Situació de l'RSE a Catalunya

En el newsletter enviat el mes d'abril i aprofitant el reportatge que la revista Buen Gobierno ha fet sobre l'estat i les perspectives de la Responsabilitat Social a Catalunya, volem aprofitar per aportar algunes reflexions amb algunes claus sobre la conveniència d'avançar vers un Model Català d'RSE i en general pels models territorials d'RS.

Podeu trobar les notes en el newsletter aquí.

Darrers newsletters:
Situació de l'RSE a Catalunya (abril'06)
Europa opta per no regular i promou una ALIANÇA EUROPEA PER A L'RSE (març'06)
Responsabilitat Social arreu del món en una economia globalitzada (febrer'06)

Gestió Estratègica de l'Empresa de Futur. Els avantatges competitius de la Responsabilitat Social

Josep Maria Canyelles dirigirà el proper dimarts 9 de maig un taller, organitzat per l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, amb un enfocament de l'RS basat en el Quadre de Comandament Integral (Balanced Scorecard).

Aquesta acció s'emmarca dins de les accions del programa RESSORT de promocio de l'RSE entre les Pimes, que l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, juntament amb la Diputació de Barcelona i altres organismes estan promovent amb suport europeu.

Per tal d'adreçar-se al col·lectiu de Pimes, s'ha dissenyat una sessió centrada en el desenvolupament de les empreses, a partir d'una eina de gestió estratègica, i la manera com s'hi pot vincular l'RSE.

La jornada pretén sensibilitzar les pimes i les microempreses de la importància de tractar l'RS com a política incorporada dins l'estratègia central de l'empresa. Ha de ser tractada com una inversió i no com una despesa ja que el fet d'identificar una empresa com socialment responsable comporta una bona imatge d'aquesta i, per tant, la confiança dels consumidors, dels inversors i de tots els altres interlocutors.

L'RSE, tractada fins ara principalment per algunes grans empreses, aporta a les pimes beneficis en reputació, legitimitat i rendibilitat sostenible a llarg termini en la seva relació amb les parts interessades: empleats, clients, empreses i entitats proveïdores, administracions i societat. I és per quest motiu que les petites i mitjanes
empreses no poden quedar-se al marge.

Vegeu tríptic PDF

Web municipal

Conferència Territoris Responsables

Un Territori socialment Responsable és aquell que maximitza la seves sinèrgies orientades a un model de desenvolupament sostenible (econòmic, social, ambiental, cultural...) atenent les inquietuds de les diferents parts interessades i a partir de la Responsabilitat Social de cadascun dels seus agents.

Entre aquests agents no solament hi ha les empreses, sinó que el sector públic i social, o els estaments educatius també hi tenen la seva part de protagonisme i la seva pròpia agenda. Per part del món de l'ensenyament, un dels aspectes rellevants és la capacitat d'actualitzar permanentment la seva capacitat de diàleg amb l'empresa per tal de millorar la inserció laboral.

En aquest sentit, el proper dimecres, 26 d'abril de 2006, se celebrarà al Centre Cultural Can Rajoler de Parets del Vallès la Jornada de presentació de la Xarxa de Transició Educació-Treball del Vallès Oriental, una xarxa promoguda al 2005, sota l'empara de l'Àrea d?Educació de la Diputació de Barcelona.

Programa
16:15 h. Recepció i lliurament de la documentació
16:30 h. Benvinguda
Joan Seguer, alcalde de Parets del Vallès Àngel Merino, president de l'Àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona Joan Castaño, president del Consell Comarcal del Vallès Oriental
17:00 h. Conferència: Territoris responsables Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global Presenta: Emília Soler, regidora de Serveis a les Persones de l'Ajuntament de Lliçà d'Amunt
18:00 h. Presentació de la xarxa: Objectius, funcionament i pla de treball (2006-2007) Antonio Torío, regidor d'Educació de l'Ajuntament de Parets del Vallès Marta Mimó, responsable d'Educació de l'Ajuntament de Lliçà d'Amunt
18:45 h. Cloenda Francesc Sala, conseller de l'àrea de Serveis Personals, Joventut, del Consell Comarcal del Vallès Oriental Josep Labró, coordinador de Secundària de Serveis Territorials d'Educació, de Barcelona II comarques Àngela Dolset, directora de l'oficina de treball de Mollet del Vallès, Generalitat de Catalunya
Més informació

Notícia al web municipal

10è Simposi Universitat & Empresa

Josep Maria Canyelles parlarà sobre RSE en el 10è Simposi Universitat & Empresa

Em plau presentar el Simposi Universitat & Empresa que, en la seva desena edició, organitzen conjuntament el Consorci Universitari del Baix Penedès i la Universitat Rovira i Virgili.

Com en edicions anteriors, s’ha procurat que les sessions programades conjuguin adequada- ment continguts i personalitats provinents dels àmbits universitari, empresarial, institucional i social, amb la pretensió de generar un debat de síntesi que sigui enriquidor per als assistents. Des del Consorci sempre hem tingut la certesa que la seu d’uns estudis de Relacions Laborals és el marc idoni per intentar aquesta mútua interrelació, en benefici de l’interès general al qual es pretén servir.

Estem segurs que els temes i els participants s’adeqüen al nivell de qualitat que ha guiat aquest Simposi des del seu inici, amb el desig que l’esforç dels organitzadors sigui profitós per a tots els assistents, i en especial per a l’alumnat universitari. Sigueu tots molt benvinguts.

Benet Jané i Palau
PRESIDENT DEL CONSORCI UNIVERSITARI DEL BAIX PENEDÈS

Taula rodona

Participants: 

• Sr. Josep Maria Canyelles, promotor de responsabilitat global, Associació per les Nacions Unides, Fundació PereTarrés (URL)
• Dr. Miquel Àngel Purcalla Bonilla, vicedegà de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV i professor de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la URV
• Sr. Lluís Foix, director de La Vanguardia Digital. 

• Moderador: Dr. Miquel Àngel Purcalla Bonilla, vicede- gà de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV i professor de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la URV.

Accedir al tríptic amb tots els continguts en PDF

Josep Maria Canyelles i Lluís Foix debatran sobre responsabilitat social, empresa i treball

ECONOMIA I EMPRESA

Dilluns comença a Coma-ruga el X Simposi Universitat & Empresa, dedicat als reptes davant la globalització Pellisa Ràfols renova la imatge de l’equip Repsol de Motos GP amb la retolació de dos camions L’assegurança de crèdit elimina els riscos i afavoreix el creixement de les vendes

