25.1.11

Un poble canvia de nom / Un pueblo cambia de nombre

[ca] Els habitants de Speed canvien el nom del seu poble

Speed cambia su nombre24 GENER, 2011.  Speed és el nom d'una petita ciutat d'Austràlia, propera a Melbourne, els habitants han decidit canviar el nom del seu poble perquè pensaven que anomenar-se com una de les principals causes d'accidents de trànsit no feia justícia a la seva localitat. Per això, en lloc de buscar un altre nom decidir modificar el que ja tenien, afegint a la paraula 'Speed' (velocitat) la conseqüència que aquesta pot comportar a la carretera: 'Kills' (mata).

Per a ratificar aquesta decisió, els habitants de Speed van decidir consultar la seva iniciativa amb algú extern al poble que pogués tenir una percepció més objectiva del tema. Per a això van recórrer al Facebook (www.facebook.com/speedkills) i hi van plantejar la qüestió. Prèviament, els habitants de Speed van acordar que només portarien a terme el canvi si aconseguien el suport de 10.000 persones. A hores d'ara, la pàgina ha doblat el seu primer objectiu per la qual cosa Speed ja és conegut oficialment com Speedkills.

Aquesta campanya s'ha dut a terme en col·laboració amb l'organisme oficial Transport Accident Comission, a la web del qual s'informa que s'està pendent de l'elecció d'una data per celebrar el rebateig de la ciutat.

Més informació: www.youtube.com/watch?v=UNSXF0xiGEE&feature=player_embedded
Article relacionat: Dir-se Matamoros

[es] Los habitantes de Speed cambian el nombre de su pueblo

Speed cambia su nombre
24 ENERO, 2011.  Speed es el nombre de una pequeña ciudad de Australia, próxima a Melbourne, cuyos habitantes han decidido cambiar el nombre de su pueblo porque pensaban que llamarse igual que una de las principales causas de accidentes de tráfico no hacía justicia a su localidad. Por eso, en lugar de buscar otro nombre decidieron modificar el que ya tenían, añadiendo a la palabra ‘Speed’ (velocidad) la consecuencia que ésta puede acarrear en la carretera: ‘Kills’ (mata).


Para refrendar esta decisión, los habitantes de Speed decidieron consultar su iniciativa con alguien externo al pueblo que pudiera tener una percepción más objetiva del tema. Para ello recurrieron al Facebook (www.facebook.com/speedkills) y plantearon allí la cuestión. Previamente, los habitantes de Speed acordaron que solo llevarían a cabo el cambio si conseguían el apoyo de 10.000 personas. A estas alturas, la página ha doblado su primer objetivo por lo que Speed ya es conocido oficialmente como Speedkills.

Esta campaña se ha llevado a cabo en colaboración con el organismo oficial Transport Accident Comission, en cuya web se informa que se está pendiente de la elección de una fecha para celebrar el rebautizo de la ciudad.

Más información en: www.youtube.com/watch?v=UNSXF0xiGEE&feature=player_embedded
Artículo relacionado: Llamarse Matamoros

LinkedIn i la gestió de les identitats

El tema del respecte a les identitats és una matèria no ben resolta per part de les empreses. N'hem parlat en alguna ocasió. Segurament és normal des del moment en què solament afecta una part de la humanitat, de manera que per a una empresa usamericana algunes inquietuds dels seus grups d'interès els poden ser difícils de reconèixer. Hem defensat que aquest és un contingut infradesenvolupat dins la gestió de la responsabilitat social de les empreses. Feta aquesta breu reflexió introductòria, transcric el correu enviat a la xarxa professional LinkedIn fent-los saber un dels problemes reals que comporta això.
I was told my account "has been restricted because a significant number of LinkedIn users whom you have invited to your network have indicated that they don’t know you”. I’d like to inform you that I violate NO term of the User Agreement.

Let me offer you a proposal to solve these problems. Your registration oblige to choose among oficial States. You know there are some people from nations like Quebec or Catalonia we don’t like being classified as Canadian or Spanish, cause we don’t feel that. Furthermore, as a professional, I’d like not to present myself as what I’m not. I need to manage my personal & professional identity!

You could let the country as a free field or some other solution for those nations as Catalonia, Basque Country, Quebec, Tibet... Otherwise, many Catalans are indicating to be from Andorra, a near Catalan State, what has the problem that some people get surprised and give the answer "don't know that person".

Josep Maria Canyelles - Responsabilitat Global

24.1.11

Crida per ponències "intel·ligents" // Call for "smart" papers

Entre les temàtiques hi ha les de sostenibilitat intel·ligent o edificis intel·ligents

Aquest any tindrà lloc la 13a edició del BDigital Global Congress que se celebrarà del 31 de maig al 2 de juny de 2011. El congrés se centrarà en el concepte de l’Smart World, i abordarà temàtiques com: Smart Buildings, Smart Nets, Smart Office, Smart Home, Smart Phones, Smart Energy, Smart Vehicles, Smart Sport & e-Health, Smart Social Media, Smart Banking, Smart Sustainability i Smart Cities, entre d’altres.

Actualment estem treballant en el desenvolupament del contingut de les sessions i per aquest motiu oferim l'oportunitat a les empreses, institucions, administracions públiques i centres tecnològics amb experiència dins d'algun d'aquests camps a  fer-nos arribar la seva proposta de ponència. En aquest moment, obrim el període de recepció de candidatures CALL FOR "SMART" PAPERS.

Si creu que la seva experiència en alguna de les anteriors vessants esmentades, pot aportar valor afegit als assistents del congrés, empleni el formulari i participi en el  BDigital Global Congress 2011 com a ponent!

L'últim dia per enviar la proposta de ponència és el
18 de febrer de 2010 a les 12:00h. Totes les candidatures rebran resposta abans del 4 de març de 2011.

