28.2.07
Aforismes i contra-aforismes
Extraiem aquests "Aforismes i contra-aforismes" del bloc de Pere Torres:
"El mal de la insostenibilitat és la fe en dogmes erronis sobre el model de desenvolupament. El mal de les seves alternatives pot ser exactament el mateix. Allò que reclama la sostenibilitat és menys dogmes i més preguntes".
"La causa intel·ligent no és salvar el planeta sinó canviar la civilització".
"El mal de la insostenibilitat és la fe en dogmes erronis sobre el model de desenvolupament. El mal de les seves alternatives pot ser exactament el mateix. Allò que reclama la sostenibilitat és menys dogmes i més preguntes".
"La causa intel·ligent no és salvar el planeta sinó canviar la civilització".
Les Empreses d'Inserció, bon exemple d'RSE
En concret, la revista promou el sentit de Responsabilitat Social de les empreses d'inserció, en tant que bon exemple de pràctiques i filosofia responsables.
En la revista, el vicepresident d'AIRES, Benigno Martínez, fa una anàlisi de la contractació de persones en les empreses d'inserció com a una línia bàsica d'RSE.
El diputat de CiU Carles Campuzano, que fou el principal impulsor de la Subcomissió d'RSC al Congrés dels Diputats, hi fa un article titulat "Millorar la societat" en què defensa un argumentari per a fer evident la conveniència de promoure les pràctiques d'RSE. Per la seva banda, Joan Subirats, de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB, parla de capital social en un article titulat "Responsabilitat corporativa o compromís cívic?".
Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, afronta el tema dels Territoris Socialment Responsables, com un pas més en el desenvolupament de l'RSE, i que pot facilitar-hi una aproximació interessant per a les Pimes i el sectors públic i social.
Finalment, la revista recull un seguit d'exemples, tant en empreses d'inserció (Recicla Girona, Solidança, Volem feina, Fundació Doctor Trueta) com en empreses ordinàries (la Fageda, Santiveri i Mango).
Accés a l'article "Responsabilitat social d'empreses, administracions i organitzacions: un camí vers els territoris responsables", de Josep Maria Canyelles
24.2.07
Debat sobre les conclusions de la Subcomissió d'RSE
El Cercle d'Economia de Barcelona va ser el marc on dilluns 19 vam poder escoltar alguns protagonistes d'aquest procés donant la seva opinió sobre el resultat de la Subcomissió del Congrés dels Diputats per al foment de l'RSE.
Entre les moltes persones que hi van intervenir representants d'empreses, ONG, patronal, sindicats, i institucions acadèmiques, destacarem les aportacions dels tres diputats del Congrés i membres de la Subcomissió.
El representant del PP, José Eugenio Azpiroz, va destacar que, més enllà d'una certa reticència inicial, la subcomissió realment ha estat un marc obert on els grups han pogut participar plenament cosa que ha fet possible el consens i especialment el caracter propositiu del text, altament positiu.
Respecte a les recomanacions va opinar que són raonables i que no trenquen la lliure competència. Va posar un especial èmfasi en les garanties per al consumidor (garantir que allò que les empreses puguin dir sobre llur RSE sigui cert) i en les millores per a l'ocupació de certs col·lectius. Finalment va vaticinar que potser en 4-5 anys caldrà una nova subcomissió per a valorar-ne els resultats i mirar quines seran aleshores les millors polítiques públiques.
Carles Campuzano, representant del Grup Català i promotor de la Subcomissió, va destacar també en positiu que a la Subcomissió hi han pres part pràcticament tothom que tenia alguna cosa a dir-hi, i respecte al resultat final en forma d'informe, va agrair l'excel·lent tasca feta per Esade i Ecodes. Sobre el contingut va afirmar que porta associat un discurs tremendament polític i que els membres no van voler parlar sols de responsabilitat de les empreses, sinó que també es van sentir interpel·lats a parlar de la responsabilitat social de la pròpia Administració i de la política...
L'informe dóna lloc a la idea d'aliances, com a element conductor de la millora de la societat. Respecte a les Pimes, destaca que les polítiques públiques han de jugar un paper d'acompanyament. Finalment va destacar tres conclusions:
a) La Inversió Socialment Responsable és molt baixa. Mentrestant els 40.000 M€ de superàvit de la Seguretat Social sols s'inverteixen ara per arr en bons publics d'aquí i de fora.
b) Impuls a la compra publica sostenible. És un punt que no és senzill i que pot portar a conflictes amb les empreses. Tot i així aposta per la clausula social.
c) Dimensió Drets Humans de les multinacionals. A l'estat espanyol, el punt de contacte de l'OCDE no té un funcionament rellevant.
Respecte a la política d'incentius, s'hi va mostrar favorable però també va destacar que hi ha molts empresaris que ho fan per convenciment.
El representant socialista, Ramón Jáuregui, va recordar l'època que les empreses van començar a incorporar la política de qualitat i va comparar aquell moment amb l'actual respecte a l'RSE, la qual va postul·lar que ha vingut per quedar-s'hi. Això no és obstacle perquè consideri que la situació ara és més passiva que quan es va fer el Llibre Verd de la UE. Tot i així, hi ha iniciatives diverses, entre les quals el Fòrum d'Experts (que ja hauria de començar a donar conclusions), el Diàleg social, les polítiques públiques de moltes Comunitats Autònomes, o la directiva que per acord del consell de Rectors de les universitats inclourà l'RSE dins el currículum d'economia, i serà optativa en alguna altra disciplina...
L'informe recomana la creació d'un organisme, similar al model britànic, el qual hauria d'estar a l'oficina del president o a Economia, però no a Treball i menys a la Direcció d'Economia Social, en una crítica al que és l'actual ubicació.
Va exemplificar amb la metàfora del surfista que pensa "aquesta onada és potent, faré cabrioles..." però de vegades sembla que després es dilueixi. Encara és un tema difícil i calen desenes de consultores que ajudin les empreses.
El sindicalisme encara no ha entès bé que l'RSE és un aliat i no un competidor. Per exemple, és més fiable que la part laboral d'una memòria vingui firmada pels agents socials que no per una d'aquestes grans consultores! Aquest és un tema en què des de les polítiques públiques ens hi haurem de posar per ajudar a clarificar. També va defensar que cal establir algun ordre públic sobre transparència, etiquetes, etc...
Entre les moltes persones que hi van intervenir representants d'empreses, ONG, patronal, sindicats, i institucions acadèmiques, destacarem les aportacions dels tres diputats del Congrés i membres de la Subcomissió.
El representant del PP, José Eugenio Azpiroz, va destacar que, més enllà d'una certa reticència inicial, la subcomissió realment ha estat un marc obert on els grups han pogut participar plenament cosa que ha fet possible el consens i especialment el caracter propositiu del text, altament positiu.
Respecte a les recomanacions va opinar que són raonables i que no trenquen la lliure competència. Va posar un especial èmfasi en les garanties per al consumidor (garantir que allò que les empreses puguin dir sobre llur RSE sigui cert) i en les millores per a l'ocupació de certs col·lectius. Finalment va vaticinar que potser en 4-5 anys caldrà una nova subcomissió per a valorar-ne els resultats i mirar quines seran aleshores les millors polítiques públiques.
Carles Campuzano, representant del Grup Català i promotor de la Subcomissió, va destacar també en positiu que a la Subcomissió hi han pres part pràcticament tothom que tenia alguna cosa a dir-hi, i respecte al resultat final en forma d'informe, va agrair l'excel·lent tasca feta per Esade i Ecodes. Sobre el contingut va afirmar que porta associat un discurs tremendament polític i que els membres no van voler parlar sols de responsabilitat de les empreses, sinó que també es van sentir interpel·lats a parlar de la responsabilitat social de la pròpia Administració i de la política...
L'informe dóna lloc a la idea d'aliances, com a element conductor de la millora de la societat. Respecte a les Pimes, destaca que les polítiques públiques han de jugar un paper d'acompanyament. Finalment va destacar tres conclusions:
a) La Inversió Socialment Responsable és molt baixa. Mentrestant els 40.000 M€ de superàvit de la Seguretat Social sols s'inverteixen ara per arr en bons publics d'aquí i de fora.
b) Impuls a la compra publica sostenible. És un punt que no és senzill i que pot portar a conflictes amb les empreses. Tot i així aposta per la clausula social.
c) Dimensió Drets Humans de les multinacionals. A l'estat espanyol, el punt de contacte de l'OCDE no té un funcionament rellevant.
Respecte a la política d'incentius, s'hi va mostrar favorable però també va destacar que hi ha molts empresaris que ho fan per convenciment.
El representant socialista, Ramón Jáuregui, va recordar l'època que les empreses van començar a incorporar la política de qualitat i va comparar aquell moment amb l'actual respecte a l'RSE, la qual va postul·lar que ha vingut per quedar-s'hi. Això no és obstacle perquè consideri que la situació ara és més passiva que quan es va fer el Llibre Verd de la UE. Tot i així, hi ha iniciatives diverses, entre les quals el Fòrum d'Experts (que ja hauria de començar a donar conclusions), el Diàleg social, les polítiques públiques de moltes Comunitats Autònomes, o la directiva que per acord del consell de Rectors de les universitats inclourà l'RSE dins el currículum d'economia, i serà optativa en alguna altra disciplina...
L'informe recomana la creació d'un organisme, similar al model britànic, el qual hauria d'estar a l'oficina del president o a Economia, però no a Treball i menys a la Direcció d'Economia Social, en una crítica al que és l'actual ubicació.
Va reflexionar sobre el fet que molts teoritzen que no serem sostenible si no som responsables, pero el cert és que encara no s'estan obtenint resultats. El que podem dir és que ara per ara la política d'RSE és molt bona per als intangibles, però no sabem si va més enllà. Estem fent política d'oferta perè calen les polítiques de demanda... A més, no hi ha mitjans que informin de com es gestionen les empreses; hi ha molts gabinets de premsa però poca informació qualificada.
Va exemplificar amb la metàfora del surfista que pensa "aquesta onada és potent, faré cabrioles..." però de vegades sembla que després es dilueixi. Encara és un tema difícil i calen desenes de consultores que ajudin les empreses.
El sindicalisme encara no ha entès bé que l'RSE és un aliat i no un competidor. Per exemple, és més fiable que la part laboral d'una memòria vingui firmada pels agents socials que no per una d'aquestes grans consultores! Aquest és un tema en què des de les polítiques públiques ens hi haurem de posar per ajudar a clarificar. També va defensar que cal establir algun ordre públic sobre transparència, etiquetes, etc...
Etiquetes de comentaris:
esdeveniments,
estudis i informes,
normes i iniciatives,
polítiques públiques,
reflexions
Dia Internacional de la Llengua Materna
Des que l'any 1999 va ser establert per la UNESCO, cada 21 de febrer se celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna, en reconeixement a les més de 6.000 llengües humanes.
Enguany s'han promogut alguns esdeveniments per a promoure la diversitat lingüística. El director general de l'organització, Koïchiro Matsuura, va dir que la llengua materna és el mitjà per aprendre a respectar-se un mateix, la pròpia història i cultura i, per damunt de tot, respectar els altres i les diferències.
Va continuar afirmant que a pesar de les bones pràctiques en diverses parts del món, el multilingüisme hores d'ara és més un desig que una realitat. Més del 50% de les 6,000 lllengües parlades al món, vehicles de memòria col·lectiva i patrimoni immaterial, estan a punt de desaparèixer. Finalment va fer una crida a favor de les estratègies regionals i nacionals per a promoure les llengües del món. Alhora, el 18 de març entrarà en funcionament el nou instrument legal de la UNESCO, la Convenció sobre la Protecció i la Promoció de la Diversitat d'Expressions Culturals.
Malgrat la rellevància dels aspectes de diversitat cultural i lingüística, els reptes que suposen per a la humanitat i per a les organitzacions, i el discurs teòric des dels compromisos de responsabilitat social, el cert és que la matèria lingüística encara no és un aspecte prou desenvolupat en les memòries de sostenibilitat ni en la gestió de la Responsabilitat Social de les Empreses i les Organitzacions. N'anirem parlant!
Enguany s'han promogut alguns esdeveniments per a promoure la diversitat lingüística. El director general de l'organització, Koïchiro Matsuura, va dir que la llengua materna és el mitjà per aprendre a respectar-se un mateix, la pròpia història i cultura i, per damunt de tot, respectar els altres i les diferències.
Va continuar afirmant que a pesar de les bones pràctiques en diverses parts del món, el multilingüisme hores d'ara és més un desig que una realitat. Més del 50% de les 6,000 lllengües parlades al món, vehicles de memòria col·lectiva i patrimoni immaterial, estan a punt de desaparèixer. Finalment va fer una crida a favor de les estratègies regionals i nacionals per a promoure les llengües del món. Alhora, el 18 de març entrarà en funcionament el nou instrument legal de la UNESCO, la Convenció sobre la Protecció i la Promoció de la Diversitat d'Expressions Culturals.
Malgrat la rellevància dels aspectes de diversitat cultural i lingüística, els reptes que suposen per a la humanitat i per a les organitzacions, i el discurs teòric des dels compromisos de responsabilitat social, el cert és que la matèria lingüística encara no és un aspecte prou desenvolupat en les memòries de sostenibilitat ni en la gestió de la Responsabilitat Social de les Empreses i les Organitzacions. N'anirem parlant!
Etiquetes de comentaris:
catalunya,
dies i anys internacionals,
diversitat,
drets humans,
esdeveniments,
llengua,
reflexions,
territoris responsables
21.2.07
Els governs han de facilitar el desenvolupament de les empreses socials, segons l’empresari social Cristóbal Colón
Barcelona, 21 de febrer de 2007Cristóbal Colón, president de La Fageda, ha manifestat la necessitat que els governs facilitin el desenvolupament de les empreses socials.
Colón, que ha estat l’empresari invitat en el curs d’RSE de la Universitat Oberta de Catalunya, va manifestar ahir dimarts que considera “escandalós que des del 1982 –data en què es van crear els Centres Especials de Treball- l’ajuda que dóna l’Estat per lloc de treball creat per a persones amb discapacitat hagi quedat congelada a 12.000 euros, el mateix import que vint-i-sis anys enrere, en aquell moment 2 milions de pessetes… Colón s’ha preguntat “d’on trauran el capital necessari per a iniciar qualsevol negoci? Aquesta figura administrativa d’empresa protegida només pot aspirar a ser una pobra caricatura de l’empresa moderna”.
Amb gran preocupació per aquesta situació d’estancament, s’ha posicionat a favor de revisar de dalt a baix les polítiques públiques pel que fa a la integració laboral de les persones amb malaltia mental o amb discapacitat psíquica.
La Fageda, una cooperativa catalana que produeix iogurt artesanal i que ha esdevingut una marca altament reconeguda a Catalunya, territori on comercialitzen els seus productes. La principal característica d’aquesta empresa és que els seus treballadors tenen discapacitats psíquiques o, com els agrada de dir, treballen amb persones que tenen capacitats diferents.
Van crear La Fageda fa 25 anys, i en aquell moment “no pensàvem que crearíem un nou model d’empresa social. Tot i que hi ha més exemples d’empreses mercantils amb un objectiu social, La Fageda és un rar exemple d’empresa totalment integrada en el mercat capitalista però que funciona sota paràmetres socials, fins al punt que atenem totes les demandes de treball procedents de persones amb discapacitat psíquica o malaltia mental de la comarca de la Garrotxa”. Aquesta afirmació de Colón agafa més relleu si tenim en compte que aquest col·lectiu pateix arreu d’Espanya un atur de més del 95%...
L’èxit del model de La Fageda és reconegut àmpliament i el seu president, que l’any passat va ser escollit emprenedor social per la Fundació Schwabb, ha donar a conèixer que estan escrivint el seu model de gestió, per respondre a una demanda cada cop més important d’entitats mercantils que volen atendre una necessitat social o d’entitats socials o assistencials que volen incorporar eines de gestió del mercat.
Per la seva part, Josep Maria Canyelles, director del curs i promotor de Responsabilitat Global, ha destacat que les pimes estan incorporant ràpidament el model de l’RSE i que, en el cas de les cooperatives, aquest procés ha fet un gran salt endavant ja que són conscients de la major facilitat que tenen per a portar a terme la seva RSE ja que normalment ja la tenen més integrada als seus valors. Prova d'això és que al 2007 prop de 40 cooperatives catalanes han elaborat memòria GRI, amb la qual cosa ja suposen un 4% del total de memòries GRI del món.
Prèviament havia intervingut en el curs Carles Campuzano, qui fou promotor de la Subcomissió d'RSE del Congrés dels Diputats, i a requeriment dels alumnes s'ha manifestat crític sobre la creació del Consell Estatal d’RSE, no tant en la seva concepció, com en la seva oportunitat en aquests moments: "vista l’experiència del treball del grup d’experts que ha promogut l’Administració pot servir per a continuar parlant en genèric de la RSE. I ja portem massa temps fent-ho". Ha afegit que "cal entrar ja en el treball concret i sectorial. De fet, la Unió Europea es troba en aquesta dimensió. No és el mateix parlar d'RSE al sector turístic, que a al indústria química o farmacèutica. O quan parlem de pimes. O d’àmbits territorials concrets".
Finalment ha indicat que els documents que han sorgit de les "tres potes" de consens amb què s'ha treballat aquests darrers anys ja són un material més que suficient per a tenir referències i un consens sobre la qüestió: "el document de la Subcomissió del Congres, els treballs del Grup d’experts del Ministeri de Treball i l’acord de desembre de 2007 del Diàleg social són més que suficients. O el treball mateix que ha fet la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques. Segurament toquen més iniciatives com la que està promovent la Fundación Carolina, respecte les multinacionals espanyoles i Amèrica Llatina".
