RSE dels taxistes

Els infants que viatgen en taxi per ciutat estan eximits de fer servir la cadireta infantil, però no és així en els viatges fora de la ciutat, com és el cas dels desplaçaments des de l'Aeroport del Prat. Ara la policia ha començat a actuar imposant multes als taxistes que porten els infants de manera incorrecta, atès que pràcticament cap taxista està en condicions de complir.

Avui, TV3 ha tractat el tema als Matins, i en una connexió en directe s'ha vist com els taxistes manifestaven el seu enuig pel fet que no poden tenir el maleter ocupat amb una cadireta d'aquestes, i d'altra banda, també hi ha famílies amb dos nens, de manera que encara menys podrien complir amb dues cadiretes. Solament un taxista ha afirmat portar-ne una.

Donat que en algun cas he donat un cop de mà a algun taxista per a gestionar la seva RSE, he prestat atenció a la qüestió. I tal com he manifestat al facebook del programa (vegeu a sota), seria tant fàcil com tenir cadiretes infantils compartides per tots els taxis en el punt de sortida dels taxis de l'aeroport. Un enfocament de responsabilitat social aplicat a la microempresa pot aportar visions col·laboratives que creïn valor per a totes les parts.

El Josep-Maria Canyelles És tant fàcil com tenir cadiretes infantils compartides per tots els taxis en el punt de sortida dels taxis de l'aeroport.

Fa 10 hores · Comenta-ho ·  · Denuncia-ho

• 
  
  
  

  A 3 persones els agrada.
• 
  
  • 
    
    
    

    Xavier Pastor Això suposa que els taxistes tenen bon rotllo entre ells.
    

    Fa 10 hores ·  · 
  • 
    
    
    

    Sergio Linares o que sean profesionales
    

    Fa 10 hores ·  · 
  • 
    
    
    

    Josep-Maria Canyelles O que entenguin que tenen una responsabilitat social, no solament legal. Que tinguin interès a trobar una solució i no el limitin a la queixa o a quedar inactiu davant la dificultat.
    

    Fa 10 hores ·  ·  1 persona
  • 
    
    
    

    Josep Maria Tomás Bach exacte, o tenen les cadiretes al lloc de sortida de l'aeroport o que entre ells hi hagi un acord en que un cert nombre de taxis vagin amb cadiretes i els altres sense, així cadascú tindria el negoci assegurat.
    

    Fa 10 hores ·  · 
  • 
    
    
    

    Xavier Pastor Hi estic d'acord. Aquesta pot ser una solució. Jo crec que la millor solució és la que proposin ells amb els seus recursos, ja que són ells qui tenen el problema. Ara falta que s'hi posin d'acord. És això el que volia reflectir, aquesta darrera necessitat.
    

    Fa 10 hores ·  · 
  • 
    
    
    

    Josep-Maria Canyelles El problema és que el taxista sol tenir una mentalitat molt individualista. I aquí caldria esperit col·laboratiu.

Entrevista a Ràdio Seu

Aquest 15 de setembre va tenir lloc la Jornada a la Seu d’Urgell sobre responsabilitat social empresarial, organitzada pel Consorci Alt Urgell-Cerdanya (CAUC) que promou l’aplicació del codi de gestió sostenible.

L'acte va tenir lloc a la sala d’actes del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, amb la participació de Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global), presidit per Jesús Fierro, president del Consell Comarcal de l'Alt Urgell i del CAUC.

Podeu escoltar l'entrevista a Josep Maria Canyelles i a la gerent del CAUC, Mireia Font, a Ràdio Seu: www.collaboratio.net/mm/File/ca/Entr.jmcanyelles_La_Seu.mp3

Altres intervencions radiofòniques enregistrades de Josep Maria Canyelles:

• Ràdio Matarranya (18-06-10). Del min. 18:00 al 29:05
• Ràdio Cubelles (17-05-10) Escollir 5a Setmana d'Europa
• Programa Solidaris. Catalunya Ràdio (14-03-09). A partir del minut 35:30
• Països llatinoamericans més conscients de la necessitat d'incorporar l'RSE, segons declaracions de Canyelles a Radio Intereconomía (29-11-07)
  
• Entrevista a l'Internauta. Presentació de xarxanet.org. Catalunya Ràdio (25-10-03)

Entrepans sense embolcall d'alumini

Acabo de rebre de l'escola del meu fill una circular on es fa una proposta ambiental a les famílies. Com que fa referència a un tema d'impacte ambiental que les famílies poden resoldre, està molt bé que les escoles proposin maneres de solucionar-ho. Es tracta de l'alumini que encara molta gent fa servir per a embolicar els entrepans de la canalla.

Com ja sabeu, des de fa anys a l'escola treballem l'educació ambiental. La Comissió Agenda21, formada per alumnes, personal de l'escola i alguns pares, dinamitza accions en aquest sentit. Una de les demandes d'aquesta comissió, i que l'escola i l'AMPA assumeixen, és la d'eliminar els embolcalls de paper d'alumini dels entrepans.