L'animem a participar i a formar part d'aquest esdeveniment amb més de 12 anys de trajectòria!
Si té coneixement d'alguna empresa, institució o entitat del seu entorn que pot estar interessada en presentar-se, no dubti a fer-les partíceps reenviant-les aquesta invitació.


Josep Maria Canyelles - Responsabilitat Global

La Generalitat edita ‘Empresa i llengua', una guia per ajudar les companyies a incorporar els aspectes lingüístics en les seves polítiques de responsabilitat social

Els diaris L'Econòmic i El Punt recullen en una notícia la publicació de la guia "Empresa i Llengua", elaborada per Josep Maria Canyelles i editada per la Generalitat de Catalunya:

L'ús del català -i altres idiomes- en els negocis
La Generalitat edita ‘Empresa i llengua', una guia per ajudar les companyies a incorporar els aspectes lingüístics en les seves polítiques de responsabilitat social

Aparador d'una botiga de Girona retolat en català. Foto: LLUÍS SERRAT.
Aplicar el multilingüisme com un estil fa l'empresa més atractiva
Les empreses s'han de moure entre els eixos legal, comercial i de responsabilitat
“La relació positiva amb els territoris on l'empresa opera i amb la seva cultura, llengua i personalitat esdevenen una manera de guanyar ciutadania corporativa”, assenyala Josep Maria Canyelles, autor del manual Empresa i llengua de responsabilitat social empresarial (RSE). El mercat català expressa una sensibilitat favorable a rebre productes, serveis i la comunicació en la llengua pròpia per part de les empreses, fins i tot amb la valoració positiva per part de persones d'origen no catalanoparlant, que consideren com un acte de normalitat la presència del català en el mercat, però no obstant això es podria parlar d'una fallada de mercat, perquè l'oferta de productes en català per part de la iniciativa privada és insuficient, ateses les característiques lingüístiques de la població i les seves preferències. En canvi, l'ús del català en les petites i mitjanes empreses s'ha generalitzat dins del món professional i s'ha convertit en la llengua més emprada en les relacions comercials a Catalunya (97,9% de les empreses), seguida de prop pel castellà (81,3% de les empreses). També en l'àmbit intern, el català, amb un 94,1%, és la llengua vehicular de les empreses, seguit del castellà, amb un 87,7%, i l'anglès, amb un 12,2%.
Davant una matèria tan sensible com la llengua, les empreses haurien de moure's entre tres vectors: el legal (garantir-ne el compliment), el comercial (incorporar criteris de mercat), i el de responsabilitat social (ser sensibles a les inquietuds de la societat), i la prioritat de les bones pràctiques és diferent segons el tipus de negoci. En algunes empreses prendrà un caràcter primari, perquè la llengua serà un fet constitutiu del propi producte o servei, en d'altres prendrà un caràcter secundari, perquè formarà part de les relacions amb els grups d'interès, i, finalment, en algunes altres també es considerarà un factor terciari en la mesura que constitueix una realitat sensible del territori on operen tot i que no afecti directament l'operativa de l'empresa. Per a les empreses internacionalitzades, ja siguin d'aquí o de fora, l'aprenentatge que poden obtenir a Catalunya amb referència a la gestió del multilingüisme i la diversitat cultural en un context de democràcia i llibertat, de respecte i creativitat, de societat cohesionada i vertebrada, pot representar un actiu molt positiu que l'empresa pot aprofitar en altres indrets. Per a les multinacionals establertes a Catalunya, la gestió de les llengües des d'una òptica de RSE pot aportar-los un coneixement d'interès global.
El codi ètic de l'empresa, que desenvolupa els valors corporatius de RSE en referència amb cada grup d'interès, és l'espai adequat on incorporar els criteris de respecte lingüístic, de manera que se li atorgui la rellevància que mereix, el sentit ètic, i les garanties internes per a assegurar-ne el compliment. El manual inclou exemples de bones pràctiques.
-Com a mostra de respecte, és una bona pràctica atendre els clients en la seva llengua entre les disponibles al país. És aconsellable que l'empresa ho protocol·litzi facilitant el desenvolupament d'aquesta habilitat social per part de la seva plantilla.
-Sempre que es pugui, atendre en català. Per ajudar els nouvinguts a integrar-se, l'establiment es compromet a fer la primera atenció a la clientela en català i mantenir la conversa en aquesta llengua, sempre que sigui possible.
-Comunicar obertament a la plantilla que les habilitats lingüístiques, i especialment la llengua pròpia, són un criteri de promoció, és una pràctica que forma part de la transparència, la codificació ètica, i el respecte a la comunitat. L'empresa pot fer evident aquestes pràctiques per mitjà d'instruments com el manual d'acollida, però sobretot amb l'exemplaritat i la sensibilització. Un bon compromís és facilitar al personal cursos de formació, perquè avanci en el domini del català.
-Aplicar el multilingüisme com un estil empresarial i una actitud personal. Portar a terme accions multilingües dins l'empresa, en el marc de la capacitació, trobades, jornades, presentacions, etc. reforça el canvi d'actituds, construeix uns valors de futur per a la companyia potents, aposta pels nous valors que Europa necessita, fa de l'empresa una organització més atractiva per al millor talent.
Per a l'empresa és fonamental que el seu personal disposi de la capacitat de poder parlar com a mínim en les llengües oficials.
-Coresponsabilitzar-se del paisatge lingüístic. Les senyalitzacions corporatives haurien de mantenir la mateixa prelació que les oficials, amb el català en primer lloc i fins i tot aplicant criteris de subsidiarietat, segons els quals allò que es pugui indicar amb la llengua local no cal repetir-ho de manera redundant: no cal posar la traducció d'informació a altres llengües, perquè s'entén perfectament, com tampoc caldria posar la d'aquelles indicacions que tot visitant ha d'adquirir (carrer, sortida, etc.).
-Fer compra socialment responsable. Si l'empresa fa explícits els criteris de compra, incloent l'opció lingüística, està normalitzant la llengua catalana i situant-la al mateix nivell d'exigència de mercat que altres.
-Fer marca vinculada al territori. La proposta de valor que una empresa formula per captar l'interès del públic pot incorporar altres atributs més enllà del preu, la qualitat o la funcionalitat. Per exemple, incorporar les llengües oficials en l'etiquetatge dels productes distribuïts en el mercat espanyol.
-Aplicar coherència interna. D'una cadena de distribució alimentària que retola exclusivament en català, n'esperem que el personal respecti la tria lingüística dels clients.
Darrera actualització ( Divendres, 21 de gener del 2011 07:28 )
Publicat a

Josep Maria Canyelles - Responsabilitat Global

23.1.11

"Jo no puc pagar la hipoteca però el peluix del veí se'n va de vacances!"

