15.6.06
Els Territoris Responsables faciliten la comprensió i integració per part de les petites empreses i els diversos agents, segons Canyelles
Canyelles va argumentar l'interès pels Territoris Responsables, després de defensar un enfocament estratègic i no conjuntural de l'RSE, així com la validesa d'aquest enfocament de gestió per a totes les organitzacions, no solament les mercantils sinó també les públiques, les socials, les mutuals, o les universitàries.
En la seva descripció va formular que el fruit de la suma de les interaccions entre organitzacions creixentment responsables en un territori dóna lloc als Territoris Responsables, uns espais on la gestió de l'RS de cada organització es va optimitzant fruit de la pròpia interrelació i identificació de bones pràctiques. En un TR es maximitzen les sinergies orientades a un model de desenvolupament sostenible (econòmic, social, mediambiental, cultural...) atenent les inquietuds de les diferents parts interessades i a partir de la Responsabilitat Social de cadascun dels seus agents.
Va afirmar que cap empresa no pot exercir plenament la seva RSE si no ho fa en un context, un territori, on prevalgui aquest sentit de la responsabilitat de les empreses davant la societat, tant al llarg de la cadena de proveïment o en la compra pública, com en la comprensió per part dels propis ciutadans que són alhora consumidors, votants, usuaris, treballadors, inversors, etc.
Va alertar del fet que el concepte de Territoris Responsables requereix un lideratge compartit entre diferents agents, públics, privats i socials, per a reforçar la capacitat relacional i promoure sinergies globals. La visió d'un Territori Responsable no pot ser una decisió unilateral del sector públic, encara que és bàsica la capacitat d'aquest sector per a integrar l'RSE en la gestió del territori per mitjà dels plans estratègics o altres eines basades en la concertació i l'interès general del territori.
La intervenció de Canyelles, sota el títol de La Responsabilitat Social Empresarial a Europa. Territoris Responsables, va tenir lloc després de la presentació a càrrec de l'alcalde d'Alcázar de San Juan (Ciudad Real). La Trobada Europea sobre l'RSE en el marc de la II Trobada Transnacional del Projecte FAIRWAY i amb la participació de projectes Equal d'Itàlia i Polònia dintre del Equal IN ITINERE, pretenia especialment conscienciar les pimes de la necessitat d'implicar-se per a aconseguir un desenvolupament sostenible i una societat més justa.
L'Ajuntament d'Alcázar de San Juan ha adoptat un clar compromís per a impulsar la incorporació de la responsabilitat social en l'empreses i pimes de la ciutat, compromís aquest que compta amb el suport de les quatre organitzacions empresarials de la localitat que, a través, del projecte Equal IN ITINERE estan cooperant amb l'administració local en el desenvolupament actuacions que permetin en, en primer lloc, difondre el concepte d'RSE en el teixit empresarial de la ciutat, sensibilitzar l'empresariat creant un clima favorable per al seu desenvolupament i, posteriorment, proporcionar-li instruments de suport i assistència tècnica per a la implantació de sistemes integrals de gestió de l'RSE.
10.6.06
El curs online inclourà un fòrum amb un diputat i un empresari
Precisament quan el curs tingui lloc farà pocs dies que s'haurà fet públic el contingut de les conclusions de la Subcomissió del Congrés dels Diputats, que marcarà la línia de quin ha de ser el paper que l'Administració Pública ha de tenir en el desenvolupament de l'RSE. Amb aquest motiu el curs acollirà un fòrum de debat virtual amb el diputat Carles Campuzano, que va promoure la creació d'aquesta Subcomissió.
Cap a final del curs, el segon fòrum tindrà com a protagonista Xavier Martínez, director general de Tecnol. Si hi ha una PIME que els darrers anys s'ha caracteritzat pel reconeixement rebut per mitjà de diversos premis, aquesta és TECNOL, una empresa química ubicada a Reus amb una curta història però densa en èxits empresarials, els quals en gran mesura tenen el suport d'una política de responsabilitat promoguda amb gran convicció pel seu director. La millor manera d'explicar un enfocament de gestió responsable és per mitjà de coneixement de bones pràctiques integrades estratègicament com és el cas.
9.6.06
Llançament del Curs online de RSE per a PIMES
La Responsabilitat Social és un repte assumible per a la petita i mitjana empresa, la qual sovint ja desenvolupa pràctiques d'excel·lència social en la seva dimensió interna. Per això, avui les pimes estan comprenent l'avantatge competitiu de gestionar de manera integrada i estratègica la seva pròpia Responsabilitat davant la societat i davant les parts interessades començant per les més directament relacionades, els treballadors, els clients i la cadena de proveïment, sense desatendre el marc de relació amb l'exterior amb el qual és possible treballar per un creixement de la confiança i un desenvolupament mutu.
Accés al newsletter Accés a més informació i matrícula
6.6.06
Hacia una sociedad responsable: reflexiones desde las éticas aplicadas
[es] El Instituto Ethos (Universitat Ramon Llull) ha publicado el libro "Hacia una sociedad responsable: reflexiones desde las Éticas aplicadas" que recoge las ponencias elaboradas por diferentes expertos en ética y responsabilidad social y presentadas en las Jornadas sobre Ética Aplicada que tuvieron lugar los días 14 y 15de diciembre de 2005 en la Facultad de Filosofía de la URL. Entre las ponencias está presente la que presentó Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global) titulada "Organizaciones responsables, RSO!"
· Edita: Instituto Ethos (Universitat Ramon Llull)
· Fecha: 2006
4.6.06
Trobada Europea sobre RSE
Com un exemple de RSE aplicada en el territori, trobem l'Ajuntament d'Alcázar de San Juan, Ciudad Real, que ha adoptat compromís clar d'impuls a la incorporació de la RSE a les pimes de la ciutat, amb el suport de les organitzacions empresarials locals. El projecte es fa per mitjà de l'Equal IN ITINERE i permet difondre el concepte d'RSE en el teixit empresarial de la ciutat, sensibilitzar l'empresariat en la creació d'un clima favorable per al seu desenvolupament i, posteriorment proporcionar-los eines de suport i assistència tècnica per a la implantació de sistemes integrals de gestió de l'RSE.
En aquest context, els dies 6 i 7 de juny se celebra el Encuentro Europeo sobre la RSE, on abordaran la situació actual i regulació de l'RSE, la implantació de l'RSE en les pimes, i la inserció laboral dels col·lectius especialment desafavorits.
La ponència inicial serà a càrrec de Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, que situarà l'RSE a Europa i aportarà la seva visió sobre els Territoris socialment Responsables. El programa de l'inici de la Trobada és el següent:
9.15 h. Presentación del Encuentro
10.15 h. La Responsabilidad Social Empresarial en Europa. Territorios Responsables
D. Josep M. Canyelles. Promotor de Responsabilidad Global
11.30 h. La Responsabilidad Social Empresarial en España
Sr. D. Ramón Jáuregui, Pres. Subcomisión RSE Congreso de los Diputados
Sr. D. Orencio Vázquez, Coord. Observatorio de RSE de España
Sr. D. Jesús Bárcenas, Pres. Confederación Española Pequeña y Mediana Empresa (CEPYME)
12.30 h. La Responsabilidad Social Empresarial en otros países de la Unión Europea
La RSE en Italia. Sr. D. Francesco de Luca. Università 'G. D?Annunzio' de Pescara.
