1.5.16

Reflexions davant les reeleccions. L'estratègia espanyola no té marxa enrere

La clau que podria afavorir la formació d'un govern a l'Estat espanyol seria que el PSOE reconegués el dret a l'autodeterminació dels pobles, tal com feia en el moment de la transició espanyola. Això seria coherent amb la seva història, li permetria governar i possiblement liderar un canvi real de l'Estat, tant en el model i l'organització com la cultura política, amb totes les conseqüències econòmiques, socials i culturals. El PSOE que va liderar el canvi a l'any 1982, iniciant per primer cop l'alternança de govern i iniciant el procés d'assentament de la democràcia, ara podria ser qui liderés el canvi que en aquell moment no va saber fer. O no li van deixar fer. O no va voler fer.

Vist des d'ara, el PSOE, més enllà de l'opció en l'espectre polític, ha actuat com un partit profundament nacionalista espanyol. I si bé la els matisos interns impedien una catalogació nítida, a partir del moment en què el context els ha demanat posicionar-se, la tria ha estat clara, fins al punt de permetre's dinamitar el PSC, que ha acceptat perdre un bona part dels seus actius i ha hagut d'empassar-se el seu compromís de respectar la decisió dels catalans en el marc d'una aplicació de la democràcia en forma de referèndum.

Són molts anys d'espanyolisme i serà molt difícil fer marxa enrere. El partit, les seves estructures, les persones, s'han envellit, s'han fet cada cop més conservadores. I quan el PP va accelerar la seva opció nacionalista, en l'època aznariana de l'España va bien, el PSOE no va saber competir-hi buscant un perfil propi sinó que va caure en la por electoral i va deixar anar els instints dels seus barons i de la militància de l'Espanya més rància, per apuntar-se a l'oportunitat de tornar a tenir una visió orgullosa d'un model d'Estat que necessita veure's gran i dominador, segurament sublimant vells somnis imperials.

Aznar va decidir que l'etern empat entre un nacionalisme català que no reeixia en el seu desig de llibertat i un nacionalisme espanyol que arrossegava durant massa decennis i segles el conflicte amb els catalans havia d'arribar a la seva fi. I un moment exultant per a Espanya era ideal perquè els catalans abracessin l'espanyolitat, forçant el desempat del conflicte i accelerant l'espanyolització de Catalunya. El PSOE hi va assistir de bon grat. El discurs únic es va imposar a Espanya, arribant al punt de formar part també de la justícia, que ja havia perdut la seva capacitat de dirimir els conflictes competencials amb una visió no afectada per les discrepàncies partidistes.

L'espanyolisme ja no era un enfocament partidista, sinó que ja havia esdevingut la visió de l'Estat i de la gran part de la societat espanyola  -si més no de l'Espanya castellana. El pensament únic espanyolista s'ha imposat en els darrers vint anys, modernitzant el seu discurs, deixant enrere la visió i llenguatge joseantoniano i afavorint que les classes mitges i professionals espanyols abracessin aquesta nova visió orgullosa d'Espanya, sense concedir cap rellevància a la negació de la pluralitat i de la diversitat sobre la qual es bastia.

Això no té marxa enrere. ¿Com podria ara la societat espanyola acceptar que en els darrer segle, les dues dictadures però també la democràcia han creat una gran mentida d'estat, la negació de l'existència dins l'Estat espanyol d'altres realitats nacionals diferents de la castellana, majoritària i dominant?

Però el problema ja no és solament de fer un gir de 180 graus, que no seria comprensible per l'opinió pública espanyola, sinó que no hi ha la voluntat real d'acceptar aquesta realitat. Acceptar que Catalunya és una nació seria la manera d'iniciar un procés que fes possible que els catalans es poguessin sentir còmodes, acceptats i respectats dins un estat plural i compost. Tot i així, malgrat ser el primer pas del desllorigador de la situació, no és previsible que facin aquest gest perquè consideren que atorgar aquest reconeixement implicaria el dret real a separar-se, el qual s'acabaria tard o d'hora fent realitat. El mer fet de fer un referèndum, encara que l'Estat es veiés amb les condicions per a guanyar-lo, no és acceptat perquè ja suposa la consideració de demos diferenciat, i per tant avalaria nous processos en el futur, impedint que l'Estat pogués avançar desacomplexadament en el procés de construcció de la nació espanyola sobre la desaparició de les nacions subjacents o subalternes.

I no sols el risc de secessió sinó que la consideració de nació per a Catalunya tindria moltes altres conseqüències, fins i tot mantenint-se dins de l'Estat espanyol, com que immediatament es podrien aplicar sancions internacionals a Espanya per la passivitat o àdhuc implicació en delictes d'incitació a l'odi nacional, que ara, representa que no són d'aplicació, malgrat els cinc segles documentats de catalanofòbia. I és que el reconeixement legal de Catalunya com a nació no és merament un factor identitari i nostàlgic sinó unes garanties de respecte als drets civils i als drets nacionals.

I també és evident que la centralitat política dels catalans és substancialment diferent a la dels espanyols, tant en drets civils i democràtics com en models de governança i de progrés. En aquest moment, les lleis catalanes aprovades pel Parlament, reflex de la voluntat de la ciutadania, en aspectes com la pobresa energètica, el fracking, el dret civil català, els impostos a certes activitats, i en general tot allò que afecta el finançament, les inversions, etc. marquen una diferència insalvable que fa ingovernable el país si segueix sotmès a un Estat espanyol amb una cultura política que no ha tendit a convergir amb la catalana sinó més aviat a la inversa. No és sostenible en termes d'eficiència mantenir dues nacions tan diverses sota un mateix sostre normatiu, controlat, a més, de manera insensible per una de les nacions en conflicte.

En moments claus en la defensa dels interessos dels catalans i catalanes, és lamentable assistir als posicionaments en clau partidista i espanyolista per part dels que s'havien mostrat sempre catalanistes i defensors de les llibertats de Catalunya, encara que fos en el marc comú espanyol. El PSC ha quedat malauradament integrat de ple dins el PSOE, malgrat tractar-se de partits formalment diferenciats, sense que cap matís ressalti les diferències. Catalunya perd un actiu, sens dubte, mentre que el PSC perd la centralitat i esdevé tristament el partit espanyolista al costat de Ciutadans i el PP. Veure líders seus assistir a les convocatòries de SCC, amb tot el context feixistitzant fa feredat. El PSC hauria de ser la punta de llança perquè el PSOE pugui realment transformar Espanya. Però per a això cal un principi, el d'acceptació de la realitat, de reconeixement de la diversitat constituent d'Espanya, que amb un PSC entregat és absolutament impossible. Fa la mateixa funció que els catalans dins la cort del PP, que no solament han negat la realitat sinó que per a semblar més espanyols han sobreactuat en el seu espanyolisme, facilitant la total incomprensió dels poders centrals amb Catalunya.

Per això he titulat la reflexió l'estratègia espanyola no té marxa enrere. Aquells que en els límits geogràfics i ideològics de l'espanyolisme podrien facilitar la gestió del canvi no disposen ni de la credibilitat per a fer valdre els seus arguments. Tot el peix està venut.