Es diu que per a fer front a la crisi calen emprenedors que creïn noves empreses. Cert.

També es diu que les empreses cada cop més hauran d'incorporar models de sostenibilitat, ja sigui minimitzant la dependència del carbó com apostant per models de màxim respecte ambiental. Cert.

També es diu que calen nous estils directius, basats en la responsabilitat social, que incorporin noves sensibilitats socials i una direcció ètica. Cert.

El que no es diu és que pot haver-hi noves iniciatives empresarials que minimitzin el desplaçament turístic de persones que malauradament no podem posar com a exemple. Es tracta d'una iniciativa perquè viatgin els peluixos en lloc de la persona, i se'ls porti de manera comprovable a fer turisme.

Es veu que pots enviar el teu peluix a qualsevol indret del món i l'agència t'anirà explicant com li va el viatge. Et poden enviar fotografies en un CD, escrits en què t'expliquin què està fent i quins altres peluixos està coneixent i, fins i tot, un passaport que certifica la ruta. Sic.

La pregunta que ens fem és si, amb tanta gent passant gana, aquesta activitat és prou digna i noble... I tan objectable és la mera activitat empresarial com la carrincloneria per part de la seva clientela.

A Catalunya hi ha 1 de cada 5 persones en situació de pobresa. Què pot pensar una persona que pateixi per sobreviure dia a dia, per mantenir l'habitatge, per a sostenir una família... què pot pensar si veu passar un guia turístic al costat seu amb una colla de peluixos vinguts de diferents països a visitar Barcelona? ¿O si veu que un taxi ve a algun habitatge de Barcelona per a endur-se un peluix a visitar les piràmides d'Egipte? Si l'activitat ja sembla titona, carrinclona i freaky, en moments de crisi com l'actual és raonable que a algú li pugui semblar fora de lloc, indigne i insultant.

Una empesa organitza viatges per a peluixosUna empresa organitza viatges per a peluixos

L'agència de viatges 'Barcelona Toy Travel' ofereix la possibilitat d'organitzar una ruta per la capital catalana o un viatge a qualsevol país del món per als peluixos d'aquells catalans que així ho vulguin. La comprovació que el peluix ha viatjat fins al seu destí és una fotografia. 


21.01.2011 Països Catalans
Us agrada viatjar i no teniu temps? Preferiu que abans de quedar-vos sense viatge una de les vostres pertinences doni la volta al món? Doncs les empreses “Barcelona Toy Travel” o “Toy Travelling” tenen la solució. I és que les agencies organitzen viatges per a peluixos. [Font: Crònica.cat]
Per cert, per si el vostre peluix és català, penseu que aquesta empresa discrimina la llengua pròpia del territori on tenen la seu, de manera que haureu d'explicar al vostre peluix que li caldrà canviar de llengua. I és que els peluixos, igual que alguns ciutadans, no tenen tots els drets garantits, ni mereixen ple respecte, encara que paguin!

Josep Maria Canyelles - Responsabilitat Global

Aprofitar els residus cítrics

L'empresa valenciana Citrotecno ha sabut transformar el problema del residu cítric per a la indústria agroalimentària en una oportunitat de negoci gràcies a la posada en marxa de la primera planta del món de tractament i valorització del residu capaç d'obtenir, a més de matèria primera per a l'alimentació animal, bioetanol de segona generació.

En el món es produeixen en l'actualitat més de 120 milions de tones de cítric de les quals el 40% es destina a la indústria alimentària per a l'elaboració de sucs. Les plantes destinades a l'elaboració d'aquests productes només aprofiten la meitat de la matèria primera. La resta, escorça, llavors i polpa, es converteixen en residu. Només al País Valencià aquestes deixalles suposen més de 600.000 tones l'any.

La solució més estesa fins a la data és la d'administrar directament aquest residu al bestiar sense passar per un procés de tractament. No obstant això, la seva ràpida fermentació fa d'aquest subproducte un agent contaminant. Davant d'aquest problema ambiental, les autoritats han reaccionat prohibint aquesta pràctica. Ara, Citrotecno s'ha convertit en la primera empresa del món que posa en marxa la seva planta de tractament i valorització de residus cítrics, que a més és capaç d'obtenir bioetanol de segona generació.

Convocatòries


  • Premis de Civisme 2010

    Logotip Premis Civisme 2010
    Cadascun d'aquests Premis de Civisme estimula i premia accions i treballs, fets des d'àmbits professionals i franges d'edat ben diferents, que tractin els valors cívics o que en proposin reflexions i actuacions. El conjunt de tots tres, amb la diversitat de modalitats que ofereix, pretén arribar a un espectre social el més ampli possible.
    Termini: 28 de febrer de 2011
  • Segona edició del concurs de relats curts 'Per a un comerç just'

    SETEM Catalunya, amb la col·laboració d'Alternativa3, FETS Finançament Ètic i Solidari, Intermón Oxfam i Xarxa de Consum Solidari, convoquen la segona edició del Concurs de Relats Curts "Per a un comerç just" amb l'objectiu de reflexionar sobre les actuals injustícies del comerç internacional i l'alternativa que ofereix el Comerç Just. La temàtica, doncs, haurà de girar al voltant del concepte de Comerç Just i concretament, al voltant del principi no explotació infantil.
    Termini: 8 de març de 2011
    PDF amb les Bases del concurs



    Convocat el 2n Concurs de Relats de Voluntariat Social

    La Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) convoca el II Concurs de Relats de Voluntariat per promoure la idea que el voluntariat social val la pena! L'objectiu és donar veu a tots aquells voluntaris i voluntàries que cada dia dediquen part del seu temps als altres.

