18.9.14

[REFLEXIÓN] Promoción de Securitas Direct desde La Caixa

He recibido un correo de la dirección de mi oficina de La Caixa donde se me ofrece una oferta para la adquisición de una alarma, en virtud de una alianza comercial entre esta entidad financiera y la multinacional Verisure (Securitas Direct).

Cada vez es más habitual este tipo de prescripciones. Supongo que el modelo de vender los datos ya muestra síntomas de agotamiento, mientras que si un contacto de confianza te formula una venta cruzada puede suponer una mayor capacidad al menos de captar la atención.

Tengo la sensación de que no es una buena imagen para La Caixa, una entidad que ya está presente en todas partes. Hay quien dice, con razón, que no puedes estar un día entero sin interactuar con esta entidad financiera o alguna de las empresas que forman parte del holding. Los excesos de presencia de marca también se pagan, porque pueden suponer un agotamiento. No se si reputacionalment le conviene entrar en este juego de entrar en la venta directa de productos y servicios, aunque seleccione muy bien los que cree que le convienen.

Recibir un correo en esta ocasión no me ha molestado, ni la posterior llamada. Por otra parte, el hecho de que esté personalizado por parte de una persona cercana facilita tanto la simpatía (menos aversión) como el factor sorpresa (más atención). Pero si esta práctica se va replicando y generalizando puede tener el efecto contrario, tanto de un exceso de intromisión como de perturbación de las relaciones bancarias normales.

En cualquier caso, me parece que cuando una empresa que tiene una posición de dominio tan grande hace este paso, que sin duda es invasivo, debe velar mucho por las formas. Y las formas incluyen no sólo la forma en que se hace prescripción o venta cruzada, sino que se está vendiendo, las características del producto / servicio y el comportamiento de la empresa correspondiente. Por supuesto, estoy hablando de temas que tienen mucho que ver con la responsabilidad social. Lo haré con un ejemplo, que en mi caso es suficiente para incomodarme:

La contratación de un servicio de seguridad doméstica de Verisure (Securitas Direct) va acompañado del suministro de una placa para pegar en la casa protegida donde se comunica que ésta está protegida por los sistemas de seguridad de la firma. El caso es que esta empresa proporciona esta placa en portugués, en castellano, en inglés... en las lenguas de cada país. Todas excepto en catalán. La lengua de más de 10 millones de europeos no es tenida en consideración, y la empresa impone la lengua de la delegación de la empresa en contra de la lengua del cliente. Así tenemos que en Cataluña y resto de países de lengua catalana podemos encontrar multitud de letreros como este en las casas particulares donde esta empresa, que no es marginal sino que tiene una presencia importante determina la lengua.

La foto del lado la acabo de hacer de mi vecino, que ha enganchado una gran placa en la puerta de casa y al que nadie le ha preguntado en qué lengua la quería. Si entramos en la web de esta empresa, vemos que la que corresponde a la delegación española sólo está en castellano, por lo que optan por la decisión política de usar la lengua de la Administración central, la del Estado, y no tener en consideración el mercado, la clientela.

Si entramos en la web de la delegación belga, la primera pantalla es la elección de lengua, entre francés y neerlandés, y lógicamente podemos encontrar las placas en las respectivas lenguas propias de cada territorio, lo que no ocurre en Cataluña, donde la lengua propia es marginada:



Este aspecto, de carácter lingüístico, es sólo uno, que cito por más evidente, pero entiendo que serían muchos los que habría que tener en cuenta a la hora de hacer ciertas alianzas y promover l'actividad promocional en el caso de empresas que pretendan hacerlo no poniendo en riesgo reputacional y la relación con la clientela.

Si la CaixaBank gestiona su responsabilidad social y respeta la elección lingüística de la clientela, yo-cliente espero que las empresas que me propongan en operaciones comerciales también sean empresas que cumplan los mismos requisitos de calidad, responsabilidad social, respeto a la clientela y a la sociedad. Al menos lo mismo. Y si no, que no me las propongan, porque se me rompe la confianza, porque me molestará más la perturbación de mi intimidad, y porque se me hará menos creíble la manifestación de RSC si no está alineada en la cadena de abastecimiento y, por tanto, también en las alianzas estratégicas y las comerciales.  

De la misma manera que me muestro crítico con este ejemplo, también lo sería si la empresa que me fuera propuesta desde CaixaBank me vendiera un producto de unas características que lo hicieran insostenible, ya fuera en términos ambientales o laborales, o si la empresa en cuestión tuviera malas prácticas económicas y de buen gobierno, por ejemplo.  

Por cierto, tres notas:  

a) Observo que tienen activo el dominio www.securitasdirect.cat pero que, contraviniendo las normativas del dominio está redirigida a www.securitasdirect.es sin aportar ningún contenido en catalán.  
b) Después de pedir información por la web, haciendo referencia a la delegación de Vilanova i la Geltrú, me han llamado de la empresa para hacerme una oferta comercial. La persona que me ha dado no podía entender en catalán y me ha indicado que sólo podíamos continuar en castellano.
c) Después de preguntar si podía tener la placa en catalán me ha indicado que no podrían ponerla en todas las lenguas porque no cabría. Cuando le he dicho que sólo en catalán, como todas las otras placas que hacen en cada país, me ha dicho que "como estamos en España la hacemos en español para que la entiendo todo el mundo". He pedido para formular una queja y han dicho que ya me llamarán...

PD1: Según el comentario que ha recibido este artículo, esta empresa estaría, además, incumpliendo la ley, ya que en Cataluña legalmente: Las personas consumidoras tienen derecho a recibir debidamente redactadas en catalán las invitaciones a comprar, la documentación contractual y otros documentos provenientes de establecimientos o empresas que presten servicios o comercialicen bienes. Esto quiere decir que los empresarios o comerciantes que presten servicios o comercialicen bienes en territorio catalán, deberán emplear el catalán en la documentación que, con carácter general, utilicen en sus relaciones de consumo. Dicho esto, estos documentos también podrán estar escritos en otros idiomas siempre y cuando, como mínimo, estén disponibles de forma inmediata en catalán.

PD2: Ahora estaba pensando... el comentario que me ha hecho el comercial que "Tiene que ser en español para que lo entiendan todos los que lo ienen que entender", ¿no sería una afirmación xenófoba en el sentido de que los ladrones hablan castellano?

PD3: Respecto a la comunicación con la compañía, efectivamente es imposible de localizar ningún correo electrónico en su web, solo un teléfono comercial. Si comparamos por países se puede apreciar que la compañía aplica un criterio curioso, dividiendo en mundo entre los que pueden hacer uso del correo electrónico (o formulario de contacto) y los que no:
Webs de países que no muestran mail o formulario de contacto: Brasil, Chile, Francia, Italia, Perú, Portugal, España. ¡Es decir, todos los latinos! Curioso, tan curioso que merecería una explicación por parte de la empresa sobre si los latinos no sabemos usar el mail, no nos sabemos explicar, o bien es que nos hacemos muy pesados...   

Por otra parte, queda poco serio que una compañía no indique en su web mecanismos de contacto. De hecho, la web de esta empresa podríamos decir que no es una web corporativa, con información de la empresa, sino meramente un escaparate comercial. ¡Si quieres llamar para hablar con la empresa para cualquier consulta tienes que llamar a un teléfono comercial donde te hacen ofertas! ¡Qué imagen tan poco consistente de la empresa!  Si miramos cuáles son las obligaciones que la Ley impone a una empresa que disponga de una página web propia a través de la cual comercializa sus productos o servicios, vemos que debe incluir: la denominación social, NIF, domicilio y dirección de correo electrónico, así como cualquier otro dato que permita una comunicación directa y efectiva, como un teléfono o un número de fax.  Sinceramente, puede ser una multinacional, pero esta delegación me recuerda una tenderete de feria. Creo que la Caixa debería exigir más formalidades, más garantías de seriedad y cumplimiento legal, más sentido de responsabilidad social y respeto a la clientela y las sociedades donde opera.