30.4.16

Seminario SINGULARES. Ética de las tecnologías emergentes en personas con diversidad funcional (Madrid)


Todas las personas somos singulares y diversas.

Reflexionar sobre la excepcionalidad y la singularidad de cada ser humano es tanto como hablar de su dignidad, su identidad, su libertad o, lo que es lo mismo, de nuestra responsabilidad a la hora de reconocernos como personas, de vivir nuestras propias vidas sin condicionamientos, de crear vínculos entre nosotros sin menoscabo de nuestras capacidades o discapacidades. La singularidad humana es el modo como cada mujer y cada hombre siente y vive su proyecto vital.

Por otro lado, reconocer la diversidad de las personas es admitir la variedad en nuestra sociedad. Cada persona, con su diversidad funcional —ya sea con discapacidad física o intelectual, con altas capacidades naturales, con capacidades aumentadas biotecnológicamente o con capacidades ordinarias—, no queda definida simplemente por dichas circunstancias condicionadas por la genética, la tecnología, la educación, la cultura o la sociedad, sino por la integración de todas sus dimensiones como ser humano. Al final, lo más importante es la esencia de cada ser humano, es decir, “lo que la persona es”.

No obstante la ideología transhumanista nos acucia a iniciar una transformación disruptiva hacia lo posthumano, y nos sitúa ante el dilema moral de utilizar o no las diversas variantes del mejoramiento humano — a través de la interacción e integración de las tecnologías emergentes en nuestro cuerpo y mente— con el propósito de aumentar de forma exponencial nuestras capacidades físicas y cognitivas.

Este seminario pretende orientar, desde un humanismo avanzado, cómo afrontar éticamente este futuro que ya se está haciendo presente.

Albert Cortina y Miquel-Àngel Serra
Directores

DESCARGAR PROGRAMA


Ecodiario.es: Discapacidad. los desafíos éticos de las tecnologías emergentes, a debate esta semana en madrid

29.4.16

Eleccions a la Terra de ratolins


Sembla que a l'estat espanyol hi tornaran a haver eleccions. Fa gràcia que aquells que criticaven tantes eleccions a Catalunya ara hagin provocat aquesta situació, quan en el cas català es va tractar d'una decisió voluntària per a poder gestionar uns canvis enormes en la voluntat ciutadana mentre que el cas espanyol el problema ve de la incapacitat de la classe política per gestionar la complexitat.

Aquestes eleccions segurament no solucionaran res i donaran un resultat similar, que mostrarà que la repetició ha estat una despesa inútil. I segons diuen algunes enquestes, pot passar que els partits més nacionalistes espanyols pugin més, de manera que s'evidenciï que l'estat espanyol es veta davant de qualsevol canvi que pogués ser significatiu.

Però és que encara que el vot tendís més als partits que es mostren més democràtics, difícilment un canvi significatiu seria possible, perquè la manera de fer de l'estat té unes inèrcies molt travades i potents. Per això, em permeto de suggerir la famosa faula política difosa per Tommy Douglas, activista i polític socialdemocrata. La terra de ratolins és ben aplicable a allò que en deien la terra de conills.


Focus és un projecte pioner i pot ser un element facilitador de la gestió de l’RSE, segons Josep Maria Canyelles en un articles a la revista l’Auditor

  • La revista l’Auditor publica en el seu número 75 un article de Josep Maria Canyelles, expert en RSE i coordinador de Respon.cat, presentant aquest organisme empresarial per al desenvolupament de l’RSE a Catalunya al col·lectiu de professionals i empreses que es dediquen a l’auditoria. 
  • Josep Maria Canyelles és membre de la Comissió d'RSE del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, 
  • El Col·legi forma part del Consell social de Respon.cat, juntament amb altres agents empresarials i socials.



Respon.cat posa en marxa “Focus de l’RSE” per a construir l’agenda local

El Col·legi s’integra al Consell social d’aquesta iniciativa empresarial


Josep Maria Canyelles i Pastó, coordinador de Respon.cat
Josep Maria Canyelles i Pastó, coordinador de Respon.cat

Fa dos anys Respon.cat engegava màquines. Es tracta d’una iniciativa empresarial que s’havia anat gestant durant anys amb la intenció d’oferir un espai de trobada per a aquelles empreses compromeses amb la responsabilitat social i que també comparteixen la voluntat d’estendre i desenvolupar aquest enfocament de gestió a Catalunya.
En aquests mesos s’han portat a terme accions destinades a les empreses membres, tant a nivell d’enfortir el lideratge ètic com de capacitar tècnicament en la gestió de l’RSE. I també s’han posat en marxa iniciatives rellevants obertes a tot el teixit empresarial, com els primers Premis Respon.cat o el programa RSE.Pime, per facilitar que més empreses petites i mitjanes es vagin incorporant a aquest compromís. És significatiu que de les 53 empreses membres actualment, un terç són grans, un terç mitjanes i un terç petites, fet que mostra la transversalitat de l’RSE dins el teixit empresarial.

Art.Josep_Maria_Canyelles_Revista_Auditor_75_Respon.catRespon.cat ha nascut per a ser l’organisme empresarial de referència en RSE a Catalunya, i com a tal, vol treballar colze a colze amb moltes altres organitzacions. Per tal de travar les aliances i fer possible el marc de col·laboració, s’han volgut establir complicitats i aprofundir en els objectius compartits, tant en el servei a les empreses com en el repte de fer de Catalunya un territori socialment responsable.
La posada en funcionament del Consell social respon a aquesta voluntat de generar un gran espai de trobada. Vint organitzacions diverses, patronals i associacions empresarials, organitzacions socials i ambientalistes, o agències especialitzades, i col·legis, entre els quals el de Censors Jurats de Comptes, integren aquest fòrum que ha de facilitar les sinergies. Les organitzacions membres del Consell social també són les que poden proposar candidats als Premis Respon.cat. I un dels projectes que es va treballar en el Consell social va ser un projecte pioner denominat Focus de l’RSE a Catalunya.
Art.Josep_Maria_Canyelles_Revista_Auditor_75_Respon.cat_2El projecte Focus és una iniciativa que pretén oferir a les empreses que operen a Catalunya una agenda de les matèries que suposen una inquietud més rellevant per a l’stakeholder comunitat, un grup d’interès complex, sovint difícil d’abordar sistemàticament en l’RSE per la multiplicitat de grups d’interès que l’integren. Aquest esforç de consens permetrà sensibilitzar les empreses amb una major focalització, convidant-les a integrar la gestió dels Focus en la seva RSE, alhora que també ha de permetre que puguin disposar d’eines i recursos com ara l’accés a bones pràctiques de referència i guies per a facilitar l’abordatge de matèries que sovint no formen part del coneixement proper de les empreses.
Per exemple, un dels Focus identificats fou la gestió ètica amb especial èmfasi en la lluita activa contra la corrupció, matèria que ja va impulsar la col·laboració de Respon.cat amb el Col·legi en la jornada que va tenir lloc al març del 2015. En el mateix sentit, mostrem la intenció de col·laborar en les organitzacions que ajuden a desenvolupar esdeveniments i recursos que abordin algun dels Focus.
Disposar d’una agenda de l’RSE local, amb els focus identificats, permet convidar les empreses que operen al territori a integrar-los en la seva RSE. Aquest projecte és pioner i pot ser un element facilitador de la gestió de l’RSE, amb un major alineament amb les inquietuds de la societat.
Al costat del projecte Focus, Respon.cat també ha assumit el foment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides, que marquen l’agenda global per als propers 15 anys. Totes dues iniciatives suposaran l’organització d’espais de treball per a cada contingut, que estan oberts a totes les empreses interessades. Amb el foment i desenvolupament de polítiques públiques, Respon.cat és mostra com un agent compromès en el desenvolupament sostenible i no solament com un club al servei de les organitzacions membres.
Per descomptat, el fet de proposar a les empreses catalanes que considerin els Focus locals i els ODS globals aporta simplificació la gestió de l’RSE però no l’eximeix d’una metodologia que requereix que, en primer lloc, l’empresa comprengui el seu context singular de sostenibilitat i faci front a aquelles responsabilitats que són inherents a la seva activitat.
Hem començat amb molta il·lusió perquè Respon.cat és una iniciativa que feia falta. L’hem definit com un projecte de país vinculat a la competitivitat sostenible. Pretenem fer un salt qualitatiu i quantitatiu de l’RSE a Catalunya i ara tenim el repte de fomentar que moltes més empreses se sumin a aquest sentit de compromís, i entenguin que en sortiran beneficiades perquè la responsabilitat social és bona per a la societat i per a l’entorn, però també és altament positiva per a la pròpia organització.