La RSE en Polonia. Sr. D. Marek Jarzab y Sra. Dª. Zuzanna Wojaczyska.
1.6.06
La UOC i Responsabilitat Global promouen un Curs on line de RSE per a Pimes
El curs serà impartit per Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, i es durà a terme entre el 3 i el 28 de juliol de 2006.
El curs pretén donar a conèixer el sentit, l'aplicació estratègica i la gestió de la Responsabilitat Social per a les Pimes, en un moment en què el debat sobre la RSE és viu i que les Pimes van trobant les seves bones pràctiques per a desenvolupar un model de desenvolupament empresarial sostenible i responsable.
Podeu accedir al programa i a la matriculació aquí.
30.5.06
Pymes, RSE y territorios responsables
Los profundos cambios que se producirán en aspectos sociales y medioambientales situarán a las empresas en una encrucijada y las que no tomen medidas para mitigar las consecuencias de este cúmulo de factores estarán abocadas al fracaso.
Un mes antes, la Comisión Europea en su comunicación sobre RSE 'Una alianza europea para la responsabilidad social de las empresas' hacía hincapié en su preocupación, ya recogida en 2002, por la necesidad de fomentar la adopción generalizada de prácticas de RSE entre las pymes.
Las pequeñas y medianas empresas constituyen un elemento generador de crecimiento y desarrollo por su capacidad de crear empleos productivos y por haberse constituido en un sector estratégico para cualquier proceso de transformación social y cultural de un territorio. Pero la introducción de los nuevos conceptos y prácticas tendentes a la responsabilidad social en las pymes se encuentra todavía lejos de las acciones que realizan ya algunas de las grandes compañías multinacionales.
Entre las pymes existe poca sensibilización entorno a las oportunidades que puede representar la RSE, escasez de recursos y, al mismo tiempo, una dificultad importante para acceder a actuaciones e instrumentos pensados específicamente para empresas de una dimensión corporativa superior. Pero en cambio, por sus características de proximidad, conocimiento y relación cotidiana con sus partes interesadas y su entorno local, las pymes tienen una mayor flexibilidad ante los cambios y una participación más directa en la comunidad en la que operan lo que les permitirá, con el suficiente apoyo institucional, estar preparadas para afrontar el reto desde un punto de partida diferente al de las grandes corporaciones.
En este contexto, el desarrollo de la RSE puede y debe convertirse en un reto y en una oportunidad para los gobiernos locales. Promover un nuevo modelo de gestión de las empresas que integre un espíritu empresarial responsable, de manera que contribuya al desarrollo socioeconómico sostenible del entorno en el que actúan, debe ser uno de los objetivos de las Administraciones Públicas en general, pero que adquiere especial importancia en el ámbito local.
Es evidente que la introducción de prácticas socialmente responsables en las pymes favorece el impulso, la creación y la consolidación de empresas innovadoras, económicamente competitivas y sostenibles. Y que ello contribuye directamente al desarrollo de entornos territoriales basados en el crecimiento sostenible, la competitividad y la creación y mejora de la calidad del empleo, retos imprescindibles si queremos mantener nuestro modelo de sociedad centrado en la igualdad de oportunidades. Buena parte de estos retos tienen una clara dimensión territorial.
Las instituciones públicas locales deben adoptar un papel activo en la creación de un entorno favorable a la adopción de prácticas socialmente responsables. Para ello resulta imprescindible la integración de las preocupaciones sociales y ambientales en las propias políticas públicas de gestión del territorio y en las relaciones con los diferentes agentes que aimplicados: sector público, empresa y tercer sector.
Los gobiernos locales deben además establecer estrategias y políticas de promoción de la RSE que favorezcan su implantación en las pymes. En colaboración con otros agentes, pueden desarrollar un conjunto de instrumentos y propuestas 'ad hoc' que permitan adaptarlas herramientas RSE globales a las necesidades específicas y a la realidad dispar de las empresas del propio territorio.
Y a su vez, las Administraciones pueden velar para que esas propuestas se adapten y den prioridad a aquellos ámbitos y preocupaciones que son de especial interés, dada la realidad social, económica y ambiental de la comunidad local en la que operan dichas empresas.
Éste es el reto para las corporaciones locales: que las pymes de su territorio incorporen políticas progresivas de RSE a través de una nueva relación con su entorno inmediato, ya que las medianas y pequeñas empresas son estratégicas para garantizar el desarrollo y la sostenibilidad territorial.
Para ello será necesario que los diversos niveles de la Administración supramunicicipal favorezcan el conocimiento, la difusión de las buenas prácticas, las experiencias y los recursos que puedan ayudar a los gobiernos locales a disponer de instrumentos específicos RSE-PYME para establecer diálogos constructivos con las pymes locales y diseñar conjuntamente planes de RSE en el territorio.
Antoni Gutiérrez-Rubí
Promotor de www.responsabilidadglobal.com
Tribuna de expertos Europa Press. Maig 2006
26.5.06
Responsabilitat social de l'empresa estrangera a la Xina: eficiència o ètica?
Als darrers anys moltes multinacionals han traslladat els seus centres de producció a països
amb règims laborals que afavoreixen i possibiliten el model universal de negoci: El més
econòmic, el més flexible, el més ràpid.
En aquesta conferència, analitzarem el cas de la Xina com un dels principals països de
destinació per a bona part de multinacionals i d'empreses estrangeres i la seva convivència
amb el règim laboral establert.
19.00 h Benvinguda i presentació. Nana Cardona, coordinadora del programa GovernAsia (www.governasia.com)
19.15 h Jean François Huchet, professor adjunt d'econòmiques a la Universitat de Rennes
2, investigador sènior al China Centre (EHESS), París
Cloenda: Josep Maria Cervera, director de l'Àrea d'Internacionalització Empresarial de la Cambra de Comerç de Barcelona
Aquest seminari se celebra en el marc de conferències de GovernAsia (www.governasia.com). L'acte es realitzarà a la seu oficial de Casa Àsia (Av. Diagonal 371, Barcelona) el proper dimarts 6 de juny a partir de les 7 del vespre.
Podeu descarregar la invitació aquí
És útil parlar de Territoris Responsables
Posar en valor l'RS de les empreses i de totes les parts demana poder partir d'un entorn en el qual l'RS sigui compresa, assumida, integrada, valorada i reconeguda. No solament per disminuir els propis costos de transacció i incentivar-la, sinó fer-la esdevenir un factor estratègic clau dins del model de negoci i d'organització.
Si en un espai territorial totes les parts, inclosa la pròpia ciutadania, participen creixentment del compromís actiu envers l'RS, podrem començar a parlar de Territoris socialment Responsables, en els quals no solament es doni una acumulació d'empreses i organitzacions responsables sinó on sigui possible començar a gestionar certs actius intangibles del territori en clau d'RS, des del compromís amb el talent humà fins a la pròpia identitat del territori, des del grau d'equitat fins a l'impacte global en els Drets Humans.