Per això ens hem posat en contacte amb l'Associació Estel Tàpia, del Raval, on treballen persones en situació d'exclusió social. Un dels productes que elabora aquesta associació és un EMBOLCALL REUTILITZABLE, DE ROBA I PLÀSTIC, PER ALS ENTREPANS.

Hem pensat que la compra d'aquest producte és una bona manera de col·laborar amb aquesta Associació tot donant, alhora, resposta a la necessitat de substituir el paper d'alumini.

HI HA DUES MIDES, LA PETITA (QUE POT SERVIR FINS A 2N DE PRIMÀRIA APROXIMADAMENT) I LA GRAN. L'EMBOLCALL ES POT RENTAR AMB UN DRAP HUMIT I A LA RENTADORA, AMB AIGUA FREDA [...]

Ja veieu que no es tracta d'una escola qualsevol sinó hi ha certs compromisos socials i ambientals. Entre altres, existeix una Comissió Agenda 21 i disposa del reconeixement d'"Escola Verda". Aprofitem per aportar-vos més informació sobre l'ecotó i, més a sota, un divertit reportatge en anglès sobre la "vida" de les bosses de plàstic.

Què és l’Ecotó?

L’ecotó és un tovalló de roba i plàstic, dissenyat per embolicar entrepans, galetes, fruita, etc. L’ecotó és una alternativa pràctica i sostenible a l’ús del paper d’alumini.

Reutilitzable, fàcil d’emportar, fàcil de netejar, és perfecte per emportar a l’oficina, l’escola, la platja… en qualsevol ocasió!

Nota: podeu llegir altres reflexions sobre RSE i sector educatiu clicant aquí

Celebrem el Dia Internacional de la Pau!

Avui, 21 de setembre, és el Dia Internacional de la Pau* i des del programa Clam per la Pau, de la Fundació Catalunya Voluntària, volem celebrar-lo amb vosaltres: des d’avui i durant tota aquesta setmana us convidem a expressar el vostre desig de Pau, a la nostra seu permanentment i des del 24 fins el 27 als jardins del Castell de Montjuïc, dintre del programa oficial de les Festes de la Mercè 2010.

Enguany, per segon cop, convidem els visitants del Castell de Montjuïc, a la nostra carpa, per participar en la nostra activitat de recollida de «Clams per la Pau» (missatges de Pau mitjançant el dibuix i la paraula escrita). L’activitat donarà la possibilitat d’alçar les veus i donar a conèixer els desitjos arreu: els missatges es convertiran en una exposició virtual que es visualitzarà al nostre lloc web,així com en exposicions futures.

A més, si vols conèixer tots els nostres projectes o fer-te voluntari també ens trobaràs a Pl. Catalunya en la XV Mostra d’Entitats de les Festes de la Mercè 2010.

Clam per la Pau té com a principal objectiu educar i fer créixer la consciència social sobre la Cultura de Pau, alhora que pretén crear nous espais de col•laboració entre la gent jove, les organitzacions no governamentals i els centres educatius per tal de dur a terme activitats relacionades amb la construcció de la Pau. Clam per la Pau vol també contribuir a fer de Catalunya un punt de referència mundial en la construcció de Pau i a reconèixer el valor del voluntariat juvenil com a element essencial per crear i promoure la Cultura de Pau.

T’hi esperem!

Meghann Aurea Villanueva
Directora
Programa Clam per la Pau
Fundació Catalunya Voluntària


Horaris:

• L'activitat de Clam per la Pau es durà a terme al Castell de Montjuïc al Pati dels canons, el 23, 24, 25 de setembre, d’11h a 18h i el 26 de setembre d’11h a 14h.
• A Pl. Catalunya ens trobaràs el 24 i 25 de setembre, d’11h a 21h, el 26 de setembre, d’11h a 19h

*L’any 1981, l’Assemblea General de les Nacions Unides va establir el Dia Internacional de la Pau (IDP), el tercer dimarts de setembre, l’any 2001 les Nacions Unides van modificar la resolució, fixant-lo per a el 21 de setembre com a data oficial. La intenció de la resolució és aconseguir que durant aquest dia tot el món respecti “l’alto el foc i la no violència”. El potencial d’impacte és enorme, ja que es pretén que les persones, les comunitats i els països en conflicte deixin les armes i comparteixin un dia de plena Pau. Aquesta és la missió que persegueix la resolució de les Nacions Unides per un Dia Internacional de la Pau. “Construir la Pau dia a dia”.

Nota de transparència informativa: Josep Maria Canyelles és patró de la Fundació Catalunya Voluntària

Incomplir la llei

Estan parlant ara mateix a Catalunya Ràdio sobre l'endeutament dels ajuntaments i la manca de solvència per fer front als pagaments pels deutes contrets. Hi ha una empresa afectada, un respresentant d'associació empresarial (Sr. Cañete, PIMEC) i un representant municipal (Sr. Bustos, Aj.Sabadell i Fed.de Municipis).