27.4.16

Pimes interessades en el programa RSE.Pime ja poden sol·licitar informació

En previsió d’una nova convocatòria, les pimes interessades poden fer arribar la sol·licitud d’informació. Aquesta demanda d’informació no implica cap compromís, ja que més endavant quan es disposi de les dates i condicions ja es farà el procediment de sol·licitud de participació.

Disposar del vostre interès ens permetrà fer arribar la informació en el moment en què s’activi la convocatòria.

Demanar informació
Logos RSE.Pime agrupats

Barcelona, seu internacional de l'Economia del Bé Comú

  • Acte de benvinguda a la Reunió Internacional de Delegats de l’Economia del Bé Comú (EBC)
  • 13 maig 2016 a les 19h
  • Aula Magna de la Universitat de Barcelona. Edifici Històric. Plaça Universitat.




Barcelona, seu internacional de l'Economia del Bé Comú
#EBC-BCN2016

Entre el 13 i 15 de maig Barcelona es convertirà per uns dies en la seu mundial de l'Economia del Bé Comú amb motiu de la celebració de la Reunió Internacional de Delegats del moviment de l'Economia de Bé Comú.

Christian Felber, la inaugurarà amb un Acte de Benvinguda institucional que comptarà amb la participació i el suport del rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, i del primer tinent d'Alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello.

Aquest acte se celebrarà a l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona el divendres 13 de maig a les 19.00 h, serà obert a tota la ciutadania i permetrà posar de manifest l'impuls de l'Economia del Bé Comú a Catalunya i a la ciutat de Barcelona.

La Reunió internacional de delegats de l'EBC tindrà lloc durant tot el cap de setmana i aplegarà els màxims representants de l'Economia del Bé Comú de diferents països de la Unió Europea i Amèrica Llatina, que faran d'aquesta trobada un reforç de l'enfocament local-global del moviment i potenciaran aliances a diferents nivells per seguir desenvolupant i estenent aquesta iniciativa que fa propostes concretes de canvi a nivell social, econòmic i polític.

És la primera vegada que té lloc una trobada internacional d'aquest moviment fora d'Àustria, fet que mostra l'interès que suscita i el lideratge que des de Catalunya i Espanya s'hi està donant.

L'acte de benvinguda està organitzat conjuntament per l'Associació Catalana i l'Associació Federal Espanyola per al Foment de l'EBC, amb el suport de la Universitat de Barcelona. Us hi esperem!

INVITACIÓ
INSCRIU-T'HI
Invitació (versió PDF) (pdf 604.01KB)


AGENDA

BENVINGUDA INSTITUCIONAL
Mgfc. Sr. Dídac Ramírez. Rector de la Universitat de Barcelona

Il·lm Sr. Gerardo Pisarello. Primera Tinent d'Alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona de Treball, Economia i Planificació Estratègica.
Sr. Christian Ferber. Impulsor del moviment de l'Economia del Bé Comú
 
19.30h TAULA RODONA
Francisco Álvarez. Director General de Economía, Emprenedoria i Cooperativisme. Generalitat de Valencia.
Anna Mercadé. Directora de l
'Observatori Dona, Empresa i Economia. Cambra de Comerç de Barcelona.
Marcos Eguiguren. Executive Director of Global Alliance for Banking on Values.
Cecilia Tham. Directora Master/Mind de MOB Makers of Barcelona, comunitat creativa col·laborativa.
Christian Kozina. Coordinador de la Reunió Internacional EBC 2016.

20.30hCLOENDA
Josean Lavado. President Associació EBC Catalunya.
Mª Pilar Rueda Requena. Grupo Impulsor Asociación Federal EBC.

L'acte finalitzarà amb l'actuació del grup musical Ars Tunae. Música per a l'esperança
Presentació i conducció de l'acte: Ana de Andrés. Economista i Consultora de Desenvolupament Organitzacional. Be the Change. 

25.4.16

Oriol Illa crida a superar la falsa dicotomia públic/privat

Aquest dimecres 20 d'abril passat vaig assistir al Fórum Europa Tribuna Catalunya amb Oriol Illa, president de la Taula d’Entitats del Tercer sector Social de Catalunya. Va fer de presentador en Toni Soler, periodista i fundador de Minoria Absoluta.

Sempre és un plaer escoltar les reflexions de l'Oriol, en aquest cas en format conferència ben documentada per a motivar la reflexió. Podeu veure en vídeo la intervenció sencera:




En una conferència al Fòrum Europa, el president de la Taula recorda que les societats europees més avançades compten i necessiten el Tercer Sector. - See more at: http://tercersector.cat/noticies/oriol-illa-crida-superar-la-falsa-dicotomia-publicprivat#sthash.rOvhz16H.dpuf
En una conferència al Fòrum Europa, el president de la Taula recorda que les societats europees més avançades compten i necessiten el Tercer Sector. - See more at: http://tercersector.cat/noticies/oriol-illa-crida-superar-la-falsa-dicotomia-publicprivat#sthash.rOvhz16H.dpuf

El president de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, Oriol Illa va fer el passat dimecres una conferència al Fòrum Europa-Tribuna Catalunya en la qual hi van assistir unes 240 personalitats del món polític, social i econòmic del país. També hi van assistir representants de nombroses entitats socials catalanes.

Oriol Illa, durant la seva intervenció va recordar que “les societats més avançades, a nivell europeu, compten i necessiten tercer sector ja que és l’antídot perfecte per neutralitzar i superar avui la falsa dicotomia públic/privat que inspirava el debat de les societats industrials durant el segle XIX i que avui encara persisteix, com si fos una moda, entre una part de la classe política”.