Té sentit parlar de Territoris socialment Responsables en la mesura que la governança i la gestió estratègica del territori han esdevingut factors clau de desenvolupament i de generació de riquesa i que, en aquest context, cap empresa pot desenvolupar unes polítiques d'RSE al marge del propi context social: els ciutadans en tant que capital humà, clients, inversors, societat civil...
Veure newsletter sencer maig 2006
25.5.06
Pimes, RSE i territoris responsables
En un recent informe elaborat per PriceWaterhouseCoopers, que analitza l'escenari global en els pròxims deu anys, s'adverteix que les empreses de la UE que no integrin la responsabilitat social i ambiental en les seves polítiques no sobreviuran en el segle XXI.
Els profunds canvis que es produiran en aspectes socials i mediambientals situaran les empreses en una cruïlla i les que no prenguin mesures per a mitigar les conseqüències d'aquest cúmul de factors estaran abocades al fracàs.
Un mes abans, la Comissió Europea en la seva comunicació sobre RSE 'Una aliança europea per a la responsabilitat social de les empreses' posava l'accent en la seva preocupació, ja recollida en 2002, per la necessitat de fomentar l'adopció generalitzada de pràctiques de RSE entre les pimes.
Les petites i mitjanes empreses constitueixen un element generador de creixement i desenvolupament per la seva capacitat de crear ocupacions productives i per haver-se constituït en un sector estratègic per a qualsevol procés de transformació social i cultural d'un territori. Però la introducció dels nous conceptes i pràctiques tendents a la responsabilitat social en les pimes es troba encara lluny de les accions que realitzen ja algunes de les grans companyies multinacionals.
Entre les pimes existeix poca sensibilització entorn a les oportunitats que pot representar la RSE, escassetat de recursos i, al mateix temps, una dificultat important per a accedir a actuacions i instruments pensats específicament per a empreses d'una dimensió corporativa superior. Però en canvi, per les seves característiques de proximitat, coneixement i relació quotidiana amb les seves parts interessades i el seu entorn local, les pimes tenen una major flexibilitat davant els canvis i una participació més directa en la comunitat en què operen fet que els permetrà, amb el suficient suport institucional, estar preparades per a afrontar el repte des d'un punt de partida diferent al de les grans corporacions.
En aquest context, el desenvolupament de l'RSE pot i ha de convertir-se en un repte i en una oportunitat per als governs locals. Promoure un nou model de gestió de les empreses que integri un esperit empresarial responsable, de manera que contribueixi al desenvolupament socioeconòmic sostenible de l'entorn en el qual actuen, ha de ser un dels objectius de les Administracions Públiques en general, però que adquireix especial importància en l'àmbit local.
És evident que la introducció de pràctiques socialment responsables en les pimes afavoreix l'impuls, la creació i la consolidació d'empreses innovadores, econòmicament competitives i sostenibles. I que això contribueix directament al desenvolupament d'entorns territorials basats en el creixement sostenible, la competitivitat i la creació i millora de la qualitat de l'ocupació, reptes imprescindibles si volem mantenir el nostre model de societat centrat en la igualtat d'oportunitats. Bona part d'aquests reptes tenen una clara dimensió territorial.
Les institucions públiques locals han de prendre un paper actiu en la creació d'un entorn favorable a l'adopció de pràctiques socialment responsables. Per a això resulta imprescindible la integració de les preocupacions socials i ambientals en les pròpies polítiques públiques de gestió del territori i en les relacions amb els diferents agents implicats: sector públic, empresa i tercer sector.
Els governs locals a més han d'establir estratègies i polítiques de promoció de l'RSE que afavoreixin la seva implantació en les pimes. En col·laboració amb altres agents, poden desenvolupar un conjunt d'instruments i propostes 'ad hoc' que permetin adaptar-les eines RSE globals a les necessitats específiques i a la realitat dispar de les empreses del propi territori.
I al seu torn, les Administracions poden vetllar perquè aquestes propostes s'adaptin i donin prioritat a aquells àmbits i preocupacions que són d'especial interès, donada la realitat social, econòmica i ambiental de la comunitat local en la qual operen aquestes empreses.
Aquest és el repte per a les corporacions locals: que les pimes del seu territori incorporin polítiques progressives d'RSE a través d'una nova relació amb el seu entorn immediat, ja que les mitjanes i petites empreses són estratègiques per a garantir el desenvolupament i la sostenibilitat territorial.
Per a això serà necessari que els diversos nivells de l'Administració supramunicicipal afavoreixin el coneixement, la difusió de les bones pràctiques, les experiències i els recursos que puguin ajudar als governs locals a disposar d'instruments específics RSE-PIME per a establir diàlegs constructius amb les pimes locals i dissenyar conjuntament plans d'RSE en el territori.
26.4.06
Situació de l'RSE a Catalunya
Podeu trobar les notes en el newsletter aquí.
Darrers newsletters:
Situació de l'RSE a Catalunya (abril'06)
Europa opta per no regular i promou una ALIANÇA EUROPEA PER A L'RSE (març'06)
Responsabilitat Social arreu del món en una economia globalitzada (febrer'06)
25.4.06
Gestió Estratègica de l'Empresa de Futur. Els avantatges competitius de la Responsabilitat Social
Aquesta acció s'emmarca dins de les accions del programa RESSORT de promocio de l'RSE entre les Pimes, que l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, juntament amb la Diputació de Barcelona i altres organismes estan promovent amb suport europeu.
Per tal d'adreçar-se al col·lectiu de Pimes, s'ha dissenyat una sessió centrada en el desenvolupament de les empreses, a partir d'una eina de gestió estratègica, i la manera com s'hi pot vincular l'RSE.
La jornada pretén sensibilitzar les pimes i les microempreses de la importància de tractar l'RS com a política incorporada dins l'estratègia central de l'empresa. Ha de ser tractada com una inversió i no com una despesa ja que el fet d'identificar una empresa com socialment responsable comporta una bona imatge d'aquesta i, per tant, la confiança dels consumidors, dels inversors i de tots els altres interlocutors.
L'RSE, tractada fins ara principalment per algunes grans empreses, aporta a les pimes beneficis en reputació, legitimitat i rendibilitat sostenible a llarg termini en la seva relació amb les parts interessades: empleats, clients, empreses i entitats proveïdores, administracions i societat. I és per quest motiu que les petites i mitjanes
empreses no poden quedar-se al marge.
Vegeu tríptic PDF
Web municipal
Conferència Territoris Responsables

Entre aquests agents no solament hi ha les empreses, sinó que el sector públic i social, o els estaments educatius també hi tenen la seva part de protagonisme i la seva pròpia agenda. Per part del món de l'ensenyament, un dels aspectes rellevants és la capacitat d'actualitzar permanentment la seva capacitat de diàleg amb l'empresa per tal de millorar la inserció laboral.