Enllaços:
Responsabilitat Global: www.responsabilitatglobal.com
La Fageda: www.fageda.com
Universitat Oberta de Catalunya: www.uoc.edu
Curs RSE: www.uoc.edu/cursoshivern/economia_empresa/responsab_empresa_presentacion.html
17.2.07
Banca Ètica a Catalunya
L'associació Fets (Finançament Ètic i Solidari) està impulsant la creació de la primera banca ètica a Catalunya, que inicialment operarà a través d'una oficina comercial al centre de la ciutat de Barcelona.
FETS-Finançament Ètic i Solidari és una associació de segon nivell que va néixer l'estiu de 1999 i agrupa a nombroses entitats (associacions, fundacions, cooperatives..) que volen promoure el finançament ètic i solidari a Catalunya.
Segons informa l'AVUI, a l'espera de presentar la sol·licitud per obtenir una fitxa bancària al Banc d'Espanya, el projecte de Fets tirarà endavant constituint-se en una delegació de la italiana Banca Popolare Etica, que opera al seu país des del 1995 i que ja té set milions d'euros en dipòsits i cinc milions en préstecs.
Aquesta entitat "ens facilita poder gestionar amb la seva operativa i a poc a poc anirem aconseguint el volum d'intermediació financera necessari per tirar endavant una entitat pròpia", explica Jordi Marí, director de Fets. Fets està buscant entitats promotores del projecte entre els seus 50 socis i també en altres àmbits per poder crear una associació que l'assumeixi. A hores d'ara ha aconseguit el suport d'unes 15 entitats.
Permeteu-me fer algun comentari a la notícia, amb tot el suport pels amics de FETS però amb la temença que aquest sigui un camí molt feixuc. Si bé en alguns països com Itàlia o Euskadi la banca ètica ha tingut espai per créixer i desenvolupar-se, segurament a Catalunya l'escletxa pot ser més estreta.
Un país amb un teixit social i una societat civil forta i compromesa com la catalana hauria d'haver fet possible aquest pas ja fa temps, però en canvi això ha costat molt. Però no és estrany si tenim en compte les circumstàncies del panorama financer a casa nostra, on al costat del sistema bancari disposem d'una gran quantitat de caixes d'estalvis que mantenen una implantació molt forta tant a nivell de cada territori específic com a nivell general.
El fet que les caixes d'estalvis disposin d'un compromís amb el territori i d'una reputació elevada entre la població catalana, fa que molt sovint la dificultat per desenvolupar un model de banca ètica.
Per acabar de tancar l'esquerda, la presència des de fa relativament poc del Tríodos Bank, com també de Coop57 i Oikocrèdit, així com l'oferta creixent per part de la banca clàssica de productes etiquetats com a solidaris i sostenibles, encara deixa menys espai per a una proposta alternativa.
En aquesta dificultat per disposar de l'espai de mercat adequat, s'hi afegeix el fet que el moviments socials, ONLs, i organitzacions vinculades a l'església fins ara no han jugat aquesta carta, a diferència del que ha succeït en altres països.
Seran ara capaços de mobilitzar aquestes bases per apostar per aquesta iniciativa? Ho veurem en els propers anys, però sens dubte difícilment aquest projecte tindrà un impacte rellevant si algunes organitzacions significatives no hi posen el coll... i els calers!
FETS-Finançament Ètic i Solidari és una associació de segon nivell que va néixer l'estiu de 1999 i agrupa a nombroses entitats (associacions, fundacions, cooperatives..) que volen promoure el finançament ètic i solidari a Catalunya.
Segons informa l'AVUI, a l'espera de presentar la sol·licitud per obtenir una fitxa bancària al Banc d'Espanya, el projecte de Fets tirarà endavant constituint-se en una delegació de la italiana Banca Popolare Etica, que opera al seu país des del 1995 i que ja té set milions d'euros en dipòsits i cinc milions en préstecs.
Aquesta entitat "ens facilita poder gestionar amb la seva operativa i a poc a poc anirem aconseguint el volum d'intermediació financera necessari per tirar endavant una entitat pròpia", explica Jordi Marí, director de Fets. Fets està buscant entitats promotores del projecte entre els seus 50 socis i també en altres àmbits per poder crear una associació que l'assumeixi. A hores d'ara ha aconseguit el suport d'unes 15 entitats.
Permeteu-me fer algun comentari a la notícia, amb tot el suport pels amics de FETS però amb la temença que aquest sigui un camí molt feixuc. Si bé en alguns països com Itàlia o Euskadi la banca ètica ha tingut espai per créixer i desenvolupar-se, segurament a Catalunya l'escletxa pot ser més estreta.
Un país amb un teixit social i una societat civil forta i compromesa com la catalana hauria d'haver fet possible aquest pas ja fa temps, però en canvi això ha costat molt. Però no és estrany si tenim en compte les circumstàncies del panorama financer a casa nostra, on al costat del sistema bancari disposem d'una gran quantitat de caixes d'estalvis que mantenen una implantació molt forta tant a nivell de cada territori específic com a nivell general.
El fet que les caixes d'estalvis disposin d'un compromís amb el territori i d'una reputació elevada entre la població catalana, fa que molt sovint la dificultat per desenvolupar un model de banca ètica.
Per acabar de tancar l'esquerda, la presència des de fa relativament poc del Tríodos Bank, com també de Coop57 i Oikocrèdit, així com l'oferta creixent per part de la banca clàssica de productes etiquetats com a solidaris i sostenibles, encara deixa menys espai per a una proposta alternativa.
En aquesta dificultat per disposar de l'espai de mercat adequat, s'hi afegeix el fet que el moviments socials, ONLs, i organitzacions vinculades a l'església fins ara no han jugat aquesta carta, a diferència del que ha succeït en altres països.
Seran ara capaços de mobilitzar aquestes bases per apostar per aquesta iniciativa? Ho veurem en els propers anys, però sens dubte difícilment aquest projecte tindrà un impacte rellevant si algunes organitzacions significatives no hi posen el coll... i els calers!
15.2.07
2n Congrés Català de Comptabilitat i Direcció
Darrera crida a la presentació de comunicacions: termini el 28 de febrer
L'ACCID organitza el 2n Congrés Català de Comptabilitat i Direcció. Tal com ja va ser en el primer, la Responsabilitat Social forma part de les matèries.
Web de l’ACCID
Pàgina del 2n Congrés
PDF Tríptic del Congrés
L'ACCID organitza el 2n Congrés Català de Comptabilitat i Direcció. Tal com ja va ser en el primer, la Responsabilitat Social forma part de les matèries.
Web de l’ACCID
Pàgina del 2n Congrés
PDF Tríptic del Congrés
RSE i Comerços
La majoria d'espais de distribució (locals comercials) encara tenen dificultats per proveir informació qualificada al consumidor que vol aprofundir en el coneixement del producte.
Sovint la formació del dependent és escassa. Si l'interès del ciutadà esdevé més ampli i les preguntes i inquietuds passen a ser més profundes i diverses, sembla que aquelles cadenes que facin de la distribució una interacció carregada de valor afegit s'emportaran el gat a l'aigua, s'enduran la confiança d'aquells que volem una qualitat en el servei que vagi molt més enllà d'un tracte amable i una garantia de retorn si no en quedem satisfet.
Podeu llegir l'article sencer aquí
Vegeu també el newsletter de febrer
Sovint la formació del dependent és escassa. Si l'interès del ciutadà esdevé més ampli i les preguntes i inquietuds passen a ser més profundes i diverses, sembla que aquelles cadenes que facin de la distribució una interacció carregada de valor afegit s'emportaran el gat a l'aigua, s'enduran la confiança d'aquells que volem una qualitat en el servei que vagi molt més enllà d'un tracte amable i una garantia de retorn si no en quedem satisfet.
Podeu llegir l'article sencer aquí
Vegeu també el newsletter de febrer
Aquest article ha estat reproduït en el butlletí del programa de Responsabilitat Social de la Selva
Etiquetes de comentaris:
articles,
clientela,
newsletter,
sector detallista,
territoris responsables
14.2.07
Kelme - Oleguer: el conflicte està servit
El risc del cas Kelme-Oleguer
La marca esportiva Kelme ha anunciat el trencament del contracte amb el jugador del FC Barcelona Oleguer Presas, com a conseqüència d'un article on expressava opinions personals sobre un afer polític i judicial.
Com ha de reaccionar una empresa quan un patrocinat expressa opinions que l'empresa no compateix? Quin seria el procedir d'una empresa amb un mínim sentit de la seva responsabilitat social?
Ens trobem davant d'un cas que mereix que sigui analitzat i contrastat, i que ben segur que pot marcar un abans i un després, per l'impacte que té en els Drets Humans i en el model de relacions mercat - societat a què podem aspirar.
Relacions d'esponsorització
En les relacions entre empreses i altres organitzacions, cada cop són més rellevants la sintonia en els Valors Organitzatius o Corporatius. Si el que es pretén no és solament obtenir un benefici d'imatge vinculat a un esdeveniment sinó que es vol construir un marc de confiança i relacions mútues, cal saber molt bé amb qui et cases...
Article publicat a xarxanet.org
Llegir PDF en català
Leer PDF en castellano
La marca esportiva Kelme ha anunciat el trencament del contracte amb el jugador del FC Barcelona Oleguer Presas, com a conseqüència d'un article on expressava opinions personals sobre un afer polític i judicial.
Com ha de reaccionar una empresa quan un patrocinat expressa opinions que l'empresa no compateix? Quin seria el procedir d'una empresa amb un mínim sentit de la seva responsabilitat social?
Ens trobem davant d'un cas que mereix que sigui analitzat i contrastat, i que ben segur que pot marcar un abans i un després, per l'impacte que té en els Drets Humans i en el model de relacions mercat - societat a què podem aspirar.
Relacions d'esponsorització
En les relacions entre empreses i altres organitzacions, cada cop són més rellevants la sintonia en els Valors Organitzatius o Corporatius. Si el que es pretén no és solament obtenir un benefici d'imatge vinculat a un esdeveniment sinó que es vol construir un marc de confiança i relacions mútues, cal saber molt bé amb qui et cases...
Article publicat a xarxanet.org
Llegir PDF en català
Leer PDF en castellano
Etiquetes de comentaris:
[es],
articles,
campanyes,
catalunya,
conflictes,
drets humans,
sector esportiu
9.2.07
3a Jornada sobre Compra Pública Ètica
La Xarxa Catalana per la Compra Pública Ètica us convida a una jornada de formació, reflexió i intercanvi al voltant de la incorporació de criteris ètics en el consum de les administracions públiques i les institucions del nostre país. Enguany, la jornada se celebra a la ciutat de Badalona el 16 de febrer de 2007.
Divendres 16 de febrer de 2007 Auditori del Museu Municipal. Plaça de l'Assamblea de Catalunya, 1. Badalona. El programa s'actualitzarà periòdicament en aquest enllaç: www.comprapublicaetica.cat/3ajornada
Divendres 16 de febrer de 2007 Auditori del Museu Municipal. Plaça de l'Assamblea de Catalunya, 1. Badalona. El programa s'actualitzarà periòdicament en aquest enllaç: www.comprapublicaetica.cat/3ajornada
Preparant la Cimera de Líders Global Compact
La Cimera de Líders Global Compact, 5-6 juliol, Ginebra, vol ser una reunió històrica d'alts executius, des de negocis, societat civil i agències de Nacions Unides, i oficials governamentals d'alt càrrec.
Aproximadament 1.000 líders s'esperen que assisteixin a la Cimera de Líders amb l'objectiu per avançar, en estratègies de lideratge de pràctiques de responsabilitat social corporativa, presents en els deu principis del Compact Global.
Un resultat desitjat de la Cimera de Líders és un full de ruta clar pel futur de la iniciativa. En una proposta al Fòrum Econòmic Mundial del 31 de gener de 1999, l'anterior General de Secretari de les Nacions Unides, Kofi Annan, desafiava líders de negoci a unir una iniciativa internacional - els Compact Global- que reuniria companyies amb agències de NU, treball i societat civil per donar suport a principis mediambientals i socials universals.
La fase operacional del Compact Global es llançava en Oficina seu de NU a Nova York el 26 de juliol de 2000. Avui, milers de companyies de totes les regions del món, treball internacional i organitzacions de societat civils estan ocupades en el Compact Global, funcionant per avançar en els deu principis universals del grup, en les àrees de drets humans, treball, mediambient i anticorrupció.
A través de la potència d'acció col·lectiva, el Compact Global procura promoure ciutadania corporativa responsable de manera que el negoci pugui ser part de la solució als desafiaments de globalització. D'aquesta manera, el sector privat -en xarxa amb uns altres actors socials- pot ajudar a adonar-se de la visió del General de Secretari: una economia global més sostenible i inclosa.
La Cimera de Líders Global Compact, que tindrà lloc 5-6 juliol que 2007 a Ginebra, apunta cap a dissenyar el full de ruta pel futur. Haurà de ser seguit prudentment per tots els actors de la societat civil.
Font: xarxanet - projecció exterior
Aproximadament 1.000 líders s'esperen que assisteixin a la Cimera de Líders amb l'objectiu per avançar, en estratègies de lideratge de pràctiques de responsabilitat social corporativa, presents en els deu principis del Compact Global.
Un resultat desitjat de la Cimera de Líders és un full de ruta clar pel futur de la iniciativa. En una proposta al Fòrum Econòmic Mundial del 31 de gener de 1999, l'anterior General de Secretari de les Nacions Unides, Kofi Annan, desafiava líders de negoci a unir una iniciativa internacional - els Compact Global- que reuniria companyies amb agències de NU, treball i societat civil per donar suport a principis mediambientals i socials universals.
La fase operacional del Compact Global es llançava en Oficina seu de NU a Nova York el 26 de juliol de 2000. Avui, milers de companyies de totes les regions del món, treball internacional i organitzacions de societat civils estan ocupades en el Compact Global, funcionant per avançar en els deu principis universals del grup, en les àrees de drets humans, treball, mediambient i anticorrupció.
A través de la potència d'acció col·lectiva, el Compact Global procura promoure ciutadania corporativa responsable de manera que el negoci pugui ser part de la solució als desafiaments de globalització. D'aquesta manera, el sector privat -en xarxa amb uns altres actors socials- pot ajudar a adonar-se de la visió del General de Secretari: una economia global més sostenible i inclosa.
La Cimera de Líders Global Compact, que tindrà lloc 5-6 juliol que 2007 a Ginebra, apunta cap a dissenyar el full de ruta pel futur. Haurà de ser seguit prudentment per tots els actors de la societat civil.
Font: xarxanet - projecció exterior
8.2.07
Cap empresa catalana entre les més sostenibles del món
Durant la realització del Fòrum Econòmic Mundial de Davos es va donar a conèixer el llistat "Global 100", el qual reconeix a les empreses més sostenibles del món, entre les quals les britàniques són les majoritàries, seguides de les ubicades als Estats Units i el Japó, amb diferència sobre la resta de països.
Malgrat que no hi ha cap empresa catalana, almenys podem dir que una marca d’origen català i forta a casa nostra, Danone, hi ocupa una posició, com també les alemanyes Henkel i Basf, empreses destacades a Catalunya.
Gamesa i Iberdrola hi repeteixen respecte a l'edició del 2006, mentre que Ferrovial, Inditex i Indra s'hi afegeixen per a fer el grup de cinc representants espanyoles.
Per altra banda, grups de la societat civil van lliurar el "Premi" Ull Públic 2007 a les empreses que consideren més irresponsables. Les que es van merèixer aquesta dubtosa distinció van ser la japonesa Bridgestone i la suïssa Novartis. Segons ha informat IPS, el guardó per a Novartis es deu al conflicte que enfronta a aquests laboratoris farmacèutics amb el govern d'Índia i amb les organitzacions no governamentals d'aquest país entorn dels drets de comercialització d'una medicina contra el càncer. En el cas de Bridgeston li va correspondre el premi a causa de les condicions semblants a l'esclavitud que imposa a Libèria als treballadors de les seves plantacions de caucheras.
La llista Global 100 es va establir en el 2005 per Corporate Knights Inc. de Canadà, la qual publica l'única revista establerta de responsabilitat corporativa. Innovest Strategic Value Advisors Inc., una firma de gestió i investigació d'inversió, recopila i analitza les dades de 1.800 empreses internacionals per a crear la llista. "L'Ull Públic" és organitzat per les ONG's suïsses Declaració de Berna i Pro Natura, que s'oposen a les sessions del Fòrum Econòmic Mundial. Per a veure el llistat complet del Global 100 www.global100.org/2007/index.asp
Malgrat que no hi ha cap empresa catalana, almenys podem dir que una marca d’origen català i forta a casa nostra, Danone, hi ocupa una posició, com també les alemanyes Henkel i Basf, empreses destacades a Catalunya.
Gamesa i Iberdrola hi repeteixen respecte a l'edició del 2006, mentre que Ferrovial, Inditex i Indra s'hi afegeixen per a fer el grup de cinc representants espanyoles.
Per altra banda, grups de la societat civil van lliurar el "Premi" Ull Públic 2007 a les empreses que consideren més irresponsables. Les que es van merèixer aquesta dubtosa distinció van ser la japonesa Bridgestone i la suïssa Novartis. Segons ha informat IPS, el guardó per a Novartis es deu al conflicte que enfronta a aquests laboratoris farmacèutics amb el govern d'Índia i amb les organitzacions no governamentals d'aquest país entorn dels drets de comercialització d'una medicina contra el càncer. En el cas de Bridgeston li va correspondre el premi a causa de les condicions semblants a l'esclavitud que imposa a Libèria als treballadors de les seves plantacions de caucheras.
