l'exposició al fum de tabac aliè.



Les empreses han passat a ser sensibles a aquesta matèria, tant per les conseqüències que té en la salut com per les molèsties que causa a les persones no fumadores, i els riscs que pot comportar en algunes feines. Però sobretot ha estat la regulació cada cop més exigent la que ha fet que les organitzacions haguessin de trobar maneres no tan sols coercitives sinó que poguessin fer possible el compliment de la llei donant les facilitats o sortides per a gestionar el canvi.

Amb motiu d'aquesta data us aportem un enllaç al llibre verd europeu:

Libro Verde. Hacia una Europa sin humo de tabaco: opciones políticas a escala de la UE. Comissió de les Comunitats Europees, 2007. L'objectiu del Llibre Verd és llançar un ampli procés de consultes i un debat públic obert entre les institucions de la Unió Europea, els Estats membres i la societat civil sobre la millor manera d'afrontar el tabaquisme passiu a la Unió Europea.

El Banc dels Aliments

Entre les experiències de col·laboració entre empreses i entitats d'acció social, el cas del Banc dels Aliments és de les més interessants, tant per la necessitat de vincular-ho a uns processos logístics com per la satisfacció immediata d'unes necessitats bàsiques.

Fa 20 anys, el 29 de maig de 1987 es va constituir el Banc dels Aliments de Barcelona, primer banc d'aliments de Catalunya i també de l'Estat. De seguida van començar les tasques d'habilitació del magatzem per acollir unes primeres, tímides i anecdòtiques donacions d'aliments, per ser distribuïdes inicialment a un petit grup de 7 entitats.

Ara ens donen a conèixer que el Banc ha tancat l'exercici 2006 amb un total de 3.500 tones d'excedents donats per les empreses d'aliments, amb un valor econòmic de 9,5 milions d'euros, que han estat distribuïdes a 270 entitats, que sumen uns 50.000 beneficiaris de l'ajut alimentari.

Una tasca exemplar per la qual cal donar-los l'enhorabona, i sobretot pel coratge amb què han superat els obstacles que en els darrers anys havien tingut amb el seu local.

La implicació del voluntariat, el compromís de les empreses, i la satisfacció immediata de necessitats alimentàries, fan que aquest model sigui una acció col·laborativa important per a un Territori Socialment Responsable.

Més informació a http://www.bancdelsaliments.org/

La Responsabilitat Social de la classe política


Arran de la baixa participació en les eleccions municipals que van tenir lloc ahir, i que suposa un aprofundiment en la crisi de participació que s'està constatant en els darrers anys, algunes veus expertes han manifestat la seva preocupació i la classe política ha mostrat la voluntat d'esforçar-se per a recuperar la confiança.

Lamentablement, es fa difícil de creure que només amb paraules sigui possible recuperar-nos d'aquesta crisi que no és tant de participació com de confiança, i que no demana gestos de preocupació o missatges benintencionats de 'missatge captat'.

Davant d'una circumstància problemàtica com aquesta i amb la càrrega de profunditat que porta implícita, cal fer un plantejament molt més profund i intens tant en el 'què' com en el 'com'. Sens dubte, caldria començar a afrontar la modificació de la llei electoral per a afavorir la major proximitat entre ciutadania i classe política, amb mesures com les llistes obertes i potser l'elecció directe de l'alcalde. Però tot el que sigui mesures precuinades per experts i decidides en despatxos no tindran l'efecte desitjat si no provenen d'un diàleg sincer, obert, i profund entre les parts.

Diàleg sincer perquè ha d'haver-hi voluntat de canvi i de millora. Obert perquè qualsevol proposta ha de ser plantejable i ha de poder abordar-se si cal. I profund perquè no pot ventilar-se en un parell de trobades sinó que cal generar la confiança prèvia i els espais d'anàlisi i creativitat per a fer-ho viable i positiu.

Per això, creiem que la Responsabilitat Social és un enfocament que novament es pot mostrar útil si els partits polítics, les administracions públiques, la classe política, són capaços de formular una voluntat i unes maneres que afavoreixin el diàleg entre les parts.

En un Territori Socialment Responsable, les parts dialoguen i els grans reptes s'afronten col·lectivament amb la implicació de les diferents parts, fomentant la innovació social i la recerca de valor per a totes elles.

Xerrada per a ONL sobre la Gestió amb Indicadors



XERRADA A INTRESS SOBRE LA GESTIÓ AMB INDICADORS

Xerrada gratuïta a càrrec de Josep M. Canyelles el proper 21 de juny de 2007

El departament de qualitat dl'INTRESS, dins del programa d'activitats per a la dinamització de les entitats vinculat al servei de qualitat del portal de Xarxanet, us convida a la xerrada–col·loqui “Els indicadors en la gestió de les organitzacions” a càrrec de Josep Maria Canyelles (expert en Quadres de Comandament Integral i promotor de projectes i polítiques de Responsabilitat Social).

Sovint, les organitzacions que perseguim finalitats vinculades al desenvolupament humà i social hem patit una tendència a distanciar les nostres missions de la pràctica organitzativa del dia a dia i de la necessitat de monitoritzar com es desplega la capacitat organitzativa per a fer possible un progrés real i tangible. Una gestió acurada amb indicadors és un base per a una bona pràctica directiva ja que allò que no es pot mesurar difícilment es pot gestionar i allò que no es gestiona difícilment es pot assolir.

El ponent ens proposa una sessió entorn a les qüestions següents:

  • què ens han d'indicar els indicadors?
  • quina mena d'indicadors hem d'usar?
  • com s'integren en un model de gestió?
  • direcció amb indicadors o direcció per indicadors?
Més informació

28.5.07

El PSOE demanarà en el Senat la creació d'un Consell d'RSE

Ha transcendit que el PSOE té previst de proposar la creació d'un Consell de Responsabilitat Empresarial. Malgrat que les tasques del Fòrum d'Experts encara no hagin conclòs, la proximitat al final de la legislatura ha portat el partit de Jáuregui a moure fitxa, reconeixent que calen certes actuacions governamentals per tal que els sectors d'interès com ara les associacions empresarials, sindicats o organitzacions de consumidors i de la societat civil dissenyin un marc general que promogui l'RSE.

El Grup Socialista en el Senat defensarà en el Ple del proper dimcres la creació d'un Consell d'RSE, com un nou òrgan que haurà de mantenir un diàleg multilateral permanent en aquest àmbit, així com proposar al Govern accions de foment.