Durant la seva intervenció, el president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa ha lamentat que “els darrers, han estat anys en els que s’ha produït un deteriorament del pacte social entès com aquell acord ciutadà que ens comprometia amb un model social. I deteriorar el pacte social, vol dir fer recular les polítiques socials, és a dir, el conjunt de decisions que les administracions públiques duen a terme per a pal·liar situacions que provoquen pobresa, desigualtat, exclusió o discriminació”. Illa també ha fet una defensa dels drets socials: “la defensa de drets socials com a drets sòlids no pas com a drets subsidiaris, és més necessària que mai. Si els drets socials, pensant sobretot en el dret a l’habitatge, haguessin estat drets forts, no haguéssim patit desnonaments i, amb tota seguretat, la crisi no hagués estat tan persistentment dura a moltes llars catalanes”, ha conclòs. “Els drets socials van més enllà de les polítiques socials. I les polítiques socials haurien de ser molt més que epígrafs als pressupostos públics. L’espai públic, l’urbanisme, l’educació, el transport, l’acció comunitària, són espais tan importants a tenir en compte en l’eficàcia de les polítiques socials com ho poden ser els propis recursos. Per això cal, en aquest immens repte de reduir les desigualtats, actuar transversalment. Les desigualtats s’han de poder combatre en una doble direcció; d’una banda sobre l’efecte que provoquen –és a dir, a través de polítiques socials- però també sobre la causa que les genera –la distribució injusta dels recursos i els excedents-“ ha sentenciat Illa.

Sobre la situació social que viu Catalunya, Oriol Illa també ha denunciat que “a Catalunya, el creixement econòmic i la lleugera disminució de l’atur pot haver provocat un cert relaxament en la percepció que ja no hi ha emergència social. Però la realitat és tossuda i encara tenim pendent pagar el deute. No el deute econòmic, sinó el deute social”. “Les polítiques socials han contingut situacions de vulnerabilitat, però, malauradament, han mostrat símptomes d’esgotament i no han estat capaces de reduir les principals mancances socials com voldríem”, també ha lamentat.

Pel president de la Taula del Tercer Sector, “la primera política social per reduir les desigualtats és l’ocupació de qualitat i una economia més social. Avui, a Catalunya 304.300 persones (2015) viu en llars on tots els seus membres estan a l'atur. El 2008, n’eren 89.900. Els aturats que porten més de dos anys a l’atur, s’han més que multiplicat per 10: dels 25.100 de l’any 2008 als 295.600 el 2015. Gran part dels recursos invertits avui en prestacions socials són conseqüència d’aquest atur elevat i crònic”.
Pel què fa als refugiats, Illa sosté que “avui, Europa, només representa un mercat i una divisa, però no pot representar els valors que la van inspirar, si el seu futur passa per decidir sobre la base de la violència i l’amenaça cap a les persones que massivament arriben desesperats a les nostres fronteres”.

Font: Taula Tercer Sector
Nota premsa Fórum

Suport a la Declaració de Compromís amb el Mecenatge Cultural

El 14 d'abril passat vam assistir a l'acte Reflexions sobre l'impacte del mecenatge cultural: el model francès, un exemple a seguir? que va tenir lloc a l'Ateneu Barcelonès organitzat per l'Ateneu Barcelonès, el CoNCA i la Fundació Catalunya Cultura.

La sessió va comptar amb una àmplia presència de representants destacats de la societat civil, institucions culturals i el món empresarial. En aquest marc, Jordi Casassas, president de l'Ateneu Barcelonès, i Carles Duarte, president del CoNCA, varen anunciar l'impuls de la Declaració de Compromís amb el Mecenatge Cultural. L'objectiu principal d'aquesta declaració és: reclamar l'aprovació de la Llei de mecenatge i la creació dels instruments per al seu desenvolupament.

Aquesta és la declaració, a la qual Josep Maria Canyelles - Responsabilitat Global hi ha donat el seu suport:



Declaració de Compromís amb el Mecenatge Cultural

A favor d’una major implicació social en el foment de les arts i la cultura: compromís amb el mecenatge cultural 

La cultura té un valor central en la construcció d’un país i és un component essencial de l’expressió de la seva identitat i un element cohesionador de primer ordre. La cultura ens referma en la pertinença a una col·lectivitat i ens dóna les eines per créixer i desenvolupar-nos com a poble. Ens capacita per integrar les diverses sensibilitats socials i culturals que conformen la societat en tota la seva complexitat. Per aquest motiu, cal que tots els estaments del nostre país —socials, econòmics, acadèmics i institucionals— reconeguin la cultura com a eina de vertebració social, espai d’intercanvi plural i instrument de creixement econòmic, i una aposta per l'excel·lència i la contemporaneïtat.

Considerem, doncs, necessari convertir-la en un dels eixos estratègics de l’acció política. La intervenció pública és primordial per assegurar la pluralitat, la diversitat i la riquesa de la cultura; el seu paper de garant d’aquest sector a través d’una aposta clara per la cultura ha de ser un dels eixos principals de l’acció de govern.

Ara, més que mai, és necessari desenvolupar noves fórmules mixtes que permetin una millor i major participació ciutadana, més iniciativa i compromís del sector privat, i una indispensable aliança publicoprivada que potenciï els recursos econòmics per a la cultura.

Els agents socials, els empresaris i els creadors, com a mostra del nostre compromís amb la cultura, ens oferim a treballar conjuntament amb les institucions per:
- Reconèixer la cultura com a eix essencial de les polítiques del país.
- Dotar la cultura de recursos necessaris amb un mínim del 2 % del pressupost de la Generalitat de Catalunya.
- Estimular la col·laboració entre sector privat i públic diversificant noves eines de finançament per a la cultura.
- Impulsar mesures fiscals que reconeguin i incentivin la col·laboració i el compromís de la ciutadania amb la cultura.

El món de la cultura i la societat civil instem el Govern de la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya a impulsar durant aquesta legislatura la redacció d’una Llei de mecenatge equiparable a la dels països avançats del nostre entorn. Aquesta Llei ha de ser consensuada amb els sectors cultura l i empresarial, acompanyada dels instruments necessaris per a desenvolupar-la.

I és per tot això que els promotors d'aquesta iniciativa convidem les entitats i les persones que creuen en la força de la cultura a sumar-se i a adherir-se a la DECLARACIÓ de Compromís amb el Mecenatge Cultural.

Barcelona, 14 d'abril de 2016
Ateneu Barcelonès
Consell Nacional de la Cultura i les Arts, CoNCA

Document PDF
Butlleta d’adhesió

Per altra banda, en el marc de l'acte, Robert Fohr, cap de la Missió de Mecenatge del Ministeri de Cultura i Comunicació del Govern de França, va fer-hi unes reflexions sobre el model francès, que podeu escoltar en el vídeo adjunt [fr].




Altres entrades sobre "mecenatge".

Jornada de Responsabilitat Social a Santa Susanna: Empreses inclusives

La Fundació Bancària 'la Caixa', l’Ajuntament de Santa Susanna i la Fundació Privada el Molí d’en Puigvert us conviden a la jornada "empreses inclusives" que tindrà lloc el proper dimecres 27 d'abril de 9.30 a 11 hores a l’hotel Ona Brava. Avinguda del Mar 6, Santa Susanna.