La llista Global 100 es va establir en el 2005 per Corporate Knights Inc. de Canadà, la qual publica l'única revista establerta de responsabilitat corporativa. Innovest Strategic Value Advisors Inc., una firma de gestió i investigació d'inversió, recopila i analitza les dades de 1.800 empreses internacionals per a crear la llista. "L'Ull Públic" és organitzat per les ONG's suïsses Declaració de Berna i Pro Natura, que s'oposen a les sessions del Fòrum Econòmic Mundial. Per a veure el llistat complet del Global 100 www.global100.org/2007/index.asp
3.2.07
Congrés EBEN sobre el Bon Govern de les Organitzacions
Ètica, Economia i Direcció. Associació Espanyola d'Ètica de l'Economía i de les Organitzacions és la branca local de l'European Business Ethics Network (EBEN), una associació d'àmbit europeu que fou creada al 1987 per a promoure l'estudi i l'aplicació de l'ètica en l'àmbit de les organitzacions, els negocis i l'economia.
D'encà de la seva constitució ha anat organitzant una conferència anual com a punt de trobada dels interessats en l'ètica empresarial, amb algun tema central de referència. El XV Congrés Anual tindrà lloc a Barcelona els dies 8 i 9 de juny a la seu de l'IESE-Business School. El tema general del congrés enguany serà “El bon govern de les organitzacions”.
Posem en el vostre coneixement que s'ha obert la convocatòria per a presentar-hi comunicacions. El termini per a enviar un resum de la comunicació és abans dels 26 de març.
Més informació al web d'eben i a la pàgina del congrés
D'encà de la seva constitució ha anat organitzant una conferència anual com a punt de trobada dels interessats en l'ètica empresarial, amb algun tema central de referència. El XV Congrés Anual tindrà lloc a Barcelona els dies 8 i 9 de juny a la seu de l'IESE-Business School. El tema general del congrés enguany serà “El bon govern de les organitzacions”.
Posem en el vostre coneixement que s'ha obert la convocatòria per a presentar-hi comunicacions. El termini per a enviar un resum de la comunicació és abans dels 26 de març.
Més informació al web d'eben i a la pàgina del congrés
2.2.07
Spacexchange, estudi i trobada sobre l’estat actual del sector no lucratiu
Spacexchange és una iniciativa de la consultora SIGMA, especialitzada en organitzacions sense ànim de lucre, en col·laboració amb el Centre d'Investigació IRCO del IESE Business School. Ambdues entitats estan portant a terme un primer estudi i una trobada posterior sobre l’estat actual del sector no lucratiu, amb una especial incidència en el paper estratègic de la captació de recursos i el finançament de les organitzacions no lucratives. El dimarts 29 de maig de 2007 es presentaran els resultats de l’estudi en una trobada que es farà a l’Auditori de IESE Business School de Madrid.
Animem a les entitats no lucratives a participar en l'estudi, ja que donant suport a aquesta iniciativa entre tots podrem contribuir a la professionalització d’aquest sector.
Si desitgeu participat en l'estudi, premeu aquí.
Termini > 30 de març
Més informació > spacexchange
Animem a les entitats no lucratives a participar en l'estudi, ja que donant suport a aquesta iniciativa entre tots podrem contribuir a la professionalització d’aquest sector.
Si desitgeu participat en l'estudi, premeu aquí.
Termini > 30 de març
Més informació > spacexchange
21.1.07
RSE i Clients
En una economia de l'oferta, enmig de tantes possibilitats per triar i sovint amb diferències limitades pel que fa a preu, qualitat i servei, oferta, els clients es poden permetre de tenir en compte altres criteris de compra. No solament aquell client més conscient sinó que tot un segment creixent de ciutadans tendiran a fer ús de criteris al voltant de la responsabilitat associada a l'empresa.
Aquest fet és positiu per a les empreses que fan bé la seva feina perquè no concentra tota la decisió en els moments de la veritat (l'acte de compra) sinó que hi ha altres circumstàncies concurrents. Encara és més positiu per a les empreses que fan de la Responsabilitat una estratègia de gestió i de creació de valor, perquè la seva legítima expectativa de retorn es produirà amb major solidesa. Finalment, és positiu per a l'economia perquè tendeix a expulsar aquelles empreses que no compleixen amb les expectatives -no solament les comercials- de la societat. De manera que si una empresa no està a la Societat, la societat la pot expulsar del mercat.
Ens diuen que avui el client és el rei en el sentit que té el poder a les seves mans. No sols pot triar entre una gran oferta sinó que té dret a queixar-se, tornar el producte, accedir a la competència… La satisfacció del client és una mesura sobre com aquest percep globalment el producte, és a dir, el conjunt d’atributs que conformen la proposta de valor que l'empresa li formula: la marca, el servei, el preu, la distribució...
Per això, cal pensar en el client com un soci, com a part de nostra empresa per al desenvolupament de processos i producte. I per això cada cop més anem pensant en el client com a camí per a repensar la gestió de les empreses i els seus propis valors i estratègies.
Quan intentem trobar models de gestió que donin resposta simultània a les inquietuds de totes les diferents parts (clients, treballadors, …) estem fent un esforç d'RSE. Per exemple, algunes empreses opten perquè la seva plantilla trobi la màxima equivalència amb la societat que l'envolta. Aquesta acció amb un fort component social comporta alhora una major capacitat d'entendre la societat, aporta processos de creativitat interns, dinamisme i capacitat d’adaptació en profunditat als interessos i satisfaccions actuals i d'anticipació al futur. La millor manera d'entendre els clients és comprenent la societat.
El llindar entre el que seria una pràctica d'RSE i altres accions que no rebin aquesta consideració de vegades no és fàcil de definir per tal com depèn no només de les característiques de l’acció en si sinó també de la intenció i les estratègies en què s'emmarca. Per això, lluny de definicions simples i abocades a una mentalitat de check list, entenem l'RSE com una política d’empresa segons la qual una organització incorpora estratègicament en els seus processos de creació de valor els interessos i inquietuds de tots els agents que legítimament prenen part en seu interès, amb una legítima expectativa del seu reconeixement.
Aquest comportament basat en el diàleg i en la bona ciutadania corporativa s'orienta a una visió estratègica de millora de la gestió dels seus actius intangibles (talent orientat a la creativitat, comprensió de la societat, confiança dels clients, solidesa de les relacions, llicència social per operar, reputació, marca...) i pretén garantir la sostenibilitat del propi projecte empresarial.
Accedir al newsletter de gener
Aquest fet és positiu per a les empreses que fan bé la seva feina perquè no concentra tota la decisió en els moments de la veritat (l'acte de compra) sinó que hi ha altres circumstàncies concurrents. Encara és més positiu per a les empreses que fan de la Responsabilitat una estratègia de gestió i de creació de valor, perquè la seva legítima expectativa de retorn es produirà amb major solidesa. Finalment, és positiu per a l'economia perquè tendeix a expulsar aquelles empreses que no compleixen amb les expectatives -no solament les comercials- de la societat. De manera que si una empresa no està a la Societat, la societat la pot expulsar del mercat.
Ens diuen que avui el client és el rei en el sentit que té el poder a les seves mans. No sols pot triar entre una gran oferta sinó que té dret a queixar-se, tornar el producte, accedir a la competència… La satisfacció del client és una mesura sobre com aquest percep globalment el producte, és a dir, el conjunt d’atributs que conformen la proposta de valor que l'empresa li formula: la marca, el servei, el preu, la distribució...
Per això, cal pensar en el client com un soci, com a part de nostra empresa per al desenvolupament de processos i producte. I per això cada cop més anem pensant en el client com a camí per a repensar la gestió de les empreses i els seus propis valors i estratègies.
Quan intentem trobar models de gestió que donin resposta simultània a les inquietuds de totes les diferents parts (clients, treballadors, …) estem fent un esforç d'RSE. Per exemple, algunes empreses opten perquè la seva plantilla trobi la màxima equivalència amb la societat que l'envolta. Aquesta acció amb un fort component social comporta alhora una major capacitat d'entendre la societat, aporta processos de creativitat interns, dinamisme i capacitat d’adaptació en profunditat als interessos i satisfaccions actuals i d'anticipació al futur. La millor manera d'entendre els clients és comprenent la societat.
El llindar entre el que seria una pràctica d'RSE i altres accions que no rebin aquesta consideració de vegades no és fàcil de definir per tal com depèn no només de les característiques de l’acció en si sinó també de la intenció i les estratègies en què s'emmarca. Per això, lluny de definicions simples i abocades a una mentalitat de check list, entenem l'RSE com una política d’empresa segons la qual una organització incorpora estratègicament en els seus processos de creació de valor els interessos i inquietuds de tots els agents que legítimament prenen part en seu interès, amb una legítima expectativa del seu reconeixement.
Aquest comportament basat en el diàleg i en la bona ciutadania corporativa s'orienta a una visió estratègica de millora de la gestió dels seus actius intangibles (talent orientat a la creativitat, comprensió de la societat, confiança dels clients, solidesa de les relacions, llicència social per operar, reputació, marca...) i pretén garantir la sostenibilitat del propi projecte empresarial.
Accedir al newsletter de gener
16.1.07
Nota de servei (o de mal servei)
Per als autònoms, les petites empreses i tots els professionals que no tenim una capacitat de fer força davant certs proveïdors de serveis, massa sovint hem de patir les conseqüències d’un mal servei sense la possibilitat real de plantar cara i exigir unes responsabilitats que ni els poders públics poden fer prevaler.
Si se'm permet, ho podem exemplificar amb la vivència personal, com la que tantes altres persones pateixen i veiem pels mitjans de comunicació. Fa deu dies la línia adsl proveïda per Jazztel va deixar de funcionar i també la telefonia de veu. Després de múltiples gestions, trucades amb esperes interminables (més de mitja hora per trucada) i reinicialitzacions de la incidència, la companya diu que la culpa deu ser de Telefónica, fet amb el qual s'inicia un nou periple que no es pot predir quan acabarà. Donen a entendre que forma part dels sistemes habituals de la companyia Telefónica per a posar dificultats als abonats de la competència. Sigui com sigui, a una petita empresa -com a un abonat particular- li fan la guitza d'una manera considerable. I com que canviar de proveïdor pot comportar entre quinze i vint dies d'espera sense servei, a la pràctica som uns clients quasicaptius.
També fa deu dies -dia negre!, un blindat de Prosegur ens va xafar el cotxe. En paraules del mateix copilot, com que tenen una zona fosca amb manca de visibilitat no és estrany que tinguin accidents d’aquest tipus. Malgrat que el peritatge es va fer el dia següent, la companyia d’assegurances, Regal, encara no ens ha comunicat el resultat, de manera que estem esperant disposar d'una informació necessària per a prendre una decisió. Esperem la condescendència de la companyia per accelerar el procés i sentim que aspectes significatius de nostra vida quotidiana depenen de la bona voluntat d’una empresa que els clients mantenim per mitjà de les quotes.
Són mostres quotidianes que afecten els professionals d’aquest país i que tenen conseqüències no solament en la nostra qualitat de servei professional i qualitat de vida sinó també directament en els nostres clients.
Ja que la llei no hi arriba prou bé, seria bo que aquestes empreses incorporessin criteris de Responsabilitat Social que milloressin el servei als seus clients i parts interessades, especialment a aquelles més febles i amb menys capacitat de fer valer els seus legítims interessos.
Parlem d’aspectes que afecten més que la qualitat de les empreses. Parlem de la seva responsabilitat i de la seva voluntat de col·laborar a construir un espai social i empresarial d’excel·lència i que la seva mediocritat o relaxament envers aquells clients merament numeraris deixés pas a una veritable voluntat de superació.
Si se'm permet, ho podem exemplificar amb la vivència personal, com la que tantes altres persones pateixen i veiem pels mitjans de comunicació. Fa deu dies la línia adsl proveïda per Jazztel va deixar de funcionar i també la telefonia de veu. Després de múltiples gestions, trucades amb esperes interminables (més de mitja hora per trucada) i reinicialitzacions de la incidència, la companya diu que la culpa deu ser de Telefónica, fet amb el qual s'inicia un nou periple que no es pot predir quan acabarà. Donen a entendre que forma part dels sistemes habituals de la companyia Telefónica per a posar dificultats als abonats de la competència. Sigui com sigui, a una petita empresa -com a un abonat particular- li fan la guitza d'una manera considerable. I com que canviar de proveïdor pot comportar entre quinze i vint dies d'espera sense servei, a la pràctica som uns clients quasicaptius.
També fa deu dies -dia negre!, un blindat de Prosegur ens va xafar el cotxe. En paraules del mateix copilot, com que tenen una zona fosca amb manca de visibilitat no és estrany que tinguin accidents d’aquest tipus. Malgrat que el peritatge es va fer el dia següent, la companyia d’assegurances, Regal, encara no ens ha comunicat el resultat, de manera que estem esperant disposar d'una informació necessària per a prendre una decisió. Esperem la condescendència de la companyia per accelerar el procés i sentim que aspectes significatius de nostra vida quotidiana depenen de la bona voluntat d’una empresa que els clients mantenim per mitjà de les quotes.
Són mostres quotidianes que afecten els professionals d’aquest país i que tenen conseqüències no solament en la nostra qualitat de servei professional i qualitat de vida sinó també directament en els nostres clients.
Ja que la llei no hi arriba prou bé, seria bo que aquestes empreses incorporessin criteris de Responsabilitat Social que milloressin el servei als seus clients i parts interessades, especialment a aquelles més febles i amb menys capacitat de fer valer els seus legítims interessos.
Parlem d’aspectes que afecten més que la qualitat de les empreses. Parlem de la seva responsabilitat i de la seva voluntat de col·laborar a construir un espai social i empresarial d’excel·lència i que la seva mediocritat o relaxament envers aquells clients merament numeraris deixés pas a una veritable voluntat de superació.
15.1.07
2007 - Any Europeu d'Oportunitats Iguals per a tothom
El lloc web de l'Any Europeu d'Oportunitats Iguals per a Tothom (2007) explica els propòsits de l'Any i lamanera com es desenvolupa. També presenta un procés dibuixant les etapes clau que condueixen a l'1 de gener de 2007.
L'Any europeu d'Oportunitats Iguals per a Tothom 2007 procurarà fer més conscient dels seus drets la ciutadania de la UE per a gaudir de tractament igual i d'una vida lliure de discriminació. Aquests són dos dels principis bàsics en què es fonamenta la UE. L'Any també llançarà un debat essencial sobre els beneficis de la diversitat per a societats europees. Les activitats que es llançaran durant l'Any se centraran en la discriminació que alguns individus pateixen a causa del seu origen de raça o ètnic, religió o creença, edat, gènere, orientació sexual o discapacitats.
En aquest mateix sentit, el Parlament Europeu ha acordat la creació de l'Institut Europeu d'Igualtat de Gènere, que començarà a funcionar enguany. Les seves funcions seran assistir les institucions comunitàries, en especial la Comissió i les autoritats dels estats membres en la lluita contra la discriminació per motius de sexe i la promoció de la igualtat de gènere. També promourà la conscienciació dels ciutadans i ciutadanes de la UE en matèria d'igualtat de gènere. El nou organisme tindrà la seva seu a Lituània i un pressupost de 52,5 milions d'euros per al període 2007-2013.
L'Any europeu d'Oportunitats Iguals per a Tothom 2007 procurarà fer més conscient dels seus drets la ciutadania de la UE per a gaudir de tractament igual i d'una vida lliure de discriminació. Aquests són dos dels principis bàsics en què es fonamenta la UE. L'Any també llançarà un debat essencial sobre els beneficis de la diversitat per a societats europees. Les activitats que es llançaran durant l'Any se centraran en la discriminació que alguns individus pateixen a causa del seu origen de raça o ètnic, religió o creença, edat, gènere, orientació sexual o discapacitats.
En aquest mateix sentit, el Parlament Europeu ha acordat la creació de l'Institut Europeu d'Igualtat de Gènere, que començarà a funcionar enguany. Les seves funcions seran assistir les institucions comunitàries, en especial la Comissió i les autoritats dels estats membres en la lluita contra la discriminació per motius de sexe i la promoció de la igualtat de gènere. També promourà la conscienciació dels ciutadans i ciutadanes de la UE en matèria d'igualtat de gènere. El nou organisme tindrà la seva seu a Lituània i un pressupost de 52,5 milions d'euros per al període 2007-2013.
5.1.07
El president de KH Lloreda participarà en el curs de la UOC i Responsabilitat Global
El curs disposa de materials elaborats específicament i d'una metodologia participativa i interactiva i s'hi faran dos fòrums de debat amb dues persones significatives en la Responsabilitat Social a casa nostra: l'un des de la perspectiva de les polítiques públiques i l'altre des de la pràctica reconeguda i reeixida:
Entre les Pimes de casa nostra que mereixen un ampli reconeixement sobre el seu compromís amb l'RSE, trobem KH Lloreda, amb seu a Canovelles. Disposa d?una política d'RSE centrada en la millora contínua del seu sistema de gestió, cercant la satisfacció de totes les parts interessades, amb les quals interactua segons les pautes que marca el seu Codi Ètic. Per això ens agradarà tenir un Fòrum de Debat amb Josep Maria Lloreda (president de KH Lloreda). En la primera edició del curs es va comptar amb la participació de Xavier Martínez, director general de TECNOL, una empresa química de Reus amb unes bones pràctiques d'RSE en matèria laboral. En aquesta edició, l'empresa escollida també és tot un referent en matèria de compromís responsable.
Fa unes setmanes, a mitjan desembre de 2006, va tenir lloc la presentació del material resultant del treball de la Subcomissió del Congrés dels Diputats, que marcarà la línia de quin ha de ser el paper que l'Administració Pública ha de tenir en el desenvolupament de l'RSE. Amb aquest motiu al llarg del curs es farà un fòrum de debat virtual amb el diputat que va promoure la creació d?aquesta Subcomissió. Fòrum de Debat amb Carles Campuzano (diputat al Congrés i promotor de la Subcomissió d'RSE ).