Veure notícia Comfia

Compte amb els reconeixements de la UNESCO



Sébastien Le Prestre, marquès de Vauban (1633-1707) va ser lloctinent de l’armada, comissari general per a les fortificacions i enginyer militar del rei Lluís XIV de França. Va ser una peça clau en l’empresa de les conquestes i el sotmetiment dels pobles conquerits per l’Imperi francès el segle XVII. El nostre poble va tastar de ben a prop les seves arts de la guerra i la seva ferocitat violenta. La Catalunya Nord va patir especialment l’enginy del marquès en l’obstinació per liquidar la resistència i la identitat pròpia. S’atribueixen al militar el disseny arquitectònic de les ciutadelles fortificades franceses, força conegudes per les formes geomètriques, amb muralles en forma de punxes.

Enguany l’estat francès reclama el reconeixement de la figura de Vauban i reivindica que la UNESCO declari la seva obra Patrimoni Mundial de la Humanitat. La UNESCO fa habitualment aquest reconeixement per tal de protegir al millor possible la diversitat cultural, concentrant-se especialment en els indrets en els quals s'expressen les identitats culturals múltiples, en els que són representatius del patrimoni cultural de les minories, i en aquells que posseeixen un valor fundador o que són particularment en perill d'extinció.

Per això, una campanya reclama a la UNESCO que rebutgi aquesta candidatura d’acord amb els seus principis i en memòria dels pobles conquerits i sotmesos amb l’enginy i la violència del marquès de Vauban.

Cal recuperar l'expectativa que els polítics haurien de tenir actituds exemplars

El darrer cicle electoral ens ha portat de manera creixent una davallada en els índexs de participació, fet que és interpretat no com una consolidació de les formes democràtiques sinó com una desconfiança generalitzada en la classe política.

Entre les moltes maneres de recuperar el vincle perdut i, per tant, enfortir de nou la democràcia i el capital social, proposem la coherència, la modèstia, la proximitat... i també l'exemplaritat. Ser exemplars és una manera de recuperar per a la classe política un reflex de quin hauria de ser un cert model o tendència per a la societat.

No és estrany sentir a expressar l'opinió que a la classe política no se'ls pot exigir més que a la resta de mortals. Però a qui té per funció guiar la societat i el seu desenvolupament sí que se'ls ha d'exigir un plus, una vocació de fer les coses ben fetes i amb una ètica suficient. Cada cop més, si l'RSE va guanyant posicions, la societat també anirà formulant una certa exigència d'exemplaritat a l'empresariat.

Una altra cosa seria que als polítics sols els demanéssim que fossin mers gestors de les necessitats del dia a dia. Aleshores, la seva ètica seria normalment la de qualsevol altra professional, ni més ni menys. Però si encara creiem que el polític ha de tenir una Visió per a la seva societat, ho ha de fer des d'uns valors, un sentit recte de la justícia i l'honestedat, i en això ha de ser exemplar.

De tant de dir que tenim el que ens mereixem i d'excusar-los dient que no són més que un extracte de la pròpia societat, hem acabat conformant un imaginari col·lectiu segons el qual tendim a ser mediocres i no hi ha aspiració col·lectiva de millora.

Per a no posar exemples locals, preferim posar una mostra d'allò que mai no hauria de succeir cercant una notícia que fa dos mesos saltava a Itàlia segons la qual més del 90% dels assistents dels parlamentaris treballen sense contracte.

La notícia (Rossend Domènech Roma) esmenta que els col.laboradors, assistents i secretaris de ses senyories, un exèrcit de 683 persones, treballen en negre, excepte només 54 que disfruten d'un contracte regular. La denúncia la va llançar dilluns a la nit el programa satíric Le Iene (Les Hienes), del canal Italia 1 de Mediaset.

Amb una proverbial càrrega d'ironia i desimboltura, els reporters del programa van entrar aquesta setmana al Parlament per comprovar com tracten els diputats i senadors els seus col.laboradors més pròxims. I han revelat que més del 90% treballen de manera precària, i en la majoria dels casos en negre. Cobren entre 800 i 1.000 euros al mes, sense que patró ni empleat paguin els impostos ni la seguretat social, i sense cap mena de reemborsament de despeses.

UNA QÜESTIÓ "POC EDIFICANT"

"Només el 8% d'aquests treballadors gaudeixen de garanties", va admetre Giulio Santagata, ministre per a l'Actuació del Programa del Govern, que va afirmar que en el passat "s'havia demanat als parlamentaris que els regularitzessin tots". Carlo Leoni, vicepresident progressista del Congrés, va lamentar, respecte a les dades del programa, que "diputats i senadors que haurien d'aprovar lleis contra la precarietat i la feina irregular semblen ser els primers a recórrer a pràctiques d'ocupació il.legals i no respectuoses de la dignitat humana". "Es tracta d'una qüestió poc edificant", va afegir.

Una llei dels anys 90 va assignar a cada parlamentari una partida d'unes 300.000 pessetes, que actualment és de 4.150 euros, per a "despeses diverses". Entre aquestes podia figurar el pagament dels eventuals col.laboradors, que fins llavors treballaven gratuïtament, a l'espera potser de fer carrera o que caigués alguna feina millor. Alguns resulten essencials, com els que fan les investigacions a la base d'un avantprojecte de llei. Després de més de 10 anys de vigència de la norma, el panorama és desolador.

26.5.07

Persones i organitzacions es poden adherir al Manifest per uns TSR


Durant l'acte de presentació del Manifest per uns Territoris Socialment Responsables que ha tingut lloc aquest matí a Sitges, presidit per l'alcalde Jordi Baijet, i amb les intervencions d'ANUE, Responsabilitat Global i l'ADEG, s'ha fet una crida a totes les persones i organitzacions que comparteixin els principis que s'hi expressen que hi formulin la seva adhesió.


Podeu accedir al Manifest de Sitges en aquest enllaç: www.collaboratio.net/mm/File/ca/manifest.doc (cat) www.collaboratio.net/mm/File/es/manifiesto.doc (cast)www.collaboratio.net/mm/File/en/Sitges_Declaration.doc (ang.)


Podeu accedir a les Conclusions, reflexions i propostes en aquest enllaç:www.collaboratio.net/mm/File/ca/conclusions.doc (cat) www.collaboratio.net/mm/File/es/conclusiones.doc (cast)

Adhesió al Manifest de Sitges per uns Territoris Socialment Responsables:

· Organitzacions: català castellà
· Persones: català castellà

· Veure adhesions

Organitzacions de tots els sectors, públic, privat i social, estan convidades a adherir-s'hi així com professionals i persones a títol individual.

Aquesta és la primera iniciativa relacionada amb Territoris Socialment Responsables que permet l'adhesió a un manifest. La intenció és donar rellevància al concepte i posar damunt la taula els elements que es plantegen en el document, alhora que puguem sumar esforços i tenir una base on compartir idees, reflexions, propostes i bones pràctiques.