La relació entre economia i llengua

Les I Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana” (pdf), que tindran lloc dijous 27 i divendres 28 de gener a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans, abordaran la relació entre economia i llengua. Les sessions es podran seguir des del web de l’IEC

Economia i llengua

12:00 «ELAN.cat: Són prou multilingües les empreses catalanes?», I. Marí (UOC)
12:15 «Llengua i recerca: Els usos lingüístics al Parc Científic de Barcelona», V. Bretxa (CUSC–UB)
12:30 «Llengua catalana i ingressos: algunes evidències empíriques», A. Di Paolo (UAB)

22.1.11

Comença l'Any Europeu del Voluntariat 2011


  • Responsabilitat Global s'adhereix a la celebració de l'Any Europeu del Voluntariat 2011
  • Com hem fet en altres anys internacionals, disposarem d'un canal específic sobre aquests continguts, fent-hi reflexions i aportant continguts amb aproximacions de responsabilitat social


L’Any Europeu del Voluntariat servirà un any per promoure el voluntariat i fomentar la participació cívica, impulsar les organitzacions de voluntariat, reconèixer els voluntaris i augmentar la consciència del valor i la importància del voluntariat.

El lema de l’any europeu és “Fes-te voluntari, marca la diferència!”. Una diferència que ja marquen més de 100 milions d’europeus i més de 600.000 catalans que estan compromesos amb activitats de voluntariat i experiències solidàries per millorar la societat.

Entre els esdeveniments previstos al nostre país, ja s'han programat el Marketplace de la
Federació Catalana de Voluntariat Social, el II Congrés Europeu del Voluntariat, el III Congrés del Tercer Sector Social, o el 2n Congrés de les Associacions de Barcelona.



Darreres entrades sobre voluntariat:

Josep Maria Canyelles - Responsabilitat Global

En defensa de les caixes d'estalvi i de la seva funció d'impuls econòmic i social del territori i del país

Responsabilitat Global comparteix les inquietuds per la derivada institucional de les caixes d'estalvi i dóna ple suport al manifest



En defensa de les caixes d'estalvi i de la seva funció d'impuls econòmic i social del territori i del país


21.1.2011 
La publicació del Reial decret llei 11/2010, de 9 de juliol, d'òrgans de govern i altres aspectes del règim jurídic de les caixes d'estalvis, sense previ debat cívic i social, i sense debat parlamentari, promou la seva transformació bancària, la privatització dels seus recursos, la centralització de la supervisió i el debilitament de l'obra social; això és del tot inacceptable, tant des d'una perspectiva econòmica i financera democràtica i plural, com des d'una perspectiva cívica, social i nacional de futur.

Al llarg dels anys, les caixes d'estalvi han promogut l'estalvi popular, han universalitzat l'accés als recursos financers, han fomentat les dinàmiques empresarials i l'ús de noves eines financeres, alhora que desenvolupaven una obra social, contribuint al benestar social i per tal d'evitar l'exclusió social, fins a convertir-se en les principals entitats financeres del país, gracies una activa participació de la societat civil i de les administracions territorials.

La modernització i la flexibilització societària de les caixes no pot efectuar-se en contra de la seva naturalesa jurídica, allunyant-se del principis fundacionals i d'esquenes a la seva funció econòmica i social. Ni els criteris de solvència i d'eficiència financera que avui en dia es requereixen obliguen a fer-ho d'aquesta forma. No hi ha un únic model societari, ni una única forma d'operar en el mercat financer !!! El que es produeix és un intent d'aprofitar les dificultats presents per afavorir una major centralització dels recursos financers i del poder econòmic, reduint la participació de la societat civil, del territori i dels treballadors.

És per aquestes raons que les entitats sotasignants MANIFESTEM:

1. Cal garantir la funció econòmica, financera i social de les caixes d'estalvi i, per tant, reduir la participació del capital privat fins a un màxim del 40% de les quotes participatives amb drets politics o de la participació en les societats anònimes que gestionin les estructures financeres dels SIP de caixes. Convé garantir una participació majoritària en l'estructura de les caixes que no sigui de capital privat, reforçant, a més a més, el paper i la responsabilitat dels consells d'administració de les entitats.

2. Cal mantenir la vinculació de les caixes i del territori, la seva capacitat de promoure l'estalvi, de recolzar a l'autònom i a la petita i mitjana empresa, els projectes empresarials de futur, i la participació de la societat civil i les administracions locals en un desenvolupament continuat, rentable i sostenible del territori. Cal evitar l'exclusió financera de les persones modestes, com succeeix a Itàlia, en especial després de la desaparició de les caixes d'estalvi, on un 20% de la població ha quedat sense accés al circuits dels diners, mentre que avui a Catalunya aquest percentatge és només del 3%.

3. Cal protegir l'obra social de les caixes i la seva contribució al benestar social del país. Les obres socials de les caixes financen programes essencials per a la cohesió social i la seva reducció afectaria greument el desenvolupament de les polítiques socials en curs, desbordant la capacitat de les entitats i administracions, tot afeblint aquelles eines que contribueixen a reduir l'exclusió social i financera de les persones. Convé evitar que no es produeixi una apropiació particular dels excedents aplicats en aquest àmbit, ni es minorin els seus recursos.

4. Cal obrir un ampli i raonat debat sobre la funció financera, econòmica i social de les caixes d'estalvi en el context econòmic europeu i de futur, de manera que Catalunya, la societat civil, l'empresariat i les administracions participin i deixin sentir la seva veu i requeriments. Ens plantegem iniciar aquest debat al mes d'octubre, en el marc de la Universitat i amb la participació de tots els agents econòmics i socials del país, de manera que en les properes normatives es pugui incidir de forma democràtica en la configuració i regulació de les eines financeres que realment necessita el país.