En altres moments hem parlat en aquest bloc sobre la responsabilitat social dels ajuntaments i específicament sobre el tema dels pagaments. Fa uns dies Demores i morosos. Entenc la impotència que mostra el representant municipal, però m'agradaria fer la següent puntualització:

Quan l'estat va promoure una llei que era manifestament impossible de complir, els ajuntaments haurien d'haver-la vetat políticament. La seva acceptació els fa no solament responsables dels seus impagaments sinó còmplices de la norma que no es pot complir.

I fixeu-vos que no parlem ja del problema del pagament sinó estrictament de la llei que obliga a pagar en dos mesos i a no endeutar-se. Els ajuntaments no van donar resposta i van acceptar el nou marc submissament. Fer una llei que no es pot complir és una irresponsabilitat greu, en certa manera equivalent a la prevaricació en el sentit que se sabia que era impossible de complir i fer complir. Algú dirà que per fer prevaricació cal incomplir la llei, però fer una llei que no es pot complir què és doncs?

Molts ajuntaments no van donar resposta efectiva per diferents motius: per submissió partidista, perquè pensaven que alguna solució es trobaria, perquè van considerar que un problema que afectava a tants ajuntaments no els afectaria en primera persona, perquè millor no aixecar la veu davant les inconsistències del propi ajuntament...

El problema és que doble, en el sentit que els ajuntament tenen un mal finançament i que han estirat més el braç que la màniga. La majoria estan acostumats a viure del crèdit i a pagar tard, sense considerar l'afectació als proveïdors. Per tant, hi ha problemes polítics sobre el finançament municipal però també polítics sobre la gestió de cada ajuntament, és a dir, que també hi ha un problema de responsabilitat social.

L'estat de dret es trenca amb aquesta llei, com en tantes altres lleis que també es trenca. Però no passa res. I així d'inconsistent és l'estat.

Per això m'alegro moltíssim quan hem observat que alguns ajuntaments han començat a plantar cara en alguns temes conflictius. Els ajuntaments han de plantar cara quan les coses no van bé. Potser si no ho fan és perquè no tenen la solidesa, la seguretat d'una gestió ben feta, per a poder encapçalar-la.

PD: El 90% de les administracions no paguen en els terminis legals. El sector públic abona les factures en 158 dies en lloc dels 55 obligatoris

Taller de poesia per a directius

Ens ha semblat interessant reproduir i divulgar aquesta proposta que hem rebut, segons la qual l'Associació d'Empresaris del Penedès-Garraf organitza un taller amb l'escriptor Jordi Llavina sobre poesia per a directius. Desconeixem si l'orientació és estrictament marquetiniana, d'estratègies comunicatives, però pensem que davant el canvi de valors que cal emprendre en la vida empresarial potser la poesia serveixi per a sacsejar alguna consciència i reorientar-la vers models de negoci més alineats amb les noves expectatives que la societat va expressant. Sigui com sigui, aquest és el taller:

Amb la direcció de Jordi Llavina
Taller de poesia per a directius · 10 hores

Per a un directiu, l'exemple de la paraula poètica pot ser molt important. Els publicistes se n'han servit sempre que ho han cregut convenient: hi ha molts eslògans publicitaris que podrien passar la mar de bé com a versos d'un poema.

Un producte no existeix sense que se'n faci una comunicació escaient. El producte, d'entrada, ha de ser bo, competitiu entre els altres productes del mercat. Ara bé, sense l'embolcall del missatge aquest mateix producte està condemnat, molt sovint, al fracàs.

Aquesta proposta, del tot inèdita, prové de l’escriptor Jordi Llavina. El poeta gelidenc dirigirà el curs, amb 5 sessions de 2 hores, els dijous, de 19h a 21h, a partir del 23 de setembre, a la seu de l’ADEG a Vilafranca del Penedès.

Podeu consultar-ne els detalls a: http://adeg.cat/cat/formacio_curs.php?id=1430

ASSOCIACIÓ D'EMPRESARIS DE L'ALT PENEDÈS, EL BAIX PENEDÈS I EL GARRAF
Carrer de l'Àncora, 3  |  08800 Vilanova i la Geltrú
Carrer de la Beneficència, 17  |  08720 Vilafranca del Penedès
Tel. (34) 902 106 700  |  Fax (34) 938 106 701
Web: www.adeg.cat · A/e: adeg@adeg.cat

Presentació del document "Economia, Empresa, Economistes i Canvi Climàtic”

COMISSIÓ D’ECONOMIA I SOSTENIBILTIAT
09/09/2010

Per indicació dels vicepresidents de la Comissió d’Economia i Sostenibilitat, ens plau informar-vos que el dimecres 22 de setembre a les 18:00 hores i  a la Sala d’Actes del Col·legi  es celebrarà la presentació del document tècnic número 2  “Economia, Empresa, Economistes i Canvi Climàtic” 

President:

Hble. Sr. Francesc Baltasar, conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.
(A confirmar)

Ponents:

"Reflexió a l'entorn de les actuacions de l'economista en el canvi climàtic"
Sr. Valentí Pich, president del Consejo General de Colegios de Economistas de España.

Sr. Joan Ràfols, vicedegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Pannel:

Sr. Josep Garriga, ex-director de l'Oficina de Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya, economista i redactor del document d'inici.