Dilluns comença a Coma-ruga el X Simposi Universitat & Empresa, dedicat als reptes davant la globalització S’han programat tres sessions al campus universitari de Santa Maria del Mar, amb la presència d’experts empresarials Lluís Carreras, Josep Lluís Beato, Benet Jané i Juan Jesús Espina, dimarts en la presentació del X Simposi Universitat & Empresa a l’escola universitària de Relacions Laborals al Baix Penedès, a Coma-rugaEL VENDRELL-BAIX PENEDÈS Ricard Vinyals Dilluns que ve, al Centre Universitari del Baix Penedès ubicat al campus de Santa Maria del Mar de Coma-ruga, tindrà lloc la inauguració de la desena edició del Simposi Universitat & Empresa. Com en les anteriors edicions d’aquestes jornades anuals d’actualització empresarial, celebrades ininterrompudament en aquestes dates des del 1997 -quan es va parlar de l’entrada en funcionament de l’euro-, l’objectiu principal del simposi és conjugar els continguts i les personalitats assistents -dels àmbits universitari, empresarial, institucional i social- per tal de debatre sobre un tema d’actualitat empresarial. En aquesta ocasió, les tres jornades convocades giraran al voltant dels reptes empresarials davant el fenomen de la globalització. Programa L’acte d’obertura d’aquest X Simposi Universitat & Empresa anirà a càrrec el mateix dilluns, a les 4 de la tarda, del doctor Lluís Arola, rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona; el president del Consorci Universitari del Baix Penedès (CUBP), Benet Jané; i el director de l’escola de Relacions Laborals del Centre Universitari del Baix Penedès, Josep Lluís Beato. A 2/4 de 5 hi haurà la primera sessió de debat, titulada precisament ‘Els reptes de la globalització’, amb la intervenció de Francisco Javier Palom, fundador de la Organización y Desarrollo Empresarial (ODE). El presentarà el president del Grup Oissa, Juan Jesús Espina.  A 2/4 de 7, començarà la primera taula rodona del simposi, moderada per Miquel Àngel Purcalla, vicedegà de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV i professor de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la URV, i en la qual intervindran: Josep Maria Canyelles, promotor de responsabilitat global de l’Associació per les Nacions Unides i Fundació Pere Tarrés; l’esmentat moderador i Lluís Foix, director de ‘La Vanguardia digital’. Aquesta primera jornada del simposi universitari al Baix Penedès clourà amb un debat amb el públic, a 2/4 de 9 del vespre.  Dimarts, a partir d’14 de 5 de la tarda, Eudald Domènech donarà la conferència ‘Jo, davant la globalització’. Domènech és conseller delegat de Techfoundries, fundador del portal Telepolis i primer empresari d’internet a l’Estat. La presentadora serà Maria José Codorniu, professora de psicologia i col·laboradora del CUBP. A 1/4 de 7 començarà una altra taula rodona, aquesta a càrrec de José Luis Espina, gerent de Bracket, SL; José Carlos Eiriz, director general del centre Ventall; i un representant de Mas Carandell, de Reus. L’acte també inclourà un debat final, en aquest cas a 14 de 9. Pel que fa a dimecres, darrera jornada del simposi, a les 4 de la tarda hi haurà una conferència amb el títol ‘L’empresa davant la globalització’, presentada per la consellera comarcal de Promoció Econòmica del Baix Penedès, Montserrat Carreras; i el ponent, Jordi Sanahuja, doctor enginyer industrial i PADE d’IESE. A la taula rodona vinculada amb aquesta xerrada hi haurà l’inspector de treball a Tarragona José Antonio Ferrando, el secretari general del sindicat de la UGT a Tarragona, Mario Rigau; el cap de Recursos Humans de Saint Gobain Sekurit, Roberto Adrián; i la presidenta del Centre d’Iniciatives i Turisme (CIT) del Vendrell, Pepi Mercadé. El moderador d’aquest acte serà el delegat de la URV al CUBP i professor d’economia, Lluís Carreras; i finalitzarà amb un debat amb el públic i l’acte de cloenda. Inscripcions Les inscripcions per assistir a aquest X Simposi Universitat & Empresa es tancaran avui divendres, si bé el públic no docent que vulgui assistir-hi com a persona interessada i sense la necessitat d’acumular crèdits lectius en l’àmbit universitari, es podrà presentar a les xerrades sense inscripció prèvia. Les inscripcions per als alumnes que vulguin crèdits es poden fer a través de la secció ‘alumnes’ del web de la URV: www.urv.es; i també a la secretaria del CUBP, al número de telèfon 977 68 38 82. Els drets d’inscripció costen 20 euros. En la presentació d’aquest simposi, Benet Jané va destacar dimarts que el certamen està plenament consolidat i que la seva celebració anual des del 1997 “vol dir que no ens vam equivocar” a l’hora d’emprendre un projecte que, com tots en la seva fase incipient, “suposava un cert risc a l’hora de la seva posada en funcionament”. El tema de la globalització en el món empresarial “comporta reptes, anàlisis i saber afrontar aquesta globalització”, va apuntar Benet Jané, per la qual cosa va dir que el simposi serà interessant per buscar respostes. En la presentació d’aquest Simposi Universitat & Empresa del Baix Penedès també es va destacar l’assistència d’experts a nivell estatal i fins i tot internacional. Font: http://www.el3devuit.com/ct/Cos/economia:edicioactual

La RSE a Catalunya

La revista Buen Gobierno ha dedicat un reportatge a la RSE a Catalunya. "La societat catalana ha tornat a donar mostres de gran dinamisme i capacitat d'adaptació als nous reptes. Des de fa uns anys, la Responsabilitat Social Corporativa no sols forma part de la política de gestió de les grans entitats, també les pimes estan pujant al carro de l'RSE. Tot plegat, amb un debat de fons sobre quin paper han de tenir les Administracions Públiques.

Entre les persones entrevistades hi ha José Luis López Bulla, Ricard Maxenchs, Carles Campuzano, Josep Maria Canyelles, Esther Martín, Xavier Tubert, Fernando Mugarza i Manuel Barriga.

Veure PDF del reportatge

Comunicació accessible en català

L'Associació per a les Nacions Unides, amb la col·laboració de Responsabilitat Global, han traduït la Comunicació de la Comissió Europea i la posen gratuïtament a la vostra disposició. Hores d'ara, podeu disposar del text en anglès, francès, alemany i català.

Descarregar PDF

La UE opta per l'autoregulació i crea l'ALIANÇA EUROPEA PER A L'RSE

El 22 de març de 2006 la Comissió Europea va fer pública la nova Comunicació "Implementar la cooperació per al creixement i l'ocupació: fer d'Europa un pol d'excel·lència en l'àmbit de l'RSE" amb l'objectiu que les empreses europees avancin en la seva aplicació i incrementin el suport i el reconeixement d'aquesta activitat com una contribució al desenvolupament dels objectius de Lisboa: l'increment del creixement i de l'ocupació a Europa i el desenvolupament sostenible.

La Comunicació estableix el marc d'actuació tot situant les empreses com a principals actors en l'àmbit de l'RSE, alhora que aposta per una «Aliança europea per a l'RSE», concebuda no coma instrument jurídic, sinó com a marc polític on totes les empreses europees que estiguin desenvolupant iniciatives d'RSE es puguin trobar voluntàriament i cercar noves oportunitats de mobilitzar els seus recursos amb vista a enfortir l'aplicació de l'RSE i la seva visibilitat i de credibilitat. L'Aliança es basarà en els parteneriats entre empreses i Comissió Europea, amb qui es trobarà en reunions d'alt nivell per treballar en les iniciatives i les àrees prioritàries acordades.

Les tres àrees principals d'activitat seran les següents:
1- Augmentar el coneixement sobre l'RSE.
2- Transversalitzar l'RSE i establir coalicions de cooperació.
3- Assegurar un marc adient per al desenvolupament de l'RSE.

Més informació al web de la Comissió Europea

Treball sobre el Futur de la Gent Gran

Responsabilitat Global ha participat desinteressadament en el treball promogut per FATEC, la Federació d'Entitats de Gent Gran de Catalunya

El dia 24 de març a l’hotel Alexandra, va tenir lloc una Trobada d’Experts per
comentar el TREBALL SOBRE EL FUTUR DE LA GENT GRAN, sobre la
perspectiva de la població catalana de més de 65 anys cap a l’horitzó del 2010-
2012.

Entre tots els assistents es va arribar a l’acord de donar a conèixer aquest
estudi fet per el Sr. Joan Bernadas i Pere Alonso, amb la destacada ajuda d’un
grup d’experts, que amb les seves experiències i opinions, temps dedicat i
paraules d’encoratjament, a l’hora de dur a terme aquest treball.

Arribant entre tots a la conclusió que aquest treball s’ha de difusionar amb
programes de qualitat sigui de ràdio o premsa, per la seva profunditat com a
eina de recerca aprofitant les noves tecnologies i presionant sobre tot a les
administracions públiques.

Veure nota

TREBALL SOBRE EL FUTUR DE LA GENT GRAN. PERSPECTIVA DE LA POBLACIÓ CATALANA DE MÉS DE 65 ANYS CAP A L’HORITZÓ DEL 2010 −2012

Els advocats s'interessen per la RSE

El Col·legi d'Advocats de Barcelona ha organitzat una Jornada dirigida al seu col·lectiu professional.

Josep Maria Canyelles ha desenvolupat la primera ponència, amb la perspectiva meta jurídica, partint de concepte i les causes que han fonamentat l'eclosió d'aquest fenomen per vincular-lo a la dimensió estratègica de les organitzacions.

A continuació, l'advocat Miquel Trias Sagnier, catedràtic de Dret Mercantil d'ESADE, ha abordat la perspectiva jurídica, i ha destacat el problema que per al bon govern suposen les empreses de titularitat difusa, on l'accionariat es limita a tenir expectatives lucratives sense capacitat d'exercir funcions de control i seguiment.