Entitats promotores del manifest:

AICEC-ADICAE (Associació d'usuaris de bancs, caixes i assegurances)
ADES (Associació pel desenvolupament de l'Economia Social)
CCOO de Catalunya
CAB (Consell d'Associacions de Barcelona)
CONFAVC (Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya)
FATEC (Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya)
FETS - Finançament Ètic i Solidari
Fòrum de l'Economia Social
Justícia i Pau
MLP (Moviment Laic i Progressista)
Òmnium Cultural
L'OCUC (L'Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya)
Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya
UCC (Unió de Consumidors de Catalunya)
UGT de Catalunya

Tenir el Sol com una propietat particular

Una dona de Vigo es proclama propietària del Sol, i no és broma. Va anar al notari i va registrar-ne la propietat, aprofitant que no se'n coneix cap altre propietari. El notari, sorprès, va haver de consultar la petició al col·legi professional.

De fet, tenint en compte que hi ha una empresa que fa anys que afirma posseir la Lluna i que fins i tot en ven parcel·les, no és estrany que algú s'hagi apropiat del Sol. Ha requerit uns anys més a causa que ha calgut repensar el model: a l'astre rei no s'hi poden vendre parcel·les com al terra inert del nostre satèl·lit... Però aquesta senyora ha estat més hàbil i pensa fer pagar lloguer per l'ús de l'energia que emet.

Curiosament malgrat que la propietat és de l'estrella en la seva totalitat, l'explotació solament la farà dins l'estat espanyol. No sabem si és fruit d'un nacionalisme que veu els altres com a perifèria insignificant o bé és que vol castigar-ne els seus habitants per haver estat poc sostenibles. En tot cas, la resta del planeta tindrà accés lliure a la seva energia.

Aquesta senyora deu haver conegut algunes pràctiques portades a terme per empreses que combinen l'obtenció de beneficis amb un rendiment social. Per això, ha cregut que l'operació seria més legítima si destinava el 90% del rendiment per al bé comú i solament un miserable 10% per a ella.

Tot plegat sembla una broma, però la senyora ha anat al notari... Se m'ocorren un parell de coses a dir-li.

Primera. Des d'un punt de vista filosòfic, que reflexioni sobre les paraules que el Gran Cabdill Seattle va adreçar al president dels Estats Units d'Amèrica l'any 1855. S'hi diuen coses com ara:
[...] el meu poble pregunta: què és el que vol l'home blanc? Com es pot comprar el cel, o l'escalfor de la Terra, o la velocitat de l'antílop?

Com us podem vendre aquestes coses, i com podeu comprar-les? És que per ventura podeu fer el que vulgueu amb la Terra, tan sols perquè un Pell-roja signi un tros de paper i el doni a l'home blanc?
[...]

Segona. Des d'un punt de vista pràctic per al seu negoci. He pensat que em vull desconnectar del seu servei. Li prego que deixi de subministrar-me energia des del seu astre. I si no deixa d'il·luminar-me ara mateix li faré pagar un impost per escalfament no sol·licitat. No se li havia ocorregut quines són les responsabilitats de posseir una estrella?

Va visitar un notari perquè n'aixequés acta
Una dona de Vigo es proclama propietària del Sol

El notari, sorprès, va haver de consultar la petició al col·legi professional. La premsa internacional, com el 'Daily Telegraph', ja se n'ha fet ressò

Vigo | Actualitzada el 21/01/2011
El sol, ara reclamat
Es diu Ángeles Durán, és de Vigo i viu a Salvaterra de Miño, a la província de Pontevedra. Assegura ser propietària del Sol i ja ha demanat que se'n formuli acta notarial. "Existeix un conveni internacional segons el qual cap país pot apropiar-se dels planetes", explicava Durán a La Voz de Galicia. Però l'acord no diu res del que poden fer les persones, i la dona va aprofitar l'oportunitat. El notari, sorprès per l'argumentació de la dona, en va aixecar acta després d'una consulta al col·legi professional. Segons l'escrit notarial, aquesta dona de Vigo és la propietària del Sol "ja que no se'n coneix cap altre propietari".
La premsa internacional s'ha fet ressò de la informació. El rotatiu britànic Daily Telegraph ha recollit el missatge de Durán, que planteja la possibilitat de cobrar un cànon a tothom que utilitzi l'energia solar (en territori espanyol). Durán té clar què en farà dels diners: la meitat dels diners els cedirà al govern espanyol, un 20% per salvar el fons de pensions, el 10% per contibuir a pal·liar la fam al món i un 10% per al foment de la recerca. Falta un 10% a la suma: el dels beneficis que es reserva. Font: Ara.cat

El tripartit 'passava' de la Sindicatura

L'ens fiscalitzador afirma que no s'han aplicat les seves recomanacions


La Sindicatura de Comptes assegura, en el seu informe sobre el compte general de la Generalitat corresponent al'exercici de 2008, que el Govern no havia complert les recomanacions fetes per l'organisme fiscalitzador en informes anteriors.

Segons la Sindicatura, "continuen pendent de resoldre tot un seguit de recomanacions fetes en informes anteriors". S'afegeix que "destaquen l’existència d’imports previsibles que no es reflecteixen en el pressupost inicial, modificacions en l’estat d’ingressos que no es registren, i que la valoració de l’immobilitzat no es fa d’acord amb les normes del pla general de comptabilitat pública".

Així mateix, la Sindicatura constata que, tot i les recomanacions que havia fet, es mantenen "la reiterada manca en la memòria del compte general dels costos i rendiments dels serveis públics i del grau de compliment dels objectius programats, i l’ocupació de diversos centres educatius construïts per ICF Equipaments sense estar totalment acabats i sense que estigués formalitzat el contracte d’arrendament amb la Generalitat, entre altres" qüestions.