[REFLEXIÓ] Promoció de Securitas Direct des de la Caixa

He rebut un correu de la direcció de la meva oficina de La Caixa on se m'ofereix una oferta per a l'adquisició d'una alarma, en virtut d'una aliança comercial entre aquesta entitat financera i la multinacional Verisure (Securitas Direct).

Cada cop és més habitual aquest tipus de venda creuada. Suposo que el model de vendre les dades ja mostra símptomes d'esgotament, mentre que si un contacte de confiança et formula una venda creuada pot suposar una major capacitat si més no de captar l'atenció.

Tinc la sensació que no és una bona imatge per a La Caixa, una entitat que ja és present arreu. Hi ha qui diu, amb raó, que no pots estar un dia sencer sense interactuar amb aquesta entitat financera o alguna de les empreses que formen part del hòlding. Els excessos de presència de marca també es paguen, perquè poden suposar un esgotament. No sé si reputacionalment li convé entrar en aquest joc d'entrar a la venda directa de productes i serveis, encara que seleccioni molt bé els que creu que li convenen.

Rebre un correu en aquesta ocasió no m'ha molestat. D'altra banda, el fet que estigui personalitzat per part d'una persona propera facilita tant la simpatia (menys aversió) com el factor sorpresa (més atenció). Però si aquesta pràctica es va replicant i generalitzant pot tenir l'efecte contrari, tant d'un excés d'intromissió com de pertorbació de les relacions bancàries normals.

En qualsevol cas, em sembla que quan una empresa que té una posició de domini tan gran fa aquest pas, que sens dubte és invasiu, ha de vetllar molt per les formes. I les formes inclouen no solament la manera com es fa prescripció o venda creuada, sinó què s'està venent, les característiques del producte/servei i el comportament de l'empresa corresponent. Per descomptat, estic parlant de temes que tenen molt a veure amb la responsabilitat social. Ho faré amb un exemple, que en el meu cas és suficient per incomodar-me:


La contractació d'un servei de seguretat domèstica de Verisure (Securitas Direct) va acompanyat del subministrament d'una placa per a enganxar a la casa protegida on es comunica que aquesta està protegida pels sistemes de seguretat de la firma. El cas és que aquesta empresa proporciona aquesta placa en portuguès, en castellà, en anglès... en les llengües de cada país. Totes excepte en català. La llengua de més de 10 milions d'europeus no és tinguda en consideració, i l'empresa imposa la llengua de la delegació de l'empresa en contra de la llengua del client. Així tenim que a Catalunya i resta de països de llengua catalana podem trobar multitud de rètols com aquests a les cases particulars on aquesta empresa, que no és marginal sinó que hi té una presència important determina la llengua.

La foto del costat l'acabo de fer tot just del meu veí, que ha adherit una gran placa a la porta de casa i a qui ningú li ha preguntat en quina llengua volia la placa.

Si entrem al web d'aquesta empresa, veiem que la que correspon a la delegació espanyola sols està en castellà, de manera que opten per la decisió política d'usar la llengua de l'Administració central, la de l'Estat, i no tenir en consideració el mercat, la clientela. Si entrem al web de la delegació belga, la primera pantalla és la tria de llengua, entre francès i neerlandès, i lògicament podem trobar les plaques en les respectives llengües pròpies de cada territori, cosa que no passa a Catalunya, on la llengua pròpia és marginada:


Aquest aspecte, de caràcter lingüístic, és sols un, que cito per més evident, però entenc que serien molts altres els que caldria tenir en compte alhora de fer certes aliances i promoure la venda creuada en el cas d'empreses que pretenguin fer-ho no posant en risc reputacional i la relació amb la clientela.

Si la Caixa gestiona la seva responsabilitat social, i la Caixa respecte la tria lingüística de la clientela (fet que curiosament a casa nostra suposa un tret d'RSE quan als altres països civilitzats es senzillament un tema comercial i de respecte a la clientela), jo-client espero que les empreses que la Caixa em proposi en operacions comercials també siguin empreses que compleixin els mateixos requisits de qualitat, responsabilitat social, respecte a la clientela i a la societat. Com a mínim el mateix. I sinó, que no me les proposin, perquè se'm trenca la confiança, perquè em molestarà més la pertorbació de la meva intimitat, i perquè se'm farà menys creïble la manifestació d'RSC si no està alineada en la cadena de proveïment i, per tant, també en les aliances estratègiques i les comercials.

De la mateixa manera que em mostro crític amb aquest exemple, també ho seria si l'empresa que em fos proposada des de la Caixa em vengués un producte d'unes característiques que el fessin insostenible, ja fos en termes ambientals o laborals, o si l'empresa en qüestió tingués males pràctiques econòmiques i de bon govern, per exemple.

Per cert, tres notes:
a) Observo que tenen actiu el domini www.securitasdirect.cat però que, contravenint les normatives del domini està redirigida a www.securitasdirect.es sense aportar cap contingut en català.
b) Després de demanar informació pel web, fent referència a la delegació de Vilanova i la Geltrú, m'han trucat de l'empresa per a fer-me una oferta comercial. La persona que m'ha atès no em podia entendre en català i m'ha indicat que sols podíem continuar en castellà.
c) Després de preguntar si podia tenir la placa en català m'ha indicat que no podrien posar-la en totes les llengües perquè no hi cabria. Quan li he dit que sols en català, com totes les altres plaques que fan a cada país, m'ha dit que "como estamos en España la hacemos en español para que la entienda todo el mundo". He demanat per formular una queixa i han dit que ja em trucaran...

PD1: Segons el comentari que ha rebut aquest article, aquesta empresa estaria, a més, incomplint la llei ja a Catalunya legalment: Les persones consumidores tenen dret a rebre degudament redactades en català les invitacions a comprar, la documentació contractual i altres documents provinents d’establiments o empreses que prestin serveis o comercialitzin béns. Això vol dir que els empresaris o comerciants que prestin serveis o comercialitzin béns en territori català, hauran d’emprar el català en la documentació que, amb caràcter general, utilitzin en les seves relacions de consum. Dit això, aquests documents també podran estar redactats en altres llengües sempre i quan, com a mínim, estiguin disponibles de forma immediata en català.

PD2: Ara estava pensant... el comentari que m'ha fet el comercial que "tiene que ser en español para que lo entiendan todos los que lo tienen que entender", no seria una afirmació xenòfoba en el sentit que els lladres parlen castellà?

PD3: Respecte a la comunicació amb la companyia, efectivament és impossible de localitzar cap correu electrònic al seu web, solament un telèfon comercial. Si comparem per països es pot apreciar que la companyia aplica un criteri curiós, dividint en món entre els que poden fer ús del correu electrònic (o formulari de contacte) i els que no:
Webs de països que no mostren mail o formulari de contacte: Brasil, Xile, França, Itàlia, Perú, Portugal, Espanya. És a dir, tots els llatins! Curiós, tan curiós que mereixeria una explicació per part de l'empresa sobre si els llatins no sabem fer servir el mail, no ens hi sabem explicar, o bé és que ens hi fem molt pesats... 