La Jornada ha comptat amb la presentació de casos empresarials altament significatius, amb la participació de Carlos Martínez, adjunt al conseller delegat de DKV, Josep Querol, secretari general de Caixa Catalunya i Xavier Liñán, director de Desenvolupament Organitzatiu de Danone.

Més informació a Europa Press

RSE en contextos difícils

Amèrica Llatina està en camí de reduir la seva vulnerabilitat macroeconòmica i la seva fragilitat políticosocial. No sempre ens és fàcil de desenvolupar confiança davant uns períodes tan turbulents i sota lideratges nefastos. I avui per avui, si hem de triar un país que reuneixi les condicions pròpies per a merèixer la confiança dels agents exteriors segurament seria Xile amb el seu caràcter emprenedor i seriós, malgrat les sempre profundes diferències socials.

Però altres països estan en el camí de la recuperació. Ni que encara sigui recobrant l’esperança més que no grans avenços reals. Però sabent que en el camí del desenvolupament, el capital social o capital confiança pot actuar com una palanca de potència molt rellevant, especialment en aquells països que la natura els ha fet rics però que la violència i la corrupció els ha negat tota capacitat de desenvolupament i cohesió social. Colòmbia és ben segur un d’aquests països riquíssims on solament la incapacitat sistèmica de resoldre els propis conflictes és capaç de crear un estat tal de pèrdua d’oportunitats. Tanmateix alguna cosa està canviant en els darrers temps en aquest país andí i caribeny.

Passejant per la Comuna 1 i 2 de Medellín, podem viure la ràpida evolució vers la normalitat en unes zones que fa tot just cinc anys eren qualificats pel Newsweek com els barris més perillosos del món. Avui, molts indrets s’han normalitzat gràcies al cessament parcial de les hostilitats, la desmobilització creixent, i les actuacions públiques en uns espais no només oblidats sinó que guerrillers i paramilitars havien assumit de facto plenament les funcions de l’Estat. La normalitat entesa com a absència de conflicte està tornant, i malgrat que la pobresa continua afectant el 60% de la població, també augmenta l’esperança de pau, entesa com a estat d’harmonia on a més disminueix la vulnerabilitat de la població, augmenta el desenvolupament social i humà en un context de democràcia creixentment participativa i real.

L’aparició de nous moviments socials que comencen a tenir representació en el món de la política és un vector de canvi real en la mesura que trenquen no solament un bipartidisme sinó un repartiment del poder entre forces feblement ideologitzades i en canvi molt donades als interessos particulars i grupals. Els nous rostres, com Sergio Fajardo, l’alcalde de Medellín, i tot el seu equip, no solament fan una defensa d’un model integrador dels ciutadans en la política per mitjà d’un fort èmfasi en la participació, sinó que reiteren el seu orgull del seu origen de fora de la política, de fora dels partits tradicionals. Vénen de l’empresa, de la universitat, de la societat civil, i es veuen a si mateixos com a treballadors, honestos, eficaços. I mostren grans expectatives i esperances, i segurament les transmeten davant molta gent que havia sucumbit en l’escepticisme i el fatalisme.

Potser sigui per aquesta opció (per una manera diferent de fer política, tant en les finalitats orientades al canvi, a la justícia social, desenvolupament econòmic, com en els mitjans, les metodologies participatives, la implicació de les parts i el treball per al compromís) que mostren una gran convicció en la Responsabilitat Social tant de les Empreses com de totes les altres parts.

A Antiòquia, el departament més actiu des del punt de vista econòmic i del caràcter emprenedor de les persones, aquest vector de desenvolupament sostenible es percep més diàfan. Aquest territori, que té per capital Medellín, va ser capaç de definir la seva Visió com a territori aspirant a ser una de les “mejores esquinas” d’Amèrica i té incorporat en les seves maneres de fer el diàleg entre les parts, els criteris de governança i l’enfocament de la Responsabilitat Social. La constatació que el poder públic ha d’exercir les seves funcions i recuperar l’espai públic junt al compromís del món empresarial i la societat civil afavoreixen que Colòmbia treballi per a la seva Responsabilitat Social.


Josep Maria Canyelles
Promotor Responsabilitat Global
Març 2006

Article en pdf

Newsletter de març 2006: Parlem de Territoris Socialment Responsables a Colòmbia

Canyelles parla a Medellín sobre Territoris Responsables
En el marc del Seminari Internacional Cómo construir paz, diálogo, desarrollo y convivencia desde lo local y lo regional, Josep Maria Canyelles va desenvolupar una ponència sobre els Territoris Responsables. Les jornades van tenir lloc a la Universidad de Antioquia (Medellín, 24-27 febrer) i estaven coorganitzades pels ajuntaments de Medellín i Barcelona i els governs d'Antiòquia i Catalunya, davant un auditori integrat per empresaris, representants dels governs i de la societat civil i del món universitari.

Entreu al newsletter en català

Entrar en el newsletter en castellano

RSE en contextos difíciles

América Latina está en camino de reducir su vulnerabilidad macroeconómica y su fragilidad políticosocial. No siempre nos es fácil desarrollar confianza tras unos periodos tan turbulentos y bajo liderazgos nefastos. Y hoy por hoy, si tuviéramos que escoger un país que reúna las condiciones propias para merecer la confianza de los agentes exteriores seguramente sería Chile con su carácter emprendedor y serio, pese a las siempre profundas diferencias sociales.

Pero otros países están en el camino de la recuperación. Ni que aún sea recobrando la esperanza más que no con grandes adelantos reales. Pero a sabiendas de que en el camino del desarrollo, el capital social o capital confianza puede actuar como una palanca de potencial muy relevante, especialmente en aquellos países que la naturaleza los ha hecho ricos pero donde la violencia y la corrupción les ha negado capacidad de desarrollo y cohesión social. Colombia es bien seguro uno de estos países riquísimos dónde solamente la incapacidad sistémica de resolver los propios conflictos es capaz de crear un estado tal de pérdida de oportunidades. Aun así algo está cambiando en los últimos tiempos en este país andino y caribeño.

Paseando por la Comuna 1 y 2 de Medellín, podemos vivir la rápida evolución hacia la normalidad en unas zonas que hace apenas cinco años eran cualificados por el Newsweek como los barrios más peligrosos del mundo. Hoy, muchos lugares se han normalizado gracias al cese parcial de las hostilidades, la desmovilización creciente, y las actuaciones públicas en unos espacios no sólo olvidados sino que guerrilleros y paramilitares habían asumido de facto plenamente las funciones del Estado. La normalidad entendida como ausencia de conflicto está volviendo, y pese a que la pobreza continúa afectando al 60% de la población, también aumenta la esperanza de paz, entendida como estado de armonía dónde además disminuye la vulnerabilidad de la población, aumenta el desarrollo social y humano en un contexto de democracia crecientemente participativa y real.

La aparición de nuevos movimientos sociales que empiezan a tener representación en el mundo de la política es un vector de cambio real en la medida que rompen no solamente un bipartidismo sino un reparto del poder entre fuerzas débilmente ideologizadas y en cambio muy dadas a los intereses particulares y grupales. Los nuevos rostros, como Sergio Fajardo, el alcalde de Medellín, y todo su equipo, no solamente hacen una defensa de un modelo integrador de los ciudadanos en la política por medio de un fuerte énfasis en la participación, sino que reiteran su orgullo de su origen de fuera de la política, de fuera de los partidos tradicionales. Vienen de la empresa, de la universidad, de la sociedad civil, y se ven a si mismos como trabajadores, honestos, eficaces. Y muestran grandes expectativas y esperanzas, y seguramente las transmiten ante mucha gente que había sucumbido en el escepticismo y el fatalismo.

Quizás sea por esta opción (por una manera diferente de hacer política, tanto en las finalidades orientadas al cambio, a la justicia social, desarrollo económico, como en los medios, las metodologías participativas, la implicación de las partes y el trabajo para el compromiso) que muestran una gran convicción en la Responsabilidad Social tanto de las Empresas como de todas las otras partes. En Antioquia, el departamento más activo desde el punto de vista económico y del carácter emprendedor de las personas, este vector de desarrollo sostenible se percibe más diáfano. Este territorio, que tiene por capital Medellín, fue capaz de definir su Visión como territorio aspirando a ser una de las “mejores esquinas” de América y tiene incorporado en sus maneras de hacer el diálogo entre las partes, los criterios de governanza y el enfoque de la Responsabilidad Social. La constatación de que el poder público debe ejercer sus funciones y recuperar el espacio público junto al compromiso del mundo empresarial y la sociedad civil favorecen que Colombia trabaje en su Responsabilidad Social.