També s'indica que "la Sindicatura ha fet una anàlisi del seguiment de les conclusions emeses en els informes del compte general del període 2000-2007. L’estudi inclou la verificació del compliment de les 69 conclusions més significatives de les 99 emeses en aquell període, i conclou que se n’han resolt un total de 27 i queden vigents 42".



Font: e-noticies.cat

Mentre a Europa juguem a la democràcia, a Àfrica l'apliquen de debò!

Mentre que a Europa els moviments secessionistes reclamen un aprofundiment democràtic en el dret a decidir dels pobles, sobta que sigui en el continent africà on en aquests moments es viu l'experiència més emocionant d'accés a la llibertat per vies democràtiques i pacífiques: el 99% de l'electorat vota a favor de la independència del Sudan del Sud, segons els primers resultats.

A Europa, en aquests moments es comença a donar una extensió del model de consultes populars, que malgrat la seva forma no oficial, serveixen per a expressar una opinió que els estats impedeixen recollir, alhora que mostren les greus mancances democràtiques de presumptes estats de dret.

Exportar el model català a les nacions sense Estat. Les consultes populars per la independència han despertat interès en moltes nacions sense Estat d'Europa, del Nord d'Àfrica i de l'Orient Mitjà. En un primer moment, una població de Sardenya va anunciar que també celebraria una consulta popular per a la independència, però el Tirol del Sud és la primera regió d'Europa que celebra una consulta popular "a la catalana".

L'efecte Arenys al Tirol del Sud. El Tirol del Sud copia les consultes populars sobre l'autodeterminació inspirades en el model català. La votació comença aquest dissabte a Ahrntal, un poble de 7.000 habitants

Ahrntal és un poble alpí de set mil habitants que pertany a la regió italiana del Tirol del Sud, tocant a la frontera amb Àustria. Aquest dissabte s'hi celebra una consulta per a l'autodeterminació del Tirol del Sud, que pren per model les consultes per la independència celebrades a Catalunya. El 54,7% vol abandonar Itàlia: el 33,4% aposta per la independència i un 21'3% està a favor de la unió amb Àustria.

Nota de servei

Lamentem el retard en la resposta a correus i altres demandes que estem experimentant al llarg del mes de gener. Sense que serveixi d'excusa davant els nostres clients, col·laboradors i altres contactes, volem explicar-ne les causes.

Per tal de trobar una solució als problemes informàtics que hem sofert durant el 2010, que no havien fet més que agreujar situacions anteriors, vam prendre la decisió de canviar de sistema operatiu, passant de Windows a Mac.

Qualsevol canvi informàtic té les seves dificultats, i fer tot el traspàs no és gens fàcil i comporta diversos problemes de conversió. Sens dubte, aquest procés ens ha afectat, però la situació més greu i que encara ens està afectant a hores d'ara ha vingut donada per un conflicte concret fruit d'aquest canvi.

Al llarg del 2010 vam contractar els serveis d'un servidor per a garantir la seguretat dels nostres documents. Es tracta de Syncplicity, que permet que tots els canvis fets en els documents es vagin modificant automàticament també a la còpia que guarda en els servidors. Malgrat que aquest sistema hauria d'haver continuat funcionant per a Mac, el cert és que ens ha provocat la desaparició de milers de documents. És a dir, per alguna estranya anomalia, els esborra del seu servidor, i com a conseqüència, també provoca que s'esborrin del nostre ordinador.

Malgrat que disposem de còpies de seguretat, les darreres ja havien estat fetes quan el servidor havia començat a esborrar documents, de manera que no ens han estat útils. Cal dir que la pèrdua és recuperable, perquè des del servidor poden recuperar la versió anterior a l'anomalia. Tanmateix, la baixada de milers de documents és lenta (pot trigar una setmana com a mínim) i d'altra banda, hem tornat a observar que documents i carpetes ja recuperats tornaven a desaparèixer.

En aquest moment, disposem de diverses còpies de seguretat però totes amb versions diverses, fet que suposa un enorme maldecap i aporta inseguretat en el dia a dia. Estem a l'espera de poder baixar i recuperar definitivament tots els documents, cosa que encara requerirà uns dies.

Reiterem de nou les disculpes per la manca de rapidesa en les respostes que aquesta situació ens està ocasionant.

Continuació a data 1-febrer-2011


Josep Maria Canyelles - Responsabilitat Global

Personatges catalans demanen que les talles reals pugin a les passarel·les


Mig centenar de personatges de la vida social i cultural catalana participen en una iniciativa a través d'internet perquè a les passarel·les de moda no es marginin les talles més utilitzades per la població.

Aquesta iniciativa, "Motius per donar la talla", com es denomina la pàgina que s'ha penjat al Facebook, té el seu origen en l'expulsió de la passarel·la de Milà de la dissenyadora especialitzada en talles grans Elena Miró.

El projecte està impulsat per dues professores universitàries especialitzades a l'estudi dels efectes de la comunicació social en els trastorns del comportament alimentari, Marga Serra i Mónika Jiménez, i compta amb la col·laboració de la dissenyadora Sak Ramos, creadora de la identitat gràfica.

La creació d'aquesta pàgina de Facebook és la primera de diverses accions previstes per aquest col·lectiu per conscienciar el món de la moda, i en general la societat, de l'abisme existent entre les talles utilitzades a les passarel·les i la majoria de la població.

En la pàgina es denuncia que el fet de considerar models de bellesa cossos que tenen poc a veure amb la realitat pot provocar efectes psicològics importants, especialment entre col·lectius vulnerables a determinats missatges, com els nens i adolescents.

Entre les cinquanta persones que han secundat aquesta iniciativa es troben l'expresident del parlament català Ernest Benach, l'escriptor Màrius Serra, els periodistes Antoni Bassas, Josep Cuní, Jaume Barberà i Concha García Campoy, les actrius Mar Ulldemolins i Oriana Bonet i l'actor Toni Albà.