Veure notícia a Europa Press



Personas y organizaciones se pueden adherir al Manifiesto por unos TSR

Durante el acto de presentación del Manifiesto por unos Territorios Socialmente Responsables que ha tenido lugar en Sitges, presidido por el alcalde Jordi Baijet, y con las intervenciones de ANUE, Responsabilidad Global y la Asociación de Empresarios ADEG, se ha hecho un llamamiento a todas las personas y organizaciones que compartan los principios que se expresen que formulen su adhesión.

Pueden acceder al Manifiesto de Sitges en este enlace: www.collaboratio.net/mm/File/es/manifiesto.doc (cast)www.collaboratio.net/mm/File/ca/manifest.doc (cat) www.collaboratio.net/mm/File/en/Sitges_Declaration.doc (ing.)

Pueden acceder a las Conclusiones, reflexiones y propuestas en este enlace:
www.collaboratio.net/mm/File/es/conclusiones.doc (cast)www.collaboratio.net/mm/File/ca/conclusions.doc (cat)

Adhesión al Manifiesto de Sitges por unos Territorios Socialmente Responsables:
· Organizaciones: castellano català
· Personas: castellano català
· Ver adhesiones

Organizaciones de todos los sectores, público, privado y social, están invitadas a adherirse así como profesionales y personas a título individual.Esta es la primera iniciativa relacionada con Territorios Socialmente Responsables que permite la adhesión a un manifiesto. La intención es dar relevancia al concepto y poner encima de la mesa los elementos que se plantean en el documento, a la vez que podamos sumar esfuerzos y tener una base donde compartir ideas, reflexiones, propuestas y buenas prácticas.

Ver noticia en Europa Press

24.5.07

La responsabilitat de la policia


Ahir es donava a conèixer l'informe que Amnistia Internacional fa públic cada any en què fa la seva avaluació sobre la situació dels drets humans al món. Entre les moltes violacions d'arreu del món -se suposa que les més flagrants- també hi surten els Mossos d'Esquadra per unes determinades actuacions del 2006.

Mala peça al teler quan reiteradament la policia és objecte de tantes crítiques i tan concentrades en el temps. D'altra banda hi ha una notícia positiva i que cal saludar amb esperança: l'elaboració d'un Codi Ètic per a la policia catalana.

Per primer cop sembla que la direcció de la policia comença a assumir alguna mala gestió: Gairebé un mes després de la roda de premsa a la comissaria de les Corts en què la Conselleria d'Interior va anunciar l'existència de vídeos amb maltractaments a dos detinguts, el secretari de Seguretat Pública, Joan Delort, va reconèixer ahir al Periódico que la gestió externa d'aquestes dues denúncies no va ser "la més adequada". Delort va assenyalar que la "voluntat de transparència", que segueix "defensant", ha tingut uns efectes negatius per al col.lectiu dels Mossos d'Esquadra i per a l'opinió pública, que "ha acabat percebent una lectura completament tergiversada de la realitat". I les conseqüències, en aquests moments, provoquen que molts agents d'uniforme que treballen al carrer siguin insultats per ciutadans que els acusen de torturadors. Llegir notícia Seguretat assumeix errors en la gestió del vídeo de les Corts

Els mossos per la seva banda denuncies actituds irresponsables i demanen que algú vetlli per la seva dignitat professional. Article La rebelión de los Mossos de Jordi Barbeta

Anant al que ens interessa, retornem a la satisfacció per l'elaboració del Codi Ètic, per a fer el següent apunt de reflexió: els codis ètics serveixen per a determinar quines són les conductes que més enllà de la reglamentació i l'ordenament jurídic s'espera de les persones que integren l'organització tant en les seves funcions com en el marc de les relacions que s'estableixen amb les parts.

Per tal que funcionin realment, els codis ètics han de tenir mecanismes de garantia. Les empreses que tenen un Codi Ètic normalment també disposen -o haurien de disposar- d'un Comitè d'Ètica, amb la funció de vetllar pel compliment del que s'hi disposa. Aquest òrgan permet que les disfuncions que es puguin donar els arribin discretament i es puguin solucionar de la millor manera possible: evitant perjudicis majors, l'equistament del problema, la transformació en conflicte quan encara és latent... És la manera de solucionar no solament un focus de conflicte sinó de remetre les causes que l'han originat per mitjà de vies de consens i discreció. Difícilment un Comitè Ètic pot aportar la seva mà esquerra quan el conflicte és matèria pública. Aleshores ja no fa funcions de Comitè d'Ètica sinó de Comitè de Disciplina, com pugui haver passat en el cas del director del Banc Mundial.

Lluny de defensar l'ocultació del casos en què pugui haver-hi una conculcació de drets bàsics, en general hem de defensar que per introduir una determinada cultura organitzativa, uns valors compartits, uns comportaments alineats amb allò que hom espera d'un cos modern, cal treballar amb una certa discreció, evitant l'acusació i evitant la sensació d'interessos divergents fins i tot dins del propi cos. Un Comitè Ètic ha de poder ser una peça fonamental no sols per a solucionar conflictes sinó per a introduir millores culturals des del consens i els interessos compartits per totes les parts, agents, direcció i la ciutadania.

Rectificacions

Remenar el passat sempre és un tema delicat i si bé anys enrere entrava dins dels càlculs estratègics poder reconstruir-lo d'acord amb els interessos actuals, avui que la informació circula tan ràpidament es fa molt difícil mirar de llançar interpretacions de la història que pretenguin canviar-ne o maquillar-ne la realitat.

Per això, el més digne moralment i l'únic èticament acceptable és acceptar els fets de la història i en el cas que hi hagi alguna línia de continuïtat expressar les disculpes o trobar les accions reparadores oportunes.

Fa uns dies, Benet XVI en la seva primera visita a Llatinoamèrica es va referir a l'evangelització i va afirmar que "no va suposar, en cap moment, una alienació de les cultures precolombines, ni una imposició d'una cultura estranya". Després d'unes crítiques per part bàsicament de descendents dels afectats el Papa ha esmenat les seves paraules i s'ha referit als "crims injustificables" que van acompanyar l'evangelització del continent. Ratzinger va reprendre aquelles paraules per referir-se a les "ombres" de l'obra de l'evangelització. "No es poden oblidar els patiments i injustícies infligits pels colonitzadors a la població indígena, que sovint va veure com es trepitjaven els seus drets humans fonamentals", va proclamar el Pontífex". Llegir notícia Papa al Periódico

Recordem també com el rei Joan Carles I es referia fa uns anys al fet que la llengua castellana no va ser imposada enlloc i que els diferents països l'acollien com una gran riquesa, fet que va provocar nombroses crítiques, especialment a Catalunya, pel cinisme de l'afirmació feta sota una gran solemnitat.

Sense voler posar al mateix cistell fets que són absolutament diferents, sabem d'empreses alemanyes que van desenvolupar-se, van fer fortuna i van assolir un posicionament del qual encara gaudeixen gràcies a l'ús de l'esclavitud de la mà d'obra jueva i d'altres en un cert moment de la història que no ha trobar reparació.

