- De ganar y recaudar dinero a generar y compartir riqueza. Antoni Gutiérrez-Rubí Expansión, 24/03/04
- Transparencia y RSC: el factor tecnológico. Antoni Gutiérrez-Rubí Expansión, 28/04/04
- La reputación responsable.Antoni Gutiérrez-Rubí Revista dosdoce, Número 3 Julio-Agosto 2004
- Proposta del neologisme 'partprenents'. Josep Maria Canyelles. Revista Empresa & Management de la Universitat de Barcelona. 21 desembre 2005
- De Bretton Woods a la responsabilitat social corporativa. Josep Maria Canyelles. Revista Empresa & Management de la Universitat de Barcelona. 28 febrer 2005
- La imatge de marca d'un país socialment responsable. Josep Maria Canyelles. Revista Empresa & Management de la Universitat de Barcelona. 27 setembre 2005
- En defensa de l'expressió Responsabilitat Social. Josep Maria Canyelles. Revista Empresa & Management de la Universitat de Barcelona. 2 febrer 2006
- Colòmbia treballa per a la seva Responsabilitat Social. Josep Maria Canyelles Newsletter febrer 2006
- Cal avançar cap a un Model Català d'RSE? Josep Maria Canyelles Newsletter abril 2006
- És útil parlar de Territoris Responsables. Josep Maria Canyelles Newsletter maig 2006
- Pymes, RSE y territorios responsables. Antoni Gutiérrez-Rubí Tribuna de expertos Europa Press. Maig 2006
- Reportatge RSE a Catalunya - Revista Buen Gobierno. Feb.-Mar. 2006
- Contabilidad socialmente responsable. Dossier 02 MediaResponsable Finanzas y RSE. Juliol 2006.
- Cal anar posant ordre a l'excés de normes i guies d'RSE. Josep Maria Canyelles. Canal Solidari. Octubre 2006. (també versió en castellà: Hace falta ir poniendo orden al exceso de normas y guías de RSE)
- El Voluntariat d'Empresa suposa una gran oportunitat. Josep Maria Canyelles. Butlletí de la Fundació per a la Motivació dels Recursos Humans. Núm. 39. Octubre 2006. (també versió en castellà: El Voluntariado de Empresa supone una gran oportunidad)
- La RSE irrumpe en las elecciones catalanas. Antoni Gutiérrez-Rubí Expansión. Octubre 2006
30.5.04
Articles
28.4.04
Transparencia y RSC: el factor tecnológico
La Ley de Transparencia es un paso estratégico para todos los que optamos por un modelo de Responsabilidad Social Corporativa (RSC) anclado en una nueva cultura empresarial que lidere el cambio hacia las corporaciones responsables del siglo XXI. Además, la ley incorpora con fuerza la perspectiva tecnológica en la implantación de la transparencia. Y consolida el eje "transparencia-tecnología-responsabilidad" como un itinerario lleno de posibilidades, no sólo para la reputación corporativa o el buen gobierno de nuestras sociedades, sino para la incorporación de prácticas de gestión y decisión basadas en los derechos democráticos de los accionistas e inversores. Derechos que son parte esencial de una política de RSC integral que se compromete con sus accionistas más allá del dividendo. Una empresa transparente que escucha, que da canales de participación y de decisión a sus accionistas, será una empresa abierta y responsable, el único futuro sostenible. Y la dimensión tecnológica deviene el factor de cambio y de aceleración del proceso.
A finales de 2003, la CNMV advertía del punto de partida al observar que un 35% de las empresas cotizadas no tenía página Web. Y el resto estaba lejos -todavía hoy- de los requerimientos que contempla el reglamento, salvo notables excepciones. Debemos asumir que el centro de gravedad cambia. Del derecho del accionista a ser informado, al deber de las corporaciones a dar información transparente y constante de su gestión, hay un trecho que puede ser visto como una obligación o como una oportunidad estratégica de relación con la sociedad.
Oportunamente, mañana se celebrará la Jornada "eTransparencia para el buen gobierno corporativo de las empresas a través de las nuevas tecnologías", organizada por www.edemocracia.com. El encuentro llega en un buen momento. La ecuación buen gobierno = más participación, avanza sólida entre los dirigentes empresariales que promueven cambios desde la perspectiva RSC. Un pensamiento más dinámico que no contempla colisión entre la necesaria eficacia y la mejora de la democracia en nuestras empresas. Un pensamiento que pretende ser cultura, que ve en las nuevas tecnologías un papel motor del cambio de nuevos modelos organizativos más responsables por más transparentes. Hay recelo disfrazado de prudencia en algunos sectores. Y oposición activa en otros. Pero la eTransparencia es una oportunidad para nuestras empresas. No sólo para cumplir -progresivamente- la Ley incorporando ya lo que anima o exige. Si no para ir más allá, con un modelo empresarial más participativo y equilibrado, garantía de un enfoque de responsabilidad corporativa urgente y necesario.
El uso de las nuevas tecnologías en la atención a los accionistas continúa aumentando, por razones operativas y presupuestarias. Pero el paso determinante de la atención a la decisión es un tramo que se presenta casi insalvable para algunas organizaciones. El accionista (y el mercado) reclama que sea la propia compañía la principal fuente de información. Y exigirá sin demora la soberanía. El absolutismo ilustrado tampoco tiene espacio ya en las corporaciones del siglo XXI. No le demos más vueltas. La ola de cambio, de transparencia, de información, en definitiva de más democracia y de buen gobierno, será imparable. Y a golpe de clic.
Antoni Gutiérrez-Rubí
Promotor de www.responsabilitatglobal.com
Expansión, 28/04/04
A finales de 2003, la CNMV advertía del punto de partida al observar que un 35% de las empresas cotizadas no tenía página Web. Y el resto estaba lejos -todavía hoy- de los requerimientos que contempla el reglamento, salvo notables excepciones. Debemos asumir que el centro de gravedad cambia. Del derecho del accionista a ser informado, al deber de las corporaciones a dar información transparente y constante de su gestión, hay un trecho que puede ser visto como una obligación o como una oportunidad estratégica de relación con la sociedad.
Oportunamente, mañana se celebrará la Jornada "eTransparencia para el buen gobierno corporativo de las empresas a través de las nuevas tecnologías", organizada por www.edemocracia.com. El encuentro llega en un buen momento. La ecuación buen gobierno = más participación, avanza sólida entre los dirigentes empresariales que promueven cambios desde la perspectiva RSC. Un pensamiento más dinámico que no contempla colisión entre la necesaria eficacia y la mejora de la democracia en nuestras empresas. Un pensamiento que pretende ser cultura, que ve en las nuevas tecnologías un papel motor del cambio de nuevos modelos organizativos más responsables por más transparentes. Hay recelo disfrazado de prudencia en algunos sectores. Y oposición activa en otros. Pero la eTransparencia es una oportunidad para nuestras empresas. No sólo para cumplir -progresivamente- la Ley incorporando ya lo que anima o exige. Si no para ir más allá, con un modelo empresarial más participativo y equilibrado, garantía de un enfoque de responsabilidad corporativa urgente y necesario.
El uso de las nuevas tecnologías en la atención a los accionistas continúa aumentando, por razones operativas y presupuestarias. Pero el paso determinante de la atención a la decisión es un tramo que se presenta casi insalvable para algunas organizaciones. El accionista (y el mercado) reclama que sea la propia compañía la principal fuente de información. Y exigirá sin demora la soberanía. El absolutismo ilustrado tampoco tiene espacio ya en las corporaciones del siglo XXI. No le demos más vueltas. La ola de cambio, de transparencia, de información, en definitiva de más democracia y de buen gobierno, será imparable. Y a golpe de clic.
Antoni Gutiérrez-Rubí
Promotor de www.responsabilitatglobal.com
Expansión, 28/04/04
24.3.04
Article de llançament de "Responsabilitat Global"
Responsabilitat Global és un think tank que ofereix serveis a
empreses i administracions públiques entorn a la responsabilitat social corporativa.
De guanyar i recaptar diners a generar i compartir riquesa
El model d'empresa del segle XX s'ha caracteritzat per la lògica de la rendibilitat i l'oportunitat. El mateix nom de societat anònima respon a una manera d'entendre l'activitat econòmica. És a dir, guanyar diners, com més millor i en el menor temps possible per als accionistes, per a la seva inversió. I si no és rendible, no interessa. Productivitat, eficiència, seguretat i redistribució han estat conceptes dominats per un principi de rendibilitat que li dóna sentit al model societari. Però a poc a poc els models empresarials del segle passat són qüestionats des de diferents punts de vista, des de diferents actors socials i econòmics i, sobretot, des del mateix cor de les empreses. Passada i superada ja l'etapa històrica de qüestionar el sistema per un altre d'alternatiu basat en la planificació enfront de la llibertat i després del miratge del pensament únic de la dècada dels noranta, nous reptes es plantegen a les empreses en el segle XXI. Reptes que coincideixen amb la política.
La governabilitat, la sostenibilitat i la globalització estan ocupant a poc a poc el pensament i l'acció dels sectors més lúcids o més potents. La percepció, quan no la seguretat, que la ingovernabilitat del món, la manca d'horitzó sostenible o la globalització asimètrica són reptes que es converteixen en amenaces per a l'activitat empresarial, s'ha instal·lat amb força en els centres de reflexió empresarial, però també en bona part dels consells d'administració transnacionals i en la majoria dels directius dels organismes financers internacionals. Els notables casos de delictes econòmics, els més que evidents riscos i símptomes de col·lapse ecològic, la manca de comportament ètic d'alguns directius i les implicacions de determinades activitats industrials en el manteniment de situacions d'extrema pobresa o de flagrant vulneració dels drets humans en els països pobres han afegit, a la raó i a l'interès, una molt bona dosi de consciència ètica global. La justícia internacional, l'eficaç control de la societat civil organitzada, i l'increment de la consciència del consumidor-ciutadà respecte als valors socials i ambientals han contribuït a un estat d'opinió exigent que es pregunta: És progrés que els caníbals mengin amb coberts?, com bé apunta John Elkington en el seu llibre "El triple compte de resultats en els negocis del segle XXI".
Amb constància i amb rigor nous marcs teòrics s'han obert. Fins i tot en els centres més estratègics del món empresarial es parla ja de la manca de capacitat reguladora i de governabilitat dels instruments polítics nacionals i internacionals de què disposem en l'actualitat enfront de la complexitat dels problemes. I hom urgeix sense embuts a la necessària revisió, modificació i adequació dels instruments que van néixer després de la Segona Guerra Mundial, per altres de nous i per fer més eficaços els actuals. Fins i tot es proposa que davant la lentitud dels processos i dels canvis en l'esfera política i institucional, la pròpia empresa ha d'esdevenir un actor de canvi i de governabilitat. I ha pres posicions la tesi que només guanyar diners és pa per a avui i fam per a demà. I que generar riquesa, de béns materials i immaterials, i compartir-la en la societat global del coneixement i amb el planeta ferit, és l'única garantia de sostenibilitat econòmica. I, a poc a poc, noves paraules poblen l'univers empresarial: de la rendibilitat com a principi absolut s'avança cap a la sostenibilitat econòmica i ambiental, i de l'oportunitat com mètode es reflexiona i s'evoluciona cap a la responsabilitat.
La majoria dels beneficis per als accionistes estan avui diferits en el temps. I si aquest temps futurible és incert, ple de riscs o inviable per a l'activitat empresarial, el valor de la majoria de les companyies cauria en picat. Per això la responsabilitat i l'acció empresarial sostenible es nodreixen mútuament d'una nova aliança que està generant una nova cultura empresarial, més compromesa amb la societat, molt més enllà del que ha significat l'acció social o el màrqueting amb causa. No, no estem parlant de modals sinó de maneres. Hem dit que els coberts no converteixen en humà el caníbal. Parlem d'un nou horitzó per a l'empresa: el del seu compromís de governabilitat amb el canvi inajornable i de la seva responsabilitat social. Una nova empresa per al segle XXI.