D'altra banda, queda poc seriós que una companyia no indiqui al seu web mecanismes de contacte. De fet, el web d'aquesta empresa podríem dir que no és un web corporatiu, amb informació de l'empresa, sinó merament un aparador comercial. Si vols trucar per a parlar amb l'empresa per a qualsevol consulta has de trucar a un telèfon comercial on et fan ofertes! Quina imatge tan poc consistent de l'empresa! 

Si mirem quines són les obligacions que la Llei imposa a una empresa que disposi d'una pàgina web pròpia a través de la qual comercialitza els seus productes o serveis, veiem que ha d'incloure: la  denominació social, NIF, domicili i adreça de correu electrònic, així com qualsevol altra dada que permeti una comunicació directa i efectiva, com ara un telèfon o un número de fax. Sincerament, pot ser una multinacional, però aquesta delegació em recorda una paradeta de fira. Crec que la Caixa hauria d'exigir més formalitats, més garanties de seriositat i compliment legal, més sentit de responsabilitat social i respecte a la clientela i les societats on opera.

Evitem la supressió del programa "El Medi Ambient" de TV3

Benvolguts senyors,

tots els sotasignants demanem que no suprimeixin el programa de TV3 "El Medi Ambient", que durant 22 anys ha educat i ajudat vàries generacions de persones a estimar i conèixer el nostre entorn. El coneixement de l'entorn natural és essencial per la seva conservació i viabilitat futura, i és un signe de civilització dels països més avançats. Esperem que si aquesta supressió finalment es porta a terme, només sigui per donar pas a un nou programa sobre medi ambient molt més complet i en un lloc molt més destacat de la graella. Moltíssimes gràcies per la seva atenció.

Enllaç a notícia del diari ARA


I just signed the petition "Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA): Evitem la supressió del programa "El Medi Ambient" de TV3" on Change.org.

It's important. Will you sign it too? Here's the link

17.9.14

La OCDE dispuesta a cambiar “las reglas del juego” que permiten eludir impuestos

  • Las empresas tendrán que informar sobre sus cifras de negocios por países 
  • 44 países impulsan un paquete de medidas para combatir la ingeniería tributaria de las grandes empresas y limitar la competencia fiscal entre países
Los tiempos en los que las multinacionales pagaban menos impuestos que los asalariados parece tener fecha de caducidad. La Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico (OCDE), integrada por los 34 países más desarrollados del mundo, en coalición con el G20, ha emitido este martes la primera batería de recomendaciones para luchar contra las prácticas fiscales abusivas de las multinacionales y para  limitar la competencia fiscal entre países. El documento presentado este martes recoge las primeras siete recomendaciones del plan de acción contra la "erosión de la base imponible y la transferencia de beneficios" (conocido como BEPS, en sus siglas en inglés). [continuar leyendo en El País]

'Looking at the Future: the transition towards Green Economy’

v_140328_ecosost_7967.jpgEl Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS) i la xarxa European Environment and Sustainable Development Advisory Councils (EEAC) organitzen, el proper 1 d'octubre, una taula rodona sobre la transició cap a l'Economia Verda.

El debat, moderat per Ferran Rodés (President del CADS), comptarà amb la participació de:

- Sra. Dominique Dron, membre del Conseil Géneral de l'Economie, de l'Industrie, de l'Énergie et des Tecnologies (CGE) de França i ex-comissionada general per al desenvolupament sostenible de França;

- Sr. Simon Upton, director de medi ambient de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i exministre de medi ambient, ciència i tecnologia de Nova Zelanda;

- Sr. Bjorn Stigson, expresident del World Business Council for Sustainable development (WBCSD) i membre del CADS;

- Sr. José Manuel Entrecanales, president i conseller delegat d'ACCIONA. Membre de la Comissió Executiva del WBCSD.

pdf Invitació en català
pdf Invitation in English
pdf CV ponents
 
Aquest és el segon debat sobre Economia Verda organitzat pel CADS l'any 2014. El primer, que va celebrar-se el març, va comptar amb la participació de la Sra. Connie Hedegaard, comissària europea d'Acció Climàtica; la Professora Miranda Schreurs, presidenta de la xarxa EEAC; el Sr. Björn Stigson i el Dr. Josep Enric Llebot, secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

La taula rodona tindrà lloc el proper 1 d'octubre, de 9:00 a 11:00h, a La Pedrera (Passeig de Gràcia, 92, Barcelona) i compta amb el suport de la Fundació Catalunya - La Pedrera.

L'acte és d'entrada lliure, tot i que es requereix inscripció prèvia ( cads.presidencia@gencat.cat / Telèfon: + 34 933633867). Es disposarà d'interpretació simultània anglès-català.

Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura 2014

Del 22 al 29 de setembre se celebra a Catalunya la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. Sota el lema 'Fem el carrer més nostre', la Setmana del 2014 proposa una cerca de noves formes de mobilitat, allunyar-nos del domini absolut del cotxe particular, cap a un transport més sostenible, segur i saludable. Canviant la nostra manera de desplaçar-nos podem augmentar els nostres nivells d’activitat física, contribuir a millorar la qualitat de l’aire que respirem a les ciutats i ajudar a prevenir els accidents de trànsit. Escollir el transport públic col·lectiu per anar a la feina, caminar o moure’s en bicicleta per anar de compres en comptes d’agafar el cotxe pot ser una bona forma de protegir i millorar la salut.

Els objectius principals de la Setmana són els següents:
  • Estimular un comportament ciutadà, en relació amb l’ús del vehicle, compatible amb el desenvolupament urbà sostenible, en particular amb la protecció de la qualitat de l’aire, la prevenció d'accidents de trànsit, la reducció d’emissió de gasos que provoquen l’efecte hivernacle i el consum racional dels recursos energètics.
  • Sensibilitzar la ciutadania sobre els impactes ambientals del transport i informar-la sobre les seves diferents modalitats.
  • Impulsar l’ús dels mitjans de transport sostenibles i, en particular, el transport públic, la bicicleta, la mobilitat a peu i els vehicles elèctrics.
  • Potenciar un retrobament de la ciutadania amb la ciutat, la seva gent i el seu patrimoni cultural, en un entorn saludable i relaxat.
  • Reflexionar sobre com afecta a la nostra salut l’ús excessiu del transport motoritzat. Per una banda, la contaminació atmosfèrica i la congestió que generen tenen un impacte negatiu sobre els sistemes respiratori i cardiovascular. Per una altra, propicien el sedentarisme i la inactivitat física.
Més info: www.gencat.cat

16.9.14

Marketplace 2014. Voluntaris, causes i empreses @voluntaris_cat

MP_2014_Cat



  • Voluntaris.cat determinats a fomentar les bones relacions entre empreses i entitats
  • El Born CC acollirà el proper 20 d’octubre el marketplace 2014, un punt de trobada on més de 70 entitats i empreses compartiran, analitzaran i donaran impuls a la seva activitat en l’àmbit de la Responsabilitat Social i el voluntariat.
MP_generic_300x250_cat
Voluntaris.cat organitzarà el proper 20 d’octubre al recinte d’El Born CC la segona edició del marketplace. Enguany aquest esdeveniment es converteix en un dels actes centrals de la celebració de la designació de Barcelona com a Capital Europea del Voluntariat, i forma part de l’agenda dels actes commemoratius del Tricentenari.

Tret d’alguns casos exitosos, les empreses troben entrebancs per tal d’activar i donar continuïtat al desenvolupament de la seva responsabilitat social i, per la seva banda, moltes entitats no disposen dels coneixements necessaris per apropar-se a les empreses i sovint desconeixen, i de vegades desconfien, sobre la voluntat que tenen les empreses en la seva tasca social. Per això, el marketplace es presenta com un espai facilitador, per a fomentar i debatre sobre el futur d’aquesta relació tan necessària i imprescindible per la tasca transformadora social que realitzen milers de voluntaris a Catalunya.