Entre les Pimes de casa nostra que mereixen un ampli reconeixement sobre el seu compromís amb l'RSE, trobem KH Lloreda, amb seu a Canovelles. Disposa d?una política d'RSE centrada en la millora contínua del seu sistema de gestió, cercant la satisfacció de totes les parts interessades, amb les quals interactua segons les pautes que marca el seu Codi Ètic. Per això ens agradarà tenir un Fòrum de Debat amb Josep Maria Lloreda (president de KH Lloreda). En la primera edició del curs es va comptar amb la participació de Xavier Martínez, director general de TECNOL, una empresa química de Reus amb unes bones pràctiques d'RSE en matèria laboral. En aquesta edició, l'empresa escollida també és tot un referent en matèria de compromís responsable.
Fa unes setmanes, a mitjan desembre de 2006, va tenir lloc la presentació del material resultant del treball de la Subcomissió del Congrés dels Diputats, que marcarà la línia de quin ha de ser el paper que l'Administració Pública ha de tenir en el desenvolupament de l'RSE. Amb aquest motiu al llarg del curs es farà un fòrum de debat virtual amb el diputat que va promoure la creació d?aquesta Subcomissió. Fòrum de Debat amb Carles Campuzano (diputat al Congrés i promotor de la Subcomissió d'RSE ).
2a edició del curs online per a PIMES de la UOC i Responsabilitat Global
Responsabilitat social de l'empresa. Una aposta per la creació de valor en les pimes.
La Universitat Oberta de Catalunya, per mitjà del programa de Cursos d'Hivern, ofereix un curs virtual, amb l'autoria i docència de Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, pensat per a facilitar que la direcció de les PIMES pugui accedir a un marc formatiu, de reflexió i d'accés a informació assequible als seus interessos i inquietuds.
En pocs anys, l'RSE ha esdevingut una pràctica d'elevat interès. «La integració voluntària, per part de les empreses, de les preocupacions socials i ambientals en les seves operacions comercials i les seves relacions amb els seus interlocutors» està demostrant la seva capacitat de crear valor per a la pròpia empresa. Moltes pimes estan millorant la seva aproximació a aquesta nova dimensió estratègica del seus processos de creació de valor per a fer-los més sostenibles i encarats a l?avantatge competitiu. Altres que en desconeixen el potencial observen com la demanda de criteris d'RSE es va introduint en la cadena de proveïment.
La responsabilitat social de les empreses engloba com a definició un conjunt d'actuacions que fan referència al paper de l'empresa en tant i en quant està inserida en una societat cada cop més preocupada pels aspectes socials. L'individu/el ciutadà / l'inversor /el treballador són papers o vessants diferents per les mateixes persones, totes elles interactuant d'una o altra manera amb organitzacions, empreses en definitiva que han d'atendre a l'acompliment de criteris i objectius econòmics i socials alhora.
2.1.07
Missió i Visió de Responsabilitat Global

[missió] Existim per a promoure la Responsabilitat Social. Ajudem empreses i organitzacions excel·lents a gestionar la seva responsabilitat envers la societat dins un model de competitivitat responsable i sostenible.
Per a fer-ho possible, col·laborem professionalment i amb esperit vocacional a desenvolupar la Responsabilitat Social de les organitzacions (tant empreses com sector públic o no lucratiu), aportant elements de progrés i innovació i ajudant a conformar el marc de diàleg multilateral.
[visió] Aspirem a ser un agent d’innovació en el camp de la cultura corporativa de les organitzacions i de la governança dels territoris, a partir del desenvolupament de models de Responsabilitat Social per a tots els agents i de col·laborar a desenvolupar Territoris Socialment Responsables.
[estil] Partim d’una concepció de l’RS com un enfocament vinculat al model d’empresa i a l’estratègia corporativa, i també destaquem la rellevància del diàleg, les estratègies col·laboratives i les sinèrgies territorials. Per això, fem ús d’eines com el Quadre de Comandament Integral o desenvolupem conceptes com el de Territoris Socialment Responsables.
[model estratègic] El nostre projecte té una perspectiva d’impacte social, i la dimensió de lucre pren un sentit instrumental, com una emprenedoria social. No ens sentim consultors en el sentit clàssic, sinó que oferim serveis remunerats sota la fórmula de crear valor conjuntament o bé de l’acompanyament expert. En certa mesura, desenvolupem un gran projecte dins el qual cada petit contracte de serveis suposa una manera de finançar-lo i d’anar-lo portant a terme.
El fet que la nostra visió integri tots els agents (privats, públics, socials) fa que també en l’orientació a la clientela intentem elaborar aquesta mateixa química i procurem treballar alhora i proporcionadament en projectes vinculats als tres sectors i molt especialment en els concebuts col·laborativament.
- Codi ètic www.collaboratio.net/mm/File/ca/codietic.pdf:
- Política ambiental www.collaboratio.net/mm/File/ca/politicaambiental.pdf
- Política d'urbanitat www.collaboratio.net/mm/File/ca/politicaurbanitat.pdf
- Política de llengües www.collaboratio.net/mm/File/ca/politicalinguistica.pdf
- Política de privacitat www.collaboratio.net/mm/File/ca/politicaprivacitat.pdf
- Política de privacidad [es] www.collaboratio.net/mm/File/es/politicaprivacidad.pdf
- Política de reforma horària http://responsabilitatglobal.blogspot.com/2016/06/compromis-personal-i-professional-en-la.html
Misión y Visión de Responsabilitat Global

[misión] Existimos para promover la Responsabilidad Social. Ayudamos a empresas y a organizaciones excelentes a gestionar su responsabilidad para con la sociedad dentro de un modelo de competitividad responsable y sostenible.
Parar hacerlo posible, colaboramos profesionalmente y con espíritu vocacional a desarrollar la Responsabilidad Social de las organizaciones (tanto empresas como sector público o no lucrativo), aportando elementos de progreso e innovación y ayudando a conformar el marco de diálog multilateral.
[visión] Aspiramos a ser un agente de innovación en el campo de la cultura corporativa de las organizaciones y de la governanza de los territorios, a partir del desarrollo de modelos de Responsabilidad Social para todos los agentes y de colaborar a desarrollar Territorios Socialmente Responsables.
[estilo] Partimos de una concepción de la RS como un enfoque vinculado al modelo de empresa y a la estrategia corporativa, y también destacamos la relevancia del diálogo, las estrategias colaborativas y las sinergias territoriales. Para ello, hacemos uso de herramientas como el Cuadro de Mando Integral o desarrollamos conceptos como el de Territorios Socialmente Responsables.
[modelo estratégico] Nuestro proyecto tiene una perspectiva de impacto social, y la dimensión de lucro toma un sentido instrumental, como una emprendeduría social. No nos sentimos consultores en el sentido clásico, sino que ofrecemos servicios remunerados bajo la fórmula de crear valor conjuntamente o bien del acompañamiento experto. En cierta medida, desarrollamos un gran proyecto dentro del que cada pequeño contrato de servicios supone una manera de financiarlo y ir llevándolo a término.
El hecho de que nuestra visión integre a todos los agentes (privados, públicos, sociales) hace que también en la orientación a la clientela intentemos elaborar esta misma química y procuremos trabajar a la vez y proporcionadamente en proyectos vinculados a los tres sectores y muy especialmente en los concebidos colaborativamente.
19.12.06
El Llibre Blanc de l'RSE es va presentar oficialment
Després d'un any i mig de treballs de la Subcomissió, el Congrés de Diputats i Diputades va acollir la presentació oficial d'un document que de fet ja era públic. En contra del previsible, el document ens va ser lliurat només en format word dins un pen-drive. De fet, estem davant un interessant document però llarg, amb més de 300 fulls, i que presenta com a part més operativa unes conclusions que ja havien estat presentades formament al juny passat.
El document es divideix en tres parts: 'constatacions' (conclusions de caràcter general que poden extreure's de les compareixences dels 59 experts), 'directrius generals' i 'recomanacions' finals a la vista de les experiències i de les anàlisis produïdes
Més enllà de les qüestions formals, ara caldrà observar si el Llibre Blanc serveix al seu objectiu, potenciar l'RS de les empreses i servir de base al govern per a elaborar un marc de polítiques públiques en la matèria.
Respecte al primer punt, la mera existència del Llibre -i la finalització del procés- ja serà bona perquè l'ambigüetat dels legisladors i l'administració pública sobre la matèria no afavoria la proactivitat de les empreses. Pel que fa pròpiament a l'acció pública, també es deixarà enrere una visió simplista tendent a dominar la realitat per la via de la llei, per avançar cap a una comprensió més rica en matisos, en reptes compartits, en recomanacions per a totes les parts.
Des de Responsabilitat Global volem mostrar la nostra satisfacció pel procés, en el qual vam poder prendre-hi part, i pel resultat on es manifesten consensos importants, i també la nostra esperança en l'impacte positiu.
El document es divideix en tres parts: 'constatacions' (conclusions de caràcter general que poden extreure's de les compareixences dels 59 experts), 'directrius generals' i 'recomanacions' finals a la vista de les experiències i de les anàlisis produïdes
Més enllà de les qüestions formals, ara caldrà observar si el Llibre Blanc serveix al seu objectiu, potenciar l'RS de les empreses i servir de base al govern per a elaborar un marc de polítiques públiques en la matèria.
Respecte al primer punt, la mera existència del Llibre -i la finalització del procés- ja serà bona perquè l'ambigüetat dels legisladors i l'administració pública sobre la matèria no afavoria la proactivitat de les empreses. Pel que fa pròpiament a l'acció pública, també es deixarà enrere una visió simplista tendent a dominar la realitat per la via de la llei, per avançar cap a una comprensió més rica en matisos, en reptes compartits, en recomanacions per a totes les parts.
Des de Responsabilitat Global volem mostrar la nostra satisfacció pel procés, en el qual vam poder prendre-hi part, i pel resultat on es manifesten consensos importants, i també la nostra esperança en l'impacte positiu.
18.12.06
Les Trobades Empresarials Vic 2006 analitzen la responsabilitat social de les empreses
Notícia a vilaweb:
Dimarts passat les Trobades Empresarials Vic 2006 van acollir una nova Xerrada 90’. La sessió, que tractava sobre La Responsabilitat Social de l’Empresa, va anar a càrrec de Josep M. Canyelles i va ser seguida per una trentena de persones. Canyelles va apuntar que amb una bona responsabilitat social d’una empresa s’aconsegueixen diversos beneficis; interns, externs i globals.
A tall d’exemple com a benefici intern una millora del clima laboral, amb l’oportunitat de millora de productivitat de qualitat; com a benefici extern una millora de la relació amb l’entorn; i, com a benefici global la diferenciació respecte la competència o la mateixa sostenibilitat del negoci. Durant la xerrada el ponent va remarcar la importància de la responsabilitat que ha d’adquirir individualment cada persona i en conjunt tota l’empresa i en definitiva també a nivell de tota la societat. La responsabilitat d’una organització implica que sigui conseqüent davant de tots els seus actes. A la vegada, va destacar el concepte de territoris responsables, derivats d’una responsabilitat social de l’empresa, de l’administració i a la vegada de les organitzacions.
Cal destacar que el cicle de Trobades Empresarials d’aquest any té una nova cita el proper 17 de novembre a partir de 3/4 de 9 del matí a l’edifici el Sucre de Vic. Sol Muñoz serà l’encarregada de conduir el taller pràctic que parlarà d’un tema emergent dins la nostra societat: Gestió positiva de l’estrès personal i laboral.
Font: http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2112647
Dimarts passat les Trobades Empresarials Vic 2006 van acollir una nova Xerrada 90’. La sessió, que tractava sobre La Responsabilitat Social de l’Empresa, va anar a càrrec de Josep M. Canyelles i va ser seguida per una trentena de persones. Canyelles va apuntar que amb una bona responsabilitat social d’una empresa s’aconsegueixen diversos beneficis; interns, externs i globals.
A tall d’exemple com a benefici intern una millora del clima laboral, amb l’oportunitat de millora de productivitat de qualitat; com a benefici extern una millora de la relació amb l’entorn; i, com a benefici global la diferenciació respecte la competència o la mateixa sostenibilitat del negoci. Durant la xerrada el ponent va remarcar la importància de la responsabilitat que ha d’adquirir individualment cada persona i en conjunt tota l’empresa i en definitiva també a nivell de tota la societat. La responsabilitat d’una organització implica que sigui conseqüent davant de tots els seus actes. A la vegada, va destacar el concepte de territoris responsables, derivats d’una responsabilitat social de l’empresa, de l’administració i a la vegada de les organitzacions.
Cal destacar que el cicle de Trobades Empresarials d’aquest any té una nova cita el proper 17 de novembre a partir de 3/4 de 9 del matí a l’edifici el Sucre de Vic. Sol Muñoz serà l’encarregada de conduir el taller pràctic que parlarà d’un tema emergent dins la nostra societat: Gestió positiva de l’estrès personal i laboral.
Font: http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2112647
Reflexions de les Trobades Empresarials de Vic
"Per a les empreses, les regles del mercat ja no són l'únic factor a tenir en compte. La societat ha començat a jugar un paper important"
"Les empreses, les administracions públiques i les organitzacions socials han de col·laborar per crear territoris socialment responsables"
"Per als professionals d'avui, el sou ja no és lúnic factor per valorar el que els ofereix l'empresa... les pimes tenen l'oportunitat de captar talent"
"Un ha de ser empresari de si mateix"
Josep Maria Canyelles, promotor de www.responsabilitatglobal.com. Xerrada 90', 24 d'octubre de 2006. Trobades Empresarials Vic.
Més informació Reflexions de totes les Trobades Empresarials Vic
"Les empreses, les administracions públiques i les organitzacions socials han de col·laborar per crear territoris socialment responsables"
"Per als professionals d'avui, el sou ja no és lúnic factor per valorar el que els ofereix l'empresa... les pimes tenen l'oportunitat de captar talent"
"Un ha de ser empresari de si mateix"
Josep Maria Canyelles, promotor de www.responsabilitatglobal.com. Xerrada 90', 24 d'octubre de 2006. Trobades Empresarials Vic.
Més informació Reflexions de totes les Trobades Empresarials Vic
Comentaris sobre l'estat de la Responsabilitat Social'06.
En les respostes al qüestionari per a l'Anuari Empresa Responsable, Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, reparteix les causes de les dificultats en l'avanç de l'RSE en aquesta part del món a empreses, públics i sector públic. Alhora, qüestiona la validesa d'algunes memòries per manca de materialitat suficient encara que valora els progressos i l'avanç en la visió global com a empresa.
Finalment, després de alguns comentaris classificats segons agents, proclama la necessitat de disminuir els costos de comprensió de l'RSE, cercar la màxima integració als sistemes de gestió i indicadors de l'empresa, garantir la màxima comparabilitat alhora que adequació al sector empresarial.
1) Quin és, en la seva opinió, la situació actual de l'RSE al nostre país en comparació als nostres homòlegs europeus i les seves actuals barreres/frens?
Hi ha diferents vectors que juguen a la contra, entre els quals en focalitzarem tres, essent el primer el més rellevant:
a) encara es dóna un excés de relaxació estratègica entre les empreses del nostre entorn, donant massa pàbul als preus i a la qualitat, i no afrontant amb suficient determinació la gestió del canvi, la modelització dels actius intangibles, i la definició d'estratègies reals que permetin generar avantatges competitius;
b) els diferents públics i de manera rellevant els consumidors no han incorporat significativament criteris ètics o sostenibles en els seus processos de compra o selecció, aspecte que ens diferencia d'altres països i, específicament a Europa, dels nòrdics i centrals, i que suposa un factor de no acceleració en el compromís de les empreses;
c) una falta de definició o ambigüitat sobre el paper del sector públic, que ha contribuït a generar debats confusos focalitzats en aspectes poc motivadors o encoratjadors en l'eix voluntarietat-regulació i defugint altres vessants més estratègics com la seva vinculació a la competitivitat de l'empresa, al compromís de les parts, o a les conseqüències de l'impacte real en la societat i l'entorn. [...]
Llegir text sencer: cat esp
Publicat a Canal Solidari: cat
Finalment, després de alguns comentaris classificats segons agents, proclama la necessitat de disminuir els costos de comprensió de l'RSE, cercar la màxima integració als sistemes de gestió i indicadors de l'empresa, garantir la màxima comparabilitat alhora que adequació al sector empresarial.
1) Quin és, en la seva opinió, la situació actual de l'RSE al nostre país en comparació als nostres homòlegs europeus i les seves actuals barreres/frens?
Hi ha diferents vectors que juguen a la contra, entre els quals en focalitzarem tres, essent el primer el més rellevant:
a) encara es dóna un excés de relaxació estratègica entre les empreses del nostre entorn, donant massa pàbul als preus i a la qualitat, i no afrontant amb suficient determinació la gestió del canvi, la modelització dels actius intangibles, i la definició d'estratègies reals que permetin generar avantatges competitius;
b) els diferents públics i de manera rellevant els consumidors no han incorporat significativament criteris ètics o sostenibles en els seus processos de compra o selecció, aspecte que ens diferencia d'altres països i, específicament a Europa, dels nòrdics i centrals, i que suposa un factor de no acceleració en el compromís de les empreses;
c) una falta de definició o ambigüitat sobre el paper del sector públic, que ha contribuït a generar debats confusos focalitzats en aspectes poc motivadors o encoratjadors en l'eix voluntarietat-regulació i defugint altres vessants més estratègics com la seva vinculació a la competitivitat de l'empresa, al compromís de les parts, o a les conseqüències de l'impacte real en la societat i l'entorn. [...]
Llegir text sencer: cat esp
Publicat a Canal Solidari: cat
17.12.06
Bon Nadal!
Bon Nadal! ¡Felices Navidades! Merry Christmas!Us desitgem unes bones festes i us convidem a accedir al butlletí de desembre.