Les dades són tossudes i clares. Com Saturn devorant els seus fills, ens estem menjant el planeta i els seus fills amb l'actual model. I acabarem devorant-nos a nosaltres mateixos. I és urgent que la capacitat de lideratge del món empresarial, la seva visió de l'horitzó, la seva naturalesa innovadora i la seva voluntat de pervivència s'uneixin en un nou paradigma empresarial per al nou mil·lenni. Volem societats responsables enfront de les actuals societats anònimes. Ja no és possible l'anonimat que amaga la impunitat o garanteixi el privilegi. Res ja no ens és aliè. Ni res no pot no afectar-nos. Les fronteres de la riquesa ja no ens protegiran. Els núvols i els oceans no en saben dels nostres arbitraris tiralínies.
Cal passar de les consciències a les agendes. De les sensibilitats a les propostes. El conjunt de raons i d'arguments que nodreixen avui el que anomenem Responsabilitat Social Corporativa (RSC) són una oportunitat per a la revisió i la transformació de les empreses en organitzacions amb futur, no només amb present. L'agenda d'aquesta oportunitat passa per dues grans línies d'actuació. La primera resideix en l'entorn de les administracions públiques i de les institucions i actors polítics. I la segona ha d'allotjar-se en el cor i -sobretot- en el cervell de les organitzacions empresarials per a convertir-se en la nova ànima del seu funcionament.
El desconeixement de l'RSC en les empreses és només superat, encara que àmpliament, per les administracions públiques i els actors polítics. Un món de prejudicis, tòpics, complexos i arrogàncies els obnubila. Tants anys regulant, recaptant i assumint -en solitari- la responsabilitat de la cosa pública els ha gairebé inhabilitat per a adonar-se dels reptes i de les noves oportunitats. La petulància de la gestió o el clixé ideològic ha dut en molts casos a l'absurda lògica per la qual l'administració prefereix la recaptació a la corresponsabilitat administració-empresa.
Però una empresa responsable pot generar riquesa. I la riquesa no es recapta; es garanteix, s'estimula i es governa. I aquí comencen els problemes per a la política formal. Noves rendibilitats socials han de ser animades per les administracions de tots els nivells. I això requereix nous rols públics per al sector privat. A més, és evident que necessitem més política, més governabilitat per a l'horitzó compartit. Però els diners són on són. I avui, de les cent primeres economies del món, cinquanta-una són economies d'empresa. En la dimensió global o en la local, els recursos disponibles per a garantir un entorn sostenible, no són només a l'Administració. Ni sols aquesta en té la responsabilitat. Són en el mercat. I més enllà de l'autolimitació i la deontologia d'aquest o de la regulació pública, ens cal una agenda de compromisos avaluables i concertats en els nivells local i global finançats amb una nova lògica empresarial. Nova lògica del benefici i de l'activitat.
Finalment, l'RSC ha de consolidar el seu atractiu per a sectors lúcids i creatius del món empresarial per a convertir-se en una nova cultura àmpliament compartida. Les iniciatives que se succeeixen en aquesta direcció apunten a un perillós tall cultural entre aquelles grans corporacions i el conjunt de la majoria de les empreses mitjanes i petites que desconeixen com incorporar, en el concret i en territori, nous paradigmes organitzatius que neixen de l'RSC. Necessitem una agenda del canvi conceptual i cultural en el món de la política i de les administracions públiques, així com en les empreses. Si adaptar plans estratègics, innovacions organitzatives o tecnològiques costen llargs processos d'aprenentatge i metabolització interna, més ha de costar un canvi de model i de concepte per a revisar les responsabilitats i els compromisos socials més enllà del punt de partida privat o públic. A aquesta tasca, a la creació de ponts de reflexió i d'acció entre el món públic i el món privat per a governar junts allò polític i allò col·lectiu des de la Responsabilitat Social Corporativa s'han de dirigir els esforços actius de les polítiques públiques. La nostra obstinació professional i el nostre treball com think tank serà el de contribuir amb humilitat a un canvi històric de model i d'horitzó que ha de ser compartit perquè tingui èxit i que no pot deixar-nos anònims davant tanta responsabilitat.
(Publicat a Expansión 24.03.04: De ganar y recaudar dinero a generar y compartir riqueza)
Antoni Gutiérrez-Rubí
Promotor de www.responsabilidadglobal.com
empreses i administracions públiques entorn a la responsabilitat social corporativa.
De guanyar i recaptar diners a generar i compartir riquesa
El model d'empresa del segle XX s'ha caracteritzat per la lògica de la rendibilitat i l'oportunitat. El mateix nom de societat anònima respon a una manera d'entendre l'activitat econòmica. És a dir, guanyar diners, com més millor i en el menor temps possible per als accionistes, per a la seva inversió. I si no és rendible, no interessa. Productivitat, eficiència, seguretat i redistribució han estat conceptes dominats per un principi de rendibilitat que li dóna sentit al model societari. Però a poc a poc els models empresarials del segle passat són qüestionats des de diferents punts de vista, des de diferents actors socials i econòmics i, sobretot, des del mateix cor de les empreses. Passada i superada ja l'etapa històrica de qüestionar el sistema per un altre d'alternatiu basat en la planificació enfront de la llibertat i després del miratge del pensament únic de la dècada dels noranta, nous reptes es plantegen a les empreses en el segle XXI. Reptes que coincideixen amb la política.
La governabilitat, la sostenibilitat i la globalització estan ocupant a poc a poc el pensament i l'acció dels sectors més lúcids o més potents. La percepció, quan no la seguretat, que la ingovernabilitat del món, la manca d'horitzó sostenible o la globalització asimètrica són reptes que es converteixen en amenaces per a l'activitat empresarial, s'ha instal·lat amb força en els centres de reflexió empresarial, però també en bona part dels consells d'administració transnacionals i en la majoria dels directius dels organismes financers internacionals. Els notables casos de delictes econòmics, els més que evidents riscos i símptomes de col·lapse ecològic, la manca de comportament ètic d'alguns directius i les implicacions de determinades activitats industrials en el manteniment de situacions d'extrema pobresa o de flagrant vulneració dels drets humans en els països pobres han afegit, a la raó i a l'interès, una molt bona dosi de consciència ètica global. La justícia internacional, l'eficaç control de la societat civil organitzada, i l'increment de la consciència del consumidor-ciutadà respecte als valors socials i ambientals han contribuït a un estat d'opinió exigent que es pregunta: És progrés que els caníbals mengin amb coberts?, com bé apunta John Elkington en el seu llibre "El triple compte de resultats en els negocis del segle XXI".
Amb constància i amb rigor nous marcs teòrics s'han obert. Fins i tot en els centres més estratègics del món empresarial es parla ja de la manca de capacitat reguladora i de governabilitat dels instruments polítics nacionals i internacionals de què disposem en l'actualitat enfront de la complexitat dels problemes. I hom urgeix sense embuts a la necessària revisió, modificació i adequació dels instruments que van néixer després de la Segona Guerra Mundial, per altres de nous i per fer més eficaços els actuals. Fins i tot es proposa que davant la lentitud dels processos i dels canvis en l'esfera política i institucional, la pròpia empresa ha d'esdevenir un actor de canvi i de governabilitat. I ha pres posicions la tesi que només guanyar diners és pa per a avui i fam per a demà. I que generar riquesa, de béns materials i immaterials, i compartir-la en la societat global del coneixement i amb el planeta ferit, és l'única garantia de sostenibilitat econòmica. I, a poc a poc, noves paraules poblen l'univers empresarial: de la rendibilitat com a principi absolut s'avança cap a la sostenibilitat econòmica i ambiental, i de l'oportunitat com mètode es reflexiona i s'evoluciona cap a la responsabilitat.
La majoria dels beneficis per als accionistes estan avui diferits en el temps. I si aquest temps futurible és incert, ple de riscs o inviable per a l'activitat empresarial, el valor de la majoria de les companyies cauria en picat. Per això la responsabilitat i l'acció empresarial sostenible es nodreixen mútuament d'una nova aliança que està generant una nova cultura empresarial, més compromesa amb la societat, molt més enllà del que ha significat l'acció social o el màrqueting amb causa. No, no estem parlant de modals sinó de maneres. Hem dit que els coberts no converteixen en humà el caníbal. Parlem d'un nou horitzó per a l'empresa: el del seu compromís de governabilitat amb el canvi inajornable i de la seva responsabilitat social. Una nova empresa per al segle XXI.
Les dades són tossudes i clares. Com Saturn devorant els seus fills, ens estem menjant el planeta i els seus fills amb l'actual model. I acabarem devorant-nos a nosaltres mateixos. I és urgent que la capacitat de lideratge del món empresarial, la seva visió de l'horitzó, la seva naturalesa innovadora i la seva voluntat de pervivència s'uneixin en un nou paradigma empresarial per al nou mil·lenni. Volem societats responsables enfront de les actuals societats anònimes. Ja no és possible l'anonimat que amaga la impunitat o garanteixi el privilegi. Res ja no ens és aliè. Ni res no pot no afectar-nos. Les fronteres de la riquesa ja no ens protegiran. Els núvols i els oceans no en saben dels nostres arbitraris tiralínies.
Cal passar de les consciències a les agendes. De les sensibilitats a les propostes. El conjunt de raons i d'arguments que nodreixen avui el que anomenem Responsabilitat Social Corporativa (RSC) són una oportunitat per a la revisió i la transformació de les empreses en organitzacions amb futur, no només amb present. L'agenda d'aquesta oportunitat passa per dues grans línies d'actuació. La primera resideix en l'entorn de les administracions públiques i de les institucions i actors polítics. I la segona ha d'allotjar-se en el cor i -sobretot- en el cervell de les organitzacions empresarials per a convertir-se en la nova ànima del seu funcionament.
El desconeixement de l'RSC en les empreses és només superat, encara que àmpliament, per les administracions públiques i els actors polítics. Un món de prejudicis, tòpics, complexos i arrogàncies els obnubila. Tants anys regulant, recaptant i assumint -en solitari- la responsabilitat de la cosa pública els ha gairebé inhabilitat per a adonar-se dels reptes i de les noves oportunitats. La petulància de la gestió o el clixé ideològic ha dut en molts casos a l'absurda lògica per la qual l'administració prefereix la recaptació a la corresponsabilitat administració-empresa.
Però una empresa responsable pot generar riquesa. I la riquesa no es recapta; es garanteix, s'estimula i es governa. I aquí comencen els problemes per a la política formal. Noves rendibilitats socials han de ser animades per les administracions de tots els nivells. I això requereix nous rols públics per al sector privat. A més, és evident que necessitem més política, més governabilitat per a l'horitzó compartit. Però els diners són on són. I avui, de les cent primeres economies del món, cinquanta-una són economies d'empresa. En la dimensió global o en la local, els recursos disponibles per a garantir un entorn sostenible, no són només a l'Administració. Ni sols aquesta en té la responsabilitat. Són en el mercat. I més enllà de l'autolimitació i la deontologia d'aquest o de la regulació pública, ens cal una agenda de compromisos avaluables i concertats en els nivells local i global finançats amb una nova lògica empresarial. Nova lògica del benefici i de l'activitat.