A banda dels més de 70 estands distribuïts pels passadissos centrals d’El Born CC, durant tot el dia s’organitzaran diverses activitats formatives per a voluntaris i entitats, d’intercanvi d’experiències d’èxit i col·laboració, així com espais de debat sobre el sector del voluntariat.

A l’esdeveniment participaran entitats del tercer sector, centres especials de treball i empreses d’inserció; empreses que desenvolupen o volen desenvolupar accions de Responsabilitat Social (RS); administracions públiques relacionades amb el tercer sector; plataformes i universitats que promouen la RS i en fan recerca, difusió i formació; i mitjans de comunicació que fan la important tasca de difondre’n les activitats.

Un dels plats forts del marketplace 2014 serà l’Espai Diàlegs, sis taules de debat constituïdes per ponents del món acadèmic i empresarial del nostre país, i moderades per periodistes de referència, on es reflexionarà entorn el món del voluntariat i alguns dels àmbits on la seva presència ha esdevingut central:

· Empresa. Responsabilitat Social i voluntariat.
· Social. Món local i voluntariat.
· Ocupació. Voluntariat i llocs de treball a Europa.
· Participació ciutadana. Voluntariat esportiu, cultural, ambiental, educatiu.
· Responsabilitat Social i clubs de futbol professional.
· Societat. Moviments socials i voluntariat.

L’organització del marketplace 2014 és obra de Voluntaris.cat (FCVS), qui treballa per promoure i regular les bones pràctiques del voluntariat social i el reconeixement de la seva importància com a xarxa transformadora, agent promotor de canvis socials i protagonista de l’acció entre els més desafavorits. Voluntaris.cat agrupa 273 entitats socials amb seu a Catalunya que apleguen més de 45.000 voluntaris que fan la seva tasca a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona i que es coordinen mitjançant les quatre seus provincials.

Catalunya és una de les regions europees més actives en acció voluntària. Segons dades de la Generalitat,1.275.000 persones (17% de la població) dediquen part del seu temps a dur a terme accions de voluntariat en qualsevol de les seves formes: social, cultural, comunitari, ambiental i internacional.

Cobertura en xarxes socials:
twitter (@voluntaris_cat) #bcnmarketplace
Facebook https://www.facebook.com/voluntaris.cat
Web: www.marketplace.voluntaris.cat
YouTube: https://www.youtube.com/user/webFCVS

Reportatge del MarketPlace 2011:

#LinkedInCatalan, please




[ca] Actualment LinkedIn permet als usuaris tenir el propi currículum en 42 llengües, d’entre les quals el català no en forma part. La importància de LinkedIn és indiscutible i que el català no estigui present a la llista d’idiomes en què hom pot crear-hi el currículum està excloent aquesta llengua del mercat laboral. LinkedIn també hi perd, perquè moltes empreses desestimen l’opció de fer-hi processos de selecció atès no poden filtrar els candidats segons els seus coneixements de català . I és que els 10 milions de parlants d’aquest idioma –en té més que el 25% de les llengües de ple dret a LinkedIn, per cert- formen part d’una comunitat viva, real, laboral i plenament professional.

[es] Actualmente LinkedIn permite a los usuarios tener el propio currículo en 42 lenguas, de entre las que el catalán no forma parte. La importancia de LinkedIn es indiscutible y que el catalán no esté presente en la lista de idiomas en que se puede crear el currículo está excluyendo esta lengua del mercado laboral. LinkedIn también pierde, porque muchas empresas desestiman la opción de hacer procesos de selección dado no pueden filtrar los candidatos según sus conocimientos de catalán. Y es que los 10 millones de hablantes de este idioma -tiene más que el 25% de las lenguas de pleno derecho en LinkedIn, por cierto-  forman parte de una comunidad viva, real, laboral y plenamente profesional.

[en] LinkedIn currently allows its users to have their own CV into 42 languages; Catalan is not one of them. LinkedIn’s importance is undeniable and the fact that Catalan is not an available language for creating the CV is excluding this tongue from the labor market. There are also downsides in this situation for LinkedIn: lots of companies dismiss the option of carrying out selection procedures in the platform, since they cannot sort candidates according to their Catalan knowledge. Actually, the 10 million Catalan speakers –this language has more speakers than the 25% of other full rights LinkedIn languages- are part from a dynamic, real, labor and fully professional community.

LinkedIn: http://bit.ly/InCatalanGroup
Sign up the campaign: http://bit.ly/JoinLinkedInCatalan
Facebook: http://www.facebook.com/LinkedInCatalan
Twitter: http://twitter.com/LinkedInCatalan

Adhereix-t’hi: http://bit.ly/Adhesio

15.9.14

Les ONG i la comunitat universitària de les Illes es formen en Responsabilitat Social

Aquest divendres i dissabte hem estat a Palma fent un curs d'RSE: Curs d'RSE a Palma de Mallorca: 12-13 de setembre, Universitat de les Illes Balears


Josep Maria Canyelles ha impartit dues sessions d'un curs monogràfic de responsabilitat social a l'OCDS de la UIB, a Palma, titulat Curs monogràfic sobre responsabilitat social: reptes i oportunitats en l'escenari actual
 
El curs ha abordat la responsabilitat social de les organitzacions públiques, socials, o de les universitats, així com el desenvolupament de territoris socialment responsables. Es tractava d'abordar la comprensió del sentit estratègic de la Responsabilitat Social per a les organitzacions, al marge de si tenen o no ànim de lucre, copsant la vinculació amb l'estratègia, amb la cultura interna, i els usos intel·ligents de l'RS orientats a crear valor econòmic i social simultàniament. 
 
D'aquesta manera s'ha pogut abordar els aspectes bàsics d'un model d'RS per al sector social, públic, o universitari que no sigui una mera transposició del model de les empreses mercantils sinó que sorgeixi d'un desenvolupament de la pròpia missió i del propi sentit d'excel·lència.  

Canyelles ha suggerit a les organitzacions presents que no desenvolupin l'RS merament per coherència, sinó que ho facin per interès, ja que altrament serà un projecte feble i poc sostenible en ell mateix. Cal saber trobar-li el sentit profund però també el retorn que ens ha d'aportar, per a fer -per exemple- que les entitats no lucratives siguin més confiables i tinguin més capacitat de crear valor a llarg termini. En aquest sentit, Canyelles també ha remarcat que la gestió de la pròpia RS ens ha de facilitar l'establiment de relacions i aliances estratègiques amb empreses.
 
Amb aquest curs l’Oficina de Cooperació al Desenvolupament i Solidaritat (OCDS) ha pretès donar resposta a les demandes formatives i a l’interès tant de les ONGD de les Illes com de la pròpia comunitat universitària, i aportar noves perspectives i oportunitats en l’escenari actual.


 




10.9.14

Newsletter setembre - septiembre 2014

[ca] Ja podeu accedir a la newsletter especial Marketplace 2014, i també oferim nous articles i reflexions. Entreu al newsletter en català: [Responsabilitat Global] Marketplace · Setembre 2014

[es] Esta edición sólo tiene versión en catalán

[ca] Veure llistat tots els newsletters
[es] Ver listado todos los newsletters

8.9.14

Jornada sobre 'Què és Riquesa', de l'Observatori Dona Empresa Economia



Què és riquesa?

dt., 07 oct. 2014 08:30

Objectius
  • Reflexionar sobre el concepte de riquesa.
  • Conèixer noves formes de crear riquesa, nous models empresarials, noves formes de donar un valor afegit a les empreses.
Destinataris

Empresaris, empresàries, directius, directives, conselleres i conselleres, i professionals, consultants, acadèmics, social councelors i comandaments intermedis d'equips d'empreses que aposten per la Responsabilitat Social Empresarial i la innovació.