Per felicitar el Nadal, ens hem valgut de la imatge d'un tió, en tant que expressió de la nostra cultura i les nostres tradicions, alhora que mostra més sostenible i entranyable que els arbres que cada cop més han poblat la nostra iconografia nadalenca. Encara que l'origen sigui el mateix o similar, l'ús d'arbres continua generant un cost ambiental -encara que s'hagi minimitzat- que els tions no tenen, i a més sovint són conservats durant tot l'any.
El tió de Nadal: cat esp eng
11.12.06
Esteu cercant el diamant perfecte?
Les guerres alimentades per l'extracció de diamants han mort més de 4 milions de persones, destruït països i provocat desplaçaments d'alguns milions més. Països com ara Angola, la República Democràtica del Congo, Libèria o Sierra Leone han estat dels més afectats per conflictes bèl·lics i conculcació sistemàtica dels drets humans, per raó dels interessos econòmics motivats per l'extracció dels diamants.
Amb motiu de la pel·lícula Blood Diamonts, Diamants de Sang, aquests fets prendran una dimensió pública, per al gran públic, per als mitjans de comunicació, per a una certa sensibilitat social que necessita periòdicament identificar causes perdudes... Tan de bo la presa de consciència que ens ve sobre aquesta matèria pugui tenir un impacte real començant pels compradors de joies fins a les empreses de joieria.
Si esteu cercant el diamant perfecte podeu entrar a aquesta pàgina (en anglès) amb una síntesi informativa sobre la gravetat problema.
Amb motiu de la pel·lícula Blood Diamonts, Diamants de Sang, aquests fets prendran una dimensió pública, per al gran públic, per als mitjans de comunicació, per a una certa sensibilitat social que necessita periòdicament identificar causes perdudes... Tan de bo la presa de consciència que ens ve sobre aquesta matèria pugui tenir un impacte real començant pels compradors de joies fins a les empreses de joieria.
Si esteu cercant el diamant perfecte podeu entrar a aquesta pàgina (en anglès) amb una síntesi informativa sobre la gravetat problema.
El dia dels Drets Humans
Coincidint amb la celebració del Dia Mundial dels Drets Humans, promogut per Nacions Unides, l'economista de Bangladesh Muhammad Yunus ha rebut el Premi Nobel de la Pau amb l'esperança que aquest reconeixement inspiri idees audaces en la lluita contra la pobresa, segons paraules del propi guardonat.
Es dóna la circumstància que aquest dia ha coincidit amb la mort de l'exdictador xilè Augusto Pinochet, aquell sota la tirania del qual van desaparèixer centenars d'opositors. Tot un dia carregat de simbolisme per a la Història.
Atenguem però la part de la notícia que ens genera més esperança i expressem el desig que la humanitat trobi camins de pau i desenvolupament amb iniciatives que de vegades poden semblar tant minúscules com la idea dels microcrédits i que avui estan demostrant la capacitat de transformar el món, ja que s'han estès per tot el món i han ajudat prop de 17 milions de persones a sortir de la pobresa.
Us recomanem els enllaços de notícies del canal solidari sobre microcrèdits.
Es dóna la circumstància que aquest dia ha coincidit amb la mort de l'exdictador xilè Augusto Pinochet, aquell sota la tirania del qual van desaparèixer centenars d'opositors. Tot un dia carregat de simbolisme per a la Història.
Atenguem però la part de la notícia que ens genera més esperança i expressem el desig que la humanitat trobi camins de pau i desenvolupament amb iniciatives que de vegades poden semblar tant minúscules com la idea dels microcrédits i que avui estan demostrant la capacitat de transformar el món, ja que s'han estès per tot el món i han ajudat prop de 17 milions de persones a sortir de la pobresa.
Us recomanem els enllaços de notícies del canal solidari sobre microcrèdits.
Etiquetes de comentaris:
dies i anys internacionals,
drets humans,
esdeveniments,
reflexions
9.12.06
S'inicia el postgrau en Mediació Comunitària i Resolució de Conflictes Públics
El divendres passat, 24 de novembre, es va iniciar la 2a edició del Diploma de postgrau en Mediació Comunitària i Resolució de Conflictes Públics. Aquesta edició s'estructura sobre la bases del programa de continguts de la 1a edició i incorpora nous professors convidats, augmenta el nombre d'hores fins a 204, incorpora nous temes d'abast transversal, aporta nous espais de docència a partir del suport d'entitats col·laboradores i la implicació de les actuals i de noves institucions i organitzacions.
Més informació
Més informació
23.11.06
RSE i Qualitat
La Responsabilitat Social podria entendre's com una evolució de la Qualitat. De fet, són moltes les similituds que hi observem, entre les quals:
· La qualitat és escoltar, l'RSE també.
· La qualitat és anticipar-se, l'RSE també.
· La qualitat és millora contínua, l'RSE també.
· La qualitat ha de liderar-se, l'RSE també.
· La qualitat és certificable, l'RSE també.
Però hem de dir que són moltes més les diferències que hi ha entre aquestes dues polítiques que les empreses integren. Per posar un parell d'exemples:
· La Qualitat escolta el client mentre que l'RSE escolta les parts interessades;
· La Qualitat dels serveis es constitueix com un deure moral envers els clients, mentre que l'RSE és un deure moral envers els partprenents i la societat en general;
Alhora també hi ha falses similituds. Els èxits de Qualitat han de comunicar-se, i diuen que els èxits d'RSE també s'han de comunicar.
Però el més correcte seria dir que cal comunicar el Triple Compte de Resultats, per tant una bateria completa dels aspectos rellevants, i amb informació dels impactes tant positius com negatius.
Avui qui no tingui Qualitat difícilment pot estar en el mercat. De la mateixa manera, qui no exerceixi la seva Responsabilitat Social no forma part de la societat.
El mercat té les seves regles i les imposa amb fermesa. Ara cal veure fins a quin punt la societat té capacitat per establir per ella mateixa unes regles, uns requeriments, i els pot fer valer per damunt del mercat.
Veure newsletter novembre'06 sencer
Alguns mitjans d'altres països s'han fet ressò d'aquest article. Destaquem especialment la institució argentina ComunicaRSE accedir article
· La qualitat és escoltar, l'RSE també.
· La qualitat és anticipar-se, l'RSE també.
· La qualitat és millora contínua, l'RSE també.
· La qualitat ha de liderar-se, l'RSE també.
· La qualitat és certificable, l'RSE també.
Però hem de dir que són moltes més les diferències que hi ha entre aquestes dues polítiques que les empreses integren. Per posar un parell d'exemples:
· La Qualitat escolta el client mentre que l'RSE escolta les parts interessades;
· La Qualitat dels serveis es constitueix com un deure moral envers els clients, mentre que l'RSE és un deure moral envers els partprenents i la societat en general;
Alhora també hi ha falses similituds. Els èxits de Qualitat han de comunicar-se, i diuen que els èxits d'RSE també s'han de comunicar.
Però el més correcte seria dir que cal comunicar el Triple Compte de Resultats, per tant una bateria completa dels aspectos rellevants, i amb informació dels impactes tant positius com negatius.
Avui qui no tingui Qualitat difícilment pot estar en el mercat. De la mateixa manera, qui no exerceixi la seva Responsabilitat Social no forma part de la societat.
El mercat té les seves regles i les imposa amb fermesa. Ara cal veure fins a quin punt la societat té capacitat per establir per ella mateixa unes regles, uns requeriments, i els pot fer valer per damunt del mercat.
Veure newsletter novembre'06 sencer
Alguns mitjans d'altres països s'han fet ressò d'aquest article. Destaquem especialment la institució argentina ComunicaRSE accedir article
22.11.06
Campanya de sensibilització sobre el canvi climàtic
ZeroCO2 i el Ministeri de Medi Ambient conviden les universitats a participar en una campanya de sensibilització sobre el canvi climàtic
El canvi climàtic està en marxa i és el problema més important al qual s'enfronta el Planeta. La península Ibèrica per la seva situació geogràfica, és molt vulnerable i patirà importants impactes i perjudicis en els pròxims 50 anys. Amb aquest marc com a punt de sortida, es realitzarà una CAMPANYA DE CONSCIENCIACIÓ i ACCIÓ VOLUNTÀRIA sobre la Mitigació i Adaptació al Canvi Climàtic a les universitats espanyoles i internet, dirigida a estudiants.
Aquesta campanya, realitzada per ZeroCO2 (www.ceroco2.org), una iniciativa per tenir cura del clima promoguda per Fundació Natura i Fundación Ecología y Desarrollo, compta amb la subvenció del Ministeri de Medi Ambient. La campanya és oberta a qualsevol universitat que ho desitgi i el cost és gratuït.
Més informació
El canvi climàtic està en marxa i és el problema més important al qual s'enfronta el Planeta. La península Ibèrica per la seva situació geogràfica, és molt vulnerable i patirà importants impactes i perjudicis en els pròxims 50 anys. Amb aquest marc com a punt de sortida, es realitzarà una CAMPANYA DE CONSCIENCIACIÓ i ACCIÓ VOLUNTÀRIA sobre la Mitigació i Adaptació al Canvi Climàtic a les universitats espanyoles i internet, dirigida a estudiants.
Aquesta campanya, realitzada per ZeroCO2 (www.ceroco2.org), una iniciativa per tenir cura del clima promoguda per Fundació Natura i Fundación Ecología y Desarrollo, compta amb la subvenció del Ministeri de Medi Ambient. La campanya és oberta a qualsevol universitat que ho desitgi i el cost és gratuït.
Més informació
El Promotor de 'ResponsabilidadGlobal.com' destaca l'"eclosió" de l'RSC en la Xarxa en els últims anys
Gutierrez-Rubí creu que "és el millor vehicle per al diàleg social dels grups d'interès d'una forma natural, directa i ràpida" (traduït d'EUROPAPRESS)
El promotor de 'ResponsabilidadGlobal.com', Antoni Gutierrez-Rubi, va destacar avui l'"eclosió" de la presència de la responsabilitat social corporativa en internet en els últims cinc anys, en paral·lel a la creixent extensió d'aquesta filosofia en les empreses.
En un article remès a EuropaPress, aquest expert assenyala que la novetat d'aquest enfocament de gestió i el seu gran desconeixement per part de les empreses "ha provocat que els temes d'RSE estiguin ocupant, cada vegada amb més força, espais a la xarxa, donant cobertura a un ampli i heterogeni conjunt d'enfocaments, conceptes, iniciatives i pràctiques".
El llançament per part d'IESE i la Fundació Entorn del 'Foro Empresa y Desarrollo Sostenible' o el desenvolupament del butlletí electrònic 'Ecores' per part de la Fundació Ecologia i Desenvolupament (ECODES), --el primer a Espanya a tractar assumptes relacionats amb la RSE--, van ser algunes de les iniciatives pioneres.
Altres portals, promoguts pel sector privat, com el Club d'Excel·lència en Sostenibilitat, el Foro de Reputación Corporativa, Forética, la Fundación Empresa y Sociedad o espais impulsats per organitzacions socials com l'Observatori de l'RSC (OBRSC), van continuar després utilitzant internet per a oferir informació i documentació de referència.
PORTALS DE REFERÈNCIA
Aquest increment en la demanda de coneixement i informació i la proliferació d'actors i demandants es va traduir a la fi de 2003 --continua l'expert-- en la creació d'un servei específic de notícies sobre RSE, impulsat per l'agència EuropaPress, que s'ha convertit en una de les principals fonts d'informació del sector.
En la mateixa direcció han anat apareixent en els últims anys diversos portals, webs i butlletins electrònics que realitzen una difusió periòdica de notícies i articles, com el Butlletí de la Fundación Entorno, el Butlletí RSE de COMFIA-CCOO, el setmanari digital 'Responsables.biz' o el portal de l'editorial MediaReponsable, entre altres.
Per la seva banda les Administracions públiques han impulsat també projectes i iniciatives que disposen d'internet com un important instrument per a aconseguir la sensibilització i la implantació de les pràctiques responsables, especialment en les pimes.
Exemples d'això són la iniciativa 'Xertatu', de la Diputació Foral de Bizkaia i el Projecte 'Ressort', impulsat per la Diputació de Barcelona, que utilitzen la xarxa com eina per a la difusió de coneixements, l'acompanyament i l'extensió de bones pràctiques i per a facilitar la interacció entre els diversos agents implicats.
Però, més enllà del seu ús com a font d'informació, coneixement i divulgació, la xarxa "s'està convertint en un autèntica eina de comunicació de l'RSE", agrega, sobretot en un moment que internet està modificant "radicalment" la manera com les empreses es comuniquen i interactuen amb els seus públics, ja siguin els seus clients, proveïdors o accionistes.
"Si vam considerar que un dels objectius de l'RSE és fomentar el diàleg social entre els diversos grups d'interès, sembla difícil trobar avui un millor vehicle per al diàleg d'una forma més natural, directa i ràpida que internet, els seus fòrums d'opinió i els blogs", explica. Segons el seu punt de vista, la simplicitat de publicació d'aquests formats "revolucionarà el marc de les comunicacions corporatives internes i externes de les companyies en els pròxims anys".
Com a conclusió, Gutierrez-Rubí creu que els mercats "són converses, i cada vegada més", perquè els consumidors "disposen ja de mitjans de comunicació a la seva mesura". En aquest context, "les empreses han de saber escoltar i participar amb honestedat i transparència".
"L'RSE té més possibilitats en l'Empresa-XARXA i en una internet cada vegada més social i participativa", diu. Així, "la naturalesa oberta, horitzontal i cooperativa de la xarxa afavorirà, i obrirà nous escenari per als instruments de l'RSE i també per a noves estratègies de comunicació responsable", sentencia.
El promotor de 'ResponsabilidadGlobal.com', Antoni Gutierrez-Rubi, va destacar avui l'"eclosió" de la presència de la responsabilitat social corporativa en internet en els últims cinc anys, en paral·lel a la creixent extensió d'aquesta filosofia en les empreses.
En un article remès a EuropaPress, aquest expert assenyala que la novetat d'aquest enfocament de gestió i el seu gran desconeixement per part de les empreses "ha provocat que els temes d'RSE estiguin ocupant, cada vegada amb més força, espais a la xarxa, donant cobertura a un ampli i heterogeni conjunt d'enfocaments, conceptes, iniciatives i pràctiques".
El llançament per part d'IESE i la Fundació Entorn del 'Foro Empresa y Desarrollo Sostenible' o el desenvolupament del butlletí electrònic 'Ecores' per part de la Fundació Ecologia i Desenvolupament (ECODES), --el primer a Espanya a tractar assumptes relacionats amb la RSE--, van ser algunes de les iniciatives pioneres.
Altres portals, promoguts pel sector privat, com el Club d'Excel·lència en Sostenibilitat, el Foro de Reputación Corporativa, Forética, la Fundación Empresa y Sociedad o espais impulsats per organitzacions socials com l'Observatori de l'RSC (OBRSC), van continuar després utilitzant internet per a oferir informació i documentació de referència.
PORTALS DE REFERÈNCIA
Aquest increment en la demanda de coneixement i informació i la proliferació d'actors i demandants es va traduir a la fi de 2003 --continua l'expert-- en la creació d'un servei específic de notícies sobre RSE, impulsat per l'agència EuropaPress, que s'ha convertit en una de les principals fonts d'informació del sector.
En la mateixa direcció han anat apareixent en els últims anys diversos portals, webs i butlletins electrònics que realitzen una difusió periòdica de notícies i articles, com el Butlletí de la Fundación Entorno, el Butlletí RSE de COMFIA-CCOO, el setmanari digital 'Responsables.biz' o el portal de l'editorial MediaReponsable, entre altres.
Per la seva banda les Administracions públiques han impulsat també projectes i iniciatives que disposen d'internet com un important instrument per a aconseguir la sensibilització i la implantació de les pràctiques responsables, especialment en les pimes.
Exemples d'això són la iniciativa 'Xertatu', de la Diputació Foral de Bizkaia i el Projecte 'Ressort', impulsat per la Diputació de Barcelona, que utilitzen la xarxa com eina per a la difusió de coneixements, l'acompanyament i l'extensió de bones pràctiques i per a facilitar la interacció entre els diversos agents implicats.
Però, més enllà del seu ús com a font d'informació, coneixement i divulgació, la xarxa "s'està convertint en un autèntica eina de comunicació de l'RSE", agrega, sobretot en un moment que internet està modificant "radicalment" la manera com les empreses es comuniquen i interactuen amb els seus públics, ja siguin els seus clients, proveïdors o accionistes.
"Si vam considerar que un dels objectius de l'RSE és fomentar el diàleg social entre els diversos grups d'interès, sembla difícil trobar avui un millor vehicle per al diàleg d'una forma més natural, directa i ràpida que internet, els seus fòrums d'opinió i els blogs", explica. Segons el seu punt de vista, la simplicitat de publicació d'aquests formats "revolucionarà el marc de les comunicacions corporatives internes i externes de les companyies en els pròxims anys".
Com a conclusió, Gutierrez-Rubí creu que els mercats "són converses, i cada vegada més", perquè els consumidors "disposen ja de mitjans de comunicació a la seva mesura". En aquest context, "les empreses han de saber escoltar i participar amb honestedat i transparència".
"L'RSE té més possibilitats en l'Empresa-XARXA i en una internet cada vegada més social i participativa", diu. Així, "la naturalesa oberta, horitzontal i cooperativa de la xarxa afavorirà, i obrirà nous escenari per als instruments de l'RSE i també per a noves estratègies de comunicació responsable", sentencia.