Finalment, l'RSC ha de consolidar el seu atractiu per a sectors lúcids i creatius del món empresarial per a convertir-se en una nova cultura àmpliament compartida. Les iniciatives que se succeeixen en aquesta direcció apunten a un perillós tall cultural entre aquelles grans corporacions i el conjunt de la majoria de les empreses mitjanes i petites que desconeixen com incorporar, en el concret i en territori, nous paradigmes organitzatius que neixen de l'RSC. Necessitem una agenda del canvi conceptual i cultural en el món de la política i de les administracions públiques, així com en les empreses. Si adaptar plans estratègics, innovacions organitzatives o tecnològiques costen llargs processos d'aprenentatge i metabolització interna, més ha de costar un canvi de model i de concepte per a revisar les responsabilitats i els compromisos socials més enllà del punt de partida privat o públic. A aquesta tasca, a la creació de ponts de reflexió i d'acció entre el món públic i el món privat per a governar junts allò polític i allò col·lectiu des de la Responsabilitat Social Corporativa s'han de dirigir els esforços actius de les polítiques públiques. La nostra obstinació professional i el nostre treball com think tank serà el de contribuir amb humilitat a un canvi històric de model i d'horitzó que ha de ser compartit perquè tingui èxit i que no pot deixar-nos anònims davant tanta responsabilitat.
(Publicat a Expansión 24.03.04: De ganar y recaudar dinero a generar y compartir riqueza)
Antoni Gutiérrez-Rubí
Promotor de www.responsabilidadglobal.com
Artículo de lanzamiento de "Responsabilitat Global"
Responsabilitat Global es un think tank que ofrece servicios a empresas y administraciones públicas en torno a la responsabilidad social corporativa.
De ganar y recaudar dinero a generar y compartir riqueza
El modelo de empresa del siglo XX se ha caracterizado por la lógica de la rentabilidad y la oportunidad. El mismo nombre de sociedad anónima responde a una manera de entender la actividad económica. Es decir, ganar dinero, cuanto más mejor y en el menor tiempo posible para los accionistas, para su inversión. Y si no es rentable, no interesa. Productividad, eficiencia, seguridad y redistribución han sido conceptos dominados por un principio de rentabilidad que le da sentido al modelo societario. Pero poco a poco los modelos empresariales del siglo pasado son cuestionados desde diferentes puntos de vista, desde diferentes actores sociales y económicos y, sobre todo, desde el mismo corazón de las empresas. Pasada y superada ya la etapa histórica de cuestionar el sistema por otro alternativo basado en la planificación frente a la libertad y tras el espejismo del pensamiento único de la década de los noventa, nuevos retos se plantean a las empresas en el siglo XXI. Retos que coinciden con la política.
La gobernabilidad, la sostenibilidad y la globalización están ocupando poco a poco el pensamiento y la acción de los sectores más lúcidos o más potentes. La percepción, cuando no la seguridad, de que la ingobernabilidad del mundo, la falta de horizonte sostenible o la globalización asimétrica son retos que se convierten en amenazas para la actividad empresarial, se ha instalado con fuerza en los centros de reflexión empresarial, pero también en buena parte de los consejos de administración transnacionales y en la mayoría de los directivos de los organismos financieros internacionales. Los notables casos de delitos económicos, los más que evidentes riesgos y síntomas de colapso ecológico, la falta de comportamiento ético de algunos directivos y las implicaciones de determinadas actividades industriales en el mantenimiento de situaciones de extrema pobreza o de flagrante vulneración de los derechos humanos en los países pobres han añadido, a la razón y al interés, una muy buena dosis de conciencia ética global. La justicia internacional, el eficaz control de la sociedad civil organizada, y el incremento de la conciencia del consumidor-ciudadano respecto a los valores sociales y medioambientales han contribuido a un estado de opinión exigente que se pregunta: ¿Es progreso que los caníbales coman con cubiertos?, como bien apunta John Elkington en su libro ‘La triple cuenta de resultados en los negocios del s. XXI’.
Con constancia y con rigor nuevos marcos teóricos se han abierto. Incluso en los centros más estratégicos del mundo empresarial se habla ya de la falta de capacidad reguladora y de gobernabilidad de los instrumentos políticos nacionales e internacionales con los que contamos en la actualidad frente a la complejidad de los problemas. Y se urge sin tapujos a la necesaria revisión, modificación y adecuación de los instrumentos que nacieron tras la Segunda Guerra Mundial, por otros nuevos y por hacer más eficaces los actuales. Incluso se propone que ante la lentitud de los procesos y de los cambios en la esfera política e institucional, es la propia empresa la que debe ser un actor de cambio y de gobernabilidad. Y se ha alojado la tesis de que sólo ganar dinero, es pan para hoy y hambre para mañana. Y que generar riqueza, de bienes materiales e inmateriales, y compartirla en la sociedad global del conocimiento y con el planeta herido, es la única garantía de sostenibilidad económica. Y, poco a poco, nuevas palabras pueblan el universo empresarial: de la rentabilidad como principio absoluto se avanza hacia la sostenibilidad económica y medioambiental, y de la oportunidad como método se reflexiona y se evoluciona hacia la responsabilidad.
La mayoría de los beneficios para los accionistas están hoy diferidos en el tiempo. Y si ése tiempo futurible es incierto, lleno de riesgos o inviable para la actividad empresarial, el valor de la mayoría de las compa?ías caería en picado. Por ello la responsabilidad y la acción empresarial sostenible se nutren mutuamente de una nueva alianza que está generando una nueva cultura empresarial, más comprometida con la sociedad, mucho más allá de lo que ha significado la acción social o el marketing con causa. No, no estamos hablando de modales, sino de modos. Hablamos de que los cubiertos no convierten en humano al caníbal. Hablamos de un nuevo horizonte para la empresa: el de su compromiso de gobernabilidad con el cambio inaplazable y de su responsabilidad social. Una nueva empresa para el siglo XXI.
Los datos son tozudos y claros. Como Saturno devorando a sus hijos, nos estamos comiendo el planeta y a sus hijos con el actual modelo. Y acabaremos devorándonos a nosotros mismos. Y es urgente que la capacidad de liderazgo del mundo empresarial, su visión del horizonte, su naturaleza innovadora y su voluntad de pervivencia se unan en un nuevo paradigma empresarial para el nuevo milenio. Queremos sociedades responsables frente a las actuales sociedades anónimas. Ya no es posible el anonimato que esconde la impunidad o garantice el privilegio. Nada ya nos es ajeno. Ni nada puede no afectarnos. Las fronteras de la riqueza ya no nos protegerán. Las nubes y los océanos no conocen de nuestros arbitrarios tiralíneas.
Hay que pasar de las conciencias a las agendas. De las sensibilidades a las propuestas. El conjunto de razones y de argumentos que nutren hoy lo que llamamos Responsabilidad Social Corporativa (RSC) son una oportunidad para la revisión y la transformación de las empresas en organizaciones con futuro, no sólo con presente. La agenda de dicha oportunidad pasa por dos grandes líneas de actuación. La primera reside en el entorno de las administraciones públicas y de las instituciones y actores políticos. Y la segunda debe de alojarse en el corazón y ?sobre todo- en el cerebro de las organizaciones empresariales para convertirse en la nueva alma de su funcionamiento.
El desconocimiento de la RSC en las empresas es sólo superado, aunque ampliamente, por las administraciones públicas y los actores políticos. Un mundo de prejuicios, tópicos, complejos y arrogancias les obnubila. Tantos años regulando, recaudando y asumiendo -en solitario- la responsabilidad de lo público les ha casi inhabilitado para darse cuenta de los retos y de las nuevas oportunidades. La petulancia de la gestión o el cliché ideológico ha llevado en muchos casos a la absurda lógica por la cual la administración prefiere la recaudación a la corresponsabilidad administración-empresa.
Pero una empresa responsable puede generar riqueza. Y la riqueza no se recauda; se garantiza, se estimula y se gobierna. Y aquí empiezan los problemas para la política formal. Nuevas rentabilidades sociales deben de ser animadas por las administraciones de todos los niveles. Y ello requiere nuevos roles públicos para lo privado. Además, es evidente que necesitamos más política, más gobernabilidad para el horizonte compartido. Pero el dinero está donde está. Y hoy, de las cien primeras economías del mundo, cincuenta y una son economías de empresa. En lo global o en lo local, los recursos disponibles para garantizar un entorno sostenible, no están sólo en la administración. Ni sólo de ella es la responsabilidad. Están en el mercado. Y más allá de la auto limitación y la deontología del mismo o de la regulación pública, necesitamos una agenda de compromisos evaluables y concertados en los niveles local y global financiados con una nueva lógica empresarial. Nueva lógica del beneficio y de la actividad.
Finalmente, la RSC debe de consolidar su atractivo para sectores lúcidos y creativos del mundo empresarial para convertirse en una nueva cultura ampliamente compartida. Las iniciativas que se suceden en dicha dirección apuntan a un peligroso corte cultural entre aquellas grandes corporaciones y el conjunto de la mayoría de las empresas medianas y pequeñas que desconocen como incorporar, en lo concreto y en territorio, nuevos paradigmas organizativos que nacen de la RSC. Necesitamos una agenda del cambio conceptual y cultural en el mundo de la política y de las administraciones públicas, así como en las empresas. Si adaptar planes estratégicos, innovaciones organizativas o tecnológicas cuestan largos procesos de aprendizaje y metabolización interna, cuanto más no costará un cambio de modelo y de concepto para revisar las responsabilidades y los compromisos sociales más allá del punto de partida privado o público. A dicha tarea, a la creación de puentes de reflexión y de acción entre lo público y lo privado para gobernar juntos lo político y lo colectivo desde la Responsabilidad Social Corporativa deben de dirigirse los esfuerzos activos de las políticas públicas. Nuestro empeño profesional y nuestro trabajo como think tank será el de contribuir con humildad a un cambio histórico de modelo y de horizonte que debe de ser compartido para que tenga éxito y que no puede dejarnos anónimos ante tanta responsabilidad.
Antoni Gutiérrez-Rubí, asesor de comunicación.
(Publicado en Expansión 24.03.04: De ganar y recaudar dinero a generar y compartir riqueza)
De ganar y recaudar dinero a generar y compartir riqueza
El modelo de empresa del siglo XX se ha caracterizado por la lógica de la rentabilidad y la oportunidad. El mismo nombre de sociedad anónima responde a una manera de entender la actividad económica. Es decir, ganar dinero, cuanto más mejor y en el menor tiempo posible para los accionistas, para su inversión. Y si no es rentable, no interesa. Productividad, eficiencia, seguridad y redistribución han sido conceptos dominados por un principio de rentabilidad que le da sentido al modelo societario. Pero poco a poco los modelos empresariales del siglo pasado son cuestionados desde diferentes puntos de vista, desde diferentes actores sociales y económicos y, sobre todo, desde el mismo corazón de las empresas. Pasada y superada ya la etapa histórica de cuestionar el sistema por otro alternativo basado en la planificación frente a la libertad y tras el espejismo del pensamiento único de la década de los noventa, nuevos retos se plantean a las empresas en el siglo XXI. Retos que coinciden con la política.
La gobernabilidad, la sostenibilidad y la globalización están ocupando poco a poco el pensamiento y la acción de los sectores más lúcidos o más potentes. La percepción, cuando no la seguridad, de que la ingobernabilidad del mundo, la falta de horizonte sostenible o la globalización asimétrica son retos que se convierten en amenazas para la actividad empresarial, se ha instalado con fuerza en los centros de reflexión empresarial, pero también en buena parte de los consejos de administración transnacionales y en la mayoría de los directivos de los organismos financieros internacionales. Los notables casos de delitos económicos, los más que evidentes riesgos y síntomas de colapso ecológico, la falta de comportamiento ético de algunos directivos y las implicaciones de determinadas actividades industriales en el mantenimiento de situaciones de extrema pobreza o de flagrante vulneración de los derechos humanos en los países pobres han añadido, a la razón y al interés, una muy buena dosis de conciencia ética global. La justicia internacional, el eficaz control de la sociedad civil organizada, y el incremento de la conciencia del consumidor-ciudadano respecto a los valores sociales y medioambientales han contribuido a un estado de opinión exigente que se pregunta: ¿Es progreso que los caníbales coman con cubiertos?, como bien apunta John Elkington en su libro ‘La triple cuenta de resultados en los negocios del s. XXI’.