Programa

8.30 h. Acreditació dels assistents

9.00 h. Benvinguda
M. H. Sra. Núria de Gispert, Presidenta del Parlament de Catalunya
Excm. Sr. Miquel Valls, President de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona
Sr. Jaume Lanaspa, Director Executiu de l'Obra Social "La Caixa"
Sra. Núria Lao, Presidenta de l'Observatori Dona, Empresa i Economia

9.30 h . Presentació de la jornada
Sra. Anna Mercadé, Directora de l'Observatori Dona, Empresa i Economia

10.00 h. Ponència
Sra. Pilar Almagro, Presidenta Executiva del Grup Vertisub

11.00 h. Pausa

11.30 h . La saviesa femenina com a font d'impuls de l'economia i l'empresa
Sr. Idili Lizcano, ALQVIMIA

12.30 h. Taula Rodona: Què és riquesa?
Sra. Anna Fornés, Directora de la Fundació Factor Humà
Sra. Josefina Castellví, Oceanògrafa Fundació La Caixa
Sra. Isabel Martínez-Cosentino, Membre del Consell d'Administració de Cosentino

Posteriorment a la jornada tindrà lloc un taller pràctic del qual us informarem sobre el contingut i les condicions d'inscripció properament.
Altra informació

Les definicions més clàssiques de riquesa fan referència a l'acumulació de diners, de tresors, de propietats... Aquesta és la idea amb la qual tots hem crescut. Però avui, en el canvi de paradigma que estem vivint, més que mai, hem de reflexionar sobre el concepte.

Què és riquesa?
Quin és el veritable sentit de la paraula riquesa?
Com es crea riquesa?
Qui crea riquesa?
És l'hora de reflexionar!

Preu (sense IVA)

5,00 €

Durada i calendari
5

Data
dt., 07 oct.

Lloc
CAIXA FORUM BARCELONA

Vilanova tanca la campanya "Vine a enviar un missatge al món"

  • Ahir vaig participar en la realització del darrer mural dirigit als principals líders mundials en la campanya d'aquest estiu de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).
  • L'acte va tenir lloc a la platja de Ribes Roges de Vilanova i la Geltrú, coorganitzat per les comarques de l’Alt i Baix Penedès i el Garraf.
  • S'han desplegat dues lones de 15X30 metres cadascuna, una de les quals anava dirigida al president del Canadà, Stephen Harper. 


Aquest diumenge a Vilanova i la Geltrú s'ha desplegat el desè i darrer dels murals d'aquest estiu dirigits a personalitats destacades del panorama internacional.
Sota el missatge "Mr Prime Minister, Catalans vote freedom #9N2014", prop d'un miler de persones s'han adreçat al primer ministre del Canadà, Stephen Harper, per fer-lo coneixedor del procés que està vivint Catalunya els darrers temps.


Situats a la platja de Ribes Roges, i sota un sol de justicia, s'ha fet sentir la voluntat de votar el proper 9 de novembre, defensant el dret intrínsec de tots els pobles a poder decidir el seu futur.

Simultàniament al mural, s'ha construit un V humana a la sorra i una altra a la platja del Far amb barques. Tot seguit s'han escoltat els parlaments del Francesc Marc Álvaro, periodista i membre d'Òmnium Cultural, de Jaume Marfany, vicepresident de l'ANC i de Neus Lloveras, alcaldessa de Vilanova i membre de l'AMI. L'acte ha estat conduït pel periodista Jordi Eroles.

Mitjans comunicatius del Pais Basc (ETB) i la cadena Franco-Alemana Association Relative à la Télévision Européenne (ARTE), s'han interessat per l'acte.

L'onze de setembre, el mural es traslladarà a la gran V de Barcelona entre els trams 1 i 10 de la Diagonal, juntament amb els altres 9 que s'han realitzat durant tot l'estiu.



És clar que el missatge va arribant arreu del món, molt especialment als països anglosaxons, més proclius a mostrar sensibilitat per les causes democràtiques. Un nou exemple, l'anàlisi a OpenDemocracy: Post-independence in Scotland, Catalonia and the Basque Country: city-regional small nations beyond nation-states

6.9.14

Proposen l'ús de la bicicleta com a retribució flexible

L'empresa Grass Roots va presentar al Ministeri d'Hisenda un manifest a favor de l'ús de la bicicleta com a retribució flexible per afavorir l'ús de les dues rodes per anar a la feina. 
  • Un dels beneficis més evidents i immediats és el de la reducció d'emissions de CO2. L'associació estima que es deixaria d'emetre una tona anual per cada tres ciutadans que fessin de la bicicleta seu mitjà principal de transport.  
  • L'altre gran benefici és a la salut, que afecta directament a l'absentisme laboral, que se situa en una mitjana de 11,4 dies per treballador i any a Espanya: "L'ús de la bicicleta podria reduir aquest absentisme en un 20%", asseguren des de les organitzacions probici.  
  • Això comportaria la reducció de despesa sanitària i ajudaria a millorar la condició física. "El benefici d'anar en bici a la feina és immediat, en dos o tres dies tens una sensació de millora i benestar". Així ho assegura Alberto Sacristán, director mèdic de SportSalud.
  • Suposaria un impuls econòmic per al sector de les bicicletes. A Catalunya es venen 21 bicicletes per cada 1.000 habitants, segons dades del 2012 (156.000 unitats entre 7 milions i mig de catalans). A la resta d'Espanya les dades són bastant inferiors, amb 16 unitats per cada 1.000 habitants (624.000 entre 39 milions i mig, sense incloure els catalans).
Els impulsors de la iniciativa al·leguen que aquest canvi portarà grans avantatges: fomentar el recurs de la bicicleta perquè la faci servir el 20% de la població suposarà una injecció econòmica de 500 milions d'euros per a Espanya. "Aquest model no seria solament un estímul molt fort per a l'ús de la bicicleta, sinó també impulsaria la indústria relacionada, milloraria el medi ambient i estalviaria costos administratius".

 "Volem que la gent vagi a la feina amb bici, però motivar des de dalt i convèncer els empresaris de les moltes avantatges que té per als seus treballadors", matisa. Rebeca Caneda Martínez porta des de juliol de 2012 anant a la feina amb bicicleta. Encara per sobre de l'estalvi hi havia el fet d'evitar l'ús del metro o el bus i l'estrès i la sensació d'anar corrent des de primera hora del matí ", explica aquesta responsable de comunicació. Des que no compra l'abonament mensual de transport, Caneda calcula que s'ha estalviat al voltant de 450 euros, tenint en compte el preu de la bicicleta, l'import que hagués pagat per l'abonament i les posades a punt i manteniment de les seves dues rodes.