17.11.06
Jornada la Qualitat i l'RSC: dos camins cap a l'Excel·lència
Josep Cararach i Ramoneda, President de l'Agrupació Catalana d'Establiments Sanitaris ACES, es complau a convidar-vos a la JORNADA LA QUALITAT I LA RSC: DOS CAMINS CAP A L'EXCEL·LÈNCIA
Presentació
La Responsabilitat Social Corporativa (RSC) és la contribució activa i voluntària de les empreses a la sostenibilitat, o altres compromisos socials, econòmics i ambientals. En aquest concepte d'administració s'emmarquen un conjunt de pràctiques i sistemes de gestió empresarials voluntaris que, baix l'objectiu últim de la sostenibilitat, persegueixen l'atenció a les demandes dels col·lectius amb els que es relaciona -personal, accionistes, societat, etc.- generant un nou equilibri entre les seves dimensions social, econòmica i ambiental.
Des d'aquesta perspectiva, les empreses, que representen un paper molt important en la vida de les persones, no només com a generadores de llocs de treball i riquesa sinó també com a agent de desenvolupament social, han de comportar-se com a "bons ciutadans corporatius" ajustats a l'ètica i respecte per les persones i el medi ambient. Les actituds responsables, són ben acollides pels diferents mercats de l'empresa, constituint un avantatge competitiu apreciable.
Així mateix, l'adopció d'un sistema de qualitat certificada és un camí que, en paral·lel o en convergència amb l'RSC, du l'empresa sanitària a una millora notable dels seus procediments de gestió, el beneficiari dels quals és el client extern de l'empresa, comportant un grau de satisfacció més elevat. Moltes companyies asseguradores i el mateix Departament de Salut, que ha establert una pròrroga per a l'adaptació al seu model fins al 31 de desembre de 2006, contemplen la certificació com a pas previ per obtenir l'acreditació, requisit indispensable per concertar l'activitat.
En aquesta jornada, tots els participants donaran llum a la importància d'adoptar camins reconeguts que portin cap a l'excel·lència.
09:30 h Inauguració
Dr. Josep Cararach i Ramoneda, President de l'ACES
Dr. Josep M. Banús. Director Mèdic de l'Institut Català d'Urologia i Nefrologia - ICUN
10:00 h Conferència L'RSC COM A VIA CAP A L'EXCEL·LÈNCIA
Sr. Josep Maria Canyelles. Promotor del Think Tank Responsabilitat Global
10:30 h Taula rodona PER QUÈ IMPLANTAR UN SISTEMA DE QUALITAT?
Sra. Olga Puente. Auditora en cap. Det Norske Veritas - DNV
Dr. Jordi Mauri. Director de Programes. Fundació Avedis Donabedian
Sr. Jordi Besora. Responsable de l'Àrea d'Acreditació Sanitària. COMTEC
Moderador: Dr. Lluís Monset. Director general de l'ACES
12:00 h Descans. Cafè
12:30 h Taula rodona EXPERIÈNCIES D'IMPLANTACIÓ D'RSC EN CENTRES SANITARIS
Dr. Josep M. Banús. President de la Fundació Privada Solidaris
Dr. Jaume Duran. Director gerent de Quirón Barcelona
Sr. Alberto Madrigal Navarro. Coordinador general. Centre d'Oftalmologia Barraquer
Sr. Thomas C. Andresen Gosselin. Responsable d'RSC. Det Norske Veritas - DNV
Moderador: Dr. Lluís Monset. Director general de l'ACES
14:00 h Cloenda
Es prega confirmació d'assistència a: ACES Secretaria. Tel 93 209 19 92. e-mail: aces@aces.es
30 de novembre de 2006
Sala d'actes de l'Institut Català d'Urologia i Nefrologia ? ICUN
C/Brusi, 45 baixos. 08006 Barcelona
Veure PDF
Presentació
La Responsabilitat Social Corporativa (RSC) és la contribució activa i voluntària de les empreses a la sostenibilitat, o altres compromisos socials, econòmics i ambientals. En aquest concepte d'administració s'emmarquen un conjunt de pràctiques i sistemes de gestió empresarials voluntaris que, baix l'objectiu últim de la sostenibilitat, persegueixen l'atenció a les demandes dels col·lectius amb els que es relaciona -personal, accionistes, societat, etc.- generant un nou equilibri entre les seves dimensions social, econòmica i ambiental.
Des d'aquesta perspectiva, les empreses, que representen un paper molt important en la vida de les persones, no només com a generadores de llocs de treball i riquesa sinó també com a agent de desenvolupament social, han de comportar-se com a "bons ciutadans corporatius" ajustats a l'ètica i respecte per les persones i el medi ambient. Les actituds responsables, són ben acollides pels diferents mercats de l'empresa, constituint un avantatge competitiu apreciable.
Així mateix, l'adopció d'un sistema de qualitat certificada és un camí que, en paral·lel o en convergència amb l'RSC, du l'empresa sanitària a una millora notable dels seus procediments de gestió, el beneficiari dels quals és el client extern de l'empresa, comportant un grau de satisfacció més elevat. Moltes companyies asseguradores i el mateix Departament de Salut, que ha establert una pròrroga per a l'adaptació al seu model fins al 31 de desembre de 2006, contemplen la certificació com a pas previ per obtenir l'acreditació, requisit indispensable per concertar l'activitat.
En aquesta jornada, tots els participants donaran llum a la importància d'adoptar camins reconeguts que portin cap a l'excel·lència.
09:30 h Inauguració
Dr. Josep Cararach i Ramoneda, President de l'ACES
Dr. Josep M. Banús. Director Mèdic de l'Institut Català d'Urologia i Nefrologia - ICUN
10:00 h Conferència L'RSC COM A VIA CAP A L'EXCEL·LÈNCIA
Sr. Josep Maria Canyelles. Promotor del Think Tank Responsabilitat Global
10:30 h Taula rodona PER QUÈ IMPLANTAR UN SISTEMA DE QUALITAT?
Sra. Olga Puente. Auditora en cap. Det Norske Veritas - DNV
Dr. Jordi Mauri. Director de Programes. Fundació Avedis Donabedian
Sr. Jordi Besora. Responsable de l'Àrea d'Acreditació Sanitària. COMTEC
Moderador: Dr. Lluís Monset. Director general de l'ACES
12:00 h Descans. Cafè
12:30 h Taula rodona EXPERIÈNCIES D'IMPLANTACIÓ D'RSC EN CENTRES SANITARIS
Dr. Josep M. Banús. President de la Fundació Privada Solidaris
Dr. Jaume Duran. Director gerent de Quirón Barcelona
Sr. Alberto Madrigal Navarro. Coordinador general. Centre d'Oftalmologia Barraquer
Sr. Thomas C. Andresen Gosselin. Responsable d'RSC. Det Norske Veritas - DNV
Moderador: Dr. Lluís Monset. Director general de l'ACES
14:00 h Cloenda
Es prega confirmació d'assistència a: ACES Secretaria. Tel 93 209 19 92. e-mail: aces@aces.es
30 de novembre de 2006
Sala d'actes de l'Institut Català d'Urologia i Nefrologia ? ICUN
C/Brusi, 45 baixos. 08006 Barcelona
Veure PDF
10.11.06
Algú de la UE no ha entès gaire què és l'RSE...
Sincerament, quan parlem d'una millora del marc de relacions entre sector públic i privat, de generació de confiances, de creació de sinèrgies, d'estratègies col·laboratives i partenariats, no estem pensant en models com els que ens ha brindat la Unió Europea.
La Comissió Europea va brindar una increïble plataforma publicitària a grans companyies, en una acció sense predecedents, i motivada pel fet que s'havien decidit a informar sobre continguts greixosos dels seus productes -no a reduir-ne el components- i, a més, d'una manera poc comprensible.
Vegeu què en diu el Periódico: "La UE s'alia amb McDonald's, Coca-Cola i Pepsi"
La Comissió Europea, en un comportament sense precedents, va utilitzar ahir la seva seu i la seva sala de premsa per alabar i promocionar a bombo i platerets diverses companyies multinacionals, com McDonald's, Coca-Cola i Pepsi-Cola, assenyalades entre les responsables de l'alarmant increment de l'obesitat entre la població, i especialment entre els nens.
L'acte es va convertir en realitat en una formidable propaganda gratuïta a aquestes empreses per part de la institució central de la Unió Europea. Els directius europeus d'aquestes companyies van poder utilitzar lliurement la tribuna de premsa per esplaiar-se sobre les seves preteses contribucions a la lluita contra l'obesitat, mentre l'exterior de la sala va ser transformat en una minifira comercial on hi havia estands publicitaris amb hostesses dedicades a promocionar la bondat de tots els productes.El comissari de Salut i Protecció dels Consumidors, Markos Kyprianou, va felicitar públicament McDonald's, Coca Cola i Pepsi-cola "pels seus esforços per combatre l'obesitat i el sobrepès" davant l'estupefacció general dels corresponsals europeus.
La felicitació, com va quedar clar immediatament, no era perquè McDonald's hagués eliminat l'alt contingut de greix dels seus aliments tradicionals, sinó perquè informarà en l'embolcall dels productes sobre el contingut nutricional. Però aquesta informació es facilita amb uns símbols tan críptics, que fa falta un codi per poder-los desxifrar.
Si d'això n'han de dir Responsabilitat Social, potser la UE haurà d'anar revisant els documents i iniciatives promogudes fins ara sobre l'RSE... Voldríem creure que tot haurà estat un error sense continuïtat per part d'aquest comissariat. En tot cas, cal lloar l'actitud ferma i conseqüent dels periodistes que van saber plantar cara davant el desconcert de l'acte al qual se'ls havia convidat. Per cert, corro a desar-me la notícia dins l?arxiu de males pràctiques, d'allò que caldria no fer mai!
La Comissió Europea va brindar una increïble plataforma publicitària a grans companyies, en una acció sense predecedents, i motivada pel fet que s'havien decidit a informar sobre continguts greixosos dels seus productes -no a reduir-ne el components- i, a més, d'una manera poc comprensible.
Vegeu què en diu el Periódico: "La UE s'alia amb McDonald's, Coca-Cola i Pepsi"
La Comissió Europea, en un comportament sense precedents, va utilitzar ahir la seva seu i la seva sala de premsa per alabar i promocionar a bombo i platerets diverses companyies multinacionals, com McDonald's, Coca-Cola i Pepsi-Cola, assenyalades entre les responsables de l'alarmant increment de l'obesitat entre la població, i especialment entre els nens.
L'acte es va convertir en realitat en una formidable propaganda gratuïta a aquestes empreses per part de la institució central de la Unió Europea. Els directius europeus d'aquestes companyies van poder utilitzar lliurement la tribuna de premsa per esplaiar-se sobre les seves preteses contribucions a la lluita contra l'obesitat, mentre l'exterior de la sala va ser transformat en una minifira comercial on hi havia estands publicitaris amb hostesses dedicades a promocionar la bondat de tots els productes.El comissari de Salut i Protecció dels Consumidors, Markos Kyprianou, va felicitar públicament McDonald's, Coca Cola i Pepsi-cola "pels seus esforços per combatre l'obesitat i el sobrepès" davant l'estupefacció general dels corresponsals europeus.
La felicitació, com va quedar clar immediatament, no era perquè McDonald's hagués eliminat l'alt contingut de greix dels seus aliments tradicionals, sinó perquè informarà en l'embolcall dels productes sobre el contingut nutricional. Però aquesta informació es facilita amb uns símbols tan críptics, que fa falta un codi per poder-los desxifrar.
Si d'això n'han de dir Responsabilitat Social, potser la UE haurà d'anar revisant els documents i iniciatives promogudes fins ara sobre l'RSE... Voldríem creure que tot haurà estat un error sense continuïtat per part d'aquest comissariat. En tot cas, cal lloar l'actitud ferma i conseqüent dels periodistes que van saber plantar cara davant el desconcert de l'acte al qual se'ls havia convidat. Per cert, corro a desar-me la notícia dins l?arxiu de males pràctiques, d'allò que caldria no fer mai!
Seminari a Mataró sobre l'RSE com a Marca de Qualitat
Sota el títol de MARCA DE QUALITAT, Josep Maria Canyelles, consultor especialitzat en territoris responsables, parlarà de dues eines de Responsabilitat Social: el CODI ÈTIC i la MEMÒRIA SOCIAL.
La sessió començarà a les 18'30 hores i acabarà a les 21'30 hores i tindrà lloc a l'IMPEM: carrer Francisco Herrera, 70. Telèfon 93.758.21.31
La sessió començarà a les 18'30 hores i acabarà a les 21'30 hores i tindrà lloc a l'IMPEM: carrer Francisco Herrera, 70. Telèfon 93.758.21.31
9.11.06
Empresa i Territori, Seminari de col·laboració entre les empreses i les entitats de custòdia
Des de fa uns cinc anys en què vaig fer de secretari del Jurat d'un premi que va ser concedit a l'Associació Hàbitats per al Projecte Rius que sempre he prestat una especial atenció a aquesta entitat, tant per la capacitat de fonamentar una missió clara i operativa com per la filosofia de treball en xarxa que els va impregnar des del començament.
La seva vinculació ara per ara a la Xarxa de Custòdia del Territori (xct), una altra iniciativa feta amb visió, ben concebuda i que comença a trobar els seus èxits, és un pas més en aquest treball col·laboratiu en el territori, que va integrant progressivament aquelles empreses que, amb un especial sentit de la responsabilitat davant la societat, s'avenen a establir vincles de col·laboració.
És un plaer poder divulgar el seminari que organitzen properament: "Empresa i Territori, Seminari de col·laboració entre les empreses i les entitats de custòdia en la conservació del territori i el patrimoni", per reflexionar sobre l'estat actual de les relacions entre l'empresa privada i les organitzacions no lucratives de conservació i custòdia. El seminari se celebrarà l'1 de desembre a l'Auditori de la Fundació AGBAR a Cornellà de Llobregat."
En aquest espai d'experiències i debat es comptarà amb la participació de directius d'empreses, responsables d'entitats de custòdia, especialistes en captació de fons i representants de la societat civil. El Seminari compta amb el suport del Servei Català d'Ocupació de la Generalitat de Catalunya, del Fons Social Europeu i de la Fundació AGBAR, i també hi col·labora el Grup Dossier i el suplement "Nuevos Valores" de La Vanguardia.
Podeu consultar el programa.
La seva vinculació ara per ara a la Xarxa de Custòdia del Territori (xct), una altra iniciativa feta amb visió, ben concebuda i que comença a trobar els seus èxits, és un pas més en aquest treball col·laboratiu en el territori, que va integrant progressivament aquelles empreses que, amb un especial sentit de la responsabilitat davant la societat, s'avenen a establir vincles de col·laboració.
És un plaer poder divulgar el seminari que organitzen properament: "Empresa i Territori, Seminari de col·laboració entre les empreses i les entitats de custòdia en la conservació del territori i el patrimoni", per reflexionar sobre l'estat actual de les relacions entre l'empresa privada i les organitzacions no lucratives de conservació i custòdia. El seminari se celebrarà l'1 de desembre a l'Auditori de la Fundació AGBAR a Cornellà de Llobregat."
En aquest espai d'experiències i debat es comptarà amb la participació de directius d'empreses, responsables d'entitats de custòdia, especialistes en captació de fons i representants de la societat civil. El Seminari compta amb el suport del Servei Català d'Ocupació de la Generalitat de Catalunya, del Fons Social Europeu i de la Fundació AGBAR, i també hi col·labora el Grup Dossier i el suplement "Nuevos Valores" de La Vanguardia.
Podeu consultar el programa.
El Llibre Blanc amb les conclusions de la Subcomissió d'RSC es presentarà abans de final d'any
Malgrat que inicialment s'havia previst que l'Informe seria debatut en el Ple del Congrés, finalment el document que és fruit de les compareixences fetes durant el 2005 i que va ser aprovat per unanimitat el dia 27 de juny serà publicat properament.
L'Informe de la Subcomissió sobre la Responsabilitat Social de les Empreses, sota l'enquadrament de la Comissió de Treball i Assumptes Socials del Congrés dels Diputats, es difondrà en format digital. El director dels treballs, Ramón Jáuregui, va manifestar que "abans que s'acabi l'any celebrarem un acte amb el president del Congrés, Manuel Marín, per presentar el Llibre Blanc sobre RSC".
Aquest llibre és el resultat de les declaracions de prop de 60 experts i es divideix en "constatacions", "directrius generals" i 60 "recomanacions" finals adreçades a empreses, administracions i agents socials.
Accés al document aprovat publicat al BOE
Accés a la compareixença de Josep Maria Canyelles
L'Informe de la Subcomissió sobre la Responsabilitat Social de les Empreses, sota l'enquadrament de la Comissió de Treball i Assumptes Socials del Congrés dels Diputats, es difondrà en format digital. El director dels treballs, Ramón Jáuregui, va manifestar que "abans que s'acabi l'any celebrarem un acte amb el president del Congrés, Manuel Marín, per presentar el Llibre Blanc sobre RSC".
Aquest llibre és el resultat de les declaracions de prop de 60 experts i es divideix en "constatacions", "directrius generals" i 60 "recomanacions" finals adreçades a empreses, administracions i agents socials.
Accés al document aprovat publicat al BOE
Accés a la compareixença de Josep Maria Canyelles
El Voluntariat d'Empresa té virtuts portes endins i portes enfora
Quan al juny del 2003 vaig poder organitzar una trobada d'empresaris catalans per parlar del Voluntariat d'Empresa, aquesta era una realitat absolutament incipient i prou desconeguda per la majoria.
En el dinar de treball realitzat al Círculo Ecuestre de Barcelona moltes empreses van suggerir que seria bo disposar d'eines pràctiques per començar a situar-se i valorar-ne els pros i contres [...]
...continuar article al newsletter de novembre
En el dinar de treball realitzat al Círculo Ecuestre de Barcelona moltes empreses van suggerir que seria bo disposar d'eines pràctiques per començar a situar-se i valorar-ne els pros i contres [...]
...continuar article al newsletter de novembre
8.11.06
Emprenedors socials, innovació social
Un dels problemes de la nostra economia i possiblement un gran factor de risc de cara al futur és la manca d'emprenedorisme que, malgrat els tòpics, s'observa al nostre país. Almenys en relació a altres territoris, i per descomptat en relació al nivell que seria desitjable i font d'esperança de cara al futur.