Con constancia y con rigor nuevos marcos teóricos se han abierto. Incluso en los centros más estratégicos del mundo empresarial se habla ya de la falta de capacidad reguladora y de gobernabilidad de los instrumentos políticos nacionales e internacionales con los que contamos en la actualidad frente a la complejidad de los problemas. Y se urge sin tapujos a la necesaria revisión, modificación y adecuación de los instrumentos que nacieron tras la Segunda Guerra Mundial, por otros nuevos y por hacer más eficaces los actuales. Incluso se propone que ante la lentitud de los procesos y de los cambios en la esfera política e institucional, es la propia empresa la que debe ser un actor de cambio y de gobernabilidad. Y se ha alojado la tesis de que sólo ganar dinero, es pan para hoy y hambre para mañana. Y que generar riqueza, de bienes materiales e inmateriales, y compartirla en la sociedad global del conocimiento y con el planeta herido, es la única garantía de sostenibilidad económica. Y, poco a poco, nuevas palabras pueblan el universo empresarial: de la rentabilidad como principio absoluto se avanza hacia la sostenibilidad económica y medioambiental, y de la oportunidad como método se reflexiona y se evoluciona hacia la responsabilidad.
La mayoría de los beneficios para los accionistas están hoy diferidos en el tiempo. Y si ése tiempo futurible es incierto, lleno de riesgos o inviable para la actividad empresarial, el valor de la mayoría de las compa?ías caería en picado. Por ello la responsabilidad y la acción empresarial sostenible se nutren mutuamente de una nueva alianza que está generando una nueva cultura empresarial, más comprometida con la sociedad, mucho más allá de lo que ha significado la acción social o el marketing con causa. No, no estamos hablando de modales, sino de modos. Hablamos de que los cubiertos no convierten en humano al caníbal. Hablamos de un nuevo horizonte para la empresa: el de su compromiso de gobernabilidad con el cambio inaplazable y de su responsabilidad social. Una nueva empresa para el siglo XXI.
Los datos son tozudos y claros. Como Saturno devorando a sus hijos, nos estamos comiendo el planeta y a sus hijos con el actual modelo. Y acabaremos devorándonos a nosotros mismos. Y es urgente que la capacidad de liderazgo del mundo empresarial, su visión del horizonte, su naturaleza innovadora y su voluntad de pervivencia se unan en un nuevo paradigma empresarial para el nuevo milenio. Queremos sociedades responsables frente a las actuales sociedades anónimas. Ya no es posible el anonimato que esconde la impunidad o garantice el privilegio. Nada ya nos es ajeno. Ni nada puede no afectarnos. Las fronteras de la riqueza ya no nos protegerán. Las nubes y los océanos no conocen de nuestros arbitrarios tiralíneas.
Hay que pasar de las conciencias a las agendas. De las sensibilidades a las propuestas. El conjunto de razones y de argumentos que nutren hoy lo que llamamos Responsabilidad Social Corporativa (RSC) son una oportunidad para la revisión y la transformación de las empresas en organizaciones con futuro, no sólo con presente. La agenda de dicha oportunidad pasa por dos grandes líneas de actuación. La primera reside en el entorno de las administraciones públicas y de las instituciones y actores políticos. Y la segunda debe de alojarse en el corazón y ?sobre todo- en el cerebro de las organizaciones empresariales para convertirse en la nueva alma de su funcionamiento.
El desconocimiento de la RSC en las empresas es sólo superado, aunque ampliamente, por las administraciones públicas y los actores políticos. Un mundo de prejuicios, tópicos, complejos y arrogancias les obnubila. Tantos años regulando, recaudando y asumiendo -en solitario- la responsabilidad de lo público les ha casi inhabilitado para darse cuenta de los retos y de las nuevas oportunidades. La petulancia de la gestión o el cliché ideológico ha llevado en muchos casos a la absurda lógica por la cual la administración prefiere la recaudación a la corresponsabilidad administración-empresa.
Pero una empresa responsable puede generar riqueza. Y la riqueza no se recauda; se garantiza, se estimula y se gobierna. Y aquí empiezan los problemas para la política formal. Nuevas rentabilidades sociales deben de ser animadas por las administraciones de todos los niveles. Y ello requiere nuevos roles públicos para lo privado. Además, es evidente que necesitamos más política, más gobernabilidad para el horizonte compartido. Pero el dinero está donde está. Y hoy, de las cien primeras economías del mundo, cincuenta y una son economías de empresa. En lo global o en lo local, los recursos disponibles para garantizar un entorno sostenible, no están sólo en la administración. Ni sólo de ella es la responsabilidad. Están en el mercado. Y más allá de la auto limitación y la deontología del mismo o de la regulación pública, necesitamos una agenda de compromisos evaluables y concertados en los niveles local y global financiados con una nueva lógica empresarial. Nueva lógica del beneficio y de la actividad.
Finalmente, la RSC debe de consolidar su atractivo para sectores lúcidos y creativos del mundo empresarial para convertirse en una nueva cultura ampliamente compartida. Las iniciativas que se suceden en dicha dirección apuntan a un peligroso corte cultural entre aquellas grandes corporaciones y el conjunto de la mayoría de las empresas medianas y pequeñas que desconocen como incorporar, en lo concreto y en territorio, nuevos paradigmas organizativos que nacen de la RSC. Necesitamos una agenda del cambio conceptual y cultural en el mundo de la política y de las administraciones públicas, así como en las empresas. Si adaptar planes estratégicos, innovaciones organizativas o tecnológicas cuestan largos procesos de aprendizaje y metabolización interna, cuanto más no costará un cambio de modelo y de concepto para revisar las responsabilidades y los compromisos sociales más allá del punto de partida privado o público. A dicha tarea, a la creación de puentes de reflexión y de acción entre lo público y lo privado para gobernar juntos lo político y lo colectivo desde la Responsabilidad Social Corporativa deben de dirigirse los esfuerzos activos de las políticas públicas. Nuestro empeño profesional y nuestro trabajo como think tank será el de contribuir con humildad a un cambio histórico de modelo y de horizonte que debe de ser compartido para que tenga éxito y que no puede dejarnos anónimos ante tanta responsabilidad.
Antoni Gutiérrez-Rubí, asesor de comunicación.
(Publicado en Expansión 24.03.04: De ganar y recaudar dinero a generar y compartir riqueza)
Antoni Gutiérrez-Rubí
Promotor de www.responsabilidadglobal.com
18.2.04
Informe de la Comisión Aldama
La Comissió Aldama (Comissió Especial per al Foment de la Transparència i Seguretat en els Mercats i en les Societats Cotitzades), va ser constituïda al juliol de 2002 per a realitzar propostes de criteris i pautes d'actuació sobre el govern de les societats. Com resultat, el Govern obligarà a les empreses cotitzades en Borsa a informar anualment del desenvolupament de les pràctiques de bon govern corporatiu, bé en la memòria anual o bé mitjançant altre informe.
L'informe inclou mesures relacionades amb la transparència i el deure informació de les societats, les responsabilitats dels seus administradors i el funcionament dels seus òrgans de govern. La Comissió al·ludeix a la importància de la base ètica dels codis de bon govern i inclou el concepte de responsabilitat social de l'empresa.
L'informe inclou mesures relacionades amb la transparència i el deure informació de les societats, les responsabilitats dels seus administradors i el funcionament dels seus òrgans de govern. La Comissió al·ludeix a la importància de la base ètica dels codis de bon govern i inclou el concepte de responsabilitat social de l'empresa.
Comunicació de la Comissió relativa a la responsabilitat social de les empreses
Una contribució empresarial al desenvolupament sostenible, Juliol 2002
Comunicació elaborada en seguiment al Llibre Verd, on la Comissió exposa la seva proposta d'estratègia europea de promoció de la responsabilitat social de les empreses i es descriuen proposades d'acció.
Comunicació elaborada en seguiment al Llibre Verd, on la Comissió exposa la seva proposta d'estratègia europea de promoció de la responsabilitat social de les empreses i es descriuen proposades d'acció.
17.2.04
Llibre Verd de la Comissió de les Comunitats Europees
Fomentar un marc europeu per a la responsabilitat social de les empreses, Juliol 2001
És el document bàsic que es tradueix el propòsit de la Unió Europea de fomentar la pràctica de la responsabilitat social en les empreses. De lectura obligada per als interessats en el tema.
És el document bàsic que es tradueix el propòsit de la Unió Europea de fomentar la pràctica de la responsabilitat social en les empreses. De lectura obligada per als interessats en el tema.
CSR Europa
Organització no lucrativa que promou la responsabilitat social corporativa. És una organització de referència a Europa patrocinada per la Comissió Europea i una xarxa d'empreses. La seva web allotja bases de dades amb informació sobre fons i índexs per a la inversió socialment responsable.
http://www.csreurope.org
http://www.csreurope.org
16.2.04
Josep Maria Canyelles
Josep Maria Canyelles. Presidente de Vector5 | excelencia y sostenibilidad y promotor de Responsabilitat Global
Josep Maria Canyelles es experto en Responsabilidad Social de las Empresas y Organizaciones. Ejerce su labor especialmente en Cataluña, así como conferenciante en distintos países. Desde 2004 se dedica a promover la RSE por medio de iniciativas como Responsabilitat Global. Es director de Respon.cat, iniciativa empresarial para el desarrollo de la RSE en Cataluña, y socio-consultor de Vector5 | excelencia y sostenibilidad. También asesora en políticas públicas y a organizaciones empresariales como la Cambra de Comerç de Barcelona y el Consell de Cambres de Comerç de Catalunya. Colaborador docente en diferentes universidades y programas formativos de alta dirección.
Formador, asesor y consultor independiente en RSE, con especial orientación a la dimensión estratégica y col·laborativa. También asesora en estrategia (Balanced Scorecard) y en Políticas Públicas.
Máster Políticas Públicas y Sociales (Univ. Pompeu Fabra - John Hopkins University), ha desarrollado su experiencia profesional en los tres sectores, público, social y privado: ha dirigido el Instituto Catalán del Voluntariado (INCAVOL) de la Generalitat de Catalunya, la consultoría Proyectos Sociales de la Fundación Pere Tarrés (Universitat Ramon Llull), ha dirigido diversos proyectos de iniciativa social, ha promovido proyectos de educación medioambiental y ha asesorado en la planificación estratégica y la dirección de proyectos a organizaciones nonprofit. También ha sido director de proyectos de Balanced Scorecard del Instituto de Estrategia, ha sido concejal de Planes Integrales del Ayuntamiento de Vilanova i la Geltrú.
Su orientación actual, fruto de su trayectoria, se basa en el desarrollo de políticas y estrategias de responsabilidad social tanto de las empresas como del sector público y social, con especial incidencia en las estrategias colaborativas, los partenariados y las alianzas estratégicas. Ha sido pionero en líneas como Territorios Socialmente Responsables, o la RSE aplicada a sectores como el comercio minorista, las microempresas, las organizaciones no lucrativas, el sector público, o en aspectos como la cultura y la lengua.
En los últimos diez años ha impartido más de 200 cursos relacionados con aspectos de gestión directiva, animación sociocultural, y educación ambiental; ha impartido más de 300 conferencias o ponencias sobre temas de responsabilidad social, participación ciudadana, voluntariado, civismo, exclusión social, etc.; ha organizado varios eventos, jornadas y congresos. Colaborador de diferentes publicaciones, articulista y autor de algunas publicaciones.
responsabilitatglobal@collaboratio.net
+34 670 600 223
Actividad llevada a cabo en algunos territorios (en construcción):
- Experto en Responsabilidad Social de las Empresas y Organizaciones. Ejerce de consultor de empresa y promotor de iniciativas.
- Coordinador de Respon.cat, iniciativa empresarial para el desarrollo de la RSE en Cataluña. Director del programa RSE.Pime.
- Promotor del think tank Responsabilitat Global, socio de Vector5 | Excelencia y Sostenibilidad, y promotor de collaboratio, iniciativa para los Territorios Socialmente Responsables
- Articulista, con perfiles activos en las redes sociales (Twitter, LinkedIn...)