En aquest sentit, el proper dimecres, 26 d'abril de 2006, se celebrarà al Centre Cultural Can Rajoler de Parets del Vallès la Jornada de presentació de la Xarxa de Transició Educació-Treball del Vallès Oriental, una xarxa promoguda al 2005, sota l'empara de l'Àrea d?Educació de la Diputació de Barcelona.
Programa
16:15 h. Recepció i lliurament de la documentació
16:30 h. Benvinguda
Joan Seguer, alcalde de Parets del Vallès Àngel Merino, president de l'Àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona Joan Castaño, president del Consell Comarcal del Vallès Oriental
17:00 h. Conferència: Territoris responsables Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global Presenta: Emília Soler, regidora de Serveis a les Persones de l'Ajuntament de Lliçà d'Amunt
18:00 h. Presentació de la xarxa: Objectius, funcionament i pla de treball (2006-2007) Antonio Torío, regidor d'Educació de l'Ajuntament de Parets del Vallès Marta Mimó, responsable d'Educació de l'Ajuntament de Lliçà d'Amunt
18:45 h. Cloenda Francesc Sala, conseller de l'àrea de Serveis Personals, Joventut, del Consell Comarcal del Vallès Oriental Josep Labró, coordinador de Secundària de Serveis Territorials d'Educació, de Barcelona II comarques Àngela Dolset, directora de l'oficina de treball de Mollet del Vallès, Generalitat de Catalunya
Més informació
1.4.06
10è Simposi Universitat & Empresa
Em plau presentar el Simposi Universitat & Empresa que, en la seva desena edició, organitzen conjuntament el Consorci Universitari del Baix Penedès i la Universitat Rovira i Virgili.
Com en edicions anteriors, s’ha procurat que les sessions programades conjuguin adequada- ment continguts i personalitats provinents dels àmbits universitari, empresarial, institucional i social, amb la pretensió de generar un debat de síntesi que sigui enriquidor per als assistents. Des del Consorci sempre hem tingut la certesa que la seu d’uns estudis de Relacions Laborals és el marc idoni per intentar aquesta mútua interrelació, en benefici de l’interès general al qual es pretén servir.
Estem segurs que els temes i els participants s’adeqüen al nivell de qualitat que ha guiat aquest Simposi des del seu inici, amb el desig que l’esforç dels organitzadors sigui profitós per a tots els assistents, i en especial per a l’alumnat universitari. Sigueu tots molt benvinguts.
Benet Jané i Palau
PRESIDENT DEL CONSORCI UNIVERSITARI DEL BAIX PENEDÈS
Taula rodona
- Sr. Josep Maria Canyelles, promotor de responsabilitat global, Associació per les Nacions Unides, Fundació PereTarrés (URL)
- Dr. Miquel Àngel Purcalla Bonilla, vicedegà de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV i professor de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la URV
- Sr. Lluís Foix, director de La Vanguardia Digital.
31.3.06
Josep Maria Canyelles i Lluís Foix debatran sobre responsabilitat social, empresa i treball
| ECONOMIA I EMPRESA | ||||
Dilluns comença a Coma-ruga el X Simposi Universitat & Empresa, dedicat als reptes davant la globalització Pellisa Ràfols renova la imatge de l’equip Repsol de Motos GP amb la retolació de dos camions L’assegurança de crèdit elimina els riscos i afavoreix el creixement de les vendes | ||||
|
25.3.06
La RSE a Catalunya
Entre les persones entrevistades hi ha José Luis López Bulla, Ricard Maxenchs, Carles Campuzano, Josep Maria Canyelles, Esther Martín, Xavier Tubert, Fernando Mugarza i Manuel Barriga.
Veure PDF del reportatge
24.3.06
Comunicació accessible en català
Descarregar PDF
La UE opta per l'autoregulació i crea l'ALIANÇA EUROPEA PER A L'RSE
La Comunicació estableix el marc d'actuació tot situant les empreses com a principals actors en l'àmbit de l'RSE, alhora que aposta per una «Aliança europea per a l'RSE», concebuda no coma instrument jurídic, sinó com a marc polític on totes les empreses europees que estiguin desenvolupant iniciatives d'RSE es puguin trobar voluntàriament i cercar noves oportunitats de mobilitzar els seus recursos amb vista a enfortir l'aplicació de l'RSE i la seva visibilitat i de credibilitat. L'Aliança es basarà en els parteneriats entre empreses i Comissió Europea, amb qui es trobarà en reunions d'alt nivell per treballar en les iniciatives i les àrees prioritàries acordades.
Les tres àrees principals d'activitat seran les següents:
1- Augmentar el coneixement sobre l'RSE.
2- Transversalitzar l'RSE i establir coalicions de cooperació.
3- Assegurar un marc adient per al desenvolupament de l'RSE.
Més informació al web de la Comissió Europea
Treball sobre el Futur de la Gent Gran

comentar el TREBALL SOBRE EL FUTUR DE LA GENT GRAN, sobre la
perspectiva de la població catalana de més de 65 anys cap a l’horitzó del 2010-
2012.
Entre tots els assistents es va arribar a l’acord de donar a conèixer aquest
estudi fet per el Sr. Joan Bernadas i Pere Alonso, amb la destacada ajuda d’un
grup d’experts, que amb les seves experiències i opinions, temps dedicat i
paraules d’encoratjament, a l’hora de dur a terme aquest treball.
Arribant entre tots a la conclusió que aquest treball s’ha de difusionar amb
programes de qualitat sigui de ràdio o premsa, per la seva profunditat com a
eina de recerca aprofitant les noves tecnologies i presionant sobre tot a les
administracions públiques.
22.3.06
Els advocats s'interessen per la RSE
Josep Maria Canyelles ha desenvolupat la primera ponència, amb la perspectiva meta jurídica, partint de concepte i les causes que han fonamentat l'eclosió d'aquest fenomen per vincular-lo a la dimensió estratègica de les organitzacions.
A continuació, l'advocat Miquel Trias Sagnier, catedràtic de Dret Mercantil d'ESADE, ha abordat la perspectiva jurídica, i ha destacat el problema que per al bon govern suposen les empreses de titularitat difusa, on l'accionariat es limita a tenir expectatives lucratives sense capacitat d'exercir funcions de control i seguiment.
La Jornada ha comptat amb la presentació de casos empresarials altament significatius, amb la participació de Carlos Martínez, adjunt al conseller delegat de DKV, Josep Querol, secretari general de Caixa Catalunya i Xavier Liñán, director de Desenvolupament Organitzatiu de Danone.