Entre els nous i esperançadors models d'emprenedorisme hi ha el que se n'ha dit l'emprenedorisme social, que pren per objectius no solament o no directament la constitució d'una empresa sinó que posa l'accent en la seva missió i amb el caràcter social o responsable que aquest pot tenir.
Estem segurs que en els propers anys, la promoció de l'emprenedorisme serà un objectiu estratègic i de primera magnitud. És per això que és bo que des de tots els àmbits i tots els agents puguem anar promovent aquesta cultura i prestigiant aquestes iniciatives.
Precisament, properament tindrà lloc una conferència a Terrassa amb el títol "Emprenedors socials, innovació social", a càrrec de la Sra. Albina Ruiz, emprenedora social i artífex del projecte 'Ciudad Saludable'. L'acte tindrà lloc el proper dimecres 8 de novembre, a les 12 del migdia,
a la sala d'actes de Foment de Terrassa (ctra. de Martorell, 95 - Terrassa). Podeu confirmar l'assistència al 93 789 11 11 - ext. 2344 o a viver@terrassa.org
Més informació acte
Més informació sobre el projecte Ciudad Saludable
Entre els nous i esperançadors models d'emprenedorisme hi ha el que se n'ha dit l'emprenedorisme social, que pren per objectius no solament o no directament la constitució d'una empresa sinó que posa l'accent en la seva missió i amb el caràcter social o responsable que aquest pot tenir.
Estem segurs que en els propers anys, la promoció de l'emprenedorisme serà un objectiu estratègic i de primera magnitud. És per això que és bo que des de tots els àmbits i tots els agents puguem anar promovent aquesta cultura i prestigiant aquestes iniciatives.
Precisament, properament tindrà lloc una conferència a Terrassa amb el títol "Emprenedors socials, innovació social", a càrrec de la Sra. Albina Ruiz, emprenedora social i artífex del projecte 'Ciudad Saludable'. L'acte tindrà lloc el proper dimecres 8 de novembre, a les 12 del migdia,
a la sala d'actes de Foment de Terrassa (ctra. de Martorell, 95 - Terrassa). Podeu confirmar l'assistència al 93 789 11 11 - ext. 2344 o a viver@terrassa.org
Més informació acte
Més informació sobre el projecte Ciudad Saludable
Índex de corrupció al món 2006
Com cada any, l'organització Transparency International ha publicat l'edició 2006 del seu Índex de Percepció de la Corrupció, que és un dels més reconeguts del món.
Finlàndia, Islàndia, Nova Zelanda, Dinamarca i Singapur són els països amb un nivell més baix de percepció de corrupció. Els països on aquesta és més elevada són Haití, Mianmar i Iraq. Pel que fa a Llatinoamèrica, Xile és el país amb nivell de corrupció més baix, seguit d'Uruguai, menre que Veneçuela i Equador són els més mal parats.
Cal dir que enguany l'informe inclou un estudi especial sobre corrupció en la contractació pública en un seguit de països del con sud. Argentina queda destacada per la mala posició amb una puntuació de 2,9 (10 correspon a absència de corrupció). Brasil, Mèxic i Perú tenen un 3,3 i empitjoren respecte l'any anterior.
Cal dir que els resultats de l'Índex de Percepció de la Corrupció 2006 posen de manifiest una forta correlació entre corrupció i pobresa.
Més informació al web de Transparency International
Finlàndia, Islàndia, Nova Zelanda, Dinamarca i Singapur són els països amb un nivell més baix de percepció de corrupció. Els països on aquesta és més elevada són Haití, Mianmar i Iraq. Pel que fa a Llatinoamèrica, Xile és el país amb nivell de corrupció més baix, seguit d'Uruguai, menre que Veneçuela i Equador són els més mal parats.
Cal dir que enguany l'informe inclou un estudi especial sobre corrupció en la contractació pública en un seguit de països del con sud. Argentina queda destacada per la mala posició amb una puntuació de 2,9 (10 correspon a absència de corrupció). Brasil, Mèxic i Perú tenen un 3,3 i empitjoren respecte l'any anterior.
Cal dir que els resultats de l'Índex de Percepció de la Corrupció 2006 posen de manifiest una forta correlació entre corrupció i pobresa.
Més informació al web de Transparency International
31.10.06
La RSE irrumpe en las elecciones catalanas
El ejemplo de las políticas públicas que a nivel internacional promueven la Responsabilidad Social de las Empresas (RSE) ha tenido un lento reflejo en las iniciativas políticas y gubernamentales en España. En las anteriores elecciones al Parlamento de Catalunya de 2003, por ejemplo, las referencias a la responsabilidad social de las empresas eran apenas inexistentes. En cambio, una revisión de los programas presentados para las elecciones de mañana pone de manifiesto como las medidas relativas a la RSE han irrumpido por primera vez, aunque de manera desigual, en todas las propuestas electorales de las formaciones con representación parlamentaria.
Ésta no es una circunstancia casual sino que se produce en un momento en que el papel determinante que las políticas públicas deben tener en la formación, el fomento, la regulación y el control de la RSE de las empresas adquiere un mayor protagonismo en la agenda política y mediática. Tan sólo en el último año hemos asistido a la presentación de la nueva Comunicación de la Comisión Europea, ha visto la luz un primer informe de conclusiones de la Subcomisión del Congreso de los Diputados para analizar la RSC, y han aparecido las conclusiones de la IV reunión del Foro de expertos RSC creada en el seno del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Esto coincide a demás con la inclusión por primera vez de la RSE en el articulado del nuevo Estatuto.
Un marco catalán para la RSE
Las propuestas programáticas de los partidos recogen un enfoque conceptual común que entiende la RSE como un aspecto necesario para la consolidación de una visión de crecimiento económico que haga compatible la competitividad, el progreso social y la protección del medio ambiente.
La mayoría de programas electorales coinciden también en la necesidad de crear un marco catalán para fomentar el desarrollo de la RSE, aunque difieren en el nivel de concreción y en la mayor o menor regulación exigida.
Las medidas apuntan sobre todo al papel de la Generalitat de Cataluña en la creación de conocimiento, formación, y extensión de buenas prácticas y en facilitar la transparencia informativa en la comunicación y balance de la RSE empresarial. Se incluyen también algunas propuestas encaminadas a crear algún tipo de foro consultivo o mecanismo para consensuar el modelo de empresa socialmente responsable y facilitar el diálogo multilateral entre los diversos grupos de interés.
Destaca de manera generalizada el papel que el Gobierno debe ejercer para actuar como ejemplo de RSE, para lo que se propone la incorporación de estas prácticas en la propia gestión de la Administración de la Generalitat de Cataluña. En este sentido, la medida más generalizada es la introducción de cláusulas favorecedoras de políticas de responsabilidad social en los pliegos de compras y contratación pública.
También coinciden las propuestas en la importancia que la inversión socialmente responsable (banca y créditos éticos) puede tener como motor de la RSE, para lo cual se apuesta por medidas para su promoción, facilitando la transparencia e información a los ciudadanos y estableciendo incentivos fiscales equiparables a los de otros tipos de inversión.
Cabe destacar que en ningún caso aparece recogida la propuesta, formulada por la Subcomisión RSC del Congreso, de creación de un organismo autonómico específico encargado de gestionar las iniciativas de promoción de la RSE, lo que permitiría una coordinación estratégica y transversal de estas políticas.
Estos son algunas de las propuestas más significativas recogidas en sus programas:
CIU. Propone impulsar un acuerdo Social entre el Gobierno de Cataluña y el resto de agentes, con el objetivo de diseñar desde el consenso una política social responsable.
PSC. Plantea la elaboración de un código de responsabilidad social corporativa de la empresa en Cataluña, a partir de la creación de un foro consultivo sobre RSE como espacio de deliberación y consenso entre los diversos agentes.
ERC. Promueve la creación de los Premios a la responsabilidad social corporativa que valoren a las empresas que actúen con RSC, teniendo en cuenta la integración cultural, la igualdad de oportunidades de género y la proyección de la marca Cataluña.
PP. Apuesta por la creación de la calificación ?empresa familiarmente responsable? para aquellas que acrediten la aplicación de medidas que faciliten la conciliación de la vida laboral con la familiar.
ICV-EUIA. Incluye la creación de un marco legal e institucional sobre la responsabilidad social de las empresas y medidas para facilitar información pública, transparente y auditada sobre la RSC a través de observatorios sociales.
Antoni Gutiérrez-Rubí
Promotor de www.responsabilidadglobal.com
Expansión, 31/10/06
Ésta no es una circunstancia casual sino que se produce en un momento en que el papel determinante que las políticas públicas deben tener en la formación, el fomento, la regulación y el control de la RSE de las empresas adquiere un mayor protagonismo en la agenda política y mediática. Tan sólo en el último año hemos asistido a la presentación de la nueva Comunicación de la Comisión Europea, ha visto la luz un primer informe de conclusiones de la Subcomisión del Congreso de los Diputados para analizar la RSC, y han aparecido las conclusiones de la IV reunión del Foro de expertos RSC creada en el seno del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Esto coincide a demás con la inclusión por primera vez de la RSE en el articulado del nuevo Estatuto.
Un marco catalán para la RSE
Las propuestas programáticas de los partidos recogen un enfoque conceptual común que entiende la RSE como un aspecto necesario para la consolidación de una visión de crecimiento económico que haga compatible la competitividad, el progreso social y la protección del medio ambiente.
La mayoría de programas electorales coinciden también en la necesidad de crear un marco catalán para fomentar el desarrollo de la RSE, aunque difieren en el nivel de concreción y en la mayor o menor regulación exigida.
Las medidas apuntan sobre todo al papel de la Generalitat de Cataluña en la creación de conocimiento, formación, y extensión de buenas prácticas y en facilitar la transparencia informativa en la comunicación y balance de la RSE empresarial. Se incluyen también algunas propuestas encaminadas a crear algún tipo de foro consultivo o mecanismo para consensuar el modelo de empresa socialmente responsable y facilitar el diálogo multilateral entre los diversos grupos de interés.
Destaca de manera generalizada el papel que el Gobierno debe ejercer para actuar como ejemplo de RSE, para lo que se propone la incorporación de estas prácticas en la propia gestión de la Administración de la Generalitat de Cataluña. En este sentido, la medida más generalizada es la introducción de cláusulas favorecedoras de políticas de responsabilidad social en los pliegos de compras y contratación pública.
También coinciden las propuestas en la importancia que la inversión socialmente responsable (banca y créditos éticos) puede tener como motor de la RSE, para lo cual se apuesta por medidas para su promoción, facilitando la transparencia e información a los ciudadanos y estableciendo incentivos fiscales equiparables a los de otros tipos de inversión.
Cabe destacar que en ningún caso aparece recogida la propuesta, formulada por la Subcomisión RSC del Congreso, de creación de un organismo autonómico específico encargado de gestionar las iniciativas de promoción de la RSE, lo que permitiría una coordinación estratégica y transversal de estas políticas.
Estos son algunas de las propuestas más significativas recogidas en sus programas:
CIU. Propone impulsar un acuerdo Social entre el Gobierno de Cataluña y el resto de agentes, con el objetivo de diseñar desde el consenso una política social responsable.
PSC. Plantea la elaboración de un código de responsabilidad social corporativa de la empresa en Cataluña, a partir de la creación de un foro consultivo sobre RSE como espacio de deliberación y consenso entre los diversos agentes.
ERC. Promueve la creación de los Premios a la responsabilidad social corporativa que valoren a las empresas que actúen con RSC, teniendo en cuenta la integración cultural, la igualdad de oportunidades de género y la proyección de la marca Cataluña.
PP. Apuesta por la creación de la calificación ?empresa familiarmente responsable? para aquellas que acrediten la aplicación de medidas que faciliten la conciliación de la vida laboral con la familiar.
ICV-EUIA. Incluye la creación de un marco legal e institucional sobre la responsabilidad social de las empresas y medidas para facilitar información pública, transparente y auditada sobre la RSC a través de observatorios sociales.
Antoni Gutiérrez-Rubí
Promotor de www.responsabilidadglobal.com
Expansión, 31/10/06
La RSE irrumpe en las elecciones catalanas
Transcrivim l'article publicat al Diari Expansión el 31/10/06
El ejemplo de las políticas públicas que a nivel internacional promueven la Responsabilidad Social de las Empresas (RSE) ha tenido un lento reflejo en las iniciativas políticas y gubernamentales en España. En las anteriores elecciones al Parlamento de Catalunya de 2003, por ejemplo, las referencias a la responsabilidad social de las empresas eran apenas inexistentes. En cambio, una revisión de los programas presentados para las elecciones de mañana pone de manifiesto como las medidas relativas a la RSE han irrumpido por primera vez, aunque de manera desigual, en todas las propuestas electorales de las formaciones con representación parlamentaria.
Ésta no es una circunstancia casual sino que se produce en un momento en que el papel determinante que las políticas públicas deben tener en la formación, el fomento, la regulación y el control de la RSE de las empresas adquiere un mayor protagonismo en la agenda política y mediática.Tan sólo en el último año hemos asistido a la presentación de la nueva Comunicación de la Comisión Europea, ha visto la luz un primer informe de conclusiones de la Subcomisión del Congreso de los Diputados para analizar la RSC, y han aparecido las conclusiones de la IV reunión del Foro de expertos RSC creada en el seno del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Esto coincide a demás con la inclusión por primera vez de la RSE en el articulado del nuevo Estatuto.
Un marco catalán para la RSE
Las propuestas programáticas de los partidos recogen un enfoque conceptual común que entiende la RSE como un aspecto necesario para la consolidación de una visión de crecimiento económico que haga compatible la competitividad, el progreso social y la protección del medio ambiente.
La mayoría de programas electorales coinciden también en la necesidad de crear un marco catalán para fomentar el desarrollo de la RSE, aunque difieren en el nivel de concreción y en la mayor o menor regulación exigida.
Las medidas apuntan sobre todo al papel de la Generalitat de Cataluña en la creación de conocimiento, formación, y extensión de buenas prácticas y en facilitar la transparencia informativa en la comunicación y balance de la RSE empresarial. Se incluyen también algunas propuestas encaminadas a crear algún tipo de foro consultivo o mecanismo para consensuar el modelo de empresa socialmente responsable y facilitar el diálogo multilateral entre los diversos grupos de interés.
Destaca de manera generalizada el papel que el Gobierno debe ejercer para actuar como ejemplo de RSE, para lo que se propone la incorporación de estas prácticas en la propia gestión de la Administración de la Generalitat de Cataluña. En este sentido, la medida más generalizada es la introducción de cláusulas favorecedoras de políticas de responsabilidad social en los pliegos de compras y contratación pública.
También coinciden las propuestas en la importancia que la inversión socialmente responsable (banca y créditos éticos) puede tener como motor de la RSE, para lo cual se apuesta por medidas para su promoción, facilitando la transparencia e información a los ciudadanos y estableciendo incentivos fiscales equiparables a los de otros tipos de inversión.
Cabe destacar que en ningún caso aparece recogida la propuesta, formulada por la Subcomisión RSC del Congreso, de creación de un organismo autonómico específico encargado de gestionar las iniciativas de promoción de la RSE, lo que permitiría una coordinación estratégica y transversal de estas políticas.
Estos son algunas de las propuestas más significativas recogidas en sus programas:
CIU. Propone impulsar un acuerdo Social entre el Gobierno de Cataluña y el resto de agentes, con el objetivo de diseñar desde el consenso una política social responsable.
PSC. Plantea la elaboración de un código de responsabilidad social corporativa de la empresa en Cataluña, a partir de la creación de un foro consultivo sobre RSE como espacio de deliberación y consenso entre los diversos agentes.
ERC. Promueve la creación de los Premios a la responsabilidad social corporativa que valoren a las empresas que actúen con RSC, teniendo en cuenta la integración cultural, la igualdad de oportunidades de género y la proyección de la marca Cataluña.
PP. Apuesta por la creación de la calificación ?empresa familiarmente responsable? para aquellas que acrediten la aplicación de medidas que faciliten la conciliación de la vida laboral con la familiar.
ICV-EUIA. Incluye la creación de un marco legal e institucional sobre la responsabilidad social de las empresas y medidas para facilitar información pública, transparente y auditada sobre la RSC a través de observatorios sociales.
Ésta no es una circunstancia casual sino que se produce en un momento en que el papel determinante que las políticas públicas deben tener en la formación, el fomento, la regulación y el control de la RSE de las empresas adquiere un mayor protagonismo en la agenda política y mediática.Tan sólo en el último año hemos asistido a la presentación de la nueva Comunicación de la Comisión Europea, ha visto la luz un primer informe de conclusiones de la Subcomisión del Congreso de los Diputados para analizar la RSC, y han aparecido las conclusiones de la IV reunión del Foro de expertos RSC creada en el seno del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Esto coincide a demás con la inclusión por primera vez de la RSE en el articulado del nuevo Estatuto.
Un marco catalán para la RSE
Las propuestas programáticas de los partidos recogen un enfoque conceptual común que entiende la RSE como un aspecto necesario para la consolidación de una visión de crecimiento económico que haga compatible la competitividad, el progreso social y la protección del medio ambiente.
La mayoría de programas electorales coinciden también en la necesidad de crear un marco catalán para fomentar el desarrollo de la RSE, aunque difieren en el nivel de concreción y en la mayor o menor regulación exigida.
Las medidas apuntan sobre todo al papel de la Generalitat de Cataluña en la creación de conocimiento, formación, y extensión de buenas prácticas y en facilitar la transparencia informativa en la comunicación y balance de la RSE empresarial. Se incluyen también algunas propuestas encaminadas a crear algún tipo de foro consultivo o mecanismo para consensuar el modelo de empresa socialmente responsable y facilitar el diálogo multilateral entre los diversos grupos de interés.