L'expert Josep Maria Canyelles farà una ponència sobre el sentit empresarial de la Responsabilitat Social dirigida als empresaris i empresàries de Santa Susanna i Alt Maresme.

En aquesta jornada es presentarà el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Santa Susanna i el programa INCORPORA de l'obra social de La Caixa.



PROGRAMA DE L'ACTE

9.20h. Recepció i benvinguda als assistents.

9.30h Inici de l'acte. Intervindran:
  • Miquel Àngel Ruiz, gerent de la Fundació Privada el Molí d’en Puigvert
  • Jordi Nicolau, Director Territorial de CaixaBank de Barcelona
  • Joan Campolier, alcalde de Santa Susanna
  • Juli Jiménez, locutor de Ràdio Santa Susanna, condueix l’acte
9.50h Presentació del Programa Incorpora de la Fundació Bancària “la Caixa”

10.00h Ponència: La Responsabilitat Social Empresarial, a càrrec de Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global i soci-consultor Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat

10.25h Bones pràctiques en matèria de responsabilitat social al territori. Testimoni de empreses inclusives i treballadors del programa.

10.35h Torn obert de paraules

10.45h Cloenda de l’acte
  • Miquel Àngel Ruiz, gerent de la Fundació Privada el Molí d’en Puigvert.
11.00h. Coffee break i networking.

Inscripció

Anteriors jornades:

 

He fet una donació a la Fundació Wikimedia per sostenir la Viquipèdia

He fet una donació a la Fundació Wikimedia. Fa temps que, al fer servir la Viquipèdia, apareix una explicació del caràcter no lucratiu de la iniciativa, a més de tractar-se d'un projecte col·laboratiu, i se sol·liciten aportacions per a fer-lo viable i evitar haver de dependre de publicitat. Crec que és un deure col·lectiu -i especialment dels qui en som usuaris- de garantir i fomentar el coneixement lliure. I la Viquipèdia és la font de coneixement lliure més accessible i completa del món. A més, com a català, cal dir que la nostra llengua es troba entre les 17 primeres en nombre d'articles i que fou la primera llengua en tenir versió pròpia després de l'anglès.

Aquesta és la carta d'agraïment que he rebut:

Benvolgut/Benvolguda Josep Maria,

Gràcies per la seva donació de € 10.00 a la Fundació Wikimedia. La Fundació Wikimedia és una organització sense ànim de lucre que dóna suport a la Viquipèdia i altres projectes de coneixement lliure. La nostra missió és construir la font de coneixement lliure més accessible i completa del món.

Creiem que el coneixement és un dret humà fonamental. Com la humanitat es llança al nostre futur digital, necessitem espais oberts, accessibles i públics per accedir al coneixement en línia. Això és el que proveeix Wikimedia. La Viquipèdia ofereix coneixement lliure a la gent, fet per la gent, en centenars d'idiomes a tot el nostre planeta.

Durant tot l’any, gent de tots els continents, inclosa l'Antàrtida, edita i llegeix la Viquipèdia. Gairebé cinc cents milions de persones visiten Wikipedia tots els mesos per a qualsevol cosa, des de la preservació del patrimoni cultural, a la millora de la detecció del càncer, recerca per fer els deures. Vénen a aprendre. Es queden i descobreixen.

Tothom és un potencial viquipedista. Si no troba el que està buscant a la Wikipedia, vostè mateix pot començar a crear-ho. Els articles, paraules, imatges i dades són creats per una comunitat diversa de persones que treballen com a voluntaris per compartir els seus coneixements amb el món.

Cada dia ens preguntem com podem augmentar el nostre impacte i assegurar-nos de que Viquipèdia i els altres projectes germans siguin demà encara més precisos, rics i accessibles del que ho són avui. La seva donació ens ajudarà a reeixir-ne.

Gràcies per permetre'ns continuar creixent i impactant vides un any més.

Fundació Wikimedia

18.4.16

Jornada RSE a Granollers: la transparència és un valor instrumental que poc valor aporta sense honestedat i sostenibilitat, segons Canyelles

La Fundació Bancària “la Caixa” i l'Escola Pia de Granollers, amb la col·laboració de UEI-Cercle d’Empresaris i Audens Food han organitzat una jornada amb empreses del Vallès Oriental, per parlar d'RSE, que ha reunit prop d'un centenar de persones.

Ha obert les intervencions de la taula inaugural Joan Díaz, president de UEI-Cercle d’Empresaris, que ha fet referència als canvis en el codi penal i la necessitat que les empreses no es limitin a complir sinó a desenvolupar uns valors. Per part de Caixabank ha presentat la iniciativa Jordi Nicolau, director territorial de Barcelona. Finalment, Josep Mayoral, alcalde de Granollers, ha destacat les conseqüències enormes de la crisi econòmica, aportant dades locals, i fent referència a la necessitat de la implicació de tothom per a abordar el repte. 

Tot seguit s'ha fet la presentació del Programa Incorpora de la Fundació Bancària “la Caixa”,  que al llarg d'aquests anys ha aconseguit la incorporació de més de 100.000 persones de col·lectius amb dificultats.

Josep Maria Canyelles, expert en RSE, ha fet la
ponència sobre Responsabilitat Social Empresarial, amb l'objectiu de convidar les empreses i organitzacions a emprendre el camí de la incorporació d'aquest estil de gestió de l'RSE, que suposa integrar valors com l'ètica, la sostenibilitat o la transparència, entre altres.

Canyelles, que és soci-consultor de Vector 5 i promotor de Responsabilitat Global, ha destacat que l'RSE també és per a les Pimes i fins i tot per a les microempreses, i s'ha mostrat crític cap a algunes empreses que, malgrat que puguin tenir bones pràctiques en alguns vectors com els d'impacte ambiental o en acció social, estan alhora fent elusió fiscal o perjudicant les pimes proveïdors, de manera que, en rigor, no estan gestionant l'RSE perquè no atenen tots els seus vectors d'impacte.

L'expert ha volgut aportar alguns consells sobre com gestionar l'RSE, amb unes notes sobre què implica metodològicament l'RSE, com el diàleg amb els grups d'interès i la transparència. Ha destacat que la transparència és un valor instrumental que poc valor aporta sense honestedat i sostenibilitat. A més de demanar que cada empresa gestioni la seva responsabilitat immediata, també ha convidat a integrar la responsabilitat empresarials respecte a les agendes local i global de l'RSE, fent referència en aquest cas al "Focus de l'RSE a Catalunya" i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides.

Canyelles ha acabat la intervenció destacant l'oportunitat de construir territoris socialment responsables, amb la implicació de tots els agents, privats, socials i públics, i de qualsevol dimensió.
 
Una empresa del territori ha tingut l'oportunitat d'explicar les seves bones pràctiques en matèria de responsabilitat social, amb el focus en la integració de persones procedents de l'Escola Pia de Granollers. Raul Torres, gerent d'Audens Food, amb seu a Granollers, ha aportat el testimoni com a empresa col·laboradora del programa Incorpora i ha matisat que a les expressions "formació i experiència" calia afegir el talent de les persones.