També formen part d'aquest grup l'escriptora Rosa Regás, l'il·lustrador Nazario Luque, la restauradora Ada Parellada, la fotògrafa Colita i el psiquiatre Josep Toro, especialitzat en anorèxia i bulímia.

En la pàgina hi ha un mur en el qual les persones que s'adhereixen han d'expressar els motius pels quals el món de la moda hauria de tornar les talles reals a les passarel·les.

D'una altra banda, "Motius per donar la talla" també vol reflexionar sobre la relació existent entre els estereotips físics extremament prims utilitzats en el món de la moda i els trastorns del comportament alimentari, especialment entre nens i adolescents.

A Espanya aquestes malalties afecten actualment més d'un 6% de la població femenina d'entre 12 i 21 anys. En el cas dels homes, les xifres giren al voltant del 0,3%.

La publicació d'un llibre i l'organització d'un acte públic on participin totes aquelles persones que deixin el seu motiu en la pàgina de Facebook són algunes de les iniciatives previstes per als pròxims mesos.

Font: Ara.cat

2a jornada GUANYAR i CRÉIXER. Propostes de nou pensament econòmic. Paradigma de les Interaccions

  • Una iniciativa de Josep Burcet que també té el suport de Responsabilitat Global, enguany com a promotors després d'haver estat participants a la primera edició
  • Aquesta segona edició està oberta a les persones interessades
Convocatòria per al dia 31-01-2011 a Barcelona
Hotel Villa Emilia
C/ Calàbria, 115-117

Introducció

Aquestes propostes de nou pensament econòmic han despertat un interès considerable (31724 visites fins ara) tot i haver estat presentades des d'una plataforma molt modesta.

Al juny de 2010 es va celebrar la 1a Jornada amb un nombre reduït de participants per a valorar la conveniència de fer una altra convocatòria de més abast. El resultat d'aquella primera Jornada va resultar plenament satisfactori per a tots els assistents.

Naturalesa del nou marc conceptual que es proposa

El plantejament proposat gira al voltant d'una sèrie d'idees sobre conceptes bàsics com GUANYAR, CRÉIXER i CREACIÓ DE VALOR NOU.

L'exploració i el treball amb aquestes idees podria contribuir a la decantació d'un nou model de societat i d'economia.

Programa

Dia: 31 gener 2011
Lloc: Barcelona. El lloc es determinarà pròximament, en funció del nombre d'inscrits
Propòsits:
  • Presentació de les idees mestres del nou marc conceptual 
  • Debat sobre aquestes idees 
  • Avaluació de possibles accions i iniciatives que podríem emprendre 
Horari


(És possible assistir només al matí o només a la tarda)

09:00 h. Acollida
09:15 Benvinguda (Lluis Casado i Guy Gimenez)
09:20 h. Presentació de la jornada (Javier Creus)
09:30 h. Regles per a realitzar la Dinàmica sobre les situacions "guanya-guanya". (Guy Giménez)
09:35 h. Realització de la Dinàmica
10:30 h. Pausa-cafè
11:00 Comentari dels resultats de la dinàmica des del marc conceptual del paradigma (Josep Burcet)
11.30 h Debat
12:00 h. Introducció al joc del Story telling (Lluís Casado)
12:10 h. Realització del joc. Formació de 3 grups per a realitzar l'escriptura grupal.
13:30 h. Presentació (o escenificació) de les 3 narracions
14:30 h. Pausa per dinar
16:00 h. Presentació de les palanques per al canvi (Lluís Casado)
16:10 h. Inici de la discussió sobre les palanques del canvi
16:45 h Pausa-cafè
17:00 h. Proposta de regles per a l'elaboració col.lectiva de les conclusions (Javi Creus)
17:10 h. Inici de l'elaboració col·lectiva de conclusions
18:00 h. Fi de la jornada


Promotors de la 2a Jornada
GUANYAR I CRÉIXER

Josep Burcet Llampayas
Josep Maria Canyelles i Pastó (Responsabilitat Global)
Lluís Casado Esquius
Javier Creus
Guy Gimenez
Miguel Angel Reche Arredondo
Anne Marie Richard
Laura Rosillo Cascante
Ramón Sagarra

Vegeu resum de la 1ª Jornada
Entrar al web - inscripcions


21.1.11

Alberg INOUT a TVE

[ca] Us oferim tot seguit un reportatge que TVE ha fet de l'alberg INOUT i una entrevista al plató a la directora de la fundació, Maria José Pujol, i a l'Albert, un treballador. La peculiaritat d'aquest alberg - restaurant és que els seus treballadors són persones amb discapacitat intel·lectual o, en el cas dels encarregats, amb discapacitats físiques, cosa que fa d'aquest projecte una iniciativa pionera a Europa, i segurament al món.

[es] Les ofrecemos a continuación un reportaje que TVE ha hecho de el albergue INOUT y una entrevista en el plató a la directora de la fundación, María José Pujol, y a Albert, un trabajador. La peculiaridad de este albergue - restaurante es que sus trabajadores son personas con discapacidad intelectual o, en el caso de los encargados, con discapacidades físicas, lo que hace de este proyecto una iniciativa pionera en Europa, y seguramente en el mundo.




El final de l'esclavitud va obligar a trobar alternatives com ara s'hauran de trobar amb el final de l'era del carbó

[ca] El final de l'esclavitud va obligar a trobar alternatives com ara s'hauran de trobar amb el final de l'era del carbó. De les declaracions de Juan Verde, assessor d'Obama, que mostrem tot seguit, hem volgut remarcar aquelles que enfasitzen no solament la necessitat i inevitabilitat del canvi del model productiu, sinó la normalitat històrica com s'ha de produir. Les empreses van saber trobar noves maneres de produir sense esclaus i fins i tot van desenvolupar sistemes més eficients. Igualment, els requeriments que ara fa la societat obligarà les empreses a fer un nou salt endavant que les modernitzarà, les farà més eficients i farà desenvolupar sistemes productius encara desconeguts, fruit de les noves tecnologies i la nova intel·ligència social.