De vegades quan es parla de recuperar la memòria històrica es corre el risc d'obrir velles ferides. És possible. El que certament cal evitar és canviar la interpretació dels fets (per ètica) i no fer accions reparadores quan hi ha una evident continuïtat en la institució que en va tenir la responsabilitat (per responsabilitat social).

La Responsabilitat davant la societat també té una derivada davant la història, en el sentit que algunes situacions que es viuen avui i que són causa de conflicte, de malestar, d'injustícia, tenen causes remotes però identificades, i que si no s'aborden amb sensibilitat i actituds proactives tenen el risc d'accentuar les diferències i dificultar el diàleg.

No cal reobrir tot el que ve del passat. A més, no tot guarda una relació causa-efecte evident en l'avui, ni tot té tanta força com per ser susceptible de generar rancors. De vegades tampoc cal obrir allò que encara estigui massa proper i que pugui generar tensions innecessàries, si és més el mal que no el bé que pugui comportar. Però forma part de la Responsabilitat Social de les Empreses i les Organitzacions assumir proactivament les conseqüències dels seus actes passats que no van gaudir de la legitimitat necessària i a conseqüència dels quals van causar mal a d'altres o van donar lloc a un benefici per a les seves arques.

De vegades, algunes accions no són atribuïbles en exclusiva a una organització sinó que formen part de les maneres de fer que en un determinat moment una societat va posar en pràctica. Aleshores a la responsabilitat social de les organitzacions també se li ha de sumar un cert sentit de Territori Socialment Responsable, que sigui capaç d'assumir col·lectivament les seves pròpies accions en el passat, de les quals per bé que ningú d'avui en té una responsabilitat personal, sí que se n'ha obtingut un rèdit col·lectiu.

De les matèries per a l'RSE ben segur aquesta no està en rànking de les urgències. Ara bé, situar-la en el llistat de les pendents ens pot ajudar a no cometre errors d'insensibilitat que després haguem de corregir. I donem gràcies als que -com el Papa en aquesta ocasió- fan realment una correcció, ja que no tothom té el coratge i la bona voluntat per esmenar les pròpies manifestacions, encara que siguin reials.

23.5.07

A qui li interessa parlar de Territoris Socialment Responsables?

La secció "Tercer sector i empresa" de les publicacions de xarxanet.org ha publicat un article on Josep Maria Canyelles analitza el sentit de parlar de "Territoris Socialment Responsables":

Observem positivament com augmenta el nombre d'empreses que incorporen pràctiques de responsabilitat social (RSE), però encara no resulta prou clar si es desenvoluparan fins a tal punt que el procés ja no tingui marxa enrere, i això depèn en gran mesura del reconeixement que les organitzacions més compromeses rebin per part dels seus públics.

D'altra banda, a mesura que la RSE progressa, descobrim que aquest enfocament de gestió no solament aporta millors models per a les organitzacions i per al seu impacte en l'entorn, sinó que ens brinda col·lectivament l'oportunitat de repensar la societat i el marc de relacions que s'hi donen, i molt especialment com hem d'abordar que la competitivitat i la cohesió social siguin compatibles i que el diàleg i el compromís de les diferents parts millorin la governació de les comunitats.

Llegir article sencer

¿A quién le interesa hablar de Territorios Socialmente Responsables?


Observamos positivamente como aumenta el número de empresas que incorporan prácticas de responsabilidad social (RSE), pero aún no resulta suficientemente claro si se desarrollarán hasta tal punto que el proceso ya no tenga marcha atrás, y esto depende en gran medida del reconocimiento que las organizaciones más comprometidas reciban por parte de sus públicos.

Por otro lado, a medida que la RSE progresa, descubrimos que este enfoque de gestión no sólo aporta mejores modelos para las organizaciones y para su impacto en el entorno, sino que nos brinda colectivamente la oportunidad de repensar la sociedad y el marco de relaciones que se dan, y muy especialmente cómo debemos abordar que la competitividad y la cohesión social sean compatibles y que el diálogo y el compromiso de las diferentes partes mejoren la gobernación de las comunidades.

Leer artículo completo

Els pagesos catalans planten cara als hípers i creen la seva pròpia marca

Els agricultors censuren que els interessos comercials estiguin desplaçant el producte autòcton, que, paradoxalment, a causa de la seva qualitat es deriva a l'exportació. "Les grans cadenes de distribució prefereixen la producció que ve de l'estranger pels preus, i fan que els productes catalans no es trobin a mitja hora de cotxe del lloc on es produeixen", justifica Josep Maria Coll, d'Unió de Pagesos. Però a més hi ha una altra paradoxa: "La majoria de la producció catalana s'exporta, i la resta dels productes, moltes vegades, les cadenes no els volen pel preu", afegeix, per una situació que els ha portat a trencar vincles amb algunes empreses.

Els agricultors presenten la iniciativa també com un projecte solidari amb el camp català i el petit comerç. "És una manera de fer comerç just des de Catalunya, i que tothom, inclosa la distribució, rebi el que correspon per la seva feina", afirma el dirigent sindical. Coll va criticar que es recorri a la producció de països del Tercer Món per abaratir costos, ja que això fa que aquestes zones destinin els seus recursos a l'exportació i no al consum intern, com haurien de fer, per satisfer les grans companyies.

Llegir notícia

Suport al Manifest per uns TSR


L'Ajuntament de Sitges s'ha adherit formalment al Manifest per uns Territoris Socialment Responsables i que porta el nom del municipi.


L'alcalde Jordi Baijet ja havia mostrat el seu suport personal i institucional en el mateix acte d'inauguració del seminari que va tenir lloc al Palau Maricel el dia 2 de maig. Ara ha estat la Comissió de Govern de l'Ajuntament de Sitges l'òrgan per mitjà del qual s'ha explicitat aquesta adhesió.


Així mateix, des de diferents regidories del mateix ajuntament s'ha manifestat l'interès a anar promovent accions relacionades amb el foment de la Responsabilitat Social.

22.5.07

Lleis de primera i lleis de segona en l’etiquetatge de productes


L’Associació d’Indústries d’Alimentació i de Begudes de Catalunya (AIABECA) ha decidit ignorar els drets que estableixen les lleis catalanes pel que fa a la llengua en l’etiquetatge de productes. Concretament, aquesta entitat no té en compte en cap moment l’Estatut del Consumidor (llei 3/1993), que reconeix el dret dels consumidors de rebre les informacions bàsiques dels productes -les pertinents al consum i l’ús dels béns, els productes i els serveis- en català.