Francesc Xavier Ambrós, gerent de l'Escola Pia Granollers, ha fet la cloenda de l'acte, amb unes paraules de presentació d'aquesta històrica entitat social i comunitària, i sobre els reptes de treballar amb les persones.

Ha conduït l’acte Clara Armengol, cap d'Informatius a Vallès Oriental Televisió. Prèviament a l'inici de l'acte, s'ha fet la firma de l'acord de col·laboració del programa Incorpora amb les institucions presents.


17.4.16

Els antics alumnes posen en marxa projecte de suport a excompanys afectats per la crisi


PROJECTE LABORAL APADRINA UN AMIC

Des de l’Associació d’antics alumnes del Col·legi Padre Damián Sagrats Cors de Barcelona, es va posar en marxa l’any 2013, un projecte solidari per ajudar a trobar feina i orientar laboralment a totes aquelles persones que s’havien quedat a l’atur a causa de la greu crisi financera que vam tenir. Especialment el projecte es va orientar a persones més grans de 45 anys, que són les que més dificultats tenen i encara amb més atenció a les dones.

El projecte és un projecte col·laboratiu, en el qual es demana a les empreses que incloguin projectes com aquest dins el marc de la seva política de responsabilitat social empresarial, fent arribar les ofertes que tenen o les posicions que han de cobrir. El fet de fer arribar les ofertes no implica cap compromís en absolut per a l’empresa, simplement facilita que persones que difícilment tenen accés a processos de selecció per la seva edat puguin participar-hi i posar en valor la seva experiència i coneixements.

¿Què es demana a les empreses?
· Que facin arribar ofertes laborals a l'email info@apadrinaunamigo.org
· Que comuniquin el projecte als responsables de RH i concretament de selecció

¿Què s'ofereix als beneficiaris d'aquesta acció?
· Orientació curricular, adaptant-lo a la situació de mercat i fent visible el CV a les xarxes socials
· Coaching solidari
· Formació i tallers específics en temes que els ajuden a créixer professionalment
· Suport psicològic quan es requereix
· Suport en el seu inici si el camí del candidat és l’emprenedoria

En definitiva, entenen aquest projecte per a les empreses com un projecte d'RSE, de col·laboració amb la societat i de suport a un problema social greu, que ajuda a la seva reputació corporativa. Per a més informació www.apadrinaunamigo.org o Alberto Trallero (president associació) alberto.t@telefonica.net.

L'Associació d'Antics Alumnes del col·legi Pare Damià, Sagrats Cors neix amb el ferm propòsit d'agrupar a tots aquells ex alumnes de qualsevol curs o promoció que tinguin el desig de rebel·lar-se contra situacions i adversitats dels seus antics companys. A través de l'acció voluntària, pretenen ajudar a tots els seus excompanys a afrontar junts l'adversitat, tant en aquells pares i mares de família que veuen els seus projectes empresarials o laborals truncats, com en les promocions més joves i als que sembla que els temps que vivim no els ofereixen cap futur ni oportunitat.

Responsabilitat Social i llengua en una jornada sobre empresa, turisme i RSE a Saragossa, amb una ponència de l'expert Josep Maria Canyelles

EMPRESA, TURISME i LLENGUA ARAGONESA. II JORNADA DE TREBALL

23 maig 2016
Saragossa

La presència de l'aragonès en el món econòmic i empresarial ha anat guanyant terreny amb el pas del temps i avui està present en nombroses iniciatives econòmiques, especialment les lligades a l'alimentació i el turisme. Això constitueix un avanç important perquè aquesta llengua ha estat tradicionalment unida a altres àmbits com el rural i/o el cultural. L'associació de la llengua tradicional als productes alimentaris i al turisme de qualitat, per exemple, aporta a aquestes activitats econòmiques un plus de credibilitat, de denominació d'origen, d'arrelament amb el territori i els fa més atractius per als potencials clients.

A més, té gran interès que aquestes iniciatives es vegin, d'una banda, reconegudes per la societat en el seu conjunt, i d'altra es reconeguin entre si. D'aquesta manera poden ser enteses com a exemple de bones pràctiques, incloses en la responsabilitat social corporativa i com a part d'un impuls comú de defensa i dignificació d'aquest patrimoni cultural immaterial, que en fer-se marca es concreta i es converteix en patrimoni material, molt més comprensible i accessible al conjunt dels ciutadans.

La visualització d'una llengua minoritària i minoritzada com l'aragonès és un element
imprescindible per a la seva supervivència, per això la seva utilització per empreses dels més diversos àmbits, normalitzen el seu ús i la fan útil per als ciutadans.

El Govern d'Aragó vol, amb aquesta Jornada, aportar elements tècnics que ajudin les empreses que així ho desitgin a comprendre la utilitat i conveniència social d'utilitzar l'aragonès en els seus productes i marques, així com en la comunicació amb els seus clients.


PROGRAMA

10:00 PRESENTACIÓN de la jornada:
  • José Ignacio López Susín, Director General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón.
  • Marisa Romero Fuertes, Directora General de Turismo del Gobierno de Aragón.
  • Berta Lorente Torrano, Vicepresidenta 2ª de la Cámara y Patrona de la Fundación Basilio Paraíso.
10:15 EL MARKETING Y LAS LENGUAS. UNA APROXIMACIÓN
  • Ponente: Rafael Bravo Gil, profesor titular del Departamento de Dirección de Marketing e Investigación de Mercados de la Universidad de Zaragoza.
  • Presenta: Manuel Escolá, director de Radio Ebro y 15Tv.
11:15 TURISMO Y LENGUA ARAGONESA
  • Jorge Marqueta Escuer, director gerente de la Sociedad de Promoción y Gestión del Turismo Aragonés, S.L.U. (Gobierno de Aragón).
  • Presenta: José María Ciria Plana, presidente de la Asociación Turística y Empresarial Valle deBenasque.
11:45 PAUSA CAFÉ
12:00 RESPONSABILIDAD SOCIAL EMPRESARIAL Y LENGUA

  • Ponente: Josep Maria Canyelles i Pastó, promotor de Responsabilitat Global. Socioconsultor de Vector 5. Coordinador de Respon.cat. Asesor del Consell de Cambres de Comerç de Catalunya.
  • Presenta: Berta Lorente Torrano, Vicepresidenta 2ª de la Cámara y Patrona de la Fundación BasilioParaíso.
13:00 MESA DE EXPERIENCIAS: EMPRESAS QUE UTILIZAN EL ARAGONÉS 
  • Biera Ordio Minero, Clarión, Feito en Laspuña, PRAMES, Restaurante La Cadiera, Total Sport, Xordica Editorial.
  • Presenta y modera: Ebardo Fernández Herrero, impulsor de la iniciativa “REBISCOLAR” parael uso del aragonés en las empresas.
13:45 CONCLUSIONES. Francho Beltrán Audera, jefe de Servicio de Política Lingüística del
Gobierno de Aragón.

