La Comissió Europea ha demanat l'opinió per mitjà d'una
consulta pública sobre els èxits, deficiències i reptes de futur de les activitats de la Comissió en matèria de Responsabilitat Social Empresari
al (RSE). Aquesta enquesta ha d'aportar informació per a avaluar la Comunicació del 2011 de la Comissió sobre "Una estratègia renovada de la UE per
2011-14 Responsabilitat Social Corporativa". Els
resultats s'han de resumir en un informe tècnic, que servirà per a preparar
la reunió plenària del Fòrum multilateral sobre
RSE. L'enquesta i les deliberacions del Fòrum proporcionaran els inputs perquè la Comissió defineixi la direcció de la
seva política d'RSE a partir de 2014.
Aporto unes notes de valoració, on destaco sobretot les
àrees de millora i els aspectes on em mostro crític, en el benentès que aquesta
no és una reflexió per al gran públic sinó per a debatre entre experts.
Transparència informativa
Per a opinar
adequadament i donar més valor als resultats, hauria estat convenient que els
serveis tècnics de la CE haguessin mostrat les accions fetes en referència al que la Comunicació preveia. Malgrat que
han explicat que l'informe s'elaborarà a partir d'aquesta consulta, el recull
de les accions fetes, més enllà de qualsevol valoració, podria haver estat
disponible per a facilitar aquesta conformació de l'opinió dels grups
d'interès. Per a molts dels que ens dediquem a l'RSE, estar pendents de les
accions de la CE no forma part de la nostra agència quotidiana sinó que en fem
un seguiment a partir de les principals accions i notícies.
Per exemple, la Comunicació establia accions com aquestes,
que desconec fins a quin grau s'han portat a terme, no he trobat indicadors
disponibles, no sé si hi ha cap explicació de com es va desenvolupar:
· Fer un seguiment del compromís adquirit per les empreses europees amb
més de 1.000 treballadors de prendre en consideració els principis i directrius
sobre RSE i la norma d'orientació ISO 26000 sobre responsabilitat social en les
seves operacions.
· La Comissió convida totes les grans empreses europees a comprometre
d'aquí al 2014 a prendre en consideració almenys un dels següents conjunts de
principis i directrius en desenvolupar el seu enfocament sobre l'RSE: el Pacte
Mundial de les Nacions Unides, les Línies Directrius de l'OCDE per a les
empreses multinacionals o la norma guia ISO 26000 sobre responsabilitat social;
·
La Comissió convida totes les
empreses europees multinacionals a comprometre d'aquí al 2014 a respectar la
Declaració tripartida de principis sobre les empreses multinacionals i la
política social de l'OIT.
Per tant, un primer punt en l'opinió seria sobre la dificultat per fer
un seguiment de "què fan a Brussel·les", en referència a accions
anunciades en una Comunicació, més enllà d'algunes que sí que tenen un major
ressò públic o que estan descrites en el web.
Ambient de negoci
Atesa la gravetat de la crisi econòmica que
alguns països europeus encara estan patint durament, hom podria esperar que el
món empresarial en general, així com el sector públic i aquells operadors amb
un impacte més destacat, haurien d'haver extret unes conclusions potents, capaces
de generar canvis profunds en els valors i comportaments corporatius,
estratègies i models de negoci... Contràriament, la crisi no ha tingut prou força per a forçar una gestió de canvi que
permetés integrar l'RSE de manera profunda. La manca d'incidència real en
un context com aquest suposa el punt de major fracàs de tota l'estratègia
europea.
Amb un títol ambiciós, en la Comunicació del 2006 (Fent Europa un pol d'excel·lència en RSE:
L’Aliança europea per a l'RSE) hi podíem llegir que "L'RSE importa
perquè reflecteix els valors bàsics de la societat en la qual desitgem viure"
o que calia "assegurar un ambient facilitador de l’RSE". A la del
2011 es parlava de crear un entorn propici a l'RSE...