Més informació a Europa Press
10.3.06
RSE en contextos difícils
Amèrica Llatina està en camí de reduir la seva vulnerabilitat macroeconòmica i la seva fragilitat políticosocial. No sempre ens és fàcil de desenvolupar confiança davant uns períodes tan turbulents i sota lideratges nefastos. I avui per avui, si hem de triar un país que reuneixi les condicions pròpies per a merèixer la confiança dels agents exteriors segurament seria Xile amb el seu caràcter emprenedor i seriós, malgrat les sempre profundes diferències socials.Però altres països estan en el camí de la recuperació. Ni que encara sigui recobrant l’esperança més que no grans avenços reals. Però sabent que en el camí del desenvolupament, el capital social o capital confiança pot actuar com una palanca de potència molt rellevant, especialment en aquells països que la natura els ha fet rics però que la violència i la corrupció els ha negat tota capacitat de desenvolupament i cohesió social. Colòmbia és ben segur un d’aquests països riquíssims on solament la incapacitat sistèmica de resoldre els propis conflictes és capaç de crear un estat tal de pèrdua d’oportunitats. Tanmateix alguna cosa està canviant en els darrers temps en aquest país andí i caribeny.
Passejant per la Comuna 1 i 2 de Medellín, podem viure la ràpida evolució vers la normalitat en unes zones que fa tot just cinc anys eren qualificats pel Newsweek com els barris més perillosos del món. Avui, molts indrets s’han normalitzat gràcies al cessament parcial de les hostilitats, la desmobilització creixent, i les actuacions públiques en uns espais no només oblidats sinó que guerrillers i paramilitars havien assumit de facto plenament les funcions de l’Estat. La normalitat entesa com a absència de conflicte està tornant, i malgrat que la pobresa continua afectant el 60% de la població, també augmenta l’esperança de pau, entesa com a estat d’harmonia on a més disminueix la vulnerabilitat de la població, augmenta el desenvolupament social i humà en un context de democràcia creixentment participativa i real.
L’aparició de nous moviments socials que comencen a tenir representació en el món de la política és un vector de canvi real en la mesura que trenquen no solament un bipartidisme sinó un repartiment del poder entre forces feblement ideologitzades i en canvi molt donades als interessos particulars i grupals. Els nous rostres, com Sergio Fajardo, l’alcalde de Medellín, i tot el seu equip, no solament fan una defensa d’un model integrador dels ciutadans en la política per mitjà d’un fort èmfasi en la participació, sinó que reiteren el seu orgull del seu origen de fora de la política, de fora dels partits tradicionals. Vénen de l’empresa, de la universitat, de la societat civil, i es veuen a si mateixos com a treballadors, honestos, eficaços. I mostren grans expectatives i esperances, i segurament les transmeten davant molta gent que havia sucumbit en l’escepticisme i el fatalisme.
Potser sigui per aquesta opció (per una manera diferent de fer política, tant en les finalitats orientades al canvi, a la justícia social, desenvolupament econòmic, com en els mitjans, les metodologies participatives, la implicació de les parts i el treball per al compromís) que mostren una gran convicció en la Responsabilitat Social tant de les Empreses com de totes les altres parts.
A Antiòquia, el departament més actiu des del punt de vista econòmic i del caràcter emprenedor de les persones, aquest vector de desenvolupament sostenible es percep més diàfan. Aquest territori, que té per capital Medellín, va ser capaç de definir la seva Visió com a territori aspirant a ser una de les “mejores esquinas” d’Amèrica i té incorporat en les seves maneres de fer el diàleg entre les parts, els criteris de governança i l’enfocament de la Responsabilitat Social. La constatació que el poder públic ha d’exercir les seves funcions i recuperar l’espai públic junt al compromís del món empresarial i la societat civil afavoreixen que Colòmbia treballi per a la seva Responsabilitat Social.
Josep Maria Canyelles
Promotor Responsabilitat Global
Març 2006
Article en pdf
Newsletter de març 2006: Parlem de Territoris Socialment Responsables a Colòmbia

Canyelles parla a Medellín sobre Territoris Responsables
En el marc del Seminari Internacional Cómo construir paz, diálogo, desarrollo y convivencia desde lo local y lo regional, Josep Maria Canyelles va desenvolupar una ponència sobre els Territoris Responsables. Les jornades van tenir lloc a la Universidad de Antioquia (Medellín, 24-27 febrer) i estaven coorganitzades pels ajuntaments de Medellín i Barcelona i els governs d'Antiòquia i Catalunya, davant un auditori integrat per empresaris, representants dels governs i de la societat civil i del món universitari.
RSE en contextos difíciles
América Latina está en camino de reducir su vulnerabilidad macroeconómica y su fragilidad políticosocial. No siempre nos es fácil desarrollar confianza tras unos periodos tan turbulentos y bajo liderazgos nefastos. Y hoy por hoy, si tuviéramos que escoger un país que reúna las condiciones propias para merecer la confianza de los agentes exteriores seguramente sería Chile con su carácter emprendedor y serio, pese a las siempre profundas diferencias sociales.Pero otros países están en el camino de la recuperación. Ni que aún sea recobrando la esperanza más que no con grandes adelantos reales. Pero a sabiendas de que en el camino del desarrollo, el capital social o capital confianza puede actuar como una palanca de potencial muy relevante, especialmente en aquellos países que la naturaleza los ha hecho ricos pero donde la violencia y la corrupción les ha negado capacidad de desarrollo y cohesión social. Colombia es bien seguro uno de estos países riquísimos dónde solamente la incapacidad sistémica de resolver los propios conflictos es capaz de crear un estado tal de pérdida de oportunidades. Aun así algo está cambiando en los últimos tiempos en este país andino y caribeño.
Paseando por la Comuna 1 y 2 de Medellín, podemos vivir la rápida evolución hacia la normalidad en unas zonas que hace apenas cinco años eran cualificados por el Newsweek como los barrios más peligrosos del mundo. Hoy, muchos lugares se han normalizado gracias al cese parcial de las hostilidades, la desmovilización creciente, y las actuaciones públicas en unos espacios no sólo olvidados sino que guerrilleros y paramilitares habían asumido de facto plenamente las funciones del Estado. La normalidad entendida como ausencia de conflicto está volviendo, y pese a que la pobreza continúa afectando al 60% de la población, también aumenta la esperanza de paz, entendida como estado de armonía dónde además disminuye la vulnerabilidad de la población, aumenta el desarrollo social y humano en un contexto de democracia crecientemente participativa y real.
La aparición de nuevos movimientos sociales que empiezan a tener representación en el mundo de la política es un vector de cambio real en la medida que rompen no solamente un bipartidismo sino un reparto del poder entre fuerzas débilmente ideologizadas y en cambio muy dadas a los intereses particulares y grupales. Los nuevos rostros, como Sergio Fajardo, el alcalde de Medellín, y todo su equipo, no solamente hacen una defensa de un modelo integrador de los ciudadanos en la política por medio de un fuerte énfasis en la participación, sino que reiteran su orgullo de su origen de fuera de la política, de fuera de los partidos tradicionales. Vienen de la empresa, de la universidad, de la sociedad civil, y se ven a si mismos como trabajadores, honestos, eficaces. Y muestran grandes expectativas y esperanzas, y seguramente las transmiten ante mucha gente que había sucumbido en el escepticismo y el fatalismo.