[es] El final de la esclavitud obligó a encontrar alternativas como deberán encontrarse con el final de la era del carbón. De las declaraciones de Juan Verde, asesor de Obama, que mostramos a continuación, hemos querido remarcar aquellas que enfatizan no sólo la necesidad e inevitabilidad del cambio del modelo productivo, sino la normalidad histórica como se debe producir. Las empresas supieron encontrar nuevas maneras de producir sin esclavos e incluso desarrollaron sistemas más eficientes. Igualmente, los requerimientos que ahora hace la sociedad obligará a las empresas a dar un nuevo salto adelante que las modernizará, las hará más eficientes y hará desarrollar sistemas productivos todavía desconocidos, fruto de las nuevas tecnologías y la nueva inteligencia social.
El secretario de Comercio Adjunto para Europa del Gobierno de Estados Unidos, asesor del propio Obama y presidente-fundador del Proyecto de Cambio Climático en España, Juan Verde, ha reflexionado sobre el nuevo modelo económico del futuro que, a su juicio, versa sobre tres ejes fundamentales: el fin del debate sobre el cambio climático, la asunción de que debemos vivir en un mundo de "muy bajas emisiones" y la "explosión sin precedentes" que está por llegar en innovación y en energías limpias.

Para Verde, el desarrollo sostenible y la apuesta por un mundo más limpio no es incompatible con el tiempo actual de crisis económica, ya que no es "lógico darle el mismo valor a la economía que al planeta" porque, en definitiva, "sin planeta no hay economía". Es por esto por lo que considera que el mundo en general está "ante una gran oportunidad, la de reinventar modelos económicos erróneos como el de Wall Street o el del hábito del consumo irresponsable".

En este sentido, Verde ha propuesto que "ética y moral y modelo económico vayan de la mano" porque ello permitirá crear un nuevo modelo de economía que proporcione, además, nuevas herramientas y nuevas formas de crear energías limpias. No en vano, según ha argumentado, eso es lo que pasó cuando en el siglo XIX se abolió la esclavitud, puesto que la imposibilidad de contar con mano de obra gratis forzó a empresarios y científicos a buscar alternativas. De ellas, nacieron la máquina de vapor, el ferrocarril y, finalmente, la revolución industrial.

El asesor de Obama cree que estamos en un "momento similar" en el que, además, el 92 por ciento de la población mundial cree que el cambio climático es real, por lo que, cada vez más, le exige a las administraciones públicas que actúen y luchen contra este fenómeno. Por ello, el actual es el "momento par actuar" y para que tanto los Gobiernos, como los bancos y entidades financieras y los emprendedores, inviertan en energías renovables. Sobre todo, insiste, "porque no es sólo un compromiso ético, sino también económico" e incluso político, ha advertido.

De hecho, según ha argumentado, una reciente encuesta realizada a nivel mundial demuestra que se necesita "un cambio de modelo económico sencillamente porque la gente lo quiere". En este estudio, el 82 por ciento de la población señaló el cambio climático como "un gran problema" y un 90 por ciento aseguró que compraría e invertiría en más productos verdes si éstos fueran más variados y se pudieran adquirir a igual o menor precio que los convencionales. Esto significa, en palabras de Verde, que "si somos capaces de ofertar productos verdes a precios iguales o menores que los actuales, el 90 por ciento de la población nos lo compraría". "He aquí el reto", ha apostillado.

Por eso, ha animado a los empresarios y a los políticos españoles y andaluces ha "prestar mucha atención" a estos datos porque la ciudadanía, dependiendo de sus actitudes, "les premiarán o les castigarán", ya sea comprando o no sus productos, o dándoles o no votos. En su opinión, "es el momento" de cambiar esta actitud y esperar que "Andalucía, España o EEUU sean capaces de aprovechar la oportunidad y pensar en el legado que quieren dejar a sus hijos".

Font: Obama enviará a Andalucía una delegación de su Gobierno a ver "qué se hace" para fomentar la 'economía verde'

Premi a “Oberts a la sostenibilitat”

La CCC està d'enhorabona. La guia Oberts a la sostenibilitat: nocions bàsiques de la normativa ambiental per al comerç de Catalunya ha estat guardonada amb una menció especial dins dels Premis Acció 21 2010 de l'Ajuntament de Barcelona. Aquesta distinció reconeix públicament la feina feta per la Comissió d'Energia, Medi Ambient i Sostenibiltat de la CCC.

El secretari general de l'organització, Miquel Àngel Fraile, va recollir la menció especial en nom de la CCC el passat 14 gener, de mans de la tinenta d'alcalde de Medi Ambient, Imma Mayol. L'acte d'entrega va tenir lloc durant la celebració de la 2a Convenció de Signants de l'Agenda 21 de Barcelona 2010-2011, un grup de treball en el qual s'integra la CCC per tal de dialogar sobre els reptes i objectius de futur de la ciutat en matèria de sostenibilitat.


D'altra banda, la CCC ha presentat els resultats del Pla d'assessorament 2009:

El Servei Lingüístic de la CCC ha publicat l'informe La immigració i el comerç a Catalunya. El Pla d'assessorament comercial i lingüístic a comerços immigrants. Any 2009, en el marc de la campanya "Oberts al català", que té el suport de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona.

Aquest document mostra la feina feta pel departament i els seus dinamitzadors durant l'any 2009, en el qual van visitar 1.167 establiments de tot Catalunya regentats per immigrants. L'informe, que està penjat a la web de la CCC, destaca que gràcies al Pla d'assessorament, els establiments visitats han fet un gran nombre de progressos pel que fa a l'adequació a la normativa comercial i lingüística. A més, els comerciants visitats han rebut amb interès informació sobre l'associacionisme comercial i sobre recursos per millorar la seva formació.