Crear un entorn més propici depèn de les mesures
reguladores però és indestriable de l'entorn cultural de cada país. En aquest
sentit, la percepció de males pràctiques
com a manera de fer generalitzada i no penalitzada socialment, crea un entorn de negoci poc propici als
compromisos d'RSE, i especialment quan aquestes males pràctiques, entre les
quals la corrupció, també es perceben dins el sector públic. Per a un gran
nombre d'empreses, que probablement no hagin fet una reflexió en profunditat
sobre l'RSE o que no parteixin d'uns valors profunds en matèries de
sostenibilitat i ètica, fàcilment poden tendir a veure els compromisos en RSE
com una dificultat per a la competitivitat, enfront de competidors sense
escrúpols i un mercat que de manera molt general sobrevalora el preu.
El fet que l'RSE avancés amb lentitud durant la
primera dècada del sXXI no suposava una greu preocupació en la mesura que la
tendència es percebia com sòlida, en molts casos vinculada al model de negoci,
i semblava que el desenvolupament d'una economia basada en el coneixement havia
de comportar en paral·lel el desenvolupament d'una RSE progressivament més
intensa i estesa, si més no entre les empreses amb una cultura organitzacional
més avançada, fet que també ajudaria a fer de l'RSE una aposta de les millors
empreses, de les líder, de les més innovadores. Però com diu la Comunicació del
2011, la crisi econòmica i les seves conseqüències socials han danyat en
certa mesura la confiança dels consumidors en les empreses. Han portat l'opinió pública a posar
el focus en el comportament social i ètic de les empreses. Davant
aquesta anàlisi, la Comissió establia que en
renovar ara l'esforç per promoure l’RSE, la Comissió vol crear condicions
favorables per a un creixement sostenible, un comportament empresarial
responsable i la creació d'ocupació duradora a mitjà i llarg termini. I
aquesta pretensió no podem avaluar-la positivament en aquest període 2011-14.
L'RSE
suposa una gran esperança i cal aplaudir cada pas, però no podem deixar de
mirar la imatge sencera i entendre que la crisi econòmica és un indicador
vigent, entre d'altres, que mostra el fracàs en la construcció d'una economia
sostenible.
La definició
Tinc la sensació que una de les fites que més es
recorda de la Comunicació del 2011 és el llançament d'una nova definició d'RSE,
amb tota la part positiva però també preocupant que pugui suggerir aquest fet.
En tot cas, donada la importància que s'ha atorgat a aquesta definició, també
ens cal fer-hi la crítica.
La
definició del 2011, ben valorada per la seva simplicitat, ha promogut un
enfocament negativista en situar l'RSE en el camp dels impactes causats, fet que va en detriment d'una concepció moderna que atorgui
proactivitat i situï l'RSE en el terreny de la corresponsabilitat en els afers
comuns que afecten la sostenibilitat del mercat, de la societat i del medi
ambient.
Si bé el text ampli de la definició introdueix
el concepte de valor compartit, la definició que ha tingut èxit sols parla
d'impactes, de manera que caldria resoldre aquesta orientació als impactes
(reactivitat) i atorgar major pes a la corresponsabilitat (proactivitat), ja
que altrament la definició simple transmet la idea d'abordar els impactes per
la via voluntària, enlloc de situar la voluntariat en reptes més ambiciosos com
actuar corresponsablement en el desenvolupament de la societat. Per exemple: és la responsabilitat que assumeix una
empresa o organització davant de la societat pels impactes de la seva activitat
i per la corresponsabilitat en els afers comuns que afecten la sostenibilitat
del mercat, de la societat i del medi ambient [forma part de la proposta
de definició que vaig fer].
Ambició de les polítiques públiques
Des del punt de vista dels continguts associats, l'RSE és com un
paraigües que acull un gran ventall de matèries, amb el valor afegit que els
confereix un valor alhora social i empresarial, en integrar-les com a part d'un
model de negoci i traçar les línies cap a una economia més sostenible. Moltes
de les matèries que acull han anat evolucionant,
perquè formen part de l'actual sentit de progrés i totes elles del paradigma
que la societat reclama. Però aquest desenvolupament en cada matèria (o en
moltes d'elles) no ens ha d'ocultar que l'RSE
com a model de gestió no està progressant amb la celeritat i solidesa que
voldríem i que la CE preveia en la Comunicació del 2006.