Més: http://www.factorhuma.org/index.php?option=com_content&view=article&id=10859&Itemid=11&lang=ca

Proponen el uso de la bicicleta como retribución flexible

La empresa Grass Roots presentó al Ministerio de Hacienda un manifiesto a favor del uso de la bicicleta como retribución flexible para favorecer el uso de las dos ruedas para ir al trabajo.
  • Uno de los beneficios más evidentes e inmediatos es el de la reducción de emisiones de CO2. La asociación estima que se dejaría de emitir una tonelada anual por cada tres ciudadanos que hicieran de la bicicleta su medio principal de transporte.  
  • El otro gran beneficio es la salud, que afecta directamente al absentismo laboral, que se sitúa en una media de 11,4 días por trabajador y año en España: "El uso de la bicicleta podría reducir este absentismo en un 20 %", aseguran desde las organizaciones probici.  
  • Esto conllevaría la reducción de gasto sanitario y ayudaría a mejorar la condición física. "El beneficio de ir en bici al trabajo es inmediato, en dos o tres días tienes una sensación de mejora y bienestar". Así lo asegura Alberto Sacristán, director médico SportSalud.
  • Supondría un impulso económico para el sector de las bicicletas. En Cataluña se venden 21 bicicletas por cada 1.000 habitantes, según datos del 2012 (156.000 unidades entre 7 millones y medio de catalanes). En el resto de España los datos son bastante inferiores, con 16 unidades por cada 1.000 habitantes (624.000 entre 39 millones y medio, sin incluir los catalanes).
Los impulsores de la iniciativa alegan que este cambio traerá grandes ventajas: fomentar el recurso de la bicicleta para que la use el 20% de la población supondrá una inyección económica de 500 millones de euros para España. "Este modelo no sería solamente un estímulo muy fuerte para el uso de la bicicleta, sino también impulsaría la industria relacionada, mejoraría el medio ambiente y ahorraría costes administrativos".

"Queremos que la gente vaya al trabajo en bici, pero motivar desde arriba y convencer a los empresarios de las muchas ventajas que tiene para sus trabajadores", matiza. Rebeca Caneda Martínez lleva desde julio de 2012 yendo al trabajo en bicicleta. Aún por encima del ahorro estaba el hecho de evitar el uso del metro o el bus y el estrés y la sensación de ir corriendo desde primera hora de la mañana", explica esta responsable de comunicación. Desde que no compra el abono mensual de transporte, Caneda calcula que ha ahorrado alrededor de 450 euros, teniendo en cuenta el precio de la bicicleta, el importe que hubiera pagado por el abono y las puestas a punto y mantenimiento de sus dos ruedas.

Más: http://www.factorhuma.org/index.php?option=com_content&view=article&id=10859&Itemid=11&lang=ca

La censura espanyola a la presentació d'un llibre a Holanda

Cada dia passen coses en el conflicte Catalunya - Espanya. Són tantes que cadascuna per separat pot semblar una mera anècdota, però totes en el seu conjunt van prenent consistència. I algunes per si soles mereixen un focus per a reflexionar-hi i aprofundir en el seu significat i transcendència.

Estem a uns dies de la gran concentració de l'Onze de Setembre del 2014, i ja podem dir que s'està recollint el primer fruit, per la feina ben feta. Si fa un any, el món entenia que es tractava d'una reclamació plantejada des de la societat civil per vies pacífiques i democràtiques, ara el món ja assumeix sens cap mena de dubte la realitat nacional dels catalans davant el negacionisme d'Espanya, i també es valora l'exemple que suposen les formes democràtiques catalanes i escoceses davant els conflictes d'altres llocs del món com Ucraïna.

Malgrat que d'entrada tothom preferiria que les fronteres no es modifiquessin, tothom va acceptant que si una voluntat democràtica així ho vol aquest és un procés que esdevé indiscutible. Davant el món anglosaxó especialment, Espanya va sent percebuda com una realitat poc confiable des del rigor democràtic. Tot apunta que si aquest 11-09-2014 Barcelona acull la mobilització més gran mai vista a Europa, aquest procés ja es trobarà en un camí sense retorn, especialment després que Espanya hagi gastat els darrers cartutxos per a fer-lo rebentar.

Les autoritats espanyoles estan tan obsessionades a boicotejar qualsevol acte sobiranista o fins i tot qualsevol acte on es parli de Catalunya que es faci a l'estranger, que arriben a mostrar comportaments més propis d'una dictadura que no d'un país europeu. Ara hem sabut un cas patètic, on les formes mostren la impotència d'un Estat que ara s'adona que no pot utilitzar l'exèrcit i que la guerra bruta tampoc li està donant resultat: La presentació de la traducció de la novel·la 'Victus' als Països Baixos ha estat suspesa per pressions de l’ambaixada espanyola. El director de comunicació de l'Institut Cervantes ha reconegut que va ser l'ambaixada espanyola qui va decidir suspendre l'acte i la premsa neerlandesa qualifica de 'censura' l'actuació del govern espanyol.

El dia abans, Sánchez Piñol havia fet la presentació de ‘Victus’ a Amsterdam. Quan es va obrir el torn d’intervencions del públic, va prendre la paraula una dona que va dir que representava l’ambaixada espanyola i va llegir un comunicat --llarg, ben preparat-- en què afirmava que les dades històriques de la novel·la 'Victus' eren tergiversades i atacava el procés sobiranista. A Utrecht ja no ha calgut llegir cap comunicat: han suspès la presentació que hi havia programada al Cervantes a les set del vespre. El diari neerlandès NRC assegura en la seva edició digital citant l'editorial holandesa de Piñol que ha estat l'ambaixada espanyola la qui no ha permès fer l'esdeveniment. Van Wersch ha afegit que estava 'en xoc' pel 'boicot des de l'estranger' d'una conversa pública entre un autor i el seu traductor 'en sòl neerlandès, on la llibertat d'expressió és una cosa important'. Sánchez Piñol considera que "el que ha fet el cos diplomàtic espanyol és inadmissible" i El Mundo explica que Así se canceló el acto sobre 'Victus' en el Instituto Cervantes de Utrecht.

Potser és una anècdota. Però mostra un estil, una preocupació, una impotència. I no sols ho mostra als afectats sinó que es mostra al món i ajuden a internacionalitzar. Vegem sinó què ha passat més en aquests dos dies, per no citar els nous atacs a la llengua catalana o als mitjans de comunicació catalans:

El 'New York Times' defensa  la celebració de la consulta del 9-N a l'editorial d'aquest dimecres i la presenta com "un testimoni dels valors democràtics".  El diari nord-americà diu que "la UE ha fet possible que escocesos, catalans o bascos contemplin anar sols". Contraposa també les consultes d'Escòcia i de Catalunya al "càstig rus que ha intentat desmembrar Ucraïna quan aquesta s'ha intentat desmarcar de l'òrbita del Kremlin". Carles Capdevila diu:
L’EDITORIAL del New York Times és rellevant. Moltíssim. Respon a una pregunta clau. I per què calia convocar una consulta si ja se sabia que l’estat espanyol no l’autoritzaria? Doncs perquè el món entengués que el procés que es feia des de Catalunya era clarament democràtic, i el defensés. I ha passat: una de les capçaleres més fiables del món assumia amb naturalitat i normalitat la consulta del 9-N, i la presentava al seu editorial, al costat de la d’Escòcia, com un “testimoni dels valors democràtics perquè fa arribar la pregunta a la gent, que té la possibilitat de decidir pacíficament” sobre el seu futur polític [...] Si el món atengués les causes per la seva justícia, no estaria com està. Però en el món periodístic del rigor i en la cultura democràtica anglosaxona, és incomprensible que no es pugui votar. Per això, pel seu propi pes, i malgrat les campanyes i guerres brutes, un observador internacional honest que vulgui fixar-se en el procés arriba a la conclusió que ahir va quedar impresa.
El dia abans, el president dels EUA Barack Obama havia lloat la Via Bàltica, la gran cadena humana que ara fa 25anys va unir els pobles bàltics, aleshores sota administració soviètica, en favor de la independència. El discurs d’Obama elogia la lluita per la llibertat i la independència d’Estònia. Vilaweb ens ofereix la traducció d’aquesta part del discurs d’Obama:
‘I aquí, a Estònia, hi havia un somni que va trobar la seva expressió més eloqüent en les vostres veus, en un prat d’herba no gaire lluny d’ací, quan els estonians van omplir-se de coratge per aixecar-se contra un imperi i cantar: ‘La terra dels meus pares, la terra que m’estimo.’ I Heinz Valk, present avui aquí, va parlar en nom de tota la revolució cantada quan va dir: ‘Un dia, tard o d’hora, guanyarem.’