Sra. Elvira Carles, directora de la Fundació Empresa i Clima de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Sra. Elena Jordà, responsable de Projectes de Caixa Catalunya, economista i redactora de text.

Sr. Carles Mendieta, ex-director de la Fundació Fòrum Ambiental, psicòleg, soci director de Nova Consulting Organitzation SL i vicepresident de la Fundació Observatori Català de Sostenibilitat.

Sr. Josep Maria Vegara, representant de la Comissió d'Economia i Sostenibilitat i redactor.

Fila zero

Invitats rellevants del món de l’economia i del canvi climàtic, representants dels autors

i presidents i vicepresidents  de les Comissions i Grups de Treballs del Col·legi d’Economistes de Catalunya.

Es convida a assistir-hi a tots els economistes a l’acte de presentació del text,que pretén fer d’enllaç entre la  constatació de la necessitat de conèixer, mesurar, raonar i meditar sobres les implicacions del canvi climàtic a la professió del economista i la demanda social d’eines de gestió del canvi climàtic i les seves conseqüències, en l’economia i en l’empresa.

Objectiu de la sessió:

La Comissió d’Economia i Sostenibilitat, motivada per el Col·legi, va iniciar en el mes de maig del 2007, els primers passos del document “Economia, Empresa, Economistes i Canvi Climàtic”. El toc de sortida el va donar el company Josep Garriga, economista altament qualificat en aquest tema, llavors director de l’Oficina de Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya i suposava el inici d’un treball participatiu de les Comissions i que finalitzaria en la Jornada del economista. Al no ser possible per la seva complexitat, es va presentar el primer document (primícies del treball ) i el president de la sessió el Hble. Sr. Francesc Baltasar, conseller de Medi Ambient i Habitatge, va donar el seu recolzament, animant a que es finalitzes el treball per la seva publicació.

Com s’ha intentat tractar.?

*En termes de Política Econòmica, considerant el canvi climàtic un factor o el resultat de les actuacions de política econòmica.

*En termes d’empresa, considerant el canvi climàtic una externalitat, un fet resultant inevitable de l’activitat, un repte o una oportunitat de nou negoci .

*El canvi climàtic afecta a diferents nivells, en cada una de les activitats que l’economista desenvolupa.

En quines direccions?

A) Incloent accions de recolzament en pràctiques de sostenibilitat a economistes i despatxos professionals.

B) Incloent formació específica en les activitats del Col·legi.

C) Desplegant temes econòmics de canvi climàtic als diferents sectors.

Arribant a la recta final i amb la participació de casi totes les Comissions, la Comissió d’Economia i Sostenibilitat n’ha recopilat el text i el Col·legi ,n’ha fet  la publicació.

El canvi climàtic deixa de ser un efecte sense remei per ser un efecte gestionable.

En la sessió es repartirà un exemplar del document.

Cal fer inscripció prèvia :

Si sou col·legiats cliqueu aquí

Si NO sou col·legiats cliqueu aquí

Esperem comptar amb la vostre assistència. Atentament,

Lluís Santaló

Secretari tècnic

Col·legi d’Economistes de Catalunya

Av. Diagonal, 512

08006 Barcelona

Tel. 934161604

cec@coleconomistes.com

RSE a les empreses de comerç exterior

Els Patrons de la Fundació Duanera, el President del Consell d'Usuaris "Shippers Council" i el President de la Mutualitat Duanera es complauen a convidar a l'Acte Acadèmic presidit pel Sr. Antonio de la Ossa i a la
conferència:

BONES PRÀCTIQUES, ÈTICA vs LEGALITAT:

LA RESPONSABILITAT SOCIAL A LES EMPRESES DE COMERÇ EXTERIOR.

Que impartirà el Sr. Josep Maria Canyelles, promotor del think tank Responsabilitat Global, professor col·laborador de diferents universitats.
Dimarts, 21 setembre 2010 a les 16 hores,
Llotja de Mar, Passeig d'Isabel II, s / n
Barcelona (Saló del Ple)

Veure PDF

Jornada de Responsabilitat Social Empresarial a Berga

• Es farà a la seu de l'Associació d'Empresaris del Berguedà sobre responsabilitat social empresarial
• El Consorci promou l’aplicació del codi de gestió sostenible

La sala d’actes de l'Associació d'Empresaris del Berguedà acollirà, aquest 16 de setembre, a partir de les 7 del vespre, una jornada sobre responsabilitat social empresarial (RSE), la qual comptarà amb la participació de l’expert Josep Maria Canyelles. L’acte és organitzat per l'Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central, el grup d’acció local que gestiona el programa Leader, en el marc del projecte de Gestió Sostenible Rural. El seu objectiu és conscienciar l’empresariat del territori dels avantatges d’incorporar l’RSE en les seves operacions comercials i les seves relacions amb els interlocutors.