Quizás sea por esta opción (por una manera diferente de hacer política, tanto en las finalidades orientadas al cambio, a la justicia social, desarrollo económico, como en los medios, las metodologías participativas, la implicación de las partes y el trabajo para el compromiso) que muestran una gran convicción en la Responsabilidad Social tanto de las Empresas como de todas las otras partes. En Antioquia, el departamento más activo desde el punto de vista económico y del carácter emprendedor de las personas, este vector de desarrollo sostenible se percibe más diáfano. Este territorio, que tiene por capital Medellín, fue capaz de definir su Visión como territorio aspirando a ser una de las “mejores esquinas” de América y tiene incorporado en sus maneras de hacer el diálogo entre las partes, los criterios de governanza y el enfoque de la Responsabilidad Social. La constatación de que el poder público debe ejercer sus funciones y recuperar el espacio público junto al compromiso del mundo empresarial y la sociedad civil favorecen que Colombia trabaje en su Responsabilidad Social.
Josep Maria Canyelles
Promotor Responsabilitat Global
Marzo 2006
Canyelles parla a Medellín sobre Territoris Socialment Responsables

En el marc del Seminari Internacional Cómo construir paz, diálogo, desarrollo y convivencia desde lo local y lo regional, Josep Maria Canyelles va desenvolupar una ponència sobre els Territoris Responsables. Les jornades van tenir lloc a la Universidad de Antioquia (Medellín, 24-27 febrer) i estaven coorganitzades pels ajuntaments de Medellín i Barcelona i els governs d'Antiòquia i Catalunya, davant un auditori integrat per empresaris, representants dels governs i de la societat civil i del món universitari.
Canyelles, com a integrant de la delegació catalana, va desenvolupar una visió de la Responsabilitat Social com a compromís de totes les parts, empreses, administracions i també la societat civil, com a base i requeriment per a poder desenvolupar el concepte de Territori Responsable.
En la seva intervenció va indicar que parlem de Responsabilitat Social Col·laborativa quan volem posar l'accent en la gestió de les relacions amb les parts interessades, tot millorant els processos de creació de valor i atenent especialment les externalitats positives que se?n deriven per a la comunitat, i l'enriquiment del capital social.
Precisament, el fruit de la suma de les interaccions entre organitzacions creixentment responsables en un territori dóna lloc als Territoris Responsables. Uns espais on la gestió de la RS de cada organització es va optimitzant fruit de la pròpia interrelació i identificació de bones pràctiques.
El concepte de Territoris Responsables requereix un lideratge compartit entre diferents agents, públics, privats i socials, per tal de reforçar la capacitat relacional i promoure sinèrgies globals.
En el cas d'entorns complexos com el d'Antiòquia i el de Colòmbia té sentit fer aquest enfocament com també en territoris on, com a Catalunya, aspirem a l'excel·lència en una economia del coneixement que innovi i garanteixi la cohesió social.
Canyelles habla en Medellín sobre Territorios Socialmente Responsables

En el marco del Seminari Internacional Cómo construir paz, diálogo, desarrollo y convivencia desde lo local y lo regional, Josep Maria Canyelles desarrolló una ponencia sobre los Territorios Socialmente Responsables. Las jornadas tuvieron lugar en la Universidad de Antioquia (Medellín, 24-27 febrero 2006) y estaban coorganizadas por los ayuntamientos de Medellín y Barcelona y los gobiernos de Antioquia y Cataluña, ante un auditorio integrado por empresarios, representantes de los gobiernos y de la sociedad civil y del mundo universitario.
Canyelles, como integrante de la delegación catalana, desarrolló una visión de la Responsabilidad Social como compromiso de todas las partes, empresas, administraciones y también la sociedad civil, como base y requisito para poder desarrollar el concepto de Territorio Socialmente Responsable.
En su intervención indicó que hablamos de Responsabilidad Social Colaborativa cuando queremos poner el acento en la gestión de las relaciones con las partes interesadas, mejorando los procesos de creación de valor y atendiendo especialmente las externalidades positivas que se derivan para la comunidad, y el enriquecimiento del capital social.
Precisamente, el fruto de la suma de las interacciones entre organizaciones crecientemente responsables en un territorio da lugar a los Territorios Responsables. Unos espacios donde la gestión de la RS de cada organización se optimizando fruto de la propia interrelación e identificación de buenas prácticas.
El concepto de Territorios Responsables requiere un liderazgo compartido entre diferentes agentes, públicos, privados y sociales, para reforzar la capacidad relacional y promover sinergias globales.
En el caso de entornos complejos como el de Antioquia y el de Colombia tiene sentido hacer este enfoque así como en territorios donde, como en Cataluña, aspiramos a la excelencia en una economía del conocimiento que innove y garantice la cohesión social.
28.2.06
Newsletters sobre RSO
[ca] Feb’06 RSE + RSO. Primer Curs d’RSO
[ca] Nov’05 Els reptes de l’RS: de l’RSE a l’RSO
[es] Nov’05 Los retos de la RS: de la RSE a la RSO
[ca] Oct’05 RSO: L’RS i les organitzacions no lucratives.
Traducir CASTELLANO
20.2.06
En defensa de l'expressió 'Responsabilitat Social'
Molt interessant. Però novament es va posar damunt la taula la incomoditat de l'expressió Responsabilitat Social Corporativa, i la conveniència de cercar l'expressió més adequada. És positiva aquesta preocupació en la mesura que indica una voluntat de trobar un encaix on les Pimes i les altres organitzacions s'hi trobin còmodes i aquest model de gestió no es plategi unívocament per a les grans companyies. La 'broma' de tot plegat és que finalment es van acabar referint a... el nom de la COSA!!
Podeu llegir l'article sencer a www.ub.edu/empresarials/ec/pdfs/7982-CAT-expressio_JMC.pdf
O al bloc: http://responsabilitatglobal.blogspot.com/2006/01/en-defensa-de-lexpressio.html
Creada la Comissió d'Intangibles dins de l'ACCID. S'hi abordarà la Responsabilitat Social
La Comissió integra col·laborativament l'estructura del Fòrum de Gestió Integral, un ens presidit per Salvador Guasch i del qual Josep Maria Canyelles és vicepresident de Responsabilitat Social.
Entre els àmbits de treball de la Comissió hi haurà diferents disciplines que tenen en comú la seva immaterialitat i la seva aportació a la creació de valor en les estratègies de les empreses actuals. La Responsabilitat Social precisament serà una d'aquestes línies de treball tot establint sinèrgies amb les altres dimensions.
Salvador Guasch, presidència i Legalitat
Jordi Solé, secretaria
Gérard D. Pincas i Ramon Sallés, Recursos Humans i Capital Humà
Josep Maria Canyelles, Responsabilitat Social
Dr. Josep M. Viedma, Capital Intel·lectual
Jordi Martí, Innovació
Dr. Josep M. Viñas, Ocupabilitat
Dr. Andri Stahel, Globalitat
Francesc Güell i Francesc Reguant, Gestió Intangibles
L'ACCID (www.accid.org) és una associació promoguda pel Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, el Col·legi d'Economistes de Catalunya, el Col·legi de Titulats Mercantils i Empresarials de Barcelona i el Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers de Catalunya, i amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, que neix amb l'ànim de convertir-se en un nexe d'unió pels professionals i acadèmics que treballen a Catalunya en l'àmbit de la comptabilitat. L'ACCID té l'objectiu de complementar les tasques realitzades per altres col·legis i associacions, mitjançant la publicació d'articles, la resolució de consultes i les trobades periòdiques.