Així queda palès, tal com denuncia la Plataforma per la Llengua, en una resolució de l’AIABECA titulada “La llengua en l’etiquetatge de productes alimentaris” i que marca la postura oficial de les indústries del sector sobre el tema lingüístic. En aquesta resolució es fa referència a normatives estatals i s’ignora la que ha aprovat el Parlament de Catalunya. A més, una de les normatives estatals, el Reial Decret 1334/99 (Norma General del Etiquetado) imposa el castellà en les dades obligatòries de tots els productes.

La Plataforma per la Llengua ja va trametre el passat mes de febrer una sèrie d’indicacions sobre etiquetatge i llengua a aquesta associació, així com una carta recent en què l’insta a “reconsiderar el seu plantejament oficial respecte l’etiquetatge en català per tal d’incloure els drets del consumidor recollits a l’Estatut del Consumidor i no només les obligacions que imposen el castellà a Catalunya”. Al mateix temps, però, la Plataforma denuncia que l’administració permeti aquest tipus de comportaments.
Extret de Tribuna Catalana (22/05/2007)

L'RSE al 2n Congrés de Comptabilitat i Direcció

Aquest dijous 24 i divendres 25 de maig tindrà lloc a l'IESE el segon Congrés Català de Comptabilitat i Direcció, organitzat per l'ACCID. En el primer congrés, que es va fer als locals de l'EUEE de la UB, ja s'hi van tractar contiguts d'RSE.
En matèria de Responsabilitat Social en aquesta ocasió s'hi aportaran els següents continguts:
Sessió 8 (Coordinador: Josep Maria Canyelles):
  • La guía para la elaboración de memorias de sostenibilidad del Global Reporting Initiative (GRI): de la versión 2002 a la versión G3. Jordi Morrós (UB)
  • Responsabilitat Social d'Empreses, Administracions i Organitzacions: un camí vers els Territoris Responsables. Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global / collaboratio)
  • La introducció de les clàusules socials a les compres, contractes i licitacions de les administacions públiques. Fr. Xavier Agulló (ÈTIA)
Sessió 5 (Presidenta: Mari Carmen González, Gas Natural):
  • Xavier Carbonell (MANGO)
  • Alberto Andreu (Telefonica)
  • Eva Morales (E&Y)

Polítics: Compliu o marxeu!




Respolis és una iniciativa política no partidista per a l'elaboració ciutadana de propostes i la revocació automàtica dels governants que no compleixen. El seu blog és un "diari de campanya" on es reflecteix la seva evolució, les propostes d'altres veus ciutadanes i associatives en temps d'eleccions, i altres reflexions. Respolis és una xarxa de persones descentralitzada i oberta a tothom on conflueixen diverses perspectives i formes de pensar.

XV Congrés Estatal d'Ètica de l'Economia i de les Organitzacions


El bon govern d'una organització abasta més aspectes que el correcte funcionament dels òrgans de direcció. En la base del bon govern hi ha una clara dimensió ètica, que es reflecteix tant a les característiques personals dels qui intervenen en el govern de l'organització, com a les dinàmiques que es creen en les seves activitat.

El XV Congrés Estatal d'Ètica de l'Economia i de les Organitzacions, la branca espanyola de la European Business Ethics Network (EBEN), abordarà què significa el bon govern, com es porta a terme, quines són les seves condicions, les seves implicacions i les seves conseqüències.

Entre altres temes, el congrés tractarà sobre models, codis de conducta, pràctiques, estructura de responsabilitats, relació amb els grups d'interès i altres aspectes relacionats amb el bon govern de les organitzacions.

17.5.07

Agraïment als participants al Seminari 'collaboratio' per uns TSR


Responsabilitat Global i l'Associació per a les Nacions Unides expressen el seu agraïment a totes les persones que van integrar el Seminari collaboratio que va tenir lloc a Sitges.
Clicant damunt la imatge la podreu veure ampliada.

15.5.07

El programa INCORPORA de la Caixa es presenta territorialment als empresaris de Pimes


Us volem donar a conèixer el projecte INCORPORA, promogut per l’Obra Social de La Caixa.

Aquest projecte neix amb la voluntat d’incorporar al món laboral persones amb dificultats especials. Aquest objectiu s’entén com un procés personalitzat que requereix actuacions prèvies, simultànies i posteriors a la contractació per tal de garantir l’èxit tant per a la persona com per a l’empresa. El programa:

- Potencia de manera directa la capacitat d’inserció de les organitzacions socials adherides al programa.
- Contribueix a la sensibiltzació de la societat i les empreses, en tant que integradores de la primera.
- Cerca oportunitats d’inserció de persones en risc d’exclusió social.

Un dels eixos principals del projecte contempla la creació de la figura de l’insertor laboral, un professional que exerceix d'enllaç entre les empreses amb voluntat d'incorporar persones amb dificultats especials, les associacions que treballen amb aquests col·lectius i les pròpies persones beneficiàries del programa.

Els beneficiaris del programa són: persones amb discapacitats físiques, intel·lectuals, sensorials, malalts mentals, joves amb dificultats per accedir a la primera feina, persones majors de 45 anys sense experiència laboral, immigrants, aturats de llarga durada, dones afectades per situacions de violència domèstica, etc.
En aquests moments, s'estan fent presentacions del programa als empresaris de petites i mitjanes empreses de diferents territoris tant de Catalunya com de diferents comunitats autònomes. En aquests actes es presenta el programa alhora que es fa una ponència sobre el sentit de la Responsabilitat Social per a les Pimes.
El fet que sigui una entitat financera qui convenci els empresaris a incorporar persones de col·lectius amb dificultats d'inserció, que es faci amb la col·laboració d'entitats del tercer sector, i que s'emmarqui en un plantejament d'RSE adequat a les Pimes, fa que aquesta sigui una iniciativa ben fonamentada i que desitgem que assoleixi uns grans èxits.
(Foto: Josep Maria Canyelles en la presentació feta recentment a Lleida. Vegeu una altra foto)

Reconeixement de comerços responsables a Terrassa


Dèiem en un escrit recent (Reconeixement de comerços responsables a Terrassa) que "per a avançar vers els Territoris Socialment Responsables és fonamental que totes les organitzacions, incloses les més modestes, incorporin pràctiques responsables davant la societat. En el cas de la distribució, a més, és especialment significatiu perquè és on es produeix físicament el 'moment de la veritat' entre consumidor i venedor i on les pràctiques responsables al llarg de tota la cadena poden prendre valor, visualitzar-se, i entrar a formar part dels criteris d'un públic exigent i intel·ligent."


En aquest sentit cal felicitar la iniciativa que ha portat l'Ajuntament de Terrassa a reconéixer 21 comerços responsables, en aquest cas centrat en el barri de ca n'Anglada.

Vegem una foto de l'acte del dia 10 de maig de lliurament dels Distintius de responsabilitat social als establiments que compleixen amb els requisits establerts.