Destinat a empreses, professionals autònoms, comerços, establiments de serveis, associacions i fundacions amb activitat fiscal o persones que vulguin emprendre.
  • Lloc: Cámara de Comercio, Industria y Servicios de Zaragoza. Pº Isabel la Católica, 2. 50009 Saragossa
  • Dia: 23 de maig de 2016
  • Hora: 10:00 - 14:00 
  • Aforament limitat. PREINSCRIPCIÓ: dgpollinguistica@aragon.es fins al 3 de maig.  
Organitzen:
  • Turismo de Aragón
  • Departamento de Educación, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón.
Col·labora:
  • Fundación Basilio Paraíso de la Cámara de Comercio, Industria y Servicios de Zaragoza
 

Programa en PDF

Canyelles, expert en el sentit estratègic de la Responsabilitat Social, ha desenvolupat un ampli coneixement expert i pioner en alguns models d'aplicació d'aquest enfocament de gestió com per a pimes i microempreses, per al sector turístic, integrant la gestió lingüística a l'RSE, o en el desenvolupament de territoris socialment responsables. Va publicar un manual sobre RSE, Empresa i Llengua. Podeu trobar més sobre RSE i llengua en aquest apartat del seu bloc.

Introducció del document "Empresa i llengua. Un enfocament de responsabilitat social empresarial per a aportar valors a tots els grups d'interès"

Responsabilidad Social y lengua en una jornada sobre empresa, turismo y RSE en Zaragoza, con una ponencia del experto Josep Maria Canyelles

EMPRESA, TURISMO y LENGUA ARAGONESA. II JORNADA DE TRABAJO

23 de mayo de 2016
Zaragoza

La presencia del aragonés en el mundo económico y empresarial ha ido ganando terreno con el paso del tiempo y hoy está presente en numerosas iniciativas económicas, especialmente las ligadas a la alimentación y el turismo. Esto constituye un avance importante porque esta lengua ha estado tradicionalmente unida a otros ámbitos como el rural y/o el cultural. La asociación de la lengua tradicional a los productos alimenticios y al turismo de calidad, por ejemplo, aporta a estas actividades económicas un plus de credibilidad, de denominación de origen, de enraizamiento con el territorio y los hace más atractivos para los potenciales clientes.

Además, tiene gran interés que estas iniciativas se vean, por un lado, reconocidas por la sociedad en su conjunto, y por otro se reconozcan entre sí. De esta manera pueden ser entendidas como ejemplo de buenas prácticas, incluidas en la responsabilidad social corporativa y como parte de un impulso común de defensa y dignificación de ese patrimonio cultural inmaterial, que al hacerse marca se concreta y se convierte en patrimonio material, mucho más entendible y accesible al conjunto de los ciudadanos.

La visualización de una lengua minoritaria y minorizada como el aragonés es un elemento
imprescindible para su supervivencia, por ello su utilización por empresas de los más diversos ámbitos, normalizan su uso y la hacen útil para los ciudadanos.

El Gobierno de Aragón quiere, con esta Jornada, aportar elementos técnicos que ayuden a las empresas que así lo deseen a comprender la utilidad y conveniencia social de utilizar el aragonés en sus productos y marcas, así como en la comunicación con sus clientes.

PROGRAMA

10:00 PRESENTACIÓN de la jornada:
  • José Ignacio López Susín, Director General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón.
  • Marisa Romero Fuertes, Directora General de Turismo del Gobierno de Aragón.
  • Berta Lorente Torrano, Vicepresidenta 2ª de la Cámara y Patrona de la Fundación Basilio Paraíso.
10:15 EL MARKETING Y LAS LENGUAS. UNA APROXIMACIÓN
  • Ponente: Rafael Bravo Gil, profesor titular del Departamento de Dirección de Marketing e Investigación de Mercados de la Universidad de Zaragoza.
  • Presenta: Manuel Escolá, director de Radio Ebro y 15Tv.
11:15 TURISMO Y LENGUA ARAGONESA
  • Jorge Marqueta Escuer, director gerente de la Sociedad de Promoción y Gestión del Turismo Aragonés, S.L.U. (Gobierno de Aragón).
  • Presenta: José María Ciria Plana, presidente de la Asociación Turística y Empresarial Valle deBenasque.
11:45 PAUSA CAFÉ
12:00 RESPONSABILIDAD SOCIAL EMPRESARIAL Y LENGUA

  • Ponente: Josep Maria Canyelles i Pastó, promotor de Responsabilitat Global. Socioconsultor de Vector 5. Coordinador de Respon.cat. Asesor del Consell de Cambres de Comerç de Catalunya.
  • Presenta: Berta Lorente Torrano, Vicepresidenta 2ª de la Cámara y Patrona de la Fundación BasilioParaíso.
13:00 MESA DE EXPERIENCIAS: EMPRESAS QUE UTILIZAN EL ARAGONÉS 
  • Biera Ordio Minero, Clarión, Feito en Laspuña, PRAMES, Restaurante La Cadiera, Total Sport, Xordica Editorial.
  • Presenta y modera: Ebardo Fernández Herrero, impulsor de la iniciativa “REBISCOLAR” parael uso del aragonés en las empresas.
13:45 CONCLUSIONES. Francho Beltrán Audera, jefe de Servicio de Política Lingüística del
Gobierno de Aragón.

Destinado a Empresas, profesionales autónom@s, comercios, establecimientos de servicios, asociaciones y fundaciones con actividad fiscal o personas que quieran emprender. 
  • Lugar: Cámara de Comercio, Industria y Servicios de Zaragoza. Pº Isabel la Católica, 2. 50009 ZARAGOZA 
  • Día: 23 de mayo de 2016
  • Hora: 10:00 - 14:00 
  • Aforo limitado. PREINSCRIPCIÓN: dgpollinguistica@aragon.es hasta el 3 de mayo.  
Organizan:
  • Turismo de Aragón
  • Departamento de Educación, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón.
Colabora:
  • Fundación Basilio Paraíso de la Cámara de Comercio, Industria y Servicios de Zaragoza
 

Programa en PDF

Canyelles, experto en el sentido estratégico de la Responsabilidad Social, ha desarrollado un amplio conocimiento experto y pionero en algunos modelos de aplicación de este enfoque de gestión como para pimes y microempresas, para el sector turístico, integrando la gestión lingüística a la RSE, o en el desarrollo de territorios socialmente responsables. Publicó un manual sobre RSE, Empresa y Lengua. Pueden encontrar más sobre RSE y lengua en este apartado de su blog.

Introducción del documento "Empresa y lengua. Un enfoque de responsabilidad social empresarial para aportar valores a todos los grupos de interés"

La UAB lidera les universitats del Sud d'Europa en el rànquing mundial 'GreenMetric'

  • Es tracta de la sisena edició d'un rànquing mundial que desenvolupa la Universitat d'Indonèsia
  • La Responsabilitat Social de les Universitats (RSU) també té una important dimensió ambiental, que és la que reflecteix aquest índex
La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ocupa la 20 posició a nivell mundial entre els 407 centres universitaris que analitza el rànquing GreenMetric. Amb aquest resultat, la UAB destaca com el primer centre català a la llista i també de tot el Sud d'Europa. Aquest és el resultat de la sisena edició d'aquest rànquing mundial que desenvolupa la Universitat d'Indonèsia (UI), en què el centre asiàtic puntua els diferents campus a partir de criteris ambientals.