15.2.06
El rol canviant del govern en la responsabilitat de l'empresa
Aquestes tres escoles de negocis, en el marc d'un projecte de recerca amb el suport d'EABiS, han treballat conjuntament el darrer any en el projecte 'El rol canviant del govern en la responsabilitat de l'empresa' (The Changing Role of Government in Corporate Responsibility) i ara us inviten a participar en un workshop en el qual presentaran les seves conclusions i fomentaran un debat entre els líders, representants del govern i ONG. El workshop té la finalitat de promoure el debat entre els stakeholders per tal d'ajudar a dissenyar i a reconsiderar les polítiques públiques sobre responsabilitat de l'empresa.
La recerca ha analitzat les polítiques públiques en matèria de responsabilitat de l'empresa a Noruega, Itàlia i el Regne Unit sobre el rol canviant del govern com a promotor de la responsabilitat de l'empresa i mediador en el marc multi-stakeholder que hagin generat.
Entre els ponents que participaran en el workshop, hi destaquen representants de la Comissió Europea, del Ministeri italià de Treball i Afers Socials, de Microsoft i del Centre Italià de Responsabilitat Social, entre altres.
Tots els membres d'EABiS, acadèmics, líders empresarials, dissenyadors de les polítiques i ONG són cordialment invitats a participar en aquest acte.
Accés al web
14.2.06
Intangibles tangibles. Salvador Guasch
Autor: Salvador Guasch
Data: 14 de febrero de 2006
ISSN: 1885-1738
Font: Management & Empresa
INTANGIBLES TANGIBLES
La creciente importancia de los vectores que mueven la actividad económico-social de empresas y organizaciones ha hecho que los sectores académicos de los principales países y universidades se hayan interesado en los mapas causales de valor, su visualización y su cuantificación económica y funcional. La contabilidad clásica ha evolucionado para poder captar en su integridad los valores globales de la empresa: tangibles e intangibles.
Existe en Cataluña una organización que agrupa a todos los profesionales de la Contabilidad y de la Dirección provenientes de los Colegios de Economistas, Titulares Mercantiles, Censores Jurados de Cuentas y de Interventores Públicos que tratan de aunar esfuerzos frente a las nuevas Normas Internacionales de Contabilidad (NIC) y las exigencias de la nueva Contabilidad de Dirección. Se trata de la ASSOCIACIÓ CATALANA DE COMPTABILITAT I DIRECCIÓ, miembro también del Instituto de Análisis de Intangibles.
Simultáneamente nació el Forum de Gestión Integral, preocupado por la gestión integral e integrada del patrimonio tangible e intangible de la Empresa. Fueron los miembros de ACCID de este Forum que dentro de la Asociación crearon la Comisión de Intangibles para trabajar uno a uno los diversos valores intangibles que configuran una contabilidad global en la que se contemplan en matriz global las interferencias e inferencias de valor. El objetivo principal de la Comisión es el de potenciar la búsqueda y desarrollo de los intangibles a través de sesiones de trabajo, conferencias, así como la publicación y presentación de documentos sobre el tema.
Forman parte de esta Comisión del Accid especialistas en los diversos valores intangibles de la empresa que están trabajando en la constatación, valoración y control de los mismos. Preside la Comisión Salvador Guasch, especialista en Contabilidad Global y Valoración Funcional, Gerard Pincas Vicepresidente de la Comisión, especialista en Percepción y Valoración de los Recursos Humanos de la empresa Josep Maria Canyelles i el Dr. Jordi Morrós especialistas en Responsabilidad Social, Francesc Guell especialista en Gestión e Infraestructura Organizacional,. Jordi Martí especialista en Innovación, Francesc Reguant especialista en Gestión Integrada, Ramon Sallés especialista en Formación, el Dr. Andri Stahel especialista en Globalidad y Sostenibilidad, el Dr. Jose Maria Viedma especialista en Gestión del Conocimiento y Capital Intelectual y el Dr. José Maria Viñas especialista en temas de Empleabilidad. Cada vocalía abre la posibilidad de agrupar a otros miembros de la Asociación que también estén interesados en los intangibles a fin de facilitar su investigación, posterior difusión y optativa aplicación
Para más detalles de la comisión: info@accid.org
12.2.06
Curs RSO: El repte de la Responsabilitat Social per a les ONL
· Per a entendre millor cap on van les empreses més avançades, per saber com ens hem de relacionar amb l'empresa del futur.
· Perquè les legítimes expectatives de les empreses responsables requereix un reconeixement per part dels clients i la societat.
· Perquè la no lucrativitat de les organitzacions socials no és condició suficient per a garantir-ne la legitimitat.
· Perquè la combinació de RSE + RSO, entesa com a sinèrgies, parteneriats, aliances estratègiques, pot donar lloc a sumes d'èxit i a un desenvolupament de Territoris Responsables.
· I fins i tot perquè les empreses responsables requereixen, com els ciutadans, organitzacions socials responsables!
Per això us presentem un curs destinat a les ONL desenvolupat per mitjà de la Fundació Pere Tarrés (Universitat Ramon Llull). El curs té una durada de 10 hores i es farà els dies 23 i 24 de març. Per més informació podeu entrar a www.peretarres.org/formacio/gestio/responsabilitat.html
Traducir CASTELLANO
25.1.06
En defensa de l’expressió ‘Responsabilitat Social’
El cert és que els fenòmens que no tenen un nom ben definit semblen poc importants o passatgers. I assumim que en aquest cas no és la paraula en si sinó la seva mateixa realitat la que s’està conformant dia a dia. Per això, no seria prudent que fos la mateixa manera com denominem aquest fenomen la que acabés marcant-li en excés els contorns.
b) És més correcte parlar de Responsabilitat que no d’Empresa Responsable (encara que hi ha qui ho defensi). Perquè atorgar a unes empreses la categoria de responsables pressuposa que n’hi ha d’irresponsables i situa la distinció en el terreny del blanc o negre: ets responsable a partir d’un nivell de compliment mentre que per sota no n’ets! No és pràctic perquè comporta un ús no equànime. En canvi, parlar de Responsabilitat, obliga a fer un gir o una perífrasi segons la qual una empresa ja no ‘és’ sinó que ‘actua amb’ o que ‘té una política de RS’, de manera que suavitza l’atribut i el situa en terme d’una voluntat explicitada, deixant per als estàndards i etiquetes la consideració o no de la superació del llistó!20.1.06
Es regularà la Responsabilitat Social de les Empreses?
En aquesta fase final i rellevant del procés de deliberació sobre quina ha de ser la línia d'actuació dels poders públics a l'estat espanyol, el pes de la decisió recaurà de la banda del Congrés dels Diputats i del treball que la Subcomissió ha desenvolupat durant més d'un any.