Responsabilitat Global, com a observadors del Jurat per a la concessió dels distintius vol fer evident el pas que suposa aquest fet i l'expectativa que altres municipis puguin fer passos similars, alhora que puguem avançar en un model compartit vàlid per al conjunt del territori.

RSE i eleccions municipals

Antoni Gutiérrez-Rubí ha publicat un article de reflexió sobre l'RSE en la perspectiva de les properes eleccions municipals:

El Libro Blanco de la Responsabilidad Social Empresarial, elaborado en el seno de la Subcomisión RSE del Congreso de los Diputados, señala que las políticas de apoyo a la RSE no son exclusivas de ninguna Administración, es más, advierte que “determinadas políticas de fomento de la RSE tienen un campo específicamente local, como por ejemplo la implicación de las PYMES, la información y la formación a los empresarios locales o la creación de redes de comunicación e intercambio de buenas prácticas”. [continuar llegint a l'edició castellana]

8.5.07

Es presenta el Manifest de Sitges 'per uns Territoris Socialment Responsables'

El seminari collaboratio sobre Territoris Socialment Responsables que va tenir lloc el dimecres 2 de maig al Palau Maricel de Sitges va suposar que persones procedents d'empreses, organitzacions i administracions, posessin en comú punts de vista i expectatives sobre la Responsabilitat Social i sobre com aquest enfocament de gestió pot afavorir que s'abordin millor els reptes del territori.

Algunes de les idees van quedar recollides en un document de Conclusions, reflexions i propostes, estructurades en 25 punts i on també hi consten les persones que van integrar el seminari.

Precisament avui dimarts s'han donat a conèixer aquestes conclusions i també un altre document que pretén tenir una major rellevància, el Manifest de Sitges 'per uns Territoris Socialment Responsables.

El Manifest fa un crida a totes les parts, empreses, organitzacions socials i sector públic, a assumir llur pròpia responsabilitat davant la societat i a posar-la en valor com un atribut del propi territori. Alhora es convida a tothom qui vulgui a subscriure el Manifest.

Podeu accedir al Manifest de Sitges en aquest enllaç: www.collaboratio.net/mm/File/ca/manifest.doc (cat) www.collaboratio.net/mm/File/es/manifiesto.doc (cast)
www.collaboratio.net/mm/File/en/Sitges_Declaration.doc (ang.)

Podeu accedir a les Conclusions, reflexions i propostes en aquest enllaç:
www.collaboratio.net/mm/File/ca/conclusions.doc (cat) www.collaboratio.net/mm/File/es/conclusiones.doc (cast)

7.5.07

Imatges del Seminari collaboratio






El seminari va congregar 60 persones procedents d'organitzacions molt diverses


Josep Maria Lloreda, president de KH Lloreda, Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, i Jordi Baijet, alcalde de Sitges, varen donar la benvinguda.

Josep Maria Canyelles va fer desenvolupar una proposta sobre el Marc Conceptual dels Territoris Socialment Responsables, per tal d'emmarcar el treball posterior i fonamentar el desenvolupament de TSR.


Entre els participants hi havia empreses grans, mtjanes i petites, entitats socials, ajuntaments, altres administracions, universitats, sindicats, xarxes, entitats financeres, associacions empresarials...




El marc del Palau Maricel va ser escollit intencionadament com a espai singular on fer néixer la iniciativa collaboratio.







El seminari es va dinamitzar de manera que els diferents participants poguessin expressar els seus punts de vista d'acord amb una guió.

4.5.07

Les 60 organitzacions més compromeses amb l’RSE parlen de Territoris Socialment Responsables en el primer seminari collaboratio

La Responsabilitat Social de les Empreses és un compromís lloable però que pot perdre empenta si no s’articula dins una societat que la reconegui i si no forma part també de l’agenda del conjunt de les organitzacions, incloent-hi les pimes, el sector públic o el sector social.

Per això, a mesura que les pràctiques d’RSE es van desenvolupant, van guanyant visibilitat i credibilitat, i es van integrant en els models estratègics de les empreses, es comença a parlar de la necessitat de fomentar Territoris Socialment Responsables.

Però en el rerefons no solament s’hi percep una manera de donar una rellevància més gran a aquest enfocament de gestió, sinó que s’obre l’oportunitat de situar la Responsabilitat Social en una posició molt més central i vinculada al debat sobre el model de societat.

El potencial és enorme i avui dia, en el marc de l’RSE, observem un cert solapament interessantíssim entre les agendes social i empresarial. Certes estratègies del món dels negocis i certs objectius vinculats als drets humans, a la cohesió social i enfortiment de la comunitat, avui poden fer camí plegats...

Continuar llegint article
Veure newsletter
Veure informació Europa Press

3.5.07

Organizaciones reunidas en Sitges promueven la utilidad de los Territorios Socialmente Responsables

Responsabilidad Social Corporativa 



Los TSR implican "el desarrollo de la RSE que hace hincapié en el territorio y parte del compromiso activo de todas las partes"

MADRID, 3 May. 2007 (EUROPA PRESS) -

Más de medio centenar de participantes --empresas, pymes, asociaciones, Ayuntamientos, Universidades, fundaciones o expertos, entre otros-- coincidieron ayer en Sitges para promover los Territorios Socialmente Responsables (TSR).

En el marco de un seminario multilateral celebrado en el Palau Maricel de Sitges y organizado por la iniciativa 'Responsabilidad Global', los asistentes se mostraron convencidos de que los TSR implican "el desarrollo de la Responsabilidad Social de las Empresas que hace hincapié en el territorio y parte del compromiso activo de todas las partes, no solamente de las grandes empresas".

"Hablar de Territorios Socialmente Responsables aporta una gran profundidad de reflexión y abre todo un horizonte de expectativas sobre la generación de sinergias entre sectores, en el marco de un modelo como el actual, de competitividad regional creciente", indicaron los organizadores del evento en un comunicado, al tiempo que anunciaron su intención de desarrollar próximas ediciones en otros países para construir un modelo de TSR "universalmente válido".

En este sentido, el promotor de la iniciativa 'Responsabilidad Global', Josep Maria Canyelles, presentó una propuesta de marco conceptual de los TSR, denominada 'Collaboratio'. Estructurada en forma de mapa estratégico, se compone de cuatro procesos: empresas y organizaciones de todo tipo y tamaño que gestionan su RSC; procesos de diálogo de cada organización; desarrollo de la capacidad para atender los retos del territorio y para ofrecer soluciones; colocar los valores de la Responsabilidad Social como "atributos propios vinculados incluso a la marca de territorio".

LA RSE, FACTOR DE MEJORA

Por otro lado, los asistentes también defendieron que tanto grandes como pequeñas empresas deben gestionar su RSE ante la sociedad al entender que "es un factor de mejora de su excelencia y una manera de mejorar la sostenibilidad, entendida a nivel económico, social y ambiental".