Cal reconèixer que l'RSE ha format part del discurs de la UE en matèria
empresarial, i que té un paper central en l'estratègia Europa 2020. Però més
enllà del discurs i del progrés real en moltes de les seves matèries, no s'ha
percebut aquests darrers anys a la UE un lideratge tan clar i ambiciós com
s'anunciava.
Al 2006 es deia amb raó que "s'ha progressat molt en RSE d’ençà
que el Consell de Lisboa va llançar la seva crida al sentit de responsabilitat
social de les empreses al març de 2000". Sembla que aquest progrés no ha
tingut continuïtat amb la mateixa intensitat. Si aquesta pèrdua d'intensitat ha
estat per la crisi econòmica ho entendríem com un error enorme, en la línia de
considerar l'RSE com un cost. Però sigui com sigui, convindrem que ara seria el
moment de recuperar un gran impuls a l'RSE, amb la força de construir una
economia més sostenible i amb l'estímul d'evitar les conseqüències nefastes de
les males pràctiques i els models no orientats a crear valor compartit.
A la primera meitat de la primera dècada del segle XXI, l'orientació a
la conscienciació, capacitació i reconeixement de bones pràctiques va ser
fructífera. No hi va haver consens, en canvi, en assumptes com els requisits de
reporting, assumpte en què s'està progressant actualment -amb moltes
limitacions- a partir de la necessitat imperiosa de transparència.
Compra pública
El gran dèficit va ser i continua sent la incidència del sector públic
a partir de la compra i contractació i, en general, amb la gestió de la seva
responsabilitat social, la qual hauria de tenir un caràcter exemplar. La gestió
de l'RS en el sector públic hauria de ser un element central, tant per exemplaritat com pels reptes de bon govern i
bona qualitat democràtica que han d'afrontar. Una línia molt important en
aquesta RS del sector públic és la compra
pública, on la feblesa de les accions fetes fins ara no permeten posar en
joc totes la capacitats per a esdevenir,
com a operador, un agent de canvi real en l'economia.
A la Comunicació del 2011 s'anima les empreses a
contribuir al benestar social; però la compra pública es basa en criteris
fonamentalment economicistes que no tenen en compte el benestar social o, massa
sovint, hi poden entrar en contradicció. La introducció de criteris d'RSE en la
compra i contractació pública no hauria de ser una possibilitat que cal saber
articular legalment sinó que hauria de ser un element central, havent-se de
justificar clarament la no incorporació de criteris d'RSE en un contracte.
Solament amb aquesta coherència les polítiques públiques seran eficients, cosa
que estalviarà milions als contribuents, i llançarà un missatge clar als
mercats.
En el cas de les empreses públiques o parapúbliques
com les mútues la situació de crisi financera en les arques públiques ha
comportat un nivell de fiscalització tal que les accions d'RSE s'han vist molt
limitades més enllà d'uns formalismes, al marge de la pròpia voluntat
corporativa, per imposició directa de l'administració tutelant. En el cas
d'empreses contractades per l'Administració, fins i tot per a portar a terme
serveis públics, el sentit d'RSE i les pràctiques han retrocedit en el temps de
manera alarmant i els criteris pressupostaris han justificat tota mena de males
pràctiques.
Pimes
Donat el gran percentatge que suposen les pimes
i les microempreses en el nombre d'empreses constituïdes, és fonamental que les
polítiques de foment de l'RSE tinguin aquest col·lectiu com a destinatari molt
important. I això per diferents motius:
- L'impacte agregat
- La relació amb la cultura empresarial del país
- La millora de la gestió responsable de les cadenes de proveïment de les grans empreses
- La millora de la circulació de la informació sobre RSE amunt i avall en la cadena, de manera que es faciliti la creació de cadenes de valor responsables
- La millora de la capacitat d'autoregulació de sectors d'activitat econòmica per a afavorir el desenvolupament de sectors socialment responsables
- La millora de les aliances, sinergies, espais de diàleg... de proximitat per a afavorir la creació de territoris socialment responsables
La CE ja ha posat l'èmfasi en les pimes, però
sovint solament en el discurs, per a destacar alguns casos de bones pràctiques,
etc., ja que considera que el model d'RSE de les pimes és de base intuïtiva.