Josep Maria Canyelles
Promotor Responsabilitat Global
Marzo 2006

Canyelles parla a Medellín sobre Territoris Socialment Responsables

En el marc del Seminari Internacional Cómo construir paz, diálogo, desarrollo y convivencia desde lo local y lo regional, Josep Maria Canyelles va desenvolupar una ponència sobre els Territoris Responsables. Les jornades van tenir lloc a la Universidad de Antioquia (Medellín, 24-27 febrer) i estaven coorganitzades pels ajuntaments de Medellín i Barcelona i els governs d'Antiòquia i Catalunya, davant un auditori integrat per empresaris, representants dels governs i de la societat civil i del món universitari.

Canyelles, com a integrant de la delegació catalana, va desenvolupar una visió de la Responsabilitat Social com a compromís de totes les parts, empreses, administracions i també la societat civil, com a base i requeriment per a poder desenvolupar el concepte de Territori Responsable.

En la seva intervenció va indicar que parlem de Responsabilitat Social Col·laborativa quan volem posar l'accent en la gestió de les relacions amb les parts interessades, tot millorant els processos de creació de valor i atenent especialment les externalitats positives que se?n deriven per a la comunitat, i l'enriquiment del capital social.

Precisament, el fruit de la suma de les interaccions entre organitzacions creixentment responsables en un territori dóna lloc als Territoris Responsables. Uns espais on la gestió de la RS de cada organització es va optimitzant fruit de la pròpia interrelació i identificació de bones pràctiques.

El concepte de Territoris Responsables requereix un lideratge compartit entre diferents agents, públics, privats i socials, per tal de reforçar la capacitat relacional i promoure sinèrgies globals.

En el cas d'entorns complexos com el d'Antiòquia i el de Colòmbia té sentit fer aquest enfocament com també en territoris on, com a Catalunya, aspirem a l'excel·lència en una economia del coneixement que innovi i garanteixi la cohesió social.

Canyelles habla en Medellín sobre Territorios Socialmente Responsables

En el marco del Seminari Internacional Cómo construir paz, diálogo, desarrollo y convivencia desde lo local y lo regional, Josep Maria Canyelles desarrolló una ponencia sobre los Territorios Socialmente Responsables. Las jornadas tuvieron lugar en la Universidad de Antioquia (Medellín, 24-27 febrero 2006) y estaban coorganizadas por los ayuntamientos de Medellín y Barcelona y los gobiernos de Antioquia y Cataluña, ante un auditorio integrado por empresarios, representantes de los gobiernos y de la sociedad civil y del mundo universitario.

Canyelles, como integrante de la delegación catalana, desarrolló una visión de la Responsabilidad Social como compromiso de todas las partes, empresas, administraciones y también la sociedad civil, como base y requisito para poder desarrollar el concepto de Territorio Socialmente Responsable.

En su intervención indicó que hablamos de Responsabilidad Social Colaborativa cuando queremos poner el acento en la gestión de las relaciones con las partes interesadas, mejorando los procesos de creación de valor y atendiendo especialmente las externalidades positivas que se derivan para la comunidad, y el enriquecimiento del capital social.

Precisamente, el fruto de la suma de las interacciones entre organizaciones crecientemente responsables en un territorio da lugar a los Territorios Responsables. Unos espacios donde la gestión de la RS de cada organización se optimizando fruto de la propia interrelación e identificación de buenas prácticas.

El concepto de Territorios Responsables requiere un liderazgo compartido entre diferentes agentes, públicos, privados y sociales, para reforzar la capacidad relacional y promover sinergias globales.

En el caso de entornos complejos como el de Antioquia y el de Colombia tiene sentido hacer este enfoque así como en territorios donde, como en Cataluña, aspiramos a la excelencia en una economía del conocimiento que innove y garantice la cohesión social.

Newsletters sobre RSO

La Responsabilitat Social és un enfocament de gestió adequat per a totes les organitzacions, ja siguin mercantils, no lucratives o públiques. Vegeu els darrers newsletters de Responsabilitat Global en referència a l'RSO, és a dir la responsabilitat social de les organitzacions no lucratives:

[ca] Feb’06 RSE + RSO. Primer Curs d’RSO

[ca] Nov’05 Els reptes de l’RS: de l’RSE a l’RSO
[es] Nov’05 Los retos de la RS: de la RSE a la RSO

[ca] Oct’05 RSO: L’RS i les organitzacions no lucratives.

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

En defensa de l'expressió 'Responsabilitat Social'

Fa uns pocs dies vam tenir l'oportunitat d'assistir a un debat d'alt interès i oportunitat sobre l'RSE, organitzat per AEDME en el Cercle d'Economia. En certa manera es pretenia aprofitar el darrer període de reflexió abans que la Subcomissió que el Congrés va crear ad hoc finalitzi els seus treballs per mirar de llançar missatges i opinions i exercir influència davant els diputats.

Molt interessant. Però novament es va posar damunt la taula la incomoditat de l'expressió Responsabilitat Social Corporativa, i la conveniència de cercar l'expressió més adequada. És positiva aquesta preocupació en la mesura que indica una voluntat de trobar un encaix on les Pimes i les altres organitzacions s'hi trobin còmodes i aquest model de gestió no es plategi unívocament per a les grans companyies. La 'broma' de tot plegat és que finalment es van acabar referint a... el nom de la COSA!!

Podeu llegir l'article sencer a www.ub.edu/empresarials/ec/pdfs/7982-CAT-expressio_JMC.pdf
O al bloc: http://responsabilitatglobal.blogspot.com/2006/01/en-defensa-de-lexpressio.html

Creada la Comissió d'Intangibles dins de l'ACCID. S'hi abordarà la Responsabilitat Social

Recentment s'ha constituït la Comissió d'Intangibles dins de l'Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID), ubicada a l'IDEC de la Universitat Pompeu Fabra.

La Comissió integra col·laborativament l'estructura del Fòrum de Gestió Integral, un ens presidit per Salvador Guasch i del qual Josep Maria Canyelles és vicepresident de Responsabilitat Social.

Entre els àmbits de treball de la Comissió hi haurà diferents disciplines que tenen en comú la seva immaterialitat i la seva aportació a la creació de valor en les estratègies de les empreses actuals. La Responsabilitat Social precisament serà una d'aquestes línies de treball tot establint sinèrgies amb les altres dimensions.

Salvador Guasch, presidència i Legalitat
Jordi Solé, secretaria
Gérard D. Pincas i Ramon Sallés, Recursos Humans i Capital Humà
Josep Maria Canyelles, Responsabilitat Social
Dr. Josep M. Viedma, Capital Intel·lectual
Jordi Martí, Innovació
Dr. Josep M. Viñas, Ocupabilitat
Dr. Andri Stahel, Globalitat
Francesc Güell i Francesc Reguant, Gestió Intangibles

L'ACCID (www.accid.org) és una associació promoguda pel Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, el Col·legi d'Economistes de Catalunya, el Col·legi de Titulats Mercantils i Empresarials de Barcelona i el Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers de Catalunya, i amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, que neix amb l'ànim de convertir-se en un nexe d'unió pels professionals i acadèmics que treballen a Catalunya en l'àmbit de la comptabilitat. L'ACCID té l'objectiu de complementar les tasques realitzades per altres col·legis i associacions, mitjançant la publicació d'articles, la resolució de consultes i les trobades periòdiques.

El rol canviant del govern en la responsabilitat de l'empresa

Workshop per al proper 24 de març, organitzat per ESADE Business School, Bocconi University-SDA Bocconi School of Management, Norwegian School of Management and EABIS (European Academy of Business in Society).

Aquestes tres escoles de negocis, en el marc d'un projecte de recerca amb el suport d'EABiS, han treballat conjuntament el darrer any en el projecte 'El rol canviant del govern en la responsabilitat de l'empresa' (The Changing Role of Government in Corporate Responsibility) i ara us inviten a participar en un workshop en el qual presentaran les seves conclusions i fomentaran un debat entre els líders, representants del govern i ONG. El workshop té la finalitat de promoure el debat entre els stakeholders per tal d'ajudar a dissenyar i a reconsiderar les polítiques públiques sobre responsabilitat de l'empresa.