Los asistentes al seminario afirmaron que la RSE "es un compromiso loable pero puede perder empujón si no se articula dentro una sociedad que la reconozca y forma parte de la agenda del conjunto de las organizaciones, incluyendo las pymes, el sector público o el sector social".

Por ello, "a medida que las prácticas de RSE se van desarrollando, van ganando visibilidad y credibilidad, y se van integrando en los modelos estratégicos de las empresas, se empieza a hablar de la necesidad de fomentar TSR".

http://www.europapress.es/noticiasocial.aspx?cod=20070503184108

29.4.07

Reconeixement de comerços responsables a Terrassa

La Responsabilitat Social aplicada als comerços és una dimensió encara poc explorada o desenvolupada, fet lògic si entenem que no seria raonable mantenir un nivell d'exigència equivalent al que es pot mantenir enfront d'una gran empresa que tingui un gran impacte en el seu entorn.

Però per a avançar vers els Territoris Socialment Responsables és fonamental que totes les organitzacions, incloses les més modestes, incorporin pràctiques responsables davant la societat. En el cas de la distribució, a més, és especialment significatiu perquè és on es produeix físicament el 'moment de la veritat' entre consumidor i venedor i on les pràctiques responsables al llarg de tota la cadena poden prendre valor, visualitzar-se, i entrar a formar part dels criteris d'un públic exigent i intel·ligent.

Per a un comerç de barri avançar en la incorporació de la qualitat és un repte prou important i que en certa manera forma part de la seva responsabilitat social davant el client i davant el conjunt dels comenciants i la comunitat ja que ajuda a dignificar el conjunt de l'oferta comercial i la vida urbana. Així mateix, el compliment de les normatives seria la pota fonamental i bàsica. Però al costat d'aquestes, els comerços i les zones comercials poden avançar en la incorporació d'altres mesures i estratègies que els permetin guanyar una major confiança del públic i establir una major complicitat i fidelitat.

Per això cal felicitar la iniciativa de l'ajuntament de Terrassa facilitant aquesta micro-responsabilitat, en el sentit que afecta als més petits de la iniciativa privada, però que pot tenir una visibilitat pública rellevant.

Ha estat una iniciativa dirigida només als establiments de ca n'Anglada i després d'haver tingut l'oportunitat de valorar-la com a observador del tribunal que ha deliberat per a l'atorgament d'aquests reconeixements, cal fer notar el caràcter pioner que té, tant per l'anticipació en el temps a altres inciatives iguals que de ben segur que es produiran com pel procés d'acompanyament que ha suposat que va més enllà d'una simple convocatòria.

Per als interessats a conèixer-ho en directe, el proper dia 10 de maig a les 13h. tindrà lloc al Saló de Sessions de l'Ajuntament, l'acte de lliurament per part de l'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, dels Distintius de responsabilitat social als establiments de ca n'Anglada.

27.4.07

Presentació del programa “Incorpora” a Lleida

El passat dijous 26 d’abril va tenir lloc al Centre Social i Cultural de la Fundació “La Caixa” la presentació del programa de responsabilitat social corporativa INCORPORA, del qual Prosec en forma part a Lleida.

L’acte va consistir en una roda de premsa i una ponència al voltant de la responsabilitat social corporativa. També es van atendre a les preguntes dels diferents mitjans que van acudir.

Van participar-hi:
    incorpora
  • Josep Lluís Torrelles (president del grup Alessa) 
  • Anna Vega (directora de càtering d’Alessa) 
  • Gregorio Rodríguez (treballador inserit a Alessa) 
  • Victor Saló (coordinador del projecte Incorpora a Lleida) 
  • Joan Ramon Fuertes (delegat general de La Caixa a Lleida) 
  • Joan Horaci Simó (president de la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida) 
  • Josep Maria Canyelles (promotor de Responsabilitat Global) 
  • Jaume Farré (fundació Obra social La Caixa

20.4.07

Bill Gates i els sense-ordinador


Podíem parlar de la tecnologia sense fils, de la cervesa sense alcohol... Entrant en el camp social parlem dels sense sostre. Ara, barrejant la dimensió social i tecnològica ja podem parlar també dels sense ordinador, una categoria de persones que són les que abunden més arreu del planeta i que suposen un públic d'elevat interès i se'ls pot oferir un producte adequat.

Microsoft no vol pendre els cinc mil milions de persones del planeta que, malgrat no tenir recursos suficients, suposen en xifres agregades un gran potencial. Alhora certs col·lectius entre aquests poden ser en el futur proper consumidors amb una major capacitat que cal començar a captivar abans que vingui la competència.

Els ciutadans de món sense accés a la tecnologia, segons el programa presentat per Bill Gates, són els destinataris del projecte 'Unlimited Potential', per mitjà del qual Microsoft proveirà ordinadors personals i un software senzill per tres dòlars la unitat.

Les estratègies anomenades de la Base de la Piràmide conformen un nou model de negoci en el qual l'empresa parteix d'una comprensió de les necessitats dels col·lectius i intenta satisfer-les amb una visió ètica i col·laborativa, i sense engendrar noves necessitats que no siguin rellevants per al seu desenvolupament. Aquestes estratègies són beneficioses per a la companyia, i més si pensem en el llarg termini. Alhora també són positives per a la comunitat ja que fan possible un salt en la capacitat de desenvolupament.

Podem donar per suposat que la qualitat dels productes seran les adequades i que compliran la seva funció. Els dubtes en aquest cas vindrien més pel pes que puguin tenir les estratègies de caràcter monopolístic en tota aquesta operació i fins a quin punt es pretén fidelitzar uns usuaris o bé fer-los captius.

Notícia a la Vanguardia

L’economia està en l’estat Zero

A la Nit al Dia de TV3, Mònica Terribas acaba d’entrevistar el professor Itamar Rogovsky, psicòleg iconegut consultor internacional del desenvolupament organitzacional. Rogovsky és el director Institut per al desenvolupament organitzacional d’Israel. En aquest moment imparteix un Màster en desenvolupament organitzacional a Catalunya i fa unes activitats per a la Fundació Cercle per a Coneixement www.fundaciocperc.net.

Col•labora en empreses situades en el model de l’economia del coneixement, organitzacions que aprenen on preval la Visió més que no les jerarquies i els organigrames i les planificacions rígides. Contra les organitzacions dinosaure, defensa les que funcionen per equips de treball específics, on hi ha una major flexibilitat però també una major participació en les decisions. No es tracta de fer màrqueting intern basat en la motivació de la gent però que no tenen una base real fent veure que tenen una implicació en les decisions que no és real.

Les organitzacions no existeixen, sinó que existeix l’organitzar-se. En les diferents etapes de la comprensió dels recursos humans, primer ens compraven com a múscul. Després ens van tractar com a màquines. Posteriorment ens van tractar millor que les màquines entenent que érem capital. En el moment actual tot això està quedant superat i les persones som l’organització.