El fet que el grup d'experts no hagi portat a terme el seu full de ruta i que solament s'hagi tractat un dels punts previstos i sense capacitat per generar consensos significatius, ha fet que siguin poques les esperances que finalment es posin en aquesta iniciativa. Molt possiblement la seva mateixa ubicació en el si d'una direcció general poc estratègica i amb poca capacitat d'influència ha acabat de torpedinar les il·lusions de les parts.
Tornant al Congrés, ara tot està en mans de la deliberació que els membres de la Subcomissió portaran a terme, després que un equip professional faci una síntesi de tot el gruix dels materials que hi ha damunt la taula. Tindrem temps de parlar-ne quan es facin públics les primeres conclusions.
Aporto 10 principis per a les conclusions:
1. Sí a les polítiques públiques de foment de la RSE; No necessàriament una Llei. Més que una llei, el govern s'ha de preocupar per quines són les polítiques públiques més adequades a cada moment, entenent que formen part d'un escenari en evolució.
2. Cal exigir que les empreses cotitzades i especialment les més grans facin públic un Informe de Sostenibilitat, d'acord amb criteris comparables i internacionalment reconeguts, fet que ha d'afavorir la transparència corporativa, la reputació de l?empresa i la confiança en la pròpia economia.
3. Cal evitar que una empresa es pugui atribuir mèrits de RSE de manera enganyosa o fraudulenta. Els ciutadans han d'estar ben informats i sensibilitzats per facilitar que introdueixin criteris responsables de compra.
4. La Responsabilitat Social afecta totes les organitzacions: empreses, administracions, entitats sense ànim de lucre. I cal desenvolupar-la amb el compromís corporatiu de cadascuna, la creació de valor i l'orientació estratègica en cada cas i la recerca d'oportunitat col·laboratives entre tots. No des d'una visió merament fiscalitzadora.
5. La pròpia Administració Pública s'ha d'aplicar mesures de RS, dotant-les també d?un caràcter estratègic, i avançar en els criteris de Compra Pública Sostenible.
6. Foment de la Inversió Socialment Responsable, i aplicació i transparència en els Plans de Pensions.
7. Diferenciar les línies d'acció que s'han d'emprendre amb caràcter de regulació i les que han de ser de foment. Fomentar mesures que facin progressar la Prevenció dels Riscos Laborals per vies legals. Fomentar mesures com la conciliació de la vida laboral i familiar des del foment entenent que forma part de les noves polítiques d?empresa.
8. Mesures especials de control al voltant del comerç internacional i la globalització de les cadenes de producció i proveïment, amb col·laboració amb els organismes de governança mundial i altres parts implicades com les ONG.
9. Promoure, facilitar i incentivar la RSE especialment entre les Pimes.
10. Promoure la sensibilització de les empreses en el context de la competitivitat i la internacionalització de les empreses, i la importància creixent de la gestió dels actius intangibles en la gestió estratègica de les empreses en la Societat del Coneixement i la Nova Economia.
12.12.05
El primer fòrum a Internet de Responsabilitat Social de les Empreses Catalanes: Internacionalització i RSE
El 19 d'octubre passat va tenir lloc la Jornada "Empresa Responsable: un factor de competitivitat", organitzada per ANUE (Associació per a les Nacions Unides) amb el suport del COPCA. Davant l'interès de moltes de les qüestions que s'hi van plantejar, des del COPCA es va oferir la possibilitat de donar una continuïtat a aquest debat, obert plenament a totes les persones que s'hi vulguin incorporar.
Desitgem que aquest debat sigui del vostre interès i restem a la vostra disposició per a qualsevol informació complementària.
Adreça: http://www.copca.com/ct/PARTICIPACIO:ExportG/PARTICIPACIO
3.12.05
El valor intangible de la responsabilidad global
[ca] Salvador Guasch i Josep Maria Canyelles han publicat un article titulat "El valor intangible de la responsabilidad global" a la revista Intangibles. Accedir a l'article en pdf[es] Salvador Guasch y Josep Maria Canyelles han publicado un artículo titulado "El valor intangible de la responsabilidad global" en la revista Intangibles. Acceder al artículo en pdf
28.11.05
El Microcrèdit: nous conceptes i noves eines en la lluita contra la pobresa en el marc dels Objectius del Mil·lenni i del foment de la Responsabilitat
La inauguració de la Jornada va anar a càrrec d'Arcadi Oliveres, president de FETS (Finançament Ètic i Solidari), David Minoves, director de l'Agència Catalana de la Cooperació de la Generalitat i Anna Gual, directora de Cooperació de la Diputació de Barcelona.
El desenvolupament de la Responsabilitat Social de les Empreses no és un fenomen aliè a la constatació i a la presa de consciència que el sector privat és una part de la solució dels problemes que afecten el món, una part absolutament imprescindible.
Ja sigui des d'una aproximació centrada en la governança mundial (Nacions Unides, Objectius del Mil·lenni, Pacte Mundial...) com la que es pugui fer basada en el model de desenvolupament econòmic sostenible i inclusiu (Unió Europea, Cimera de Lisboa, RSE...), les estratègies col·laboratives es van configurant com la línia a seguir per fomentar un progrés mundial més basat en la justícia social i el respecte als Drets Humans.
Per fortuna, avui hi ha aspectes en què l'interès social i l'interès privat poden solapar-se i trobar una gran capacitat sinèrgica. Per polèmic que pugui resultar l?afirmació, avui la responsabilitat es pot arribar a desenvolupar molt bé mercès a una alineació de necessitats, interessos i conveniències que no a una consciència ètica pura... Tanmateix aquesta és una gran oportunitat en què els tres sectors, públic, social i privat, poden avançar en models en què tothom hi surti guanyant.
Els microcrèdits, com la focalització en les oportunitats de la Base de la Piràmide, són una aposta precisament per fer compatibles una línia de negoci amb una necessitat social, la qual cosa, no deixa de ser una opció d?alta responsabilitat envers la societat.
La Base de la Piràmide (vg. C.K. Prahalad, i a casa nostra M.A.Rodríguez, IESE) fa referència a les grans necessitats insatisfetes de les dues terceres parts de la humanitat, les persones amb menys ingressos, però que suposen una gran oportunitat per a les empreses que siguin capaces de:
- Evitar els prejudicis
- Salvar la distància psicològica
- Apropar-se amb respecte per a conèixer i entendre la població de la BdP
- Cercar fórmules imaginatives
Aquesta és una realitat encara desconeguda per a moltes empreses, però és una força emergent davant la qual ja hi ha qui opinia que el mercat del futur no està en la classe mitja sinó en els pobres.
La Responsabilitat Social més bàsica que té una empresa està en la seva pròpia operativa, en el seu propi negoci. Per això, l'empresa que descobreix models de negoci que alhora brinden oportunitats de desenvolupament a col·lectius que es troben en situacions de necessitat, actua amb un magnífic sentit de la seva responsabilitat davant la societat.