Destaca de manera generalizada el papel que el Gobierno debe ejercer para actuar como ejemplo de RSE, para lo que se propone la incorporación de estas prácticas en la propia gestión de la Administración de la Generalitat de Cataluña. En este sentido, la medida más generalizada es la introducción de cláusulas favorecedoras de políticas de responsabilidad social en los pliegos de compras y contratación pública.
También coinciden las propuestas en la importancia que la inversión socialmente responsable (banca y créditos éticos) puede tener como motor de la RSE, para lo cual se apuesta por medidas para su promoción, facilitando la transparencia e información a los ciudadanos y estableciendo incentivos fiscales equiparables a los de otros tipos de inversión.
Cabe destacar que en ningún caso aparece recogida la propuesta, formulada por la Subcomisión RSC del Congreso, de creación de un organismo autonómico específico encargado de gestionar las iniciativas de promoción de la RSE, lo que permitiría una coordinación estratégica y transversal de estas políticas.
Estos son algunas de las propuestas más significativas recogidas en sus programas:
CIU. Propone impulsar un acuerdo Social entre el Gobierno de Cataluña y el resto de agentes, con el objetivo de diseñar desde el consenso una política social responsable.
PSC. Plantea la elaboración de un código de responsabilidad social corporativa de la empresa en Cataluña, a partir de la creación de un foro consultivo sobre RSE como espacio de deliberación y consenso entre los diversos agentes.
ERC. Promueve la creación de los Premios a la responsabilidad social corporativa que valoren a las empresas que actúen con RSC, teniendo en cuenta la integración cultural, la igualdad de oportunidades de género y la proyección de la marca Cataluña.
PP. Apuesta por la creación de la calificación ?empresa familiarmente responsable? para aquellas que acrediten la aplicación de medidas que faciliten la conciliación de la vida laboral con la familiar.
ICV-EUIA. Incluye la creación de un marco legal e institucional sobre la responsabilidad social de las empresas y medidas para facilitar información pública, transparente y auditada sobre la RSC a través de observatorios sociales.
30.10.06
L'Informe Stern adverteix que el canvi climàtic pot tenir conseqüències desastroses per a l'economia
El Govern britànic ha fet públic un informe que podem aventurar que tindrà importants repercussions per la rellevància de les seves afirmacions i el posicionament que l'administració britànica pren davant un fenomen en què massa sovint l'acció política ha estat mancada de proactivitat i visió de futur i s'ha limitat en excés a atendre les diferents valoracions tècniques sense assumir de manera prou valenta la part de factor de risc que hi ha per a la humanitat.
El document elaborat per Nicholas Stern, adverteix de les conseqüències desastroses per a l'economia que pot tenir ignorar el canvi climàtic, probablement d'importància similar a la gran depressió del 1930, alhora que pot crear 200 milions de refugiats.
L'execonomista del Banc Mundial entreveu un panorama descoratjador si el món no pren mesures per aturar el problema. L'Informe Stern, de 700 fulls i que ja ha estat considerat el més important que encarrega el Govern laborista, adverteix que, si no s'actua ara, el cost serà equivalent a perdre el 5% del producte interior brut (PIB) global a l'any. A més, pot crear milions de refugiats perquè les seves vivendes poden resultar danyades per sequeres o inundacions. El canvi climàtic pot afectar l'accés a l'aigua potable, la producció d'aliments, la sanitat i el medi ambient, i milions de persones passaran fam, subratlla el document.
Més informació al Periódico
El document elaborat per Nicholas Stern, adverteix de les conseqüències desastroses per a l'economia que pot tenir ignorar el canvi climàtic, probablement d'importància similar a la gran depressió del 1930, alhora que pot crear 200 milions de refugiats.
L'execonomista del Banc Mundial entreveu un panorama descoratjador si el món no pren mesures per aturar el problema. L'Informe Stern, de 700 fulls i que ja ha estat considerat el més important que encarrega el Govern laborista, adverteix que, si no s'actua ara, el cost serà equivalent a perdre el 5% del producte interior brut (PIB) global a l'any. A més, pot crear milions de refugiats perquè les seves vivendes poden resultar danyades per sequeres o inundacions. El canvi climàtic pot afectar l'accés a l'aigua potable, la producció d'aliments, la sanitat i el medi ambient, i milions de persones passaran fam, subratlla el document.
Més informació al Periódico
25.10.06
L'RSE a les Eleccions al Parlament de Catalunya'06
Amb motiu de les Eleccions al Parlament de Catalunya que tindran lloc el dimecres 1 de novembre de 2006, Responsabilitat Global ha volgut recollit les aportacions en matèria de Responsabilitat Social de les Empreses que fan els programes de cadascuna de les cinc forces polítiques amb representació parlamentària. Alhora, per tal d'ampliar la informació i matisar millor els compromisos, hem formulat tres preguntes als cinc caps de llista.
Tots cinc partits aposten per l'RSE i destaquen alhora el paper exemplar que correspon al sector públic. Cal valorar molt positivament el fet que tots el partits polítics amb representació parlamentària es facin ressó de l'RSE i li atorguin una rellevància. De fet, el nou Estatut fa referència de manera explícita a l'RSE en el sentit que el govern l'ha de tenir en compte.
Veure
Tots cinc partits aposten per l'RSE i destaquen alhora el paper exemplar que correspon al sector públic. Cal valorar molt positivament el fet que tots el partits polítics amb representació parlamentària es facin ressó de l'RSE i li atorguin una rellevància. De fet, el nou Estatut fa referència de manera explícita a l'RSE en el sentit que el govern l'ha de tenir en compte.
Veure
24.10.06
Propers actes públics de Responsabilitat Global
Dimarts 24, tindrà lloc a Vic una conferència sobre RSE dins les Trobades Empresarials organitzades per l'IMPEVIC conjuntament amb la Universitat de Vic, la Fundació de Caixa Manlleu. Josep Maria Canyelles parlarà de "L'empresa responsable amb la comunitat i amb el propi desenvolupament". Més informació
Dimecres 22 de novembre, a Mataró, dins el programa de seminaris sobre RS, Josep Maria Canyelles desenvoluparà un seminari sobre "RSE, Marca de Qualitat", de 18?30 a 21,30 h. L'activitat és organitzada per l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró (C. Francisco Herrera, 70 · Tel. 93 758 2131).
Dimecres 22 de novembre, a Mataró, dins el programa de seminaris sobre RS, Josep Maria Canyelles desenvoluparà un seminari sobre "RSE, Marca de Qualitat", de 18?30 a 21,30 h. L'activitat és organitzada per l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró (C. Francisco Herrera, 70 · Tel. 93 758 2131).
23.10.06
L'H ha acollit la jornada europea sobre economia i desenvolupament social
L'Hospitalet ha acollit una jornada europea sobre "Economia Social i Desenvolupament Social" que ha estat organitzada per l'Àrea de Promoció Econòmica de l'Ajuntament en el marc del programa europeu Equal Tesis (Territoris Emprenedors per a l'Economia Social i Solidària). Entre els seus objectius destaca la reflexió i l'intercanvi d'experiències entre tots els agents implicats.
El Centre Tecla Sala ha estat l'escenari de la Jornada, la primera de les quatre previstes per als propers mesos. La primera tinenta d'alcalde de l'Ajuntament de L'Hospitalet, Núria Marín, ha estat l'encarregada de inaugurar-la al Centre Cultural Tecla Sala. La cloenda ha estat presidida pel tinent d'alcalde de Promoció Econòmica, Alfons Bonals, i ha estat present, entre d'altres representants d'institucions, el director general d'Economia Cooperativa, Social i d'Autoocupació de la Generalitat, Santiago Esteban.
El projecte europeu Equal Tesis es va iniciar el febrer de 2005 i està previst que tingui una durada fins el juny de 2007. Aquest projecte agrupa administracions, entitats i empreses que treballen en l?àmbit de la inserció sociolaboral de col·lectius susceptibles d'exclusió social i té com a objectiu principal informar sobre la manera de crear llocs de treball utilitzant com a metodologia el desenvolupament d'itineraris personalitzats de formació i treball.
Els nous socis del projecte són: l'Ajuntament de L'Hospitalet; la Federació d'Empreses i Societats Anònimes Laborals de Catalunya (Fesalc); la Generalitat de Catalunya, la Fundació Un Sol Món; l'Ajuntament de Granollers; l'Institut Municipal de Treball Salvador Seguí, de l'Ajuntament de Lleida; l'Ajuntament de Mollet del Vallès, i l'Associació Intersectorial de Recuperadors i Empreses Socials de Catalunya (Aires) i l'Associació Catalana d'Empreses d'Inserció (ACEI).
El tinent d'alcalde Alfons Bonals ha manifestat que "L'Hospitalet va ser pionera en establir una bona sintonia entre tots els agents socials i econòmics per tal de fomentar l'ocupació" i ha posat de relleu "la iniciativa dels mercats municipals de L'Hospitalet de repartiment a domicili dels productes comprats, mitjançant projectes d'inserció laboral". Bonals ha dit que si els ajuntaments disposen de més competències i recursos podran prestar serveis més complerts que d?altres administracions, fonamentalment per la seva proximitat als ciutadans.
Santiago Esteban, director general d'Economia Cooperativa, Social i d'Autoocupació de la Generalitat, ha manifestat que "amb els mitjans que ara tenim ja es poden aplicar les polítiques que persegueix el projecte europeu. Des que es va iniciar el procés democràtic, tenim el capital inexplorat d'unes ciutats que funcionen".
Font: Canal-h.net
El Centre Tecla Sala ha estat l'escenari de la Jornada, la primera de les quatre previstes per als propers mesos. La primera tinenta d'alcalde de l'Ajuntament de L'Hospitalet, Núria Marín, ha estat l'encarregada de inaugurar-la al Centre Cultural Tecla Sala. La cloenda ha estat presidida pel tinent d'alcalde de Promoció Econòmica, Alfons Bonals, i ha estat present, entre d'altres representants d'institucions, el director general d'Economia Cooperativa, Social i d'Autoocupació de la Generalitat, Santiago Esteban.
El projecte europeu Equal Tesis es va iniciar el febrer de 2005 i està previst que tingui una durada fins el juny de 2007. Aquest projecte agrupa administracions, entitats i empreses que treballen en l?àmbit de la inserció sociolaboral de col·lectius susceptibles d'exclusió social i té com a objectiu principal informar sobre la manera de crear llocs de treball utilitzant com a metodologia el desenvolupament d'itineraris personalitzats de formació i treball.
Els nous socis del projecte són: l'Ajuntament de L'Hospitalet; la Federació d'Empreses i Societats Anònimes Laborals de Catalunya (Fesalc); la Generalitat de Catalunya, la Fundació Un Sol Món; l'Ajuntament de Granollers; l'Institut Municipal de Treball Salvador Seguí, de l'Ajuntament de Lleida; l'Ajuntament de Mollet del Vallès, i l'Associació Intersectorial de Recuperadors i Empreses Socials de Catalunya (Aires) i l'Associació Catalana d'Empreses d'Inserció (ACEI).
El tinent d'alcalde Alfons Bonals ha manifestat que "L'Hospitalet va ser pionera en establir una bona sintonia entre tots els agents socials i econòmics per tal de fomentar l'ocupació" i ha posat de relleu "la iniciativa dels mercats municipals de L'Hospitalet de repartiment a domicili dels productes comprats, mitjançant projectes d'inserció laboral". Bonals ha dit que si els ajuntaments disposen de més competències i recursos podran prestar serveis més complerts que d?altres administracions, fonamentalment per la seva proximitat als ciutadans.
Santiago Esteban, director general d'Economia Cooperativa, Social i d'Autoocupació de la Generalitat, ha manifestat que "amb els mitjans que ara tenim ja es poden aplicar les polítiques que persegueix el projecte europeu. Des que es va iniciar el procés democràtic, tenim el capital inexplorat d'unes ciutats que funcionen".
Font: Canal-h.net
Espanya ha duplicat en els últims 5 anys la venda de productes de comerç just
Entre els anys 2000 i 2005 la venda en productes de comerç just ha augmentat a Espanya més del doble, amb una mitjana d'augment anual del 16,9%. Aquesta és la dada que revela l'anuari 'El Comerç Just a Espanya 2006' elaborat per Setem amb el suport i finançament de l'AECI (Agència Espanyola de Cooperació Internacional) i la Fundació Eroski.
El document dóna a conèixer la trajectòria del comerç just dels últims cinc anys a Espanya, la situació de la certificació d'aquests productes i els efectes que aquesta potent eina de desenvolupament té per als productors i cooperatives dels països del Sud.
Segons les seves conclusions, el 80% de les vendes de comerç just d'Espanya per comunitats es reparteixen entre quatre comunitats: Catalunya (35,5%), Madrid (20,3%), Galícia (15,5%) i Andalusia (9,3%). Entre elles, Catalunya destaca de la resta d'Espanya en vendes.
Segons Cristina Xalma, Doctora en Economia Internacional i Desenvolupament Econòmic, això no es deu només al seu pes econòmic i demogràfic, ?sinó també al grau de penetració d'aquest consum responsable en la societat catalana gràcies al paper de l'Administració Pública -el suport de la qual suposa un terç del total de l'ajuda de les administracions de tot Espanya- i l'actitud dels ciutadans catalans, la mitjana de despesa dels quals gairebé dobla la mitjana espanyola'. D'altra banda, 'Espanya està retardada respecte Europa'.
La seva mitjana de despesa en aquests productes és de 348,2 € i la mitjana d'Europa és de 2.318 €. Així que, perquè Espanya convergeixi amb Europa, cada ciutadà espanyol hauria de multiplicar per 6,65 el consum.
El comerç just és una alternativa al comerç tradicional en la qual, a més dels criteris econòmics, es tenen en compte criteris ètics que abasten aspectes tant socials com ecològics. Aquest tracta de contribuir que les poblacions més empobrides del planeta tinguin accés a una vida digna.
Font: xarxanet.org
El document dóna a conèixer la trajectòria del comerç just dels últims cinc anys a Espanya, la situació de la certificació d'aquests productes i els efectes que aquesta potent eina de desenvolupament té per als productors i cooperatives dels països del Sud.
Segons les seves conclusions, el 80% de les vendes de comerç just d'Espanya per comunitats es reparteixen entre quatre comunitats: Catalunya (35,5%), Madrid (20,3%), Galícia (15,5%) i Andalusia (9,3%). Entre elles, Catalunya destaca de la resta d'Espanya en vendes.
Segons Cristina Xalma, Doctora en Economia Internacional i Desenvolupament Econòmic, això no es deu només al seu pes econòmic i demogràfic, ?sinó també al grau de penetració d'aquest consum responsable en la societat catalana gràcies al paper de l'Administració Pública -el suport de la qual suposa un terç del total de l'ajuda de les administracions de tot Espanya- i l'actitud dels ciutadans catalans, la mitjana de despesa dels quals gairebé dobla la mitjana espanyola'. D'altra banda, 'Espanya està retardada respecte Europa'.
La seva mitjana de despesa en aquests productes és de 348,2 € i la mitjana d'Europa és de 2.318 €. Així que, perquè Espanya convergeixi amb Europa, cada ciutadà espanyol hauria de multiplicar per 6,65 el consum.
El comerç just és una alternativa al comerç tradicional en la qual, a més dels criteris econòmics, es tenen en compte criteris ètics que abasten aspectes tant socials com ecològics. Aquest tracta de contribuir que les poblacions més empobrides del planeta tinguin accés a una vida digna.
Font: xarxanet.org
17.10.06
L'RSE a les Trobades Empresarials a Vic
TROBADES EMPRESARIALS VIC 2006
2aXERRADA 90' Responsabilitat Social d'Empresa (RSE)
24 d'octubre - Edifici el Sucre
L'empresa responsable amb la comunitat i amb el propi desenvolupament, a càrrec de Josep Maria Canyelles, promotor del Think Tank Responsabilitat Global http://www.responsabilitatglobal.com/. Col·laborador de l'Associació per a les Nacions Unides, l'Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, la Fundació Pere Tarrés (Univ. Ramon Llull) i la UOC.
Temes que tractarà la xerrada:
a) Estratègia responsable i responsabilitat estratègica: el sentit central de la responsabilitat social de les PIMES
b) Bones pràctiques internes i externes per a la millora de l'empresa i les parts interessades: captar el talent, integrar persones diferents, col·laborar amb la comunitat, etc.
c) Territoris responsables. Una mirada més enllà de l'empresa per facilitar la governabilitat i per millorar el reconeixement, el retorn i la sostenibilitat
Lloc: Sala Coll Bardolet, edifici el Sucre
Horari: 19.00 h a 20.30 h
Inscripció
2aXERRADA 90' Responsabilitat Social d'Empresa (RSE)
24 d'octubre - Edifici el Sucre
L'empresa responsable amb la comunitat i amb el propi desenvolupament, a càrrec de Josep Maria Canyelles, promotor del Think Tank Responsabilitat Global http://www.responsabilitatglobal.com/. Col·laborador de l'Associació per a les Nacions Unides, l'Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, la Fundació Pere Tarrés (Univ. Ramon Llull) i la UOC.
Temes que tractarà la xerrada:
a) Estratègia responsable i responsabilitat estratègica: el sentit central de la responsabilitat social de les PIMES
b) Bones pràctiques internes i externes per a la millora de l'empresa i les parts interessades: captar el talent, integrar persones diferents, col·laborar amb la comunitat, etc.
c) Territoris responsables. Una mirada més enllà de l'empresa per facilitar la governabilitat i per millorar el reconeixement, el retorn i la sostenibilitat
Lloc: Sala Coll Bardolet, edifici el Sucre
Horari: 19.00 h a 20.30 h
Inscripció
Subscriure's a:
Missatges (Atom)