Evidentment la realitat del dia a dia i de la majoria d’empreses queda molt lluny, i molts estudiants encara surten amb la mentalitat que estar en un despatx és poder. Tenim un sistema compartimentalitzat, amb disciplines que no estan en contacte. Algunes escoles de negoci, a part de moltes coses ben fetes, poden estar causant un gran mal a l’economia...

En l’economia del coneixement les estructures funcionarials tenen els dies comptats. El model del funcionariat, aplicat també a les empreses privades, és una professió a desaparèixer com els taquígrafs. El punt crític és el traspàs d’una economia a l’altra.


16.4.07

Adhesió europea al nou Tractat de NU sobre drets de la discapacitat

La Unió Europa firma el nou Tractat de Nacions Unides sobre drets de la discapacitat, que donarà protecció a 50 milions de ciutadans de l'UE, i 650 milions de persones amb discapacitat a tot el món.

La Comunitat Europea ha ratificat un nou Tractat de Nacions Unides de drets de la discapacitat. Aquesta és la primera vegada que la Comunitat firma el nucli d'una Convenció de drets humans de l'ONU. La Convenció, que cobreix els drets de persones amb discapacitat, aspira a garantir que les persones amb discapacitat gaudeixin dels drets humans i les llibertats fonamentals en igualtat amb la resta de les persones. Va ser presa el 2006 per la ONU i ja ha estat catalogat com el primer tractat internacional del segle XXI en matèria de Drets Humans.

6.4.07

L’ADEG revalida la ISO 9001:2000 i la SA 8000

L’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf (ADEG) ha vist revalidada la certificació ISO 9001:2000 i alhora la cèdula de compliment de la SA 8000. És l’única organització empresarial del país que acredita ambdós reconeixements.

La reconeguda consultora SGS ICS acaba de certificar a favor de l’ADEG el compliment dels requeriments de la ISO 9001:2000 per a les activitats de disseny i gestió de serveis de formació, assessoria, borsa de treball, producció d’activitats i convenis d’avantatges.

L’Associació va ser reconeguda per per primera vegada com a entitat ISO el novembre de 2004. Ara, la revàlida té vigència fins al 2010. La nova seu social de l’ADEG a Vilafranca del Penedès també ha quedat inclosa en l’actual certificació.

A més, l’auditoria ha fet seguiment i avaluació del compliment de la norma SA 8000, l’única reconeguda internacionalment quant a la responsabilitat social. L’any 2005, l’ADEG va ser la primera organització empresarial del món en aconseguir la prestigiosa certificació i alhora es va significar com a capdavantera en el sentit d’integrar les polítiques de qualitat i de responsabilitat social.

5.4.07

Tu controles el canvi climàtic

La Comissió Europea acaba de llançar la campanya "Tu controles el canvi climàtic" que pretén ajudar les persones a contribuir a la lluita contra el canvi climàtic. Així, per mitjà de la pàgina web dissenyada per a la campanaa proporciona entre altres coses suggeriments per a la vida laboral i domèstica, calculadora de carboni, videos, noticies i recursos per a escoles. http://ec.europa.eu/environment/climat/campaign/index_es.htm

4.4.07

Després d'Anesvad, Intervida

Quan una ONG entra en el terreny de la sospita i de les acusacions tenim una vivència més dolorosa que si fos una empresa lucrativa, des del moment en què les expectatives de comportament ètic són més evidents. A més, les entitats no lucratives obtenen els recursos dels ciutadans ja sigui directament o bé indirectament per mitjà de l'Administració Pública, fet que fa més exigible un funcionament i transparència exemplar ja que es deuen a múltiples parts interessades.

La rendició de comptes als partprenents són un requeriment de bon govern de l'organització però alhora una exigència que cadascuna de les parts hauria de fer prevaler amb major determinació.

Hores d'ara no podem sentar càtedra sobre la notícia de les sospites que han sorgit sobre Intervida i les acusacions de desviacions de fons. Hem de preveure -i desitjar- la presumpció d'innocència. Però també hem de manifestar que no sorprèn que aquests dos casos hagin esquitxat aquestes dues entitats ja que de fet són les dues úniques grans ONGs que estaven clarament mancades de mecanismes de transparència i bon govern. Membres del sector havien afirmat en privat que esperaven que algun dia saltés alguna notícia d'aquest tipus. Fins i tot després del cas Anesvad, algú havia afirmat amb dots de predicció que 'ara la propera serà Intervida'. Per tant, cap sorpresa. Tot i expressant el desig que realment al final no hi hagi ús indegut sinó simplement una mala gestió...


Fa uns pocs dies, Forética va llançar la notícia que Intervida era la primera ONG que se certificava en la norma de gestió ètica SGE21. Certificar la gestió ètica no vol dir necessàriament ser excel·lents i menys amb una norma prou laxa com aquesta, però d'alguna manera aquesta notícia és un cop molt dur contra Forética, del qual també haurà de rendir comptes!

Intervida no forma part de la Federació Catalana d'ONGs i no s'ha adherit al codi ètic del sector. Segurament deuen tenir els seus arguments i els deuen poder fer públics. Però seguint una de les màximes de la Responsabilitat Social, 'compleix o explica', l'entitat hauria de complir el codi ètic del sector o explicar transparentment i amb arguments suficients els motius per a no fer-ho. I el paper dels auditors, certificadors o verificadors que es pretenguin diligent és demanar-los que així ho facin, perquè altrament tots col·laboren a atorgar etiquetes enganyoses, i a reduir la confiabilitat de les memòries de sostenibilitat.

El web de l'entitat no aporta més informació sobre el seu compliment de la norma, solament l'etiqueta. Per cert, el web solament és en castellà malgrat el nombre d'associats i de donacions que reben de Catalunya. Si no estan en condicions de poder atendre en català ja estarien fent un altre incompliment legal, sobre el qual tampoc mostren cap notificació. Si una empresa incompleix una llei què ens ha d'eximir de pensar que en pugui incomplir d'altres?

El seu web diu que "la prestigiosa firma MAZARS es la encargada de revisar las cuentas", i Bureau Veritas és qui ha certificat la norma SGE21. Totes dues empreses també haurien de rendir comptes sobre com es pot haver escapat aquesta situació i, si fos el cas, posar damunt la taula que la norma no dóna prou garanties.

P.S. Aquestes reflexions no treuen que la divulgació d'uns indicis abans de disposar de proves concluents poden danyar la imatge d'una entitat i que també els mitjans de comunicació haurien d'actuar amb un cert criteri de prudència. Vegeu la reflexió, no necessàriament oposada, de l'amic Xavier Agulló Intervida: ¿matar la ONG o inhabilitar al periodista?