GreenMetric compara els esforços que fan els centres universitaris cap a la sostenibilitat ambiental i les polítiques de gestió respectuoses amb el medi ambient, i la UAB hi ha arribat després d'estar a les posicions 44 i 126 als anys 2014 i 2013 respectivament.

L'índex GreenMetric, creat el 2010, valora les polítiques de sostenibilitat ambiental de centres d'ensenyament superior, a nivell internacional, en funció de sis categories: eficiència energètica i lluita contra el canvi climàtic, la gestió de residus, els recursos hídrics, la infraestructura , el foment del transport no contaminant i l'educació ambiental. De les sis categories, la UAB destaca especialment en les de gestió de residus, energia i canvi climàtic.

A més, aquesta aposta per la sostenibilitat ambiental també ha tingut un reflex en la sostenibilitat econòmica, ja que ha permès estalviar 6,6 milions d'euros, com es pot veure en aquest reportatge al Telenotícies de TV3:


Aquest ascens ha situat la UAB al capdavant de les universitats catalanes i del Sud d'Europa. Les altres universitats catalanes que hi apareixen són la Universitat de Barcelona al lloc 112, la Universitat de Vic al 209, i la URV al 259. Donat que s'examinen els campus, no apareix a l'estudi una universitat com la UOC, que pel seu caràcter virtual hauria de ser la més sostenible en termes ambientals. Respecte a les universitats agrupades a la Lluís Vives, corresponents a les terres de parla catalana, hi consten la Politècnica de València, que ocupa el lloc 64, la Jaume I el 99, la Universitat de València el 152, i la de les Illes Balears el 373.

La classificació mundial la lidera la Universitat de Nottingham (Regne Unit). Respecte a les altres universitats del Sud d'Europa, hi apareixen la Universitat d'Alcalá, que ocupa la 37 posició, l'Autònoma de Madrid, a la 62 posició, la d'Oviedo a la 86, la Universita Ca Foscari Venezia a la 87, la de Torí al lloc 109, la de Bolonya al 125, i la Universitat de Saragossa al 126. Vindria a continuació la primera francesa, que és la Universite Joseph Fourier Grenoble al 142.

Què és el Greenmetrics UI - Rànquing d'Universitats Sostenibles?

L'índex GreenMetric valora les polítiques de sostenibilitat ambiental dels centres d'ensenyament superior a nivell mundial, atenent les accions dutes a terme en diferents àrees com les infraestructures, l'eficiència energètica i la utilització de recursos hídrics, el correcte tractament dels recursos o el foment de sistemes de transport no contaminant, entre d'altres aspectes entre els quals també es troben els resultats aconseguits en investigació i formació en matèria de medi ambient.


Rànquing 2015 
Altres reflexions sobre RSU

La UAB lidera las universidades del Sur de Europa en el ranking mundial 'GreenMetric'

  • Se trata de la sexta edición de un ranking mundial que desarrolla la Universidad de Indonesia
  • La Responsabilidad Social de las Universidades (RSU) también tiene una importante dimensión ambiental, que es la que refleja este índice
La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ocupa la 20 posición a nivel mundial entre los 407 centros universitarios que analiza el ranking GreenMetric. Con este resultado, la UAB destaca como el primer centro catalán en la lista y también de todo el Sur de Europa. Este es el resultado de la sexta edición de este ranking mundial que desarrolla la Universidad de Indonesia (UI), en que el centro asiático puntúa los diferentes campus a partir de criterios ambientales.

GreenMetric compara los esfuerzos que hacen los centros universitarios hacia la sostenibilidad ambiental y las políticas de gestión respetuosas con el medio ambiente, y la UAB ha llegado después de estar en las posiciones 44 y 126 en los años 2014 y 2013 respectivamente. La índice GreenMetric, creado en 2010, valora las políticas de sostenibilidad ambiental de centros de enseñanza superior, a nivel internacional, en función de seis categorías: eficiencia energética y lucha contra el cambio climático, la gestión de residuos , los recursos hídricos, la infraestructura , el fomento del transporte no contaminante y la educación ambiental. De las seis categorías, la UAB destaca especialmente en las de gestión de residuos, energía y cambio climático.

Además, esta apuesta por la sostenibilidad ambiental también ha tenido un reflejo en la sostenibilidad económica, ya que ha permitido ahorrar 6,6 millones de euros, como se puede ver en este reportaje en el Telenotícies de Televisió de Catalunya [en catalán]:


Este ascenso ha situado la UAB al frente de las universidades catalanas y del Sur de Europa. Las otras universidades catalanas que aparecen son la Universitat de Barcelona en el lugar 112, la Universitat de Vic al 209, y la URV en el 259. Dado que examinan los campus, no aparece en el estudio una universidad como la UOC, que por su carácter virtual debería ser la más sostenible en términos ambientales. Respecto a las universidades agrupadas en la Lluís Vives, correspondientes a las tierras de habla catalana, constan la Politècnica de Valencia, que ocupa el puesto 64, la Jaume I el 99, la Universitat de Valencia el 152, y la de las Islas Baleares el 373.

La clasificación mundial la lidera la Universidad de Nottingham (Reino Unido). Respecto a las otras universidades del Sur de Europa, aparecen la Universidad de Alcalá, que ocupa la posición 37, la Autónoma de Madrid, en la posición 62, la de Oviedo en la 86, la Universida Ca Foscari Venezia en la 87, la de Turín en el lugar 109, la de Bolonia en el 125, y la Universidad de Zaragoza en el 126. Vendría después la primera francesa, que es la Universite Joseph Fourier Grenoble en el 142.  

¿Qué es el Greenmetrics UI - Ranking de universidades Sostenibles? 

El índice GreenMetric valora las políticas de sostenibilidad ambiental de los centros de enseñanza superior a nivel mundial, atendiendo a las acciones llevadas a cabo en diferentes áreas como las infraestructuras, la eficiencia energética y la utilización de recursos hídricos, el correcto tratamiento los recursos o el fomento de sistemas de transporte no contaminante, entre otros aspectos entre los que también se encuentran los resultados conseguidos en investigación y formación en materia de medio ambiente.  


Rànquing 2015 
Otras reflexiones sobre RSU

"Tinguem la valentia de frenar de debò la corrupció... Que no ens aturi la por"

Quin país volem per d’aquí deu anys? Decidim-ho lliurement, diguin el que diguin. I fem-lo. Tinguem la valentia de frenar de debò la corrupció, de crear una Catalunya d’oportunitats per a tothom, tinguem el coratge de posar l’educació i la cultura al centre de les nostres prioritats, tinguem l’audàcia de tornar a forjar un gran consens social i polític per donar un nou impuls al català. Que no ens aturi la por, ni la nostra ni la que ens pugui fer una Espanya insolidària i caïnita, paralitzada i paralitzant, que cada cop és més mirall de la pitjor Europa.
Retall de l'article "Espanya, mirall de la pitjor Europa" d'Ignasi Aragay, diari ARA, 16/04/2016