L’RSE va més enllà del compliment de les lleis i la normativa vigent aplicable, és una pràctica voluntària que es basa en el desenvolupament sostenible, en la transparència i participació, i és aplicable a qualsevol tipus d’empresa. Els defensors de l’RSE tenen molt clar que “en un moment de crisi com l’actual, és necessari continuar creixent, però assegurant la qualitat de vida i el benestar tant de la societat actual com de la futura.”

L'associació dóna l’oportunitat d’aplicar mesures d’RSE a les empreses beneficiàries d’ajuts Leader que han obtingut major puntuació, les quals podran obtenir un import addicional en el seu ajut. Per aplicar aquestes polítiques, el CAUC, juntament amb els altres 17 grups d’acció local de Catalunya, les illes Balears i Aragó, segueix el codi de gestió sostenible de la Garrotxa, comarca pionera en la implantació de l'RSE.

La Jornada sobre l’RSE a Berga comptarà amb la intervenció de l’expert Josep Maria Canyelles (promotor del think tank Responsabilitat Global), que és formador, assessor i consultor en RSE, i assessor de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Jornada sobre Responsabilitat Social Empresarial

Dia: 16 de setembre de 2010

Hora: De 19.00h a 21.00h

Lloc: Associació Comarcal d'empresaris del Berguedà (ACEB)
Plaça Tarascón, 8, baixos
Berga

Programa de la jornada:

• Novetats del Programa Leader 2010, a càrrec de Cristina Garròs, gerent de l'Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central.
• 
  
  El procés d'implantació de la RSE a les organitzacions beneficiàries dels ajuts Leader, a càrrec de Gemma canal, tècnica de RSE de l'Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central.
• Ponència sobre RSE aplicada a les empreses d'àmbit rural, a càrrec de Josep Maria Canyelles, expert en Responsabilitat Social de les Empreses i Organitzacions. Exerceix de consultor d'empresa i promotor d'iniciatives.
• 
  
  Cas pràctic: empresa del territori
• 
  
  Precs i preguntes

Informació i inscripcions:Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central.
Tel 93 821 42 25
infogemma@catcentral.cat

Associació Comarcal d'Empresaris del Berguedà (ACEB)
93 822 14 04

Consorci de formació d'iniciatives Cercs-Berguedà (CFI)
93 824 77 00

Organitzada per:
Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central.

Coses que no expliquen de Chery

Reproduïm aquest article del director de vilaweb.cat per la claredat amb què exposa els punts foscos de l'operació Chery i que tenen a veure amb les preocupacions sobre la Responsabilitat Social, ja sigui econòmica, ambiental o social. Convé demanar més explicacions sobre aquesta operació i esperar que es doni la transparència suficient. Si Catalunya aspira a ser un país sostenible i socialment responsable no es pot permetre de convidar una empresa sobre la qual peses molts dubtes a instal·lar-s'hi, fet que d'altra banda pot tenir conseqüències negatives en les altres empreses automobilístiques que ja tenim.

Coses que no expliquen de Chery

03.09.2010. El president Montilla s'ha llançat a una gran campanya propagandista a compte del fabricant xinés de cotxes Chery. Una foto i un vague grup de treball serviran en campanya per a dir que el seu govern crea llocs de treball. Que no es crearan. Perquè hi ha algunes coses de la Chery que no ens expliquen, com ara que GM no li deixarà vendre cotxes a Europa perquè copia els seus...

La Chery és una empresa particularment famosa i especialment perseguida per la pirateria que fa. De tot. Un exemple molt simple: aquest és el logo de Chery i aquest és el logo d'Infiniti. Infiniti és una de les marques de Nissan, concretament de cotxes d'alt nivell que venen fora del Japó. Nissan ha reclamat repetidament a Chery que deixe d'usar l'anagrama perquè afirma que amb aquest logo el fabricant xinés busca la confusió del mercat. El pleit portat als tribunals xinesos és simplement impossible, és clar -especialment tenint en compte que Chery és propietat del govern. Però, potser, algú a Nissan haurà arrufat el nas en veure el president de Catalunya, on Nissan té una factoria, visitant aquella casa que els crea tants maldecaps.

Ep! i això del logo és una broma comparat amb el problema realment gros que té Chery. Problema que consisteix simplement en que van copiar il·legalment el disseny i els components dels cotxes que venen. Com sona. Concretament els cotxes més coneguts de Chery són còpies al detall, fins el més mínim detall, del Daewoo Magnus i del Daewoo Matiz.

Chery de primer va intentar negociar amb la coreana Daewoo, que ara és propietat de General Motors, la producció dels seus models a la Xina. No es va arribar a cap acord i aleshores Chery va decidir fabricar el Daewoo, només que canviant-li el nom. Dit i fet. Van piratejar el cotxe i el van posar a la venda. Òbviament les denúncies de Daewoo als tribunals xinesos tampoc no van servir de res i quan General Motors va adquirir Daewoo va pactar amb el govern xinés que no remenaria més el tema a canvi que li deixaren vendre els seus propis cotxes, GM, al país però sempre i quan Chery no vengués cotxes a Europa o als Estats Units.