Fa exactament vint-i-cinc anys, la gent de tot el Bàltic es va aplegar en una de les manifestacions més grans de llibertat i resistència no violenta que el món hagi vist mai. Aquella tarda d’agost, potser dos milions de persones van sortir de casa i es va donar la mà per a formar una cadena humana de llibertat, la Via Bàltica, que es va estendre avall a través de carreteres i camps, de Tallinn a Riga i Vílnius. Encenien espelmes i cantaven himnes. La gent gran va treure la bandera d’independència i els pares joves hi van dur els seus fills per ensenyar-los que quan la gent normal s’uneix els grans canvis són possibles. Aquí, a Estònia, quan les persones es van aplegar per formar la cadena, el clam era ‘llibertat’. Com un home va dir aquell dia, el Mur de Berlín era fet de maons i ciment. El nostre mur és més fort. I ho era. En pocs mesos, el mur a Berlín es va obrir.

L’any següent, els pobles bàltics finalment van votar en unes eleccions. I quan les forces del passat van fer el seu darrer intent de mantenir el poder, es van posar drets. Els lituans van tapar els tancs. Els letons van aixecar barricades. Aquí, a Tallinn, els ciutadans van anar corrents a la torre de televisió per a defensar-hi les ones de la democràcia. Vau guanyar. Vau recuperar els vostres països. I a la nova constitució vau declarar que la independència i la sobirania d’Estònia són eternes i inalienables.’
Alhora, el Postimees, el diari estonià de més tirada a tota la regió bàltica, publica aquest dimecres un article en què demana al govern del seu país un clar posicionament a favor de la independència de Catalunya i recorda que el procés català se sembla a la dels països bàltics, i recorda la celebració de la Via Catalana a semblança de la via Bàltica. 

Com va dir Bill Clinton, el món serà català o serà talibà. Les declaracions d'Obama semblen coincidir en una comparació equivalent, defensant les formes democràtiques i cíviques. El món ja va veient que sota la formalitat democràtica i en plena europa també hi ha oculta una manera de fer que n'és molt de talibana.

5.9.14

Ara és l'hora, iniciativa per a la reforma horària, va presentant les seves propostes



Ara és l'hora, iniciativa per a la reforma horària, va presentant les seves propostes, i els mitjans van recollint reflexions sobre la conciliació i la reforma dels horaris:


*El dret de les dones a tenir temps propi. Montse Gatell. Social.cat, 22 d’agost
*Ara és l’hora. ElPuntAvui. C. Sabaté / J. Panyella. ElPuntAvui, 10 d’agost
*La carrera de las mujeres... contra el reloj. Borja Olaizola. El correo. 3 d’agost
*El PSC proposa promoure una reforma horària per afavorir la conciliació. Terrassa Digital, 24 de juliol
*Sant Cugat es compromet en la lluita per la racionalització dels horaris, Cugat.cat, 21 de juliol
*Es busca:  la conciliació del temps laboral i personal. E-colònies.cat Les colònies a la xarxa, 15 de juliol
*"El pais con más estrés feminino" on fa menció a la qüestió del son i a la Setmana dels Horaris. La Vanguardia, Cristina Sen. 11 de juliol
*Entrevista de Pau Fuster a Fabian Mohedano. “S’ha de pagar per la feina feta, no per les hores assegut a la cadira” Via Empresa, 7 de juliol
*¿De verdad son tan anómalos los horarios españoles? José María Martín Olalla. Politikon. 2 de juliol
*Ara és l’hora vol canviar els hàbits de la societat catalana amb tres anys. Sobbi. Associació de Sobreestants de Catalunya, Núm 48, juliol. 
 




Articles interessants

*Economia col·laborativa: llibertat i incertesa per als treballadors. New York Times – Diari ARA,  Natasha Singer, 31 d’agost
*Entrevista a Antonio Fornés: “Trabajamos más horas que un esclavo romano”. La Vanguardia, 30 d’agost
*Horaris: la reforma pendent. Josefa Morón. Blogs AnoiaDiari.cat, 28 d’agost
*Entrevista a Catherine L’Ecuyer: “Els horaris laborals s’haurien d’adequar als de l’escola. Diari ARA, 16 d’agost
*Educació: modelar el país que volem. Eduard Vallory. Diari ARA. 15 d’agost
*Feina, hores i privadesa. ElPuntAvui, Pepa Masó, 11 d’agost
*The case against time zones: They’re impractical & outdated. Vox. 5 d’agost
*Política i horaris. Tot Sant Cugat, Oriol Torres, 3 d’agost
*Proponen retrasar la hora de entrada en los institutos para que los alumnos duerman más. ABC, 28 de juliol
*Carlos Slim recomienda Trabajos de tres días por semana y once horas la jornada. Paula Chouza. El País, 19 de juliol
*El temps és or, a la feina i fora. L’Econòmic. ElPuntAvui, Paula Mateu, 17 de juliol

4.9.14

Curs d'RSE a Palma de Mallorca: 12-13 de setembre, Universitat de les Illes Balears

  • Els propers 12 i 13 de setembre, Josep Maria Canyelles impartirà dues sessions d'un curs monogràfic de responsabilitat social a l'OCDS de la UIB, a Palma
  • El curs abordarà la responsabilitat social de les organitzacions públiques, socials, o de les universitats, així com el desenvolupament de territoris socialment responsables 
Curs monogràfic sobre responsabilitat social: reptes i oportunitats en l'escenari actual

Amb aquest curs l’Oficina de Cooperació al Desenvolupament i Solidaritat (OCDS) pretén donar resposta a les demandes formatives i a l’interès tant de les ONGD de les Illes com de la pròpia comunitat universitària, i aportar noves perspectives i oportunitats en l’escenari actual.
«Hom entén la responsabilitat social (RS) com la integració voluntària, per part de les empreses o organitzacions, de les preocupacions socials i ambientals en les seves operacions i les seves relacions amb els seus interlocutors. És una forma de gestió que es defineix per la relació ètica de l’organització amb tots els públics amb els quals es relaciona, i per l’establiment d’objectius compatibles amb el desenvolupament sostenible de la societat. Aquest enfocament de gestió va començar a desenvolupar-se en el cor d’algunes empreses però avui s’incorpora en tota mena d’organitzacions, privades o públiques, cadascuna d’acord amb el grau d’impacte que puguin tenir en la societat i en l’entorn» (fragment inicial de la nota tècnica «La responsabilitat social de les organitzacions públiques». Josep Maria Canyelles. Revista de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció). 
Aquest enfocament de l'RS requereix una visió integral que englobi conceptes com sostenibilitat ambiental, compra pública ètica, consum responsable, comerç just, igualtat entre homes i dones, entre d’altres; així com una coordinació i planificació del treball en xarxa d’àmbit local i global.