- Ha desarrollado modelos de RS para el sector no lucrativo (RSO), para el sector público (RSA), para microempresas, para cadenas de provisión, para dimensiones específicas como la cultural u otras, y ha sido el principal referente en la conceptualización y aplicación de Territorio Socialmente Responsable (TSR).
- Miembro de la Comisión de RSE del Colegio de Censores Jurados de Cuentas de Catalunya y de la Comisión de RS de la Asoc. Catalana de Contabilidad y Dirección, de la que ha sido coordinador 2006-2015.
- Asesor técnico en RSE de la Cámara de Comercio de Barcelona y Consejo de Cámaras de Comercio de Catalunya.
- Asesor de gobiernos en RS. Ha realizado sendas comparecencias parlamentarias en calidad de experto en la Subcomisión de RSC del Congreso de los Diputados y en el Parlament de Catalunya. Experto en organizaciones del Plan Nacional de Valores de Catalunya.
- Colaborador docente de diferentes universidades y programas formativos de alta dirección: UOC, Business School La Salle, UPC, UB, Fundació Pere Tarrés (URL) y otras. Consultor de seminarios de RSE estratégica para equipos directivos
- Canyelles fue designado embajador de Vilanova i la Geltrú, con la finalidad de contribuir a divulgar la ciudad. También fue colaborador de la Asoc. para las Naciones Unidas en materia de RS
Formador, asesor y consultor independiente en RSE, con especial orientación a la dimensión estratégica y col·laborativa. También asesora en estrategia (Balanced Scorecard) y en Políticas Públicas. Máster Políticas Públicas y Sociales (Univ. Pompeu Fabra - John Hopkins University), ha desarrollado su experiencia profesional en los tres sectores, público, social y privado: ha dirigido el Instituto Catalán del Voluntariado (INCAVOL) de la Generalitat de Catalunya, la consultoría Proyectos Sociales de la Fundación Pere Tarrés (Universitat Ramon Llull), ha dirigido diversos proyectos de iniciativa social, ha promovido proyectos de educación medioambiental y ha asesorado en la planificación estratégica y la dirección de proyectos a organizaciones nonprofit. También ha sido director de proyectos de Balanced Scorecard del Instituto de Estrategia, ha sido concejal de Planes Integrales del Ayuntamiento de Vilanova i la Geltrú.
Su orientación actual, fruto de su trayectoria, se basa en el desarrollo de políticas y estrategias de responsabilidad social tanto de las empresas como del sector público y social, con especial incidencia en las estrategias colaborativas, los partenariados y las alianzas estratégicas. Ha sido pionero en líneas como Territorios Socialmente Responsables, o la RSE aplicada a sectores como el comercio minorista, las microempresas, las organizaciones no lucrativas, el sector público, o en aspectos como la cultura y la lengua.
En los últimos diez años ha impartido más de 200 cursos relacionados con aspectos de gestión directiva, animación sociocultural, y educación ambiental; ha impartido más de 300 conferencias o ponencias sobre temas de responsabilidad social, participación ciudadana, voluntariado, civismo, exclusión social, etc.; ha organizado varios eventos, jornadas y congresos. Colaborador de diferentes publicaciones, articulista y autor de algunas publicaciones.
- Presentación think tank
- Gestión de la propia responsabilidad social
- Les recomendamos ver la Memoria del 2007 en formato presentación
responsabilitatglobal@collaboratio.net
+34 670 600 223
Otras presentaciones de trayectoria sectorial:
- Conferenciante y docente
- Publicaciones
- Promotor de territorios socialmente responsables
- Sector sanitario
- Sector deportivo
- Sector público
- Sector turístic
- Sector detallista: comercio
- Sector tecnológico
- Estrategia y desarrollo
- Ambiental
- Voluntariado
- RSE y Lengua
- Compromiso con la terminología
Actividad llevada a cabo en algunos territorios (en construcción):
- Anoia (Igualada...)
- Baix Penedès (el Vendrell, Calafell...)
- Berguedà (Berga...)
- Garraf (Vilanova i la Geltrú, Sitges...)
- Terres de l'Ebre (Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre, Terra Alta)
- ... (pendiente de ir recopilando las otras comarcas)
- País Valencià
Serveis en Responsabilitat Social
Serveis per a empreses, administracions públiques i ONLs
responsabilitatglobal@collaboratio.net
- Acompanyament: serveis i consultoria
- Formació: in company, programes directius i per a la plantilla
- Innovació, models, propostes
- Think tank: assessorament en estratègia
- Jornades, cursos o seminaris de formació
- Disseny d'estratègies i pràctiques RSE
- Accions que visibilitzin el compromís RSE (Codi ètic, decàleg, adhesions a iniciatives i estàndards)
- Auditoria i diagnòstic
- Identificar projectes en relació a les comunitats locals
- Implementació de projectes, gestió o assistència tècnica
- Monitoratge de processos
- Suport tècnic en l'elaboració de Memòries d'RSE
- Disseny d'estratègies i polítiques de comunicació RSE
responsabilitatglobal@collaboratio.net
Servicios en Responsabilidad Social
Servicios para empresas, administraciones públicas y ONLs
Think tank: asesoramiento en estrategia
Plan de formación interna de directivos
Modelos y propuestas
Jornadas, cursos o seminarios de formación
Diseño de estrategias y prácticas RSE
Acciones que visibilizan el compromiso RSE (Código ético, decálogo, adhesiones a iniciativas y estándares)
Auditoría y diagnóstico
Identificar proyectos en relación a las comunidades locales
Implementación de proyectos, gestión o asistencia técnica
Monitorización de procesos
Apoyo técnico en la elaboración de Memorias de RSE
Diseño de estrategias y políticas de comunicación RSE
responsabilidadglobal@collaboratio.net
Think tank: asesoramiento en estrategia
Plan de formación interna de directivos
Modelos y propuestas
Jornadas, cursos o seminarios de formación
Diseño de estrategias y prácticas RSE
Acciones que visibilizan el compromiso RSE (Código ético, decálogo, adhesiones a iniciativas y estándares)
Auditoría y diagnóstico
Identificar proyectos en relación a las comunidades locales
Implementación de proyectos, gestión o asistencia técnica
Monitorización de procesos
Apoyo técnico en la elaboración de Memorias de RSE
Diseño de estrategias y políticas de comunicación RSE
responsabilidadglobal@collaboratio.net
12.2.04
Antoni Gutiérrez-Rubí
Director d'Ideograma SA, empresa especialitzada en comunicació pública i social que ofereix serveis d'assessorament en el disseny i desenvolupament d'estratègies globals de comunicació dirigides a administracions, entitats sense ànim de lucre i empreses.
Entre els seus àmbits de treball destaquen:
-Comunitats virtuals i processos de participació democràtica
És promotor de la iniciativa edemocracia, un espai virtual de referència política i mediàtica sobre la democràcia digital, configurat com una comunitat virtual ICTNET de coneixement amb capacitat per a emetre opinió i prestar serveis.
-Desenvolupament de polítiques de responsabilitat social corporativa amb especial incidència en l'àmbit de les polítiques públiques i de la comunicació de la responsabilitat social i ambiental. És responsable de la comunitat virtual ICTNET sobre responsabilitat social corporativa i promotor del think tank Responsabilidadglobal que ofereix serveis i assessorament a empreses i administracions públiques entorn a la responsabilitat social corporativa.
-Sostenibilitat, ecologia i valors mediambientals.
La seva experiència en aquests àmbits es completa amb una llarga trajectòria d'assessorament i participació activa en projectes i iniciatives del Tercer Sector: associacionisme, voluntariat, acció social, comunicació i sensibilització en valors socials, etc., el que li proporciona una visió global i contemporània del concepte de responsabilitat social corporativa.
De manera continuada, des de fa deu anys és assessor, ponent i conferenciant sobre els seus àmbits d'experiència. Ha estat ponent a la Jornada "Empresa i nou Estatut", organitzada per la Direcció General de Participació Ciutadana per fer aportacions a la ponència parlamentària de reforma de l'Estatut. La seva intervenció va tractar sobre "Empresa i RSC al nou Estatut"
agrresponsabilidad@telefonica.net
Entre els seus àmbits de treball destaquen:
-Comunitats virtuals i processos de participació democràtica
És promotor de la iniciativa edemocracia, un espai virtual de referència política i mediàtica sobre la democràcia digital, configurat com una comunitat virtual ICTNET de coneixement amb capacitat per a emetre opinió i prestar serveis.
-Desenvolupament de polítiques de responsabilitat social corporativa amb especial incidència en l'àmbit de les polítiques públiques i de la comunicació de la responsabilitat social i ambiental. És responsable de la comunitat virtual ICTNET sobre responsabilitat social corporativa i promotor del think tank Responsabilidadglobal que ofereix serveis i assessorament a empreses i administracions públiques entorn a la responsabilitat social corporativa.
-Sostenibilitat, ecologia i valors mediambientals.
La seva experiència en aquests àmbits es completa amb una llarga trajectòria d'assessorament i participació activa en projectes i iniciatives del Tercer Sector: associacionisme, voluntariat, acció social, comunicació i sensibilització en valors socials, etc., el que li proporciona una visió global i contemporània del concepte de responsabilitat social corporativa.
De manera continuada, des de fa deu anys és assessor, ponent i conferenciant sobre els seus àmbits d'experiència. Ha estat ponent a la Jornada "Empresa i nou Estatut", organitzada per la Direcció General de Participació Ciutadana per fer aportacions a la ponència parlamentària de reforma de l'Estatut. La seva intervenció va tractar sobre "Empresa i RSC al nou Estatut"
agrresponsabilidad@telefonica.net
14.12.03
AMICS DE LA GENT GRAN: UN NADAL COM CAL PER A TOTHOM
domingo, 14 de diciembre de 2003
Aquesta campanya té per objectiu pal·liar la soledat que, per aquestes dates, acusen les persones de més edat que estan soles, sense recursos, sense família (o amb una família que, per motius diversos, no les pot atendre) i amb problemes físics i psíquics propis d’edats avançades.
Mitjançant el Tradicional dinar de Nadal, l’entrega de lots de productes nadalencs, la campanya “Una família per Nadal” i la celebració del Dia de Reis, els més de 350 voluntaris d’Amics de la gent gran, apropen el caliu i l’ afecte, que tothom mereix, a les persones grans qui ho necessiten.
* Amb la campanya Una família per Nadal, famílies de voluntaris acullen i comparteixen la taula i tradició pròpies, amb persones qui, altrament, restarien soles a casa per dates assenyalades com Nadal, St. Esteve, Cap d’Any... Enguany, més de 20 persones podran gaudir-ne.
* De manera pionera, el Dia de Reis, més de 150 voluntaris acostaran al domicili de la persona gran que visiten regularment, un petit obsequi com a mostra d’afecte.
* El Dinar de Nadal d’enguany se celebrarà al Palau de Pedralbes on s’aplegaran més de 300 persones entre voluntaris i avis i comptarà amb la presència del Sr. Josep Mª Canyelles, gerent de l’INCAVOL, la sra. Núria Carrera, Diputada de Benestar social, i el regidor de Benestar social de l’Ajuntament de Barcelona, Ricard Gumà, entre d’altres personalitats.
L’acte consistirà en l’àpat tradicional de Nadal, i comptarà amb l’actuació de la Coral infantil Tessel·la de la Fundació Amics de la Unesco, entre d’altres actuacions. També hi haurà homenatges, entregues de lots de nadal per als avis, etc..
http://www.informativos.net/Noticia.aspx?noticia=41824
Aquesta campanya té per objectiu pal·liar la soledat que, per aquestes dates, acusen les persones de més edat que estan soles, sense recursos, sense família (o amb una família que, per motius diversos, no les pot atendre) i amb problemes físics i psíquics propis d’edats avançades.