La recerca ha analitzat les polítiques públiques en matèria de responsabilitat de l'empresa a Noruega, Itàlia i el Regne Unit sobre el rol canviant del govern com a promotor de la responsabilitat de l'empresa i mediador en el marc multi-stakeholder que hagin generat.

Entre els ponents que participaran en el workshop, hi destaquen representants de la Comissió Europea, del Ministeri italià de Treball i Afers Socials, de Microsoft i del Centre Italià de Responsabilitat Social, entre altres.

Tots els membres d'EABiS, acadèmics, líders empresarials, dissenyadors de les polítiques i ONG són cordialment invitats a participar en aquest acte.

Accés al web

Intangibles tangibles. Salvador Guasch

Títol: Intangibles tangibles
Autor: Salvador Guasch
Data: 14 de febrero de 2006
ISSN: 1885-1738
Font: Management & Empresa

INTANGIBLES TANGIBLES

La creciente importancia de los vectores que mueven la actividad económico-social de empresas y organizaciones ha hecho que los sectores académicos de los principales países y universidades se hayan interesado en los mapas causales de valor, su visualización y su cuantificación económica y funcional. La contabilidad clásica ha evolucionado para poder captar en su integridad los valores globales de la empresa: tangibles e intangibles.

Existe en Cataluña una organización que agrupa a todos los profesionales de la Contabilidad y de la Dirección provenientes de los Colegios de Economistas, Titulares Mercantiles, Censores Jurados de Cuentas y de Interventores Públicos que tratan de aunar esfuerzos frente a las nuevas Normas Internacionales de Contabilidad (NIC) y las exigencias de la nueva Contabilidad de Dirección. Se trata de la ASSOCIACIÓ CATALANA DE COMPTABILITAT I DIRECCIÓ, miembro también del Instituto de Análisis de Intangibles.

Simultáneamente nació el Forum de Gestión Integral, preocupado por la gestión integral e integrada del patrimonio tangible e intangible de la Empresa. Fueron los miembros de ACCID de este Forum que dentro de la Asociación crearon la Comisión de Intangibles para trabajar uno a uno los diversos valores intangibles que configuran una contabilidad global en la que se contemplan en matriz global las interferencias e inferencias de valor. El objetivo principal de la Comisión es el de potenciar la búsqueda y desarrollo de los intangibles a través de sesiones de trabajo, conferencias, así como la publicación y presentación de documentos sobre el tema.

Forman parte de esta Comisión del Accid especialistas en los diversos valores intangibles de la empresa que están trabajando en la constatación, valoración y control de los mismos. Preside la Comisión Salvador Guasch, especialista en Contabilidad Global y Valoración Funcional, Gerard Pincas Vicepresidente de la Comisión, especialista en Percepción y Valoración de los Recursos Humanos de la empresa Josep Maria Canyelles i el Dr. Jordi Morrós especialistas en Responsabilidad Social, Francesc Guell especialista en Gestión e Infraestructura Organizacional,. Jordi Martí especialista en Innovación, Francesc Reguant especialista en Gestión Integrada, Ramon Sallés especialista en Formación, el Dr. Andri Stahel especialista en Globalidad y Sostenibilidad, el Dr. Jose Maria Viedma especialista en Gestión del Conocimiento y Capital Intelectual y el Dr. José Maria Viñas especialista en temas de Empleabilidad. Cada vocalía abre la posibilidad de agrupar a otros miembros de la Asociación que también estén interesados en los intangibles a fin de facilitar su investigación, posterior difusión y optativa aplicación

Para más detalles de la comisión: info@accid.org

Curs RSO: El repte de la Responsabilitat Social per a les ONL

En un newsletter recent, defensàvem la necessitat que les Organitzacions No Lucratives (ONL) també incorporin polítiques de Responsabilitat. La RSO, la RS de les ONL!

· Per a entendre millor cap on van les empreses més avançades, per saber com ens hem de relacionar amb l'empresa del futur.
· Perquè les legítimes expectatives de les empreses responsables requereix un reconeixement per part dels clients i la societat.
· Perquè la no lucrativitat de les organitzacions socials no és condició suficient per a garantir-ne la legitimitat.
· Perquè la combinació de RSE + RSO, entesa com a sinèrgies, parteneriats, aliances estratègiques, pot donar lloc a sumes d'èxit i a un desenvolupament de Territoris Responsables.
· I fins i tot perquè les empreses responsables requereixen, com els ciutadans, organitzacions socials responsables!

Per això us presentem un curs destinat a les ONL desenvolupat per mitjà de la Fundació Pere Tarrés (Universitat Ramon Llull). El curs té una durada de 10 hores i es farà els dies 23 i 24 de març. Per més informació podeu entrar a www.peretarres.org/formacio/gestio/responsabilitat.html

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

En defensa de l’expressió ‘Responsabilitat Social’

Aquest dimecres (25-01-06) vam tenir l’oportunitat d’assistir a un debat d’alt interès i oportunitat sobre la RSE, organitzat per AEDME en el Cercle d’Economia. En certa manera es pretenia aprofitar el darrer període de reflexió abans que la Subcomissió que el Congrés va crear ad hoc per mirar de llançar missatges i opinions i exercir influència davant els diputats.

Molt interessant. Però novament es va posar damunt la taula la incomoditat de l’expressió Responsabilitat Social Corporativa, i la conveniència de cercar l’expressió més adequada. És positiva aquesta preocupació en la mesura que indica una voluntat de trobar un encaix on les Pimes i les altres organitzacions s’hi trobin còmodes i aquest model de gestió no es plategi unívocament per a les grans companyies. La ‘broma’ de tot plegat és que finalment es van acabar referint al nom de... la cosa!

Vagin per endavant les excuses per tractar un tema segurament feixuc i poc atractiu. Malgrat que les disquisicions nominalistes més aviat desperten únicament l’interès dels experts, hem d’acceptar que quan una disciplina s’està forjant és el moment en què es obligat destinar algun temps i atenció als aspectes relatius a la seva definició, límits, components, etc. Un cop tot aquest magma d’idees, pràctiques, reflexions i teories hagi anat prenent cos d’una determinada manera serà sens dubte més feixuc obrir el meló dels replanteigs conceptuals i de les modificacions lèxiques.    

El cert és que els fenòmens que no tenen un nom ben definit semblen poc importants o passatgers. I assumim que en aquest cas no és la paraula en si sinó la seva mateixa realitat la que s’està conformant dia a dia. Per això, no seria prudent que fos la mateixa manera com denominem aquest fenomen la que acabés marcant-li en excés els contorns.

Avançant-me doncs a les consideracions, opinem que no fa mal una certa concurrència o diversitat en les expressions, ja que aquest és un enfocament de gestió que està a les beceroles i que es va construint progressivament. Tot i així, per alguna fórmula ens hem de posicionar per denominar... la cosa!

Les diverses denominacions de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) o Responsabilitat Social de l’Empresa (RSE) en alternança amb altres formes com Empresa Ciutadana o Empresa Responsable semblen donar lloc a una comprensió equívoca o inadequada.

Aquest fet és especialment significatiu en persones que s’hi aproximen des del desconeixement i sobretot en aquelles que des d’un entorn Pime, associen la grandiloqüència de l’expressió a un fenomen més propi de les grans companyies, amb el risc que una mala denominació marqui el concepte amb connotacions desenfocades.