L'acció de la CE no ha entrat en els aspectes fonamentals com dos que ja hem
citat o citarem en aquesta reflexió:
- Incorporació de criteris d'RSE en la compra pública, però de manera que no acabin afavorint les empreses grans sinó que permetin ponderar els diferents aspectes de l'RSE, també els que són més propis de les pimes.
- Més pes als governs subestatals, que són els que amb major facilitat poden articular diàleg amb les pimes i fer una acció de foment i reconeixement de l'RSE d'aquestes.
Lideratge
Les iniciatives globals que s'han posat en
funcionament en aquest període, com la ISO 26000 o els Principis Rectors de les
Nacions Unides sobre Empreses i Drets Humans, al costat d'altres que ja eren
vigents, com les normes d'informació de GRI, el Pacte Mundial de les Nacions
Unides o les Línies Directrius de l'OCDE, han permès un progrés més
significatiu que les iniciatives europees que, si bé interessants i ben
enfocades, no han tingut la força
suficient per a exercir un lideratge ni internament i globalment.
Europa hauria de fer valdre el seu lideratge en
RSE, no solament perquè és un enfocament coherent amb els valors europeus, sinó
per estratègia econòmica (perquè realment és un context necessari per a la
millor competitivitat de les nostres empreses) i per estratègia institucional
(per liderar en el món uns valors socials i humanístics aplicats a l'activitat
econòmica).
La naturalesa pluridimensional de l'RSE
Un dels principals errors en l'aplicació de
l'RSE consisteix a no explorar quins són els aspectes que tenen un caràcter
rellevant per a l'organització en concret, amb la solució fàcil de partir de
llistes prefabricades. Per a resoldre aquesta mala aplicació de l'RSE, algunes
iniciatives com GRI han reforçat aquest pas metodològic fonamental, de manera
que les memòries han de mostrar que s'ha
identificat correctament la materialitat.
De la mateixa manera, els governs, en l'adopció de les seves polítiques públiques, haurien de
partir d'una correcta identificació de les matèries més rellevants per al
territori i per al període, més enllà dels interessos que s'expressin en
òrgans formals a través dels grups d'interès representats, sent conscients que
sovint aquests grups d'interès ocupen espais de participació per a representar
els seus interessos particulars sense una exigència mútua de visió àmplia.
A nivell d'exemple, el govern espanyol
sistemàticament inclou en les seves polítiques d'RSE totes les diversitats
genèriques (de gènere, ètniques, religioses...) excepte aquella que és singular
de la seva pròpia realitat com és la diversitat cultural i de nacionalitats,
que estableix la pròpia Constitució, fins i tot tractant-se d'una matèria amb
grans impactes empresarials, i que és una de les matèries que més preocupació
social causa en les seves conseqüències. Si bé es pot considerar un tema de
nivell estatal, la UE podria i hauria de demanar
una metodologia d'elaboració dels plans nacionals d'RSE que parteixi de la
correcta identificació de quines són les matèries més rellevants, ja que
altrament ni el resultat serà prou interessant ni s'està actuant amb
exemplaritat envers les empreses.
Impuls en els Estats
La
implicació i convenciment és molt diversa segons els països. Malgrat la invitació de la Comunicació 2011 als Estats membres a elaborar
o actualitzar en el termini de mig any els seus propis plans d'RSE desenvolupant
aquesta Comunicació i donant suport a l'Estratègia Europa 2020, alguns Estats encara
ho ha de fer, i ho faran no només tard i a desgana sinó quan ja toca emetre una
nova Comunicació. Exactament igual en referència a la invitació a fer plans
nacionals per a la implementació dels Principis Rectors de les Nacions Unides
en el termini d'un any, que encara està pendent hores d'ara en alguns. Tot el
que pugui fer la CE mor per inanició si no hi ha via per on ha de davallar.