Mitjançant el Tradicional dinar de Nadal, l’entrega de lots de productes nadalencs, la campanya “Una família per Nadal” i la celebració del Dia de Reis, els més de 350 voluntaris d’Amics de la gent gran, apropen el caliu i l’ afecte, que tothom mereix, a les persones grans qui ho necessiten.
* Amb la campanya Una família per Nadal, famílies de voluntaris acullen i comparteixen la taula i tradició pròpies, amb persones qui, altrament, restarien soles a casa per dates assenyalades com Nadal, St. Esteve, Cap d’Any... Enguany, més de 20 persones podran gaudir-ne.
* De manera pionera, el Dia de Reis, més de 150 voluntaris acostaran al domicili de la persona gran que visiten regularment, un petit obsequi com a mostra d’afecte.
* El Dinar de Nadal d’enguany se celebrarà al Palau de Pedralbes on s’aplegaran més de 300 persones entre voluntaris i avis i comptarà amb la presència del Sr. Josep Mª Canyelles, gerent de l’INCAVOL, la sra. Núria Carrera, Diputada de Benestar social, i el regidor de Benestar social de l’Ajuntament de Barcelona, Ricard Gumà, entre d’altres personalitats.
L’acte consistirà en l’àpat tradicional de Nadal, i comptarà amb l’actuació de la Coral infantil Tessel·la de la Fundació Amics de la Unesco, entre d’altres actuacions. També hi haurà homenatges, entregues de lots de nadal per als avis, etc..
http://www.informativos.net/Noticia.aspx?noticia=41824
17.8.03
El voluntariat corporatiu: una oportunitat per a l’empresa a Catalunya?
Barcelona, 16 de juliol de 2003 - Círculo Ecuestre.
MODERADOR Sr. Antoni Bassas
Assistents:
DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMILIA
Sr. Josep Lluís Cleries, director general d’Acció Cívica
Sr. Josep Maria Canyelles, gerent Institut Català del Voluntariat
DEPARTAMENT D’ECONOMIA I FINANCES
Sr. Pere Galí, secretari general de Promoció Econòmica
Sra. Marta Esteves
PIMECSEFES
Sr. Ramon Vila, adjunt a presidència
AGENCIA DE PATROCINI I MECENATGE
Sr. Pere Clotas, cap de projectes
Sra. Pilar Sarroca, gerent
ABERTIS Sra. Sagrario Huelin
Foie Gras-Progust, S.L. Sr. Jordi Serra
Fund. Agbar Sr. Jordi Molina
Fund. Gas Natural Sra. Mª Carme González
Fund. “Un sol món” Sr. Àngel Font
FUPICSA Sra. Auria Caus
Grupo SAR Sr. Higinio Raventós
Grupo SIFU Sra. Cristian Rovira
MRW Sr. Francisco Martín Frías
OLIVEDA, S.A. Sra. Anna Mª Oliveda
PINTADOS Y DERIVADOS Sr. Carlos Rodríguez
RABBIT SOLUTIONS, S.L. Sra. Blanca Cunill
S.A.N.J.O de Estampaciones Sr. Santiago Cruz
T.Q. TECNOL, S.A. Sr. Xavier Hernández
VALORES & MARKETING Sr. Ramon Guàrdia, Sr. Ismael Vallés, Sr. Josep Bonet
Els objectius del debat, van ser:
§ Conèixer l’opinió, les actituds i sensibilitat sobre el voluntariat d’empresa o corporatiu que tenen les petites i mitjanes empreses catalanes i aquelles empreses que s’estan plantejant o han iniciat el camí per a la seva incorporació dins l’empresa .
§ Identificar els beneficis, els avantatges, els riscos i els principals frens per a la incorporació del voluntariat corporatiu dins l’empresa.
§ Identificar les condicions internes i externes que podrien afavorir el desenvolupament del voluntariat corporatiu.
En el debat es van realitzar les següents aportacions:
- Quant als beneficis que aporta el voluntariat corporatiu, cal destacar:
ü Els efectes positius sobre la cohesió, motivació, sentit de pertinença dels treballadors i millora del clima laboral.
ü L’establiment de vincles de relació més forts entre l’empresa i els seus empleats que es tradueix en una major fidelització, i que finalment s’acaba traslladant als clients.
ü A nivell d’avantatges per a les empreses, és va assenyalar com a important l’efecte positiu que té sobre la imatge (tant a nivell intern com extern) d’aquelles empreses que promouen el voluntariat entre els seus treballadors.
- Pel que fa a les condicions tant internes com externes que poden afavorir el desenvolupament del voluntariat corporatiu es van fer les següents aportacions:
ü El voluntariat corporatiu és un tema de l’interès dels stakeholders de l’empresa. accionistes, direcció, sindicats, els propis treballadors, les organitzacions socials i l’administració han d’estar compromesos i han d’actuar com a aliats.
ü El voluntariat corporatiu no és un tema de la dimensió de l’empresa, sinó que, perquè es desenvolupi, depèn del grau de sensibilitat intern de cada empresa.
ü L’existència de mecanismes que puguin accelerar el desenvolupament del voluntariat corporatiu entre els quals cal destacar:
o Una major comunicació interna i externa per part de l’empresa que ajudi a posar en valor i tangibilitzar davant els stakeholders, els beneficis que aporten les activitats de voluntariat corporatiu.
o La creació i difusió d’instruments d’assessorament tant per a les empreses com per a les organitzacions socials que facilitin informació, orientació i promoguin la relació entre els dos sectors, com la iniciativa de l’Incavol recentment presentada www.xarxanet.org.
o La difusió de bones pràctiques de voluntariat corporatiu per a crear mimetisme entre les empreses.
o L’estudi de mesures en l’àmbit legal que beneficiïn aquelles empreses que porten a terme iniciatives de voluntariat corporatiu.
o Un major diàleg entre els representants institucionals de les empreses, administració i organitzacions per tal d’estudiar noves línies d’actuació per difondre i promoure el voluntariat corporatiu al nostre país.
o Una major difusió del voluntariat corporatiu als mitjans de comunicació.
18.12.02
Un hotel reunirá a varias asociaciones de enfermos
DiarioMedico.com
Patricia Morén. Barcelona
La desconexión entre las asociaciones de pacientes y de los familiares de los enfermos parece tocar a su fin, gracias a un paquete de iniciativas impulsadas en Cataluña, entre las que se encuentran la creación de una base de datos virtual y el diseño de un futuro hotel que albergaría a agrupaciones de enfermos.
Unas 70 asociaciones distintas se reunieron en Barcelona
La Primera Jornada de Entidades y Asociaciones de Enfermos y Familiares de Enfermos de Cataluña, que se ha celebrado en Barcelona bajo el lema Punto de Encuentro, ha contribuido a crear nuevos lazos de conexión entre un sector, que hasta ahora ha trabajado de un modo un tanto inconexo, con la buena voluntad de los voluntarios y pocos profesionales.
La jornada, organizada por el Departamento de Sanidad catalán y el Instituto Catalán del Voluntariado (Incavol), del Departamento de Bienestar y Familia, concitó a unos 180 asistentes de 70 entidades distintas.
El evento ha servido para que las asociaciones de pacientes y los familiares de los enfermos se conozcan entre sí, intercambien sus datos y comiencen a pensar en impulsar iniciativas conjuntas, según Eugeni Sedano, director general de Recursos Sanitarios. Esta reunión les ha permitido hacer benchmarking, es decir, conocer de primera mano experiencias positivas de otras asociaciones que siempre pueden copiar e intentar captar nuevos voluntarios, cuya presencia en el acto estuvo asegurada gracias al Incavol.
Sedano ha explicado que el acercamiento entre diferentes colectivos se comenzó a materializar hace un año, cuando el Departamento de Sanidad creó una base de datos del sector -en Cataluña hay unas 300 agrupaciones registradas- y la colgó en su página web, "desde donde cualquier ciudadano puede acceder a esta información".
Futuro proyecto
Ahora el nuevo proyecto en ciernes del departamento es la creación de un hotel de entidades específico para las asociaciones de pacientes. Actualmente se está diseñando un plan funcional que se podría finalizar en el primer trimestre de 2003. La idea es habilitar esta infraestructura en el edificio del antiguo hospital militar, en el Parque Pere Virgili, ubicado en Barcelona y que se está destinando a varios usos. No obstante, Sedano ha precisado que aún no se ha aprobado un presupuesto para este futuro edificio compartido.
El presidente del Incavol, Josep Maria Canyelles, ha explicado que en Cataluña la creación de hoteles de entidades comenzó hace diez años por iniciativa del Departamento de Bienestar Social. En la comunidad ya existen 13 hoteles de este tipo, regidos por el propio Departamento o por los ayuntamientos. Los centros albergan a entidades y movimientos asociativos de todo tipo: lúdicos, culturales y, entre ellos, algunas asociaciones relacionados con la salud. En estos espacios comparten parte de las instalaciones y de los servicios (salas de reuniones, de actos y administración), aunque también disponen de su propio despacho.
La principal peculiaridad del futuro hotel que estudia crear la sanidad catalana es su especificidad para asociaciones de pacientes. Sedano ha explicado que "están desarrollando una tarea complementaria a la asistencial y queríamos reconocerlo. Les otorgamos subvenciones a proyectos sanitarios concretos, pero algunas tienen dificultades para obtener dinero para el alquiler o el teléfono. Nosotros podemos proporcionarles una ayuda indirecta facilitándoles estos espacios, que pueden ser especialmente útiles para las agrupaciones más pequeñas", ya que se alquilarán por "unos costes mucho más razonables".
Faltan profesionales
Las buenas intenciones no bastan para colaborar en entidades de pacientes y de sus familiares. Albert Navarro, gerente de la Dirección General de Recursos Sanitarios, dice que una de las principales necesidades de este sector es la entrada de profesionales de la gestión y los recursos humanos. La demanda se explica por el aumento de obligaciones que las entidades tienen con sus patrocinadores, Hacienda y otras instituciones para acceder a las subvenciones. Otras conclusiones de la jornada, según Navarro, son que se debe incorporar voluntarios que no padezcan una enfermedad (como pacientes o familiares) con acciones de marketing social, darles formación y fijar un contrato de compromiso con ellos y trabajar por objetivos.
Patricia Morén. Barcelona
18 de diciembre de 2002 |
Unas 70 asociaciones distintas se reunieron en Barcelona
La Primera Jornada de Entidades y Asociaciones de Enfermos y Familiares de Enfermos de Cataluña, que se ha celebrado en Barcelona bajo el lema Punto de Encuentro, ha contribuido a crear nuevos lazos de conexión entre un sector, que hasta ahora ha trabajado de un modo un tanto inconexo, con la buena voluntad de los voluntarios y pocos profesionales.
La jornada, organizada por el Departamento de Sanidad catalán y el Instituto Catalán del Voluntariado (Incavol), del Departamento de Bienestar y Familia, concitó a unos 180 asistentes de 70 entidades distintas.
El evento ha servido para que las asociaciones de pacientes y los familiares de los enfermos se conozcan entre sí, intercambien sus datos y comiencen a pensar en impulsar iniciativas conjuntas, según Eugeni Sedano, director general de Recursos Sanitarios. Esta reunión les ha permitido hacer benchmarking, es decir, conocer de primera mano experiencias positivas de otras asociaciones que siempre pueden copiar e intentar captar nuevos voluntarios, cuya presencia en el acto estuvo asegurada gracias al Incavol.
Sedano ha explicado que el acercamiento entre diferentes colectivos se comenzó a materializar hace un año, cuando el Departamento de Sanidad creó una base de datos del sector -en Cataluña hay unas 300 agrupaciones registradas- y la colgó en su página web, "desde donde cualquier ciudadano puede acceder a esta información".