Fem doncs algunes consideracions:

a) És adequat parlar de SOCIAL, malgrat que hi ha qui atribueix el malentès a la inclusió d’aquest mot en l’expressió, el qual certament pot induir a confusió en virtut de la seva polisèmia. No obstant, quan titllem la Responsabilitat  de “social” no l’estem reduint a aspectes assistencials o d’acció social de l’empresa, sinó al fet que aquesta Responsabilitat s’exerceix envers la societat. Per tant, l’empresa no és només responsable davant l’Administració (Llei) i els que la dirigeixen davant la seva consciència (Ètica). L’empresa i els seus constituents (la propietat, els gestors i, en certa manera, també els seus treballadors i fins i tot els seus clients) són responsables davant aquelles parts de la societat que hi tenen interessos legítims i que d’alguna manera es veuen afectats per la seva activitat. En un exercici de generalització d’aquestes parts interessades, projectem aquesta responsabilitat envers el conjunt de la societat, englobant així fins i tot els interessos si cal de les generacions futures o d’aquells stakeholders que no tenen una veu conformada davant la pròpia empresa.

b) És més correcte parlar de Responsabilitat que no d’Empresa Responsable (encara que hi ha qui ho defensi). Perquè atorgar a unes empreses la categoria de responsables pressuposa que n’hi ha d’irresponsables i situa la distinció en el terreny del blanc o negre: ets responsable a partir d’un nivell de compliment mentre que per sota no n’ets! No és pràctic perquè comporta un ús no equànime. En canvi, parlar de Responsabilitat, obliga a fer un gir o una perífrasi segons la qual una empresa ja no ‘és’ sinó que ‘actua amb’ o que ‘té una política de RS’, de manera que suavitza l’atribut i el situa en terme d’una voluntat explicitada, deixant per als estàndards i etiquetes la consideració o no de la superació del llistó!

c) Preferim parlar de RSE que de RSC. Si bé “corporativa” podria tenir un sentit més genèric, el cert és que en la llengua viva se li dóna un sentit més proper a les multinacionals (fet perjudicial per a generalitat del concepte). I en tot cas remet abans al dret administratiu (corporacions públiques) que no a les Pimes!. El seu ús en aquest context s’explica més com a anglicisme fruit de la traducció literal que no en un sentit clarificador.

d) No podem limitar-ho a l’Empresa. Estem davant un enfocament de gestió apte i necessari per a totes les organitzacions, no les mercantils en exclusiva. També, per tant, les socials, les públiques, les universitats, els sindicats, etc. Des d’aquest punt de vista no sembla adequat consolidar de manera monolítica una expressió que sols referenciï l’empresa mercantil si realment ens interessa que sigui més àmplia i genèrica. Fet que no exclou de focalitzar l’empresa com una variant –la principal si es vol- de la mateixa manera que podríem parlar de la RS de l’Administració, de la RS de les Organitzacions, de la RS de la Universitat, o de la RS de les Pimes...

Possiblement, substituir aquest mot per “de les Organitzacions” seria la millor opció en tant que organització és un mot neutre vàlid per a qualsevol ens ja sigui de titularitat mercantil, pública o social. Tanmateix, en ares de la simplificació, el millor seria deixar-ho implícit. Parlar de Responsabilitat Social ja és prou diàfan i el propi context ja clarifica a què ens referim. Talment, quan parlem de Missió no ens és necessari fusionar-hi res més com ara Missió de l’Organització, quan parlem del Pla Estratègic no ens cal afegir en la pròpia expressió cap altre referent. Hi ha més tendència a fer-ho quan parlem dels Valors (valors corporatius...) precisament perquè es podria produir una confusió entre els valors de l’organització i els de les persones. Tanmateix, si dins una organització parlen de la seva Responsabilitat Social, res no els pot portar a equívocs. 

e) Finalment, per què no “Responsabilitat” ras i curt? El terme “responsabilitat” és d’ús molt comú i té un significat massa ampli. Pot entendre’s en termes genèrics o com a responsabilitat civil o responsabilitat penal o tantes altres... No podem pretendre que hom comprengui el sentit precís a què ens estem referint fent servir un mot tan genèric (això només ho ha aconseguit la Caixa amb la seva capacitat de fer coincidir el genèric amb la pròpia marca!).

Comtat i debatut, creiem que la denominació de referència per referir-se a la responsabilitat de les empreses i organitzacions davant la societat ha de ser “Responsabilitat Social”, la qual pot ser complementada a lliure albir pels epítets que es creguin convenients per a enriquir el discurs i d’aquells adjectius específics que li donin una significació sectorial de millor enfocament (de l’Administració, de l’Empresa, de les Organitzacions, de la Universitat...).

Insistim i remarquem doncs que l’adjectiu “social” en aquest cas no està caracteritzant l’àmbit sectorial d’aquesta Responsabilitat sinó enfront a qui s’exerceix. O així és com ho hem d’entendre perquè tot plegat tingui sentit! Si quan diem responsabilitat legal ens estem referint a la responsabilitat davant la Llei, quan diem Responsabilitat Social ens referim a la Responsabilitat davant la Societat. Aquest és el sentit correcte i, de fet, aquesta seria l’expressió més diàfana si no fos senzillament perquè la conveniència de posar noms i no perífrasis a les coses ens aconsella transformar aquesta locució preposicional en una forma adjectival. Oi?

Es regularà la Responsabilitat Social de les Empreses?

Els treballs de la Subcomissió de RSC del Congrés dels Diputats està arribant a la fi dels seus treballs mentre que el grup d'experts coordinats pel Ministeri d'Economia es troba en una situació d'impàs.

En aquesta fase final i rellevant del procés de deliberació sobre quina ha de ser la línia d'actuació dels poders públics a l'estat espanyol, el pes de la decisió recaurà de la banda del Congrés dels Diputats i del treball que la Subcomissió ha desenvolupat durant més d'un any.

El fet que el grup d'experts no hagi portat a terme el seu full de ruta i que solament s'hagi tractat un dels punts previstos i sense capacitat per generar consensos significatius, ha fet que siguin poques les esperances que finalment es posin en aquesta iniciativa. Molt possiblement la seva mateixa ubicació en el si d'una direcció general poc estratègica i amb poca capacitat d'influència ha acabat de torpedinar les il·lusions de les parts.

Tornant al Congrés, ara tot està en mans de la deliberació que els membres de la Subcomissió portaran a terme, després que un equip professional faci una síntesi de tot el gruix dels materials que hi ha damunt la taula. Tindrem temps de parlar-ne quan es facin públics les primeres conclusions.

Aporto 10 principis per a les conclusions:

1. Sí a les polítiques públiques de foment de la RSE; No necessàriament una Llei. Més que una llei, el govern s'ha de preocupar per quines són les polítiques públiques més adequades a cada moment, entenent que formen part d'un escenari en evolució.
2. Cal exigir que les empreses cotitzades i especialment les més grans facin públic un Informe de Sostenibilitat, d'acord amb criteris comparables i internacionalment reconeguts, fet que ha d'afavorir la transparència corporativa, la reputació de l?empresa i la confiança en la pròpia economia.
3. Cal evitar que una empresa es pugui atribuir mèrits de RSE de manera enganyosa o fraudulenta. Els ciutadans han d'estar ben informats i sensibilitzats per facilitar que introdueixin criteris responsables de compra.
4. La Responsabilitat Social afecta totes les organitzacions: empreses, administracions, entitats sense ànim de lucre. I cal desenvolupar-la amb el compromís corporatiu de cadascuna, la creació de valor i l'orientació estratègica en cada cas i la recerca d'oportunitat col·laboratives entre tots. No des d'una visió merament fiscalitzadora.
5. La pròpia Administració Pública s'ha d'aplicar mesures de RS, dotant-les també d?un caràcter estratègic, i avançar en els criteris de Compra Pública Sostenible.
6. Foment de la Inversió Socialment Responsable, i aplicació i transparència en els Plans de Pensions.
7. Diferenciar les línies d'acció que s'han d'emprendre amb caràcter de regulació i les que han de ser de foment. Fomentar mesures que facin progressar la Prevenció dels Riscos Laborals per vies legals. Fomentar mesures com la conciliació de la vida laboral i familiar des del foment entenent que forma part de les noves polítiques d?empresa.
8. Mesures especials de control al voltant del comerç internacional i la globalització de les cadenes de producció i proveïment, amb col·laboració amb els organismes de governança mundial i altres parts implicades com les ONG.
9. Promoure, facilitar i incentivar la RSE especialment entre les Pimes.
10. Promoure la sensibilització de les empreses en el context de la competitivitat i la internacionalització de les empreses, i la importància creixent de la gestió dels actius intangibles en la gestió estratègica de les empreses en la Societat del Coneixement i la Nova Economia.