Calen
criteris metodològics. La CE ha situat un marc de cooperació amb els Estats membres que
no entra en el línies comunitàries de detall, per tal com s'assumeix que les característiques
exactes de l'RSE varien entre els diversos contextos nacionals i culturals. Però
aquest respecte -positiu- a la diversitat hauria d'anar acompanyat de criteris metodològics que permetin
avançar sota uns mateixos paràmetres, establint cada territori les seves
prioritats, en la línia de la correcta identificació de la materialitat que hem
indicat més amunt.
Cal basar-se més en les
regions. La Comunicació del 2006 indicava que "el
nivell regional pot ser un àmbit apropiat per a les accions de suport a l’RSE,
especialment pel que fa a les Pimes". Aquesta constatació i consideració
no ha comportat a nivell europeu cap acció incentivadora, cap espai de trobada
i intercanvi regional. La conseqüència no ha estat només una pèrdua
d'oportunitats sinó un segrest conceptual de l'RSE en mans de grans companyies
i grans grups d'interès. Així, l'RSE no ha arribat adequadament a les pimes, ni
top-down ni -atenció!- bottom-up.
En les polítiques europees, l'apropiació per part dels estats de les
polítiques d'RSE suposa una distorsió en el sentit que la distància de les
empreses d'economia productiva facilita que retinguin les polítiques d'RSE per
a vincular-les a interessos polítics (ja sigui per a esmorteir-la o per
establir vinculació amb la marca-país, per exemple), alhora que també queden en
mans de grans companyies i grans grups d'interès, i no donen visibilitat a
l'RSE real que s'està produint molt per sota seu. Tenint en compte que els
estats han perdut capacitat d'influència en les grans companyies transnacionals
i que no tenen capacitat d'arribar a les pimes, la CE hauria de (a) tenir una línia més desenvolupada a
nivell comunitari respecte a les grans empreses, en la línia d'assegurar el
reporting d'informació no financera, i (b) obrir una línia d'acció que doni joc
als nivell subestatals.
En resum
- Cal més transparència informativa de la CE
- La percepció de males pràctiques generalitzades crea un entorn de negoci poc propici als compromisos d'RSE, i especialment quan aquestes males pràctiques, entre les quals la corrupció, també es perceben dins el sector públic
- L'RSE suposa una gran esperança i cal aplaudir cada pas, però no podem deixar de mirar la imatge sencera i entendre que la crisi econòmica és un indicador vigent, entre d'altres, que mostra el fracàs en la construcció d'una economia sostenible.
- La definició del 2011, ben valorada per la seva simplicitat, ha promogut un enfocament negativista en situar l'RSE en el camp dels impactes causats, fet que va en detriment d'una concepció moderna que atorgui proactivitat i situï l'RSE en el terreny de la corresponsabilitat en els afers comuns que afecten la sostenibilitat del mercat, de la societat i del medi ambient.
- Moltes de les matèries que l'RSE acull han anat evolucionant, perquè formen part de l'actual sentit de progrés. Això no ha d'ocultar que l'RSE com a model de gestió no està progressant amb la celeritat i solidesa que voldríem i que la CE preveia en la Comunicació del 2006.
- El gran dèficit continua sent la incidència del sector públic a partir de la compra i contractació i, en general, amb la gestió de la seva responsabilitat social, la qual hauria de tenir un caràcter exemplar.
- Les iniciatives globals que s'han posat en funcionament en aquest període, han permès un progrés més significatiu que les iniciatives europees, que no han tingut la força suficient per a exercir un lideratge ni internament i globalment.
- Caldria mostrar més exigència als Estats en el compliment dels compromisos i proposar una metodologia d'elaboració dels plans nacionals d'RSE que parteixi de la correcta identificació de quines són les matèries més rellevants.
Josep Maria Canyelles