Objectius:
  • Comprendre el sentit estratègic de la RS per a les organitzacions en l’escenari actual.
  • Adquirir les bases metodològiques de la gestió de la RS i com aquesta es pot adaptar a diferents tipus d’organitzacions públiques i socials.
  • Analitzar el paper de la Universitat i el seu compromís social, així com la relació de la Universitat i el Tercer Sector.
  • Impulsar i donar a conèixer les experiències locals en aquest àmbit.
Dates de realització: 12, 13, 17 i 18 de setembre de 2014 (20 hores de duració).
Horari
: de 16 a 21 hores (excepte el dissabte dia 13 de setembre, de 9 a 14 hores).
Lloc
: Aula 5 de Sa Riera (C/ de Miquel dels Sants Oliver, 2, Palma).
Per a més informació consultau el programa complet.
El curs és cofinançat per la Direcció General de Cooperació i Immigració del Govern de les Illes Balears i per la matrícula d’inscripció de 20 euros.

Inscripció:
1. Emplena el formulari de sol·licitud en línia.
2. Assegura’t que t’apareix el missatge següent: «Missatge enviat correctament».
3. S’ha de fer el pagament corresponent, de 20 euros, en un termini de 48 hores, a:
    • Compte de Sa Nostra de la UIB: 0487-2151-11-2000001342.
    • S’ha d’indicar: RESPONSABILITAT i nom i cognoms de la persona interessada.
Una cop assolit el nombre màxim de places a cada curs, no s’acceptaran més inscripcions, per la qual cosa es desactivarà el formulari de sol·licitud en línia, malgrat que no hagi finalitzat el període d’inscripció indicat.

3.9.14

Les que netegen els hotels

  • Reproduïm aquest reportatge d'Alba Sud / Rel-UITA
Ernest Cañada | Alba Sud / Rel-UITA
Les condicions de treball de les cambreres de pis als hotels de Platja de Palma, Mallorca. Una realitat invisible compartida per milers de treballadores en molts altres llocs.

Crèdit Fotografia: Montatge fotogràfic realitzat per la Rel-UITA.
(article disponible només en castellà)

El trabajo de las camareras de piso es esencial para el funcionamiento del sector turístico. Pero es muy poco lo que los huéspedes de los hoteles saben de ellas. Como mucho se saludan al cruzarse en los pasillos. Tampoco el gran público es consciente de la dureza de su trabajo, y de que tras 20 ó 25 años de profesión es difícil encontrar a una de ellas que no padezca fuertes dolores, que no esté sometida a un estado de estrés grave o que no necesite medicarse a diario para poder aguantar su jornada laboral. Y sin embargo ésta es su vida cotidiana.

En el marco de la preparación de una campaña internacional sobre las condiciones laborales de las camareras de piso que impulsará la Rel-UITA visité recientemente Playa de Palma, Mallorca, para entrevistarme con trabajadoras de este sector. Contacté con ellas a través de CCOO y UGT. Playa de Palma es uno de los principales destinos de sol y playa en el Mediterráneo. Los hoteles, que en temporada alta alojan a miles de turistas europeos, en especial alemanes, se suceden uno tras otro a lo largo de kilómetros. La concentración de trabajadores es también muy importante.

En los relatos sobre su trabajo las camareras de piso se quejan sobre todo de la carga de trabajo que soportan. Limpian de 18 a 24 habitaciones al día, aunque cuentan de hoteles donde el número es superior. También se ocupan de las zonas nobles, las áreas comunes que utilizan los huéspedes.  Dolores Ayas, de 57 años, trabaja para una de las principales cadenas hoteleras de Baleares. Dice que “lo más duro es mover las camas de madera, que son muy pesadas. Cada día son 50 camas. Y los colchones también pesan un muerto, es horroroso. Hay días que no puedo con mi alma”. Otra trabajadora, Soledad Castro, que limpia 24 habitaciones al día, describe su trabajo como “agobiante”.

No todas las habitaciones implican la misma dedicación: las salidas de los huéspedes obligan a hacer un trabajo más a fondo. Y como los turistas cada vez pasan menos días alojados se incrementa la frecuencia. “Cada día tenemos 4 ó 5 salidas, y eso no hay quien lo aguante”, dice Isabel Moreno, camarera de piso desde hace 22 años. Angelina Alfaro, con más de 30 años de profesión, detalla: “El tiempo está todo medido: 30 minutos por salida y 10 por habitación normal. Pero si un día tienes que hacer más de 4 salidas la teoría de la empresa ya no cuadra”.

De hecho la intensidad con la que tienen que trabajar es otro de los problemas de las camareras de piso. Emilia Ortega explica que “el ritmo de trabajo es muy intenso, exagerado, vamos siempre a contrarreloj”. El tiempo que tienen para hacer la limpieza de las habitaciones es muy corto, aprovechando cuando sale el turista: “Tenemos 4 ó 5 horas para hacer 20 habitaciones”, explica Isabel Moreno. Con una plantilla más grande no sería necesario forzar tanto el ritmo de trabajo de las camareras, denuncia Pepi Lora: “Donde se necesitan 20 camareras ahora hay 14 ó 15”. Soledad Castro expresa también el estado de malestar que provocan estas condiciones: “Cuando en la mañana te dan la chuleta de trabajo, te das de cabeza contra la pared. Genera mucha frustración no poder hacer bien el trabajo que una tiene. Y eso provoca mucha tensión”.

Así, la dureza del trabajo y las condiciones en las que se realiza tienen un fuerte impacto en la salud de las trabajadoras. “Vamos sobrecargadas, llevamos un trabajo enorme, y el cuerpo te pasa factura”, reafirma Angelina Alfaro. Por una parte están las afectaciones derivadas de la repetición de unos mismos movimientos con cargas pesadas, que repercute en lesiones diversas en espalda, cervicales y brazos. Y por otro la situación de estrés y malestar psicológico.

La consecuencia es que prácticamente todas las camareras acaban medicándose para poder sobrellevar el trabajo. “Estamos hechas polvo y trabajamos todos los días a fuerza de pastillas. Yo tomo pastillas para el reuma, anti-inflamatorios y también para el corazón, porque voy muy estresada”, así de contundente se manifiesta Dolores Ayas. Algo muy similar expresa Isabel Moreno: “Todas llevamos medicamentos. Yo el espidifrén para el dolor y otras pastillas para la ansiedad. Por la mañana me levanto y me tomo mis pastillitas. Es que el cuerpo te duele. Entonces te tomas las pastillas y así es como aguantas”.  Este recurso a la medicalización también lo expresa María González, que tras 16 años como camarera relata que ya le han hecho dos operaciones en la zona lumbar y otra del túnel carpiano: “A mi los doctores me han dicho que soy adicta a los medicamentos, porque tengo que tomarlos por la mañana, al mediodía y por la noche, todos los días. Hasta parches de morfina me han puesto. A las 7 de la mañana ya me estoy tomando la pastilla porque me duele todo el cuerpo”.

El problema de fondo tiene que ver con un modelo de gestión turística en el que se reducen cada vez más los costes laborales. Así lo denuncia Dolores Ayas: “Cuando nosotras empezamos el trabajo era más leve. Pero ahora los ritmos han aumentado. Los empresarios cada vez quieren más. Se fijan un dinero que tienen que ganar al año y lo que esté por debajo de eso son pérdidas. Yo veo los hoteles llenos y ellos dicen que siempre hay pérdidas, y siempre quieren un poco más”.

El turismo responsable no puede ser un producto turístico más, empieza aquí, en lo más básico, en las condiciones laborales de los trabajadores y trabajadoras del sector.

Lea aquí las entrevistas completas:

Artículo reproducido por El País el 30/07/2014 y la Rel-UITA el 31/07/2014.

Font: www.albasud.org/blog/ca/610/les-que-netegen-els-hotels