El primer fòrum a Internet de Responsabilitat Social de les Empreses Catalanes: Internacionalització i RSE

Ens plau convidar-vos a participar en el fòrum de debat sobre Internacionalització i Responsabilitat Social que trobareu en el portal del COPCA (Consorci de Promoció Comercial de Catalunya).

El 19 d'octubre passat va tenir lloc la Jornada "Empresa Responsable: un factor de competitivitat", organitzada per ANUE (Associació per a les Nacions Unides) amb el suport del COPCA. Davant l'interès de moltes de les qüestions que s'hi van plantejar, des del COPCA es va oferir la possibilitat de donar una continuïtat a aquest debat, obert plenament a totes les persones que s'hi vulguin incorporar.

Desitgem que aquest debat sigui del vostre interès i restem a la vostra disposició per a qualsevol informació complementària.

Adreça: http://www.copca.com/ct/PARTICIPACIO:ExportG/PARTICIPACIO

El valor intangible de la responsabilidad global

[ca] Salvador Guasch i Josep Maria Canyelles han publicat un article titulat "El valor intangible de la responsabilidad global" a la revista Intangibles. Accedir a l'article en pdf

[es] Salvador Guasch y Josep Maria Canyelles han publicado un artículo titulado "El valor intangible de la responsabilidad global" en la revista Intangibles. Acceder al artículo en pdf

El Microcrèdit: nous conceptes i noves eines en la lluita contra la pobresa en el marc dels Objectius del Mil·lenni i del foment de la Responsabilitat

En l'inici de les Jornades sobre Microcrèdit, divendres 25 de novembre, organitzades per FETS, Josep Maria Canyelles va fer-hi la primera ponència, en què va situar les pràctiques de microcrèdit com una pràctica innovadora de Responsabilitat Social, alhora que ho va relacionar amb l'oportunitat d'operar en la Base de la Pirámide.

La inauguració de la Jornada va anar a càrrec d'Arcadi Oliveres, president de FETS (Finançament Ètic i Solidari), David Minoves, director de l'Agència Catalana de la Cooperació de la Generalitat i Anna Gual, directora de Cooperació de la Diputació de Barcelona.

El desenvolupament de la Responsabilitat Social de les Empreses no és un fenomen aliè a la constatació i a la presa de consciència que el sector privat és una part de la solució dels problemes que afecten el món, una part absolutament imprescindible.

Ja sigui des d'una aproximació centrada en la governança mundial (Nacions Unides, Objectius del Mil·lenni, Pacte Mundial...) com la que es pugui fer basada en el model de desenvolupament econòmic sostenible i inclusiu (Unió Europea, Cimera de Lisboa, RSE...), les estratègies col·laboratives es van configurant com la línia a seguir per fomentar un progrés mundial més basat en la justícia social i el respecte als Drets Humans.

Per fortuna, avui hi ha aspectes en què l'interès social i l'interès privat poden solapar-se i trobar una gran capacitat sinèrgica. Per polèmic que pugui resultar l?afirmació, avui la responsabilitat es pot arribar a desenvolupar molt bé mercès a una alineació de necessitats, interessos i conveniències que no a una consciència ètica pura... Tanmateix aquesta és una gran oportunitat en què els tres sectors, públic, social i privat, poden avançar en models en què tothom hi surti guanyant.

Els microcrèdits, com la focalització en les oportunitats de la Base de la Piràmide, són una aposta precisament per fer compatibles una línia de negoci amb una necessitat social, la qual cosa, no deixa de ser una opció d?alta responsabilitat envers la societat.

La Base de la Piràmide (vg. C.K. Prahalad, i a casa nostra M.A.Rodríguez, IESE) fa referència a les grans necessitats insatisfetes de les dues terceres parts de la humanitat, les persones amb menys ingressos, però que suposen una gran oportunitat per a les empreses que siguin capaces de:

- Evitar els prejudicis
- Salvar la distància psicològica
- Apropar-se amb respecte per a conèixer i entendre la població de la BdP
- Cercar fórmules imaginatives

Aquesta és una realitat encara desconeguda per a moltes empreses, però és una força emergent davant la qual ja hi ha qui opinia que el mercat del futur no està en la classe mitja sinó en els pobres.

La Responsabilitat Social més bàsica que té una empresa està en la seva pròpia operativa, en el seu propi negoci. Per això, l'empresa que descobreix models de negoci que alhora brinden oportunitats de desenvolupament a col·lectius que es troben en situacions de necessitat, actua amb un magnífic sentit de la seva responsabilitat davant la societat.

Èxit de participació i aportacions a la Jornada 'Empresa Responsable: un factor de competitivitat'

Dimecres 19 d'octubre va tenir lloc la Jornada “Empresa Responsable: un factor de competitivitat”, en la qual més de 150 persones procedents d’empreses van poder debatre sobre el valor de la responsabilitat social i conèixer algunes pràctiques interessants. Entre els participants també hi havia representants de l’Administració, ONGs, sindicats, universitats i escoles de negoci.

La jornada va ser organitzada per l'Associació per a les Nacions Unides, amb el suport del Departament de Comerç, Turisme i Consum. Després de les paraules de benvinguda per part d’Àngels Mataró, directora d’ANUE, precisament el secretari general del Departament, Alfons Garcia la va inaugurar, tot fent palès l’interès d’aquest Departament de la Generalitat de Catalunya per avançar en la promoció de la RSE, molt especialment pel factor competitivitat que aquesta pràctica comporta en el marc d’internacionalització creixent. No és per casualitat doncs que l’organisme del Departament que hi ha prestat la seva col·laboració hagi estat precisament el COPCA, el Consorci de Promoció Comercial de Catalunya. Finalment, va remarcar la voluntarietat d’aquest enfocament de gestió que integra les visions socials i ambientals, i va adreçar-se molt singularment a les Pimes, per a les quals va demanar una agenda específica.

Segons Josep Maria Canyelles, director de la Jornada, amb aquest esdeveniment s’ha pretès facilitar la posada en marxa d’espais més normalitzats de diàleg i intercanvi sobre l’RSE entre les empreses catalanes. A Catalunya hi tenen seu algunes grans empreses que ja han iniciat una línia de RSE, però el repte és troba en les Pimes. En aquest sentit, en el marc de la jornada també hi hagut una taula rodona sobre 'territoris RSE' per reflexionar sobre la necessitat de generar sinèrgies en un territori, amb la participació de totes les parts.

Els assistents van considerar la trobada com un èxit, especialment pel bon nivell de les intervencions i la participació que es va donar a la sala, però també per l’abordatge des de perspectives molt diverses i enriquidores, com el concepte de Territori Responsable, d’avantatges competitius de l’RSE, l’alegria com a valor corporatiu, la base de la piràmide com a oportunitat o com fer front a la corrupció.

Per expressar la visió de les Nacions Unides, Carlos Jiménez, representant per a Espanya i Andorra del Centre Regional de NU a Europa, va afirmar que “la manera com les empreses porten a terme les seves operacions determina el futur de la gobernabilitat. Per tant, des de NU, proposem el concepte de Ciutadania Empresarial Responsable”. Així mateix, va apostar per “revertir certes situacions que altrament faran invivible el nostre món. Les empreses han d’anar cap aquí per motius superiors, però fins i tot per una qüestió de màrqueting”.

La directora del United Nations Global Compact Barcelona Center, Mireia Belil, va poder explicar les funcions d’aquest organisme recentment creat, tot destacant que ha estat un fruit del Fòrum de les Cultures. Va transmetre la idea que el Global Compact ha de ser un pas vers un Contracte Social Global i que les empreses han d’integrar la RSE com a part de l’estratègia, no com si fos el departament d’informàtica. Finalment va mostrar-se crítica amb el fet que no totes les empreses firmants del Pacte Mundial estan complint i que la major part dels Informes de Compliment són molt limitades.

Josep Maria Canyelles, promotor de www.responsabilitatglobal.com i col·laborador d’ANUE va reflexionar sobre els Avantatges Competitius de l’RSE, establint models estratègics per a aquesta política i destacant la seva aportació a la creació de valor i l’ús com a barrera competitiva. Va aprofundir en les causes i efectes

d’aquesta pràctica tot destacant que l’RSE és rendibible i a més és justa i equitativa. Va emfasitzar que les Pimes tenen millor oportunitat per a captar el talent ja que els professionals d’avui ja valoren de manera més equilibrada el que els ofereix l’empresa: remuneració, carrera, reputació, clima laboral, conciliació, autorrealització...