Futuro proyecto
Ahora el nuevo proyecto en ciernes del departamento es la creación de un hotel de entidades específico para las asociaciones de pacientes. Actualmente se está diseñando un plan funcional que se podría finalizar en el primer trimestre de 2003. La idea es habilitar esta infraestructura en el edificio del antiguo hospital militar, en el Parque Pere Virgili, ubicado en Barcelona y que se está destinando a varios usos. No obstante, Sedano ha precisado que aún no se ha aprobado un presupuesto para este futuro edificio compartido.
El presidente del Incavol, Josep Maria Canyelles, ha explicado que en Cataluña la creación de hoteles de entidades comenzó hace diez años por iniciativa del Departamento de Bienestar Social. En la comunidad ya existen 13 hoteles de este tipo, regidos por el propio Departamento o por los ayuntamientos. Los centros albergan a entidades y movimientos asociativos de todo tipo: lúdicos, culturales y, entre ellos, algunas asociaciones relacionados con la salud. En estos espacios comparten parte de las instalaciones y de los servicios (salas de reuniones, de actos y administración), aunque también disponen de su propio despacho.
La principal peculiaridad del futuro hotel que estudia crear la sanidad catalana es su especificidad para asociaciones de pacientes. Sedano ha explicado que "están desarrollando una tarea complementaria a la asistencial y queríamos reconocerlo. Les otorgamos subvenciones a proyectos sanitarios concretos, pero algunas tienen dificultades para obtener dinero para el alquiler o el teléfono. Nosotros podemos proporcionarles una ayuda indirecta facilitándoles estos espacios, que pueden ser especialmente útiles para las agrupaciones más pequeñas", ya que se alquilarán por "unos costes mucho más razonables".
Faltan profesionales
Las buenas intenciones no bastan para colaborar en entidades de pacientes y de sus familiares. Albert Navarro, gerente de la Dirección General de Recursos Sanitarios, dice que una de las principales necesidades de este sector es la entrada de profesionales de la gestión y los recursos humanos. La demanda se explica por el aumento de obligaciones que las entidades tienen con sus patrocinadores, Hacienda y otras instituciones para acceder a las subvenciones. Otras conclusiones de la jornada, según Navarro, son que se debe incorporar voluntarios que no padezcan una enfermedad (como pacientes o familiares) con acciones de marketing social, darles formación y fijar un contrato de compromiso con ellos y trabajar por objetivos.
13.11.01
Jornades comarcals d'Associacionisme i Voluntariat 2001
El món associatiu i de voluntariat té davant seu un seguit d'oportunitats i reptes molt importants, que han de permetre que el creixement experimentat en els darrers anys es consolidi tot guanyant un major protagonisme social.La societat és cada cop més coneixedora de la importància del teixit associatiu i dels valors de civisme que aporta. La commemoració d'aquest Any Internacional del Voluntariat ha de ser aprofitada per promoure aquesta realitat i per projectar-la cap al futur, ja que, com més avançada és una societat, com és el cas de Catalunya, més necessita una societat civil forta i unes estructures de participació de les persones que reforcin els valors i la cohesió social.
Amb aquestes jornades comarcals pretenem obrir el debat a tot el territori, en el marc d'un procés de treball fins al 2003, tot garantint que tota la diversitat associativa de Catalunya hi aporti la seva visió.
13 de novembre de 2001
Sala d'Actes de la Comunitat de Regants d'Amposta
C/ Doctor Tomàs Pujol i Font, 1
43870 AMPOSTA
Amb la col·laboració de:
• Ajuntament d'Amposta
• Consell Comarcal del Montsià
Inscripcions
Per inscriure-us podeu trucar al
telèfon 900 300 500
Programa
| 18.30 h. | Benvinguda i presentació Il·lm. Sr. Joan Maria Roig i Grau, alcalde d'Amposta Sr. Daniel Rius i Guarch, president del Consell Comarcal del Montsià Sr. Josep Maria Canyelles i Pastó, gerent de l'Incavol |
| 18.45 h. | 2001-2003: El voluntariat i el moviment associatiu, en marxa! A càrrec del gerent de l'Incavol |
| 19.15 h. | Programes . Xarxa d'Associacions de Catalunya . Mesures de finalització de la Prestació Social Substitutòria . Pla de Formació del Voluntariat de Catalunya . Programa "Persones Grans, Grans Persones" Font: http://amposta.cat/pagina.asp?id=27&i=ca |
5.12.00
Celebració del Dia Internacional del Voluntariat a Badalona
Amb motiu del Dia Internacional del Voluntariat del 2000, ha tingut lloc a Badalona un acte de celebració. Josep Maria Canyelles, gerent de l'Institut Català del Voluntariat de la Generalitat de Catalunya, ha lliurat un reconeixement a l'Associació de Voluntaris de Badalona, presidida per Joan de Escalada. També han participat a l'acte l'alcaldessa Maite Arqué.
18.9.00
Renúncia al càrrec
Paraules que vaig pronunciar en el Ple municipal de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, en sessió de 18 de setembre de 2000, explicant els motius de la renúncia al càrrec electe de regidor:
Amb motiu de les noves responsabilitats que m’han estat encomanades, com a gerent de l’Institut Català del Voluntariat de la Generalitat de Catalunya, he cregut convenient presentar la meva renúncia com a regidor d’aquest consistori.
Amb motiu de les noves responsabilitats que m’han estat encomanades, com a gerent de l’Institut Català del Voluntariat de la Generalitat de Catalunya, he cregut convenient presentar la meva renúncia com a regidor d’aquest consistori.
Si bé no hi ha cap incompatibilitat legal en
el fet d’exercir les dues responsabilitats, he valorat que l’exercici de la
direcció d’un organisme com l’Incavol em demanava una total entrega i
disponibilitat, especialment pensant en les necessitats i mancances del sector
associatiu i de voluntariat, al qual em dec especialment.
Així mateix, entenc que la responsabilitat de
ser regidor de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, no solament és un gran
honor per a totes les persones que hem estat elegides per a fer-ho sinó que
també suposa un compromís de dedicació per fer-ho amb el major esperit de
servei possible. Donat que difícilment podria continuar amb la intensitat i
presència que ho he fet fins ara, opto per deixar pas a un nou regidor del grup
de CiU, per tal que el compromís que vam adquirir amb l’electorat de treballar
intensament al servei de Vilanova i la Geltrú es pugui continuar portant a
terme amb plenitud.
D’altra banda, també vull manifestar que no
es tracta ja només de les limitacions de la persona en les seves obligacions
professionals, sinó allò que sempre hem defensat de fer compatible la vida
laboral i la vida familiar, i més quan la família es va engrandint.
Permeteu-me, a tall de comiat, que complementi aquesta explicació dels
motius que m’han portat a la renúncia amb unes breus paraules d’agraïment.
Agraïment a tots els col·laboradors tècnics i a tots els regidors dels
diferents grups amb qui hem compartit reunions i treballs, i agraïment als
ciutadans que van fer confiança i van donar el triomf a la llista de CiU en
aquestes darreres eleccions. Dic agraïment perquè sento que he tingut el goig i
la fortuna de poder haver estat regidor de la meva ciutat durant cinc anys, i
això, amb tots els moments bons i dolents, que ha de ser un orgull per a qualsevol
que estimi la seva ciutat.
He intentat en aquests anys aquí exercir amb la màxima dignitat
possible les meves responsabilitats municipals, això és, amb vocació de servei
a la ciutat i al país. Perquè el més important en la política, com en la vida
mateixa, és tenir sempre present, que les nostres accions afecten a persones
concretes, i que el valor de la persona no queda superat per res.
Alhora, però, les persones ens desenvolupem en tots els punts de vista
en àmbits comunitaris, que són també àmbits d’identitat. La ciutat, Vilanova i
la Geltrú, és un àmbit esplèndit d’identitat, convivència, plenitud… i no ens
avergonyeix dir que la vivim plenament amb vilanovisme. Catalunya, per la seva
banda, és la pàtria que ens ha vist néixer i la nació que somniem finalment
lliure.
Això i res més és allò que ens mou i ens ha portat per aquests viaranys
de la política i de la gestió pública, el desig d’avançar permanentment en les
llibertats de les persones i dels pobles i d’afavorir una dimensió cívica i de
solidaritat. Gràcies.
Josep Maria Canyelles i
Pastó
Regidor del Grup Municipal de CiU
18 de setembre de 2000
23.7.00
Cloenda Escola d'Estiu del Voluntariat 2000
Paraules pronunciades amb motiu de la CLOENDA ESCOLA D’ESTIU VOLUNTARIAT 2000:
S’acaba una activitat amb la qual hem volgut
a) oferir un espai de
formació a les persones que fan voluntariat al llarg de tot l’any mitjançant
entitats molt diverses
b) oferir un espai de
trobada, d’intercanvi, de coneixement mutu…
Ja és la cinquena edició i al llarg d’aquests anys molts de vosaltres
heu pogut passar per Vilanova i la Geltrú, Tarragona, Rialp, La Conreria i ara
aquí, perquè l’Escola d’Estiu ha tingut vocació d’itinerant i així també hem
pogut anar coneixent diferents indrets del nostre país.
Sincerament crec que us he de començar donant-vos les gràcies per
l’esforç que feu d’estar aquests quatre dies reunits en aquesta escola. Estic
segura que us ho esteu passant molt bé –i així ho desitgem tots plegats- però
venir quatre dies amb aquesta calor a fer cursos de formació per fer millor la
tasca voluntària és una actitud digna d’admirar, de reconèixer i d’aplaudir
perquè diu molt a favor vostre i molt a favor de les entitats on esteu.
Us heu congregat aquí a Sta Maria del Collell un col·lectiu de mig
miler de persones. Es diu fàcil: no sou 100, 200, 300, sou 500 persones
vingudes d’arreu de Catalunya, i no m’oblido d’aquells i aquelles que heu
vingut d’altres terres germanes, del País Valencià i les Illes als quals us
saludo amb especial afecte.
I tots heu vingut amb ganes d’aprendre, de conviure i de compartir allò
que ens uneix a tots plegats, que no és altra cosa que unes inquietuds i unes
il·lusions per treballar des d’una opció altruista i solidària al servei dels
altres, al servei de la comunitat, ja sigui ajudant a persones i col·lectius
concrets, ja sigui promovent actitivitats cíviques, fomentant la cultura,
millorant el medi ambient, al servei del país en definitiva.
Precisament una de les virtuts que té una escola d’estiu com aquesta és
el fet que cadascú, en els seus pobles i ciutats, fa una tasca i treballa amb
uns col·lectius molt diferents. I aquí, pel fet d’estar tots junts, ens és més
fàcil trobar el comú denominador de tots plegats. Uns orienteu la vostra acció
a la gent gran que està sola, altres als infants en risc, altres promoveu
activitats de dinamització sociocultural, altres podeu el vostre esforç en la
salvaguarda del medi ambient… però allò que ens aplega a tots plegats és el fet
de compartir unes inquietuds de solidaritat, de civisme, d’altruisme i uns
valors i unes conviccions fermes. Tots vosaltres sou persones amb un esperit
altament positiu, un esperit de servei que poseu al servei de la societat.
I amb això esteu ajudant de manera molt determinant a fer que tinguem
un país de qualitat humana, un país on els valors i el civisme hi siguin un
referent important. El voluntariat i l’associacionisme, des de sempre, han
tingut aquest paper i amb la seva tasca han ajudat a construir una societat més
participativa i democràtica, i un país més just i cohesionat, i també més humà
i sensible. De les nostres petites -o grans- accions de voluntariat el país
sencer –Catalunya- se’n resent molt positivament
Quan des de la Generalitat promovem el voluntariat per mitja de les
entitats i associacions de Catalunya, ho fem amb molta il·lusió i convenciment
perquè estem convençuts que el voluntariat té dues grans virtuts.