Per això Chery ven i fabrica els seus cotxes en països com ara Iran, Rússia, Ucraïna, Egipte o Indonèsia i a Europa només els ven de manera significativa ...a Sèrbia. General Motors no ha retirat l'amenaça i de fet vigila de prop la primera fàbrica de Chery a occident, que es va establir a l'Uruguai. I val a dir que malgrat que no era una fàbrica directa de Chery la planta d'Oferol és a punt de tancar, diuen que per anar al Brasil on intentarà escapar durant una temporada més a la pressió judicial del gegant nordamericà.

I si GM tenia algun interés en rebaixar la tensió el passat juliol, fa dos mesos, la cosa encara es va complicar més quan als Estats Units van detenir i portar als tribunals un enginyer xinés que treballava a General Motors i havia omplert un disc dur amb milers de documents sobre els cotxes elèctrics en els quals treballa GM, sembla que per encàrrec de Chery.

En aquestes condicions, doncs, les possibilitats reals que Chery instal·le una plata i fabrique un automòbil al nostre país són escasses. Realment escasses. I em costa creure que tot això no hagen vist des del govern. Sense parlar d'altres temes importants també com és el fet que Chery és denunciada internacionalment per l'extracció de liti al Tibet. O que els sous de les seues fàbriques són tan ínfims que no s'entèn perquè voldrien fabricar a preus d'aquí. O que les seues plantes de fabricació són de les més contaminants de la indústria.

DIssortadament les campanyes polítiques tenen aquestes coses. La realitat importa poc, tot es limita a crear impactes que creen imatges favorables al candidat. Ai mare...

Per cert, dos enllaços bons. En la primera notícia la BBC es fa ressò de la querella de General Motors contra Chery. No es tracta, doncs, de cap secret amagat i difícil de trobar. El segon és millor encara perquè en la querella original de Daewoo hom assegura que els gestors de Chery van usar un Daewoo camuflat per a les proves davant les autoritats xineses per a l'autorització del model. Què què?

director@vilaweb.cat

Habemus normam 26000

Finalment s'ha aprovat la norma ISO 26000, de Responsabilitat Social, amb 66 vots positius d'un total de 71, entre els quals el de la delegació espanyola, i només 5 vots en contra.  El grup de treball, integrat per 400 experts i observadors provinents de 99 estats, han treballat durant els darrers 5 anys per a crear una norma que contenís pautes i definicions en matèria de Responsabilitat Social.

Amb totes les mancances i limitacions que es vulgui, la norma ISO 26000 és l'únic esforç internacional rellevant que pugui tenir capacitat per generalitzar aquest enfocament de gestió, si bé en altres moments tambés hem alertat que pot estendre tant l'RSE que li llevi el sentit estratègic i l'acabi pervertint en una mera etiqueta adotzenada i amb poca capacitat d'aportar valor real. Fa dos anys ens alegràvem del retard en la seva aprovació. Tot i així, el pas era necessari i el resultat, obtingut per mitjà de sis grups d'interès (Indústria, Govern, Sindicats, ONGs, Consumidors i Altres) haurà valgut la pena.

A començament d'any, a la newsletter de gener, dèiem:

Amb aquest primer butlletí del 2010 iniciem un any que, pel que fa a l’RSE, vindrà marcat en l’escenari internacional per l’aprovació de la Guia ISO 26000, un estàndard no certificable amb anys de retard que ja ha provocat les primeres polèmiques per usos indeguts i amb crítiques empresarials per la seva complexitat i orientació excessiva a grans empreses.

Us proposem tot seguit dos articles de Perla Puterman (fundadora y moderadora del Foro Iberoamericano de Responsabilidad Social. Miembro del ISO/WG/SR para la elaboración de la ISO 26000):

• ISO 26000 aprobada como Norma internacional: el recuento de un gran suceso para la RSE
• ¿Qué esperan nuestros países de la ISO 26000? 

Habemus normam 26000

Finalmente se ha aprobado la norma ISO 26000, de Responsabilidad Social, con 66 votos positivos de un total de 71, entre ellos el de la delegación española, y sólo 5 votos en contra. El grupo de trabajo, integrado por 400 expertos y observadores provenientes de 99 estados, han trabajado durante los últimos 5 años para crear una norma que contenía pautas y definiciones en materia de Responsabilidad Social.

Con todas las carencias y limitaciones que se quiera, la norma ISO 26000 es el único esfuerzo internacional relevante que puede tener capacidad para generalizar este enfoque de gestión, si bien en otros momentos también hemos alertado de que puede extender tanto la RSE que le acabe quitando el sentido estratégico y la acabe pervirtiendo en una mera etiqueta con poca capacidad de aportar valor real. Hace dos años, en un artículo en DiarioResponsable, nos alegrábamos del retraso en su aprobación. Sin embargo, el paso era necesario y el resultado, obtenido mediante seis grupos de interés (Industria, Gobierno, Sindicatos, ONGs, Consumidores y Otros) habrá valido la pena.

A principios de año, a la newsletter de enero, decíamos:

Con este primer boletín del 2010 iniciamos un año que, en cuanto a la RSE, vendrá marcado en el escenario internacional por la aprobación de la Guía ISO 26000, un estándar no certificable con años de retraso que ya ha provocado las primeras polémicas por usos indebidos y con críticas empresariales por su complejidad y orientación excesiva a grandes empresas.