La intervenció més agosarada va venir de Salvador Garcia, de la UB i promotor d’Eutopia, que es va mostrar crític amb l’excés de mètrica dins les organitzacions. No té sentit mesurar-ho tot perquè hi ha coses que s’han de percebre sense necessitat de tanta mesura i perquè el que cal és ser proactius. Algunes empreses demanen com podem fer aterrar aquests conceptes quan resulta que tot just estem començant i encara ens hem d’enlairar.

Un plantejament va ser el de les oportunitats que ens brinda la ‘base de la piràmide’, és a dir, el potencial de poder satisfer les dues terceres parts de la humanitat que no disposa de recursos suficients per a un model de comerç com el dels països occidentals però que poden ser destinataris de models comercials pensats diferentment, no per crear noves necessitats sinó per satisfer necessitats reals. Miguel Ángel Rodríguez, director del CBS de l’IESE va ser l’expert en abordar aquest repte.

Diverses empreses van poder mostrar les seves polítiques davant de l’auditori: el factor confiança de DKV (Miguel García, director de Comunicació), l’RSE amb treballadors i franquiciats de MRW (Paco Sosa, director de Relacions Externes), l’opció social de la Fageda (Cristóbal Colón, president), la multinacional ‘best workplace’ Danone (Xavier Liñan, director de Desenvolupament Organitzatiu), i la cooperativa de serveis Abacus (Roger Sunyer, director de Participació). En totes elles va ressaltar la naturalitat amb què han integrat aquestes pràctiques en la seva vida interna i el valor que els aporten.

El concepte de Territori Responsable va motivar un debat entre les diferents parts, els principals stakeholders. Sota la idea que una empresa no pot exercir plenament la seva responsabilitat si no ho fa en un context de responsabilitat, en un país responsable, es va concloure que en un territori, l’RSE pren cos a partir del compromís de les diferents parts.

Tothom va estar d’acord en el plantejament que, en darrer terme, la RSE es vincula a un model de país. Des de la taula van poder aportar les seves visions sectorials Martí Lloveras, President de la Comissió Cercle Món de CECOT, Simón Rosado, secretari d’Acció Sindical i Política Sectorial de CCOO-Catalunya, Àngels Mataró, directora d’ANUE (Associació per a les Nacions Unides), Montserrat Torrent, directora de l’OCUC, i Josep Maria Lozano, director de l’IPES d’ESADE. Aquest últim, com a director de l’estudi sobre els governs i l’RSE, va poder aportar l’enfocament sobre quins papers els correspon al sector públic.

CCOO manifestava la incoherència que suposa el fet que una mateixa empresa aquí compleixi amb uns estàndards que, la mateixa empresa, quan produeix en un país en desenvolupament, no compleix.

Tothom va mostrar-se d’acord en el sentit que la responsabilitat també és exigible a cadascuna de les parts, no solament a les empreses. Rosado afirmava que una pràctica sindical que no assumís una gran responsabilitat podria estar perjudicant empreses i també ciutadans, fent referència a denúncies i vagues. Mataró també va apostar per l’aprofundiment en la transparència de les ONGs, que ja es dóna per mitjà de la rendició de comptes davant l’Administració i els socis. Torrents va posar èmfasi també en la responsabilitat dels consumidors i usuaris per tal de fer valer els nostres drets: “les empreses sols seran responsables si la ciutadania els ho exigeix”.  Lloveras va demanar que caldria passar “de jutges a part” en el sentit que algunes organitzacions no poden limitar-se a jutjar i no aplicar-se a elles mateixes els criteris de responsabilitat i mirar de fer camí plegats per avançar.

Sobre la regulació de l’RSE, va haver-hi aportacions més aviat en sentit contrari. Rosado va manifestar que no és necessària una Llei específica, o en tot cas hauria de ser molt genèrica, ja que podria entrar en col·lisió amb moltes altres lleis. Torrent es preguntava si té sentit una llei que demani el respecte pels drets fonamentals. Això no obstant, el poc interès i relativització que va merèixer una possible llei, no treu que efectivament calen polítiques públiques de promoció i impuls de l’RSE.

Per la seva part, Lozano lamentava que a Espanya ha predominat un enfocament del debat sobre la RSE centrat en aquest aspecte, quan l’important és què es vol fer i quins són els instruments més adequats per a cada cosa. El director de l’IPES-ESADE va afirmar que l’RSE ha de formar part de la visió empresarial, i que el discurs de l’RSE no s’aguanta en si mateix si no es fonamenta en un model de país. Només té sentit parlar d’RSE si hi ha voluntat de fer un país més responsable. En aquest sentit, va considerar que cada país ha de desenvolupar el seu model propi: “podem aprendre dels altres però no copiar”. 

En el marc d’aquest debat, UGT va proposar que l’RSE havia de servir per a fer un espai on les empreses no responsables ho tinguessin ben difícil, mentre que a les responsables tot els resultés més fàcil. Així mateix, van alertar del perill que caiguem en el lliure mercat de l’RSE, amb multitud d’iniciatives sense Projecte. Cal que estiguin contextualitzades en marcs territorials, vinculades a plans estratègics de territori: “si estàs en un territori on hi ha un Projecte, les empreses predisposades ho tenen més fàcil”.

La darrera sessió va mostrar eines per a l’RSE, amb la presentació d’un document de resum de les principals iniciatives i unes iniciatives concretes. L’empresa Hera-Tratesa va explicar el seu procés de certificació en SA8000, tot fent referència que l’important no és tant la norma sinó les polítiques reals de RSE. Segons Vicky Latorre, “la norma ens ha permès clarificar certs processos i responsabilitats i, com que ja havíem implantat alguna ISO, no ens ha estat massa complicat”.

Jordi Bonet, catedràtic de Dret Internacional de la UB, va remarcar que dels 185 tractats de l’OIT, només es tenen en compte pràcticament els 8 Convenis fonamentals, i pràcticament només els quatre criteris més rellevants i que amb prou feines es compleixen: llibertat sindical i de negociació col·lectiva, no treball forçós, no discriminació, no treball infantil. Va explicar com a finals dels 90 es va crear una minoria de bloqueig (empreses més els estats asiàtics) per a fer front als intents de crear una etiqueta global basada en els estàndards d’OIT.

El COPCA forma part de la xarxa Euro Info Center de manera que també acull la campanya europea per a la promoció de la RSE entre les Pimes, iniciada ara fa un any. Núria Macià, responsable del EIC-COPCA, va remarcar que moltes Pimes ja fan pràctiques responsables sols que no les etiqueten com a tals. També va situar la RSE com una oportunitat empresarial vinculada desenvolupament econòmic.

El professor Antonio Argandoña, de l’IESE, va aprofundir en el Global Compact a partir del 10è compromís, el de la lluita activa contra la corrupció, tot alertant de les conseqüències nefastes no sols en termes ètics, polítics i socials, sinó també en termes econòmics, per les grans disfuncions i ineficiències que genera. D’altra banda, “la corrupció al final es fa fent interna, esdevé endògena i corromp tota l’organització per dins”.

Laura Albareda, de l’Observatori dels Fons Ètics, Ecològics i Solidaris de l’IPES-ESADE, va fer una dissertació sobre les modalitats al voltant de la Inversió Socialment Responsable, i va alertar que a l’Estat espanyol aquesta pràctica no està experimentant el creixement que en els altres paísos desenvolupats.

Entre altres aspectes, per tal que les Pimes es puguin fer més seu el concepte, es va demanar que no es parli tant d’RSC (Responsabilitat Social Corporativa) sinó d’RSE (de les Empreses), tot promovent una agenda més adequada a les petites i mitjanes empreses.

Amb aquest acte l'ANUE (Associació per a les Nacions Unides) fa un pas més per desenvolupar una línia de treball al voltant de l’RSE, arrelada a la nostra realitat empresarial i vinculada a les iniciatives que NU ha estat llançant en els darrers anys per tal de millorar la governança del món i la major implantació real de les convencions de NU.

Properament el COPCA obrirà un fòrum de debat a internet a partir de les conclusions de la Jornada. Els materials de la Jornada es poden sol·licitar a info@collaboratio.net