· Per una banda, el voluntariat, per mitjà de les entitats, presta un
servei importantíssim a la societat, al país, a les persones…
· però per altra banda, el voluntariat i la vida associativa també
permeten que els ciutadans s’impliquin plenament en la societat, en la
resolució dels seus reptes,
Per tot plegat, el govern de Catalunya vol donar i dóna un suport al
voluntariat i al món associatiu que es concreta, entre moltes accions, per
exemple en aquesta Escola d’Estiu, que vol ser una eina al servei de les
entitats perquè puguin millorar dia a dia en la seva tasca. Perquè la formació
és bàsica per guanyar qualitat en les nostres accions, per fer millor cada dia
allò que fem.
És per això que també vull agrair a tots els professors que han
participat en aquesta EEV la seva col·laboració… Tot ells pertanyen a diferents entitats i
escoles de formació reconegudes perquè creiem que també en els temes de
formació el paper més important i el protagonisme ha de recaure en el propi món
associatiu.
He començat agraint-vos el fet que hagueu vingut a l’Escola d’Estiu a
millorar la vostra formació. Deixeu-me acabar amb unes notes de futur i
d’encoratjament. Per demanar-vos que continueu fent allò que feu en els vostres
pobles i barris, a les vostres entitats i associacions, perquè perquè totes
aquestes tasques de voluntariat que sovint de manera molt anònima porteu a
terme, sumades, tenen una gran força, tenen prou força com per fer créixer els
valors de la solidaritat a casa nostra, i són la garantia de poder continuar
construint un país de qualitat humana com el que tenim.
Josep Maria Canyelles
Gerent de l'Institut Català del Voluntariat
Santa Maria del Collell
Josep Maria Canyelles
Gerent de l'Institut Català del Voluntariat
Santa Maria del Collell
3.7.00
Moció per a la millora de la imatge social de les multes locals de trànsit
Reproduïm la moció presentada per Josep Maria Canyelles al Ple Municipal de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, en la sessió del 3 de juliol del 2000
28.MOCIÓ DE CIU PER A LA MILLORA DE LA IMATGE SOCIAL DE LES MULTES LOCALS DE TRÀNSIT.
El secretari llegeix la part resolutiva de la moció següent:
Es proposa al Ple de l'Ajuntament l’adopció dels acords següents:
El Sr. JOSEP M. CANYELLES diu que quan es parla del tema de les multes no es pot deixar de
banda que hi ha un criteri, força estès entre la ciutadania, segons el qual certes multes poden
respondre més a una voluntat de recaptació que no a una funció de pacificació i de correcció de la
conducció. D’altra banda, hi ha un seguit de fets que la població coneix, com és el fet que la
recaptació de la grua municipal ha passat dels 15 milions l’any 99, a una previsió de 45 milions, i a
més a més el fet que l’ajuntament ha començat a procedir per via executiva al cobrament de certes
multes, amb l’embargament de comptes bancaris. També hi ha el risc que aquest augment del
200% en la previsió de la recaptació pugui comportar una pressió en els agents municipals. És per
això que el seu grup creu que es pot fer una proposta en el sentit que es visualitzi de manera clara
quina és la finalitat d’aquestes multes, perquè alhora tinguin una funció més pedagògica. Creuen
que moltes vegades es pot produir una certa incoherència dintre del plantejament municipal, ja que
per una banda es pot estar desitjant que les multes tendeixin a zero, però per altra banda hi ha un
pressupost municipal que preveu uns ingressos i si les multes tendissin a zero es produiria un
desquadrament en les finances municipals. És per tot plegat que proposen que els ingressos de les
multes no serveixin per finançar l’ajuntament, sinó que reverteixin directament en actuacions
socials, a través d’una borsa específica que es creï.
El Sr. SALVADOR BECERRA explica els motius pels quals votaran en contra d’aquesta moció. En
primer lloc, aquest tema s’ha explicat en diverses comissions durant tres o quatre mesos, i s’ha
explicat que la intenció no és recaptar, sinó que l’import que surt en el pressupost d’ingressos és el
resultat d’intentar donar un millor servei. La grua municipal té prou feina per retirar els cotxes dels
guals a petició dels veïns. Això significa que si hi ha una segona grua que permet treure els cotxes
que hi ha sobre les voreres, representaria aquests diners. Si l’any vinent no hi ha cotxes sobre les
voreres, no hi haurà una partida pressupostària d’aquest tipus.
Respecte a les multes per la via executiva, entén que hi ha un procés que s’ha de complir, i no
complir-lo significa fer les coses malament. Per altra banda, vol deixar clar que això no representa
cap pressió sobre els agents. La primera reivindicació que li van fer els agents quan ell va arribar va
ser que l’esforç que feien per denunciar era inútil, perquè després no es cobraven les multes.
Quant als punts primer i segon, ja s’està fent el que diuen, i quant al punt tercer, és demagògic.
El Sr. JOSEP M. CANYELLES diu que amb el que ha dit el Sr. Becerra hi pot estar d’acord, però no
se soluciona la percepció que té la ciutadania sobre les multes. Respecte a la pressió als agents, ha
succeït en altres ciutats i s’ha fet públic. Creu que el que proposa pot ser una acció innovadora i un
exemple de cara a d’altres ciutats, per la funció pedagògica que podria comportar. Està obert a
buscar un equilibri a l’hora de destinar els ingressos perquè no suposi cap gran problema per a la
situació de les finances municipals.
El Sr. SALVADOR BECERRA diu que el que es va recaptar l’any passat en concepte de multes
representa el cost de l’equip d’educació vial.
El Sr. ADÁN MARTÍNEZ diu que el seu grup votarà a favor. La proposta de destinar el 100% de la
recaptació a fins socials li semblava demagògica, però la rectificació posterior que ha fet el Sr.
Canyelles li ha semblat correcta.
El Sr. CANYELLES retira la moció, per discutir més profundament aquest tema a la Comissió
Informativa.
Accés a l'ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L'AJUNTAMENT DEL DIA 3 DE JULIOL DE 2000 (PDF, pàg.28)
28.MOCIÓ DE CIU PER A LA MILLORA DE LA IMATGE SOCIAL DE LES MULTES LOCALS DE TRÀNSIT.
El secretari llegeix la part resolutiva de la moció següent:
- Atès que el bon criteri municipal no pot deixar de banda una apreciació força estesa entre la ciutadania, segons la qual certes multes aplicades amb un excés de rigor responen més a una voluntat de recaptar diners que no a una funció de correcció de les actituds de la conducció.
- Atès que la recaptació de la grua municipal de Vilanova i la Geltrú ha passat de 15 milions reals del 1999 a una previsió de 45 milions per al 2000, fet que no facilita una comprensió pedagògica de la funció de les multes entre la ciutadania.
- Atès que aquest augment del 200% pot comportar una pressió envers els agents municipals per tal de complir la previsió com si fos un repte a aconseguir, tal com els propis agents han denunciat en altres municipis.
- Atès que el Govern municipal ja ha començat a exigir el pagament de les multes per via executiva i amb embargament de comptes bancaris.
- Atès que vincular allò que hem de pagar a la finalitat que té és una manera de visualitzar positivament l'aportació que fem, i de fer-ho més transparent.
- Atès que les multes no han de ser un mecanisme de finançament dels ajuntaments.
- Atès que es donaria una incoherència si per una banda desitgéssim que les multes tendissin a zero com a fruit d'una circulació més pacífica per part dels conductors, i, per I'altra, que les finances de l'ajuntament no es veiessin afectades per un trencament a la baixa de les previsions d'ingressos per a multes.
Es proposa al Ple de l'Ajuntament l’adopció dels acords següents:
- "PRIMER. Manifestem la voluntat que les multes siguin tan sols un instrument per millorar el trànsit i la qualitat de vida al carrer i, en cap cas, un instrument de recaptació.
- SEGON. Manifestem el compromís per a una acció pedagògica de les multes, alhora que promourem una actuació dels agents municipals basada en la priorització d'aquelles situacions de trànsit que generin més perills i més molèsties als ciutadans, casos en què l'acció de l'autoritat municipal serà implacable.
- TERCER. Els ingressos de multes revertiran directament en accions socials, a partir de la creació d'una borsa de recursos econòmics que, mitjançant un reglament, s'atorgaran a entitats sense ànim de lucre per desenvolupar les seves accions d'interès social i cultural."
El Sr. JOSEP M. CANYELLES diu que quan es parla del tema de les multes no es pot deixar de
banda que hi ha un criteri, força estès entre la ciutadania, segons el qual certes multes poden
respondre més a una voluntat de recaptació que no a una funció de pacificació i de correcció de la
conducció. D’altra banda, hi ha un seguit de fets que la població coneix, com és el fet que la
recaptació de la grua municipal ha passat dels 15 milions l’any 99, a una previsió de 45 milions, i a
més a més el fet que l’ajuntament ha començat a procedir per via executiva al cobrament de certes
multes, amb l’embargament de comptes bancaris. També hi ha el risc que aquest augment del
200% en la previsió de la recaptació pugui comportar una pressió en els agents municipals. És per
això que el seu grup creu que es pot fer una proposta en el sentit que es visualitzi de manera clara
quina és la finalitat d’aquestes multes, perquè alhora tinguin una funció més pedagògica. Creuen
que moltes vegades es pot produir una certa incoherència dintre del plantejament municipal, ja que
per una banda es pot estar desitjant que les multes tendeixin a zero, però per altra banda hi ha un
pressupost municipal que preveu uns ingressos i si les multes tendissin a zero es produiria un
desquadrament en les finances municipals. És per tot plegat que proposen que els ingressos de les
multes no serveixin per finançar l’ajuntament, sinó que reverteixin directament en actuacions
socials, a través d’una borsa específica que es creï.
El Sr. SALVADOR BECERRA explica els motius pels quals votaran en contra d’aquesta moció. En
primer lloc, aquest tema s’ha explicat en diverses comissions durant tres o quatre mesos, i s’ha
explicat que la intenció no és recaptar, sinó que l’import que surt en el pressupost d’ingressos és el
resultat d’intentar donar un millor servei. La grua municipal té prou feina per retirar els cotxes dels
guals a petició dels veïns. Això significa que si hi ha una segona grua que permet treure els cotxes
que hi ha sobre les voreres, representaria aquests diners. Si l’any vinent no hi ha cotxes sobre les
voreres, no hi haurà una partida pressupostària d’aquest tipus.
Respecte a les multes per la via executiva, entén que hi ha un procés que s’ha de complir, i no
complir-lo significa fer les coses malament. Per altra banda, vol deixar clar que això no representa
cap pressió sobre els agents. La primera reivindicació que li van fer els agents quan ell va arribar va
ser que l’esforç que feien per denunciar era inútil, perquè després no es cobraven les multes.
Quant als punts primer i segon, ja s’està fent el que diuen, i quant al punt tercer, és demagògic.
El Sr. JOSEP M. CANYELLES diu que amb el que ha dit el Sr. Becerra hi pot estar d’acord, però no
se soluciona la percepció que té la ciutadania sobre les multes. Respecte a la pressió als agents, ha
succeït en altres ciutats i s’ha fet públic. Creu que el que proposa pot ser una acció innovadora i un
exemple de cara a d’altres ciutats, per la funció pedagògica que podria comportar. Està obert a
buscar un equilibri a l’hora de destinar els ingressos perquè no suposi cap gran problema per a la
situació de les finances municipals.
El Sr. SALVADOR BECERRA diu que el que es va recaptar l’any passat en concepte de multes
representa el cost de l’equip d’educació vial.
El Sr. ADÁN MARTÍNEZ diu que el seu grup votarà a favor. La proposta de destinar el 100% de la
recaptació a fins socials li semblava demagògica, però la rectificació posterior que ha fet el Sr.
Canyelles li ha semblat correcta.
El Sr. CANYELLES retira la moció, per discutir més profundament aquest tema a la Comissió
Informativa.
Accés a l'ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L'AJUNTAMENT DEL DIA 3 DE JULIOL DE 2000 (PDF, pàg.28)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