Les proponemos a continuación dos artículos de Perla Puterman (fundadora y moderadora del Foro Iberoamericano de Responsabilidad Social. Miembro del ISO / WG / SR para la Elaboración de la ISO 26000):

• ISO 26000 aprobada como Norma internacional: el recuento de un gran suceso para la RSE
• ¿Qué esperan nuestros países de la ISO 26000? 

S'entreguen els Premis Catalunya Social 2010

Foto de grup dels premiats

La consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, va presidir el dia 9 de setembre el lliurament dels Premis Catalunya Social 2010 al pavelló Mies Van der Rohe de Barcelona. Aquests guardons, instaurats pel Departament, reconeixen l'esforç i la dedicació de persones, administracions locals, mitjans de comunicació, empreses i entitats sense ànim de lucre a favor de l'acció social i la construcció d'un país més solidari i cohesionat. En aquesta segona edició han estat guardonats la plataforma ECAS, el Consell Comarcal de la Segarra, MRW, els informatius de TV3, el sociòleg Jordi Estivill i l'Institut Interuniversitari d'Estudis de Dones i Gènere en un total de sis categories.
Web dels Premis Catalunya Social
Pàgina especial dedicada al Premi DIXIT

Demores i morosos

D'empreses moroses sempre n'hi ha hagut. I segurament d'administracions públiques també. Però la diferència és que davant la morositat pública sempre hi havia la seguretat que, encara que la demora fos important, al final la transferència arribaria. Però en el context de la crisi actual, tot és més greu, primera perquè el crèdit no resisteix malgrat les garanties del compromís públic, i segona perquè algunes administracions poden entrar en suspensió de pagaments.

La norma, que pretenia reduir els terminis de pagament, imposa un termini de pagament de 55 dies a les administracions per a aquest any i de 85 dies a les empreses fins al 2011. Però la realitat és tota una altra: els terminis de pagament que imposa la llei de morositat s'incompleixen en molts casos tant per part de les empreses com de les administracions, que es confessen incapaces de fer front a les exigències de la norma. I l'administració està pagant en un termini de 159 dies enfront de la mitjana europea de 57.

Atesa la situació, és normal que les empreses i administracions reconeguin que no poden complir la llei de morositat. Potser el que no és normal és que el Congrés elaborés una llei impossible, amb tan bones voluntats que es podria definir com feta per quedar bé de cara a la galeria.

Si les empreses no tenen línies de finançament no poden pagar, malgrat el que digui la llei. Si les administracions, especialment les locals, no disposen d'un finançament just i adequat als serveis que presten, no poden complir la llei. Aleshores entrem en una roda pitjor, del desprestigi de la norma, de pèrdua de reputació pública, d'esberlament de la seva responsabilitat social, ja prou malmesa.

Ningú troba la injecció d'oxigen que esperava, i els números de l'economia espanyola encara no remunten. Moltes pimes continuen patint una situació insostenible gaire més temps. Seria convenient evitar la política d'aparador i accentuar el suport a la petita i mitjana empresa i fomentar l'emprenedoria.

PD: Les empreses incompleixen la llei de morositat per desconeixement (El Periódico)

Els estats estan governats per la classe de Davos

En Josep Valls (http://pensatiu.blogspot.com) ens suggereix aquesta interessant entrevista a Susan George, analista política i autora de ‘Les seves crisis, les nostres solucions’. La reprodueixo tot seguit:

“Els estats estan governats per la classe de Davos”

Mariana Cantero
“La petita elit de les minories neoliberals que jo anomeno la 'classe de Davos', són els culpables directes de la crisi. Només cal mirar les llistes de convidats en els últims anys” al Fòrum Econòmic Mundial, assenyala Susan George, analista política, presidenta d'honor d'ATTAC França, reconeguda guru intel·lectual dels moviments socials i d'esquerra a nivell mundial i autora de llibres com 'L'Informe Lugano' o 'Un altre món és possible si...'.

George (Ohio, 1935) publica ara el seu últim llibre, ‘Les seves crisis, les nostres solucions’ (Icària Editorial), on denuncia una vegada més la submissió dels estats davant el poder financer, descriu com això causa pobresa i desigualtat des de fa ja molts anys i com ha destruït el medi ambient. Però el missatge de l'escriptora no és del tot apocalíptic. George creu que encara és possible un canvi i anima, des de la ràbia que diu tenir, a intentar girar la truita i invertir els termes en què es desenvolupen els mecàniques que oprimeixen la major part de la població mundial.

La classe de Davos, un club molt selecte
Els culpables de la crisi segons George, aquells que anomena ‘la classe de Davos’, perquè “es reuneixen cada gener a l'estació d'hivern de Suïssa”, són “nòmades, poderosos i intercanviables”, afirma. “Alguns tenen poder econòmic i gairebé sempre una considerable fortuna personal. Altres tenen poder administratiu i polític, exercit sobretot en nom dels primers, que els recompensen degudament”, diu George.

Així, la classe de Davos és “sempre summament petita en comparació amb la societat”, dirigeix “les nostres principals institucions, inclosos els mitjans de comunicació, sap exactament el que vol i està molt més unida i millor organitzada” que l'esquerra, explica.

En el seu últim llibre la politòloga assenyala els membres d'aquesta classe com els responsables de dirigir “la presó en què estem”. “Encara volen tot per a ells i res per als altres, però des de l'època d'Adam Smith els altres, mitjançant la seva pròpia lluita, han après a llegir, escriure i pensar de forma crítica; estan més ben informats i a poc a poc han anat aconseguint un cert grau de poder per a si mateixos, de manera que tenen molta més experiència política que la gent del segle XVIII”, assenyala.

La crisi, un error que no ho és tant
Els mitjans de comunicació assenyalen moltes vegades els efectes de la crisi com a conseqüència dels errors dels responsables de les finances mundials. Però, diu George, la situació actual no s'ha desencadenat inconscientment. “La crisi es deu en part a les ideologies neoliberals, en part és el resultat de la cobdícia, en part de l'estupidesa, sempre ben amanit amb l'interès propi”.

Per això, diu, “és un error creure, o si més no actuar com si es cregués que el mercat sempre té raó, que la privada és sempre millor opció que la pública, que les vastes desigualtats són una cosa bona per a la societat, etc. Això és només en interès propi. I un error implica que un ha estat pensant i ha arribat d'alguna manera a la conclusió equivocada. Però la gent que ens ha portat a la situació actual, a la crisi, no són pensadors, són els depredadors. El lleó no comet un error quan es menja una zebra. És simplement la seva naturalesa”, apunta. Els governs tampoc se salven de l'anàlisi de George, que els acusa de treballar, “gairebé en la seva totalitat en nom de la classe de Davos”.

Un mapa concèntric del poder
George entén el mapa del poder no en el sentit de “poder geopolític”, és a dir, una classificació dels països per regions amb més o menys pes. “Defineixo el poder com una sèrie d'esferes concèntriques en què el poder financer es troba en l'àmbit exterior i conté i dirigeix tots els altres. En aquest esquema, després ve l'economia, l'espai real en què les persones reals treballen, produeixen i consumeixen. En conjunt, el poder financer i l'econòmic forcen les seves polítiques i les conseqüències de les seves decisions en la societat, inclòs l'Estat. Finalment ve la biosfera, l'esfera més petita i menys influent de totes, simplement el lloc d’on obtenim les nostres matèries primeres o dipositem els nostres residus. El major repte a què ens enfrontem, llavors, és el de revertir completament l'ordre d'aquestes esferes perquè el planeta sigui el primer, la societat pugui decidir democràticament com organitzar-se, l'economia serveixi a aquest pla i l'esfera financera es vegi reduïda a la condició d'una eina “, resumeix.

Mentrestant, l'ascens de la dreta es torna un perill constant en un context similar a altres moments crítics a nivell econòmic en la història. George, de fet, no descarta en absolut la possibilitat d'un repunt de polítiques xenòfobes, racistes i de repressió. “Sí, em temo que això pot ser factible. A França, per exemple, el govern està intentant desviar l'atenció de la crisi, assenyalant la 'inseguretat' que suposadament causen certs grups ètnics i fins i tot amenaçant la gent que ha estat naturalitzada amb la pèrdua de la seva ciutadania. Això és un insult a la nostra Constitució, perquè el President té un lloc propi fora de la llei. I és també extremadament perillós” raona.

I davant l'escalada de polítiques de dretes, els treballadors a Espanya i altres països europeus no han protagonitzat grans mobilitzacions i, sent els grans afectats per la crisi no estan reaccionant a la situació. Les formacions d'esquerra tampoc han sabut aprofitar el context per generar un canvi. Sap a què respon això i com es pot canviar? “No”, contesta simplement George. “Probablement els treballadors encara senten que tenen alguna cosa a perdre. Haurien de treballar per fer el ventall més ampli d'aliances que puguin, especialment amb les organitzacions obreres, encara que no hi estan d'acord en tot “, apunta.

Organitzar-se en moviments socials
De fet, una de les receptes per les quals advoca l'autora a l'hora d'assenyalar possibles formes de començar amb un canvi és la participació activa de la població en moviments socials. Però, com ha reflexionat altres vegades, “la millor organització no pot guanyar per si sola”, de manera que cal treballar col·lectivament. “És urgent que ens posicionem i exigim mesures ja”, diu.

I més enllà del poder de canvi i de pressió que pugui exercir la societat per a revertir l'estat de les coses, George creu que no és possible que en algun moment els culpables de dècades i dècades de polítiques neoliberals paguin pel que han fet. “Com podria algú imaginar que ho faran? Tots podem veure l'impacte de les polítiques d'aquests senyors en la societat civil per nosaltres mateixos. Estrenyi's el cinturó, renunciï als ‘privilegis’ que va guanyar després de dècades de lluita al carrer i calli”, rebla.